Guia d’estudi

Policia Local de Cambrils

Regidoria de Protecció Ciutadana i Mobilitat
Guia d’estudi
Temari per a aspirants a la Policia Local de Cambrils

TEMARI

1
ÍNDEX

1. La Constitució espanyola 1978: dels drets i deures fonamentals.

2. Les institucions polítiques de l’Estat: les Corts Generals, el Govern, la
Corona, les relacions de confiança entre les Corts Generals i el Govern,
altres institucions de l’Estat.
3. Els òrgans jurisdiccionals: Poder judicial i Tribunal Constitucional, Poder
judicial i potestat jurisdiccional, el Consell General del Poder Judicial, el
Ministeri Fiscal, el Tribunal Constitucional.
4. L’organització territorial de l’Estat: els models d’organització territorial,
l’Estat autonòmic a la Constitució Espanyola de 1978, les comunitats
autònomes, els municipis, les províncies, les comarques, les vegueries.
5. Organització municipal (Reglament orgànic de l'ajuntament de Cambrils):
organització municipal i el Ple.
6. Organització municipal (Reglament orgànic de l'ajuntament de Cambrils):
l’Alcalde/essa, disposicions de la Junta de Govern Local, la Junta de
Govern Local i les Comissions informatives.
7. El Reglament de la Policia Local de Cambrils (BOPT núm. 275 de
28/12/2012): Disposicions Generals.
8. Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals: Preàmbul i Disposicions
generals del Títol 1.
9. Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals: la coordinació de les
policies locals, de l'estructura i de l'organització de les policies locals.
10. Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals: les faltes i les sancions.
11. Llei 4/2003, de 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de
Catalunya: estructura del sistema de seguretat de Catalunya i
l'administració general i territorial de seguretat.
12. La funció policial en seguretat viària i trànsit: normativa bàsica sobre
trànsit (el Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març), el Reglament
general de circulació, el Reglament general de conductors, el Reglament
general de vehicles, el Reglament del procediment sancionador.
13. Llei orgànica 4/2015, de 30 de març, Llei de la protecció de la Seguretat
Ciutadana: documentació i identificació personal, actuacions per al
manteniment i restabliment de la seguretat ciutadana.
14. La detenció de persones. Drets dels detinguts. L’Habeas Corpus.
15. Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal: de la infracció
penal, de les persones criminalment responsables dels delictes, els
delictes contra la seguretat viària.
16. Ordenances municipals relatives a: garantir la convivència ciutadana, de
la venda no sedentària, sobre la protecció i la tinença d’animals
domèstics.

2
17. Nocions generals sobre la vila de Cambrils: la història local, activitats
econòmiques, evolució de la població, projecció turística, nuclis urbans,
urbanitzacions, zona rural, àrees industrials i comercials.
18. Les xarxes de comunicacions la vila de Cambrils: la xarxa viària, accessos,
vies urbanes, illes de vianants, itineraris entre diversos punts del municipi,
rutes de Cambrils a altres poblacions del Baix Camp o de les comarques
veïnes,
19. La vila de Cambrils: principals serveis públics i situacions, moviments
associatius, activitats culturals, lúdiques i esportives, festes i tradicions.
20. Codi deontològic policial: la deontologia policial, el Codi europeu d’ètica
policial, el marc deontològic dels principis bàsics d’actuació, la Carta de
Rotterdam, la policia en una societat multiètnica.

3
TEMA 1 La Constitució espanyola 1978: dels drets i deures fonamentals
(articles 10 al 55)

1. Introducció

Són fonament de l'ordre polític i de la pau social:

• La dignitat de la persona.
• Els drets inviolables inherents de les persones.
• El lliure desenvolupament de la personalitat.
• El respecte a la llei i als drets dels altres.

Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució
reconeix s'interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets
Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificats
per Espanya.

2. Dels espanyols i els estrangers

La nacionalitat espanyola s'adquireix, es conserva i es perd d'acord amb

l'establert per la llei. Cap espanyol d'origen podrà ser privat de la seva
nacionalitat. L'Estat podrà concertar tractats de doble nacionalitat amb els
països iberoamericans o amb aquells que hagin tingut o tinguin una particular
vinculació amb Espanya. En aquests mateixos països, tot i que no reconeguin als
seus ciutadans un dret recíproc, podran naturalitzar-se els espanyols sense
perdre la seva nacionalitat d'origen. Els espanyols són majors d'edat als divuit
anys.

Els estrangers gaudiran a Espanya de les llibertats públiques que garanteix la

Constitució i en els termes que estableixin els tractats i la llei. Solament els
espanyols seran titulars dels drets reconeguts en la participació pública excepte
el que, atenent a criteris de reciprocitat, pugui establir-se per tractat o llei per al
dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals.

L'extradició només es concedirà en compliment d'un tractat o de la llei, atenent

al principi de reciprocitat. Queden exclosos de l'extradició els delictes polítics, no
considerant-se com a tals els actes de terrorisme. La llei establirà els termes en
què els ciutadans d'altres països i els apàtrides podran gaudir del dret d'asil a
Espanya.

3. Drets i llibertats

Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler discriminació
alguna per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició
o circumstància personal o social.

4
3.1. Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques

Tots tenen dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas,
puguin ser sotmesos a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants.
Queda abolida la pena de mort, excepte el que puguin disposar les lleis penals
militars per a temps de guerra.

Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i les

comunitats sense més limitació, en les seves manifestacions, que la necessària
per al manteniment de l'ordre públic protegit per la llei. Ningú podrà ser obligat
a declarar sobre la seva ideologia, religió o creences. Cap confessió tindrà
caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de
la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb
l'Església Catòlica i les altres confessions.

Tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat. Ningú pot ser privat de la seva
llibertat, sinó amb l'observança de l'establert en aquest article i en els casos i en
la forma prevista en la llei. La detenció preventiva no podrà durar més del temps
estrictament necessari per a la realització dels esbrinaments tendents a
l'esclariment dels fets, i, en tot cas, en el termini màxim de setanta-dues hores, el
detingut haurà de ser posat en llibertat o a la disposició de l'autoritat judicial.
Tota persona detinguda ha de ser informada de forma immediata, i de manera
que li sigui comprensible, dels seus drets i de les raons de la seva detenció, no
podent ser obligada a declarar. Es garanteix l'assistència d'advocat al detingut en
les diligències policials i judicials, en els termes que la llei estableixi. La llei
regularà un procediment de "habeas corpus" per produir la immediata posada a
disposició judicial de tota persona detinguda il·legalment. Així mateix, per llei es
determinarà el termini màxim de durada de la presó provisional. (article 17).

Es garanteix el dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.

El domicili és inviolable. Cap entrada o registre podrà fer-se en ell sense
consentiment del titular o resolució judicial, excepte en cas de flagrant delicte. Es
garanteix el secret de les comunicacions i, especialment, de les postals,
telegràfiques i telefòniques, excepte resolució judicial. La llei limitarà l'ús de la
informàtica per garantir l'honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el
ple exercici dels seus drets.

Els espanyols tenen dret a triar lliurement la seva residència i a circular pel
territori nacional. Així mateix, tenen dret a entrar i sortir lliurement d'Espanya en
els termes que la llei estableixi. Aquest dret no podrà ser limitat per motius
polítics o ideològics.

Es reconeixen i protegeixen els drets:

a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant
la paraula, l'escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció.
b) A la producció i creació literària, artística, científica i tècnica.
c) A la llibertat de càtedra.

5
d) A comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de
difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional
en l'exercici d'aquestes llibertats.

L'exercici d'aquests drets no pot restringir-se mitjançant cap tipus de censura

prèvia. La llei regularà l'organització i el control parlamentari dels mitjans de
comunicació social dependents de l'Estat o de qualsevol ens públic i garantirà
l'accés a dites mitjanes dels grups socials i polítics significatius, respectant el
pluralisme de la societat i de les diverses llengües d'Espanya.. Aquestes llibertats
tenen el seu límit en el respecte als drets reconeguts en aquest Títol, en els
preceptes de les lleis que ho desenvolupin i, especialment, en el dret a l'honor, a
la intimitat, a la pròpia imatge i a la protecció de la joventut i de la infància.
Només podrà acordar-se el segrest de publicacions, enregistraments i altres
mitjans d'informació en virtut de resolució judicial.

Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. L'exercici d'aquest dret no

necessitarà autorització prèvia. En els casos de reunions en llocs de trànsit públic
i manifestacions es donarà comunicació prèvia a l'autoritat, que només podrà
prohibir-les quan existeixin raons fundades de pertorbació de l'ordre públic, amb
perill per a persones o béns.

Es reconeix el dret d'associació. Les associacions que persegueixin finalitats o

utilitzin mitjans tipificats com a delicte són il·legals. Les associacions constituïdes
a l'empara d'aquest article hauran d'inscriure's en un registre únicament als
efectes de publicitat. Les associacions només podran ser dissoltes o suspeses en
les seves activitats en virtut de resolució judicial motivada. Es prohibeixen les
associacions secretes i les de caràcter paramilitar.

Els ciutadans tenen el dret a participar en els assumptes públics, directament o

per mitjà de representants, lliurement triats en eleccions periòdiques per sufragi
universal. Així mateix, tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a les
funcions i càrrecs públics, amb els requisits que assenyalin les lleis.

Totes les persones tenen dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i tribunals en
l'exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que, en cap cas, pugui
produir-se indefensió. Així mateix, tots tenen dret al Jutge ordinari
predeterminat per la llei, a la defensa i a l'assistència de lletrat, a ser informats de
l'acusació formulada contra ells, a un procés públic sense dilacions indegudes i
amb totes les garanties, a utilitzar els mitjans de prova pertinents per a la seva
defensa, a no declarar contra si mateixos, a no confessar-se culpables i a la
presumpció d'innocència. La llei regularà els casos en què, per raó de parentiu o
de secret professional, no s'estarà obligat a declarar sobre fets presumptament
delictius.

Ningú pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que al moment de
produir-se no constitueixin delicte, falta o infracció administrativa, segons la
legislació vigent en aquell moment. Les penes privatives de llibertat i les mesures
de seguretat estaran orientades cap a la reeducació i reinserció social i no podran

6
consistir en treballs forçats. El condemnat a pena de presó que estigués complint
la mateixa gaudirà dels drets fonamentals d'aquest Capítol, a excepció dels quals
es vegin expressament limitats pel contingut de la fallada condemnatòria, el
sentit de la pena i la llei penitenciària. En tot cas, tindrà dret a un treball
remunerat i als beneficis corresponents de la Seguretat Social, així com a l'accés a
la cultura i al desenvolupament integral de la seva personalitat. L'Administració
civil no podrà imposar sancions que, directa o subsidiàriament, impliquin
privació de llibertat.

Es prohibeixen els Tribunals d'Honor en l'àmbit de l'Administració civil i de les

organitzacions professionals.

Tots tenen el dret a l'educació. Es reconeix la llibertat d'ensenyament. L'educació

tindrà per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el
respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats
fonamentals. Els poders públics garanteixen el dret que vas agafar als pares
perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d'acord amb
les seves pròpies conviccions. L'ensenyament bàsic és obligatòria i gratuïta. Els
poders públics garanteixen el dret de tots a l'educació, mitjançant una
programació general de l'ensenyament, amb participació efectiva de tots els
sectors afectats i la creació de centres docents. Es reconeix a les persones físiques
i jurídiques la llibertat de creació de centres docents, dins del respecte als
principis constitucionals.
Els professors, els pares i, si escau, els alumnes intervindran en el control i gestió
de tots els centres sostinguts per l'Administració amb fons públics, en els termes
que la llei estableixi. Els poders públics inspeccionaran i homologaran el sistema
educatiu per garantir el compliment de les lleis. Els poders públics ajudaran als
centres docents que reuneixin els requisits que la llei estableixi. Es reconeix
l'autonomia de les Universitats, en els termes que la llei estableixi.

Tots tenen dret a sindicar-se lliurement. La llei podrà limitar o exceptuar l'exercici
d'aquest dret a les Forces o Instituts armats o als altres Cossos sotmesos a
disciplina militar i regularà les peculiaritats del seu exercici per als funcionaris
públics. La llibertat sindical comprèn el dret a fundar sindicats i a afiliar-se al de la
seva elecció, així com el dret dels sindicats a formar confederacions i a fundar
organitzacions sindicals internacionals o afiliar-se a les mateixes. Ningú podrà ser
obligat a afiliar-se a un sindicat. Es reconeix el dret a la vaga dels treballadors per
a la defensa dels seus interessos. La llei que reguli l'exercici d'aquest dret
establirà les garanties precises per assegurar el manteniment dels serveis
essencials de la comunitat.

Tots els espanyols tindran el dret de petició individual i col·lectiva, per escrit, en
la forma i amb els efectes que determini la llei. Els membres de les Forces o
Instituts armats o dels Cossos sotmesos a disciplina militar podran exercir aquest
dret només individualment i conformement al que es disposa en la seva
legislació específica.

7
3.2. Dels drets i deures dels ciutadans

Els espanyols tenen el dret i el deure defensar a Espanya. Mitjançant llei podran
regular-se els deures dels ciutadans en els casos de greu risc, catàstrofe o
calamitat pública.

Tots contribuiran al sosteniment de les despeses públiques d'acord amb la seva

capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis
d'igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscador. La despesa
pública realitzarà una assignació equitativa dels recursos públics, i la seva
programació i execució respondran als criteris d'eficiència i economia. Només
podran establir-se prestacions personals o patrimonials de caràcter públic
conformement a la llei.

L'home i la dona tenen dret a contreure matrimoni amb plena igualtat jurídica.
La llei regularà les formes de matrimoni, l'edat i capacitat per contreure-ho, els
drets i deures dels cònjuges, les causes de separació i dissolució i els seus efectes.

Es reconeix el dret a la propietat privada i a l'herència. Ningú podrà ser privat

dels seus béns i drets sinó per causa justificada d'utilitat pública o interès social,
mitjançant la corresponent indemnització i de conformitat amb el que es disposa
per les lleis.

Es reconeix el dret de fundació per a finalitats d'interès general, conformement a

la llei.

Tots els espanyols tenen el deure treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de
professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient
per satisfer les seves necessitats i les de la seva família, sense que en cap cas
pugui fer-se discriminació per raó de sexe. La llei regularà un estatut dels
treballadors.

La llei regularà les peculiaritats pròpies del règim jurídic dels Col·legis
Professionals i l'exercici de les professions titulades. L'estructura interna i el
funcionament dels Col·legis hauran de ser democràtics.

La llei garantirà el dret a la negociació col·lectiva laboral entre els representants

dels treballadors i empresaris, així com la força vinculant dels convenis. Es
reconeix el dret dels treballadors i empresaris a adoptar mesures de conflicte
col·lectiu. La llei que reguli l'exercici d'aquest dret, sense perjudici de les
limitacions que pugui establir, inclourà les garanties precises per assegurar el
funcionament dels serveis essencials de la comunitat.

Es reconeix la llibertat d'empresa en el marc de l'economia de mercat. Els poders

8
públics garanteixen i protegeixen el seu exercici i la defensa de la productivitat,
d'acord amb les exigències de l'economia general i, si escau, de la planificació.

4. Dels principis rectors de la política social i econòmica

Els poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la

família. Els poders públics asseguren, així mateix, la protecció integral dels fills,
iguals aquests davant la llei amb independència de la seva filiació, i de les mares,
qualsevol que sigui el seu estat civil. La llei possibilitarà la recerca de la
paternitat. Els pares han de prestar assistència de tot ordre als fills tinguts dins o
fora del matrimoni, durant la seva minoria d'edat i en els altres casos en què
legalment procedeixi. Els nens gaudiran de la protecció prevista en els acords
internacionals que vetllen pels seus drets.

Els poders públics promouran les condicions favorables per al progrés social i
econòmic i per a una distribució de la renda regional i personal més equitativa,
en el marc d'una política d'estabilitat econòmica. De manera especial realitzaran
una política orientada a la plena ocupació. Així mateix, els poders públics
fomentaran una política que garanteixi la formació i readaptació professionals;
vetllaran per la seguretat i higiene en el treball i garantiran el descans necessari,
mitjançant la limitació de la jornada laboral, les vacances periòdiques retribuïdes
i la promoció de centres adequats.

Els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els
ciutadans que garanteixi l'assistència i prestacions socials suficients davant
situacions de necessitat, especialment en cas de desocupació. L'assistència i
prestacions complementàries seran lliures.

L'Estat vetllarà especialment per la salvaguarda dels drets econòmics i socials

dels treballadors espanyols a l'estranger i orientarà la seva política cap a la seva
tornada.

Es reconeix el dret a la protecció de la salut. Competeix als poders públics

organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les
prestacions i serveis necessaris. La llei establirà els drets i deures de tots sobre
aquest tema. Els poders públics fomentaran l'educació sanitària, l'educació física
i l'esport. Així mateix facilitaran l'adequada utilització de l'oci.

Els poders públics promouran i tutelaran l'accés a la cultura, a la qual tots tenen
dret. Els poders públics promouran la ciència i la recerca científica i tècnica en
benefici de l'interès general.

Tots tenen el dret a gaudir d'un medi ambient adequat per al desenvolupament
de la persona, així com el deure conservar-ho. Els poders públics vetllaran per la
utilització racional de tots els recursos naturals, amb la finalitat de protegir i
millorar la qualitat de la vida i defensar i restaurar el medi ambient, recolzant-se
en la indispensable solidaritat col·lectiva. Per els qui violin el que es disposa a

9
l'apartat anterior, en els termes que la llei fixi s'establiran sancions penals o, si
escau, administratives, així com l'obligació de reparar el dany causat.

Els poders públics garantiran la conservació i promouran l'enriquiment del

patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d'Espanya i dels béns que ho
integren, qualsevol que sigui el seu règim jurídic i la seva titularitat. La llei penal
sancionarà els atemptats contra aquest patrimoni.

Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequada. Els
poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes
pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d'acord amb
l'interès general per impedir l'especulació. La comunitat participarà en les
plusvàlues que generi l'acció urbanística dels ens públics.

Els poders públics promouran les condicions per a la participació lliure i eficaç de
la joventut en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural.

Els poders públics realitzaran una política de previsió, tractament, rehabilitació i

integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als quals prestaran l'atenció
especialitzada que requereixin i els empararan especialment per al gaudi dels
drets que aquest Títol atorga a tots els ciutadans.

Els poders públics garantiran, mitjançant pensions adequades i periòdicament

actualitzades, la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat. Així
mateix, i amb independència de les obligacions familiars, promouran el seu
benestar mitjançant un sistema de serveis socials que atendran els seus
problemes específics de salut, habitatge, cultura i oci.

Els poders públics garantiran la defensa dels consumidors i usuaris, protegint,

mitjançant procediments eficaços, la seguretat, la salut i els legítims interessos
econòmics dels mateixos. Els poders públics promouran la informació i
l'educació dels consumidors i usuaris, fomentaran les seves organitzacions i
sentiran a aquestes en les qüestions que puguin afectar a aquells, en els termes
que la llei estableixi. En el marc del que es disposa pels apartats anteriors, la llei
regularà el comerç interior i el règim d'autorització de productes comercials.

La llei regularà les organitzacions professionals que contribueixin a la defensa

dels interessos econòmics que els siguin propis. La seva estructura interna i
funcionament hauran de ser democràtics.

5. De les garanties de les llibertats i drets fonamentals

Els drets i llibertats reconeguts vinculen a tots els poders públics. Només per llei,
que en tot cas haurà de respectar el seu contingut essencial, podrà regular-se
l'exercici de tals drets i llibertats, que s’hauran de tutelar per la Constitució.

10
Qualsevol ciutadà podrà recaptar la tutela de les llibertats i drets reconeguts
davant els Tribunals ordinaris per un procediment basat en els principis de
preferència i sumari i, si escau, a través del recurs d'empara davant el Tribunal
Constitucional.

El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis reconeguts en els

principis rectors de la política social i econòmica informaran la legislació positiva,
la pràctica judicial i l'actuació dels poders públics. Només podran ser al·legats
davant la Jurisdicció ordinària d'acord amb el que disposin les lleis que els
desenvolupin.

Una llei orgànica regularà la institució del Defensor del Poble, com a alt
comissionat de les Corts Generals, designat per aquestes per a la defensa dels
drets, a l’efecte del qual podrà supervisar l'activitat de l'Administració, adonant a
les Corts Generals.

6. De la suspensió dels drets i llibertats

Quan s'acordi la declaració de l'estat d'excepció o de lloc en els termes previstos

en la Constitució determinats drets podran ser suspesos. Una llei orgànica podrà
determinar la forma i els casos en els quals, de forma individual i amb la
necessària intervenció judicial i l'adequat control parlamentari, poden ser
suspesos per a persones determinades, en relació amb les recerques
corresponents a l'actuació de bandes armades o elements terroristes. Els drets a
que ens referim són respecte a:
• Dret a la llibertat i a la seguretat.
• Dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.

La utilització injustificada o abusiva de les facultats reconegudes en aquesta llei

orgànica produirà responsabilitat penal, com a violació dels drets i llibertats
reconeguts per les lleis.

11
TEMA 2 Les institucions polítiques de l’Estat: les Corts Generals, el Govern,
la Corona, les relacions de confiança entre les Corts Generals i el Govern,
altres institucions de l’Estat

Entenem per òrgans constitucionals aquells que són essencials per a l’existència
del mateix Estat, de manera que la seva desaparició o transformació implica un
canvi en l’estructura de l’Estat. En aquesta categoria s’inclouen: la Corona, les
Corts Generals i el Govern.

Les Corts Generals

Les Corts Generals són la suprema institució representativa del poble espanyol i
tenen una estructura bicameral formada pel Congrés dels Diputats, que
representa l’Estat atenent criteris de població, i el Senat, que representa els
diferents territoris de l’Estat espanyol.

1.1 Funcions

Les Corts Generals tenen les funcions següents:

a) Potestat legislativa: en la mesura que les Corts Generals representen el poble
espanyol, la CE els reserva, en exclusiva, la capacitat de fer lleis. Aquestes són
obligatòries per a tots els seus destinataris: tant per als òrgans estatals,
governamentals i judicials, com per a la ciutadania. L’únic límit a la seva actuació
el tenen en la supremacia de la CE.
b) Aprovació del pressupost: la iniciativa legislativa en matèria pressupostària
correspon al Govern, però la seva aprovació s’ha de fer mitjançant una llei
singular i de caràcter anual de les Corts Generals. c) Atorgar la confiança al
Govern: en la mesura que les Corts Generals representen la voluntat del poble, el
Govern necessita de la seva confiança per poder dur a terme la seva gestió
política.
d) Control de l’acció de govern: un cop concedida la confiança, les Corts Generals
retenen la capacitat de control de l’acció política governamental diària,
mitjançant les preguntes, les interpel·lacions i la creació de comissions
d’investigació.
e) Impuls de l’acció del Govern: orienten el rumb de l’acció governamental
mitjançant l’adopció de proposicions no de llei, resolucions i mocions dirigides al
Govern.

1.2. L’autonomia de les cambres

La CE preveu determinats mecanismes perquè les Corts Generals puguin

desenvolupar aquestes tasques amb absoluta independència respecte de la
resta de poders de l’Estat i, en especial, del poder executiu. Per això, la CE dota
les Corts Generals d’una autonomia orgànica i funcional que es concreta en:

12
a) Autonomia reglamentària: ambdues cambres poden aprovar els seus
respectius reglaments d’organització i funcionament intern.
b) Autonomia de govern intern: els seus òrgans rectors (els presidents del
Congrés i del Senat i les meses respectives) són elegits pels membres de cada
cambra, sense interferències externes.
c) Autonomia administrativa: el personal al servei de les Corts Generals no forma
part de l’Administració pública, que se situa sota la dependència i la direcció del
Govern, sinó que tenen el seu propi estatut personal.
d) Autonomia pressupostària: les cambres aproven autònomament el seu
pressupost respectiu (que s’ha d’integrar en els pressupostos generals de l’Estat)
i gaudeixen d’autonomia en la despesa.

1.3. Composició

La composició del Congrés i del Senat El Congrés dels Diputats representa l’Estat
atenent criteris de població i es compon d’un mínim de 300 i un màxim de 400
diputats. És la Llei orgànica del règim electoral general la que en l’actualitat fixa
el nombre definitiu de membres en 350. La circumscripció electoral és la
província. El nombre total de diputats es distribueix assignant a cada
circumscripció un mínim inicial de dos diputats i la resta es distribueix en
proporció a la població mitjançant una fórmula electoral (la Llei d’Hondt). Ceuta i
Melilla estan representades cadascuna per un diputat.

El sufragi es fa mitjançant llistes electorals tancades i bloquejades de candidats, i

el nombre de representants electes que correspon a cada candidatura es
distribueix en proporció al nombre total de vots aconseguits en cada
circumscripció. El període de representació és per tot el temps de durada d’una
legislatura, és a dir, quatre anys, excepte que amb anterioritat es produeixi una
dissolució anticipada de les cambres.

El Senat és la cambra de representació territorial. La CE estableix dos

mecanismes per a l’elecció dels senadors, però la seva composició no té un
nombre fix, sinó que varia en funció de la població. Els dos mecanismes són:
a) Elecció directa de senadors: són 208 que s’escullen de la manera següent: 4
per província, 3 per les illes majors, 1 per cada illa menor o agrupacions d’illes, 2
per Ceuta i 2 per Melilla. La fórmula electoral és majoritària, i es basa en la
votació de tres noms d’entre els quatre que figuren en una llista oberta i
s’escullen els quatre que aconsegueixen més vots en cada circumscripció.
b) Elecció de senadors pels parlaments de les diferents comunitats autònomes:
cada comunitat autònoma ha d’escollir directament un senador o senadora més
un altre per cada milió d’habitants del seu territori.

El mandat dels senadors acaba, com en el Congrés, transcorreguts quatre anys

des de la seva elecció, o el dia de la dissolució de la cambra.

13
La CE preveu una sèrie de garanties perquè els membres de les Corts Generals
puguin dur a terme les seves funcions d’una forma lliure i independent: la
inviolabilitat (els parlamentaris no poden ser jutjats per les opinions i vots
realitzats en l’exercici de les seves funcions) i la immunitat (els diputats i
senadors només poden ser detinguts en cas de delicte flagrant i no poden ser
inculpats ni processats sense l’autorització prèvia de la seva cambra respectiva,
mitjançant la concessió del suplicatori).

2. El Govern

2.1. Funcions

El Govern és la institució encarregada de la direcció de la política interior i

exterior de l’Estat. Per fer-ho, està dotada d’una Administració civil i militar. A
més, el Govern exerceix la funció executiva, que consisteix a complir i fer complir
les lleis, per a la qual se li encomana l’exercici de la potestat reglamentària.

2.2. Composició

El Govern està format pel president o presidenta del Govern, que ocupa una
posició preeminent; els vicepresidents, en el cas que el president o presidenta ho
consideri oportú, que l’auxilien en la seva tasca de direcció; els ministres, que són
designats pel president o presidenta del Govern i se situen al capdavant de les
diferents àrees o parcel·les en què s’organitza l’Administració pública, i els altres
membres que estableixi la llei (la Llei 50/1997, del Govern, ha optat per no
incloure cap altre càrrec dins el que s’entén estrictament per Govern).

El Govern és, doncs, un òrgan col·legiat, que actua sota la direcció del president o
presidenta del Govern i a través del Consell de Ministres. Tots els membres del
Govern responen de la seva gestió davant el Congrés dels Diputats i, a més,
cadascun respon de forma individual per la seva gestió política, davant el
president o presidenta del Govern, i de la seva responsabilitat criminal, davant
els tribunals de justícia.

Pel que fa a l’estatut jurídic dels membres del Govern, la CE disposa que no
poden exercir altres funcions representatives que les pròpies del mandat
parlamentari, ni cap altra funció pública que no es derivi del seu càrrec, ni cap
activitat professional o mercantil. És a dir, se’ls exigeix una dedicació exclusiva.
No gaudeixen d’immunitat ni d’inviolabilitat excepte que, a més de la condició
de membre del Govern, tinguin també la de diputat o senador. En canvi, sí que
gaudeixen d’aforament: la seva responsabilitat penal només pot ser exigida pel
Tribunal Suprem.

14
2.3. Nomenament i cessament dels membres del Govern

El nomenament del Govern consta de dues fases: la investidura del president o

presidenta del Govern pel Congrés dels Diputats; i un cop aquest ha estat
investit, procedeix a la formació del Govern i a la designació dels seus membres,
que seran nomenats pel rei i tindran el càrrec de ministres. D’aquesta manera, el
Govern adopta una organització basada en el principi de jerarquia, ja que
l’exercici del seu càrrec depèn directament de la decisió del seu president i de la
relació de confiança que hi hagi entre ells.

De forma similar al seu nomenament, els membres del Govern poden ser cessats,
en qualsevol moment, pel rei a proposta del president del Govern. Així mateix,
d’acord amb el principi de responsabilitat solidària, el Govern cessa
conjuntament en tres casos concrets: després d’unes eleccions, en els casos de
pèrdua de confiança parlamentària i per dimissió o mort del president del
Govern. En tots aquests casos, el Govern cessant continua en funcions fins a la
presa de possessió del nou govern.

3. La Corona

La forma política de govern de l’Estat espanyol és la monarquia parlamentària.

La seva característica més important és que la configuració de la figura del cap

de l’Estat es concreta en la institució de la Corona, de la qual el rei és el titular. La
titularitat de la Corona té unes característiques especials: és vitalícia i la seva
successió es fa atenent criteris de transmissió hereditària.

Això significa que la CE ha de fer compatibles l’existència de la institució

monàrquica amb el respecte al principi democràtic. Per aquest motiu, la CE
impedeix al rei participar en els actes de direcció política de l’Estat i el configura
únicament com a cap de l’Estat, i el separa expressament dels altres poders de
l’Estat: el legislatiu, el judicial i especialment l’executiu. D’aquesta manera, el rei
representa la unitat de l’Estat i les Corts Generals representen el poble espanyol.

3.1. Les funcions del rei

L’opció constitucional per excloure el rei del procés de presa de decisions

polítiques condiciona el tipus de funcions que aquest pot exercir en una
monarquia parlamentària. D’aquesta manera, les funcions que la CE atribueix al
rei són eminentment de caràcter simbòlic o representatiu. D’entre aquestes,
podem destacar les de:
a) convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions;
b) proposar candidat a president o presidenta del Govern;
c) sancionar i promulgar les lleis;

15
d) expedir els decrets aprovats pel Consell de Ministres;
e) nomenar i remoure els membres del Govern a proposta del president o
presidenta;
f) declarar que la justícia s’administra en el seu nom; g) representar l’alt
patronatge de les reials acadèmies, i
h) tenir el comandament suprem de les forces armades.

A més del seu caràcter simbòlic, aquestes funcions són considerades des del
punt de vista constitucional com a actes deguts, és a dir, actes que el rei no pot
negar-se a fer. D’aquesta manera, la seva intervenció esdevé imprescindible en
tots aquells supòsits en què la CE exigeix la seva actuació, però a la vegada és
simbòlica, en la mesura que el contingut dels actes en què ha de participar ja ha
estat determinat pels òrgans constitucionals de direcció política de l’Estat i, per
tant, el rei no els pot modificar ni alterar.

3.2. L’estatut jurídic del rei

Juntament amb el caràcter vitalici del seu mandat i la successió hereditària del
seu càrrec, la inviolabilitat i la irresponsabilitat completen les característiques de
la monarquia, d’acord amb la CE.

La inviolabilitat comporta que el rei no pot ser jutjat d’acord amb les lleis penals.
El rei no està subjecte a la coerció legítima de l’Estat.

La irresponsabilitat significa que el rei no respon pels actes que fa, ja siguin
polítics o exclusivament personals. Els seus actes no estan subjectes a control
constitucional ni jurisdiccional. La característica de la irresponsabilitat no exclou
en canvi la possible responsabilitat patrimonial del rei en qüestions de dret
privat, si bé per fer-ho efectiu cal actuar contra la Casa del Rei i el seu cap, però
no pas contra la persona del rei.

En la mesura que la CE es basa en el principi democràtic, de tots els actes polítics

que es facin a l’Estat, se’n pot derivar responsabilitat. Però, com acabem de
veure, el rei és irresponsable políticament i penalment. Per tant, d’acord amb la
CE, tots els actes en què intervé el rei han de ser contrasignats per una altra
persona, que acompanyi la signatura del cap de l’Estat perquè aquests puguin
ser vàlids.

Aquesta figura, anomenada referendament, comporta la transmissió de la

responsabilitat dels actes del rei a la persona que contrasigna. Els actes del rei
són referendats pel president o presidenta del Govern o els ministres
competents. Excepcionalment, la proposta reial de candidat a president o
presidenta del Govern i la dissolució automàtica de les Corts Generals (en aquells
casos en què no s’hagi pogut completar el procediment d’investidura del
president o presidenta del Govern) han de ser referendats pel president o
presidenta del Congrés dels Diputats.

16
4. Les relacions de confiança entre les Corts Generals i el Govern

El sistema parlamentari espanyol es basa en el fet que el president o presidenta

del Govern ha de comptar amb la confiança expressa del Congrés dels Diputats.
Aquest fet es visualitza en la necessitat de la investidura parlamentària del
president o presidenta del Govern pel mateix Congrés, una vegada s’han fet les
eleccions i un cop el rei ha formulat una proposta de candidat, prèvia consulta
amb els responsables designats pels grups polítics que hagin obtingut
representació parlamentària.

Per ser investit president o presidenta, fa falta que, en una primera votació, el
candidat o candidata proposat obtingui la majoria absoluta dels vots del
Congrés dels Diputats. En cas contrari, n’hi ha prou que obtingui la majoria
simple dels vots en una segona votació que s’ha de fer transcorregudes 48 hores
des de la primera votació. En cas que no s’assoleixi aquesta majoria, el rei pot
presentar successives propostes de candidats, en el termini màxim de dos
mesos. Si transcorregut aquest temps cap de les candidatures proposades no ha
pogut obtenir la confiança parlamentària, el rei dissol les dues cambres
legislatives i convoca noves eleccions.

Ara bé, si una candidatura obté el suport parlamentari suficient al seu programa
de govern i és investida president o presidenta, aquesta confiança parlamentària
gaudeix d’una protecció jurídica i política per assegurar l’estabilitat
governamental. Així, d’acord amb el funcionament del nostre sistema
parlamentari, la CE preveu que la confiança inicial es manté al llarg de tota la
legislatura excepte que de forma expressa es demostri el contrari. Per això la CE
preveu dos mecanismes (clàssics dels sistemes parlamentaris), destinats a
comprovar que el Govern continua gaudint de la confiança del Congrés, la moció
de censura i la qüestió de confiança.

4.1. La moció de censura

És un mecanisme mitjançant el qual el Congrés dels Diputats pot retirar la

confiança que ha dipositat en un president o presidenta del Govern i substituir-
lo per un altre que representi millor la situació política del moment. La moció de
censura prevista a la CE es configura com una moció de censura constructiva, en
la mesura que la censura del Govern només es pot aconseguir si hi ha una altra
candidatura, proposada pel Congrés, que és capaç d’obtenir la confiança de la
cambra.

L’objectiu principal de la moció consisteix a fer cessar el govern actual, però la

regulació jurídica de la seva tramitació es caracteritza per donar un major
protagonisme a la candidatura que opta a presidir el nou govern.

Així, doncs, el debat de la moció de censura que s’ha de fer en el Congrés dels
Diputats no consisteix únicament en una exposició de les crítiques dels grups

17
parlamentaris a la gestió del Govern, sinó en un procediment mitjançant el qual
els diputats que han presentat la moció (com a mínim una desena part dels
membres del Congrés) i, especialment, el candidat proposat per ser investit nou
president, ha de convèncer la majoria de la cambra.

Un cop exposat el que serà el seu programa de govern, la moció de censura se

sotmet a votació. Si prospera, és a dir, si obté els vots favorables de la majoria
absoluta del Congrés, el govern actual ha de cessar i la candidatura alternativa
queda investida automàticament president o presidenta, sense necessitat que es
facin noves eleccions.

4.2. La qüestió de confiança

És el mecanisme de què disposa el Govern per comprovar el suport polític amb

què compta a la cambra legislativa. En determinades situacions durant el seu
mandat, el Govern pot apreciar que, per continuar exercint les seves funcions
amb eficàcia, o per prendre una decisió política d’especial transcendència,
necessita conèixer l’estat de la relació de confiança que té amb el Parlament o,
en tot cas, renovar-la expressament.

La presentació de la qüestió correspon exclusivament al president o presidenta

del Govern, prèvia deliberació amb el Consell de Ministres. Un cop presentada, el
president o presidenta ha de sol· licitar la confiança de la cambra. Per obtenir-la,
n’hi ha prou que hi votin a favor la majoria simple dels diputats. Però, si la perd,
el Govern ha de presentar la seva dimissió al rei i s’inicia un nou procés per a
l’elecció de president o presidenta del Govern.

5. Altres institucions de l’Estat

Els òrgans constitucionals de l’Estat compten amb l’ajuda d’uns òrgans

d’assessorament tècnic que els auxilien en les seves tasques principals. D’entre
els òrgans auxiliars cal destacar el Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble i el
Consell d’Estat.

5.1. El Tribunal de Comptes

El Tribunal de Comptes és l’òrgan encarregat de fiscalitzar els comptes i la gestió

econòmica de l’Estat i del sector públic en general. Examina el compte general
de l’Estat i, com a òrgan auxiliar del Parlament, remet un informe anual a les
Corts Generals. Així mateix, fa una funció jurisdiccional consistent a determinar la
responsabilitat comptable en què incorren aquells que tenen al seu càrrec la
utilització de fons i cabals públics.

18
5.2. El Consell d’Estat

És l’òrgan consultiu suprem del Govern (article 107 de la CE). Gaudeix

d’autonomia orgànica i funcional i emet dictàmens sobre qualsevol assumpte
que li sol·licitin el Govern, els seus membres o els presidents de les comunitats
autònomes. La seva actuació és preceptiva sobre els projectes de decrets
legislatius i els avantprojectes de llei que hagin de dictar-se en execució de
tractats internacionals així com altres supòsits recollits a la llei (Llei orgànica
3/1980, de 22 d’abril, del Consell d’Estat). En l’exercici de la seva funció
consultiva, el Consell d’Estat vetlla pel respecte degut a la CE i la resta de
l’ordenament jurídic.

19
TEMA 3 Els òrgans jurisdiccionals: Poder judicial i Tribunal Constitucional,
Poder judicial i potestat jurisdiccional, el Consell General del Poder Judicial,
el Ministeri Fiscal, el Tribunal Constitucional

El poder judicial és un dels poders de l’Estat que té l’atribució de resoldre els

conflictes en què hagi d’aplicar-se el dret. El Tribunal Constitucional és l’òrgan al
qual s’atribueix la defensa de la CE i actua d’acord amb criteris jurisdiccionals. El
Consell General del Poder Judicial i el Ministeri Fiscal són òrgans que tenen
atribuïdes competències relacionades amb l’exercici de la funció jurisdiccional.

1. Poder judicial i potestat jurisdiccional

El poder judicial es regula a la CE i a la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del

poder judicial, i és un poder de l’Estat, independent dels altres poders (executiu i
legislatiu), únic en tot el territori nacional, que es compon de jutges i magistrats.

El poder judicial té encomanada la potestat jurisdiccional, que consisteix a

aplicar el dret per resoldre conflictes i a fer complir allò que s’ha decidit, si no es
compleix voluntàriament. Aquesta potestat jurisdiccional s’atribueix a tots i cada
un dels jutges i magistrats que integren el poder judicial, i és una funció que
exerceixen de forma independent.

Per poder exercir les seves funcions jurisdiccionals, el poder judicial té el suport
de l’Administració de Justícia. L’Administració de Justícia no és poder judicial,
sinó que comprèn el conjunt de mitjans personals i materials destinats a
l’organització de les activitats relacionades amb la justícia, amb la finalitat de
garantir el compliment de les funcions del poder judicial.

1.1. Principis configuradors del poder judicial

1.1.1. Exclusivitat La potestat jurisdiccional només pot ser exercida pels òrgans
que integren el poder judicial (jutjats i tribunals) i aquests només poden exercir
la potestat jurisdiccional i les altres funcions que expressament els siguin
atribuïdes per llei en garantia de qualsevol dret. S’ha de dir, no obstant això, que
en determinats supòsits expressament previstos a la CE és possible que, en
relació amb matèries concretes, altres òrgans exerceixin la potestat jurisdiccional
(per exemple, el Tribunal Constitucional).

1.1.2. Unitat jurisdiccional El poder judicial és únic en tot el territori estatal, i no hi

ha, com succeeix amb el poder legislatiu i el poder executiu, òrgans judicials de
les comunitats autònomes i òrgans judicials de l’Estat central. No pot haver-hi
jurisdiccions especials, ni crear-se tribunals que no es trobin prèviament
determinats per la llei. Els òrgans que exerceixen la potestat jurisdiccional es
troben integrats en una organització única i estan sotmesos a un mateix règim
jurídic.

20
1.2. Estatut dels jutges i magistrats

Els jutges i magistrats formen un cos únic i el seu estatut, que es regula a la Llei
orgànica del poder judicial (LOPJ), es regeix pels principis següents:
independència, inamovibilitat, imparcialitat, incompatibilitat i responsabilitat.

1.2.1. Independència
S’entén en un doble sentit: independència externa i independència interna.
• Independència externa: el poder judicial és un poder independent dels
altres poders de l’Estat. La CE tracta de garantir aquesta independència
especialment en relació amb el poder executiu i, en aquest sentit, s’ha
d’entendre l’atribució al Consell General del Poder Judicial de la
competència relativa a l’estatut jurídic dels jutges i magistrats, que havia
estat una funció atribuïda anteriorment al poder executiu.
• Independència interna: els jutges i magistrats adopten les seves decisions
d’acord amb el dret, sense que puguin rebre cap ordre, instrucció o
suggeriment relatiu als fets sotmesos al seu judici. Les seves decisions
només poden ser revisades mitjançant els recursos previstos legalment.
La independència no implica absoluta llibertat dels òrgans judicials per
decidir els processos sotmesos al seu coneixement, sinó que, tal com
disposa l’article 117.1 de la CE, els jutges i magistrats actuen sotmesos
únicament a l’imperi de la llei. Això implica que han d’adoptar les seves
decisions d’acord amb l’ordenament jurídic. La decisió judicial ha de ser la
conclusió d’un raonament jurídic motivat mitjançant el qual s’apliquen
les normes jurídiques al supòsit concret plantejat.

1.2.2. Inamovibilitat
Els jutges i magistrats no poden ser separats, suspesos, traslladats o jubilats més
que per les causes establertes per la llei (ascensos, faltes, incapacitat, renúncia,
pèrdua de la nacionalitat, condemna penal). La inamovibilitat té per finalitat
evitar que els jutges i magistrats puguin ser apartats de les seves funcions per
causes que no siguin estrictament professionals, la qual cosa és una garantia per
a la seva independència.

1.2.3. Imparcialitat
Els jutges i magistrats han d’aplicar la llei de forma imparcial, i s’estableixen
mecanismes per garantir-ne la imparcialitat en relació amb els supòsits concrets
que hagin de decidir, com són l’abstenció (els òrgans judicials s’han d’abstenir de
conèixer dels assumptes quan incorrin en una de les causes previstes a la llei que
podrien posar en perill la seva imparcialitat), recusació (les parts del procés
poden demanar que el jutge i magistrat no conegui del cas si incorre en alguna
de les causes esmentades).

21
1.2.4. Incompatibilitat
Els jutges i magistrats no poden exercir altres càrrecs públics, ni pertànyer a
partits polítics o sindicats, però poden crear associacions professionals. Les
causes d’incompatibilitat tracten de garantir la independència dels òrgans
judicials, i evitar que facin activitats que condicionin la seva llibertat de criteri.

1.2.5. Responsabilitat
Els jutges i magistrats són responsables en l’exercici de la seva funció
jurisdiccional. Aquesta responsabilitat pot ser penal (per exemple, delicte de
prevaricació), civil (si es causa un dany o perjudici en l’exercici de les seves
funcions, sempre que la seva actuació sigui dolosa o culposa) i disciplinària
(imposició de sancions pel Consell General del Poder Judicial).

1.3. Estructura del poder judicial

L’estructura del poder judicial es determina bàsicament per dos criteris: un criteri
material i un criteri territorial.

1.3.1. Criteri material Els òrgans judicials es divideixen per raó de l’especialització
material en civil, penal, contenciós administratiu i social. Pel que fa a la jurisdicció
militar, s’ha de dir que no s’integra en l’estructura del poder judicial excepte pel
que fa a la Sala Cinquena del Tribunal Suprem, Militar.

1.3.2. Criteri territorial L’Estat es divideix, a l’efecte de l’organització del poder

judicial, en municipis, partits judicials, províncies i comunitats autònomes.
D’acord amb aquest criteri, es pot fer la divisió dels òrgans judicials següent:
a) Tribunal Suprem (seu a Madrid i jurisdicció a tot l’Estat).
b) Audiència Nacional (seu a Madrid i jurisdicció a tot l’Estat).
c) Tribunals superiors de justícia (un a cada comunitat autònoma).
d) Audiències provincials (una a cada província).
e) Jutjats penals, socials, contenciosos administratius, de vigilància penitenciària i
de menors (un o més a cada província).
f) Jutjats de primera instància i instrucció (un o més a cada partit judicial).
g) Jutjats de pau (en els municipis en què no hi hagi jutjats de primera instància i
instrucció).

1.4. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

L’article 152 de la CE estableix que un tribunal superior de justícia culmina

l’organització judicial dins l’àmbit territorial de la comunitat autònoma i que,
sens perjudici del que disposa l’article 123 en relació amb el Tribunal Suprem, les
successives instàncies processals s’exhaureixen davant òrgans judicials radicats
en el mateix territori de la comunitat autònoma.

22
Aquesta previsió ha estat reproduïda a l’article 95 de l’Estatut d’autonomia de
Catalunya. Així, encara que els tribunals superiors de justícia són òrgans integrats
dins el poder judicial, i no són òrgans de la comunitat autònoma, s’ha de
reconèixer la seva incidència en l’àmbit autonòmic.

A les sales Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, una de
cada tres places es cobreix amb un jurista de reconegut prestigi amb més de deu
anys d’exercici professional a la Comunitat Autònoma, proposat al Consell
General del Poder Judicial per la Generalitat de Catalunya, mitjançant acord del
Parlament.

Les competències del Tribunal Superior de Justícia en relació amb el dret

autonòmic se centren bàsicament en la resolució dels recursos de cassació civils
—és l’última via jurisdiccional ordinà- ria a la qual es pot recórrer— i de les
demandes de responsabilitat civil contra el president de la Generalitat, els
membres del Govern i de l’assemblea legislativa per fets realitzats durant
l’exercici del seu càrrec.

2. El Consell General del Poder Judicial

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és l’òrgan de govern del poder
judicial, i té atribuïdes expressament les funcions relatives a nomenaments,
ascensos, inspecció i règim disciplinari dels jutges i magistrats.

La previsió del Consell General del Poder Judicial respon a la voluntat del
constituent de garantir la independència dels jutges i magistrats en l’exercici de
les seves funcions jurisdiccionals.

Pel que fa a la seva naturalesa jurídica, encara que hi ha posicions doctrinals

contradictòries, es pot concloure que el legislador el considera un òrgan
constitucional, atès que és, d’acord amb l’article 59.1.c) de la Llei orgànica del
Tribunal Constitucional (LOTC), un dels òrgans legitimats per plantejar conflicte
d’atribucions entre òrgans constitucionals de l’Estat davant el Tribunal
Constitucional. Així mateix, s’ha de dir que el Consell General del Poder Judicial
no és un òrgan jurisdiccional, ni és un òrgan d’autogovern, perquè no es troba
integrat dins el poder judicial.

El Consell General del Poder Judicial exerceix les seves competències en tot el
territori nacional.

23
2.1. Composició del Consell General de Poder Judicial

La composició del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) es troba regulada a
l’article 122.3 de la CE i als articles 111 a 116 de la LOPJ. El CGPJ es compon de 21
membres, nomenats pel rei per un període de cinc anys:
President
Aquest membre del CGPJ és elegit per majoria dels 3/5 dels vint vocals del
Consell, i és alhora el president o presidenta del Tribunal Suprem.
Vint vocals
Vuit vocals han de ser advocats i altres juristes de reconeguda competència, amb
més de quinze anys d’exercici de la seva professió. Quatre són elegits a proposta
de 3/5 del Congrés i quatre a proposta de 3/5 del Senat.
Dotze vocals han de ser jutges i magistrats de qualsevol de les categories
judicials i són elegits d’acord amb el que disposa la LOPJ. L’actual sistema de
designació dels membres d’origen judicial preveu que els mateixos jutges i
magistrats proposin 36 candidats; d’entre aquests, sis vocals són elegits a
proposta de 3/5 del Congrés, i els altres sis a proposta de 3/5 del Senat.

2.2. Funcions

Les funcions del CGPJ es poden classificar d’acord amb l’esquema següent:
a) Nomenament d’alts càrrecs (designen el president o presidenta del Tribunal
Suprem que alhora ho és del Consell i dos magistrats del Tribunal
Constitucional).
b) Audiència en el nomenament del fiscal general de l’Estat.
c) Atribucions en matèria de selecció, nomenament, formació, perfeccionament,
provisió de destinacions, ascensos, situacions administratives i règim disciplinari
de jutges i magistrats.
d) Inspecció de jutjats i tribunals.
e) Funció consultiva (emetre informes dels avantprojectes de lleis i disposicions
generals de l’Estat i les comunitats autònomes que afectin, totalment o
parcialment, matèries relacionades amb el poder judicial o l’exercici de la funció
jurisdiccional).
f) Potestat reglamentària (pot dictar reglaments sobre el seu propi personal,
organització i funcionament, i els que siguin necessaris per a l’execució o
aplicació de la LOPJ).
g) Presentar anualment a les Corts Generals una memòria sobre l’estat, el
funcionament i l’activitat del CGPJ i dels jutjats i tribunals de justícia.

3. El Ministeri Fiscal

El Ministeri Fiscal no forma part del poder judicial, però les seves funcions es
troben directament relacionades amb la funció jurisdiccional. És un òrgan únic
en tot l’Estat. Exerceix les seves funcions mitjançant òrgans propis d’acord amb

24
els principis d’unitat d’actuació, dependència jeràrquica i subjecció a la legalitat i
imparcialitat.

L’article 124 de la CE fa referència específica al fiscal general de l’Estat, al qual

estan jeràrquicament subordinats tots els membres del Ministeri Fiscal. El fiscal
general de l’Estat és nomenat pel rei a proposta del Govern, després d’haver
escoltat el CGPJ, entre juristes de reconeguda competència amb més de quinze
anys d’exercici professional efectiu. L’exercici del seu càrrec no està subjecte a
termini, i pot ser cessat a proposta del Govern en qualsevol moment. Aquesta
previsió ha estat criticada per significar una clara dependència del fiscal general
de l’Estat (i de tots els membres del Ministeri Fiscal, atesa la seva dependència
jeràrquica respecte del fiscal general de l’Estat) del poder executiu.

L’article 127.1 de la CE estableix que els fiscals no poden exercir altres càrrecs
públics ni pertànyer a partits polítics o a sindicats, però es reconeix la possibilitat
que pugui haver-hi associacions professionals de fiscals, d’acord amb el sistema
que preveu la llei. La CE atribueix al Ministeri Fiscal les funcions següents:
a) Promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets de la
ciutadania i de l’interès públic tutelat per la llei, d’ofici o a petició dels interessats.
b) Vetllar per la independència dels tribunals.
c) Procurar davant els tribunals la satisfacció de l’interès social.

4. El Tribunal Constitucional

El TC es crea amb l’objectiu principal d’establir un òrgan que vigili el respecte a la

CE, depurant l’ordenament de les lleis i normes amb rang de llei que vulnerin la
norma constitucional. El TC actua com a garant de la supremacia de la CE i és,
d’acord amb el que disposa l’article 1.1 de la LOTC, l’intèrpret suprem (encara
que no l’únic) de la CE.
El TC és un òrgan constitucional de caràcter jurisdiccional, però no es troba
integrat en el poder judicial, és independent dels altres òrgans constitucionals i
es troba sotmès només a la CE i a la LOTC.

4.1. Composició del Tribunal Constitucional

El TC, d’acord amb el que disposa l’article 159 de la CE, es compon de dotze
magistrats, nomenats pel rei per un període de nou anys.

Els membres del TC són nomenats entre magistrats, fiscals, professors

d’universitat, funcionaris públics i advocats, tots ells de reconeguda competència
i amb més de quinze anys d’exercici professional. El nomenament es fa d’acord
amb els criteris següents:

25
a) Quatre magistrats són nomenats a proposta del Congrés dels diputats per
majoria de 3/5.
b) Quatre magistrats són nomenats a proposta del Senat per majoria de 3/5.
c) Dels altres quatre magistrats, dos són nomenats a proposta del Govern i dos a
proposta del CGPJ per majoria de 3/5.

El president o presidenta del TC és nomenat entre i pels seus membres cada tres
anys. Es requereix majoria absoluta a la primera votació i simple a la segona. Els
magistrats del TC són independents i inamovibles. El seu càrrec és incompatible
amb qualsevol mandat representatiu, càrrec polític o administratiu, l’exercici de
funcions directives d’un partit polític o sindicat o d’un càrrec al seu servei,
l’exercici de les carreres judicial i fiscal, i amb qualsevol activitat professional o
mercantil.

4.2. Competències del Tribunal Constitucional

Les competències del TC són:

– El control de constitucionalitat de les lleis i normes amb força de llei: l’objecte

d’aquests procediments és controlar l’adequació a la CE de les normes
impugnades. El TC pot declarar la inconstitucionalitat d’aquestes normes, la
qual cosa provocarà la seva expulsió de l’ordenament. El control pot exercir-
se mitjançant dos procediments: el recurs d’inconstitucionalitat i la qüestió
d’inconstitucionalitat.
– El control previ de tractats internacionals: l’objecte d’aquest procediment és
que el TC, abans de la signatura d’un tractat internacional per l’Estat, es
pronunciï sobre si el tractat conté estipulacions contràries a la CE.
– El recurs d’empara: l’objecte d’aquest procediment és la defensa dels drets
fonamentals reconeguts als articles 14 a 29 i 30.2 de la CE. És un procediment
subsidiari perquè primer s’ha d’exhaurir la via jurisdiccional ordinària.
– Els conflictes de competència entre l’Estat i les comunitats autònomes o
d’aquestes entre si: l’objecte d’aquest procediment és garantir la distribució
territorial del poder. El TC determina qui és el titular de la competència que
ha motivat el conflicte.
– Els conflictes d’atribucions entre òrgans constitucionals: l’objecte d’aquest
procediment és garantir la supremacia de la CE en l’organització de la divisió
de poders.
– Els conflictes en defensa de l’autonomia local: l’objecte d’aquest
procediment és permetre que els ens locals puguin defensar l’autonomia
local garantida a la CE quan considerin que aquesta ha estat vulnerada per
una llei o norma amb rang de llei de l’Estat o d’una comunitat autònoma.

26
TEMA 4 L’organització territorial de l’Estat: els models d’organització
territorial, l’Estat autonòmic a la Constitució Espanyola de 1978, les
comunitats autònomes, els municipis, les províncies, les comarques, les
vegueries

El poder d’un estat es distribueix en funció de la seva estructura territorial.

L’Estat espanyol s’estructura en comunitats autònomes, municipis, províncies i
comarques.

1. Els models d’organització territorial

En funció de quina sigui la manera de distribuir el poder en un estat a través del

seu territori, podem trobar dos “models” d’estat: l’unitari i el federal.

1.1. L’estat unitari i l’estat federal

L’estat unitari neix a França amb la caiguda de l’antic règim, a partir de les idees
racionalistes dels revolucionaris i que foren portades a la pràctica amb la
Constitució de 1791. En aquell moment històric es pretenia instaurar una
organització uniforme i centralitzada del poder polític per posar fi a la pluralitat
d’ordenaments, jurisdiccions i administracions que havia caracteritzat l’etapa
anterior.

Aquest model es basa fonamentalment en l’existència d’un únic centre de

decisió política (el govern) i un únic centre per dictar normes amb rang de llei
(el parlament) per a tot el territori de l’estat. D’aquest centre depenen tots els
òrgans de l’Administració, que hi estan subjectes jeràrquicament i tenen la
funció d’executar, de manera uniforme a tot el territori de l’estat, les decisions i
les normes adoptades pel parlament i el govern de la nació.

L’estat unitari es caracteritza per ser un estat amb una única constitució, una
única direcció política i un únic òrgan per dictar lleis per a tot el territori, que es
divideix únicament en unes circumscripcions merament administratives (els
departaments i els municipis) al capdavant de les quals hi ha una única
autoritat administrativa (el prefecte i l’alcalde), designada pel Govern, del qual
depèn jeràrquicament. Els principis en què es basa són, doncs, la unitat (un sol
estat), la uniformitat (la mateixa llei per a tot el territori) i la centralització
(direcció política i direcció administrativa efectuada des del centre). Aquest
model, sorgit com ja hem vist a França, s’estengué a bona part dels països
europeus continentals, entre ells Espanya.

27
L’estat federal sorgeix amb la Constitució dels Estats Units d’Amèrica de 1787,
com la fórmula d’unió política més perfecta entre les antigues colònies
britàniques, convertides ja aleshores en estats independents. El seu origen es
troba en el pacte entre aquests diversos estats sobirans, que decideixen la
creació, a partir de l’aprovació d’una constitució, d’una nova entitat, la
federació, en la qual s’integren tots i a la qual deleguen algunes funcions de
forma expressa, i ells en retenen la resta.

L’estat federal és, doncs, un “estat d’estats”, on el poder polític s’exerceix des de
dues instàncies, la central (que és la federació), que disposa d’uns òrgans propis
(parlament, president i tribunals) i que exerceix les seves funcions sobre tot el
territori federal d’acord amb el que preveu la constitució federal, i les diferents
instàncies territorials (els estats membres), que disposen cadascuna d’elles
d’una constitució pròpia, d’una organització política pròpia i d’uns poders
propis que exerceixen només sobre el seu territori. Així, doncs, en l’estat federal
no hi ha només el que se’n diu una divisió horitzontal de poders (executiu,
legislatiu i judicial), sinó també una divisió vertical, que provoca que aquell
poder ja dividit es trobi també repartit territorialment.

L’estat federal, a diferència de l’unitari, es caracteritza per tenir una pluralitat de

centres de poder, una diversitat de normes i orientacions polítiques i una
descentralització o distribució territorial de la capacitat de decisió. Així mateix,
l’element unitat no desapareix de la definició d’estat federal en tant que només
és un únic poder de cara a l’exterior (en les relacions internacionals amb altres
estats), manté unes estructures unitàries a l’interior (exèrcit, moneda, sistema
econòmic, duanes, comunicacions i símbols) i disposa d’uns òrgans que, en
determinades matèries, poden exercir les seves funcions sobre tot el territori de
l’estat federal. El model federal nascut als Estats Units fou adoptat
posteriorment al continent europeu per Alemanya i Suïssa, per alguns països
iberoamericans (Mèxic, el Brasil i l’Argentina) i per alguns estats històricament
vinculats a la Gran Bretanya (el Canadà i Austràlia).

1.2. L’evolució dels models

De forma genèrica, podem dir que l’estat unitari ha anat introduint diversos
mecanismes de descentralització política, mentre que l’estat federal ha anat
reclamant més competències en un procés constant de lluita amb els estats
membres cap a una major centralització i uniformització.

L’estat unitari centralitzat és el que va entrar més en crisi, especialment durant

el segle xx i, per tant, és el que ha sofert més formes de descentralització
política i administrativa, a causa de múltiples factors, com ara el creixement de
l’estat, majors demandes de participació o la major complexitat social. Aquestes
demandes han donat lloc a moltes noves formes d’organització territorial del
poder polític (estat regional, estat integral i estat autonòmic) que s’acostumen a
agrupar sota la denominació d’estats compostos.

28
En qualsevol cas, la descentralització política de l’estat implica, en el model
unitari, mantenir un únic estat amb una única constitució, però en el qual es
distribueix la capacitat de decisió política i la potestat legislativa entre els
òrgans centrals de l’estat i els ens territorials, que disposen de certa autonomia
política, és a dir, d’una capacitat per establir, dins el seu àmbit de competències,
les seves pròpies orientacions polítiques i les seves pròpies lleis, diferents de les
dels òrgans centrals.

2. L’Estat autonòmic a la Constitució espanyola de 1978

D’acord amb la CE, el model d’organització territorial de l’Estat és només

potencial i pot adoptar diverses variants. La CE estableix uns principis i uns
procediments que, en cas que siguin activats, han de permetre transformar
l’estat unitari i centralista espanyol en un estat descentralitzat políticament i
que pot adoptar diverses formes. El constituent remet la decisió final sobre la
forma d’organització territorial a l’aprovació d’unes normes posteriors, els
estatuts d’autonomia. Mitjançant un determinat procés polític i jurídic, partint
de l’anomenat principi dispositiu, la CE possibilita que el règim autonòmic es
generalitzi a través de la creació de les comunitats autònomes, i es produeix així
una descentralització vertical del poder polític en tot el territori, fet que el
convertirà en un estat compost.

La CE ha optat per una fórmula definidora integrada per dos elements:

a) d’una banda, estableix un únic estat, una única constitució, un únic
ordenament jurídic, així com la igualtat de drets i obligacions per a tots els
ciutadans de l’Estat; i de l’altra
b) reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que
integren l’Estat espanyol (article 2) de manera que, si una d’elles l’exercita,
l’Estat es configurarà com una estructura basada en l’autonomia política.

L’aprovació el 1979 dels primers estatuts d’autonomia va posar en

funcionament un determinat tipus d’organització territorial de l’Estat, previst
però fins aleshores no constituït, basat en l’existència de comunitats
autònomes. El resultat és un estat d’estructura composta, al qual la CE no
atorga un qualificatiu propi, però que doctrinalment és conegut amb el nom
d’estat autonòmic o estat de les autonomies.

3. Les comunitats autònomes

Les comunitats autònomes són aquelles entitats polítiques que, en exercici del
dret a l’autonomia reconegut a la CE, gaudeixen de personalitat jurídica, de
potestat d’autogovern i d’autonomia legislativa pròpia dins el seu àmbit
territorial. Tenen les característiques següents:
a) El seu grau d’autonomia és qualitativament diferent al de les altres entitats
territorials en què s’organitza l’Estat, els municipis i les províncies, a les quals
només s’atorga autonomia administrativa.

29
b) L’autonomia política es concreta normativament en l’estatut d’autonomia de
cada comunitat autònoma, que és la seva norma institucional bàsica, la que la
constitueix com a tal i la que en determina els òrgans i les competències.
c) L’autonomia política es concreta en el reconeixement de facultats de direcció
política, tant governamentals com legislatives.
d) La seva organització institucional respon al principi clàssic de divisió de
poders i al principi de responsabilitat política de l’òrgan de govern davant
l’assemblea legislativa de la comunitat autònoma respectiva (article 152).
e) Gaudeixen d’autonomia financera per exercir les seves competències.
f) Les relacions amb l’Estat central no són de jerarquia sinó de competència.
g) A més, se’ls reconeixen instruments polítics de participació en les instàncies
centrals de l’Estat (presentació d’iniciatives legislatives i designació directa de
senadors per part dels parlaments de les comunitats autònomes).
h) El dret estatal gaudeix de primacia respecte del dret autonòmic (article
149.3).

La CE no estableix un mapa autonòmic, només uns procediments singulars per

fer efectiu el dret d’accés a l’autonomia. Ara bé, aquest dret es va anar
generalitzant i es va completar amb la creació de 17 comunitats autònomes i de
dues ciutats autònomes (Ceuta i Melilla).

Tot i això, però, no es pot afirmar que totes tinguin un règim competencial
homogeni, ni que hagin accedit a aquest règim d’autogovern a través d’un únic
procés. No totes les comunitats autònomes són, per tant, originàriament iguals
entre elles. La classificació entre els diferents tipus de comunitats autònomes en
què s’estructura territorialment l’Estat espanyol respon fonamentalment a un
triple criteri: l’històric, el competencial i el del procediment d’accés a
l’autonomia utilitzat.

En primer lloc, es pot parlar de l’existència d’unes comunitats autònomes que

gaudeixen d’un tractament diferenciat, en la mesura que en el passat ja havien
aprovat projectes d’estatuts d’autonomia, i gaudien, en el moment de
promulgar la CE de 1978, de règims provisionals d’autogovern. En aquesta
classificació cal incloure Catalunya, el País Basc i Galícia. En aquesta categoria
també s’ha d’incloure el territori foral de Navarra. Aquestes comunitats
autònomes es diferencien també de la resta en tant que gaudeixen d’un
procediment específic d’accés a l’autonomia i pel nombre i tipus de
competències que poden assumir.

En segon lloc, hi ha aquelles comunitats autònomes que poden aconseguir el

mateix nivell d’autonomia que les anteriors, si bé per assolir-lo han d’utilitzar un
procediment especial on s’exigeix una manifestació de la voluntat
d’autogovern molt més àmplia (article 151.1).

Finalment, un tercer grup de comunitats autònomes són aquelles que no

disposen de la possibilitat d’accedir inicialment a un règim d’autonomia plena.
Per exercir el dret a l’autonomia, han de seguir el procediment general d’accés
que preveu l’article 143, tot i que, d’acord amb l’article 148.2, poden ampliar

30
successivament les seves competències un cop hagin transcorregut cinc anys
des de l’aprovació dels seus respectius estatuts d’autonomia.
Excepte Catalunya, el País Basc, Galícia, Andalusia i Navarra, la resta de les
comunitats autònomes que es crearen van accedir a l’autonomia a través del
procediment general previst a l’article 143 i tenen atribuït, com a conseqüència,
un règim més reduït de competències.

Això no obstant, aquesta lògica es va canviar mitjançant l’aprovació del “pacte

autonòmic” signat el 1981 per les aleshores forces polítiques majoritàries a
l’Estat espanyol, el PSOE i la UCD, en la mesura que va frenar el desplegament
del principi dispositiu intentant homogeneïtzar les competències de totes les
comunitats autònomes (en aquesta línia s’emmarcà la Llei orgànica
d’harmonització del procés autonòmic —LOAPA—).

Aquesta situació es va anar consolidant fins a l’any 1992, en què el PSOE i el PP

arriben a un altre gran pacte autonòmic per equiparar les competències de les
comunitats autònomes de via lenta a través d’una política de traspassos de
competències que les aproximava a les que tenien un nivell més alt
d’autonomia. L’evolució d’aquesta dinàmica ens permet observar com en
l’actualitat s’ha produït la consolidació d’un model autonòmic caracteritzat per
tenir un alt grau d’uniformisme en el contingut competencial de què gaudeixen
totes les comunitats autònomes. En definitiva, tot i partir de situacions
diferents, s’ha produït un anivellament competencial entre totes les comunitats
autònomes.

4. Els municipis

A diferència de les comunitats autònomes, les institucions locals gaudeixen

d’una llarga tradició. Per això, la seva previsió constitucional és molt més
senzilla (articles 140 a 142). Els ajuntaments són definits com a òrgans de
govern local per als municipis, que són entitats territorials de dret públic. El
municipi és, doncs, la unitat local bàsica de l’organització territorial, i presenta
les característiques següents:

a) Els municipis estan representats per regidors (elegits per sufragi universal) i
presidits per un alcalde elegit directament pels regidors. L’alcalde pot ser elegit
directament pels ciutadans d’acord amb les condicions que estableix la LOREG
(articles 196 i següents), que atendrà criteris de població.
b) Els municipis tenen potestat d’autoorganització, tot i que com a mínim han
de comptar amb un alcalde, regidors, tinents d’alcalde, el ple i la comissió
especial de comptes. A més, els municipis de més de cinc mil habitants han de
tenir necessàriament una comissió de govern.
c) La legislació de l’Estat, a través de la Llei 7/1985, de bases de règim local, ha
reservat una esfera pròpia de competències als ens locals i ha encomanat als
municipis un conjunt d’atribucions sobre àmbits materials que són expressius
del nivell més immediat (local) de l’organització de la convivència: urbanisme,
trànsit urbà, mercats, cementiris, salubritat, assistència social, enllumenat i

31
neteja, entre d’altres. A més, la LBRL crea una pluralitat de figures associatives
(mancomunitats, consorcis, etc.) per a aquells municipis que les vulguin utilitzar
per dur a terme les seves competències.
d) La llei els reconeix potestats executives i normatives de tipus reglamentari.
e) Tenen atribuïda també la capacitat de finançament a través de la creació de
tributs propis i de la participació en els ingressos de l’Estat i de la comunitat
autònoma de la qual formen part.

5. Les províncies

L’article 141 estableix que la província és una entitat local amb personalitat
jurídica pròpia, determinada per l’agrupació de municipis limítrofes, que
constitueix una divisió territorial per al compliment de les activitats de l’Estat.

El govern i l’administració de la província s’encomanen a les diputacions o

altres corporacions de caràcter representatiu, als quals els correspon la
coordinació i assistència supramunicipal a les corporacions municipals del seu
àmbit territorial. La LBRL preveu com a atribucions essencials de les
diputacions: la coordinació de serveis municipals, l’assistència jurídica,
econòmica i tècnica als municipis del seu territori, la prestació de serveis
intermunicipals, el foment dels interessos de la província i l’adopció del pla
anual de cooperació a les obres i serveis municipals.

D’aquest reconeixement constitucional es desprèn que la província té un

caràcter bifront, és a dir, per una banda, gaudeix de la doble condició de divisió
administrativa per al compliment de les finalitats de l’Estat, i per l’altra, és una
circumscripció electoral determinant per a l’elecció dels representants de
cadascuna de les cambres de les Corts Generals (Congrés i Senat).

6. Les comarques

La CE no crea la institució comarcal, però en l’article 141.3 preveu la possibilitat

que es creïn agrupacions de municipis diferents de la província. A més, habilita
els estatuts d’autonomia per establir circumscripcions territorials pròpies a
través de l’agrupació de municipis limítrofes que gaudiran de personalitat
jurídica. A Catalunya, la regulació general del seu règim jurídic es troba en el
Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei
municipal i de règim local de Catalunya.

El govern i l’administració de les comarques correspon al consell comarcal, que

està constituït per tres òrgans: el ple, el president i la comissió especial de
comptes. El ple està constituït pel president i per la resta de consellers
comarcals, l’elecció dels quals és de caràcter indirecte, s’atorga a cada formació
electoral que hagi participat en unes eleccions municipals un nombre de
consellers comarcals proporcional al percentatge de vots obtinguts a tots els
municipis i al percentatge de regidors obtinguts al conjunt d’ajuntaments.

32
Les competències de les comarques són de procedència municipal o de la
Generalitat. En relació amb les primeres, correspon a la comarca establir i
prestar aquells serveis supramunicipals complementaris dels municipis i
executar obres d’infraestructura general o complementàries per a l’establiment
o la prestació dels serveis municipals, així com totes aquelles que li deleguin
mitjançant conveni. En relació amb les competències atribuïdes per la
Generalitat, la llei enumera un seguit de matèries (ordenació del territori i
urbanisme, sanitat, serveis socials, cultura, esport, ensenyament, salubritat
pública i medi ambient) les lleis reguladores de les quals han d’establir
necessàriament algun tipus de competència per a la comarca.

7. Les vegueries

Segons l’article 90 de l’Estatut d’autonomia, la vegueria és l’àmbit territorial

específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local, i té
personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada
per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis. La vegueria,
com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix d’autonomia per
gestionar els seus interessos.

Segons l’article 91 de l’Estatut d’autonomia, el govern i l’administració

autònoma de la vegueria corresponen al Consell de Vegueria, format pel
president o presidenta i pels consellers de vegueria. La persona que presideix
la vegueria és escollida pels consellers de vegueria entre els seus membres. Els
consells de vegueria substitueixen les diputacions. La creació, la modificació i
la supressió, com també el desplegament del règim jurídic de les vegueries,
són regulats per llei del Parlament. L’alteració dels límits provincials, si s’escau,
s’ha de portar a terme d’acord amb el que estableix l’article 141.1 de la
Constitució.

33
TEMA 5 Organització municipal (Reglament orgànic de l'ajuntament de
Cambrils): organització municipal i el Ple

1. Els òrgans municipals de govern

Són òrgans de govern d’aquest Ajuntament l’alcalde/essa, la Junta de Govern

Local, el Ple, els/les tinents d’alcalde, els/les regidors/es caps d’àrea i els/les
regidors/es delegats/des, en els termes establerts en la legislació i en aquest
Reglament.

Hi haurà els òrgans complementaris següents: les comissions informatives, la

Comissió Especial de Comptes (obligatòria per Llei), els grups polítics municipals,
els/les portaveus dels grups, la Junta de Portaveus, si s’escau, el Defensor de la
Ciutadania, els consells de barri i altres en els termes que reglamentàriament
s’estableixi.

Finalment, hi haurà aquells òrgans de gestió i de participació ciutadana que

l’Ajuntament pugui crear en exercici del dret a l’autonomia organitzativa que li
reconeix la Constitució i la legislació sobre règim local, ja siguin íntegrament
municipals o mixtos amb altres institucions.

2. El Ple

El Ple està integrat per l’alcalde/essa, que el presideix, i els regidors i les regidores
de l’Ajuntament, i tindrà les competències assenyalades en l’article 22 de la Llei
reguladora de les bases del règim local i en la Llei 8/1987, municipal i de règim
local de Catalunya, llevat de les que pugui delegar o desconcentrar en la Junta
de Govern Local o en l’alcalde/essa. L’Ajuntament farà les sessions a la Sala de
Plens de l’edifici Consistorial. Les portades a terme en un altre lloc seran nul·les.

Els òrgans col·legiats de l’Ajuntament funcionen en règim de sessions ordinàries

de periodicitat preestablerta i extraordinàries, que poden ser, a més, urgents. El
Ple farà sessió ordinària, almenys, una vegada al mes, i extraordinària quan ho
decideixi l’alcalde/essa o ho demani la quarta part, almenys, del nombre legal de
membres de la Corporació, sense que cap regidor/a en pugui demanar més de
tres a l’any.

En aquest últim cas, la celebració del Ple no podrà retardar-se més de quinze dies
hàbils des que hagi estat sol·licitada, i no es podrà incorporar l’assumpte a tractar
a l’ordre del dia d’un Ple ordinari o d’un altre d’extraordinari amb altres
assumptes, si no ho autoritzen expressament els regidors i les regidores que han
demanat la convocatòria.

Si la presidència no convoca el Ple extraordinari demanat pel nombre de

regidors o regidores indicat dins el termini assenyalat, quedarà automàticament
convocat per al desè dia hàbil següent al de la finalització del termini establert
en l’apartat anterior, a les 12 hores, la qual cosa serà notificada pel secretari de la

34
Corporació a tots els seus membres el dia següent a la finalització del termini
esmentat abans.

En absència de la presidència o de qui legalment l’ha de substituir, el Ple quedarà

vàlidament constituït sempre que hi assisteixi un terç del nombre legal dels seus
membres, que mai podrà ser inferior a tres. En aquest cas, serà presidit pel
membre de la Corporació de major edat d’entre les persones presents.

En les sessions extraordinàries no es poden tractar altres qüestions que les

incloses a l’ordre del dia.
No es convocarà sessió ordinària quan no hi hagi punts de l’ordre del dia o quan
la seva escassa entitat no aconselli la celebració del Ple. L’alcalde/essa, prèvia
consulta a la Junta de Portaveus i notificació a la Junta de Govern Local, podrà
deixar de convocar sessions durant els mesos que coincideixin amb els períodes
de vacances.

2.1 L’ordre del dia dels plens ordinaris

S’estructurarà en dues parts diferenciades i amb substantivitat pròpia,segons el

que disposa l’article 46.2.e) de la Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim
local:

2.1.1. En la primera part s’inclouran els assumptes següents:

1.- Aprovació de l’acta o actes anteriors.

2.- Propostes relatives a la ratificació, coneixement d’acords o resolucions d’altres
òrgans de govern que així ho requereixen.
3.- Mocions de l’Alcaldia.
4.- Dictàmens de les comissions informatives.
5.- Propostes d’acord dels regidors/de les regidores o dels grups polítics
municipals.
6.- Propostes de resolució dels grups polítics municipals.

2.1.2. En la segona part s’inclouran els assumptes següents:

1.- Mocions presentades pels diferents grups polítics municipals.
2.- Control de l’acció de govern
3.- Precs i preguntes.

L’ordre del dia de les sessions extraordinàries s’estructurarà de la forma següent:

1.- Mocions de l’Alcaldia.
2.- Dictàmens de les comissions informatives.
3.- Propostes d’acord dels regidors/de les regidores o dels grups polítics
municipals.
A criteri de l’Alcaldia, en les sessions extraordinàries es podrà incloure a l’ordre
del dia l’aprovació de l’acta o actes de sessions anteriors.

2.2. Convocatòries

Les sessions plenàries es convocaran, almenys, amb dos dies hàbils d’antelació,
llevat de les extraordinàries que ho hagin estat amb caràcter urgent, la
convocatòria de les quals amb aquest caràcter haurà de ser ratificada pel Ple. La

35
urgència de la convocatòria serà estimada per l’alcalde/essa. Els regidors i les
regidores designaran un domicili a la ciutat als efectes de notificacions o bé en
defecte del domicili la seva bústia o e-mail.

2.3. L’ordre del dia

La documentació íntegra dels assumptes inclosos a l’ordre del dia que hagi de
servir de base al debat i, si escau, a la votació, haurà d’estar a disposició dels
regidors i de les regidores, des del mateix dia de la convocatòria, a la Secretaria
de la Corporació.
En cas de considerar que la manca o insuficiència de documentació exigeix el
seu ajornament, qualsevol regidor podrà demanar a l’Alcaldia que sigui retirat de
l’ordre del dia.

L’ordre del dia de les sessions s’establirà per la presidència, assistida del secretari.
No podrà incloure’s a l’ordre del dia cap altre assumpte que aquells que estiguin
totalment tramitats, inclòs l’informe del secretari o de l’interventor, quan sigui
preceptiu i s’hagi presentat a la Secretaria General amb tres dies hàbils
d’antelació al dia en què s’hagi de fer la sessió, excepte en cas de reconeguda
urgència derivada de la finalització de terminis peremptoris o per qualsevol altre
motiu. En aquests casos, es podrà prendre una resolució condicionada al
perfeccionament final de l’expedient.

El secretari rebutjarà la inclusió a l’ordre del dia dels assumptes que no

compleixin els requisits esmentats, llevat d’ordre expressa de l’alcalde/essa,
després de la comunicació prèvia a la Junta de Portaveus.

2.4. Assistència

Les sessions de l’Ajuntament en Ple seran públiques, excepte en el cas que els
assumptes a tractar afectin el dret a l’honor, la intimitat personal o familiar, o a la
pròpia imatge de les persones, en els termes establerts en l’article 18 de la
Constitució, en relació a l’article 70 de la Llei 7/1985.

Quan es produeixin els supòsits esmentats en l’apartat anterior o qualsevol altre

que en justifiqui la mesura, l’alcalde/essa, a iniciativa pròpia o a petició de
qualsevol regidor/a, podrà sotmetre al Ple, com a qüestió prèvia, el caràcter
secret del debat i de la votació d’un o de més punts de l’ordre del dia. En
casd’estimar-ho favorablement el Ple per majoria absoluta, el tractament dels
punts afectats es traslladarà al final de la sessió, i en el moment de tractar el tema
l’alcalde/essa disposarà l’abandonament de la sala per part del públic.

El Ple es constitueix vàlidament amb l’assistència d’un terç del nombre legal dels
seus membres. Aquestquòrum s’haurà de mantenir durant tota la sessió. En
qualsevol cas, caldrà que hi assisteixin l’alcalde/essa i el secretari o qui legalment
els substitueixi.

Les sessions es faran en convocatòria única en el lloc, dia i hora que es

convoquin. Si transcorreguts 60 minuts des de l’hora de la convocatòria no s’ha
obtingut el quòrum d’assistència necessari, la presidència deixarà sense efecte la
convocatòria i proposarà l’estudi dels assumptes inclosos a l’ordre del dia bé per

36
a la següent sessió ordinària o per a una d’extraordinària, si considera oportú de
convocar-la.

Quan determinat assumpte inclòs a l’ordre del dia versi sobre matèries que
exigeixin un quòrum especial per a la validesa de l’acord, i en el moment de
sotmetre’s a debat l’esmentat punt no hi hagi suficiente nombre de regidors/es,
la presidència podrà alterar l’ordre dels temes a tractar o retirar l’assumpte si
durant tota la sessió no s’assolís, en cap moment, l’esmentat quòrum. En aquest
supòsit, l’alcalde/essa podrà actuar en la forma prevista per l’article anterior.

2.5. Les sessions

Totes les sessions del Ple, tant de caràcter ordinari com extraordinari, es
sotmetran al principi d’unitat d’acte i, en conseqüència, hauran d’acabar el
mateix dia en què comencin.

Si, en compliment del que es preveu en l’apartat anterior, la sessió acaba sense
que s’hagin resolt tots els punts inclosos a l’ordre del dia, la presidència podrà
prorrogar la sessió trenta minuts més, i si durant aquest temps tampoc s’han
pogut debatre i resoldre tots els assumptes pendents, aquests s’hauran
d’incloure a l’ordre del dia de la sessió ordinària següent, llevat que l’Alcaldia
decideixi convocar una sessió extraordinària amb aquest efecte.

Sense perjudici del que s’ha esmentat en els apartats anteriors, durant la sessió la
presidència podrà, discrecionalment, disposar interrupcions per permetre
deliberacions dels regidors o regidores i, en general, dels grups polítics
municipals, o per raó de descans.

Qualsevol abandonament dels escons per part d’un/a regidor/a requerirà la

llicència de la presidència i l’advertiment al secretari a l’efecte del còmput del
quòrum. Aquestes absències, una vegada iniciada la deliberació d’un assumpte,
equivaldran a l’abstenció a efectes de la votació corresponent.

Les sessions s’iniciaran, una vegada obertes per la presidència, amb l’aprovació,
si s’escau, de l’acta o de les actes de la sessió o sessions anteriors, que caldrà
llegir prèviament en el cas que no s’hagi/n tramès als regidors/es. Si se’ls ha
enviat, s’entendrà que els/les regidors/es n’han quedat assabentats/des. També
es llegirà l’acta si algun/a regidor/a ho demana expressament.

Els punts de l’ordre del dia seran anunciats per l’alcalde/essa, i quedaran
aprovats per assentiment si cap regidor/a demana la paraula. En cas que es
promogui un debat per un o més grups municipals, els assumptes seran primer
discutits i després votats. No s’admetran altres interrupcions que les de la
presidència per cridar a l’ordre sobre la qüestió debatuda quan els/les
regidors/es es desviïn notoriamente o tornin sobre el que ja s’ha discutit o
aprovat.

Els regidors i les regidores necessitaran la vènia de la presidència per fer ús de la

paraula. Es dirigiran sempre a la Corporació i no a un/a regidor/a, o a part
d’aquella. La presidència podrà reduir o ampliar els temps d’intervenció en els
debats per raó de la importància o transcendència de l’assumpte.

37
Obert el debat, l’alcalde/essa donarà la paraula al/a la ponent o regidor/a a qui
correspongui exposar l’assumpte. Finalitzada l’exposició, la presidència atorgarà
la paraula a tots els grups municipals que ho sol·licitin, que l’exerciran a través
dels respectius portaveus o regidors/es que aquests designin, per ordre invers al
seu nombre de regidors.

El/la regidor/a que hagi consumit el torn podrà tornar a fer ús de la paraula per
rectificar concisament, i per una sola vegada, els fets o conceptes que se li
haguessin atribuït. L’alcalde/essa apreciarà si procedéis o no la pretesa
rectificació.
La presidència concedirà l’ús de la paraula de forma discrecional quan li sigui
demanada per al·lusions.
Serà l’alcalde/essa qui decidirà sobre l’existència o no d’al·lusions. Qui es
consideri al·ludit/da contestarà sense entrar en el fons de l’assumpte.

L’alcalde/essa podrà resoldre tots els incidents que allarguin amb excés, segons
el seu criteri, el desenvolupament de la sessió. Els/les ponents no consumiran
torn quan presentin el tema. Quan la presidència doni per finalitzat el debat, se
sotmetrà l’assumpte a votació.

Els/les regidors/es no podran participar en la deliberació, votació, decisió i

l’execució de qualsevol assumpte en el qual tinguin un interès directe i personal,
o quan es doni alguna incompatibilitat que els afecti segons la legislació
administrativa general.

Quan es donin els anteriors supòsits el/la regidor/a afectat/ada haurà

d’abandonar la sala abans de començar a tractar-se l’assumpte i hi restarà absent
mentre aquest es discuteixi i es voti, excepte quan es tracti de debatre la seva
actuació com a corporatiu/iva, en què tindrà dret a romandre-hi i defensar-se.

En cas que la persona afectada per l’assumpte a debatre sigui l’alcalde/essa o qui
en faci les funcions, haurà d’abandonar la sala en tot cas, i assumirà la
presidència de la sessió durant el transcurs del punt en qüestió, el/la tinent
d’alcalde que correspongui, sense perjudici del que s’estableix en l’apartat
anterior.

Excepcionalment, el Ple ordinari podrà tractar i votar propostes d’acord que no

constin a l’ordre del dia per raó d’urgència, a proposta de la presidència, d’una
quarta part dels seus membres o d’algun dels portaveus. En aquest cas serà
indispensable que el Ple apreciï la urgència de la qüestió per majoria absoluta.

L’apreciació de la urgència eximirà del tràmit d’informe de la respectiva comissió

informativa. En cas que el Ple no apreciï la urgència de la qüestió, l’assumpte
restarà sobre la taula. En el cas de les sessions extraordinàries no es podran
tractar assumptes que no s’hagin inclòs a l’ordre del dia.

Qualsevol regidor/a podrà sol·licitar que un assumpte es retiri. En aquest cas

l’assumpte restarà sobre la taula. La presidència podrà, sense més ni més,
declarar-ho així, o bé desestimar la proposta i ordenar-ne el debat i la votació.
Tanmateix, els assumptes restaran sobre la taula quan siguin retirats pel ponent

38
o grup municipal que els proposi. El secretari i l’interventor podran demanar que
les propostes quedin sobre la taula fins a la propera sessió quan, per la
naturalesa de l’assumpte, tinguin dubtes sobre la legalitat i sempre que no es
tracti d’assumptes subjectes a informe preceptiu.

2.6. Els acords

L’adopció dels acords es farà normalment mitjançant votació ordinària, llevat

que el propi Ple acordi, per un cas concret, ja sigui a iniciativa de la presidència o
a petició de qualsevol regidor/a, votació nominal, pública o secreta.

La votació ordinària es farà a mà alçada i es portarà a terme en demanar la

presidència els vots a favor, en contra i les abstencions de cada una de les
propostes. La votació nominal pública consistirà en el requeriment per part del
secretari a cadascun dels regidors/es per ordre alfabètic, els quals expressaran la
seva posició, a favor, en contra o d’abstenció, sobre cada una de les propostes.

La votació nominal secreta es farà mitjançant una papereta que cada regidor/a
introduirà en una urna. Finalitzada la votació, el secretari procedirà al recompte
de les paperetes. És dret del/de la regidor/a emetre el seu vot nominal de forma
pública i de demanar que consti en acta.

Les propostes s’entendran aprovades per majoria simple dels membres de la

Corporació presents, excepte quan l’assumpte requereixi una majoria especial,
d’acord a l’establer en l’article 47 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril. El vot es pot
emetre en sentit afirmatiu o negatiu, encara que els membres de la Corporació
es podran abstenir de votar.

S’entendrà que s’abstenen els/les regidors/es que s’hagin absentat del saló de
sessions una vegada començada la deliberació d’un assumpte i que no estiguin
presents en el moment de la votació. En el supòsit que s’hagin reincorporat al
saló abans de la votació, hi podran prendre part. En cas d’empat es procedirà a
una segona votació en la mateixa sessió, i si l’empat persisteix, decidirà el vot de
qualitat de la presidència.

S’entendrà que existeix majoria simple quan els vots afirmatius siguin més que
els negatius. S’entendrà per majoria absoluta quan els vots afirmatius siguin més
de la meitat del nombre legal de membres de la Corporació. En el supòsit previst
en l’art. 59.3 de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya, per elegir en
primera votació el Defensor de la Ciutadania, les 3/5 parts dels seus membres
s’ha de considerar en xifra estricta “per excés”:

21 membres de nombre legal-------------------------------------- = 4’2 x 3 = 12’6 .... 13

vots a favor 5

En el cas que, d’acord amb el que estableix la legislació electoral general, no hi

hagi més posibles candidats/ates o suplents per nomenar, els quòrums
d’assistència i de votació previstos s’entendran automàticament referits al
nombre de fet de membres de la Corporació subsistent. El vot dels regidors/es és
personal i indelegable.

39
Una vegada feta una votació o un conjunt de votacions sobre una mateixa
qüestió, els grups que no hagin intervingut en el debat podran explicar el vot. Si
un membre de la Corporació ha votat en sentit contrari al del seu grup, podrà fer
explicació individual de vot. Les intervencions per explicació de vot es limitaran a
donar la raó concreta del vot, sense reproduir res del que ja s’ha al·legat.

2.7. La presidència

L’alcalde/essa o tinent d’alcalde que el/la substitueixi tindrà en la seva qualitat

de president/a del Ple les potestats següents:

a) Alterar l’ordre dels temes o retirar un assumpte quan la seva aprovació exigeixi
una majoria especial i
aquesta no pugui obtenir-se en el moment previst inicialment a l’ordre del dia.
b) Cridar a l’ordre o retirar l’ús de la paraula als regidors i les regidores que
s’excedeixin del temps atorgat, es desviïn notòriament de la qüestió en debat o
pronunciïn paraules ofensives o desconsiderades, o frases atemptatòries al
prestigi de les persones o institucions. Així mateix, l’alcalde/essa podrà fer
abandonar la sala als regidors/es que, malgrat haver estat cridats/ades a l’ordre,
persisteixin en aquesta actitud.
c) Suspendre provisionalment el desenvolupament de la sessió quan es
produeixin circumstàncies excepcionals que així ho aconsellin. En aquest cas la
sessió es reprendrà, un cop desaparegudes les circumstàncies expressades, dins
del mateix dia, o bé serà convocada per fer-se de nou en el termini de tres dies.

El públic assistent a la sessió no podrà intervenir-hi, ni tampoc no es permetran

manifestacions de grat, desgrat o de cap altre tipus. La presidència podrà
expulsar de la sala qualsevol persona del públic que per qualsevol causa
impedeixi el desenvolupament normal de la sessió.

Article 82
Els regidors i les regidores s’asseuran en la Sala de Plens donant preferència a
què el govern estigui a la part central de l’hemicicle, sempre i quan els grups
polítics no quedin dividits.

2.8 Definicions de documentació

A efectes del desenvolupament de les sessions i identificació descriptiva dels

documents escrits sotmesos a coneixement de la Corporació, i per definir el
caràcter de les intervencions orals, la terminologia emprada respondrà a les
significacions següents:

• DICTAMEN: proposta d’una comissió informativa que conté una part

expositiva i uns acords a adoptar.
• PROPOSTA D’ACORD: proposta formulada per escrit, a través del Registre
General de la Corporació, per un mínim de tres regidors/es o per un grup
polític municipal, que té per objecte proposar al Ple l’adopció d’un o
diversos acords en relació a un assumpte de competència municipal,
quan no tingui el carácter d’acte de control ni, conseqüentment, hagi de

40
 formar part del capítol de control de l’ordre del dia. Prèviament, la
comissió informativa corresponent haurà de dictaminar la proposta
d’acord.
• PROPOSTA DE RESOLUCIÓ: proposta formulada per escrit, a través del
Registre General de la Corporació, per un o diversos grups municipals,
relativa al posicionament de la Corporació respecte a assumptes de
singular importància o que directament o indirectament afectin o
interessin l’Ajuntament,
• la ciutat o la ciutadania. Als efectes de la presentació de propostes de
resolució els/les regidors/es no adscrits/es ostentaran els mateixos drets
que els grups municipals.
• MOCIÓ: és una proposta formulada per un o diversos grups polítics
municipals, mitjançant un escrit presentat en el Registre General de la
Corporació, als efectes que s’inclogui en la part de control de l’ordre del
dia dels plens ordinaris. També tindran la consideració de moció les
propostes que hagin d’integrar l’ordre del dia de les sessions
extraordinàries del Ple que es convoquin a iniciativa dels regidors/es. Als
efectes de la presentació de mocions, els/les regidors/es no adscrits/es
ostentaran els mateixos drets que els grups municipals.
• MOCIÓ DE L’ALCALDIA: proposta formulada per l’alcalde/essa que se
sotmet a la consideració del Ple o de la Junta de Govern Local, sobre
matèries de la seva competència i que no afectin una determinada
comissió informativa. Contindrà una part expositiva o justificació i un
acord a adoptar. També tindrà el caràcter de moció de l’Alcaldia la
proposta que se sotmeti a deliberació i votació del Ple, sense el dictamen
previ de la comissió informativa, per raons d’urgència. En aquest cas,
l’aprovació de la moció per majoria absoluta comportarà tàcitament
declarar-la d’urgència, sense que sigui necessària una votació expressa.
• VOT PARTICULAR: és la proposta de modificació d’un dictamen o
proposta d’acord formulada per un/a regidor/a membre de la comissió
que el presenta. Haurà d’acompanyar el dictamen des del dia següent a
l’aprovació d’aquest per la comissió.
• ESMENA: proposta de modificació d’un dictamen, d’una proposta d’acord,
d’una proposta de resolució o d’una moció, presentada per qualsevol
membre de la Corporació.
• PREC: formulació d’una proposta d’actuació dirigida als diversos òrgans
de govern municipal en el punt de l’ordre del dia corresponent de les
sessions ordinàries del Ple. Podran plantejar precs tots els membres de la
Corporació o els/les portaveus dels grups municipals.
• PREGUNTA: qualsevol qüestió plantejada als òrgans de govern municipal
en el punt de l’ordre del dia corresponent de les sessions ordinàries del
Ple. Poden plantejar preguntes tots els membres de la Corporació o els
grups municipals per mitjà dels seus/de les seves portaveus.
• INTERPEL·LACIÓ: qüestió plantejada a un/a regidor/a referent a un punt
concret de l’ordre del dia i que haurà de ser contestada per la persona
interpel·lada en el mateix Ple.

41
Si respecte a un dictamen o proposta d’acord s’han produït vots particulars,
aquests seran discutits abans del dictamen o proposta al qual fan referència. El/la
ponent podrà proposar les esmenes o modificacions que consideri oportunes o
bé proposar la retirada del dictamen o proposta.

Els regidors i les regidores tindran dret a presentar esmenes als dictàmens,
propostes d’acord, propostes de resolució i mocions sempre que ho facin per
escrit i abans de començar la sessió. Una vegada començada aquesta, i sempre
abans d’iniciar la votació, només el/la ponent, els/les regidors/es o el grup o
grups que les han presentat podran proposar la introducció d’esmenes. En la
defensa de les esmenes qui les ha formulat invertirà el temps que necessiti, sense
que es produeixi debat ulterior llevat del que pugui decidir la presidència.

No obstant l’anterior, la presidència podrà admetre la presentació d’esmenes per

part dels regidors i regidores en la mateixa sessió, abans de l’inici de la
deliberació, ja sigui per escrit o de forma oral. Sotmesa a votació l’esmena, i
aprovada, si s’escau, la presidència sotmetrà a votació el text definitiu de la
proposta d’acord, proposta de resolució, moció o dictamen, de la manera que
resulti una vegada introduïda aquesta. Si no fos aprovada, sotmetrà a votació el
text en els termes inicials.

Els grups polítics municipals o un mínim de tres membres de la Corporació

podran presentar al Ple propostes d’acord per debatre-les i votar-les. Així mateix,
els grups polítics municipals i els regidors i les regidores no adscrits/es poden
presentar propostes de resolució.

Les propostes d’acord, amb el dictamen de la comissió informativa corresponent,

i les propostes de resolució es presentaran en el Registre General amb un mínim
de tres dies hàbils anteriors al començament de la sessió perquè s’incloguin a
l’ordre del dia. Si la proposta d’acord o de resolució es presenta després, només
es procedirà al debat i a la votació mitjançant acord previ del Ple que n’apreciï la
urgència, adoptat per majoria absoluta.

2.8. Finalització

Finalitzat el debat i la votació dels assumptes que integren la part resolutiva de

l’ordre del dia, es començarà, si escau, la part de control en els termes previstos
en l’article 57 d’aquest Reglament. En aquest apartat es debatran les mocions
presentades pels grups polítics municipals i, a continuació, els precs i les
preguntes.

Les votacions de les mocions seran sobre la totalitat del text, i no s’admetran
votacions parcials, sense perjudici de la possibilitat de presentar esmenes de
caràcter parcial. Les mocions es presentaran en el Registre General de la

42
Corporació, amb un mínim de tres dies hàbils anteriors al començament de la
sessió, per ser incloses al corresponent ordre del dia. Si la moció es presenta
després, només es procedirà a debatre-la i votar-la, mitjançant acord previ del
Ple que n’apreciï la urgència, adoptat per majoria absoluta.

Els precs i les preguntes es tractaran únicament en les sessions ordinàries,

d’acord amb el que es preveu en l’article 57 d’aquest Reglament. Si la pregunta
es formula per escrit dos dies abans, com a mínim, del començament de la
sessió, es contestarà en el decurs d’aquesta llevat que per la complexitat del
tema, el/la destinatari/ària de la pregunta en demani l’ajornament per contestar-
la per escrit o de paraula en la sessió ordinària següent.

Les preguntes formulades oralment en el decurs d’una sessió es contestaran per

escrit o de paraula en la sessió ordinària següent llevat que la persona
interpel·lada les respongui immediatament. No obstant l’anterior les respostes
podran trametre’s directament al regidor o regidora que formuli la pregunta o al
seu grup polític.

Els precs i preguntes no donaran lloc a debat, no tindran caràcter vinculant ni

estaran subjectes a votació. Quan el prec o la pregunta es dirigeixi a la
presidència, aquesta la contestarà directament o per mitjà del regidor o de la
regidora que designi, o podrà demorar la contestació en la forma indicada en
l’article anterior. No serà admesa per l’alcalde/essa la pregunta d’exclusiu interès
personal de qui la faci o de qualsevol altra persona singularitzada, ni la que
suposi consulta d’índole estrictament jurídica no relacionada directament amb
cap assumpte tractat a la sessió, i es demanarà, en tot cas i per qui correspongui,
informe a la Secretaria General, que l’evacuarà en el temps reglamentari.

Serà funció del secretari aixecar acta de cada sessió del Ple municipal. L’acta
recollirà el text exacte dels acords presos, les votacions produïdes, una referència
succinta a les posicions dels grups municipals, així com les altres dades a què es
refereix la legislació de règim local. Tanmateix, caldrà fer constar a l’acta aquelles
manifestacions fetes pels regidors i regidores o grups quant al sentit del seu vot,
i les altres que s’esmenten en aquest Reglament o a la legislació, sempre que es
demani expressament que consti en acta.

També serà responsabilitat del secretari general la custòdia de les actes, les
traduccions dels acords a altres llengües oficials, sempre que la llei ho disposi, i
l’elaboració del llibre d’actes. Les actes del Ple municipal seran públiques a tots
els efectes i s’exposaran en el tauler d’anuncis de la Corporació.

Els expedients que hagin de ser resolts a la sessió, s’informaran pel secretari o
interventor de la Corporació quan els respectius informes siguin preceptius,
segons la legislació vigent.

43
Podran demanar informe al secretari general o a l’interventor de la Corporació
l’alcalde/essa i els/les seus/seves delegats/ades, conforme a l’art. 179 de la
LMRLC quan ho demana el president, 1/3 dels membres sempre que es tracti de
matèries per a les quals la llei exigeix un quòrum de votació especial, quan ho
estableixi la legislació de règim local i, si s’escau, la legislació sectorial. La
sol·licitud d’informe haurà de fer-se amb vuit dies hàbils d’antelació a la data en
la qual es pretengui d’obtenir-lo, sens perjudici de l’emissió oral dels informes
que se sol·licitin en el transcurs de la sessió, la qual cosa es realitzarà sempre que
sigui factible segons criteri d’aquests funcionaris.

Els informes preceptius o els que se sol·licitin contindran una referència als
fonaments de fet i dret i resoldran tots els extrems que es relacionin amb
l’assumpte consultat. El fet que els informes siguin desfavorables a les propostes
dels grups municipals o dictàmens de les comissions informatives no serà
obstacle perquè la Corporació prengui les resolucions que cregui adients. La
manca d’informes no preceptius no serà motiu d’ajornament de la decisió
municipal.

44
TEMA 6 Organització municipal (Reglament orgànic de l'ajuntament de
Cambrils): l’Alcalde/essa, disposicions de la Junta de Govern Local, la Junta
de Govern Local i les Comissions informatives

1. L'alcalde/essa

L’elecció de l’alcalde/essa es regeix pel que disposa la legislació electoral general.

Qui resulti proclamat/ada alcalde/essa prendrà possessió davant el Ple de la
Corporació, d’acord amb la fórmula general establerta per a la presa de possessió
dels càrrecs públics.

Si no es troba present en la sessió de constitució serà requerit/da per prendre

possessió en el termini de quaranta-vuit hores, igualment davant el Ple, amb
l’advertiment que en cas de no fer-ho sense causa justificada s’aplicarà el que diu
la legislació electoral pels casos de vacant de l’Alcaldia.

L’alcalde/essa podrà renunciar al seu càrrec sense perdre la condició de

regidor/a. La renúncia es farà efectiva per escrit davant el Ple de la Corporació,
que haurà d’adoptar acord de coneixement en el Termini dels deu dies següents.
Vacant l’Alcaldia per renúncia del seu o de la seva titular, mort o sentència ferma,
la sessió extraordinària per a l’elecció del nou/nova alcalde/essa tindrà lloc, amb
els requisits exigits per la legislació electoral, dins dels deu dies següents a
l’acceptació de la renúncia pel Ple, al moment de la mort o a la notificació de la
sentència, segons els casos.

En el supòsit que prosperi una moció de censura contra l’alcalde/essa, amb el

corresponent cessament automàtic d’aquest/a, qui resulti proclamat alcalde/essa
haurà de prendre possessió del càrrec en la forma establerta per aquest article.
L’alcalde/essa és el/la president/a de la Corporació, el/la representant de la ciutat
i el/la cap de l’administració municipal. Com a president/a de l’Ajuntament, li
correspon presidir tots els òrgans municipals de caràcter col·legiat.

Com a representant de la ciutat, és atribució i responsabilitat de l’alcalde/essa

representar i defensar els seus interessos. Com a cap del govern municipal,
correspon a l’alcalde/essa la direcció i l’administració dels afers municipals, i
haurà de respondre d’aquest deure, bé de forma directa o bé de forma solidària
amb els/les seus/seves delegats/ades, davant del Ple municipal i davant la
ciutadania.

En l’exercici del seu càrrec, correspon a l’alcalde/essa d’ésser tractat/da amb el

respecte i els honors que corresponen a la representació que exerceix.
L’alcalde/essa de CAMBRILS tindrà el tractament de Molt Il·lustre Senyor/a o
Il.lm/a Senyor/a.

45
Les atribucions de l’alcalde/essa són les que s’estableixen al Decret Legislatiu
1/2003, de 28 d’abril, així com totes aquelles que li atribueixen les lleis i també
les que la legislació de l’Estat o de la Comunitat Autònoma assignen al municipi i
no atribueixen a altres òrgans municipals, sense perjudici de les que li puguin ser
delegades o desconcentrades pel Ple de la Corporació.

Correspon també a l’alcalde/essa el nomenament dels membres de la Junta de

Govern Local i dels/de les tinents d’alcalde. A més, serà atribució de l’alcalde/essa
o dels/de les seus/seves delegats/des l’execució dels acords i de les resolucions
dels òrgans col·legiats de govern de l’Ajuntament.

Llevat de les ordres de direcció de caràcter menor, les decisions de l’alcalde/essa

hauran de ser expressades normalment a través de decrets de l’Alcaldia, que
seran comunicats a tots aquells que tinguin un interès directe i legítim en la
decisió. L’alcalde/essa haurà de trametre al secretari general de la Corporació
una còpia de tots els decrets de l’Alcaldia.

El secretari els foliarà i els conservarà en un registre o llibre de resolucions que

tindrà el caràcter de públic i obert amb els mateixos requisits que el llibre d’actes.
El secretari expedirà els certificats que li demanin els/les regidors/es o qualsevol
persona física o jurídica que tingui la condició d’interessat/ada.

L’alcalde/essa podrà fer públiques les seves decisions o recomanacions a la

població mitjançant els bans, que es col·locaran en els espais habilitats per a la
informació pública de la ciutat i al tauler d’anuncis de la Corporació. També els
facilitarà als mitjans de comunicació perquè els difongui a la ciutadania.

2.1. Destitució

L’alcalde/essa pot ser destituït/da mitjançant moció de censura. La moció de

censura haurà de ser proposada, almenys, per la majoria absoluta del nombre
legal de membres de la Corporació i haurà d’incloure un/a candidat/a a l’Alcaldia.

L’escrit en què es proposi la moció de censura haurà d’incloure les signatures

degudament autenticades per notari o pel secretari general de la Corporació i
s’haurà de presentar davant d’aquest per qualsevol dels regidors/es signants. El
secretari general comprovarà que la moció de censura reuneix els requisits
exigits per l’article 197 de la Llei electoral general i estendrà en el mateix acte la
diligència acreditativa corresponent.

El document així diligenciat es presentarà en el Registre General de la Corporació

per qualsevol de les persones que signen la moció, i automàticament el Ple
quedarà convocat per a les dotze hores del desè dia hàbil següent al del registre
del document. El secretari de la Corporació haurà de remetre notificació
indicativa d’aquesta circumstància a tots els seus membres en el termini màxim

46
d’un dia a comptar des de la presentació del document en el Registre, per tal que
assisteixin a la sessió, i els especificarà la data i hora d’aquesta.

Presidirà el Ple una mesa d’edat integrada pels regidors o per les regidores de
major i menor edat dels presents, exclosos l’alcalde/essa i la persona candidata a
l’Alcaldia, i actuarà com a secretari qui ho sigui de la Corporació, el qual
acreditarà aquestes circumstàncies. La mesa es limitarà a fer lectura de la moció
de censura, a concedir la paraula durant un temps breu, de ser-hi presents, la
persona candidata a l’Alcaldia, a l’alcalde/essa i als/les portaveus dels grups
municipals, i a sotmetre a votació la moció de censura.

La persona candidata inclosa en la moció de censura quedarà proclamat/ada

alcalde/essa si aquesta prospera amb el vot favorable de la majoria absoluta del
nombre de regidors i regidores que legalment componen la Corporació. La
votació serà secreta.

Cap regidor/a pot signar durant el seu mandat més d’una moció de censura. A
aquests efectes no es prendran en consideració aquelles mocions no tramitades
per no reunir els requisits que preveu la normativa aplicable. La dimissió
sobrevinguda de l’alcalde/essa no suspendrà la tramitació i votació de la moció
de censura.

L’alcalde/essa, en l’exercici de les seves competències, està obligat/da a impedir

qualsevol acte que pertorbi, obstaculitzi o impedeixi el dret dels membres de la
Corporació a assistir a la sessió plenària en què es voti la moció de censura i a
exercir el seu dret a vot. No són d’aplicació a la moció de censura les causes
d’abstenció i de recusació previstes en la legislació de procediment
administratiu.

2.2. Les qüestions de confiança

L’alcalde/essa podrà plantejar al Ple una qüestió de confiança vinculada a

l’aprovació o a la modificació de qualsevol dels assumptes següents:
a) Els pressupostos anuals
b) El Reglament Orgànic
c) Les ordenances fiscals
d) L’aprovació que posa fi a la tramitació dels instruments de planejament
general d’àmbit municipal

La presentació de la qüestió de confiança vinculada a l’acord sobre algun dels

assumptes esmentats en l’article anterior figurarà expressament en el
corresponent punt de l’ordre del dia del Ple, i es requerirà per a l’adopció de
cadascun d’aquests acords el quòrum de votació exigit en la Llei de bases de
règim local. La votació s’efectuarà, en tot cas, mitjançant el sistema nominal de
crida pública.

47
Per a la presentació de la qüestió de confiança serà requisit previ que l’acord
corresponent s’hagi debatut en el Ple, i que no hagi obtingut la majoria
necessària per aprovar-lo.

En el cas que la qüestió de confiança no obtingui el nombre necessari de vots

favorables per a l’aprovació de l’acord, l’alcalde/essa cessarà automàticament i
quedarà en funcions fins a la presa de possessió de qui l’hagi de succeir en el
càrrec. L’elecció del nou/de la nova alcalde/essa es farà en sessió plenària
convocada automàticament per a les dotze hores del desè dia hàbil següent al
de la votació de l’acord a què s’hagi vinculat la qüestió de confiança, i es regirà
per les regles contingudes en la legislació electoral, amb les especialitats
següents:
• L’alcalde/essa cessant quedarà exclòs/a de la capçalera de la llista
electoral a efectes de l’elecció, i ocuparà el seu lloc la següent persona
d’aquella llista, tant per la presentació de candidatures a l’Alcaldia com
per la designació automàtica de l’alcalde/essa, en cas de pertànyer a la
llista més votada i no obtenir cap candidat/a el vot de la majoria absoluta
del nombre legal de regidors/es.

Si la qüestió de confiança es vincula a l’aprovació o a la modificació dels

pressupostos anuals, s’entendrà atorgada la confiança i aprovat el projecte si en
el termini d’un mes des que s’hagi votat el rebuig de la qüestió de confiança no
es presenta una moció de censura amb candidat/a alternatiu/va a alcalde/essa, o
si aquesta no prospera. A aquests efectes no serà d’aplicació el que s’estableix a
l’article 109 ni tampoc la limitació prevista a l’article 104.

Cada alcalde/essa no podrà presentar més d’una qüestió de confiança a l’any, a

comptar des del començament del seu mandat, ni més de dues durant la duració
total d’aquest mandat. No es podrà plantejar una qüestió de confiança l’últim
any del mandat corporatiu. No es podrà plantejar una qüestió de confiança des
de la presentació d’una moció de censura fins a la votació d’aquesta última.

Els regidors i les regidores que votin a favor de l’aprovació d’un assumpte a què
s’ha vinculat una quesito de confiança no podran signar una moció de censura
contra l’alcalde/essa que hagi plantejada fins que transcorri un termini de sis
mesos a comptar a partir de la data de votació de l’assumpte.

Durant aquest termini els/les regidors o regidores esmentats/des no podran

emetre un vot contrari a l’assumpte a què s’ha vinculat la qüestió de confiança,
sempre que sigui sotmès a votació en els mateixos termes que en aquella ocasió.
En cas d’emetre aquest vot contrari, aquest es considerarà nul.

48
2. Disposicions de la Junta de Govern Local

La Junta de Govern Local estarà formada per l’alcalde/essa i un nombre de

membres que no podrà excedir d’un terç del nombre total de regidors/es de dret
de l’Ajuntament. Es menysprearan les fraccions, i es nomenaran i destituiran
lliurement per l’Alcaldia, que en donarà compte al Ple.

El càrrec de membre de la Junta de Govern Local és voluntari. L’alcalde/essa

podrà destituir i nomenar membres de la Junta de Govern Local en qualsevol
moment, sense cap altre requeriment que comunicar-ho formalment a la
persona afectada. Composició
Els decrets de cessament i nomenament de membres de la Junta de Govern
Local tindran efectes des del dia següent a la comunicació a la persona
interessada. De qualsevol modificació en la composició de la Junta de Govern
Local, se’n donarà compte a la pròpia comissió i al Ple de la Corporació.

Correspondrà a la Junta de Govern Local l’assistència a l’alcalde/essa en l’exercici

de les seves atribucions, sempre que aquest/a estimi necessari escoltar-ne el
parer. En aquest cas la reunió dels seus membres es farà mitjançant convocatòria
verbal i tindrà caràcter de consulta, sense que calgui formalitzar per escrit en
acta els assumptes que es tractin. No serà preceptiva l’assistència del secretari.

Correspondrà també a la Junta de Govern Local l’exercici de les competències

que li pugui delegar o desconcentrar l’alcalde/essa o el Ple municipal o que li
atribueixi directament la legislació sectorial.

La Junta de Govern Local, per a l’exercici de les seves competències resolutòries,

durà a terme sessió ordinària segons la periodicitat determinada pel Ple i l’horari
que fixi l’Alcaldia mitjançant decret, i sessió extraordinària quan ho decideixi la
mateixa Alcaldia. Les sessions es faran a l’edifici Consistorial. Les sessions no
seran públiques. L’alcalde/essa podrà deixar de convocar sessió de la Junta de
Govern Local durant els períodes de vacances.

2.2. La convocatòria

Serà decidida lliurement per l’alcalde/essa i tindrà en compte les normes de

periodicitat i l’horari establerts. L’alcalde/essa elaborarà l’ordre del dia a la vista
de les propostes o dels assumptes provinents de les diverses delegacions, àrees
o comissions informatives, si s’escau. Només serà d’inclusió obligatòria a l’ordre
del dia l’aprovació de l’acta de la sessió anterior.

La convocatòria i l’ordre del dia de la Junta de Govern Local seran tramesos als
seus membres, amb una antelació de vint-i-quatre hores, com a mínim, i es
podran dipositar a les bústies corresponents de l’edifici Consistorial, o bé ser

49
enviats per correu electrònic. En cas d’urgència no serà necessari fer per escrit la
convocatòria i l’ordre del dia, n’hi haurà prou amb convocatòria telefònica,
telegràfica o telemàtica.

Els assumptes que s’hagin d’incloure a l’ordre del dia hauran de figurar a la
Secretaria General amb dos dies hàbils d’antelació, com a mínim, al dia de la
sessió. Els grups municipals o un mínim de tres membres de la Comissió podran
presentar propostes d’acord per debatre-les i votar-les en la forma establerta per
l’article 86 d’aquest Reglament.

La Junta de Govern Local podrà funcionar com a comissió deliberant

d’assistència a l’alcalde/essa o com a òrgan col·legiat resolutori. Són sessions
deliberants les que es convoquen amb l’única finalitat de debatre un o diversos
temes, sense que es pugui prendre cap resolució de valor jurídic. Són sessions
resolutòries les que es convoquen per debatre i resoldre els punts de l’ordre del
dia i els que es considerin urgents. Si no es diu una altra cosa a la convocatòria,
les sessions seran resolutòries. És imprescindible, per a la validesa dels acords, la
presència del secretari al moment d’adoptar-los.

2.3. La constitució de la Junta de Govern

El quòrum necessari per a la constitució vàlida de la Junta de Govern Local serà

d’un terç del nombre legal dels seus membres. Els acords es prendran per
majoria simple de les persones assistents, sense perjudici de les majories
procedents en el cas que la Comissió actuï per delegació o desconcentració del
Ple.

2.4 Els acords

Qualsevol membre de la Junta de Govern Local pot proposar l’adopció d’acords

que no constin a l’ordre del dia, per raó d’urgència. L’apreciació de la urgència
correspondrà a l’alcalde/essa. De cada sessió resolutòria, el secretari n’aixecarà
acta amb els requeriments i continguts establerts per a les actes del Ple.
L’extracte dels acords adoptats per la Junta de Govern Local, quan actuï amb
caràcter resolutori, es farà arribar als regidors i regidores mitjançant les bústies
de l’edifici Consistorial, i s’exposarà al tauler d’anuncis de la Corporació.

3. Consideracions sobre la Junta de Govern Local

3.1. Els Tinents d’alcalde/essa

Els/les tinents d’alcalde, els/les regidors/es delegats/ades i els òrgans

desconcentrats formaran part de la Junta de Govern Local. Els/les tinents/tes
d’alcalde seran nomenats/des i separats/des amb caràcter discrecional per

50
l’alcalde/essa, d’entre els membres de la Junta de Govern Local. Els/les tinents
d’alcalde substituiran l’alcalde/essa, segons l’ordre del seu nomenament, en cas
de vacant, absència o malaltia, i assumiran la totalitat de les seves atribucions i
prerrogatives. Alhora seran responsables dels actes de govern dictats durant la
substitució.

L’alcalde/essa nomenarà el nombre de tinents d’alcalde que consideri oportú,

que no podrà excedir el de membres de la Junta de Govern Local, i en
determinarà l’ordre pel que fa a la relació en la seva substitució. Els
nomenaments i cessaments dels/de les tinents d’alcalde/essa es comunicaran al
Ple en la primera sessió que tingui aquest després d’ésser formalitzats, es
notificaran personalment als/a les designats/ades i es publicaran en el BOP,
sense perjudici que siguin efectius des del dia següent a la firma de la resolución
de l’Alcaldia, si aquesta no disposa el contrari.

El nomenament d’un regidor/a com a tinent d’alcalde requerirà la seva

acceptació, la qual s’entendrà feta tàcitament si, en el termini de tres dies hàbils
des de la notificació del nomenament, el/la regidor/a no presenta a l’Alcaldia la
renúncia de forma expressa.Es perd la condició de tinent d’alcalde per renúncia
expressa, per cessament disposat per l’Alcaldia o per la pèrdua de la condició de
regidor/a o de membre de la Junta de Govern Local. El cessament pels dos
primers motius haurà de formular-se per escrit.

3.2. Delegacions

L’alcalde/essa podrà delegar en els membres de la Junta de Govern Local

l’exercici d’aquelles atribucions o competències pròpies que no siguin
indelegables d’acord amb la legislació de règim local, sense perjudici de les
delegacions especials que pugui fer a favor de qualsevol regidor/a, encara que
no pertanyi a l’esmentada comissió. Les delegacions genèriques es referiran a
una o diverses àrees o matèries determinades i podran abastar tant la facultat de
dirigir els serveis corresponents com la de gestionar-los en general, incloses la
potestat sancionadora i la facultat de resoldre mitjançant actes administratius
que afectin tercers.

L’alcalde/essa podrà fer delegacions especials en favor de qualsevol regidor/a

per a la gestió i dirección d’assumptes determinats inclosos en les esmentades
àrees. En aquest cas, el/la regidor/a que ostenti una delegació genèrica tindrà la
facultat de coordinar l’actuació dels/de les regidors/es amb delegacions
especials per a comeses específiques incloses en la seva àrea.

Les delegacions especials podran ser:

a) Relatives a un projecte o assumpte determinat. En aquest cas, l’eficàcia de la
delegació que podrà contenir totes les facultats delegables de l’alcalde/essa,
inclosa la d’emetre actes que afectin tercers, es limitarà al temps de la gestió o
execució del projecte.

51
b) Relatives a un servei determinat. En aquest cas la delegació comprendrà la
direcció interna i la gestió del servei corresponent, però no podrà incloure la
facultat de resoldre mitjançant actes administratius que afectin tercers.
c) Relatives a un districte o barri. Es podran incloure totes les facultats delegables
de l’alcalde/essa en relació amb determinades matèries, que s’hauran de
concretar a l’àmbit territorial de la delegació.

En el cas que coexisteixi aquest tipus de delegació amb delegacions genèriques,

els decrets de delegación establiran els mecanismes de coordinació entre
ambdues delegacions de forma que quedi garantida la unitat de govern i la
gestió del municipi.

Totes les delegacions es faran mitjançant Decret de l’Alcaldia que contindrà

l’àmbit dels assumptes a què faci referència la delegació, les facultats que es
deleguen i les condicions específiques del seu exercici. La delegació requerirà
l’acceptació expressa del regidor o regidora delegat/da. S’entendrà aceptada
tàcitament si, en el termini de tres dies hàbils comptats des de la notificació del
Decret de l’Alcaldia, el/la regidor/a no presenta una renúncia expressa.

Es perd la condició de regidor/a delegat/da per renúncia expressa, per revocació

disposada per l’alcalde/essa o per la pèrdua de la condició de membre de la
Junta de Govern Local, o de regidor/a, si s’escau. Les dues primeres causes de
cessament hauran de formular-se per escrit. De les delegacions i de la seva
revocació, se’n donarà compte al Ple.

Els/les regidors/es delegats/des respondran políticament de l’exercici de les

facultats delegades davant del Ple Municipal. Els/les regidors/es delegats/des
hauran de comparèixer davant del Ple o de la corresponent comissió informativa
i donar compte de la seva gestió quan siguin requerits/des. Aquesta
compareixença també es podrà exigir als regidors i a les regidores que ostentin
competències en règim de desconcentració.

L’Ajuntament de CAMBRILS s’organitza en àrees i/o regidories delegades davant

de les quals hi haurà un regidor o una regidora designat/da per l’alcalde o
alcaldessa d’entre els membres de la Junta de Govern Local.

Les àrees es poden configurar mitjançant la delegació genèrica de competències

de l’alcalde/essa de les competències delegables que li atribueixen les lleis, així
com les de caràcter residual que li atorguen la Llei de bases de règim local i la Llei
municipal i de règim local de Catalunya, en el/la regidor/a que en sigui
designat/ada cap.

Així mateix, les àrees es poden estructurar com a òrgans de gestió

desconcentrada mitjançant la desconcentració d’aquestes competències en el/la
regidor/a que en sigui designat/ada cap. En aquest cas tindran el caràcter
d’òrgans jeràrquicament subordinats a l’alcalde/essa.

52
D’altra banda, i mitjançant la delegació genèrica de competències a què fa
referència el paràgraf anterior, es podran establir regidories delegades, les quals
actuaran en qualitat d’adjuntes a l’Alcaldia o adscrites a una àrea determinada.
L’alcalde/essa també podrà delegar o desconcentrar en la Junta de Govern Local
les competències delegables que ostenta.

Tanmateix, el Ple podrà delegar o desconcentrar en l’alcalde/essa i en la Junta de

Govern Local les competències delegables que li són pròpies en els termes
establerts per la legislació vigent i aquest Reglament. Les resolucions de
l’alcalde/essa, la Junta de Govern Local o els regidors/es en l’exercici de
competències desconcentrades posen fi a la via administrativa i, en
conseqüència, poden ser objecte de recurs de reposició.

Els/les regidors/es delegats/ades amb delegacions genèriques de l’Alcaldia o els

òrgans que actuen en règim de gestió desconcentrada ostentaran la potestat
sancionadora de conformitat amb la normativa vigent. Així mateix, l’alcalde/essa
podrà conferir delegacions especials per a comeses específiques a qualsevol dels
regidors o regidores, encara que no siguin membres de la Junta de Govern Local.

Els/les regidors/es que ostentin delegacions específiques podran ser adscrits/es a

les diferents àrees o regidories delegades i tindran facultats de gestió, però no
resolutòries, per la qual cosa no podran emetre actes administratius que afectin
tercers. Els/les regidors/es caps d’àrea i els/les regidors/es delegats/des
mitjançant delegació genèrica coordinaran la tasca dels/de les que hi són
adscrits/es.

L’alcalde/essa podrà nomenar regidors/es adjunts/es a l’Alcaldia amb les

facultats i competències que els siguin assignades i amb la consideració de
regidors/es amb delegació específica. Correspondrà a l’alcalde/essa supervisar la
tasca d’aquests/es regidors/es adjunts/es.

L’alcalde/essa o el Ple podran avocar el coneixement i la resolució dels

assumptes que hagin delegat o desconcentrat en els termes previstos en l’article
14 de la LRJPAC. L’alcalde/essa es troba facultat/da per desenvolupar aquest
Reglament Orgànic i al començament de cada mandat elaborarà els
corresponents organigrames polítics i administratius de la Corporació en base a
les previsions d’aquest Reglament i supletòriament de la normativa en matèria
d’organització de les entitats locals. D’aquests organigrames i de les seves
modificacions en donarà compte al Ple.

Els membres de les Juntes de Govern dels organismes autònoms municipals i els
dels Consells d’Administració de les societats mercantils, el capital social de les
quals pertany a la Corporació, seran nomenats/des pel Ple o per la corresponent
Junta General d’acord amb els respectius estatuts.

53
4. Les comissions informatives

Les comissions informatives són òrgans complementaris de l’Ajuntament que

tenen per funció l’estudi, l’informe o la consulta dels assumptes que hagin de ser
sotmesos a coneixement del Ple Municipal o de la Junta de Govern Local quan
actuï per delegació o desconcentració d’aquest, així com el seguiment de la
gestió de l’alcalde/essa, la Junta de Govern Local i els/les regidors/es que
ostentin delegacions o competències desconcentrades, sense perjudici de les
competències de control que corresponen al Ple.

Aquestes comissions seran consultades en tots els assumptes que corresponguin

a l’Ajuntament en Ple, excepte en el cas de mocions de l’Alcaldia, o si s’escau a la
Junta de Govern Local, llevat quan hagin d’adoptar-se acords declarats urgents o
la sessió es convoqui amb aquest caràcter. El ritme de reunions de les comissions
informatives mai no serà inferior a una sessió mensual. L’alcalde/essa i la Junta
de Govern Local podran demanar informe i assessorament de la comissió
informativa abans de l’adopció de qualsevol acord.

Les comissions informatives poden ser ordinàries o especials:

• Són comissions informatives ordinàries les que es constitueixen amb
caràcter general i es distribueixen entre elles les matèries que han de
sotmetre’s al Ple o, si s’escau, a la Junta de Govern Local.
• Són comissions informatives especials les que es constitueixin per a un
assumpte concret en consideració a les seves característiques especials.

La denominació i competència de les comissions informatives ordinàries seran

proposades per l’alcalde/essa i acordades per l’Ajuntament en Ple, el qual podrà
modificar-les en qualsevol moment. El nombre de comissions ordinàries serà
fixat també pel Ple.

4.1. Composició

La presidència de les comissions informatives correspon a l’alcalde/essa, qui

podrà delegar-la en un/a regidor/a. Així mateix, l’alcalde/essa podrà nomenar
una o més vicepresidències d’entre els membres de la comissió. La composició
de les comissions informatives serà determinada pel Ple atenent els criteris
següents:
a) Tots els grups municipals tindran dret a participar en les comissions.
b) El Ple determinarà el nombre de membres de les comissions informatives que
correspon a cada grup municipal. A més, formaran part de les comissions tots/es
els/les delegats/des de l’Alcaldia amb responsabilitat en l’àrea corresponent.
c) Els/les portaveus dels diferents grups municipals proposaran per escrit a
l’alcalde/essa el nom del membre o membres de cada comissió informativa que
els correspongui. D’aquesta proposta se’n donarà compte al Ple. Així mateix, es
podrà designar un/a suplent per cada titular.

54
La secretaria de les comissions es podrà encomanar a funcionaris/àries de
l’Ajuntament sense habilitació de caràcter nacional, a proposta del secretari
general, els/les quals actuaran com els seus delegats.

4.2. Consideracions

L’alcalde/essa, donant-ne compte a l’Ajuntament en Ple, podrà designar

comissions especials de carácter transitori a l’objecte que treballin en la
preparació d’assumptes concrets, les quals es dissoldran una vegada acabada la
seva comesa. En cap moment podran revestir caràcter d’acord els informes de les
comissions, els quals hauran de limitar-se a l’estudi i a la preparació dels
assumptes.

Els dictàmens de les comissions informatives tenen caràcter preceptiu i no

vinculant. Les competències del Ple, de la Junta de Govern Local o de
l’alcalde/essa no són delegables en les comissions informatives.

Cap comissió no podrà deliberar sobre assumptes de la competència d’una altra

llevat que es tracti de problemes comuns. En cas de dubte sobre quina comissió
ha d’atribuir-se una determinada competència informativa, resoldrà l’Alcaldia. Si
es tracta d’algun assumpte que afecti diverses comissions, aquestes podran fer
sessió conjunta si ho acorda l’Alcaldia.

De cada reunió que faci la comissió, se n’aixecarà acta, en la qual constarà el nom
dels/de les vocals assistents, els assumptes examinats i els dictàmens o informes
emesos. Constaran en acta els vots particulars que s’emetin. La comissió podrà
dur a terme reunions amb la presència, com a mínim, d’un terç dels seus
components.

Correspon a la presidència de la comissió la convocatòria de les reunions, fixar-

ne l’horari, assegurar la bona marxa dels treballs, dirigir els debats i mantenir-ne
l’ordre. Es podran fer sessions extraordinàries quan la presidència ho decideixi o
bé ho demani la quarta part, almenys, del nombre legal dels seus membres.
Els/les vocals de les comissions tenen l’obligació d’assistir a les reunions, sempre
que no hi hagi motius de força major que justifiquin l’absència.

Les sessions de les comissions informatives no són públiques. Malgrat això,

podran convidar-s’hi regidors/es aliens/es i funcionariat de la Corporació perquè
informin davant la comissió. Acabat l’informe i abans d’iniciar-se la deliberació
aquestes persones hauran d’abandonar la reunió.

55
5. La Comissió Especial de Comptes

Es constitueix la Comissió Especial de Comptes de l’Ajuntament de CAMBRILS

d’acord amb el que diu l’article 116 de la Llei 7/1985. La Comissió Especial de
Comptes estarà integrada per membres dels diferents grups municipals segons
la proporció de representació que tinguin en el Ple. S’aplicaran els mateixos
criteris de distribució establerts en aquest Reglament pel que fa a les comissions
informatives.

La presidència correspondrà a l’alcalde/essa, que podrà delegar-la en un/a

regidor/a. Podrà fer sessions preparatòries si ho acorda la presidència o ho
sol·licita la quarta part del nombre legal dels seus membres. Per acord del Ple, la
comissió d’estudi, informe o consulta especialitzada en matèria de finances
podrà actuar com a Comissió Especial de Comptes.

Els comptes i la documentació complementària estaran a disposició dels

membres de la Comissió, com a mínim, quinze dies abans de la primera reunió
que faci.

És competència de la Comissió Especial de Comptes l’examen, estudi i informe

del compte general de l’Ajuntament format per la Intervenció de Fons i rendit
per l’alcalde/essa, el qual estarà integrat pel de la pròpia entitat, els dels
organismes autònoms dependents i els de les societats mercantils el capital de
les quals pertanyi íntegrament a l’entitat local.

Examinats els comptes i la documentació annexa per la Comissió, se seguirà la

tramitació establerta per la normativa aplicable. La Comissió dictaminarà les
reclamacions i al·legacions que hi puguin haver, n’esmenarà, si escau, l’informe i
elevarà les actuacions al Ple perquè les resolgui.

La Comissió Especial de Comptes podrà, per majoria simple dels seus membres:
a) Demanar documentació complementària
b) Requerir la presència de les autoritats i responsables tècnics relacionats amb
els comptes que s’analitzen als efectes d’aclarir les qüestions que es considerin
convenients.
c) Interessar la subsanació de defectes en els comptes tramesos.

La Comissió no podrà retornar els comptes als serveis corresponents. Les

sessions de la Comissió no seran públiques.

56
TEMA 7 El Reglament de la Policia Local de Cambrils (BOPT núm. 275 de
28/12/2012): Disposicions Generals

Disposicions generals

La Policia Local de l'Ajuntament de Cambrils és un institut armat, de naturalesa

civil, amb estructura i organització jerarquitzada. Aquest cos es regeix, pel que
fa a les disposicions estatuàries comuns i als principis bàsics d’actuació als
capítols II i III del títol I de la Llei de forces i cossos de seguretat de 13 de març de
1986, per la Llei 16/1991 de 10 de juliol de les policies locals i les disposicions que
la despleguin, per aquest Reglament i per les altres normes específiques dictades
per aquest Ajuntament; i per la legislació vigent del règim local i de la funció
pública de Catalunya, i per la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut bàsic de
l'empleat públic. En quant el règim disciplinari, serà d’aplicació la Llei Orgànica
4/2010, de 20 de maig, del regim disciplinari del Cos Nacional de Policia,

La denominació del Cos serà el de la Policia Local de Cambrils. L’àmbit d'actuació

de la Policia Local és el constituït pel terme del municipal de Cambrils. Només
podrà actuar fora del seu àmbit territorial en situacions d'emergència i amb
autorització prèvia de les autoritats competents. D’acord amb la normativa
vigent en cada moment, es podrà mancomunar part o la totalitat dels serveis
amb d’altres municipis.

En l’exercici de les funcions de protecció de les Autoritats de la corporació local,

que atribueix la Llei Orgànica de Forces i Cossos de Seguretat i la Llei de les
Policies Locals, els policies locals d’aquest Ajuntament, prèviament dispensats de
la uniformitat, podran actuar fora del terme municipal respectiu quan les
autoritats protegides surtin de l’esmentat terme, amb la prèvia autorització de
l’autoritat competent.

1. Els principis bàsics d'actuació dels policies locals

Els principis bàsics d'actuació dels policies locals són els següents:

a) Exercir la seva funció amb respecte absolut a la Constitució, l’Estatut de

Catalunya, els convenis i tractats signats per l'Estat espanyol i la resta de
l'ordenament jurídic.
b) Actuar amb absoluta neutralitat política i imparcialitat i, en conseqüència,
sense cap tipus de discriminació.
c) Actuar amb integritat i dignitat. S'abstindran de qualsevol acte de
corrupció i s'hi oposaran amb fermesa.
d) Atenir-se en la seva actuació professional als principis de jerarquia i
subordinació. En cap cas l'obediència deguda no podrà emparar ordres
que comportin l'execució d'actes que manifestament constitueixin
delicte o siguin contraris a la Constitució, a l'Estatut o a les lleis.
e) Impedir qualsevol pràctica abusiva, arbitrària o discriminatòria que
comporti violència física o moral.
f) Col·laborar amb l'Administració de justícia i auxiliar-la en els termes
establerts per la llei.
g) Observar en tot moment un tractament correcte i acurat en les seves

57
 relacions amb els ciutadans, als quals procurarà auxiliar i protegir sempre
que les circumstàncies ho aconsellin o siguin requerits per fer-ho.
h) En totes les seves intervencions proporcionaran informació completa i tan
àmplia com sigui possible sobre les causes i finalitat d'aquestes.
i) Actuar amb la necessària decisió i sense demora quan de l'actuació
depengui evitar un dany greu, immediat i irreparable. En aquests casos
s’hauran de regir pels principis de congruència, oportunitat i
proporcionalitat en la utilització dels mitjans al seu abast.
j) Utilitzar les armes només en les situacions en les quals existeixi un risc
racionalment greu per a la seva vida, la seva integritat física o la de terceres
persones, i en les circumstàncies que puguin suposar un risc greu per a la
seguretat ciutadana. En fer-ho, s’hauran de regir pels principis de
congruència, oportunitat i proporcionalitat, amb l'únic objectiu d'evitar,
per mitjans coercitius o dissuasius, danys superiors als que podrien
produir-se cas de no emprar els mitjans esmentats.
k) Identificar-se degudament en el moment d'efectuar una detenció.
l) Vetllar per la vida i la integritat física de les persones que detinguin o
que es trobin sota la seva custòdia i respectar els drets, l'honor i la dignitat
de les persones, sense discriminació d'aquestes, sigui per raons de raça,
llengua, sexe o opció sexual, classe social, religió, ideologia o nacionalitat.
m) Complir i observar amb la deguda diligència els tràmits, els terminis i els
requisits exigits per l'ordenament jurídic quan es detingui una persona.
n) Portar a terme les seves funcions amb total dedicació. Hauran d'intervenir
sempre, en tot moment i lloc, estiguin o no de servei, en defensa de la
llei i de la seguretat ciutadana.
o) Guardar un rigorós secret professional respecte a totes les informacions
que coneguin per raó o en ocasió del desenvolupament de les seves
funcions.
p) No estar obligats a revelar les fonts d'informació, llevat que els ho imposi el
compliment de la seva funció o les disposicions legals.
q) Ser responsables personalment i directament dels actes que, en
compliment de la seva funció, infringeixin o vulnerin, per acció o per
omissió, les normes legals i reglamentàries que regeixin la seva professió i
els principis enunciats anteriorment, sense perjudici de la responsabilitat
patrimonial que pugui correspondre a l'Administració pública per
aquestes.
r) Aquests principis bàsics s’han d’interpretar segons el que estableix el
capítol VI del Títol III de la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut bàsic de
l'empleat públic. Així com les previsions contingudes en l’art. 3.1. del
vigent Codi Civil Estatal (modificat i publicat al BOPT 138 de 15/6/2015 per
Sentència 138/2015 de 18/2/2015 del TSJC)

2. Funcions específiques

Són funcions específiques de la Policia Local:

a) Protegir les autoritats de la corporació local i vigilar i custodiar els seus

edificis, instal·lacions i dependències.
b) Ordenar, senyalitzar i dirigir el trànsit en el nucli urbà, travessies i vies
interurbanes de titularitat municipal, o que hagi estat traspassada la
competència, d'acord amb el que estableixen les normes de circulació.

58
c) Instruir atestats per accidents de circulació dins el nucli urbà. Les
actuacions dutes a terme s'hauran de comunicar a les forces o cossos de
seguretat competents.
d) Exercir de policia administrativa pel que fa a l'exacte compliment de les
ordenances, reglaments i acords municipals, bans de l'Alcaldia i altres
disposicions municipals dins de l'àmbit de la seva competència, i d'acord
amb la normativa vigent.
e) Exercir de policia judicial, d'acord amb els principis de cooperació mútua i
de col·laboració recíproca amb la resta de forces i cossos de seguretat,
segons diu l'article 12 de la Llei 16/1991.
f) Prestar auxili en casos d'accident, catàstrofe o calamitat pública, i
participar, de la manera prevista en les lleis, en l'execució dels plans de
protecció civil.
g) Efectuar diligències de prevenció i aquelles actuacions que tendeixin a
evitar la comissió d'actes delictuosos. Les actuacions dutes a terme es
comunicaran a les forces i cossos de seguretat competents.
h) Col·laborar amb les forces i cossos de seguretat competents en la protecció
de les manifestacions i el manteniment de l'ordre en grans concentracions
humanes, quan sigui requerida a fer-ho.
i) Cooperar en la resolució dels conflictes privats, quan sigui requerida a
fer-ho.
j) Vigilar i prevenir aldarulls en llocs i establiments que ocasionin
aglomeracions de públic, discoteques, bars musicals, bars i cafeteries,
revetlles i festes populars en general i en llocs de manifestacions similars i
els seus voltants.
k) Vigilar el compliment d'horaris i altres normes aplicables en els
establiments i casos indicats a l'apartat anterior, així com vigilar altres
fets que puguin ocasionar molèsties als veïns, especialment sorolls, fums i
altres.
l) Vigilar els espais públics.
m) Vetllar pel compliment de la normativa vigent en matèria de medi ambient
i protecció de l'entorn.
n) Dur a terme les actuacions destinades a garantir la seguretat viària i en la
reducció d’accidents de trànsit, i així com la millora en la mobilitat
sostenible en el municipi.
o) Dur a terme tasques d'ajut a l'Administració municipal, concretament:
recollida de dades, ajuts a la recaptació executiva, informes sobre fets
subjectes a les ordenances municipals, etc.
p) Realitzar qualsevol altra funció de policia i de seguretat que, d'acord amb
la legislació vigent, li sigui encomanada.
q) Exercir de policia científica a través d'unitats especialitzades dotades dels
mitjans adequats, a mesura que ho permetin les disponibilitats municipals
i ho exigeixin les característiques del servei.
r) Dur a terme altres actuacions encomanades per l'alcalde/essa o el
regidor/a en qui aquest delegui, dins de la seva competència.
s) Qualsevol altre funció que es pugui establir a través del marc de convenis
amb el departament d’Interior de la Generalitat en matèria de seguretat
pública.

59
TEMA 8 Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals: Preàmbul i
Disposicions generals del Títol 1

1. Preàmbul

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat la competència

exclusiva en matèria de règim local, sens perjudici d'allò que disposa l'article
149.1.18 de la Constitució, i l'article 13.3 li atorga les competències en matèria de
coordinació de l'actuació de les policies locals.

El Parlament de Catalunya marca els criteris i els límits en què cal enquadrar dita
coordinació. La Llei Orgànica 2/1986, del 13 de març, de Forces i Cossos de
Seguretat, regula a grans trets les policies locals i les considera com un cos de
seguretat més, al costat de la policia autonòmica i de l'estatal.

El règim estatutari de la Llei 2/1986 determina que les policies locals s'han de
regir pels principis generals dels capítols 2 i 3 del títol 1, per la secció quarta del
capítol 4 del títol 2, amb l'adequació necessària a l'administració local, per les
disposicions dictades per les comunitats autònomes i pels reglaments específics
de cada cos i altres normes dictades pels ajuntaments corresponents. D'altra
banda, la legislació específica de règim local,tant l'estatal com l'autonòmica,
consagra el principi d'autonomia municipal i atorga als municipis competències
pròpies en matèria de seguretat en llocs públics, ordenació del trànsit i protecció
civil.

La Llei reguladora de les policies locals de Catalunya, té l'objecte d'establir un

règim jurídic homogeni que les integri en un mateix sistema de seguretat
pública i ens permeti la coordinació, amb un rigorós respecte al principi
d'autonomia municipal.
La Llei 16/1991 estableix els els trets diferencials de la policia local en relació
ambla resta de funcionaris dependents dels municipis.

És reconeix la necessitat de disposar d'una regulació definida i específica que

permeti als ajuntaments elaborar un reglament intern i propi, sobre unes bases
comunes, que eviti discriminacions i subjectivitats. La Llei 16/1991 pretén
potenciar els serveis locals de policia, entesos en el sentit més ampli de serveis
públics de seguretat, dotats de plena capacitat funcional i organitzativa, per tal
que puguin esdevenir instruments vàlids que permetin als ajuntaments exercir
les competències que la llei els encomana.

Pel que fa al contingut de la Llei, com a aspecte a destacar, cal constatar que,
juntament amb les policies locals, es regulen els serveis de guàrdies,
vigilants,agents, algutzirs o similars, els quals són anomenats genèricament
vigilants.

L'existència de la policia local no es determina com a obligatòria per a cap

municipi. En els municipis que en tinguin, s'ha d'integrar en un cos únic, amb

60
l'estructura en escales i categories que aquesta Llei assenyala, i ha d'ésser
comandada operativament pel cap del cos, sota el comandament superior de
l'alcalde, o de la persona en qui aquest delegui.

La participació dels municipis en les tasques de coordinació d'aquests cossos

s'articula per mitjà de la Comissió de Coordinació de les Policies Locals, màxim
òrgan consultiu en aquesta matèria.

Es regula per primer cop la segona activitat, com una nova situació a la qual
poden passar els membres de les policies locals quan es donen determinats
supòsits.

Així mateix, s'ha intentat unificar la regulació de la segona activitat, del règim
disciplinari i d'altres aspectes recollits per la Llei amb la regulació corresponent
de la Policia Autonòmica, a fi que hi hagi un mateix tractament dels diversos
cossos de policia de Catalunya.

Finalment, l'esperit d'aquesta Llei és oferir als serveis de policia local un marc
jurídic mitjançant el qual puguin accedir a una plena homologació tècnic -
professional, construïda sobre la base d'una formació idònia; un marc jurídic que
homogeneïtzi les diverses policies locals i la Policia Autonòmica dins un mateix
sistema de seguretat, en el qual, amb el suport material i l'assessorament tècnic
que es pugui oferir des de la Generalitat, es constitueixi una xarxa de policia
catalana plenament democràtica, moderna i eficaç.

2. Disposicions generals

2.1 Aplicació de la Llei 16/1991

Aquesta Llei s'aplica a tots els cossos de policia que depenen dels municipis de
Catalunya, denominats genèricament "policies locals". Els municipis que no
disposin de policia local es poden dotar de guàrdies, vigilants, agents, algutzirs o
similars perquè exerceixin les funcions. El conjunt d'aquest personal rep en
l'àmbit de Catalunya la denominació genèrica de "vigilants".

El servei que competeix a les policies locals ha d'ésser prestat directament per les
corporacions locals respectives, que no poden constituir òrgans especials de
gestió ni aprovar la concessió, l'arrendament ni cap altra forma de gestió
indirecta del servei.

2.2. Definició

Les policies locals són instituts armats de naturalesa civil amb estructura i
organització jerarquitzades. S'entén per "policies locals" els cossos amb
competències, funcions i serveis relatius a policia i seguretat ciutadana que

61
depenen dels municipis. No obstant, les policies locals, per raons de tradició
històrica, sempre que ho acordi la corporació local respectiva, poden rebre
també la denominació específica de "policia municipal" o de "guàrdia urbana".

2.2. Consideracions

Hi pot haver policia local en els municipis de més de deu mil habitants. En els
municipis de menys de deu mil habitants hi pot haver policia local si n'acorda la
creació la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació local
corresponent i ho autoritza el Conseller de Governació, amb informe previ de la
Comissió de Coordinació de les Policies Locals.

La policia local de cada municipi s'ha d'integrar en un cos únic, sens perjudici de
l'organització interna que s'adopti per reglament. El comandament de la policia
local és exercit per l'alcalde, el qual pot delegar les atribucions corresponents,
d'acord amb la normativa vigent. El comandament immediat de la policia local
correspon al cap del cos.

L'àmbit d'actuació de les policies locals és constituït pel territori del municipi
corresponent. Les policies locals només poden actuar fora de llur àmbit
territorial en situacions d'emergència i amb l'autorització prèvia de les autoritats
competents. S'ha de donar compte d'aquestes actuacions al Departament de
Governació.

Abans de prendre possessió del càrrec, els policies locals han de jurar o prometre
acatar la Constitució, com a norma fonamental de l'Estat, i respectar i observar
l'Estatut d'Autonomia, com a norma institucional bàsica de Catalunya. En
l'exercici de llurs funcions, els policies locals gaudeixen a tots els efectes de la
condició d'agents de l'autoritat.

2.3. L'armament i l'uniforme

Els policies locals, com a integrants d'un institut armat, han de dur l'armament
reglamentari que se'ls assigni. Així mateix, han de disposar dels altres mitjans
tècnics i operatius necessaris per al compliment de llurs funcions. L'alcalde ha de
determinar, en forma motivada, les circumstàncies i els serveis en què no s'han
de dur armes de foc. Els vigilants no poden dur armes de foc.

Els policies locals estan obligats a dur l'uniforme reglamentari, que només pot
ésser utilitzat per al compliment del servei. No obstant, l'alcalde pot autoritzar
que determinats serveis es prestin sense l'uniforme reglamentari, en els termes
que estableix la legislació vigent; en qualsevol cas, els policies locals que actuïn
sense l'uniforme reglamentari han de portar la documentació acreditativa de llur
condició.

62
2.4. Els principis d'actuació i les funcions

Els principis bàsics d'actuació dels policies locals són els següents:

2.4.1. Pel que fa a l'adequació a l'ordenament jurídic, els policies locals han
de:

a) Exercir llurs funcions amb respecte absolut a la Constitució, a l'Estatut

d'Autonomia i a la resta de l'ordenament jurídic.
b) Actuar, en el compliment de llurs funcions, amb absoluta neutralitat política i
imparcialitat i, en conseqüència, sense fer cap discriminació per raó de naixença,
raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o
social.
c) Actuar amb integritat i dignitat i, en particular, abstenir-se de participar en
qualsevol acte de corrupció i oposar-s'hi amb fermesa. d) Atenir-se, en llur
actuació professional, als principis de jerarquia i de subordinació; en cap cas,
però, l'obediència deguda no pot emparar ordres que comportin l'execució
d'actes que constitueixin manifestament delicte o que siguin contraris a la
Constitució, a l'Estatut o a les lleis.
e) Col·laborar amb l'Administració de Justícia i auxiliar-la en els termes establerts
per la llei.

2.4.2. Pel que fa a les relacions amb la comunitat, els policies locals han de:

a) Impedir, en l'exercici de llur actuació professional, qualsevol pràctica abusiva,

arbitrària o discriminatòria que comporti violència física o moral.
b) Tenir en tot moment un tracte correcte i acurat amb els ciutadans, als quals
han de procurar auxiliar i protegir sempre que les circumstàncies ho aconsellin o
hi siguin requerits, i proporcionar-los informació completa i tan àmplia com sigui
possible sobre les causes i la finalitat de totes les intervencions.
c) Actuar, en l'exercici de llurs funcions, amb la decisió necessària i sense retard,
quan d'això depengui evitar un mal greu, immediat i irreparable, i regir-se, en fer-
ho, pels principis de congruència, d'oportunitat i de proporcionalitat en la
utilització dels mitjans a llur abast. d) Utilitzar les armes només en les situacions
en què hi hagi un risc racionalment greu per a la vida o la integritat física d'ells
mateixos o de terceres persones i en les circumstàncies que puguin comportar
un risc greu per a la seguretat ciutadana, i han de regir-se, en fer-ho, pels
principis a què es refereix la lletra c).

2.4.3. Pel que fa al tractament de detinguts, els policies locals han de:

a) Identificar-se degudament com a agents en el moment d'efectuar una

detenció.
b) Vetllar per la vida i la integritat física de les persones que estiguin detingudes
o sota llur custòdia i respectar-ne els drets, l'honor i la dignitat. c) Complir i

63
observar amb la diligència deguda els tràmits, els terminis i els requisits exigits
per l'ordenament jurídic en la detenció d'una persona.

2.4.4. Pel que fa a la dedicació professional

Els policies locals han de portar a terme llurs funcions amb dedicació total, i han
d'intervenir sempre, en tot moment i en tot lloc, estiguin o no estiguin de servei,
en defensa de la llei i de la seguretat ciutadana.

2.4.5. Pel que fa al secret professional

Els policies locals han de guardar secret rigorós respecte a totes les informacions
que coneguin per raó o en ocasió del compliment de llurs funcions; no estan
obligats a revelar les fonts d'informació, llevat que els ho imposin el compliment
de llurs funcions o les disposicions legals.

Els policies locals són responsables personalment i directament dels actes en

què, en el compliment de llurs funcions, infringeixin o vulnerin, per acció o per
omissió, les normes legals, les normes reglamentàries que regeixen llur professió
i els principis enunciats a l'apartat 1, sens perjudici de la responsabilitat
patrimonial que pugui correspondre a les administracions públiques.

3. Funcions

Corresponen a les policies locals, en llur àmbit d'actuació, les funcions següents:

a) Protegir les autoritats de les corporacions locals i vigilar i custodiar els edificis,
les instal·lacions i les dependències d'aquestes corporacions.
b) Ordenar, senyalitzar i dirigir el trànsit en el nucli urbà, d'acord amb el que
estableixen les normes de circulació.
c) Instruir atestats per accidents de circulació esdevinguts dins el nucli urbà, en el
qual cas han de comunicar les actuacions dutes a terme a les forces o els cossos
de seguretat competents.
d) Exercir de policia administrativa, a fi d'assegurar el compliment dels
reglaments, de les ordenances, dels bans, de les resolucions i de les altres
disposicions i actes municipals, d'acord amb la normativa vigent.
e) Exercir de policia judicial, d'acord amb l'article 12 i amb la normativa vigent.
f) Dur a terme diligències de prevenció i actuacions destinades a evitar la
comissió d'actes delictuosos, en el qual cas han de comunicar les actuacions
dutes a terme a les forces o els cossos de seguretat competents.
g) Col·laborar amb les forces o els cossos de seguretat de l'Estat i amb la Policia
Autonòmica en la protecció de les manifestacions i en el manteniment de l'ordre
en grans concentracions humanes quan siguin requerides a fer-ho.
h) Cooperar en la resolució dels conflictes privats, quan siguin requerides a fer-
ho.
i) Vigilar els espais públics.

64
j) Prestar auxili en accidents, catàstrofes i calamitats públiques, participant,
d'acord amb el que disposen les lleis, en l'execució dels plans de protecció civil.
k) Vetllar pel compliment de la normativa vigent en matèria de medi ambient i
de protecció de l'entorn.
l) Dur a terme les actuacions destinades a garantir la seguretat viària en el
municipi.
m) Qualsevol altra funció de policia i de seguretat que, d'acord amb la legislació
vigent, els sigui encomanada.

3.1. Les funcions de policia judicial

Les funcions de policia judicial són les següents:

a) Auxiliar els jutges, els tribunals i el ministeri fiscal en la investigació dels

delictes i en el descobriment i la detenció dels delinqüents, quan siguin
requerides a fer-ho.
b) Practicar, per iniciativa pròpia o a requeriment de l'autoritat judicial, del
ministeri fiscal o dels superiors jeràrquics, les primeres diligències de prevenció i
de custòdia de detinguts i la prevenció i la custòdia dels objectes provinents d'un
delicte o relacionats amb l'execució d'aquest, de les quals actuacions s'ha de
donar compte, en els terminis establerts legalment, a l'autoritat judicial o al
ministeri fiscal, d'acord amb la normativa vigent.

Les funcions assenyalades per s'han de complir d'acord amb els principis de
cooperació mútua i de col·laboració recíproca amb la resta de forces i cossos de
seguretat.

3.2. Les funcions dels vigilants

Les funcions dels vigilants poden únicament acomplir les actuacions següents:

a) Custodiar i vigilar béns, serveis, instal·lacions i dependències municipals.

b) Ordenar i regular el trànsit dins el nucli urbà, d'acord amb les normes de
circulació.
c) Participar en les tasques d'auxili al ciutadà i de protecció civil, d'acord amb el
que disposen les lleis.
d) Vetllar pel compliment dels reglaments, de les ordenances, dels bans, de les
resolucions i de les altres disposicions i actes municipals.

65
TEMA 9 Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals: la coordinació de
les policies locals, de l'estructura i de l'organització de les policies locals

1. De la coordinació i de la col·laboració entre les policies locals

1.1. La coordinació de les policies locals: definició i funcions

S'entén per "coordinació" la determinació dels mitjans i dels sistemes de relació

que fan possible l'acció conjunta de les policies locals, mitjançant les autoritats
competents, de manera que s'aconsegueixi la integració de les actuacions
particulars respectives dins el conjunt del sistema de seguretat ciutadana que els
és confiat.

La coordinació de l'activitat de les policies locals es pot estendre, en tot cas, a les
funcions següents:

a) Promoure l'homogeneïtzació dels mitjans tècnics i la uniformitat dels altres

elements comuns.
b) Establir els instruments i els mitjans que facin possible un sistema d'informació
recíproca.
c)Assessorar en aquesta matèria les policies locals, en general, i els municipis que
ho sol·licitin, en particular.
d) Canalitzar la col·laboració eventual entre les diverses administracions
públiques implicades a l'objecte d'atendre necessitats temporals o
extraordinàries.
e) Coordinar les actuacions en matèria de protecció civil.
f) Establir les normes essencials d'estructura i d'organització interna a què s'han
d'ajustar les policies locals i la normativa d'accés, de formació i de promoció de
llurs membres.
g) Dur a terme actuacions comunes amb l'objectiu de millorar la seguretat viària.

Les funcions especificades s'han de complir respectant en tot cas l'autonomia

local i les competències dels municipis en matèria de policia local.

1.2. La Comissió de Coordinació de les Policies Locals i els altres òrgans

col·legiats

Els municipis dotats de policia local que acordin de crear la Junta Local de
Seguretat que preveu l'article 54 de la Llei Orgànica 2/1986, del 13 de març, de
forces i Cossos de Seguretat, hi poden integrar representants del Departament
de Governació. La participació de representants del Departament de Governació
en la Junta Local de Seguretat és preceptiva en els municipis en què hi ha una
presència operativa de la Policia Autonòmica.

1.3. Abast de la coordinació

Els tipus d'armes que han d'utilitzar les policies locals, les característiques dels
dipòsits d'armes, les normes per a administrar-les i les mesures de seguretat

66
necessàries per a evitar-ne la pèrdua, la sostracció o l'ús indegut s'han de
determinar per reglament, amb l'informe previ de la Comissió de Coordinació de
les Policies Locals, d'acord amb la normativa vigent en matèria d'armament.

El Departament de Governació, amb l'acord previ de la Comissió de Coordinació

de les Policies Locals, ha d'establir les característiques comunes dels uniformes,
les insígnies, els distintius, l'equip, els vehicles i els altres complements de les
policies locals que puguin ésser uniformats.

En tot cas, les mesures d'homogeneïtzació han d'ésser les necessàries per a
garantir l'efectivitat operativa i la identificació pública dels policies locals, sens
perjudici que cada municipi pugui afegir elements característics propis als
complements a què es refereix l'apartat 1.

A l'objecte d'assolir el màxim nivell de coordinació, totes les corporacions locals

que disposen de policia local o de vigilants han de trametre al Departament de
Governació i fer pública, dins el primer trimestre de cada any, d'acord amb els
criteris d'elaboració determinats per reglament, la documentació següent:

a) La memòria dels serveis prestats l'any anterior.

b) La dotació de recursos humans i materials.

A fi de comprovar l'aplicació efectiva de la legislació de la Generalitat, el

Departament de Governació pot sol·licitar als municipis informacions concretes
sobre matèries relacionades amb les policies locals i amb els vigilants.

Si els serveis prestats per la Policia Autonòmica afecten funcions pròpies de la

policia local, el responsable de la Policia Autonòmica n'ha d'informar
obligatòriament l'alcalde del municipi afectat.

1.4. La col·laboració i la cooperació entre les policies locals

El Departament de Governació ha de crear serveis comuns d'utilització

supramunicipal per al conjunt de les policies locals, entre els quals:

a) Una xarxa de transmissions que enllaci totes les policies locals.

b) Un banc de dades relatiu a les policies locals al qual puguin accedir,
mitjançant sistemes informàtics, tots els ajuntaments.

El Departament de Governació ha d'establir per reglament, amb l'informe previ

de la Comissió de Coordinació de les Policies Locals, les normes per a la
utilització dels serveis creats. També ha d'assessorar els municipis que li ho
demanin en relació amb les funcions, les activitats i els mitjans tècnics i operatius
de les policies locals.

Els municipis que no disposen de Policia Local poden establir convenis de

cooperació amb el Departament de Governació per tal que la Policia Autonòmica
exerceixi, en l'àmbit d'aquells, a més de les funcions que li són pròpies les
actuacions concretes i de cooperació, corresponents a les policies locals.

67
Els municipis que disposen de policia local poden sol·licitar al Departament de
Governació el suport de la Policia Autonòmica per als serveis temporals o
concrets que, per raó del volum o de l'especialització, no puguin ésser assumits
per la policia local respectiva.

En casos de necessitat, els municipis limítrofs, amb l'autorització prèvia del

Conseller de Governació, poden establir acords de cooperació entre llurs
policies.

2. De l'estructura i de l'organització de les policies locals

2.1. Les escales i les categories dels cossos de policia local

Els cossos de policia local s'estructuren en les escales i les categories següents:

a) Escala superior, que comprèn les categories de superintendent, d'intendent

major i d'intendent.
b) Escala executiva, que comprèn la categoria d'inspector.
c) Escala intermèdia, que comprèn les categories de sots-inspector i de sergent.
d) Escala bàsica, que comprèn les categories de caporal i d'agent.

Corresponen a les escales dels cossos de policia local els grups següents:

a) A l'escala superior, el grup A.

b) A l'escala executiva, el grup B.
c) A l'escala intermèdia, el grup C.
d) A l'escala bàsica, el grup D.

Correspon als municipis d'aprovar la plantilla del cos de policia respectiu, que ha
d'integrar tots els llocs de treball corresponents a cada categoria de personal, i
d'adequar l'estructura del cos a les categories i les escales que estableix aquesta
Llei.

El Departament de Governació ha d'establir per reglament, amb l'informe previ

de la Comissió de Coordinació de les Policies Locals, els criteris per a determinar
la categoria i el nombre dels càrrecs de comandament que, en funció del nombre
d'agents o d'habitants o de les característiques del municipi, han d'integrar les
plantilles corresponents de les policies locals.

La categoria de superintendent només es pot crear en els municipis que tenen

més de dos-cents mil habitants i les categories d'intendent major i d'intendent
només es poden crear en els municipis que tenen més de cent mil habitants. En
els municipis de menys de cent mil habitants es poden crear excepcionalment
les categories d'intendent major i d'intendent, si el nombre d'agents hi excedeix
de dos-cents cinquanta o de cent, respectivament, i les característiques especials
del municipi ho aconsellen.

68
2.1. El cap del cos de la policia local

El cap del cos de la policia local, sota el comandament de l'alcalde, o de la

persona en qui aquest delegui, exerceix el comandament immediat del cos. És
cap del cos el membre de la plantilla de major graduació; en cas d'igualtat,
correspon a l'alcalde de fer el nomenament, d'acord amb els principis
d'objectivitat, de mèrit, de capacitat i d'igualtat d'oportunitats. En tot cas, el cap
del cos ha de pertànyer, com a mínim, a l'escala executiva. L'alcalde ha de
designar entre els membres de major graduació la persona que ha de substituir
el cap del cos en els casos d'absència d'aquest.

Correspon al cap del cos:

a) Dirigir, coordinar i supervisar les operacions del cos, i també les activitats
administratives, per assegurar-ne l'eficàcia.
b) Avaluar les necessitats de recursos humans i materials i formular les
propostes pertinents.
c) Transformar en ordres concretes les directrius dels objectius a assolir,
rebudes de l'alcalde o del càrrec en qui aquest delegui.
d) Informar l'alcalde, o el càrrec en qui aquest delegui, del funcionament del
servei.
e) Complir qualsevol altra funció que li atribueixi la reglamentació municipal del
cos.

69
TEMA 10 Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals: les faltes i les
sancions

1 .Les faltes i les sancions

El règim disciplinari aplicable als policies locals és el que estableix la Llei

16/1991, sens perjudici de les responsabilitats civils o criminals en què puguin
incórrer. Les faltes comeses pels policies locals en l'exercici de llurs funcions
poden ésser molt greus, greus i lleus.

1.1. Faltes molt greus

Són faltes molt greus:

a) L'incompliment del deure de fidelitat a la Constitució o a l'Estatut d'Autonomia

de Catalunya en l'exercici de les funcions.
b) Tota actuació que signifiqui discriminació per raó de raça, sexe, orientació
sexual, religió, llengua, opinió, lloc de naixement, veïnatge o qualsevol altra
condició o circumstància personal o social.
c) L'obstaculització de l'exercici de les llibertats públiques i dels drets sindicals.
d) La inflicció de tortures, maltractaments o penes cruels, inhumanes o
degradants, la instigació a cometre aquests actes o el fet de tolerar-los o
col·laborar-hi, i també qualsevol actuació abusiva, arbitrària o discriminatòria que
impliqui violència física, psíquica o moral.
e) Qualsevol conducta o actuació constitutiva de delicte dolós.
f) Qualsevol acte de prevaricació o suborn i el fet de no evitar-lo o no denunciar-
lo.
g) L'abandonament del servei.
h) La insubordinació individual o col·lectiva envers les autoritats o els
comandaments de qui es depèn, i la desobediència a les instruccions legítimes
donades per aquests.
i) La denegació d'auxili i la manca d'intervenció urgent en qualsevol fet en què
l'actuació sigui obligada o convenient.
j) La pèrdua de les armes i el fet de permetre'n la sostracció per negligència
inexcusable.
k) La participació en vagues, en accions substitutives d'aquestes o en actuacions
concertades amb la finalitat d'alterar el funcionament normal dels serveis.
l) La publicació o la utilització indeguda de secrets declarats oficials per llei o
qualificats com a tals, i la violació del secret professional.
m) La manca notòria de rendiment que comporti inhibició en el compliment de
les tasques encomanades.
n) L'incompliment de les normes sobre incompatibilitats.
o) El fet de causar, per negligència o per mala fe, danys molt greus en el
patrimoni i els béns de la corporació.
p) L'ocultació o l'alteració d'una prova amb la finalitat de perjudicar o d'ajudar
l'encausat.
q) La falsificació, la sostracció, la simulació o la destrucció de documents del
servei sota custòdia pròpia o de qualsevol altre funcionari.
r) El fet d'embriagar-se o de consumir drogues tòxiques, estupefaents o
substàncies psicòtropes durant el servei o habitualment i el fet de negar-se, en

70
situació d'anormalitat física o psíquica evident, a les comprovacions tècniques
pertinents.
s) La conculcació dels drets dels detinguts o els presos custodiats i el fet de
subministrar-los drogues tòxiques, estupefaents, substàncies psicòtropes o
begudes alcohòliques.
t) L'exhibició de l'arma reglamentària o dels distintius del càrrec sense cap causa
que ho justifiqui i el fet de fer-ne un mal ús.
u) La reincidència en la comissió de faltes greus.
v) La manca de col·laboració manifesta amb els altres membres de les Forces o
Cossos de Seguretat, en aquells casos en què s'hagi de prestar de conformitat
amb la legislació vigent.

Així mateix, són faltes molt greus, d'acord amb el que estableix la Llei orgànica
4/1997, de 4 d'agost, per la qual es regula la utilització de vídeo - càmeres per les
forces i cossos de seguretat en llocs públics:

a) L'alteració, la manipulació o la destrucció d'imatges i sons enregistrats, sempre

que no constitueixin delicte.
b) La cessió, la transmissió, la revelació o facilitar l'accés a terceres persones no
autoritzades, per qualsevol mitjà i amb qualssevol ànim i finalitat, dels suports
originals dels enregistraments o llurs còpies, de manera íntegra o parcial.
c) La reproducció d'imatges i de sons enregistrats amb finalitats diferents de les
establertes per la Llei orgànica 4/1997.
d) La utilització de les imatges i dels sons enregistrats o dels mitjans tècnics
d'enregistrament afectes al servei per a finalitats diferents de les establertes per
la Llei orgànica 4/1997.

1.2. Faltes greus

Són faltes greus:

a) La desobediència als superiors en l'exercici de les funcions i l'incompliment de

les ordres rebudes.
b) Les faltes de respecte o consideració greus i manifestes envers els superiors,
els companys, els subordinats o els ciutadans.
c) Els actes i les conductes que atempten contra el decor i la dignitat dels
funcionaris, contra la imatge del cos i contra el prestigi i la consideració deguts a
la corporació.
d) El fet de causar, per negligència o per mala fe, danys greus en el patrimoni i els
béns de la corporació.
e) El fet d'originar enfrontaments en el servei o en el lloc de treball i el fet de
prendre-hi part.
f) L'incompliment de l'obligació de donar compte als superiors dels assumptes
que aquests hagin de conèixer.
g) L'incompliment del deure de reserva professional pel que fa als assumptes
coneguts per raó de l'exercici de les funcions.
h) La intervenció en un procediment administratiu si hi ha establerts legalment
motius d'abstenció.
i) L'actuació amb abús d'atribucions en perjudici dels ciutadans, si no constitueix
una falta molt greu.

71
j) El consum de begudes alcohòliques durant el servei i el fet de negar-se a les
comprovacions tècniques pertinents.
k) La pèrdua de les credencials i el fet de permetre'n la sostracció per negligència
inexcusable.
l) La manca d'assistència sense causa justificada.
m) La reincidència en la comissió de faltes lleus.
n) La pèrdua de les armes i el fet de permetre'n la sostracció per negligència
simple.
o) L'incompliment per negligència greu dels deures derivats de la pròpia funció.
p) Les conductes que contravinguin a la Llei orgànica 4/1997, de 4 d'agost, per la
qual es regula la utilització de videocàmeres per les forces i cossos de seguretat
en llocs públics, i que no estiguin ja tipificades com a infraccions molt greus.

1.2. Faltes lleus

Són faltes lleus:

a) La incorrecció envers els superiors, els companys, els subordinats o els

ciutadans.
b) El retard, la negligència i el descuit en el compliment de les funcions o de les
ordres rebudes.
c) La descurança en la presentació personal.
d) La descurança en la conservació dels locals, del material i dels documents del
servei, si no produeix perjudicis greus.
e) L'incompliment de la jornada de treball sense causa justificada.
f) La sol·licitud o la consecució de permuta de destinació o de canvi de serveis
amb afany de lucre o amb falsedat de les condicions per a tramitar-la.
g) El fet de prescindir del conducte reglamentari en formular qualsevol sol·licitud
o reclamació, excepte en cas d'urgència o d'impossibilitat física.
h) Les faltes repetides de puntualitat dins un mateix mes sense causa justificada.

2. Consideracions

Els policies locals que n'indueixin altres a fer actes o tenir conductes constitutius
de falta disciplinària incorren en la mateixa responsabilitat; també hi incorren els
comandaments que les toleren. Els policies locals que encobreixin les faltes molt
greus i greus consumades incorren en una falta d'un grau inferior.

3. Les sancions

Les sancions imposables per les faltes són les següents:

a) La separació del servei.

b) La suspensió de funcions, amb pèrdua de les retribucions corresponents.
c) El trasllat a un altre lloc de treball.
d) La deducció proporcional de les retribucions per faltes de puntualitat i
assistència.
e) L'amonestació.

72
3.1. Falta molt greu

Per una falta molt greu s'ha d'imposar alguna de les sancions següents:

a) La separació del servei.

b) La suspensió de funcions, per més d'un any i menys de sis, amb pèrdua de les
retribucions.

3.2. Falta greu

Per una falta greu s'ha d'imposar alguna de les sancions següents:

a) La suspensió de funcions, per més de quinze dies i menys d'un any, amb
pèrdua de les retribucions.
b) El trasllat a un altre lloc de treball.

3.3. Falta lleu

Per una falta lleu s'ha d'imposar alguna de les sancions següents:

a) La suspensió de funcions, per un període d'un a quinze dies, amb pèrdua de

les retribucions.
b) El trasllat a un altre lloc de treball.
c) La deducció proporcional de les retribucions, en el cas de les faltes de
puntualitat i d'assistència lleus.
d) L'amonestació.

3.4. Graduació de les sancions

Per a graduar les sancions, a més de les faltes objectivament comeses, cal tenir
en compte, d'acord amb el principi de proporcionalitat:

a) La intencionalitat.
b) La pertorbació dels serveis.
c) Els danys i els perjudicis produïts a l'Administració o als administrats.
d) La reincidència en la comissió de faltes.
e) El grau de participació en la comissió o l'omissió.
f) La transcendència per a la seguretat pública.

73
TEMA 11 Llei 4/2003, de 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat
pública de Catalunya: estructura del sistema de seguretat de Catalunya i
l'administració general i territorial de seguretat

1. Estructura del sistema de seguretat de Catalunya

El sistema de seguretat de Catalunya és integrat per:

a) Les autoritats de seguretat.

b) Els cossos policials i altres serveis, públics o privats, de seguretat.
c) Els òrgans de coordinació i participació en matèria de seguretat.

El Govern, d'acord amb el marc de competències que estableixen la Constitució

espanyola, l'Estatut d'autonomia de Catalunya i la legislació vigent, mitjançant el
departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, té la
funció de protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats i de garantir la
seguretat ciutadana. A aquest efecte, ha de vetllar per la convivència pacífica i la
protecció de les persones i els béns, d'acord amb l'ordenament jurídic.

La Junta de Seguretat de Catalunya és l'òrgan superior de coordinació entre la

Policia de la Generalitat i les forces i cossos de seguretat de l'Estat, d'acord amb
l'article 13 de l'Estatut d'autonomia.

1.1. Autoritats en matèria de seguretat

El Govern és l'òrgan col·legiat superior de Catalunya en matèria de seguretat. El

conseller o consellera del departament amb competències en matèria de
seguretat pública és l'autoritat de la Generalitat que dirigeix la política de
seguretat de Catalunya, d'acord amb el Govern i sens perjudici de les funcions
que corresponen a les autoritats de l'Estat. En l'àmbit local, els alcaldes són
també autoritats superiors en matèria de seguretat, en el marc de llurs
competències.

Tenen també la condició d'autoritats de seguretat els delegats territorials del

Govern i les persones titulars d'òrgans del departament amb competències en
matèria de seguretat pública o dels ajuntaments que, per atribució legal o per
delegació expressa del conseller o consellera o de l'alcalde o l'alcaldessa,
exerceixin les funcions corresponents en la matèria.

1.1.1. Funcions del Conseller/ra

Corresponen al conseller o consellera del departament amb competències en

matèria de seguretat pública les funcions següents:

a) Dirigir la política de seguretat del Govern.

b) Ordenar les actuacions necessàries per a mantenir i restablir la seguretat
ciutadana, personalment o mitjançant les persones titulars d'òrgans de
l'Administració de seguretat del departament amb competències en matèria de

74
seguretat pública, segons el que disposen aquesta Llei i la resta de l'ordenament
vigent.
c) Exercir el comandament superior de la policia de la Generalitat-mossos
d'esquadra.
d) Coordinar les policies locals de Catalunya.
e) Presidir el Consell de Seguretat de Catalunya.
f) Elaborar i sotmetre a l'aprovació del Govern el Pla general de seguretat de
Catalunya.
g) Elaborar i sotmetre a l'aprovació del Govern les normes reglamentàries
generals de desplegament i aplicació d'aquesta Llei.
h) Impulsar i coordinar, en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, les accions
necessàries per aconseguir les finalitats d'aquesta Llei.
i) Sotmetre a l'aprovació del Govern un informe anual sobre la seguretat a
Catalunya que, una vegada aprovat per aquest, s'ha de presentar al Parlament.
j) Exercir la potestat sancionadora, en els termes que li atribueixen aquesta Llei i
la resta de legislació vigent.
k) Les altres funcions que li assignen aquesta Llei i la legislació vigent en matèria
de seguretat.

1.1.2. Funcions de l’Alcalde/essa

Corresponen als alcaldes les funcions següents, sens perjudici de la resta de

funcions que els assigna la legislació local:

a) Dirigir la política de seguretat en llur municipi, d'acord amb les competències

respectives i en el marc de les determinacions del Pla general de seguretat de
Catalunya que estableix l'article 15.
b) Presidir la junta local de seguretat, si n'hi ha, i vetllar pel compliment dels seus
acords.
c) Ordenar i dirigir les actuacions municipals en matèria de seguretat, d'acord
amb l'ordenament vigent.
d) Exercir el comandament superior de la policia local.
e) Impulsar i coordinar, en l'àmbit municipal, les accions necessàries per a
aconseguir les finalitats d'aquesta Llei.
f) Informar el Ple de l'ajuntament sobre el Pla local de seguretat, aprovat per la
Junta Local de Seguretat.
g) Informar anualment el Ple de l'ajuntament sobre l'aplicació i les incidències del
Pla local de seguretat.
h) Exercir la potestat sancionadora, en els termes que els atribueix la legislació
vigent.
i) La resta de funcions que els assignen aquesta Llei i la resta de la legislació
vigent en matèria de seguretat.

1.2 Cossos policials

La policia de la Generalitat-mossos d'esquadra i les policies dels ajuntaments,

amb la denominació de policia local, policia municipal, guàrdia urbana o altres
de tradicionals, constitueixen la policia de les institucions pròpies de Catalunya.

La policia local de cada municipi s'ha d'integrar en un sol cos i el seu àmbit
d'actuació és el del terme municipal corresponent. Només poden actuar fora

75
d'aquest àmbit en situacions d'emergència i en les condicions que estableixin els
convenis de col·laboració o els plans de coordinació aprovats pel departament
titular de les competències en matèria de seguretat pública.

Els cossos de la policia de les institucions pròpies de Catalunya es regeixen, pel

que fa a l'organització, les funcions, el règim estatutari i el funcionament intern,
per la legislació específica en la matèria i per la resta de l'ordenament vigent.

Les relacions entre els cossos de la policia de les institucions pròpies de

Catalunya es regeixen pels principis que inspiren el sistema general de seguretat
i, en particular, pels de complementarietat, coordinació, col·laboració,
cooperació i auxili mutu, especialment en el si de les juntes locals de seguretat.
Els convenis subscrits entre el departament titular de les competències en
matèria de seguretat pública i els ajuntaments han d'adaptar i concretar aquests
principis a les circumstàncies de cada municipi.

El Govern, sobretot per mitjà del departament titular de les competències en

matèria de seguretat pública, i els ajuntaments han de promoure, en el si dels
òrgans conjunts, la planificació operativa de llurs serveis de seguretat i
l'assignació eficient i l'aprofitament conjunt dels recursos, la integració dels
sistemes d'informació policial i l'homogeneïtzació dels estàndards organitzatius i
operacionals.

Mitjançant la Junta de Seguretat de Catalunya es coordina en el nivell superior la

policia de la Generalitat amb els cossos i les forces de seguretat de l'Estat.

1.3. Consell de Seguretat de Catalunya

El Consell de Seguretat de Catalunya és l'òrgan consultiu i de participació

superior a Catalunya en matèria de seguretat, sens perjudici de les funcions i de
les competències dels òrgans que la legislació vigent estableix en els sectors de
la seguretat pública i la policia, la protecció civil, la seguretat viària i la seguretat
privada.

El Consell de Seguretat de Catalunya és presidit pel conseller o consellera del

departament amb competències en matèria de seguretat pública i es compon,
en els termes fixats pel seu reglament, de representants de les entitats
ciutadanes, de les administracions locals, de la Generalitat i, si així ho acorda
l'Estat, de l'Administració de l'Estat i de la judicatura i la fiscalia.

El Consell de Seguretat de Catalunya ha de comptar amb la participació, en els

termes fixats pel seu reglament, de representants específics de la Comissió de
Protecció Civil de Catalunya, de la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària,
de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius, del Consell Assessor
d'Espectacles i Activitats Recreatives, del Consell de Coordinació de la Seguretat
Privada i de la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància.

Les funcions del Consell de Seguretat de Catalunya són:

76
a) Analitzar, estudiar i avaluar la situació de la seguretat a Catalunya a partir de
les dades i els estudis que determina l'apartat 5, i emetre un informe anual sobre
la seva evolució, i altres informes que consideri convenients.
b) Promoure i proposar mesures generals i iniciatives de millora de la situació de
la seguretat a Catalunya, i presentar-les, si escau, als organismes competents.
c) Conèixer i impulsar iniciatives adreçades a la millora dels serveis de les
diverses administracions relacionats amb la seguretat pública a Catalunya.
d) Acordar la constitució de comissions d'estudi i de grups de treball, i fixar-ne
l'àmbit i els criteris d'actuació.
e) La resta de funcions que li assigni la normativa vigent.

El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública ha

de prestar al Consell de Seguretat de Catalunya el suport tècnic que necessiti per
al compliment de les funcions que té encomanades i, especialment, ha de posar
a la seva disposició els resultats de l'Enquesta de seguretat pública de Catalunya i
els estudis sobre la matèria que elabora periòdicament. El Govern ha d'aprovar
per decret el reglament d'organització i funcionament del Consell de Seguretat
de Catalunya.

1.4. Comissió de Govern per a la Seguretat

La Comissió del Govern per a la Seguretat és integrada pel president o

presidenta de la Generalitat o, si escau, pel conseller o consellera en cap, que la
presideix, i pels consellers dels departaments competents en les matèries de
seguretat pública, immigració, justícia, protecció de menors, violència de gènere,
serveis socials, sanitat, educació, indústria, comerç, consum, turisme, medi
ambient i economia i finances. El president o presidenta de la Comissió del
Govern per a la Seguretat pot convocar altres consellers i alts càrrecs del Govern
a les sessions, per raó dels assumptes a tractar.

La Comissió del Govern per a la Seguretat ha d'assegurar la coordinació de les

actuacions dels departaments del Govern que afectin la seguretat i el trasllat de
la política general de seguretat a les actuacions sectorials dels departaments. La
Comissió s'ha de reunir per conèixer el Pla general de seguretat de Catalunya
que, a proposta del conseller o consellera del departament amb competències
en matèria de seguretat pública, ha d'aprovar el Govern, i fer el seguiment de
l'execució i del grau de compliment d'aquest Pla. La Comissió s'ha de reunir, com
a mínim, un cop cada trimestre.

El president o presidenta de la Comissió del Govern per a la Seguretat ha de

convocar-la quan es donin situacions excepcionals de greu risc per a la seguretat
pública o d'alteració de la convivència ciutadana, a fi d'impulsar i coordinar les
actuacions que escaiguin.

1.5. Comissió de Policia de Catalunya

La Comissió de Policia de Catalunya és l'òrgan col·legiat consultiu superior en

matèria de coordinació entre la policia de la Generalitat -mossos d'esquadra i les
policies locals a Catalunya.

77
La Comissió de Policia de Catalunya s'adscriu al departament titular de les
competències en matèria de seguretat pública i és integrada per:

a) El conseller o consellera del departament amb competències en matèria de

seguretat pública, que la presideix.
b) Cinc vocals en representació dels ajuntaments.
c) Cinc vocals en representació del Govern.
3. Les funcions de la Comissió de Policia de Catalunya són:
a) Conèixer l'aplicació dels convenis i altres acords subscrits entre el
departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i els
ajuntaments, fer-ne el seguiment, emetre els informes i fer les recomanacions
que escaiguin.
b) Conèixer i debatre les qüestions de caràcter organitzatiu i operatiu que afectin
la coordinació entre els cossos de la policia de la Generalitat-mossos d'esquadra i
de les policies locals de Catalunya, presentar les propostes que s'escaiguin a les
autoritats i les institucions competents en la matèria i informar-les amb caràcter
previ a l'aprovació pel Govern.
c) Emetre un informe preceptiu no vinculant en matèria d'organització i
estructura interna al qual s'han d'ajustar les policies locals, i d'accés, formació i
promoció de llurs membres.
d) Promoure iniciatives i estudis per a la millora de la coordinació entre la policia
de la Generalitat-mossos d'esquadra i les policies locals, i el foment de
l'homogeneïtzació dels mitjans i els sistemes i de les activitats formatives.
e) Emetre un informe preceptiu no vinculant sobre les normes relatives a
uniformitat i altres elements d'identificació de les policies locals que hagin
d'ésser aprovades pel departament titular de les competències en matèria de
seguretat pública.
f) La resta de funcions que li atribueixi la legislació vigent.

La Comissió de Policia de Catalunya pot crear subcomissions i grups de treball,

permanents o ocasionals, per al millor compliment de les seves funcions.
L'organització interna i el funcionament de la Comissió de Policia de Catalunya
s'han d'establir per decret del Govern.

1.6. Les juntes locals de seguretat

Als municipis que tinguin policia local hi ha d'haver una junta local de seguretat,
com a òrgan col·legiat de col·laboració i coordinació general dels diversos cossos
de policia i altres serveis de seguretat que operen en llur territori i de participació
ciutadana en el sistema de seguretat.

La Junta Local de Seguretat és integrada per l'alcalde o alcaldessa, que la

presideix, amb veu i vot, i els vocals permanents següents, també amb veu i vot:

a) El delegat o delegada territorial del Govern, qui pot delegar la seva

representació en el subdirector o subdirectora general.
b) El regidor o regidora delegat en matèria de seguretat ciutadana.
c) El cap o la cap de la comissaria de la policia de la Generalitat-mossos
d'esquadra del municipi o, si no, el cap o la cap de l'àrea bàsica policial o el
comandament que designi en els termes fixats per reglament.

78
d) El cap o la cap de la policia local o el comandament que designi en els termes
fixats per reglament.
e) Si així ho acorda l'Administració de l'Estat, són també vocals de les juntes
locals de seguretat, en l'àmbit de llurs competències, els caps de la Guàrdia Civil i
del Cos Nacional de Policia que tinguin responsabilitats funcionals en el
municipi.

Quan ho requereixin els assumptes a tractar, han d'assistir també a la reunió de la

junta local de seguretat, amb veu però sense vot, representants de la judicatura i
de la fiscalia, si així ho acorda l'Administració de l'Estat.

Poden ésser també convidats a participar en la junta local de seguretat, amb veu
però sense vot, les associacions i les entitats veïnals i ciutadanes del municipi, en
el cas que puguin ésser afectades pels assumptes a tractar.

Si els assumptes a tractar ho requereixen, el president o presidenta o els vocals

poden assistir a les sessions de la junta local de seguretat acompanyats dels
tècnics que creguin convenients i, especialment, de les persones responsables
dels serveis d'emergències, dels serveis socials, de trànsit i seguretat viària i de
joc i espectacles, amb veu però sense vot. Així mateix, poden ésser cridades a
comparèixer davant la junta les persones responsables dels serveis de seguretat
privada que actuïn en el municipi.

L'alcalde o alcaldessa pot delegar excepcionalment la presidència de les sessions

de la junta local de seguretat al regidor o regidora de seguretat ciutadana.

La junta local de seguretat s'ha de reunir en sessió ordinària, convocada pel

president o presidenta, amb caràcter trimestral. Una de les sessions anuals ha
d'ésser plenària i hi han d'ésser convidats els vocals no permanents i les persones
i les entitats amb la finalitat de conèixer el pla de seguretat local i debatre la
situació general de seguretat al municipi. Els acords de la junta local de seguretat
s'han de prendre per unanimitat i tenen caràcter executiu.

1.7. Funcions de les juntes locals de seguretat

Les juntes locals de seguretat tenen les funcions següents:

a) Analitzar i valorar la situació de la seguretat pública en el municipi i concretar

les polítiques de seguretat corresponents en l'àmbit respectiu.
b) Elaborar i aprovar el Pla de seguretat local i els plans d'actuació específics que
escaiguin en l'àmbit respectiu,, i fer-ne el seguiment i l'avaluació mitjançant un
informe anual. Els plans i els informes s'han de trametre al ple de l'ajuntament,
perquè en tingui la informació, i al conseller o consellera del departament amb
competències en matèria de seguretat pública.
c) Conèixer els plans d'emergències i els plans o les mesures de seguretat viària,
de seguretat en esdeveniments esportius i de joc i espectacles, i d'altres que
incideixin en la situació de seguretat del municipi, i tenir-los en compte en les
previsions del pla local de seguretat.
d) Conèixer els serveis de seguretat privada que tenen autorització per operar en
el municipi.

79
e) Concretar en l'àmbit respectiu els mitjans i els procediments establerts de
col·laboració, coordinació i cooperació dels cossos i els serveis de seguretat que
actuen en el municipi, en el marc del conveni existent.
f) Promoure les iniciatives i formular les propostes que siguin convenients als
organismes competents per a la col·laboració, la coordinació i la cooperació
millors dels cossos i els serveis de seguretat.
g) Desplegar i executar, si escau, les actuacions establertes en el conveni subscrit
entre el departament titular de les competències en matèria de seguretat
pública i l'ajuntament.
h) La resta de funcions que els encomani la normativa vigent.

1.8. Mesa de Coordinació Operativa

Les juntes locals de seguretat han de crear una mesa de coordinació operativa,
com a òrgan permanent i estable de coordinació i de cooperació dels diversos
cossos i serveis de seguretat al municipi.

La Mesa de Coordinació Operativa ha d'ésser integrada pels caps de la policia de

la Generalitat-mossos d'esquadra i de la policia local que són membres de la
Junta Local de Seguretat i, si escau, pels altres comandaments de policia o de
seguretat que determini la Junta Local. Els caps de policia que són membres de
la mesa poden ésser assistits pels funcionaris i els tècnics que calgui per raó de
les actuacions que s'han de portar a terme.

La Mesa de Coordinació Operativa té les funcions següents:

a) Executar els acords de la Junta Local de Seguretat, en els termes establerts per
la Junta mateixa.
b) Assegurar l'intercanvi d'informació entre els cossos i els serveis de seguretat
que actuen en el municipi, per mitjà dels instruments i els procediments
establerts per la normativa vigent i el conveni subscrit.
c) Assegurar la coordinació operativa de les actuacions dels diversos cossos i
serveis de seguretat al municipi i la dels recursos en matèria de seguretat
presents al municipi.
d) Elaborar propostes de plans de seguretat i de coordinació de serveis de
seguretat, i presentar-los a la Junta Local perquè, si escau, els aprovi.
e) Elevar a la Junta Local de Seguretat les propostes que cregui convenients a
l'efecte de millorar la col·laboració entre els diversos cossos i serveis de seguretat
i llur eficàcia i eficiència en el municipi.
f) La resta de funcions que li siguin encomanades per la Junta Local de Seguretat
i la normativa vigent.

En tots els casos, les forces i cossos de seguretat han d'actuar sota les ordres
immediates dels comandaments orgànics respectius.

1.9. Comissions regionals de seguretat

Els municipis d'una mateixa regió policial s'han d'integrar en una comissió
regional de seguretat. Per criteris d'eficiència, es pot establir per decret una altra
agrupació territorial de municipis per formar una comissió.

80
Componen les comissions regionals de seguretat:

a) El conseller o consellera del departament amb competències en matèria de

seguretat pública, que la presideix, o la persona en qui delegui.
b) Els alcaldes dels municipis que la integren, que poden delegar la
representació en el regidor o regidora competent en matèria de seguretat.
c) El delegat o delegada territorial del Govern, que pot delegar la representació
en el subdirector o subdirectora general.
d) El cap o la cap de la comissaria de la regió policial, o el comandament en qui
delegui, en els termes establerts per reglament.
e) El cap o la cap de la comissaria de l'àrea bàsica policial, o el comandament en
qui delegui, en els termes establerts per reglament.
f) Els caps de les policies municipals dels ajuntaments, si escau.

Les comissions regionals de seguretat tenen les funcions següents:

a) Analitzar i valorar la situació de la seguretat pública als municipis que les

integren, avaluar les necessitats i els recursos disponibles i participar en la
definició de les polítiques de seguretat corresponents en llur àmbit.
b) Elaborar els plans de seguretat que considerin convenients en llur àmbit
territorial, proposar-los als òrgans decisoris competents i fer-ne el seguiment i
l'avaluació.
c) Elaborar el Pla de seguretat regional, que ha de tenir en compte els plans de
seguretat locals dels municipis compresos en la regió policial, i les directrius del
Pla general de seguretat de Catalunya establert per l'article 15, i sotmetre'l a
l'aprovació del conseller o consellera del departament amb competències en
matèria de seguretat pública.
d) Conèixer els plans d'emergències i els plans o les mesures de seguretat viària,
de seguretat en esdeveniments esportius, de joc i espectacles i altres que
incideixin en la situació de seguretat dels municipis que les integren.
e) Promoure les iniciatives i formular les propostes que siguin convenients als
organismes competents per a la millora de la seguretat en els municipis que les
integren.
f) Elaborar els informes que creguin convenients sobre la seguretat als municipis
de llur àmbit, i presentar-los als organismes que escaiguin.

1.10. Pla general de seguretat de Catalunya

El Govern, en l’exercici de les seves competències, a proposta del conseller o

consellera del departament competent en matèria de seguretat pública i amb el
coneixement previ de la Comissió del Govern per a la Seguretat i del Consell de
Seguretat de Catalunya, ha d’aprovar el Pla general de seguretat de Catalunya,
que ha d’integrar les previsions generals de riscs, actuacions i mitjans, inclosos
els de seguretat privada, en matèria de seguretat ciutadana, emergències,
seguretat viària i altres que afectin la convivència ciutadana i la seguretat de les
persones i els béns a Catalunya.

Els deures o les prestacions personals o patrimonials dels ciutadans es

determinen d’acord amb les disposicions legals aplicables. El Pla de seguretat de
Catalunya té periodicitat quadriennal, sens perjudici que, per raons d’urgència o

81
de necessitat, s’hagi de modificar abans d’haver transcorregut l’esmentat
termini. El Pla general de seguretat de Catalunya ha d’establir les directrius i els
criteris tècnics per a l’elaboració dels plans locals i regionals de seguretat, a
l’efecte d’aconseguir-ne la coordinació i la integració adequades. En l’elaboració
del Pla s’han de tenir en compte les recomanacions del Consell de Seguretat de
Catalunya. El Pla general de seguretat de Catalunya s’ha de presentar al
Parlament.

2. L'administració general i territorial de seguretat

El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, de

conformitat amb els objectius generals establerts pel Govern, és l'òrgan
responsable de dirigir la política de seguretat de la Generalitat. Corresponen al
departament titular de les competències en matèria de seguretat pública la
direcció superior del cos de mossos d'esquadra, la coordinació de les policies
locals i la resta de funcions que li atorguen aquesta Llei i l'ordenament jurídic.
Correspon als delegats territorials del Govern, d'acord amb la disposició
addicional quarta, la potestat sancionadora en les matèries que són competència
del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, de
conformitat amb les lleis sectorials que les regulen i sens perjudici de les
competències atribuïdes expressament a les altres autoritats en matèria de
seguretat.

En cada delegació territorial del Govern hi ha una subdirecció general, que ha de

complir les funcions que s'estableixin per reglament. La coordinació de les
funcions, els serveis i els procediments administratius que són competència del
departament titular de les competències en matèria de seguretat pública
correspon al subdirector o subdirectora general.

En tots els casos, correspon al conseller o consellera del departament titular de

les competències en matèria de seguretat pública la coordinació superior en
l'àmbit de Catalunya de les actuacions en matèria de seguretat que duen a terme
els delegats territorials del Govern.

El Govern ha d'aprovar per decret el mapa policial de Catalunya, d'acord amb les
disposicions del Pla territorial general de Catalunya. El mapa policial organitza el
territori de Catalunya en àrees bàsiques policials i en regions policials, i té en
compte les realitats metropolitanes en la seva organització territorial.

82
TEMA 12 La funció policial en seguretat viària i trànsit: normativa bàsica
sobre trànsit (el Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març)

1. La normativa bàsica sobre trànsit: el Reial decret legislatiu 339/1990

1.1.Introducció a la normativa de trànsit

El fenomen del trànsit afecta diàriament la majoria dels ciutadans i, per tant, es
pot considerar com un element totalment integrat a la nostra societat.

Els avantatges d’una col·lectivitat motoritzada són evidents i en certs aspectes

són indicadors del nivell de desenvolupament d’una societat. Tanmateix, hi ha la
part negativa d’aquest fenomen, com poden ser els problemes de saturació
circulatòria i aspectes mediambientals relacionats amb la contaminació de
diferents tipus (atmosfèrica, de residus, acústica, etc.), que troba el seu màxim
exponent en els accidents de trànsit que, en si mateixos, representen un alt cost
per a la societat i tenen conseqüències de tipus personal que sens dubte es
poden qualificar de tragèdies humanes.

És per tant obligat per part dels poders públics establir un marc legal on
s’articulin les normes reguladores de l’activitat del trànsit amb l’objectiu de
garantir la seguretat viària en tots els seus diferents aspectes.

El primer punt de partida d’aquest marc normatiu el trobem a la Llei 18/1989, de

25 de juliol, de bases sobre trànsit i circulació de vehicles a motor i seguretat
viària, que autoritzava el Govern perquè aprovés un text articulat com a un
instrument normatiu idoni i així dotar de rang legal les disposicions en matèria
de circulació de vehicles.

Així doncs, es va aprovar el Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març, pel

qual s’aprova el text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de
motor i seguretat viària, però la complexitat de les qüestions relacionades amb el
trànsit (distribució de competències, normes sobre circulació, sobre el
comportament dels usuaris, sobre aspectes tècnics dels vehicles, un reglament
sancionador específic...), va comportar el desenvolupament de la llei mitjançant
quatre reglaments: Reglament general de circulació, Reglament general de
conductors, Reglament general de vehicles i Reglament del procediment
sancionador.

Amb l’entrada en vigor de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i

seguretat viària, i dels reglaments que la desenvolupen, es va anar actualitzant
de manera progressiva l’antic Codi de circulació de 1934, fins a la seva total
derogació amb el Reial decret 818/2009, de 8 de maig, d’aprovació del
Reglament general de conductors.

Tant la Llei de seguretat viària com els reglaments que la desenvolupen es van
actualitzant per donar una resposta adequada a les noves necessitats de la
circulació.

83
1.2 Aspectes que regula la Llei de trànsit i seguretat viària

La Llei de trànsit i seguretat viària regula els sis aspectes següents: qüestions
competencials, normes de circulació, elements de seguretat, criteris de
senyalització de les vies, autoritzacions administratives i infraccions.

1.2.1. Qüestions competencials

La competència sobre trànsit i circulació de vehicles a motor correspon a

l’Administració de l’Estat. Tanmateix, i d’acord amb l’article 150.2 de la
Constitució espanyola, l’Estat pot transferir a les comunitats autònomes facultats
de titularitat estatal que per la seva naturalesa siguin susceptibles de
transferència.

Per tant, és possible la transferència de la facultat d’execució de la legislació de

l’Estat i aquest és el cas de la Comunitat Autònoma de Catalunya, que amb la Llei
orgànica 6/1997, de 15 de desembre, va assumir les competències executives en
matèria de trànsit i circulació de vehicles a motor.

Dins del procés d’assumpció de competències per part de la Generalitat, hi va

haver una sèrie de facultats que no van ser objecte de traspàs, com són la
facultat d’expedició de permisos i llicències de conducció i la facultat
d’intervenció o suspensió per sanció. Igualment no van ser transferides les
facultats de matriculació i expedició dels permisos de circulació i, amb
conseqüència, les autoritzacions de les transferències, els duplicats de permisos,
les baixes de vehicles i la resta de tràmits vinculats amb aspectes documentals.

Dins de les facultats transferides trobem, entre d’altres: la vigilància i el control

del trànsit en les vies públiques interurbanes (excepcionalment també en
algunes vies urbanes), la facultat de denunciar i sancionar les infraccions i la
investigació sobre accidents de circulació.

L’assumpció de les funcions de vigilància del trànsit per la Policia de la

Generalitat - Mossos d’Esquadra es va iniciar l’any 1998 a la demarcació de
Girona, l’any 1999 a la de Lleida i l’any 2000 a Barcelona i Tarragona.

1.2.2. Les normes de circulació

Les normes de circulació afecten tant les persones conductores com els vehicles,
els vianants i la circulació amb animals, i estableixen els drets i les obligacions de
totes les persones usuàries de les vies d’ús comú.

1.2.3. Els elements de seguretat

Es fixen les condicions tècniques dels vehicles i de les activitats industrials així
com els elements de seguretat activa i passiva i el seu règim d’utilització.

1.2.4. Els criteris de senyalització de les vies

Es determinen les normes generals de senyalització, les prioritats entre els

senyals, el format del senyals, l’idioma, el manteniment i la retirada o substitució.

84
1.2.5. Les autoritzacions administratives

L’Administració ha d’atorgar les autoritzacions (per exemple, permisos de

conduir), que s’han d’acreditar abans de fer activitats relacionades amb la
circulació de vehicles i, en especial, els de motor.

1.2.6. Les infraccions

L’incompliment de la normativa que afecta el trànsit ha de tenir una resposta

punitiva que ha de ser regulada i determinada de forma reglamentària, així com
el procediment sancionador que és d’aplicació.

2. El Reglament general de circulació

La Llei de seguretat viària es desenvolupa mitjançant reglaments. Amb el Reial

decret 1428/2003 de 21 de novembre s’aprova el Reglament general de
circulació, per a l’aplicació i el desenvolupament del text articulat de la Llei sobre
trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària.

Aquest Reglament té una importància especial perquè, entre d’altres qüestions,

regula les normes a què s’ha de sotmetre el trànsit de vianants, vehicles (a motor
o no) i animals per les vies i terrenys utilitzats per a la circulació comuna.

2.1. Aspectes principals que regula el Reglament general de circulació

2.1.1. Les normes generals de comportament en la circulació

El Reglament fa referència tant a aspectes de tipus general (senyalització

d’obstacles, prevenció d’incendis...) com específic, com poden ser, entre d’altres,
aspectes de càrrega, tipus de transports (mercaderies/passatgers), normes sobre
begudes alcohòliques i estupefaents, etc.

2.1.2. Circulació de vehicles

Afecta normativa sobre velocitat, prioritat de pas, canvis de direcció,

avançaments, aturada i estacionament, vehicles i transports especials,
incorporació a la circulació, passos a nivell, utilització d’enllumenat, advertències
a conductors, entre d’altres.

2.1.3. Altres normes de circulació

Afecta l'ús de cinturó i casc i altres elements de seguretat, temps de conducció i

descans, circulació d’animals, portes i apagat del motor, comportaments en cas
d’emergències...

2.1.4. La senyalització

Fa referència als tipus i significats dels senyals de circulació i les marques viàries,
així com dels senyals en els vehicles.

85
2.2. La normativa del Reglament general de circulació en relació amb les
causes d’accidents

El Reglament general de circulació conté la normativa que afecta dos elements

que tenen una important incidència en allò que fa referència a causes potencials
d’accidentalitat. Ens referim a l’alcoholèmia i a la velocitat.

2.2.1. L’alcoholèmia

L’alcoholèmia es troba regulada tant des de l’àmbit penal com des d’una sanció
administrativa que es troba recollida al Reglament general de circulació. Aquesta
dualitat de possible sanció confereix a aquesta conducta una dificultat especial a
l’hora d’enquadrar correctament si l’il·lícit que s’ha produït pertany a l’esfera
administrativa o a la penal. En principi, es fa referència únicament a l’actuació
des d’una perspectiva administrativa i només es tracten tres aspectes: les actuals
taxes administrativament sancionables, les persones que estan obligades a
sotmetre’s a les proves i les conseqüències de la negativa a sotmetre’s a les
proves.

Les actuals taxes administrativament sancionables

Les taxes d’alcoholèmia es poden mesurar de dues maneres diferents: grams per
litre de sang i mil·ligrams per litre d’aire espirat. Pel que fa a les policies locals a
Catalunya i a la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra la unitat de mesura
que s’utilitza és la de mil·ligrams per litre d’aire espirat. Hi ha només dos tipus de
taxes objecte de sanció administrativa segons el tipus de conductor o vehicle
que es condueixi:

a) Primer tipus de taxa objecte de sanció: per als conductors que podem
qualificar en termes generals de “professionals” (conductors de passatgers, de
vehicles destinats al servei públic, de serveis d’urgència, de mercaderies
superiors a 3500 Kg, etc.), així com els conductors novells, és a dir, aquells que
tenen menys de dos anys d’antiguitat de permís de conduir o llicència de
conduir, la taxa administrativament sancionable és quan se superin els 0,15
mg/litre d’aire espirat.
b) Segon tipus de taxa objecte de sanció: per a la resta de conductors la taxa
administrativament sancionable és quan se superin els 0,25 mg/litre d’aire
espirat.

Pel que fa al Codi penal, està tipificada la conducció de vehicles de motor o

ciclomotors sota la influència de drogues tòxiques, estupefaents, substàncies
psicòtropes o begudes alcohòliques, i també la conducció amb una taxa superior
a 0,60 mg/litre en aire espirat.

Persones obligades a sotmetre’s a les proves

a) Usuari de la via o conductor de vehicle implicat directament com a possible

responsable en un accident de circulació.
b) Qui condueixi qualsevol vehicle amb símptomes evidents que ho fa sota la
influència de begudes alcohòliques.
c) Els conductors que siguin denunciats per alguna norma del Reglament
general de circulació.

86
d) Control preventiu d’alcoholèmia per a conductors de vehicles.

Conseqüències de la negativa

La negativa per part de les persones conductores de sotmetre’s a les proves

legalment establertes per a la comprovació de les taxes d’alcoholèmia, està
únicament prevista com a delicte al Codi penal.

2.2.2. La velocitat

La velocitat és un altre factor decisiu en la gravetat dels accidents, en la lesivitat

dels ferits i en la seguretat viària. Per aquest motiu, la superació dels límits de
velocitat genèrics suposa una infracció administrativa, i pot esdevenir infracció
penal en els casos més greus.

Límits genèrics de velocitat fora de poblat per a turismes i motocicletes:

a) Autopistes i autovies: 120 km/h.

b) Carreteres convencionals senyalitzades com a vies per a automòbils i
carreteres convencionals amb voral pavimentat d’1,5 m o superior, o més d’un
carril per algun dels sentits de circulació: 100 km/h.
c) Resta de vies fora de poblat: 90 km/h.

Quant a la infracció penal, constitueix delicte conduir un vehicle de motor o un

ciclomotor a una velocitat superior a la permesa per reglament en 60 km/h en via
urbana o en 80 km/h en via interurbana.

3. El Reglament general de conductors

El Reglament general de conductors determina: l’obligació de les persones

conductores de tenir i portar a sobre el permís o llicència de conducció
corresponent a la categoria i ús del vehicle amb què circulin; les proves a realitzar
per comprovar els coneixements, aptituds i comportaments necessaris per
conduir vehicles de motor i ciclomotors; la vigència dels permisos, i també
estableix quins permisos d’altres països són vàlids per conduir dins del territori
nacional i els criteris de bescanvi. En aquest punt nosaltres ens centrarem només
en les categories de permisos de conducció i llicències, així com en l’edat
requerida per obtenir-los. Ja que configuren el nucli essencial del Reglament, i a
més de rellevància administrativa, els casos més greus estan recollit com a
delicte al Codi penal.

3.1. Autoritzacions administratives: categories de permisos de conducció i

llicències

S’estableixen les normes generals relatives a l’obligació de disposar d’una

autorització administrativa sempre que es condueixin vehicles dotats de motor, i
es concreten posteriorment les característiques de les autoritzacions en funció
dels tipus de vehicles o la seva destinació.

La pèrdua de vigència de l’autorització quan correspongui també està regulada,

així com les actuacions a seguir quan hi hagi hagut problemes en la

87
documentació, o en la seva forma d’atorgament, pèrdua d’aptituds del
conductor o només pel fet del pas del temps.

Aquesta primera part del Reglament general de conductors tracta de forma

extensa les particularitats de les autoritzacions i de les condicions per a la seva
obtenció, tanmateix es considera com a nucli essencial d’aquesta primera part
les diferents classes de permisos de conducció, atès que és un element bàsic i
d’ús quotidià per al conjunt de la ciutadania, i per tant d’obligat coneixement per
als agents de l’autoritat. Els permisos afecten determinades categories de
vehicles. Així doncs, una primera classificació de forma simplificada és la següent:

Categories de permisos de conducció

AM: Ciclomotors de 2 o 3 rodes i quadricicles lleugers

A: per a motocicletes
B: per a automòbils tipus turisme
C: per a automòbils tipus camió amb MMA superior a 3.500 Kg de transport de
mercaderies
D: per a automòbils tipus autocars de més de 9 places de transport de viatgers
E: per a vehicles amb remolc, ja siguin turismes, camions o autocars de més de
750 kg

Llicències de conducció:

a) Per conduir ciclomotors

b) Per conduir vehicles de mobilitat reduïda (minusvàlids)
c) Per conduir vehicles especials agrícoles amb massa que no excedeixi els límits
per a vehicles ordinaris.

Dins de les categories dels permisos de conducció, de forma simplificada i

anotada de forma bàsica tenim les especificacions següents:

Categories classes especificacions

Motociclcetes:

A-1 Fins a 125 centímetres cúbics i sense sidecar

A-2 i A Qualsevol cilindrada amb o sense sidecar

Automòbils tipus turisme:

B Automòbils amb MMA no superior a 3.500 Kg i el nombre de seients inclòs el

conductor no excedeixi de 9. El titular d’aquest permís amb una antiguitat
superior de més de 3 anys també té autoritzada la conducció de motocicletes de
fins 125 cc

Automòbils tipus camió:

C1 Massa màxima superior a 3.500 Kg i inferior a 7.500 Kg

C Massa màxima superior a 3.500 Kg

88
Automòbils tipus autocar:

D1 Nombre de seients inclòs el conductor superior a 9 i que no excedeixi de 17

D Nombre de seients inclòs el conductor superior a 9

Remolcs: per arrossegar remolcs que no excedeixin de MMA els 750 Kg, no cal
permís específic de remolc. Per a remolcs que superin els 750 Kg, s’estableixen
determinades especificacions tècniques per a cada classe de permís

B +E
C1+E
C +E
D1 +E
D +E

Classes de llicències de conducció:

Llicència per conduir vehicles per a persones de mobilitat reduïda: no és exigible

si el/la conductor/a té el permís de la classe A 1 o B. Llicència per conduir vehicles
especials agrícoles i els seus conjunts: la MMA o les dimensions no poden excedir
les dels vehicles ordinaris; si les excedeix, la velocitat no pot superar 45 km/h. No
és exigible a les persones conductores que tinguin el permís de la classe B.

Quant a infracció penal, constitueix delicte:

El fet de conduir un vehicle de motor o ciclomotor en els casos de pèrdua de

vigència del permís o llicència per pèrdua total dels punts assignats legalment.
La conducció de vehicles després d’haver estat privat cautelarment o
definitivament del permís o la llicència per decisió judicial.
Conduir un vehicle de motor o ciclomotor sense haver obtingut mai el permís o
la llicència de conducció.

3.2. Edat requerida per a l’obtenció de permisos de conducció o llicència de

conducció

Un requisit bàsic i determinat per a la obtenció de permisos o llicències de

conducció és l’edat. De forma resumida, tenim les franges d’edat mínima
següents:

A-1 16 anys
A-2 18 anys
A 20 anys (2 anys antiguitat amb A2)
B, B+E, C1, C1 + E 18 anys
C, C+E, D1 21 anys ( es pot obtenir el C amb 18 anys en cas de tenir Certificat
d’Aptitud Professional)
D +E 24 anys

Les llicències vehicles per a persones de mobilitat reduïda 14 anys.

Les llicències per a la conducció de ciclomotors AM 15 anys.
Llicència vehicles especials agrícoles 16 anys.

89
La llicència de vehicles per a persones de mobilitat reduïda no autoritza a portar
passatgers fins a 16 anys complerts. El permís A i B: fins a 21 anys no autoritzen a
conduir tricicles de motor amb una potència superior a 15 kW.

4. El Reglament general de vehicles

En el concepte del trànsit i la circulació de vehicles a motor no es troben

afectades només les condicions relatives a la circulació sinó també les condicions
tant tècniques com administratives que han de complir el vehicles que circulen.

El Reglament general de vehicles és, en definitiva, un reglament executiu que

desenvolupa i complementa en aquest aspecte el text articulat de la Llei de
seguretat viària. Tanmateix, la normativa tècnica és tan extensa que fa del tot
inviable en aquest resum normatiu fer referències concretes a determinats
aspectes d’aquest Reglament. En qualsevol cas, sí que relacionem els aspectes
genèrics de què tracta aquest Reglament:

a) Autoritzacions dels vehicles per circular, matriculacions, plaques de matrícula,

canvis de titularitat i baixes.
b) Homologacions i inspeccions tècniques dels vehicles a motor, remolcs i
semiremolcs.
c) Ciclomotors, cicles, vehicles de tracció animal i tramvies.

5. El Reglament del procediment sancionador

El Reial decret 320/1994, de 25 de febrer, aprova el Reglament de procediment

sancionador en matèria de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat
viària. Aquest Reglament regula en el seu àmbit d’aplicació els procediments de
sanció per a les infraccions als preceptes sobre la legislació de trànsit. En relació
amb aquest Reglament, es detallen a continuació algunes qüestions que poden
tenir una rellevància especial.

5.1. Notificació de les denúncies

Com a norma general, les denúncies efectuades pels agents de l’autoritat

encarregats de la vigilància del trànsit s’han de notificar a l’acte als denunciats. Si
no es notifica a l’acte, aquestes denúncies no són vàlides, excepte que no
s’especifiqui de forma concreta les causes per les quals no es va poder fer la
notificació. També, i com a conseqüència de l’última reforma del text articulat, es
pot notificar la denúncia en un moment posterior a la infracció quan s’hagi
tingut coneixement dels fets a través de mitjans de captació i reproducció
d’imatges (denúncies de velocitat amb utilització de fotografia amb radar o
filmades amb càmeres de vídeo).

5.2. Presumpció de veracitat de les denúncies dels agents de l’autoritat

Les denúncies efectuades pels agents de l’autoritat encarregats de la vigilància

del trànsit tenen valor probatori respecte dels fets denunciats, sense perjudici de
les proves de descàrrec que pugui aportar la persona denunciada. Per tant, la
persona denunciada, per evitar la possible sanció, ha de provar la seva falta de

90
responsabilitat i, en cas que no ho faci, es dóna per vàlida la versió de l’agent
denunciant.

5.3. Competència per sancionar

La competència per sancionar correspon, en el marc del que disposa la llei de

reforma del text articulat, i a les comunitats autònomes que tenen transferides
les competències executives en matèria de trànsit, als òrgans designats pels
consells de govern respectius, i als municipis en les vies urbanes.

5.4. Prescripció de les infraccions

D’acord amb la reforma de la Llei, el termini de prescripció de les infraccions

previstes a la Llei de trànsit és de tres mesos per a les infraccions lleus, sis mesos
per a les infraccions greus i molt greus.

91
TEMA 13 Llei orgànica 4/2015, de 30 de març, Llei de la protecció de la
Seguretat Ciutadana: documentació i identificació personal, actuacions per
al manteniment i restabliment de la seguretat ciutadana

1. Documentació i identificació personal

1.1. Acreditació de la identitat dels ciutadans espanyols.

Els espanyols tenen dret que se’ls expedeixi el document nacional d’identitat. El
document nacional d’identitat és un document públic i oficial, i té la protecció
que a aquests tipus de documents atorguen les lleis, així com prou valor per si
sol per acreditar la identitat i les dades personals del titular.

Al document nacional d’identitat hi han de figurar la fotografia i la signatura del

titular, així com les dades personals que es determinin reglamentàriament, que
han de respectar el dret a la intimitat de la persona, sense que en cap cas puguin
ser relatives a la raça, ètnia, religió, creences, opinió, ideologia, discapacitat,
orientació o identitat sexual, ni afiliació política o sindical. La targeta suport del
document nacional d’identitat ha d’incorporar les mesures de seguretat
necessàries per assolir condicions de qualitat i inalterabilitat i les màximes
garanties per impedir-ne la falsificació.

El document nacional d’identitat permet als espanyols majors d’edat que

gaudeixin de plena capacitat d’obrar i als menors emancipats la identificació
electrònica del titular i la signatura electrònica de documents, en els termes que
prevegi la legislació específica. Les persones amb capacitat modificada
judicialment poden exercir aquestes facultats quan ho sol·liciti expressament
l’interessat i aquest no necessiti, atenent la resolució judicial que complementi la
seva capacitat, la representació o l’assistència d’una institució de protecció i
suport per obligar-se o contractar.

El prestador de serveis de certificació ha de revocar el certificat de signatura

electrònica a instància del Ministeri de l’Interior, després de rebre aquest la
comunicació de l’encarregat del Registre Civil de la inscripció de la resolució
judicial que determini la necessitat del complement de la capacitat per obligar-
se o contractar, de la mort o de la declaració d’absència o mort d’una persona.

1.2. Obligacions i drets del titular del document nacional d’identitat.

El document nacional d’identitat és obligatori a partir dels catorze anys. És

personal i intransferible, i el titular l’ha de mantenir en vigor, conservar i
custodiar amb la diligència deguda. El titular no pot ser privat d’aquest
document, ni tan sols temporalment, excepte en els supòsits en què, tal com
prevegi la llei, s’hagi de substituir per un altre document.

Totes les persones obligades a obtenir el document nacional d’identitat també

ho estan a exhibir-lo i a permetre que es comprovin les mesures de seguretat a
què es refereix l’apartat 2 de l’article 8, quan l’autoritat o els seus agents els ho
requereixin, per complir les finalitats que preveu l’apartat 1 de l’article 16. En cas

92
de sostracció o pèrdua, cal notificar-ho tan aviat com sigui possible a la
comissaria de policia o al lloc de les forces i cossos de seguretat més proper.

1.3. Competències sobre el document nacional d’identitat.

Correspon al Ministeri de l’Interior la competència exclusiva per dirigir,

organitzar i gestionar tots els aspectes referents a la confecció i l’expedició del
document nacional d’identitat, de conformitat amb el que disposen aquesta Llei
i la legislació sobre signatura electrònica.

La competència a què es refereix l’apartat anterior l’ha d’exercir la Direcció

General de la Policia, a la qual corresponen també la custòdia i la responsabilitat
dels arxius i fitxers relacionats amb el document nacional d’identitat. 3.
L’expedició està subjecta al pagament d’una taxa.

1.4. Passaport de ciutadans espanyols.

El passaport espanyol és un document públic, personal, individual i intransferible

que, llevat que hi hagi una prova en contra, acredita la identitat i la nacionalitat
dels ciutadans espanyols fora d’Espanya, i dins del territori nacional, les mateixes
circumstàncies dels espanyols no residents.

Els ciutadans espanyols tenen el dret que se’ls expedeixi el passaport, que només
es pot exceptuar en les circumstàncies següents:

a) Haver estat condemnat a penes o mesures de seguretat privatives de llibertat,

mentre no s’hagin extingit, llevat que obtingui l’autorització de l’òrgan judicial
competent.
b) Haver estat acordada per l’òrgan judicial competent la retirada del seu
passaport d’acord amb el que preveu la llei.
c) Haver-li estat imposada una mesura de llibertat vigilada amb prohibició
d’abandonar el territori nacional, llevat que obtingui l’autorització de l’òrgan
judicial competent.
d) Quan l’òrgan judicial competent hagi prohibit la sortida d’Espanya o
l’expedició de passaport a un menor d’edat o a una persona amb la capacitat
modificada judicialment, d’acord amb el que disposa la llei.

L’obtenció del passaport per part dels ciutadans subjectes a pàtria potestat o a
tutela està condicionada al consentiment exprés de les persones o l’òrgan que
en tingui encomanat l’exercici o, si no n’hi ha, de l’òrgan judicial competent.

Els titulars del passaport tenen l’obligació d’exhibir-lo i facilitar-lo quan els ho
requereixin l’autoritat o els seus agents. També estan obligats a custodiar-lo i
conservar-lo amb la diligència deguda. En cas de sostracció o pèrdua, cal
notificar-ho de manera immediata a les forces i cossos de seguretat o, si s’escau,
a la representació diplomàtica o consular d’Espanya a l’estranger.

1.5. Competències sobre el passaport.

La competència per expedir el passaport correspon:

93
a) En el territori nacional, a la Direcció General de la Policia.
b) En l’estranger, a les representacions diplomàtiques i consulars d’Espanya.

2. L’expedició està subjecta al pagament d’una taxa.

3. Correspon al Govern, a proposta dels ministres de l’Interior i d’Afers Exteriors i
de Cooperació, desplegar aquesta Llei pel que fa al règim jurídic del passaport.

1.6. Acreditació de la identitat de ciutadans estrangers.

Els estrangers que es trobin en territori espanyol tenen el dret i l’obligació de

conservar i dur amb ells la documentació que acrediti la seva identitat expedida
per les autoritats competents del país d’origen o de procedència, així com la que
n’acrediti la situació regular a Espanya. Els estrangers no poden ser privats de la
seva documentació d’origen, excepte en el curs d’investigacions judicials de
caràcter penal. Els estrangers estan obligats a exhibir la documentació que
s’esmenta a l’apartat 1 d’aquest article i a permetre que es comprovin les
mesures de seguretat d’aquesta, quan els ho requereixin les autoritats o els seus
agents de conformitat amb el que disposa la llei, i durant el temps
imprescindible per dur a terme la comprovació esmentada, sense perjudici de
poder demostrar la seva identitat per qualsevol altre mitjà si no la duen amb ells.

2. Actuacions per mantenir i restablir la seguretat ciutadana

2.1.Potestats generals de policia de seguretat

2.1.2. Ordres i prohibicions.

Les autoritats competents, de conformitat amb les lleis i els reglaments, poden
dictar les ordres i prohibicions i disposar les actuacions policials estrictament
necessàries per assegurar la consecució de les finalitats que preveu aquesta Llei,
mitjançant una resolució motivada degudament.

2.1.3. Entrada i registre en domicili i en edificis d’organismes oficials.

Els agents de les forces i cossos de seguretat només poden procedir a entrar en
un domicili i registrar-lo en els casos que permeti la Constitució i en els termes
que fixin les lleis.

És una causa legítima suficient per entrar en un domicili la necessitat d’evitar

danys imminents i greus a les persones i a les coses, en supòsits de catàstrofe,
calamitat, ruïna imminent o altres de semblants d’extrema i urgent necessitat.

Per entrar en edificis ocupats per organismes oficials o entitats públiques, no cal
el consentiment de l’autoritat o funcionari que els tingui a càrrec.

Quan per les causes que preveu aquest article les forces i cossos de seguretat
entrin en un domicili particular, han de remetre sense dilació l’acta o atestat que
instrueixin a l’autoritat judicial competent.

94
2.1.4. Identificació de persones.

En el compliment de les seves funcions d’indagació i prevenció delictiva, així

com per sancionar les infraccions penals i administratives, els agents de les
forces i cossos de seguretat poden requerir la identificació de les persones en els
supòsits següents:

a) Quan hi hagi indicis que han pogut participar en la comissió d’una infracció.
b) Quan, en atenció a les circumstàncies concurrents, es consideri raonablement
necessari que acreditin la seva identitat per prevenir la comissió d’un delicte.

En aquests supòsits, els agents poden dur a terme les comprovacions necessàries
a la via pública o al lloc on s’hagi fet el requeriment, inclosa la identificació de
persones amb la cara no visible totalment o parcialment per utilitzar qualsevol
tipus de peça de roba o objecte que la cobreixi, cosa que n’impedeixi o en
dificulti la identificació, quan sigui necessari als efectes indicats.

En la pràctica de la identificació cal respectar estrictament els principis de

proporcionalitat, igualtat de tracte i no-discriminació per raó de naixement,
nacionalitat, origen racial o ètnic, sexe, religió o creences, edat, discapacitat,
orientació o identitat sexual, opinió o qualsevol altra condició o circumstància
personal o social.

Quan no sigui possible la identificació per qualsevol mitjà, inclosa la via

telemàtica o telefònica, o si la persona es nega a identificar-se, els agents, per
impedir que es cometi un delicte o amb l’objecte de sancionar una infracció,
poden requerir als qui no puguin ser identificats que els acompanyin a les
dependències policials més properes en què es disposi dels mitjans adequats per
dur a terme aquesta diligència, només a l’efecte d’identificar-los i durant el
temps estrictament necessari, que no pot superar en cap cas les sis hores.

La persona a qui se sol·liciti que s’identifiqui ha de ser informada de manera

immediata i comprensible de les raons d’aquesta sol·licitud, així com, si s’escau,
del requeriment perquè acompanyi els agents a les dependències policials.

En les dependències cal portar un llibre registre en el qual només s’han

d’efectuar assentaments relacionats amb la seguretat ciutadana. Aquest llibre
registre ha de recollir les diligències d’identificació practicades, així com els
motius, les circumstàncies i la durada d’aquestes, i les seves dades només es
poden comunicar a l’autoritat judicial competent i al Ministeri Fiscal. L’òrgan
competent de l’Administració ha de remetre mensualment al Ministeri Fiscal un
extracte de les diligències d’identificació amb expressió del temps utilitzat en
cadascuna. Els assentaments d’aquest llibre registre s’han de cancel·lar d’ofici
una vegada transcorreguts tres anys.

A les persones desplaçades a dependències policials amb l’objecte

d’identificarles se’ls ha d’expedir, quan en surtin, un volant acreditatiu del temps
de permanència en les dependències, la causa i la identitat dels agents actuants.

95
En els casos de resistència o negativa a identificar-se o a col·laborar en les
comprovacions o pràctiques d’identificació, cal complir el que disposen el Codi
penal, la Llei d’enjudiciament criminal i, si s’escau, aquesta Llei.

2.1.5. Restricció del trànsit i controls a les vies públiques.

Els agents de les forces i cossos de seguretat poden limitar o restringir la

circulació o permanència en vies o llocs públics i establir zones de seguretat en
supòsits d’alteració de la seguretat ciutadana o de la convivència pacífica, o quan
hi hagi indicis racionals que es pugui produir l’alteració esmentada, durant el
temps imprescindible per mantenir o restablir la seguretat ciutadana. Així
mateix, poden ocupar preventivament els efectes o instruments susceptibles
d’utilitzar-se per a accions il·legals, i donar-los la destinació que escaigui
legalment.

Per prevenir delictes d’especial gravetat o generadors d’alarma social, així com
per descobrir i detenir els qui hagin participat en la comissió d’aquests delictes i
procedir a recollir els instruments, efectes o proves, es poden establir controls a
les vies, llocs o establiments públics, sempre que sigui indispensable identificar-
hi persones, registrar-hi vehicles o controlar-hi superficialment efectes personals.

2.1.6. Comprovacions i registres en llocs públics.

Els agents de l’autoritat poden practicar les comprovacions en les persones, béns
i vehicles que calgui per impedir que a les vies, llocs i establiments públics es
duguin o s’utilitzin il·legalment armes, explosius, substàncies perilloses o altres
objectes, instruments o mitjans que generin un risc potencialment greu per a les
persones, susceptibles d’utilitzar-se per cometre un delicte o alterar la seguretat
ciutadana, quan tinguin indicis de la seva presència eventual als llocs esmentats,
i han de procedir, si s’escau, a intervenir-los. Amb aquesta finalitat, els ciutadans
tenen el deure de col·laborar i no obstaculitzar la tasca dels agents de l’autoritat
en l’exercici de les seves funcions.

Els agents de l’autoritat poden procedir a ocupar temporalment tot qualsevol

objecte, instrument o mitjà d’agressió, fins i tot les armes que es duguin amb
llicència, permís o autorització, si es considera necessari, per tal de prevenir que
es cometi un delicte, o quan hi hagi perill per a la seguretat de les persones o
dels béns.

2.1.7 Disposicions comunes a les diligències d’identificació, registre i

comprovació.

Les diligències d’identificació, registre i comprovació practicades pels agents de

les forces i cossos de seguretat en ocasió d’actuacions efectuades de conformitat
amb el que disposa aquesta secció no estan subjectes a les mateixes formalitats
que la detenció.

La captura durant les diligències d’identificació, registre i comprovació d’armes,

drogues tòxiques, estupefaents, substàncies psicotròpiques o altres efectes
procedents d’un delicte o una infracció administrativa s’ha de fer constar a l’acta

96
corresponent, que l’interessat ha de signar; si aquest es nega a signar-la, cal
deixar constància expressa d’aquesta negativa. L’acta que s’estengui gaudeix de
presumpció de veracitat dels fets que s’hi consignen, llevat que hi hagi una
prova en contra.

2.1.8. Registres corporals externs.

Es pot practicar el registre corporal extern i superficial de la persona quan hi hagi

indicis racionals per suposar que pot conduir a la troballa d’instruments, efectes
o altres objectes rellevants per exercir les funcions d’indagació i prevenció que
encarreguen les lleis a les forces i cossos de seguretat.

Llevat que hi hagi una situació d’urgència per risc greu i imminent per als agents:

a) El registre l’ha d’efectuar un agent del mateix sexe que la persona sobre la
qual es practiqui aquesta diligència.
b) Si exigeix deixar a la vista parts del cos normalment cobertes per roba, el
registre s’ha de fer en un lloc reservat i fora de la vista de tercers. Cal deixar
constància escrita d’aquesta diligència, de les seves causes i de la identitat de
l’agent que l’hagi adoptat.

Els registres corporals externs han de respectar els principis de l’apartat 1 de

l’article 16, així com el d’ingerència mínima, i s’han de fer de la manera que
causin el mínim perjudici a la intimitat i dignitat de la persona afectada, a qui s’ha
d’informar de manera immediata i comprensible de les raons de la realització del
registre en qüestió.

Els registres a què es refereix aquest article es poden dur a terme contra la
voluntat de l’afectat, i s’han d’adoptar les mesures de compulsió indispensables
de conformitat amb els principis d’idoneïtat, necessitat i proporcionalitat.

2.1.9. Mesures de seguretat extraordinàries.

Les autoritats competents poden acordar, com a mesures de seguretat

extraordinàries, el tancament o desallotjament de locals o establiments, la
prohibició del pas, l’evacuació d’immobles o espais públics delimitats
degudament, o el dipòsit d’explosius o altres substàncies susceptibles d’utilitzar-
se com a tals, en situacions d’emergència que les facin imprescindibles i durant
el temps que sigui estrictament necessari per garantir la seguretat ciutadana. Els
agents de l’autoritat poden adoptar aquestes mesures si la urgència de la
situació ho fa imprescindible, fins i tot mitjançant ordres verbals.

Als efectes d’aquest article, s’entén per emergència tota situació de risc
sobrevinguda per un esdeveniment que posa en perill imminent persones o
béns i exigeix una actuació ràpida per part de l’autoritat o dels seus agents a fi
d’evitar-la o mitigar-ne els efectes.

2.1.10. Ús de videocàmeres.

L’autoritat governativa i, si s’escau, les forces i cossos de seguretat, poden

procedir a gravar persones, llocs o objectes mitjançant càmeres de vídeo -

97
vigilància fixes o mòbils autoritzades legalment, d’acord amb la legislació vigent
en la matèria.

3. Manteniment i restabliment de la seguretat ciutadana en reunions i

manifestacions

3.1. Reunions i manifestacions.

Les autoritats a què es refereix aquesta Llei han d’adoptar les mesures
necessàries per protegir la celebració de reunions i manifestacions, a fi d’impedir
que es pertorbi la seguretat ciutadana.

Així mateix, poden acordar la dissolució de reunions en llocs de trànsit públic i

manifestacions en els supòsits que preveu l’article 5 de la Llei orgànica 9/1983,
de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió. També poden dissoldre les
concentracions de vehicles a les vies públiques i retirar els vehicles o qualsevol
altre obstacle quan impedeixi, posi en perill o dificulti la circulació per les vies.

Les mesures d’intervenció per mantenir o restablir la seguretat ciutadana en

reunions i manifestacions han de ser graduals i proporcionades a les
circumstàncies. La dissolució de reunions i manifestacions ha de ser l’últim
recurs.

Abans d’adoptar les mesures a què es refereix l’apartat anterior, les unitats
actuants de les forces i cossos de seguretat han d’avisar d’aquestes mesures les
persones afectades, i poden fer-ho de manera verbal si la urgència de la situació
ho fa imprescindible.

En cas que es produeixi una alteració de la seguretat ciutadana amb armes,

artefactes explosius o objectes contundents o de qualsevol altra manera
perillosos, les forces i cossos de seguretat poden dissoldre la reunió o
manifestació o retirar-ne els vehicles i obstacles sense necessitat de cap avís
previ. Article 24. Col·laboració entre les forces i cossos de seguretat. En els casos a
què es refereix l’article anterior, les forces i cossos de seguretat han de col·laborar
mútuament en els termes que prevegi la seva llei orgànica reguladora.

98
TEMA 14 La detenció de persones. Drets dels detinguts. L’Habeas Corpus

1. La detenció de persones

L’article 17 de la Constitució espanyola estableix:

1.- Tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat. Ningú pot ser privat de la
seva llibertat, sinó amb l'observança de l'establert en aquest article i en els casos i
en la forma previstes en la llei.
2.- La detenció preventiva no podrà durar més del temps estrictament necessari
per a la realització dels esbrinaments tendents a l'esclariment dels fets, i, en tot
cas, en el termini màxim de setanta-dues hores, el detingut haurà de ser posat en
llibertat o a la disposició de l'autoritat judicial.
3.- Tota persona detinguda ha de ser informada de forma immediata, i de
manera que li sigui comprensible, dels seus drets i de les raons de la seva
detenció, no podent ser obligada a declarar. Es garanteix l'assistència d'advocat
al detingut en les diligències policials i judicials, en els termes que la llei
estableixi.
4.- La llei regularà un procediment de «habeas corpus» per produir la immediata
posada a disposició judicial de tota persona detinguda il·legalment. Així mateix,
per llei es determinarà el termini màxim de durada de la presó provisional.

La detenció provisional o la presó provisional és una mesura jurídica que

consisteix en la privació de la llibertat d'una persona imputada o investigada
d'un acte delictiu. La mesura ha de ser ordenada per una autoritat
judicial competent. És provisional al sentit que s'ha d'esperar que l'acte
incriminat sigui jutjat durant un judici, al qual s'estableix de manera definitiva la
culpabilitat jurídica o l'innocència de l'imputat o investigat i l'eventual pena o
sanció.

Contràriament de la reclusió penal, comunament coneguda com

empresonament, la durada de la detenció provisional no és determinada a
priori, i s'acaba normalment al moment de la sentència jurídica al procés, quan
un jutge decideix la llibertat provisional (sovint en imposar a l'imputat o
investigat certes condicions o el pagament d'una fiança) o quan s'ha exhaurit la
durada màxima determinada per la llei.

Tot i això, segons l'article 6 de la Convenció Europea de Drets Humans, estableix

que tothom té dret a un judici just en un «termini raonable» i no es pot abusar de
presó provisional.

1.1 Detenció policial

Les detencions o presons provisionals, de vegades és precedida per

una detenció preventiva, una mesura administrativa sense procés i de curta
durada (màxim 72 hores a Espanya, excepte al cas de terrorisme o de bandes
armades), a on intervé la policia o l’autoritat judicial (el jutge d'instrucció).
Aquests tipus de detencions o privacions de llibertats, segons el cas, pot
comportat a una alliberació total, o una llibertat amb càrrecs o una detenció
provisional, en aquest dos casos sempre després un procediment jurídic al qual

99
s'han de respectar les drets de la defensa de l'imputat o investigat. Les
característiques d’aquest tipus de detencions són que:

1.- És una mesura cautelar personal, restrictiva, extrema.

2.- Solament es pot donar en els supòsits degudament establerts per la
Constitució i la Llei.
3.- El seu termini de durada està expressament determinat per la llei i no pot ser
excedit per l'autoritat policial, sota responsabilitat.
4. –La seva finalitat és facilitar la recerca preliminar del delicte i assegurar la
posada a disposició i subjecció del presumpte delinqüent al procés penal.

Segons l'art. 520 de la Llei d’enjudiciament Criminal la detenció s’haurà de fer en

la forma que menys perjudiqui al detingut en la seva persona, reputació i
patrimoni. La detenció preventiva per part de la policia no podrà durar més del
temps estrictament necessari per a la realització dels esbrinaments tendents a
l'esclariment dels fets. Dins dels terminis establerts en la present Llei i en tot cas,
en el termini màxim de setanta-dues hores, el detingut haurà de ser posat en
llibertat o a la disposició de l'Autoritat Judicial. Continua dient l'art. 520 que tota
persona detinguda serà informada de manera que li sigui comprensible, i de
forma immediata, dels fets que se li imputen i les raons motivadores de la seva
privació de llibertat, així com els drets que li assisteixen.

1.2. Motius per a la detenció

Qualsevol persona pot detenir:

a). A qui intenti cometre un delicte, al moment de disposar-se a cometre-ho.

b). Al delinqüent al moment d'estar cometent el delicte (delinqüent in fraganti).
c). Al que ja ha estat processat o condemnat, que es trobi en situació de rebel·lia
(no ha acudit a les crides judicials)

Al que s'escapoleixi:

a). De l'establiment penal on estigui complint condemna.

b). De la presó on estigui esperant el trasllat cap al lloc on hagi de complir
condemna o durant el trajecte.
c). Estant detingut o pres per una causa pendent contra ell.

Si un particular deté a un altre particular, ha d'estar en disposició de poder

justificar que ha dut a terme la mateixa perquè considera raonablement que el
detingut es troba en algun dels casos esmentats anteriorment. D'altra banda,
l'Autoritat Judicial i la policia, té l'obligació de detenir:

a). A aquella persona que es trobi en qualsevol dels casos esmentats en amb
anterioritat.
b). Al que ja hagi estat processat per delicte castigat amb una pena superior a
presó menor.
c). Al que se li hagi assenyalat pena inferior a aquella, quan pels antecedents de
la persona o per les circumstàncies del fet es consideri que no va a comparèixer
quan sigui citat per l'Autoritat Judicial (tret que hagi prestat una fiança suficient
que garanteixi la seva assistència).

100
En les mateixes circumstàncies que el cas anterior, al que no hagi estat processat
encara, si l'Autoritat té motius per creure que ha participat en la comissió d'un fet
que presenta les característiques de delicte.

També la policia pot detenir a efectes d'identificació, sempre que l’individu es

negués a identificar, no ens donés fiança de comparèixer davant l’autoritat
judicial i es negués a acompanyar-nos a la Comissaria. En tots els casos seria una
mesura discrecional que s'hauria de valorar per l'agent de l'autoritat.

Altres motius de detenció son:

1. Menors fugits del domicili de qui tingui la pàtria potestat.

2. Estrangers a efectes d'expulsió.
3. Estrangers per extradir.
4. Detenció en estat d'excepció o setge.
5. Detenció per busques o captures que són ordres de detenció dictades per
jutges quan el presumpte delinqüent no es trobi al domicili de notificacions i per
tant estigui il·localitzable.

Si les autoritats o agents de la policia es retarden en la posada en llibertat o a

disposició judicial del detingut, podran ser castigats amb la pena d'inhabilitació
especial per a ocupació o càrrec públic. En el cas de particulars, en aquest supòsit
incorreran en un delicte de detenció il·legal.

2. Drets del detingut

2. 1. Detinguts majors d’edat

Tota persona detinguda ha de ser informada de manera que li sigui

comprensible, i de forma immediata del motiu o motius pel qual se li priva de la
llibertat, s’ha de fer la detenció en la forma que menys perjudiqui al detingut en
la seva persona, reputació i patrimoni. A continuació a la persona detinguda la
d’informar dels drets que li emparan d’acord amb l'article 17 de la Constitució
espanyola i l'article 520 de la Llei d'enjudiciament criminal, que són els següents:

• Dret a no declarar contra un mateix/a, a no confessar-se culpable, a callar,

a no declarar, a no respondre alguna/es de les preguntes que se li
formulin o a dir que només declararà davant del jutge.
• Dret a designar un/a advocat/ada perquè li assisteixi. Si per motiu de
llunyania geogràfica no és possible l’assistència immediata de la persona
lletrada, té dret a comunicar amb aquesta telefònicament o per
videoconferència, llevat que aquesta comunicació sigui impossible. Si no
designa un/a advocat/ada, se us en designarà un/a d’ofici.
• Dret a parlar reservadament amb l’advocat/ada, fins i tot abans de la
declaració davant de la policia, i a que la persona lletrada intervingui en
les diligències de declaració, de reconeixement en roda de què sigueu
objecte i de reconstrucció dels fets en els quals participeu.
• Dret a accedir als elements de les actuacions que siguin essencials per
impugnar la legalitat de la detenció.

101
 • Dret a fer avisar a qui vulgui, de la seva detenció i del lloc a on estigui
detingut/uda.
• Dret a trucar a la persona que vulgui en presència d’un agent.
• Si fos estranger/a dret a que es comuniqui la detenció i el lloc de custòdia
al consolat del seu país. A més, té dret a que us visitin les autoritats
consulars i a comunicar-vos i mantenir correspondència amb aquestes.
• Dret a l’assistència gratuïta d’un/a intèrpret en cas que no entengui o
parli el català ni el castellà, o en cas que sigui una persona sorda, amb
discapacitat auditiva, amb dificultats del llenguatge, o amb una altra
discapacitat que afecti a les facultats de comprensió o expressió oral.
• Dret a ser reconegut pel metge forense o el metge que el substitueixi
legalment o, si això no fos possible, un altre metge que treballi per a
l’Administració pública.
• Dret a sol·licitar l’assistència jurídica gratuïta si acredita insuficiència de
recursos econòmics per litigar en els termes que preveu la Llei 1/1996
d’assistència jurídica gratuïta. Aquesta sol·licitud l’s’ha de presentar
davant el col·legi d’advocats corresponent.
• Dret a instar el procediment d’habeas corpus si considera que la detenció
és il·legal.

A més, s’ha d’informar que la detenció no pot durar més del temps estrictament
necessari per realitzar les diligències d’investigació dels fets i en cap cas serà
superior a 72 hores. També, si el detingut té la condició de persona amb la
capacitat judicialment modificada, s’ha d’avisar a qui exerceix la pàtria potestat,
la tutela o la guarda de fet, a qui s’ha de comunicar també els anteriors drets, i
s’ha de comunicar al Ministeri Fiscal.

2.2 Detencions de menors d’edat

Als menors de 18 anys i respecte a la responsabilitat penal que poden generar els
seus actes, se'ls apliquen unes normes penals específiques sent així mateix
enjudiciats per uns Jutjats i Tribunals diferents als de la resta dels ciutadans. Per a
això és necessari que el jove sigui menor d'edat el moment en què es van
cometre els fets que revesteixen les característiques de delicte.

Així, són els Jutges de Menors els encarregats de pronunciar-se sobre la

responsabilitat penal derivada dels fets comesos per persones d'edats
compreses entre els 14 i els 18 anys (amb menys de 14 anys no hi ha
responsabilitat penal), de la responsabilitat civil dels mateixos, així com de vetllar
pel compliment i l'execució de les seves sentències..

Els drets que empara a un menor d’edat són semblants respecte als de major
d’edat, d’igual forma, un menor d’edat ha de ser informat de manera que li sigui
comprensible, i de forma immediata del motiu o motius pel qual se li priva de la
llibertat, s’ha de fer la detenció en la forma que menys perjudiqui, se li ha
d’informar d’acord amb l'article 17 de la Constitució espanyola, l'article 520 de la
Llei d'enjudiciament criminal i l’article 17 de la Llei 5/2000, reguladora de la
responsabilitat penal dels menors. Els drets són els següents:

102
 • Dret a no declarar contra si mateix, a no confessar-se culpable, a callar, a
no declarar, a no respondre alguna/es de les preguntes que se li formulin
o a dir que només declarà davant del jutge.
• Dret a designar un/a advocat/ada perquè li assisteixi. Si per motiu de
llunyania geogràfica no és possible l’assistència immediata de la persona
lletrada, té dret a comunicar-se amb aquesta telefònicament o per
videoconferència, llevat que aquesta comunicació sigui impossible. Si no
designa un/a advocat/ada, es designarà un/a d’ofici.
• Dret a parlar reservadament amb l’advocat/ada, fins i tot abans de la
declaració davant la policia, i a que la persona lletrada intervingui en les
diligències de declaració, de reconeixement de què sigui objecte i de
reconstrucció dels fets en els quals participi.
• Dret a accedir als elements de les actuacions que siguin essencials per
impugnar la legalitat de la vostra detenció.
• Dret a fer avisar a qui vulgui, de la seva detenció i del lloc a on estigui
detingut/uda. S’avisarà a qui exerceixi la pàtria potestat, la tutela o la
guarda de fet i es comunicarà al Ministeri Fiscal.
• Dret a trucar a la persona que vulgui en presència d’un agent.
• Si es estranger/a, comunicar la detenció al consolat del país. A més, dret a
que us visitin les autoritats consulars i a comunicar i a mantenir
correspondència amb aquestes.
• Dret a l’assistència gratuïta d’un/a intèrpret en cas que no entengui o
parli el català ni el castellà, o en cas que sigui una persona sorda, amb
discapacitat auditiva, amb dificultats del llenguatge, o amb una altra
discapacitat que afecti a les facultats de comprensió o expressió oral.
• Dret a ser reconegut pel metge forense o el metge que el substitueixi
legalment o, si això no fos possible, un altre metge que treballi per a
l’Administració pública.
• Dret a sol·licitar l’assistència jurídica gratuïta si acredita insuficiència de
recursos econòmics per litigar en els termes que preveu la Llei 1/1996
d’assistència jurídica gratuïta. Aquesta sol·licitud s’ha de presentar davant
el col·legi d’advocats corresponent.
• Dret a instar el procediment d’habeas corpus si considera que la vostra
detenció és il·legal.

A més , s’ha d’informar que la detenció no pot durar més del temps estrictament
necessari per realitzar les diligències d’investigació dels fets i en cap cas serà
superior a 24 hores.

3. L’Habeas Corpus

L'apartat 4 de l’art. 17 de la Constitució espanyola, imposa la necessitat de

regular un procediment de “habeas corpus”, per produir la immediata posada a
disposició judicial de tota persona detinguda il·legalment. Aquest procediment
ha estat regulat per Llei de Habeas Corpus de 24-5-1984.

3.1. Competència

El procediment s'inicia mitjançant sol·licitud dirigida al Jutge del lloc en què es

trobi el detingut, o si no constés el lloc, al d'aquell en què s'hagués produït la

103
detenció i, en defecte d'això, al del lloc on s'hagin tingut les últimes notícies
sobre el parador del detingut.

Si la detenció corresponent a delictes de competència de l'Audiència Nacional, la

sol·licitud es dirigirà al Jutge Central d'Instrucció; i si fos competent la jurisdicció
militar, al Jutge Togado Militar d'Instrucció.

3.2. Legitimació

Estan legitimats per instar el procediment: el privat de llibertat, els seus parents
més propers o representants legals, Ministeri Fiscal i Defensor del Poble. I,
inclusivament, el Jutge competent d'ofici.

3.3. Procediment

Promoguda la sol·licitud, el Jutge examinarà la concurrència dels requisits

necessaris. Si no concorren, denegarà la sol·licitud i, en un altre cas, acordarà
mitjançant acte, la incoació del procediment. En l'acte d'incoació, el Jutge
ordenarà a l'autoritat a la disposició de la qual es trobi el detingut, que ho posi
de manifest davant ell, sense pretext ni demora alguna, o es constituirà en el lloc
on aquella es trobi.

En el termini de 24 hores des de la incoació, el Jutge escoltarà a la persona

privada de llibertat, al Ministeri Fiscal i a qui hagués ordenat la detenció, i
practicarà les proves que aquestes persones proposin i es puguin fer en l'acte.
Realitzades aquestes actuacions, el Jutge resoldrà.
Si estima que no concorren les circumstàncies perquè la detenció es pugui
considerar il·legal, decretarà l'arxivament de les actuacions.

En cas contrari, adoptarà alguna de les mesures següents:

a).- La posada en llibertat.

b). Que continuï la privació de llibertat, però si ho considera pertinent, en
establiment diferent o sota la custòdia de persones diferents.
c). Que la persona privada de llibertat sigui posada immediatament a disposició
judicial, si ja hagués transcorregut el termini legalment establert per a la seva
detenció.

104
TEMA 15 Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal: de la
infracció penal, de les persones criminalment responsables dels delictes, els
delictes contra la seguretat viària

1. De la infracció penal

1.1. Dels delictes

Són delictes les accions i omissions doloses o imprudents penades per la llei. Els
delictes que consisteixin en la producció d'un resultat només s'entendran
comeses per omissió quan la no evitació del mateix, en infringir un especial
deure jurídic de l'autor, equivalgui, segons el sentit del text de la llei, a la seva
causació. A aquest efecte s'equipararà l'omissió a l'acció:

a) Quan existeixi una específica obligació legal o contractual d'actuar.

b) Quan l’omitent hagi creat una ocasió de risc pel ben jurídicament protegit
mitjançant una acció o omissió precedent.

Les accions o omissions imprudents només es castigaran quan expressament ho

disposi la Llei.

Tipus:

• Són delictes greus les infraccions que la Llei castiga amb pena greu.
• Són delictes menys greus les infraccions que la Llei castiga amb pena
menys greu.
• Són delictes lleus les infraccions que la llei castiga amb pena lleu.

Quan la pena, per la seva extensió, es pugui incloure alhora entre les esmentades
en els dos primers nombres d'aquest article, el delicte es considerarà, en tot cas,
com a greu. Quan la pena, per la seva extensió,es pugui considerar com a lleu i
com menys greu, el delicte es considerarà, en tot cas, com a lleu.

1.2. L’Error

L'error invencible sobre un fet constitutiu de la infracció penal exclou la

responsabilitat criminal. Si l'error, ateses les circumstàncies del fet i les personals
de l'autor, fora vencible, la infracció serà castigada, si escau, com a imprudent.
L'error sobre un fet que qualifiqui la infracció o sobre una circumstància
agreujant, impedirà la seva apreciació. L'error invencible sobre la il·licitud del fet
constitutiu de la infracció penal exclou la responsabilitat criminal. Si l'error fos
vencible, s'aplicarà la pena inferior en un o dos graus.

1.3. Consideracions

Són punibles el delicte consumat i la temptativa de delicte.

Hi ha temptativa quan el subjecte dóna principi a l'execució del delicte

directament per fets exteriors, practicant tots o part dels actes que
objectivament haurien de produir el resultat, i no obstant això aquest no es

105
produeix per causes independents de la voluntat de l'autor.

Quedarà exempt de responsabilitat penal pel delicte intentat qui eviti

voluntàriament la consumació del delicte, ben desistint de l'execució ja iniciada,
ben impedint la producció del resultat, sense perjudici de la responsabilitat en
què pogués haver incorregut pels actes executats, si aquests anessin ja
constitutius d'un altre delicte.

Quan en un fet intervinguin diversos subjectes, quedaran exempts de

responsabilitat penal aquell o aquells que desisteixin de l'execució ja iniciada, i
impedeixin o intentin impedir, seriosa, ferma i decididament, la consumació,
sense perjudici de la responsabilitat en què poguessin haver incorregut pels
actes executats, si aquests anessin ja constitutius d'un altre delicte.

La conspiració existeix quan dues o més persones es concerten per a l'execució

d'un delicte i resolen executar-ho. La proposició existeix quan el que ha resolt
cometre un delicte convida a una altra o altres persones a participar en ell. La
conspiració i la proposició per delinquir només es castigaran en els casos
especialment previstos en la llei.

La provocació existeix quan directament s'incita per mitjà de la impremta, la

radiodifusió o qualsevol altre mitjà d'eficàcia semblant, que faciliti la publicitat, o
davant una concurrència de persones, a la perpetració d'un delicte.

És apologia l'exposició, davant una concurrència de persones o per qualsevol

mitjà de difusió, d'idees o doctrines que enalteixin el crim o enalteixin al seu
autor. L'apologia només serà delictiva com a forma de provocació i si per la seva
naturalesa i circumstàncies constitueix una incitació directa a cometre un delicte.

La provocació es castigarà exclusivament en els casos en què la Llei així ho

prevegi. Si a la provocació hagués seguit la perpetració del delicte, es castigarà
com a inducció.

2. De las persones criminalment responsables dels delictes

Són responsables criminalment dels delictes els autors i els còmplices. Són
autors els qui realitzen el fet per si sols, conjuntament o per mitjà d'un altre del
que se serveixen com a instrument. També seran considerats autors:

a) Els que indueixen directament a un altre o uns altres a executar-ho.

b) Els que cooperen a la seva execució amb un acte sense el qual no s'hauria
efectuat.

Són còmplices els que, no trobant-se compresos en l’article anterior, cooperen a

l'execució del fet amb actes anteriors o simultanis. En els delictes que es cometin
utilitzant mitjans o suports de difusió mecànics no respondran criminalment ni
els còmplices ni els qui els haguessin afavorit personal o realment. Els autors
respondran de forma escalonada, excloent i subsidiària d'acord amb el següent
ordre:

106
 1. Els que realment hagin redactat el text o produït el signe que es
tracti, i els qui els hagin induït a realitzar-ho.
2. Els directors de la publicació o programa en què es difongui.
3. Els directors de l'empresa editora, emissora o difusora.
4. Els directors de l'empresa gravadora, reproductora o impressora.

Quan per qualsevol motiu diferent de l'extinció de la responsabilitat penal, fins i

tot la declaració de rebel·lia o la residència fora d'Espanya, no es pugui perseguir
a cap de les persones compreses en algun dels nombres de l'apartat anterior, es
dirigirà el procediment contra les esmentades en el nombre immediatament
posterior.

El que actuï com a administrador de fet o de dret d'una persona jurídica, o en

nom o representació legal o voluntària d'un altre, respondrà personalment,
encara que no concorrin en ell les condicions, qualitats o relacions que la
corresponent figura de delicte requereixi per poder ser subjecte actiu del mateix,
si tals circumstàncies es donen en l'entitat o persona en el nom de la qual o
representació obri.

2.1. Persones Jurídiques

Les persones jurídiques seran penalment responsables:

a) Dels delictes comesos en nom o per compte de les mateixes, i en el seu

benefici directe o indirecte, pels seus representants legals o per aquells
que actuant individualment o com a integrants d'un òrgan de la persona
jurídica, estan autoritzats per prendre decisions en nom de la persona
jurídica o ostenten facultats d'organització i control dins de la mateixa.
b) Dels delictes comesos, en l'exercici d'activitats socials i per compte i en
benefici directe o indirecte de les mateixes, per els qui, estant sotmesos a
l'autoritat de les persones físiques esmentades en el paràgraf anterior,
han pogut realitzar els fets per haver-se incomplert greument per aquells
els deures de supervisió, vigilància i control de la seva activitat ateses les
concretes circumstàncies del cas.

Si el delicte fos comès per les persones indicades en la lletra a) de l'apartat

anterior, la persona jurídica quedarà exempta de responsabilitat en
determinades condicions.

Només es podran considerar circumstàncies atenuants de la responsabilitat

penal de les persones jurídiques haver realitzat, amb posterioritat a la comissió
del delicte i a través dels seus representants legals, les següents activitats:

a) Haver procedit, abans de conèixer que el procediment judicial es dirigeix

contra ella, a confessar la infracció a les autoritats.
b) Haver col·laborat en la recerca del fet aportant proves, a qualsevol moment
del procés, que anessin noves i decisives per esclarir les responsabilitats
penals dimanats dels fets.
c) Haver procedit a qualsevol moment del procediment i amb anterioritat al
judici oral a reparar o disminuir el dany causat pel delicte..

107
d) Haver establert, abans del començament del judici oral, mesures eficaces per
prevenir i descobrir els delictes que en el futur poguessin cometre's amb els
mitjans o sota la cobertura de la persona jurídica.

Les disposicions relatives a la responsabilitat penal de les persones jurídiques no

seran aplicables a l'Estat, a les Administracions públiques territorials i
institucionals, als Organismes Reguladors, les Agències i Entitats públiques
Empresarials, a les organitzacions internacionals de dret públic, ni a aquelles
altres que exerceixin potestats públiques de sobirania o administratives.

3. Dels delictes contra la Seguretat Viària (art. 379 a 385)

El que conduís un vehicle de motor o un ciclomotor a velocitat superior en

seixanta quilòmetres per hora en via urbana o en vuitanta quilòmetres per hora
en via interurbana a la permesa reglamentàriament, serà castigat amb la pena de
presó de tres a sis mesos o amb la de multa de sis a dotze mesos o amb la de
treballs en benefici de la comunitat de trenta-u a noranta dies, i, en qualsevol
cas, amb la de privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors per
temps superior a un i fins a quatre anys.

Amb les mateixes penes serà castigat el que conduís un vehicle de motor o
ciclomotor sota la influència de drogues tòxiques, estupefaents, substàncies
psicotròpiques o de begudes alcohòliques. En tot cas serà condemnat amb
aquestes penes el que conduís amb una taxa d'alcohol en aire espirat superior a
0,60 mil·ligrams per litre o amb una taxa d'alcohol en sang superior a 1,2 grams
per litre.

El que conduís un vehicle a motor o un ciclomotor amb temeritat manifesta i

posés en concret perill la vida o la integritat de les persones serà castigat amb les
penes de presó de sis mesos a dos anys i privació del dret a conduir vehicles a
motor i ciclomotors per temps superior a un i fins a sis anys. A l'efecte del present
precepte es reputarà manifestament temerària la conducció en la qual
concorreguessin les circumstàncies previstes en els dos paràgrafs anteriors.

Serà castigat amb les penes de presó de dues a cinc anys, multa de dotze a vint-i-
quatre mesos i privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors durant
un període de sis a deu anys el que, amb manifest menyspreu per la vida dels
altres, realitzés la conducta descrita en l’article anterior.

Quan no s'hagués posat en concret perill la vida o la integritat de les persones,

les penes seran de presó d'un a dos anys, multa de sis a dotze mesos i privació
del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors pel temps previst en el paràgraf
anterior.

Quan amb els actes sancionats en els paràgrafs anteriors ocasionés, a més del
risc previngut, un resultat lesiu constitutiu de delicte, qualsevol que sigui la seva
gravetat, els Jutges o Tribunals apreciaran tan sols la infracció més greument
penada, aplicant la pena en la seva meitat superior i condemnant, en tot cas, al
rescabalament de la responsabilitat civil que s'hagués originat.

108
El conductor que, requerit per un agent de l'autoritat, es negués a sotmetre's a
les proves legalment establertes per a la comprovació de les taxes d'alcoholèmia
i la presència de les drogues tòxiques, estupefaents i substàncies psicotròpiques
al fet que es refereixen els articles anteriors, serà castigat amb la penes de presó
de sis mesos a un any i privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors
per temps superior a un i fins a quatre anys.

El que conduís un vehicle de motor o ciclomotor en els casos de pèrdua de

vigència del permís o llicència per pèrdua total dels punts assignats legalment,
serà castigat amb la pena de presó de tres a sis mesos o amb la de multa de
dotze a vint-i-quatre mesos o amb la de treballs en benefici de la comunitat de
trenta-u a noranta dies.

La mateixa pena s'imposarà al que realitzés la conducció després d'haver estat

privat cautelar o definitivament del permís o llicència per decisió judicial i al que
conduís un vehicle de motor o ciclomotor sense haver obtingut mai permís o
llicència de conducció.

Serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys o a les de multa de
dotze a vint-i-quatre mesos i treballs en benefici de la comunitat de deu a
quaranta dies, el que originés un greu risc per a la circulació d'alguna de les
següents formes:

1. Col·locant en la via obstacles imprevisibles, vessant substàncies lliscants o

inflamables o mutant, sostraient o anul·lant la senyalització o per
qualsevol un altre mitjà.
2. No restablint la seguretat de la via, quan hi hagi obligació de fer-ho.

El vehicle a motor o ciclomotor utilitzat en els fets previstos es considerarà

instrument del delicte.

109
TEMA 16 Ordenances municipals relatives a: garantir la convivència
ciutadana, de la venda no sedentària, sobre la protecció i la tinença
d’animals domèstics

1. Ordenança per a garantir la convivència ciutadana

Les normes de conducta a l'espai públic, infraccions, sancions i intervencions

específiques ve regulat per l’ Ordenança per a garantir la convivència ciutadana,
aquesta ordenança tracta sobre:

• Atemptats contra la dignitat de les persones

• Degradació visual de l'entorn urbà: grafits, pintades i altres expressions
gràfiques, pancartes, cartells i fulletons.
• Necessitats fisiològiques.
• Consum de begudes alcohòliques.
• Comerç ambulant no autoritzat d’aliments, begudes i altres productes.
• Ús impropi de l’espai públic.
• Actituds vandàliques en l’ús del
• Mobiliari urbà. deteriorament de l’espai urbà.
• Altres conductes que pertorben la convivència ciutadana: parcs, jardins i
platges.
• Normes de gestió dels residus.
• Disposicions comuns sobre règim sancionador ialtres mesures d'aplicació

Aquesta Ordenança té per objecte preservar l’espai públic com a lloc de

convivència i civisme, on totes les persones hi puguin desenvolupar en llibertat
les seves activitats de lliure circulació, oci, trobada i esbarjo, amb ple respecte a la
dignitat i als drets dels altres i a la pluralitat d’expressions culturals, polítiques,
lingüístiques i religioses i de formes de vida diverses.

Aquesta Ordenança s'ha elaborat d'acord amb la potestat municipal de tipificar

infraccions i sancions que, amb la finalitat d'ordenar les relacions de convivència
ciutadana, i l’ús dels serveis, equipaments, infraestructures, instal·lacions i espais
públics.

1.1. Àmbit d’aplicació objectiva

És d’aplicació a: tots els espais públics, altres espais que estiguin destinats a un
ús o a un servei públic de titularitat d’una administració diferent a la municipal o
de qualsevol altra entitat o empresa, pública o privada, a les platges i a la zona
portuària en aquells àmbits o matèries que siguin de competència municipal.

L’Ordenança també s’aplicarà als espais, les construccions, les instal·lacions i els
béns de titularitat privada quan des d’ells es realitzin conductes o activitats que
afectin o puguin afectar negativament la convivència i el civisme als espais, o la
manca d’un adequat manteniment dels mateixos per part dels seus propietaris o
propietàries, arrendataris o arrendatàries o usuaris o usuàries pugui comportar
igualment conseqüències negatives
per a la convivència o el civisme a l’espai públic.

110
1.2. Àmbit d’aplicació subjectiva

Aquesta Ordenança s’aplica a totes les persones que són a la ciutat, sigui quina
sigui la seva concreta situació jurídica administrativa. És aplicable a les conductes
realitzades pels menors d’edat. En els supòsits en que així es prevegi
expressament, els pares o mares, tutors o tutores, o guardadors o guardadores,
també podran ser considerats responsables de les infraccions comeses pels
menors quan concorri, per part d'aquells, dol, culpa o negligència tot incloent-hi
la simple inobservança. Així mateix, en els supòsits en què així es prevegi de
manera expressa a l'Ordenança, aquesta també serà aplicable als organitzadors
d'actes públics .

1.3. Principi de llibertat individual i deures generals de convivència, de

civisme, de col·laboració ciutadana

Totes les persones tenen dret a comportar-se lliurement als espais públics de la
ciutat i a ésser respectats en la seva llibertat. Aquest dret s'exerceix sobre la base
del respecte a la llibertat, la dignitat i els drets reconeguts a les altres persones,
així com del manteniment de l'espai públic en condicions adequades per a la
pròpia convivència.

Sens perjudici d’altres deures que es puguin derivar d’aquesta o altres

Ordenances municipals i de la resta de l’ordenament jurídic aplicable, totes les
persones que són a la ciutat, sigui quin sigui el títol o les circumstàncies en què
ho facin o la situació jurídica administrativa en què es trobin, han de respectar les
normes de conducta previstes en la present Ordenança, com a pressupost bàsic
de convivència a l’espai públic.

Ningú no pot, amb el seu comportament, menyscabar els drets de les altres
persones, ni atemptar contra la seva dignitat o la seva llibertat d’acció. Hom
s’abstindrà particularment de realitzar pràctiques abusives, arbitràries o
discriminatòries o que comportin violència física o coacció moral o psicològica o
d’altra mena.

És un deure bàsic de convivència ciutadana tractar amb respecte, atenció,

consideració i solidaritat especials aquelles persones que, per les seves
circumstàncies personals, socials o de qualsevol altra índole, més ho necessitin.

Tothom té l’obligació d’utilitzar correctament els espais públics de la ciutat i els

serveis, les instal·lacions i el mobiliari urbà i la resta d’elements que hi estan
ubicats, d’acord amb la seva pròpia naturalesa, destinació i finalitat i respectant
en tot cas el dret que també tenen els altres d’usar-los i de gaudir-ne.

Tots els propietaris o ocupants d’immobles, edificis, construccions, instal·lacions,

vehicles o altres béns de titularitat privada estan obligats a evitar que, des dels
mateixos, puguin produir-se conductes o activitats que causin molèsties
innecessàries a les altres persones.

En cas d’activació del corresponent Pla de Protecció Civil, els veïns tenen el deure
d’obeir les instruccions de les autoritats locals designades a l’efecte, així com

111
d’efectuar les prestacions personals o materials que determinin l’alcalde o
l’autoritat competent en protecció civil.

1.4. Organització i autorització d'actes públics

Els organitzadors d’actes celebrats als espais públics han de garantir la seguretat
de les persones i els béns. A aquests efectes han de complir amb les condicions
de seguretat generals i d'autoprotecció que es fixin en cada cas per l’òrgan
competent. Quan les circumstàncies ho aconsellin, l'Ajuntament podrà exigir als
organitzadors que dipositin una fiança o subscriguin una pòlissa d'assegurança
per respondre dels danys i els perjudicis que es puguin causar.

Els organitzadors d’actes públics, en atenció als principis de col·laboració,

corresponsabilitat i confiança amb l’autoritat municipal, hauran de vetllar perquè
els espais públics utilitzats no s'embrutin i no es deteriorin els seus elements
urbans o arquitectònics, restant obligats, en el seu cas, a la corresponent
reparació, reposició i/o neteja.

L’Ajuntament no atorgarà autorització per a la celebració d’esdeveniments

festius, musicals, culturals, esportius o d’índole similar en els espais públics on es
pretenguin realitzar quan, per les previsions del públic assistent, les
característiques del propi espai públic o altres circumstàncies degudament
acreditades i motivades a l’expedient, els esmentats esdeveniments puguin
posar en perill la seguretat, la convivència o el civisme. En aquests supòsits,
sempre que sigui possible, l’Ajuntament proposarà als organitzadors espais
alternatius on es pugui celebrar l’acte.

1.5. Retolació de carrers, identificació de finques i altres servituds.

Tancament provisional de solars en nucli urbà.

Tots els edificis situats en la via pública hauran d'exhibir la placa indicadora del
número que els hi correspon en el carrer o plaça on estiguin ubicats. Les
esmentades plaques, que correspondran al tipus establert de manera regular,
hauran de ser instal·lades i mantingudes en bon estat de conservació i visibilitat,
pels propietaris de l'immoble. Els murs dels edificis estan subjectes a les servituds
públiques d’instal·lació de les plaques indicadores, de les senyals de trànsit, de
permòdols, fanals i aparells de il·luminació de vies públiques i punts de suport
pel cablejat elèctric, telefònic i similars.

Els edificis situats en l'encreuament de vies urbanes, quedaran, a més, subjectes

a la servitud d'exhibició de la placa amb retolació del nom de la via, i els seus
propietaris hauran de deixar lliure d'impediments, la perfecta visibilitat de les
plaques corresponents.

Tots els solars no edificats que es trobin dins el nucli urbà hauran d’estar tancats.
L’obra de tancament provisional s’adequarà a les següents característiques:

• Casc urbà: La tanca haurà de ser opaca d’obra arrebossada o de planxa

metàl·lica amb una alçada màxima de 2,10 metres. Haurà de tenir una
porta d’entrada.

112
 • Urbanitzacions: La tanca haurà de ser de tela metàl·lica de 2,10 m.
d’alçada. Haurà de tenir una porta d’entrada.

Les tanques definitives s’hauran d’ adaptar al disposat en el Pla d’ordenació

urbanística municipal (POUM).

2. Ordenança de venda no sedentària

Es considera venda no sedentària la realitzada per comerciants, fora d'un

establiment comercial permanent, de manera habitual, ocasional, periòdica o
continuada, en els perímetres i en els llocs degudament autoritzats, en
instal·lacions comercials desmuntables o transportables, i en els termes i les
condicions establerts en el DL 1/1993 de 9 de març sobre comerç interior. Per la
qual cosa, la present ordenança serà d’aplicació al mercat de venda no
sedentària que actualment es porta a terme els dimecres.

Modalitats autoritzades de venda no sedentària

• Es permet l’exercici de la venda no sedentària en mercat periòdic, el qual

s’emplaçarà en aquell lloc de domini públic o de propietat privada que
determini la Corporació municipal tenint en compte el conjunt de les
estructures comercials de la població, les necessitats dels consumidors i
els interessos públics en concurrència.
• Es permet la venda no sedentària que efectuïn els comerciants titulars
d’establiments permanents. Per a la regulació d’aquesta modalitat de
venda s’estarà a allò que disposi la corresponent Ordenança específica de
l’ocupació de les vies públiques.

Modalitats no autoritzades de venda no sedentària

Es prohibeix la venda ambulant itinerant en vehicles-tenda, i la venda no

sedentària mitjançant camions-botigues, excepte quan aquests últims ocupin
algun dels llocs autoritzats a l’efecte en mercats periòdics.

2.1. Disposicions d’aplicació al mercat periòdic de venda no sedentària,

horaris, dies i lloc de celebració

L’activitat de venda en el mercat es durà a terme setmanalment, els dimecres. En

el supòsit que un dimecres coincideixi en un dia festiu el mercat tindrà lloc el
dimarts immediatament anterior. Excepte en el període comprés entre el dia 1
d’abril a 31 d’octubre que es deixarà muntar el mercat de venda no sedentària
els dimecres festius sempre i quan no coincideixi amb una festa local o en la
diada Nacional de Catalunya.

Durant el període de l’1 d’abril a 30 de juny :

• horari d’arribada i muntatge: entre les 7 i les 8 hores

• horari de desmuntatge de les parades i retirada dels vehicles: entre les 14
i les 15 hores

113
Durant el període de l’1 de juliol a 30 de setembre:

• horari d’arribada i muntatge: entre les 7 i les 8 hores

• horari de desmuntatge de les parades i retirada dels vehicles: entre les 14
i les 16 hores

Resta de l’any:

• horari d’arribada i muntatge: entre les 7 i les 9 hores

• horari de desmuntatge de les parades i retirada dels vehicles: entre les 14
i les 15 hores
• horari de desmuntatge de les parades i retirada dels vehicles: entre les 14
i les 15 hores

Només en aquest horari els vehicles dels comerciants podran tenir accés de
càrrega i descàrrega, operacions a fer amb la màxima celeritat possible. En cas
d’alguna inclemència climatològica, i amb autorització prèvia del responsable
del mercat es podran variar els horaris indicats. L’incompliment d’aquest horari
representarà la renúncia del titular a l’autorització d’ocupació del lloc per aquell
dia, excepte en els casos de força major i sempre que el propi
muntatge/desmuntatge sigui viable fora dels horaris establerts i no afecti a altres
paradistes.

Les parades de venda no sedentària hauran d’estar obertes durant un mínim de

35 setmanes a l’any, sense perjudici de les sancions establertes a tal efecte.
L’alcaldia o l’òrgan delegat competent podrà autoritzar l’ampliació tant de dies
com de l’horari si per raons turístiques, flux de públic o de persones o dies
assenyalats es considera convenient. A tal efecte aprovarà un calendari anual on
es recollirà l’horari i els festius de cada any.

L’Ajuntament també podrà modificar el lloc d’instal·lació i ampliar o reduir l’espai

assignat als paradistes del mercat no sedentari sempre que concorrin raons
d’interès general. Per fer ús d’aquestes facultats es farà, donant compte, amb
informació detallada, als titulars de les autoritzacions amb la suficient antelació.

En el cas que per raons d’interès públic s’hagi de modificar l’emplaçament del
mercat de venda no sedentària de Cambrils, l’Ajuntament procurarà emplaçar-lo
en el lloc que reuneixi les millors condicions possibles, una vegada valorades les
circumstàncies i característiques de caràcter general que en cada moment
concorrin al municipi sense que els titulars tinguin dret a cap tipus
d’indemnització per danys i perjudicis.

Per raons d’interès general, l’Ajuntament també pot cancel·lar la celebració del
mercat de forma temporal o indefinida, avisant prèviament els paradistes
sempre que sigui possible.

2.2. Competències de l’ajuntament

• Atorgar les autoritzacions per a la venda no sedentària.

114
 • Fixar el nombre d’autoritzacions de comerciants disponibles per a
cadascuna de les modalitats establertes i modificar-les motivadament per
motius d’interès públic.
• Decidir el canvi d’ubicació del mercat, la supressió d’aquest, la fixació dels
horaris de venda i la periodicitat de celebració del mercat.
• Fixar el nombre d’autoritzacions de comerciants disponibles per a
cadascuna de les modalitats establertes.
• Modificar motivadament el nombre d’autoritzacions de comerciants i
parades, per motiu d’interès públic.
• Gestionar directament els mercats o cedir a un tercer, total o parcialment,
la gestió, administració, neteja dels emplaçaments, o qualsevol altre
servei propi del seu funcionament, sense perjudici de les seves
responsabilitats amb relació a la seguretat i vigilància.
• Establir i exigir les taxes municipals que correspongui per l’ocupació de
l’espai públic i la recollida de residus.
• Prendre les mesures necessàries per tal de garantir la seguretat viària els
dies de celebració del mercat.
• Adoptar les mesures necessàries per preservar el medi ambient i la
salubritat pública els dies de celebració del mercat.
• Adoptar les mesures necessàries per impedir la destrucció o
deteriorament del domini públic els dies de celebració del mercat.
• Facilitar els mitjans i recipients idonis per la neteja del mercat i la
recollida selectiva dels residus.
• Designar el personal tècnic i administratiu responsable del control del
mercat.
• Dirigir, impulsar, i inspeccionar el servei del mercat.
• Exercir la potestat sancionadora, respecte de les infraccions que siguin de
la seva competència sancionar.
• Respecte a aquelles infraccions que no siguin de la serva competència
sancionar, posar-les en coneixement de l’administració competent.

2.3. Requisits per l’obtenció de l’autorització per exercir la venda no

sedentària

1. Estar donats d’alta en l’epígraf corresponent de l’Impost d’Activitats

Econòmiques i estar al corrent del pagament de la tarifa o, en cas d’estar
exempts, estar donat d’alta en el cens d’obligats tributaris.
2. Quan es tracti de persona jurídica, cal que estigui legalment constituïda,
inscrita en el registre corresponent i el seu objecte social ha d’incloure
l’activitat que vol prestar.
3. Quan es tracti de comerciants extracomunitaris, acreditar, a més a més,
que estan en possessió dels permisos de residència i de treball per
compte propi que estableix la normativa específica vigent.
4. Han d’estar donats d’alta al règim de la Seguretat Social que
correspongui, el titular i els treballadors que tingui contractats, i estar al
corrent de les obligacions amb aquesta.
5. Han d’estar al corrent de les obligacions tributàries, estatals ,
autonòmiques i locals especificades. Aquest requisit comprendrà

115
 expressament la circumstància de no tenir cap deute amb l’Ajuntament
de Cambrils.
6. Complir tots aquells requisits que estableixin les reglamentacions
específiques a aplicar als productes que tinguin a la venda.
7. Disposar de la documentació que acrediti el compliment de la
normativa vigent sobre higiene i manipulació d’aliments, si s’escau, per
a la venda d’aquells productes que ho requereixin, segons les
disposicions vigents.
8. Disposar d’assegurança de responsabilitat civil per una cobertura
mínima de 600.000 euros.
9. Qualsevol altra documentació que es determini en l’acord de la Junta de
Govern local.
10. Quan es tracti de cooperatives, s’ha d’acreditar que tots els socis
treballadors estan adscrits en el mateix règim de la Seguretat Social
(general o especial de treballadors autònoms), d’acord amb el que
s’estableix en els estatuts socials de la cooperativa).

3. Ordenança sobre la protecció i la tinença d’animals domèstics

Aquesta Ordenança regula la protecció i la tinença d’animals, en especial, les

interrelacions entre les persones i els animals domèstics, concretament els
anomenats animals de companyia. Té per objectiu la preservació dels beneficis
que els animals aporten a les persones, regula les condicions del seu benestar, al
mateix temps que assegura els aspectes relacionats amb la seguretat i
tranquil·litat dels ciutadans. Serà d’aplicació supletòria de la Llei de protecció
dels animals, de la Llei de tinença d’animals potencialment perillosos i de la resta
de normativa sectorial i dels respectius desplegaments reglamentaris. Als efectes
d’aquest reglament cal remetre’s a les definicions que puguin regular-se en
l’esmentada normativa sectorial. Les granges d’estabulació i els nuclis zoològics,
a més, estaran subjectes a l’obtenció de llicència municipal prèvia a l’inici de les
seves activitats.

3.1. Disposicions generals

1. Qui posseeix un animal té l’obligació de mantenir-lo en bones condicions

higiènic sanitàries, de benestar i de salut, d’acord amb les característiques
de cada espècie.
2. Els animals han de disposar d’espai suficient si se’ls trasllada d’un lloc a un
altre. Els mitjans de transport o els embalatges han d’ésser concebuts per
a protegir els animals de la intempèrie i de les diferències climàtiques
fortes.
3. Durant el transport els animals han d’ésser abeurats i han de rebre una
alimentació apropiada a intervals convenients. Per a la càrrega i la
descàrrega dels animals s’ha d’utilitzar un equip adequat.
4. El trasllat d’animals en els mitjans de transport públic es regularà per les
disposicions vigents i les que dictin les autoritats competents en
cadascun dels casos. Els gossos pigall podran circular lliurement en els
transports públics urbans sempre que vagin acompanyats pel seu amo i
gaudeixin de les condicions higiènic sanitàries i de seguretat que
preveuen les ordenances.

116
 5. El sacrifici d’animals només es podrà realitzar en les condicions previstes
per la normativa aplicable, i, en tot cas, s’ha d’efectuar en la mesura que
sigui tècnicament possible, de manera instantània, indolora i amb
atordiment previ de l'animal, d'acord amb les condicions i els mètodes
que s'estableixin per via reglamentària. El sacrifici i l'esterilització dels
animals de companyia han d'ésser fets sempre sota control veterinari.
6. La persona posseïdora d'un animal, sens perjudici de la responsabilitat
subsidiària de la persona propietària, és responsable dels danys, els
perjudicis i les molèsties que ocasioni a les persones, a altres animals, a les
coses, a les vies i espais públics i al medi natural en general, d'acord amb
el que estableix la legislació civil aplicable.
7. El posseïdor d’un animal, sens perjudici de la responsabilitat subsidiària
del propietari, és responsable d’adoptar les mesures que calguin per a
impedir que els animals embrutin les vies i espais públics.
8. La persona posseïdora d'animals salvatges o d'animals de companyia
exòtics la tinença dels quals és permesa i que, per llurs característiques,
puguin causar danys a les persones, a altres animals, a les coses, a les vies
i els espais públics o al medi natural, ha de mantenir-los en captivitat de
manera que es garanteixin les mesures de seguretat necessàries. Així
mateix, no pot exhibir-los ni passejar-los per les vies i els espais públics i
ha de tenir subscrita una pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil.
9. La tinença d’animals salvatges, fora dels parcs zoològics o àrees, haurà de
ser expressament autoritzada per l’Ajuntament i requerirà el compliment
de les condicions d’higiene i seguretat i la total absència de molèsties i
perills.
10. La tinença d’animals en habitatges urbans queda condicionada a les
circumstàncies higièniques òptimes de llur allotjament, a l’absència de
risc en l’aspecte sanitari i a la inexistència de molèsties per als veïns que
no siguin les derivades de la mateixa natura de l’animal.

En particular, s’estableixen les següents condicions mínimes de manteniment

dels animals:

a) Proveir d’aigua potable i alimentació suficient i equilibrada per mantenir

uns bons nivells de nutrició i salut.
b) Disposar d’espai, ventilació, humitat, temperatura, llum i aixopluc
adequats i necessaris per evitar cap sofriment i per satisfer les seves
necessitats vitals i el seu benestar.
c) Mantenir els allotjaments nets, desinfectats i desinsectats tot retirant
diàriament els excrements i els orins.
d) No poden estar lligats més de 8 hores.
e) No poden tenir com a allotjament habitual els vehicles, celoberts o
balcons.
f) No es poden deixar sols en el domicili durant més de tres dies
consecutius.
g) Els vehicles estacionats que alberguin en el seu interior algun animal no
podran estar més de 4 hores estacionats i, en els mesos d’estiu, hauran
d’ubicar.-se preferentment en una zona d’ombra facilitant en tot moment
la ventilació.
h) El nombre màxim d'animals permès per habitatge podrà ser establert pels
tècnics municipals, d'acord amb l'espai disponible, les condicions higiènic

117
 - sanitàries per al seu manteniment i la problemàtica que puguin generar
als veïns.

Correspon al Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament jutjar els casos

d’incompliment de les condicions esmentades amb l’informe tècnic que emetin
prèviament els inspectors com a conseqüència de les visites domiciliàries que els
han de facilitar els ocupants dels habitatges. Quan es decideixi que no és
tolerable l’estada d’animals en un habitatge, pati, local, etc. Els propietaris han de
procedir al seu desallotjament en el termini que es determini i si no ho fan
voluntàriament, l’Ajuntament podrà disposar el trasllat dels animals a un centre
d’acollida o qualsevol altra mesura que estimi necessària.

3.2. Prohibicions

Sens perjudici de les prohibicions contemplades a la legislació sobre protecció

dels animals, es prohibeix:

a) Maltractar, agredir físicament o sotmetre a qualsevol altra pràctica que

produeixi sofriments o danys físics o psicològics als animals.
b) Abandonar els animals.
c) Mantenir els animals en instal·lacions indegudes des del punt de vista
higienicosanitari, de benestar i de seguretat de l'animal.
d) No facilitar als animals l'alimentació suficient i equilibrada per mantenir
uns bons nivells de nutrició i salut.
e) Exhibir els animals de forma ambulant com a reclam.
f) Transportar els animals sense ajustar-se a la normativa sobre protecció i
condicions de seguretat dels animals en el transport.
g) Mantenir-los lligats durant la major part del dia o limitar-los de forma
duradora el moviment necessari per a ells.
h) Utilitzar animals en espectacles, filmacions, activitats publicitàries,
activitats culturals o religioses i qualsevol altra activitat sempre que els
pugui ocasionar dany o sofriment, o bé degradació, paròdies, burles, o
tractaments antinaturals, o que poden ferir la sensibilitat de les persones
que els contemplen.
i) L’entrada d’animals a locals d’espectacles públics esportius, culturals i
recreatius, i a qualsevol tipus de locals destinats a la fabricació, venda,
emmagatzematge, transport o manipulació d’aliments.
j) L’entrada i la permanència d’animals a establiments públics i allotjaments
sense l’autorització del seu titular. Encara que disposin d’autorització, els
gossos hauran de portar al collar la xapa identificativa i anar subjectes
amb corretja o cadena i proveïts de morrió.
k) La circulació i la permanència d’animals a les piscines públiques i a les
platges, des de l’1 d’abril al 31 d’octubre, ambdós inclosos.
l) Que els animals realitzin llurs dejeccions als llocs destinats al trànsit,
permanència o esbarjo dels ciutadans. Cas de deposició inevitable, fora
dels llocs expressament autoritzats o habilitats per a aquest fi, el
posseïdor de l’animal està obligat a retirar immediatament els
excrements i netejar la part afectada de la via pública o de les façanes
dels edificis contigus.
m) Deixar en patis, terrasses, galeries i balcons o altres espais oberts animals
que, amb els seus sorolls, crits o cants, pertorbin el descans dels veïns.

118
 Així mateix, en balcons, terrasses i similars s’hauran de prendre les
mesures necessàries per evitar que hi romanguin animals domèstics que
puguin afectar amb les seves deposicions i orins els pisos inferiors o la via
pública.

3.3. Obligacions i prohibicions sobre gossos potencialment perillosos

Les persones propietàries o posseïdores de gossos potencialment perillosos han

de prendre les mesures necessàries per evitar possibles molèsties i perjudicis a
les persones, animals i béns, i hauran de complir tots els requeriments previstos
en la legislació vigent de gossos potencialment perillosos.

En particular, les instal·lacions que alberguin els gossos potencialment perillosos

han de tenir les característiques següents, a fi d’evitar que els animals en surtin i
cometin danys a tercers:

a) Les parets i les tanques han d’ésser suficientment altes i consistents i han
d’estar ben fixades per tal de suportar el pes i la pressió de l’animal.
b) Les portes de les instal·lacions han d’ésser tan resistents i efectives com la
resta del contorn i s’han de dissenyar per a evitar que els animals puguin
desencaixar o obrir ells mateixos els mecanismes de seguretat.
c) El recinte ha d’estar convenientment senyalitzat amb l’advertiment que hi
ha un gos d’aquest tipus.

En la base se dades del Registre censal municipal, hi haurà un apartat específic

per als gossos potencialment perillosos en el que s’haurà d’especificar la raça i les
altres circumstàncies determinants de la potencial perillositat dels gossos, així
com la referència de l’assegurança que s’estableix en el paràgraf següent.

Les persones propietàries o posseïdores de gossos potencialment perillosos han

de disposar de llicència municipal per a la tinença de gossos potencialment
perillosos que resideixin habitualment a Cambrils i on ha d’estar censat.
Prèviament a la inscripció en el Registre censal, els gossos s’han d’identificar
electrònicament amb un microxip homologat de forma indeleble i proveïr-se del
document sanitari corresponent.

L’obtenció o renovació de la llicència administrativa per a la tinença i conducció

de gossos potencialment perillosos requereix el compliment dels requisits
següents:

a) Ser major d’edat.

b) No haver estat condemnat/ada per delictes d’homicidi, lesions, tortures,
contra la llibertat o contra la integritat moral, la llibertat sexual i la salut
pública, associació amb banda armada o de narcotràfic, així com no estar
privat/ada per resolució judicial del dret a la tinença d’animals potencialment
perillosos. La persona sol·licitant de la llicència haurà d’aportar el
corresponent certificat emès pels òrgans competents del Ministeri de
Justícia.
c) No haver estat sancionat/ada per infraccions greus o molt greus amb alguna
de les sancions accessòries de les que preveu l’article 13.3 de la Llei de les
Corts Generals 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic d’animals

119
 potencialment perillosos. No obstant això, no serà impediment per a
l’obtenció o, en el seu cas, renovació de la llicència, haver estat sancionat/ada
amb la suspensió temporal d’aquesta, sempre que, en el moment de la
sol·licitud, la sanció de suspensió anteriorment imposada hagi estat
complerta íntegrament. Igualment, no haver estat sancionat/ada per
infraccions greus o molt greus que hagi comportat comís de l’animal, d’acord
amb els articles 10 i següents de la Llei del Parlament de Catalunya 10/1999,
de 30 de juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment
perillosos.
d) Disposar de capacitat física i aptitud psicològica per a la tinença de gossos
potencialment perillosos. Aquest requisit s’acreditarà mitjançant certificat
emès pels centres de reconeixement per a l’obtenció o revisió de permisos de
conduir autoritzats pel Departament de Sanitat i Seguretat Social. Aquest
certificat s’haurà d’emetre amb la comprovació prèvia del compliment dels
requisits de capacitat física i aptitud psicològica, de conformitat amb el que
estableix l’article 6 del Reial decret 287/2002, de 22 de març, i tindrà la
vigència establerta a l’article 7 del mateix Reial decret.
e) Acreditació d’haver formalitzat una assegurança de responsabilitat civil per
danys a tercers amb una cobertura no inferior a 150.253 euros, d’acord amb
el que estableix l’article 3.4 de la Llei 10/1999, de 30 de juliol, en la redacció
que en fa la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i
administratives. En aquesta pòlissa haurà de figurar les dades d’identificació
de l’animal. Anualment, coincidint amb la renovació de la pòlissa, s’haurà de
lliurar-ne una còpia a l’ajuntament per tal que pugui comprovar la seva
vigència.
f) Aquesta llicència té una validesa de 5 anys tot podent ser renovada
successivament.
g) Qualsevol variació de les dades que hi figuren ha de ser comunicada pel seu
titular en el termini de 15 dies des de la data en què es produeixi.

L’Ajuntament pot comissar els animals objecte de protecció mitjançant els seus
agents quan hi hagi un risc per a la salut pública per a la seguretat de les
persones i/o propis animals i quan hi hagi constatació d’infracció de les
disposicions d’aquesta ordenança. Igualment en cas d’infracció reiterativa, en un
termini no inferior a un any, l’animal pot ser comissat.

El comís té caràcter preventiu fins a la resolució de l’expedient sancionador a la

visita de la qual es tornarà al propietari/a, restarà sota la custodia de
l’Ajuntament o serà sacrificat. Les despeses ocasionades pel trasllat, el
manteniment, la manutenció per raó de comís serà a càrrec del propietari o
posseïdor/a de l’animal.

120
TEMA 17 Nocions generals sobre la vila de Cambrils: la història local,
activitats econòmiques, evolució de la població, projecció turística, nuclis
urbans, urbanitzacions, zona rural, àrees industrials i comercials

1. La història local

1.1. Època prehistòrica

La població es remunta a èpoques prehistòriques. A Cambrils s'ha trobat les

restes d'una de les comunitats neolítiques agrícoles i ramaderes més antigues de
la Península, en el Jaciment i zona arqueològica del Cavet.

1.2. Època Ibèrica

Cambrils va estar integrada dins del territoris dels ibers cossetans. S'anomenen
cossetans o cessetans la gent que poblava el Camp de Tarragona en aquella
època, en relació a Kesse (o Tarakon), un antic poblament iber de Tarragona. En
el seu terme, només s'ha pogut trobar un indret que hagi donat ceràmica ibèrica
amb exclusivitat, que permet plantejar la hipòtesi d'un indici d'un petit nucli
habitat: el Castell de Vilafortuny.

1.3. Època romana

A Catalunya és el període següent al període iber, i comença el segle III aC amb la

romanització i va acabar amb la invasió dels visigots. A Cambrils s'han trobat en
diferents llocs restes romanes d'una certa importància que ens demostra que el
seu terme estava molt poblat.

Algunes d'aquestes restes romanes s'han localitzat a la partida del Cap de Sant
Pere (restes d'edificacions); a la de la Pujada de na Ponsa (runes d'edificis); als
Tallats; Mas d'en Bosc; a la partida Masos i a la dels Esquirols (restes de viles
romanes); enterraments a la zona de la Parellada (Av. del Mil·lenari; C/ de
Gaudi; mil·liaris al llarg de la via Augusta, que discorre travessant tot el terme
cambrilenc, etc.

El jaciment més significatiu és la vila romana de la Llosa. Localitzat al

començament dels anys 1980, s'està fent campanyes d'excavacions no estan
concloses, però s'ha pogut concretar que va existir entre el segle I abans de Crist
fins al segle VI després de Crist. A més, els darrers anys s'han localitzat diverses
fases d'utilització de l'espai actualment ocupat pel jaciment, des d'una possible
fàbrica de salaons, a un lloc de residència, forns, restes de termes privades o una
petita necròpolis baix imperial.

1.4. Sota imperi romà i alta Edat Mitjana (segles V a IX)

El lloc de l'actual Cambrils va viure la mateixa sort de Tarragona. En 476, després

de la caiguda de l'Imperi Romà, Tarraco i tot el seu territori va ser ocupada pels
visigots i el rei Eurico. No existeix evidència de destrucció i pel que sembla la
captura de la ciutat va ser relativament tranquil·la. És probable que els visigots es
fessin càrrec de les estructures de poder existents imposant una classe superior

121
delegada, possiblement hispà-romans en lloc de gods. L'existència de tombes
cristianes en aquest període semblen confirmar-ho.

Tarragona va ser conquistada pels àrabs berbers en una data variable, segons
autors, entre el 714 i el 716. Ha estat objecte de debat si la conquesta va ser
pacífica o després d'un setge i posterior saqueig. Aquesta última tesi estaria
avalada per la ben documentada fugida del Bisbe Pròsper, però d'altra banda no
s'han trobat indicis arqueològics que demostrin una interrupció sobtada de la
vida ciutadana.

La falta d'uns bisbes, així com una situació allunyada en relació als centres de
poder, tant musulmans com a cristians, explicarien una decadència ràpida
seguida de diversos segles de irrellevància, lluny d'una despoblació completa
però sense aconseguir una realitat plenament urbana. El valor simbòlic de
l'antiga Tarraco i del seu territori, va poder actuar com a incentiu per a una
estabilitat en el domini cristià, però altres factors actuarien en contra. Hi ha
indicis d'intents de recuperació del domini cristià ( Reconquesta) des del Segle IX
sota Carlemany, però les campanyes que faran néixer la Marca Hispànica no van
aconseguir a consolidar el domini cristià segur i estable de la ciutat i del seu
entorn. El comte de Barcelona, Borrell II, es va proclamar "Príncep de Tarragona"
en el 960, però successius intents de consolidació del domini cristià sobre la
ciutat demostren el precari d'aquest, com menys fins al segle XI.

1.5. Edat Mitjana

Sobre aquesta època Cambrils apareix documentat el setembre de 1152, quan

Ramon Berenguer IV va fer lliurament de la meitat del terme a Ponç de Regomir.
Se li donaven les terres amb l'obligació que edifiqués allà un castell. Una sèrie de
problemes que no han quedat gaire clars van fer que en 1154 les terres passessin
a les mans de Beltran de Cambrils.

El mes de febrer de 1155 li va ser atorgada carta de població per Ramon

Berenguer IV que es va reservar els drets de la senyoria. La carta va ser
confirmada en 1178 per Alfons I qui va reafirmar la donació als de Cambrils amb
l'obligació que s'encarreguessin de la repoblació del municipi. Sembla que el
municipi o la seva guarnició van tenir gran importància, ja que, en 1202, Pere I va
sol·licitar l'alcalde de Cambrils que l'ajudés en la defensa d'Alfama.

També en 1152 Vilafortuny surt esmentat per primera vegada en la carta de

Cambrils del 1152, on s'esmenta que s'havia adjudicat a Guillem de Fortuny, i és
citat de nou com a límit el 1178. El lloc havia estat donat directament per Ramon
Berenguer IV i posteriorment va tenir diversos senyors.

En 1229 part de les tropes de Jaume I va salpar del port de Cambrils, amb rumb a
la conquesta de Mallorca. Alguns habitants del poble van participar d'aquesta
conquesta així com en la repoblació posterior de València. El 1286 el seu port va
ser escollit per a reunir la flota que anava a la conquesta de Menorca.

En 1359 es va emmurallar la ciutat. El 1470, el rei Joan II va fer donació del terme
a Portugal; tanmateix, la donació no va arribar a fer-se efectiva i poc després el
senyor del castell se li va lliurar al duc de Cardona qui va mantenir els seus drets

122
fins que en 1520 diversos veïns van protagonitzar una revolta que va acabar amb
el retorn de la ciutat a la senyoria real. Va pertànyer a la Comuna del Camp.

La veïna població de Montbrió del Camp, que en un moment indeterminat

durant l'edat mitjana passà a formar part del terme de Cambrils, el 1406 hagué
de cooperar en la construcció de les muralles de Cambrils. Cambrils i Montbrió
passaren a ser viles reials considerades com a " Carrer de Barcelona" el 1449 (l'any
1622, Montbrió va signar una concòrdia amb Cambrils i un cop delimitat els
límits entre ambdós termes, es va segregar).

En 1470, el rei Juan II va fer donació del terme a Portugal; no obstant això, la
donació no va arribar a fer-se efectiva i poc després el senyor del castell se li va
lliurar al duc de Cardona qui va mantenir els seus drets i creo la Baronia de
Cambrils, fins que en 1520 centenars de veïns de la vila es van traslladar armats a
Barcelona i van protagonitzar una revolta. Es van iniciar una llarga sèrie de plets
que van acabar en 1587 amb la resolució real de la tornada de la ciutat a la
senyoria real. Va pertànyer a la Comuna del Camp.

1.6. Edat Moderna

Al juliol del 1582 set galeons berberesos van desembarcar a la costa i van
destruir el castell de Vilafortuny.

Durant l'inici de la Guerra dels Segadors, al desembre de 1640, les tropes

catalanes van intentar frenar l'avanç de l'exèrcit real que procedia des de Tortosa.
Ho van intentar en el serral de Balaguer (en el terme municipal de Vandellòs); i de
forma més consistent a Cambrils.

El 12 de desembre de 1640, Cambrils va ser assetjat per les tropes reals

comandades pel marquès dels Vélez. Els defensors de la ciutat, aproximadament
uns 3.000 soldats i milicians, encapçalats per Antoni d'Armengol, Baró de
Rocafort de Queralt, es van negar a lliurar-la i van haver d'enfrontar-se amb un
exèrcit format per 23.000 infants, 3.100 cavallers i 24 peces d'artilleria. El dia 14
queia la ciutat, després de diversos episodis d'armes com per exemple l'assalt al
convent dels Agustins o l'intens bombardeig de l'artilleria real, van obligar als
comandaments de la defensa a la capitulació de la plaça. Al moment de sortir les
milícies vençudes, entre 600 i 1.000 dels defensors van ser assassinats. Els
dirigents de la defensa i les autoritats de Cambrils van ser ajusticiades
sumàriament i els seus cadàvers penjats en les portes i muralles de la vila; els
cadàvers van romandre penjats fins que en 1641, Josep Margarit i de Biure va
ordenar el despenjament. La crueltat de les tropes castellanes durant el lloc de
Cambrils va rebre crítiques fins i tot entre els oficials del seu exèrcit i va
galvanitzar encara més els sentiments de lluita dels catalans. En el 1645 Cambrils
protestava pels nous maltractaments rebuts dels soldats i el 1650, davant les
seves costes, forces de terra i sis naus castellanes van impedir el
desembarcament de l'esquadra franc-catalana destinada a reforçar la defensa de
Tortosa, que va caure al desembre d'aquell any.

En el 1710 en la reunió de la Comuna del Camp, durant la guerra de successió

d'Espanya, es va declarar partidari del rei arxiduc Carles III d’Àustria.

123
Al gener del 1799 cinc vaixells anglesos van desembarcar a Cambrils i van
inutilitzar els canons de la torre de del Port i van bombardejar el nucli urbà; els
habitants van haver de fugir i es van armar els sometents. Amb l'auxili de la
infanteria i la cavalleria de Tarragona i Reus van fer fugir els anglesos, que es van
portar preses quatre naus de pesca.

1.7. Segle XIX

El 1811 la ciutat va ser ocupada per tropes franceses al comandament de Pierre-

Joseph Habert. El 1813 els francesos van ser derrotats per tropes angleses.

A Cambrils en l’època de la 1ª Carlina es va crear dues companyes de Milícies

Nacional, probablement van evolucionar de les Guàrdies Reals que podien haver
existit abans de 1930; Cambrils era de tendència lliberal i això va causar diversos
enfrontaments amb les tropes carlines. El 1874 van entrar al poble les
tropes carlines que van incendiar el jutjat i l'ajuntament; a més, van cremar i van
saquejar diverses cases i van assassinar tres liberals.

1.8. Segle XX

Va ser a la 2ª República, amb aleshores ministre Marcel·lí Domingo quan es va

iniciar la construcció del port de Cambrils.

Durant la Guerra Civil, Cambrils va ser reiteradament bombardejat per l'aviació

franquista. La població civil va haver de construir diversos refugis antiaeris
subterranis al centre i voltants de l'actual zona antiga de la vila, que avui dia
poden ser visitades en part. Al llarg de la contesa, va haver-hi diversos
destacaments militars en el seu terme municipal, així com centre d'instrucció de
reclutes en el Parc Samà; de les brigades internacionals al castell de Vilafortuny; i
un hospital de sang per atendre als ferits del front en la casa convent de Sant
Josep, que si bé es troba en el terme de Vinyols, era gestionat per l'ajuntament
republicà cambrilenc. Al llarg de la costa, l'exèrcit republicà va fer construir
diversos búnquers i casamates de formigó per situar nius de metralladores, i
infanteria per evitar desembarcaments enemics.

Al llarg del règim franquista, es destaca l’inici a Cambrils del que s’ha anat
anomenant el “boum turístic” a finals de la dècada dels 50 que dura fins els
nostres dies, que ha comportat un canvi substancial pel que fa al creixement
demogràfic, urbanístic i econòmic del municipi. Va ser a l’any 1956 quan es va
crear la policia municipal a Cambrils.

Un fet rellevant va succeir el 10 d'octubre de 1994, es va produir el que es coneix

com l'aiguat del 10 d'octubre de 1994. Les intenses pluges van fer que es
desbordés la riera d'Alforja al seu pas per Cambrils, esdeveniment conegut
com rierada de Cambrils del 1994.

2. Activitats econòmiques

Al segle XIX els principals cultius els garrofers, els cereals, l'olivera i la vinya,
dedicada pràcticament íntegrament a l'obtenció de aiguardent. Actualment i des
de mitjans del segle XX, ha estat ràpid i constant l'increment del regadiu, que

124
s'ha consolidat a causa de l'abandó de les terres costaneres, que eren dedicades
al secà i que en part han estat aprofitades per a la construcció d'edificis turístics.
Els propietaris d'aquestes terres van comprar unes altres a l'interior i les van
convertir en terres de regadiu, i això ha fet que els arbres fruiters i els productes
d'horta hagin passat a formar part principal de l'economia agrícola del municipi.
El cultiu de la vinya, i sobretot de l'avellaner han entrat en declivi. El cultiu
d'avellaners no ha estat capaç de superar la guerra de preu de les importacions
de les avellanes turques (a pesar que aquestes són de menor qualitat), i si bé hi
ha encara garrofers, s'ha incrementat de forma espectacular el cultiu d'oliveres
(produeixen oli amb denominació d'origen Siurana que té una qualitat única i
excepcional en la seva variant extra verge). La Cooperativa Agrícola de Cambrils
és el referent agrícola al municipi. Quant a la ramaderia, va destacar la avicultura i
la cria de bestiar porcí i de conills, a l’actualitat en decliu.
En quant a la pesca a l'any 1845 es dedicaven a la pesca 32 vaixells i 128 homes,
els quals pescaven, bàsicament per al comerç comarcal. L'any 1917 es van iniciar
els tràmits per a les obres de millora i ampliació del port de Cambrils, que no van
començar fins al 1933. Actualment aquest sector ha sofert una recessió, el
referent a la pesca de Cambrils és la confraria de pescadors, la normativa estatal i
europea, els preus dels combustibles, etc. ha fet que molts patrons
d’embarcacions pesqueres hagin deixat la pesca. Les dues varietats de pesca a
Cambrils, han estat la pesca d’arrossegament i la pesca d’encerclament,
anomenada també “de llum”.

Al segle XIX la indústria ja era present al municipi. El 1846 hi havia quatre

fàbriques d’alcohol, quatre molins de farina, sis d'oli i una fàbrica de maons,
aparti petits tallers. Actualment, la mateixa pesca i l'activitat nàutica esportiva ha
generat indústries subsidiàries, com a fàbriques de gel, d'aparells de pesca i unes
drassanes. Hi ha també fàbriques diverses, indústries del moble, el metall i el
vidre, etc. El 12,% dels ocupats treballava en la indústria, mentre que el 16 % ho
feia en la construcció. Les empreses d'aquest últim sector i dels quals deriven
han esdevingut molt importants per a l'economia de la vila, impulsat pel sector
turístic i el de serveis, des de les últimes dècades del segle XX.

L'apogeu del turisme des de mitjans la dècada dels seixanta han convertit al
sector serveis en la principal font d'ingressos de Cambrils. La conjuminació
d'aquests dos sectors fa que Cambrils sigui una plaça reconeguda de
gastronomia del peix i marisc. Cambrils és considerada com la Capital
Gastronòmica de la Costa Daurada. A més de 60 restaurants, entre ells alguns de
fama internacional i amb distintius d'estel "*Michelin", se li uneix una enorme
varietat de bars, cafeteries, terrasses, gelateries, etc., que fan que una bona part
del seu turisme sigui atret pels productes cambrilencs de primera qualitat, tant
agrícoles com a pesquers, com pel bon fer dels seus restauradors.
3. Evolució de la població
El municipi, que té una superfície de 35,08 km², segons el padró municipal per
2014 hi ha Cambrils 33 301 habitants i una densitat de 949,29 hab./km².

125
 Gráfica de evolución demográfica de Cambrils entre 1842 y 2014

Población de derecho según los censos de población del INE.5 Población según el padrón municipal de 2014.6

4. Projecció turística

La climatologia de la zona, l’existència de zones d’oci com ara Port Aventura, i

una àmplia oferta d'allotjament (hotels, càmpings, apartaments) i de restauració,
fa que la projecció turística de Cambrils traspassi les fronteres del nostre país. Un
factor important de l’actual projecció turística és la desestacionalització de la
temporada turística, que anys anteriors es concentraven en dos mesos d’estius i
que a l’actualitat es veu ampliada en gaire bé de 6 mesos.

L'impuls turístic que ha rebut la zona, compresa dins de Costa Daurada, ha estat
el principal factor que explica la transformació de l'economia bàsicament agrària
i pesquera del municipi en una altra caracteritzada pel desenvolupament del
comerç i dels serveis. El sector terciari supera el 65 % dels ocupats. Es disposa
d'una oferta comercial variada.

Cambrils es promociona al llarg de tot l’any en diferentes fires, entre ells Fitur, la
fira turística més important d’Espanya. Altres promocions venen donades per
diferents jornades gastronòmiques, com la setmana de la Galera. La Fira
Multisectorial de Cambrils que es celebra el primer cap de setmana de juny, a
part de tenir un vincle de promoció econòmica, aporta força visitants dels
municipis veïns.

Una de les apostes actuals en quan a la projecció turística són les estades
esportives, tant pel que fa a esdeveniments com estades, en que s’aprofita de les
infraestructures del municipi. El turisme ha afavorit la construcció de nombroses
instal·lacions esportives, entre les quals destaquen l'Estadi Municipal i el Palau
Municipal d'Esports, a més del port de Cambrils (amb el Club Nàutic Cambrils).

126
5. Nuclis urbans, urbanitzacions, zona rural, àrees industrials i comercials

En el municipi de Cambrils es troben 3 nuclis de població diferenciats:

1. Nucli urbà que va des de les Quetgles i barri del Nou Cambrils fins al barri
del Port.
2. Urbanitzacions de Ponent que va de l’Horta de santa Maria banda sud
desembocadura de la riera d’Alforja, fins a Cambrils Mediterrani
(desembocadura de la riera de Riudecanyes)
3. Urbanitzacions de Llevant que va des del Regueral fins a cap de sant Pere.

L’àrea industrial es troba fora del nucli urbà es troba al polígon Belianes, i la zona
comercial es troba concentrada al nucli urbà als barris de: el Casc Antic, la
Parellada, la Pallissa, Eixample, Eixample Port, i del Port. Del barri del Port es
destaca la illa de vianants del carrer Consolat de Mar, passeig Miramar, plaça del
Pòsit, carrer Miquel Planas, carrer sant Jordi i plaça Mossèn Joan Batalla. La zona
rural del terme de Cambrils es troba clarament ubicada a la zona de ponent a
partir de la carretera CN 340 direcció nord, i a la resta del terme des de l’autopista
AP7 cap el nord. Destaca en la zona rural les diferents rieres i barrancs que
configuren el terme, així com el camins i les partides.

Plànols 1 i 2: nucli urbà

127
Plànol 3: nucli urbà, urbanitzacions de ponent i sectors

128
Plànol 4: urbanitzacions de llevant i sectors

Plànol 5: urbanitzacions de llevant i sectors

129
Plànol 6: zones rurals, platges, rieres, termes veïns (plànol 1 no actualitzat en
referència a les xarxes viàries).

130
TEMA 18 Les xarxes de comunicacions la vila de Cambrils: la xarxa viària,
accessos, vies urbanes, illes de vianants, itineraris entre diversos punts del
municipi, rutes de Cambrils a altres poblacions del Baix Camp o de les
comarques veïnes

Les xarxes de comunicacions la vila de Cambrils

1. Introducció

Cambrils és un municipi situat en el nord-est d'Espanya, en la Comunitat

Autònoma de Catalunya. Pertany a la província de Tarragona, i a la comarca del
Baix Camp. Són comarques veïnes del Baix Camp: el Tarragonès, la l’Alt Camp, la
Conca de Barberà, el Priorat, la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre. Cambrils és el cinquè
municipi més poblat de la província.

La Vila de Cambrils, ancorada al centre de la Costa Daurada, disposa de 9

quilòmetres de costa, envoltada per les serres de Llaveria, d’Argentera i de la
Mussara, de suaus pendents que desemboquen al mar. Cambrils és la segona
població de la comarca del Baix Camp.

Els municipis que tenen llindar amb el terme municipal de Cambrils són:

• Al sud Mont-roig del Camp.

• Al nord Vinyols i els Arcs i Riudoms.
• A l’oest Montbrió del Camp.
• L’est Vila-seca i Salou.

El terme de Vinyols i els Arcs s’endinsa dins del nucli urbà de Cambrils amb el
barri dels arcs, aquest barri és separa amb el nucli urbà de Cambrils amb la plaça
de la Concòrdia i el carrer Cristòfol Colom entre d’altres.

2. Característiques

El traçat vell de la via del ferrocarril marca la separació en diferents zones del
nucli urbà, definida com una barrera arquitectònica pel que fa els accessos a
alguns barris, motiu de l’existència de ponts elevats o traçats de carrer que
passen per sota, Hi ha 2 passos a nivell amb barreres, un és exclusivament per a
vianants, i es troba a l’estació d’Adif que es troba al barri de l’Eixample; i l’altre
pas, que és per a vehicles i vianants, es troba al barri de Quatre Camins al camí
del Corralet.

Altre fet diferencial són la rieres que hi ha al municipi. Les rieres marquen la
situació i separació de partides, urbanitzacions i barris, també formen part de
diferents accessos i algunes tenen trams transitables, les rieres més importants
són:

• A la zona de ponent la riera Riudecanyes, el Torrent d’en Gené, barranc de

la Verge delCamí.
• Al nucli urbà la riera d’Alforja.
• A la zona de Llevant el barranc del Regueral, la riera de Maspujols

131
Les característiques dels carrers de Cambrils és que s’ubiquen de forma paral·lela
o perpendicular a la costa. Cambrils disposa d’un passeig de vianants al llarg de
tot el litoral amb carril per a les bicicletes.

Una característica important a Cambrils és el poder disposar d’una xarxa de

carrils par a bicicletes, hi ha al voltant de 30 quilòmetres de carril bici, tots el
carrers de Cambrils es troben connectats, tant per les urbanitzacions com pel
casc urbà.

Un tret important al municipi són el 9 quilòmetres del passeig Marítim existent

que connecta totes les platges, font bàsica del turisme a Cambrils. El passeig es
connecta amb el de Salou a la zona de llevant, i segueix de forma paral·lela
l’avinguda de la Diputació, fa el mateix des del barri del Port fins al cap de sant
Pere fins arribar al terme de Mont-roig del Camp.

3. El litoral

El litoral es troba conformat pel passeig Marítim i les platges, les qual es troben
connectades una amb l’altre. Les platges que es connecten són:

Del Regueral fins al Cap de sant Pere:

• Prat d'en Forés i del Regueral. Longitud: 975 m. Amplària mitjana: 75 m.

• Del Cavet. Longitud: 700 m. Amplària mitjana: 30 m.
• Del l'Esquirol. Longitud: 900 m. Amplària mitjana: 50 m.
• De Vilafortuny. Longitud: 1.475 m. Amplària mitjana: 60 m.
• De Cap de Sant Pere. Longitud: 775 m. Amplària mitjana: 40 m.

Del moll de ponent del port fins la desembocadura de la riera de Riudecanyes:

• De la desembocadura de la Riera d'Alforja. Longitud: 200 m. Amplària

mitjana: 25 m. La companyia d'animals domèstics (gossos) amb els seus
amos ha estat autoritzada per l'Ajuntament en un dels seus trams, al
setembre de 2015.
• De l'Horta de Santa Maria. Longitud: 550 m. Amplària mitjana: 50 m.
• De La Llosa. Longitud: 1.000 m. Amplària mitjana: 55 m.
• L’Ardiaca. Longitud: 1.600 m. Amplària mitjana: 50 m.

4. El port

Entre la platja d’en Prat de Forès i la platja de la desembocadura de la Riera

d’Alforja es troba el port de Cambrils. El port disposa d’un servei de guardamolls
que depèn de la Generalitat de Catalunya. En quant a transport de passatgers, el
port de Cambrils tan solament disposa de serveis lúdics de passeig turístic. El
port de mercaderies i transport de passatgers més proper és el de Tarragona, a
20 km de distància. En la part de llevant del port es troba el Club Nàutic de
Cambrils, i en la part de ponent la Confraria de Pescadors, al port conviuen de
forma separada embarcacions pesqueres i de recreo. La bocana és de 6,5 m, hi ha
2 dics, 13 molls, sent els metres lineals de molls de 1.482. El port és compartit per
l’activitat pesquera i de recreo.

132
5. Illes de vianants

És en el barri del port a on es troba la illa de vianants més important del municipi,
compren el carrer Consolat de Mar, passeig Miramar, plaça del Pòsit, carrer
Miquel Planas, carrer sant Jordi i plaça Mossèn Joan Batalla, afecta també els
carrer que baixen del carrer Pau Casals direcció al port. L’altre illa de vianants
important es troba al casc antic, concretament a la plaça de la Vila. És a la zona
del casc antic i el barri de la Pallissa a on encara subsisteix el mercat municipal.

6. Xarxa de comunicacions

Cambrils és una ciutat ben comunicada: ferrocarril, autopista, autovia i

carreteres.

6.1. Ferrocarril

Disposa d'estació de ferrocarrils de l'empresa pública de ADIF, sent la línia

Barcelona-València. Actualment, l'estació està situada en ple centre urbà, al barri
de l’Eixample. Properament la futura estació i línia de ferrocarril es trobarà
ubicada al fina del carrer Charles Robert Darwin, al costat de la zona esportiva. La
nova línia de ferrocarril circumval·larà el nucli urbà per la zona nord. Per aquesta
futura línia podrà transitar de forma més eficient els combois del tipus Euromed
que milloraran les comunicacions i transport de passatgers per tot el litoral
mediterrani.

6.2. Autopistes i carreteres principals

Pel que fa a la xarxa viaria de les vies de més circulació al muncipi, aquestes
segueixen el traçat paral·lel a la costa.

• Autopista de peatge: AP-7 de Barcelona a València.

• Autovia: A-7: de Barcelona a Cadis.
• Carretera Nacional N-340 (via urbana): una bona part ha estat substituïda
per l'autovia A-7. La resta dels trams antics, que eren titularitat de l'Estat,
ara ho són de l'ajuntament de Cambrils.

6.3. Altres carreteres

La resta de carreteres són vies que van a connectar amb municipis veïns

• Carretera T-312 (depèn de la Generalitat): de Cambrils a Montbrió del

Camp
• Carretera T-314(depèn de la Generalitat) : de Reus al parc Samà i a la T-
312.
• Carretera T-325 (via urbana), coneguda popularment com a Vial de Cavet:
carretera urbana que per l'interior uneix Cambrils amb Salou.
• Carretera TV-3147 (via urbana), coneguda també com Avinguda
Diputació, que uneix pel litoral Cambrils amb Salou.

133
 • Carretera TV-3141, (depèn de la Diputació de Tarragona), coneguda
popularment com a carretera de la Misericòrdia: que uneix Cambrils amb
Reus.

6.4 Transport públic

Pel que fa al transport urbà / interurbà i línees d’autocars, Cambrils disposa d’una
estació d’autobús ubicada al passeig Joan Baptista la Salle, tocant a l’avinguda de
la Llosa.

Hi ha línea regular d’autobús que va a diversos municipis propers, servei realitzat

per l’empresa d’autocar Plana. Pel municipi hi ha diverses parades de bus que
segueixen el traçat dels carrers més importants, des del passeig Albert, seguint el
passeig la Salle, zona del barri i avinguda Diputació.

El servei d'autobús urbà de Cambrils disposa de les seves pròpies parades,

compartida algunes amb altres línies, segueix el traçat de la riera d’Alforja, la T-
325, i avinguda de la Llosa seguint cap urbanitzacions de Ponent. Compta amb 2
línies que possibiliten l'enllaç des dels barris als punts generadors de més
mobilitat. L1 - Llevant que circula del centre cap els barris de Molí de la Torre,
Vilafortuny, fins a Mas de Clariana, i la L2 - Ponent que circula del centre de la
població cap a Nou Cambrils, la Llosa, la Dorada i fins a Cambrils Mediterrani.

Pel que a les línies de transport de viatgers fora de la comunitat o de la província,

existeixen també línia regular que tenen la sortida a l’estació d’autobusos, que
properament canviarà d’ubicació a la nova estació de tren.

Cambrils també disposa de serveis de taxi, estan la parada principal a

començament de l’avinguda Diputació i la rambla del Regueral, existeixen altres
parades, com a l’estació d’Adif, al patronat de turisme, etc.

6.5 Itineraris

Els itineraris per dins del municipi es pot realitzar des de l’interior o
circumval·lant bé la carretera CN-340 o per l’A-7.

• Al municipi de Salou es pot anar pel vial del Cavet o T-325, per l’avinguda
de la Diputació o per l’A-7.
• La via més ràpida per anar a Vila-seca és per l’A-7 o l’AP-7, a través del
camí mas d’en Bosch també es pot arribar
• Per anar Riudoms es pot agafar la TV-3121 i prendre el desviament, o per
T-312 (bé per la T-310 o per la T-314),
• Per anar a Montbrió del Camp la carretera T-312 és la més directa.
• Per anar a Mont-roig del Camp es pot anar per la CN-340 o per l’A-7,
també la T-312 i T310, per anar a Vinyols i els Arcs per la T-312 i per la T-
314, també es pot arribar per diversos camins asfaltats.

134
7. Altres vies i itineraris de Cambrils

Altres vies i itineraris de Cambrils els trobem en el camins de les zones rurals, els
quals comuniquen amb les diferents partides i a les xarxes viàries del municipi.
Dins del terme rural Cambrils es disposa d’una xarxa de camins asfaltada i
d’altres que es troben condicionats per a la circulació:

• A la zona de ponent el camí de Mont-roig pels Masos, el camí de Mont-

roig pels Masos pel Teixells, camí de Belianes, camí de les Francines, camí
de Montbrió.
• A la zona de llevant camí del castell de Vilafortuny, camí del mas d’en
Bosch.

La riera d’Alforja marca la divisió i separació del nucli urbà, que en la seva banda
de baixada i de forma paral·lela es troben els carrers Charles Robert Darwin,
passeig Albert, i passeig Joan Baptista la Salle; en la pujada es troben els carrers
Robert Gerard, avinguda Països Catalans i avinguda Adelaida.

Altres carrers importants són la rambla Jaume I que travessa tot el barri del port,
el passeig Miramar que està a la façana del port, l’avinguda Baix Camp que es
troba a l’antiga travessia de la CN-340, l’avinguda Independència al barri de la
Perellada, el raval de Gràcia que és l’antiga entrada a Cambrils al nucli urbà,
l’avinguda de Vilafortuny que travessa de sud a nord Vilafortuny,, etc.. .Al tema
17 es troben diversos plànols que també vinculen a aquest tema.

8. Aparcaments

Pel que fa als aparcaments públics a l’aire lliure es destaca de dos tipus: els
regulats per i els lliures.

8.1. Aparcament regulats

Trobem aparcament regulat al carrer:

• Zona del barri del Port als carrers i avingudes de: Països Catalans, Pau
Casals, Roger de Flor, Joan Sebastian Elcano, Robert Gerard, Eduard
Toldrà, Ramon Llull, Rb. Jaume I, plaça Aragó, Barques.
• Zona del barri del Regueral a l’avinguda Diputació i carrers propers, zona
Regueral i voltants.
• Al llarg de l’avinguda Diputació.
• Zona del poble (Casc Antic, Pallissa, Eixample, Perellada) als carrers i
avingudes de: Mossèn Jacint Verdaguer; Pere III; del ví; tram pg. Albert; pl.
Carles Roig; tram av. Independència; av. Vidal i Barraquer.

La regulació d’aquests aparcament es troba marcat per horari i calendari d’hivern

i d’estiu. A excepció de la zona del barri del Port, i la zona del poble, en calendari
d’hivern la resta no es troben regulats, sent aparcament lliure.

Altres aparcaments regulats en grans espais o parcel·les:

135
 • Barri de l’Eixample a l’avinguda Baix Camp.
• Barri Horta santa Maria al davant de l’Ateneu Juvenil i a l’avinguda de la
Llosa.
• El parc del Pescador.

8.2. Aparcaments lliures

Altres parcel·les d’aparcament lliures gestionat per l’Ajuntamentl ho troben a:

• L’aparcament de les Comes al carrer Moragas i Barret.

• L’aparcament de l’Hort d’en Cuchillo a l’avinguda Adelaida.

La resta de carrers del municipi no es troben regulats per cap taxa.

Pel que fa aparcaments privats de lliures accés, els trobem a:

• Passeig Miramar.
• Plaça del Pòsit.
• Plaça de la Concòrdia.
• Plaça de l’Ajuntament.
• Avinguda Diputació darrera l’hotel Cèsar Augustus.

8.3. Aparcaments de camions

Cambrils disposa d’un aparcament de camions al barri del Nou Cambrils a la zona
de les Quetgles, concretament al carrer Gabriel Ferrater, a on es disposen de 49
places de vehicles

Plànol de terme municipal:

136
TEMA 19 La vila de Cambrils: principals serveis públics i situacions,
moviments associatius, activitats culturals, lúdiques i esportives, festes i
tradicions

1. Principals serveis públics i situacions

1.1. L’Ajuntament de Cambrils

1.1.1 L’edifici de l’ajuntament

L’Ajuntament de Cambrils es troba al centre direccional, ubicat a la plaça de

l’Ajuntament, 4 . A l’edifici de l’ajuntament, es troba els serveis de:

• Policia Local
• Oficina d’atenció Ciutadana
• Arxiu Municipal
• Alcaldia
• Secretaria
• Gestió Tributària
• Recaptació
• Tresoreria
• Compres
• Noves Tecnologia
• Intervenció
• Recursos Humans
• Salut Pública
• Polítiques d’Igualtat i d’inclusió social
• Serveis, espais públic i medi ambient
• Planificació de ciutats
• Promoció econòmica
• Urbanisme
• Estudis Econòmics
• Festes
• Unitat d’Inspeccions
• Cultura

A l’edifici de l’Ajuntament també es troben els despatxos dels regidors i dels

partits polítics del consistori, es troba la sala de plens i diverses sales de reunions.
A la planta baixa també hi ha una sala d’exposició (sala Àgora).

1.1.2. Altres edificis i serveis

Espais esportius (Palau Municipal d’Esports, camps de futbol,...)

El departament d’esport de l’ajuntament de Cambrils disposa de dos zones

permanents i una temporal. El Palau Municipal d’Esports compost de dos
pavellons i una piscina coberta, és a on es troba l’administració del departament

137
d’esport, és en aquest espai a on es realitzen una gran varietat d’activitats
esportives, es troba ubicat al centre direccional a la plaça de l’Ajuntament.

L’altre espai esportiu permanent ho troben a la partida de la Castlania, a on es

troben diversos camps de futbol, galeries de tir olímpic i tir d’arc, pista
d’atletisme, un envelat per actes.

De forma no permanent, el departament d’esports disposa d’un espai a la platja

de Prat d’en Forès per a fer activitats esportives a l’estiu.

L’edifici de l’Ateneu Juvenil

L’edifici de l’Ateneu Juvenil es troba situat a l’avinguda de l’Horta de santa Maria.

En aquest edifici es troben el departament d’Ensenyament i Joventut de
l’Ajuntament de Cambrils. En aquest edifici es troba l’oficina del servei de català i
l’escola d’adults. En els soterranis es troba una sala per poder fer concerts, i sales
petites per assaig musicals.

L’edifici del carrer Sant Plàcid

Entre el carrer Sant Plàcid i el carrer Hospital es troba l’edifici principal del
departament de Serveis Social.

Centre Cultural i Ocupacional

El Centre Cultural i Ocupacional es troba al carrer sant Plàcid, 12, en aquest edifici
diverses entitats tenen la seva seu: el diables de Cambrils, el xiquets de Cambrils
(colla castellera), colla bastons, etc. Disposa d’una sala d’exposició i diverses
entitats tenen la seva seu, també es troben diferents aules a on s’imparteixen
classes i tallers formatius.

Centre Cívic les Basses

Centre Cívic les Basses es troba entre els carrers Roger de Llúria i carrer sant Pere,
en aquest edifici es troba serveis del departaments de serveis socials, diverses
entitats tenen la seva seu, disposa d’una sala d’exposició.

Biblioteca Pública Municipal i Casal d’Avis

La Biblioteca Pública Municipal i Casal d’Avis comparteixen el mateix edifici. La

Biblioteca Pública Municipal té l’accés pel carrer Alfons I el Cast, i el Casal d’Avis
pel passeig sant Joan Baptista la Salle; el Casal d’Avis disposa d’un conjunt
d’espai per activitats, disposa d’un sala de conferència (actualment la més gran
que disposa l’ajuntament) i un servei de bar

Patronal Municipal de Turisme

El Patronal Municipal de Turisme disposa de la seva seu central al carrer Robert

Gerard amb el passeig de les Palmeres a l’entrada del Parc dels Pescadors.

138
Escola Municipal de Música

L’Escola Municipal de Música es troba al passeig Albert.

Altres Centres Cívics

Centre Cívic del Nou Cambrils es troba al passatge 5, i Centre Cívic de Vilafortuny
al vial de l Cavet amb l’avinguda Mas Clariana

1.2. Serveis d’urgència

Forces i Cossos de Seguretat

La comissaria de la Policia Local de Cambrils es troba a l’edifici de l’Ajuntament;

el cos de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra té la comissaria de
districte que depèn de l’Àrea Bàsica Policial de Reus, a l’avinguda Adelaida amb
el carrer Rosa Sensat; la Guàrdia Civil té una casa – caserna al carrer Rosa Sensat.

Salvament i Extinció d’Incendis

Els Bombers de la Generalitat tenen el parc al polígon Belianes.

Hospital i serveis mèdic

L’hospital i serveis mèdic públic es troba a l’edifici de l’Hospital Lleuger que està
situat a la plaça de l’Ajuntament, 2. Disposa d’un centre d’assistència primària i
un servei d’urgència, així com de servei de determinades especialitats mèdiques.

1.3. Jutjat de Pau

El Jutjat de Pau de Cambrils es troba a la plaça de la Vila.

1.4 . Serveis de la via pública

Subministrament d’aigua i claveguera

El Subministrament d’aigua i claveguera es troba transferida a l’empresa

Comaigua la qual gestiona el servei d’aigües a Cambrils, la seu central es troba al
raval de Gràcia, 38.

Neteja viària

El servei de neteja viària i recollida d’escombraries es troba gestionat per

l’empresa pública i comarcal Secomsa. Cambrils disposa de diverses deixalleries,
la principal es troba al camí de Belianes; existeixen dos espais més de recollida de
deixalles, un al carrer Mas de la Mineta (Vilafortuny) i un altre al carrer Pau
Cezanne (barris de Ponent). La seu de Secomsa es troba ubicada a l’avinguda del
Sol 67 i a la deixalleria del camí de Belianes.

139
Mobilitat

L’empresa Aparcam SLM ubicada a l’avinguda del Sol 67 és la responsable dels

estudis de mobilitat, transport públic urbà, lloguer de places d’aparcament
públiques, aparcament de camions, zones blaves, dipòsit de vehicles, servei de
retirada de vehicles, vehicles abandonats, registre de bicicletes, etc.

Gestió d’equipaments i serveis

La gestió d’equipaments i serveis es realitza a través de l’empresa Ingesol,

actualment el gerent és el mateix que d’Aparcam i es gestiona les llars d’infants
municipals, el servei de neteja de platges i el servei de la borsa d’habitatge,

1.5. Cementiri

El cementiri ubicat al a la carretera T-312 a la partida de la Castlania és de

titularitat parroquial, concretament de la parròquia de santa Maria. L’oficina de la
parròquia es troba ubicada al carrer Cardenal Vidal i Barraquer amb la plaça de la
Concepció.

1.6. Centres educatius

Escoles de Primària

• Escola Joan Ardèvol carrer Joan Ardèvol, 1

• Escola Marinada carrer Moli d'Avall, s/n
• Escola Cambrils carrer Joan Bardina Barri del Moli de la Torre
• Escola Guillem de Fortuny carrer Pisa, barri dels Ametllers
• Col·legi Cardenal Vidal i Barraquer carrer sant Placid, 26 carrer Creus
• Escola Mas Clariana avinguda Castell de Vilafortuny
• Escola la Bòbila carrer Pla de l’Estany

Instituts de secundaria

• IES Ramón Berenguer IV carrer Beltran de Cambrils

• IES Escola d'Hoteleria i Turisme carrer Camí de la LLosa
• IES Cambrils plaça de l’Ajuntament, 6
• IES Mar de la Frau carrer Mas de la Vileta
• Cardenal Vidal i Barraquer carrer Creus / avinguda Independència

Preescolar (públic i concertat)

• La Galereta carrer Colom

• Maria Dolors Medina carrer de la mineta
• Cardenal Vidal i Barraquer carrer Creus / avinguda Independència

140
1.7. Museus

• Museu de les Tres Eres ubicat al carrer de les tres Eres amb avinguda
Adelaida
• Museu de la Torres de l’Ermita ubicat tocant l’ermita de la Verge del Camí
• Museu de la Torre del Port ubicat al passeig Miramar.
• Museu de la Cooperativa (titularitat privada) ubicat al carrer del Sindicat.

1.8. Parcs municipals

El Parc del Pescador

Està situat al costat del port i davant de la platja de la desembocadura de la riera.

És un parc d'uns 5.000 m2. El parc, és un parc mixt, és a dir, parc mediterrani a la
zona sud i subtropical a la zona central. Consta de tres zones lúdiques per a nens
i d'un escenari / auditori a on es realitzen moltes activitats musicals i festives,
amb vestidors i un bar.

El Parc del Pinaret

És el parc més gran i de Cambrils i ocupa una superfície de 4,5 hectàrees, situat
en el barri del Pinaret, va des de l’avinguda del Mil·lenari fins la zona esportiva
municipal. Disposa d’unes graderies per realitzar activitats / auditori a l'aire lliure,
un parc infantil de tràfic, un skateparc, rocòdrom, zona de picnic, pistes de
bàsquet, zona infantil, etc... Els darrers anys és el lloc escollit per fer el Festival
Internacional de Música de Cambrils.

El Parc del Nou Cambrils

Es troba al barri del Nou Cambrils, disposa de pista de futbol sala, bàsquet; zona
infantil.

1.9. Altres serveis i llocs d’interès

• Correus i Telègrafs al l’avinguda Vidal i Barraquer, 26.

• Estació d’autobús passeig la Salle amb avinguda la Llosa.
• Estació de tren (actual) avinguda Verge de Montserrat ambl l’avinguda
Vidal i Barraquer
• Club Nàutic de Cambrils passeig. Miramar, 5 moll de llevant
• Confraria de Pescadors moll de ponent
• Ports de la Generalitat moll de ponent
• Parròquies / esglésies: Santa Maria al carrer Creus, Ermita Mare de Déu
del Camí al carrer Verge del Camí, Sant Pere al carrer Miquel Planàs, Santa
Maria de Vilafortuny al carrer Doctor Cucchi
• Associació Cultural Islàmica al carrer Metal·lúrgia
• Parc Samà, es tracta d’un jardí botànic a on es troba un palauet, es troba
ubica a T-312 amb la T-314.

141
2. Moviments associatius, activitats culturals, lúdiques i esportives, festes i
tradicions

2.1. Moviments Associatius

Actualment el teixit associatiu de Cambrils està format per:

• AMPAS
• Associacions de dones
• Associacions de gent gran
• Associacions de veïns
• Entitats cíviques
• Entitats culturals
• Entitats esportives
• ONG
• Professionals
• Juvenils

Es destaca entre els diferents moviments associatius, els següents:

Associacions de dones:

• Associació de Dones Amunt

• Col·lectiu de Dones de Vilafortuny
• Etc.

Entitats cíviques:

• Agrupament Escolta i Guia Gent de Mar de Cambrils

• Associació AMIGATS
• Banc del Temps de Cambrils
• Grup Arrels de Cambrils
• Etc.

Entitats culturals:

• La Teca Teatre
• Nit d'Artistes de Cambrils
• Coral Verge del Camí,
• Agrupació Fotogràfica de Cambrils, l’objectiu
• Colla Gegantera Tota l'Endenga
• Colla Castellera Xiquets de Cambrils
• Cambrils Art Total,
• Ball de Bastons de Cambrils
• Ball de Diables de Cambrils "Els Cagarrieres"
• Associació Cultural de Vilafortuny
• Asociación Islámica de Cambrils

142
 • ALPICC Asociación Latinoamericana para la Integración y la Cultura de
Cambrils
• Associació d'Antics Alumnes de la Salle
• Centre d'Estudis Cambrilencs
• Etc.

Entitats esportives:

• Cambrils Club Hoquei, Club Atletisme Cambrils, Club Bàsquet Cambrils,

Club de Tir Olimpic de Cambrils, Club Handbol Cambrils, Club Patí
Cambrils, Club Tennis Taula Cambrils-Oleastrum, Futbol Club Cambrils,
Penya Cicloturista Cambrils, Unió d'Escacs, Cambrils Vent d'Estrop
Vogadors de Cambrils Cambrils, Club Natació Cambrils, United Club de
Futbol UCF, etc.

ONG:

• Càrites Parroquial
• Creu Roja Cambrils
• Mans Unides
• Etc.

Professionals:

• Unió de botiguers de Cambrils

• Federació d’Empresaris de Cambrils
• Radio Taxi Cambrils
• Associació d' Empresaris d'Hostaleria de Cambrils
• Associació de comerciants i empresaris Vilacentre
• Etc.

2.2 Activitats culturals, lúdiques i esportives, festes i tradicions

Les festes Majors de Cambrils són el 29 de juny sant Pere i 8 de desembre la

festivitat de la Immaculada. Són patrons de Cambrils sant Pere i la Verge del
Camí.

Les activitats culturals, lúdiques i esportives, festes i tradicions al llarg de l’any

segons la temporada i calendari habitualment són les següents:

Primavera:

• Processons de Setmana Santa dimarts sant i divendres sant

• Jornades gastronòmiques dels fideus rossos
• Primer cap de setmana de juny es celebra la Fira Multisectorial de
Cambrils
• Al juny es celebra la prova esportiva del triatló de Cambrils
• Al juny les festes del barri de l’eixample i la bicicletada popular

143
Estiu:

• Actes festius per la revetlla de sant Joan i la festa major de sant Pere
• Regates populars de vogadors a final del mes de juny
• Diada de sant Jordi
• A final de juliol i mes d’agost es celebra el Festival Internacional de
música de Cambrils
• Pels voltants del 16 de juliol hi ha processó de la verge del Carme
• A començament del mes de setembre actes festius de la festa patronal de
la verge del Camí
• En la primera quinzena de setembre es realitza la Nit del Foc
• Actes festius per la diada de l’11 de setembre

Tardor:

• Jornades gastronòmiques de l’oli nou, del calamar

• Jornades del País del vi
• Actes festius per a la castanyada i Tots Sants
• Actes de la festiu de la festa Major de la Immaculada
• Processó de la Immaculada el 8 de desembre
• Primera quinzena de desembre commemoració i seguici del setge de
Cambrils

Hivern:

• Jornades gastronòmiques del romescu

• Cavalcada dels Reis Mags
• Actes de sant Antoni
• Al febrer jornades gastronòmiques de la Galera
• Carnaval
• Mes de febrer o març mitja marató de Cambrils

144
TEMA 20 Codi deontològic policial: la deontologia policial, el Codi europeu
d’ètica policial, el marc deontològic dels principis bàsics d’actuació, la Carta
de Rotterdam, la policia en una societat multiètnica

1. La deontologia policial

La deontologia professional és el conjunt de principis i regles ètiques que

regulen i guien una activitat professional. Aquestes normes determinen els
deures mínimament exigibles als professionals en l’acompliment de la seva
activitat. Per aquest motiu, solen sorgir del mateix col·lectiu professional, el qual
s’encarrega de recollir-los per escrit en els codis deontològics.

Un codi de deontologia policial és un enunciat de principis i ideals als quals els

agents d’un servei de policia es comprometen. El Codi de deontologia policial és
una garantia per al ciutadà, però també per al mateix agent de policia, que entén
i accepta les regles amb les quals ha de treballar i les assimila com a pròpies.

La policia té una deontologia particular. En un estat democràtic, la policia ha de

vetllar per la protecció dels drets humans de totes les persones. I perquè això
sigui així, la policia no solament ha de complir i fer complir la llei, sinó que, a més,
ha de mostrar respecte cap als drets de les persones.

Els principals organismes internacionals coincideixen a considerar la deontologia

policial d’acord amb les declaracions internacionals dels drets humans i amb la
convicció que, en un sistema democràtic, l’estat i la policia no només han de
respectar els drets humans, sinó que n’han de ser els garants i protectors.

2. El Codi europeu d’ètica de la policia

El Consell de Ministres d’Europa, en la Recomanació Rec (2001) 10 sobre el Codi

europeu d’ètica de la policia adoptada el 19 de setembre de 2001, recomana que
els governs dels estats membres basin la seva legislació, les pràctiques internes i
els seus codis de conducta en matèria de policia en els principis recollits en el
Codi europeu d’ètica de la policia, amb vista a la seva implantació progressiva i a
donar la major difusió possible d’aquest text.

Aquest Codi intenta promoure la cooperació internacional sobre les qüestions

referides a l’ètica policial i els aspectes relacionats amb els drets humans, atès
que l’objectiu de la policia és la defensa dels drets i les llibertats fonamentals dels
ciutadans com recull la Convenció europea dels drets humans. Així mateix, el
Codi es basa en el principi de la protecció de l’estat de dret com a base de tota
veritable democràcia, i en la consideració que la policia, juntament amb el
sistema penal, desenvolupen un paper determinant en aquesta protecció.

Aquest Codi s’aplica a les forces públiques de seguretat tradicionals o serveis de

policia, o a altres òrgans autoritzats i/o controlats pels poders públics el primer
objectiu dels quals consisteix a garantir el manteniment de l’ordre en la societat
civil, i que estan autoritzats per l’estat a utilitzar la força i/o poders especials per
assolir aquest objectiu.

145
3. El marc deontològic dels principis bàsics d’actuació

3.1. Dignitat, integritat i imparcialitat

En la mesura que la missió dels policies és protegir el lliure exercici dels drets i les
llibertats per mandat constitucional, la policia ha d’actuar dignament,
íntegrament i imparcialment.

L’article 10 de la Constitució espanyola (CE) reconeix que la dignitat de les

persones és un fonament de l’ordre polític i de la pau social.

La integritat es materialitza quan s’actua amb rectitud en l’acompliment dels

seus deures cap als altres i alhora és incorruptible.

L’article 14 de la CE ens diu que tots els espanyols són iguals davant la llei, sense
que pugui haver-hi discriminació de cap tipus. Així doncs, aquest concepte
també obliga no només la policia, sinó tota l’Administració. Respectar el principi
d’igualtat garanteix la imparcialitat en les actuacions policials.

Tractar tothom de la mateixa manera en la tasca diària del policia forma part de
la seva feina, tot i que es pot trobar sotmès a situacions en què una part dels
ciutadans el pressionin perquè actuï d’una manera parcial. Per tant, la
imparcialitat ha de regir tota actuació policial.

3.2. Corrupció

El Codi de conducta de les Nacions Unides, en el comentari de l’article 7, reconeix

que la definició de corrupció ha d’estar sotmesa al dret nacional de cada país, i
ens diu què cal entendre per corrupció:

• (...) la comissió o l’omissió d’un acte per part del policia, en el

desenvolupament de les seves funcions, i en el qual s’aprofita del seu
càrrec per acceptar béns, promeses o avantatges exigits o acceptats, o el
fet de rebre’ls indegudament, una vegada considerat realitzat l’acte.

La Secretaria General de les Nacions Unides va elaborar un document que va ser

presentat al Vuitè Congrés de les Nacions Unides sobre Prevenció del Delicte i
Tractament del Delinqüent, sobre mesures pràctiques contra la corrupció.
Aquest document és prou ampli per tractar des de les mínimes infraccions que
pugui fer un funcionari (emportar-se material a casa, anar a fer la compra en
hores de feina, utilitzar l’ordinador per qüestions personals o fer trucades
telefòniques particulars), fins a l’enriquiment del funcionari abusant del seu
càrrec.

El comentari oficial de l’article 7 del Codi de conducta de les Nacions Unides es

manifesta rotundament: Qualsevol acte de corrupció, de la mateixa manera que
qualsevol abús d’autoritat, és incompatible amb la professió de funcionari
encarregat de fer complir la llei. Cal aplicar la llei amb tot el rigor a qualsevol
funcionari encarregat de fer complir la llei que cometi un acte de corrupció, ja
que els governs no poden pretendre fer complir la llei als seus ciutadans si no

146
poden, o no volen, aplicar-la contra els seus propis agents o en els seus
organismes.

3.3. Secret professional

Els funcionaris públics també han de mantenir secret professional del que
coneguin per raó de la seva feina. Aquesta obligació també està recollida
extensament al Codi penal.

L’obligació de guardar secret rigorós d’allò que és conegut per raó de la feina és
reconeguda internacionalment. La confidencialitat exigida als policies està
recollida de manera semblant a la totalitat de convenis, acords i declaracions que
tracten de la policia i la seva feina.

L’obligació de secret professional no es pot traduir mai en un encobriment d’un

fet delictiu ni, en cap cas, en una inhibició davant la possibilitat d’un delicte. És
un principi bàsic d’actuació de la policia el secret professional, per tant han de
guardar secret rigorós respecte a totes les informacions que coneguin per raó o
en ocasió del compliment de llurs funcions.

3.4. Ús de la força i de les armes de foc

Internacionalment es considera que, en un país democràtic, la policia ha de

vetllar per la protecció dels drets humans de totes les persones. Aquesta
protecció només es pot exercir amb un absolut respecte pels seus drets.

L’Estat, com a màxima institució política, és l’únic que en determinades

circumstàncies pot fer ús de la força. La policia és qui aplica aquesta mesura
excepcional seguint els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat.

Així doncs, la policia ha d’actuar amb tota determinació, sense recórrer mai a la
força més enllà del que sigui raonable. El Codi de les Nacions Unides, en lloc de
parlar de “raonable", empra l’especificació "únicament quan sigui estrictament
necessari", i en el comentari posterior introdueix el factor de proporcionalitat.

En relació amb l’ús de les armes, aquest comentari precisa:

• L’ús d’armes de foc és una mesura extrema.

• S’haurien de prendre totes les mesures per excloure l’ús d’armes de foc,
de manera molt especial contra els nens.
• No s’ha de recórrer a les armes de foc si no és que un presumpte
delinqüent oposa resistència armada o, de qualsevol altra manera, posa
en perill la vida d’altres.
• Cada vegada que s’hagi utilitzat una arma de foc, s’ha d’informar
ràpidament les autoritats competents sobre el cas.

El Vuitè Congrés de les Nacions Unides sobre la Prevenció del Delicte i el

Tractament del Delinqüent va aprovar els principis bàsics d’actuació sobre l’ús de
la força i d’armes de foc per part dels funcionaris encarregats de fer complir la
llei.

147
Segons l’article 55 del Reglament de la policia local de Cambrils, en referència a
l’arma de foc, es destaca:

Durant la prestació del servei s'ha de portar l'arma dins la funda reglamentaria.
Només es pot desenfundar quan les circumstancies excepcionals ho requereixin.
L'ús de l'arma de foc ha de reservar-se per a situacions excepcionals i ajustar-se
als principis de proporcionalitat, congruència i oportunitat, per la qual cosa cal
tenir en compte els criteris següents:

1. Que l'arma constitueixi un mitjà preventiu i dissuasori només utilitzable

en situacions policíaques molt concretes. Conseqüentment s'ha de tenir
present que l'ús s'ha de limitar a aquelles situacions extremes en les quals
estigui plenament justificada.
2. Si bé és difícil detallar específicament quines són les situacions límit que
justifiquen l'ús de l'arma, s'ha d'establir amb caràcter general que les
armes sempre tenen relació amb la comissió de delictes greus en els
quals la violència física és el denominador comú. Tot i això, encara en
aquests casos cal establir uns matisos que queden reflectits en els
requisits següents:
a) Quan hi hagi una agressió il·legítima contra els agents de
l'autoritat o terceres persones que atempti contra la vida o posin
en greu perill la integritat física dels agredits.
b) Quan l'arma constitueixi l'únic mitjà racional per impedir o repel·lir
l'agressió.
c) Quan la utilització de l'arma estigui precedida, si això és possible,
de requeriments dirigits a l'agressor perquè desisteixi d'actuar de
forma delictiva.
d) Quan en el cas que aquests mitjans comminatoris no siguin
atesos, es pot fer un tret a l'aire o al terra amb caràcter dissuasiu
(s’ha d’atendre a les condicions concurrents: distància,
aglomeració de persones, etc. )
e) Si aquestes mesures no fossin eficaces, o no hagi estat possible
adoptar-les a causa de la rapidesa, violència o risc de l’agressió, els
trets que cal efectuar han de ser els mínims indispensables i
dirigits de manera que el impacte no afecti alguna part vital de
l'organisme de l'agressor.
3. Les normes de prevenció assenyalades anteriorment han de ser aplicades
encara amb més rigor quan es tracti de la persecució d'un delinqüent en
fugida. En aquest supòsit l'ús de l'arma s'ha de restringir a aquells casos
en els quals la gravetat del delicte comés i el perill que comporta l'autor
justifiquin l'adopció d'aquesta mesura.

En aquestes circumstancies s’ha de donar prèviament “l'alto, policia" o qualsevol

altre ordre verbal clara i contundent que ordeni l’aturada de la persona o
persones que es pretén detenir.

Si s’ha d’efectuar un tret al presumpte delinqüent, aquest s’ha de dirigir a les

parts no vitals del cos, i només serà admissible en el cas que el delinqüent vagi
armat, i es pugui preveure una resistència violenta i hagi perill per a la vida del
policia o de terceres persones. Si hi ha dubtes sobre la gravetat del delicte o
sobre la identitat del presumpte delinqüent, no s'ha d'efectuar cap tret.

148
En tots aquells casos en els quals s'hagi fet ús de l'arma de foc, els membres de la
Policia Local n'han d'informar immediatament al comandament jeràrquic
superior, i aquest al cap de la Policia Local.

El Decret 219/1996, de 12 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'armament de

les policies locals, estableix que queda prohibida la tinença d'armes de foc als
vigilants, al personal interí dels cossos de policia local sempre que no sigui
funcionari o funcionària de carrera de qualsevol cos policial, al funcionariat en
pràctiques que encara no hagi superat el curs selectiu a l'Escola de Policia de
Catalunya (actualment Institut de Seguretat Pública de Catalunya) per accedir al
cos i al funcionariat al qual se li hagi retirat per qualsevol de les causes
especificades en aquest Decret.

3.5. Oportunitat, congruència i proporcionalitat

L’oportunitat es refereix a l’adequació que s’ha d’establir entre l’acció policial i els
elements subjectius –subjectes passius i persones involucrades– i els objectius –
temps i lloc– que emmarquin el supòsit del fet.

• Oportunitat: la utilització d’un mitjà, encara que sigui idoni, pot no ser
necessari.

La congruència és un concepte derivat de la combinació dels principis

d’oportunitat i de proporcionalitat. Una actuació pot ser oportuna (necessària)
pel que fa al fi que justifica l’acció, però no pel que fa als mitjans emprats en
l’acció, i pot esdevenir desproporcionada.

• Congruència: significa que la policia ha d’actuar i ha de fer servir el mitjà

més adequat d’acord amb la necessitat.

La proporcionalitat és el fonament principal de les actuacions policials, tal com

preveu la Llei orgànica 2/1986 pel que fa a les possibles coaccions materials
susceptibles de produir danys físics o d’altres que representin un perjudici dels
drets i les llibertats.

• Proporcionalitat: comporta que els mitjans empleats s’han de

correspondre amb els resultats perseguits. No s’ha de fer un grau de força
desproporcionat a l’objectiu legítim.

3.6. Detenció

La detenció és l’acte pel qual es priva una persona de la llibertat, amb caràcter
provisional. El punt primer de l’article 17 de la Constitució espanyola diu que:

• (...) ningú no pot ser detingut, sinó amb l’observança (...) i en els casos i en
la forma previstos en la llei.

Els punts segon i tercer de l’article 17 de la CE recullen aspectes fonamentals

relatius a la forma de la detenció, que afecten especialment la deontologia
professional. El punt segon estableix el temps màxim de la detenció (72 hores) i

149
en cas de terrorisme (5 dies), però advertint que la privació de llibertat
provisional "no pot durar més temps del que sigui estrictament necessari per fer
les indagacions per aclarir els fets". El punt tercer enumera els drets de les
persones detingudes.

A la persona detinguda se l’ha d’informar i se li han de posar en coneixement de

manera comprensible els drets que li són reconeguts, i ha de ser immediatament
conduïda del lloc de la detenció al centre de detinguts, on s’han de practicar les
diligències d’atestat i, si s’escau, la declaració. La persona detinguda té el dret a
l’assistència d’advocat durant les diligències policials. La presència del
professional de la llei en les actuacions de la policia és una forma de garantir la
correcció de les actuacions que es practiquen. També representa una garantia
per al policia que les practica.

L’article 520 (i 520 bis) de la Llei d’enjudiciament criminal incideix en el fet que la
detenció s’ha de practicar “en la forma que menys perjudiqui la persona, la
reputació i el patrimoni del detingut o el pres.”

3.7. Tortura

El 9 de desembre de 1975 s’aprovà la Declaració sobre la protecció de totes les

persones contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants.
El 17 de desembre de 1979 es va aprovar el Codi de conducta per a funcionaris
encarregats de fer complir la llei que fa referència a la tortura.

El 10 de desembre de 1984 s’aprova a Nova York la Convenció contra la tortura i

altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants. A l’article 1 es defineix què
s’entén per tortura i dóna una protecció més àmplia del que deia la Declaració de
1975. És la definició més completa:

A l’efecte d’aquesta Convenció, s’entén pel terme tortura tot acte pel qual
s’apliquin intencionadament a una persona dolors o sofriments greus, tant si són
físics o mentals, amb la finalitat d’obtenir d’ella o d’un tercer informació o una
confessió, o de castigar-la per un acte que hagi comès o se sospiti que ha comès,
o d’intimidar o coaccionar aquesta persona o altres, o per qualsevol raó basada
en qualsevol tipus de discriminació, quan aquests dolors o sofriments siguin
aplicats per un funcionari públic o una altra persona en l’exercici de funcions
públiques, a instigació seva o amb el seu consentiment o aquiescència. No es
consideren tortures els dolors o sofriments que siguin conseqüència únicament
de sancions legítimes o que li siguin inherents o incidentals.

4. La Carta de Rotterdam

Una policia per a una societat multiètnica La Unió Europea dedica els seus
esforços a combatre el racisme, la xenofòbia i l’antisemitisme i està facultada, des
de la signatura del Tractat d’Amsterdam, per adoptar les mesures necessàries per
combatre qualsevol discriminació basada en el sexe, l’origen ètnic, la religió i les
creences, la discapacitat, l’edat i l’orientació sexual.

La Carta de Rotterdam es va presentar per primera vegada l’any 1996 a la ciutat

que li dóna nom. Des d’aleshores diversos països d’Europa l’han subscrita i

150
traduïda als seus idiomes respectius. En relació amb el nostre país, el compromís
adquirit el 12 de març de 1998 esdevé una clara mostra de la voluntat d’avançar
en l’adequació a la realitat cada vegada més pluricultural que configura la
societat catalana. La Carta de Rotterdam és el marc de referència en l’àmbit
europeu en relació amb els principis bàsics que han de regir la pràctica policial
en una societat multicultural. Un dels aspectes que tracta és la necessitat d’una
formació policial adequada al creixent multiculturalisme i d’establir vincles entre
les minories ètniques, les ONG i la policia.

Un dels processos de canvi més significatius del nostre temps és el fet que les
societats urbanes, en particular, cada cop són més multiculturals. Aquesta
diversitat cultural és una característica d’aquestes societats. Els ciutadans i les
institucions es troben davant del repte d’afrontar noves maneres d’orientació en
una societat que canvia constantment pel que fa a la seva composició ètnica i
cultural.

En aquest procés, la policia hi té un paper singular. La policia és un garant del

principi d’igualtat, i ha d’intervenir en situacions de conflicte en potència d’una
manera professional, oportuna i objectiva. Aquest és el tema clau de La Carta de
Rotterdam. Una policia per a una societat multiètnica.

Una societat multiètnica requereix determinades coses en l’organització policial.

Com a conseqüència, la policia ha d’acceptar la necessitat d’adaptar el seu
professionalisme, la qualitat del servei i les seves àmplies responsabilitats legals a
les necessitats d’una població en canvi constant. L’objectiu és proporcionar els
serveis que són aplicables i accessibles a tots els ciutadans, independentment
del seu origen ètnic.

La Carta és un document que determina el tipus d’actuacions que s’han

d’adoptar si, arreu d’Europa, la policia per a una societat multiètnica ha de ser
una realitat. Tracta temes com la formació sobre qüestions ètniques, la
contractació i la retenció d’agents de les minories, l’aplicació de la llei pertinent,
les associacions amb les comunitats ètniques minoritàries i la gestió de les
estadístiques sobre la delinqüència ètnica. La seva singularitat rau en el fet que
aporta una visió general de tot el ventall d’activitats que s’han d’introduir.

Relació cronològica dels principals esdeveniments relacionats amb la

deontologia policial La deontologia policial que avui coneixem en l’àmbit
mundial, i especialment en l’àmbit Europeu, deriva de l’aplicació dels textos
següents:

• 1948 (10 de desembre) Declaració universal dels drets humans.

• 1950 (4 de novembre) Conveni europeu dels drets humans (CEDH).
• 1966 (16 de desembre) Pacte internacional de drets civils i polítics a
l’ONU. Pacte internacional de drets econòmics socials i culturals a l’ONU.
• 1978 Constitució espanyola.
• 1979 Resolució 690/1979, de 8 de maig, relativa a la declaració sobre la
policia, aprovada per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa.

151
• 1979 Resolució 34/169, de 17 de desembre, per la qual l’Assemblea
General de les Nacions Unides aprova el Codi de conducta per a
funcionaris encarregats de fer complir la llei.
• 1984 Convenció contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans
o degradants.
• 1986 Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat
(article 5, principis bàsics d’actuació).
• 1989 (24 de maig) Directrius per a l’aplicació efectiva del Codi de
conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei (15a sessió
plenària). 1991 Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals de
Catalunya (article 10).
• 1994 Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat - Mossos
d’Esquadra (article 11).
• 1996 La Carta de Rotterdam. Una policia per a una societat multiètnica:
principis, pràctica i associació.
• 2000 Projecte Pavement (Unesco), per combatre la discriminació múltiple
dins i fora de la policia.
• 2001 Recomanació Rec (2001) 10 sobre el Codi europeu d’ètica de la
policia del Consell d’Europa
• 2007 Decret 230/2007, de 16 d’octubre, pel qual es crea el Comitè d’Ètica
de la Policia de Catalunya.

152