Tema 1. La Constitució Espanyola de 1978.

Dels drets fonamentals i de la

llibertats públiques. Dels drets i deures dels ciutadans. Garanties i supressió
d’aquests.

SECCIÓ 1a
Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques
Article 15
Tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, ningú
no pugui ser sotmès a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants. Resta
abolida la pena de mort, llevat d’allò que puguin disposar les lleis penals militars per
a temps de guerra.

Article 16
1. Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les
comunitats sense cap més limitació, quan siguin manifestats, que la necessària per
al manteniment de l’ordre públic protegit per la llei.
2. Ningú podrà ser obligat a declarar quant a la seva ideologia, religió o creences.
3. Cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les
creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions
de cooperació amb l’Església catòlica i les altres confessions.

Article 17
1. Tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat. Ningú podrà ser privat de la seva
llibertat, sinó amb l’observança del que estableix aquest article i en els casos i en la
forma previstos en la llei.
2. La detenció preventiva no podrà durar més temps del que sigui estrictament
necessari per a fer les indagacions per tal d’aclarir els fets i, en qualsevol cas, dins
el termini màxim de setanta-dues hores, el detingut haurà de ser posat en llibertat o
a disposició de l’autoritat judicial.
3. Tota persona detinguda ha de ser informada immediatament, i de manera que li
sigui comprensible, dels seus drets i de les raons de la detenció, i no podrà ser
obligada a declarar. Es garanteix l’assistència d’advocat al detingut en les diligències
policials i judicials, en la forma que la llei estableixi.
4. La llei regularà un procediment d’habeas corpus per tal de posar immediatament
a disposició judicial tota persona detinguda il·legalment. També es determinarà per
llei el termini màxim de durada de la presó provisional.

Article 18
1. Es garanteix el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.
2. El domicili és inviolable. No s’hi podrà entrar ni fer-hi cap escorcoll sense el
consentiment del titular o sense resolució judicial, llevat del cas de delicte flagrant.
3. Es garanteix el secret de les comunicacions i, especialment, de les postals,
telegràfiques i telefòniques, excepte en cas de resolució judicial.
4. La llei limitarà l’ús de la informàtica per tal de garantir l’honor i la intimitat personal
i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets.

Article 19
Els espanyols tenen dret a elegir lliurement la residència i a circular pel territori
nacional.Tenen també dret a entrar i sortir lliurement d’Espanya en la forma que la
llei estableixi. Aquest dret no podrà ser limitat per motius polítics o ideològics.

Article 20
1. Es reconeixen i es protegeixen els drets:
a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions
mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.
b) A la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica.
c) A la llibertat de càtedra.
d) A comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió.
La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en
l’exercici d’aquestes llibertats.
2. L’exercici d’aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura
prèvia.
3. La llei regularà l’organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació
social que depenguin de l’Estat o de qualsevol entitat pública i garantirà l’accés a
aquests mitjans dels grups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de
la societat i de les diferents llengües d’Espanya.
4. Aquestes llibertats tenen el límit en el respecte als drets reconeguts en aquest
títol, en els preceptes de les lleis que el desenvolupin i, especialment, en el dret a
l’honor, a la intimitat, a la imatge pròpia i a la protecció de la joventut i de la infància.
5. Només podrà acordar-se el segrest de publicacions, gravacions i altres mitjans
d’informació en virtut de resolució judicial.

Article 21
1. Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. Per a l’exercici d’aquest dret
no caldrà autorització prèvia.
2. En els casos de reunions en llocs de trànsit públic i de manifestacions caldrà
comunicar-ho prèviament a l’autoritat, la qual només podrà prohibir-les quan hi hagi
motius fonamentats d’alteració de l’ordre públic, amb perill per a persones o béns.

Article 22
1. Es reconeix el dret d’associació.
2. Les associacions que cerquin finalitats o facin servir mitjans tipificats com a
delicte són il·legals.
3. Les associacions emparades per aquest article hauran d’inscriure’s en un registre
únicament a efectes de publicitat.
4. Les activitats de les associacions només podran ser dissoltes o suspeses en virtut
d’una resolució judicial motivada.
5. Es prohibeixen les associacions secretes i les de caràcter paramilitar.

Article 23
1. Els ciutadans tenen el dret a participar en els afers públics, directament o per
mitjà de representants lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi
universal.
2. Tenen també el dret d’accedir en condicions d’igualtat a les funcions i als càrrecs
públics, amb els requisits que les lleis assenyalin.

Article 24
1. Tothom té dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i dels tribunals en l’exercici
dels seus drets i interessos legítims, sense que, en cap cas, pugui haver-hi
indefensió.
2. Tothom té dret al jutge ordinari predeterminat per la llei, a ser defensat i assistit
per un lletrat, a ser informat de l’acusació formulada contra ell, a un procés públic
sense dilacions indegudes i amb totes les garanties, a utilitzar els mitjans probatoris
pertinents per a la defensa pròpia, a no declarar contra si mateix, a no confessar-se
culpable i a la presumpció d’innocència. La llei regularà els casos en els quals, per
raó de parentiu o de secret professional, no s’estarà obligat a declarar respecte de
fets presumptament delictius.

Article 25
1. Ningú pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment
de produir-se no constitueixin delicte, falta o infracció administrativa, segons la
legislació vigent en aquell moment.
2. Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat restaran orientades
vers la reeducació i la reinserció social i no podran consistir en treballs forçats. El
condemnat que estigués complint pena de presó gaudirà dels drets fonamentals
d’aquest capítol, llevat d’aquells que es trobin limitats expressament pel contingut
del veredicte condemnatori, pel sentit de la pena i per la llei penitenciària. En
qualsevol cas, tindrà dret a un treball remunerat, als beneficis corresponents de la
Seguretat Social, i a l’accés a la cultura i al desenvolupament integral de la
personalitat.
3. L’Administració civil no podrà imposar sancions que directament o
subsidiàriament impliquin privació de llibertat.

Article 26
Es prohibeixen els tribunals d’honor en l’àmbit de l’Administració civil i de les
organitzacions professionals.

Article 27
1. Tothom té dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’ensenyament.
2. L’educació tindrà com a objecte el ple desenvolupament de la personalitat
humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i a les
llibertats fonamentals.
3. Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares per tal que els fills
rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb les seves conviccions.
4. L’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït.
5. Els poders públics garanteixen el dret de tothom a l’educació, mitjançant una
programació general de l’ensenyament, amb la participació efectiva de tots els
sectors afectats i la creació de centres docents.
6. Es reconeix a les persones físiques i jurídiques la llibertat de creació de centres
docents, dins el respecte als principis constitucionals.
7. Els professors, els pares i, en el seu cas, els alumnes intervindran en el control i
en la gestió de tots els centres sostinguts per l’Administració amb fons públics, en la
forma que la llei estableixi.
8. Els poders públics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per tal de
garantir el compliment de les lleis.
9. Els poders públics ajudaran aquells centres docents que reuneixin els requisits
que la llei estableixi.
10. Es reconeix l’autonomia de les universitats, en la forma que la llei estableixi.

Article 28
1. Tothom té dret a sindicar-se lliurement. La llei podrà limitar o exceptuar l’exercici
d’aquest dret a les forces o als instituts armats o als altres cossos sotmesos a
disciplina militar i regularà les peculiaritats que l’exercici d’aquests presenti als
funcionaris públics. La llibertat sindical comprèn el dret a fundar sindicats i a
afiliar-s’hi a elecció, i el dret dels sindicats a formar confederacions i a fundar
organitzacions sindicals internacionals o a afiliar-s’hi. Ningú podrà ser obligat a
afiliar-se a un sindicat.
2. Es reconeix als treballadors el dret a la vaga per a la defensa dels seus
interessos. La llei que reguli l’exercici d’aquest dret establirà les garanties que
calguin per tal d’assegurar el manteniment dels serveis essencials de la comunitat.

Article 29
1. Tots els espanyols tindran el dret de petició individual i col· lectiva per escrit, en la
forma i amb els efectes que determini la llei.
2. Els membres de les forces o instituts armats o dels cossos sotmesos a disciplina
militar podran exercir aquest dret només individualment i d’acord amb allò que
disposa la seva legislació específica.

SECCIÓ 2a
Dels drets i dels deures dels ciutadans

Article 30
1. Els espanyols tenen el dret i el deure de defensar Espanya.
2. La llei fixarà les obligacions militars dels espanyols i regularà, amb les garanties
que calguin, l’objecció de consciència i les altres causes d’exempció del servei
militar obligatori; podrà imposar, en el seu cas, una prestació social substitutòria.
3. Podrà establir-se un servei civil per al compliment de fins d’interès general.
4. Mitjançant una llei podran regular-se els deures dels ciutadans en els casos de
risc greu, catàstrofe o calamitat pública.

Article 31
1. Tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva
capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis
d’igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori.
2. La despesa pública realitzarà una assignació equitativa dels recursos públics i la
programació i l’execució respondran als criteris d’eficiència i economia.
3. Només es podran establir prestacions personals o patrimonials de caràcter públic
d’acord amb la llei.

Article 32
1. L’home i la dona tenen dret a contreure matrimoni amb plena igualtat jurídica.
2. La llei regularà les formes de matrimoni, l’edat i la capacitat per a contreure’l, els
drets i els deures dels cònjuges, les causes de separació i dissolució i els seus
efectes.

Article 33
1. Es reconeix el dret a la propietat privada i a l’herència.
2. La funció social d’aquests drets en delimitarà el contingut, d’acord amb les lleis.
3. Ningú podrà ser privat dels seus béns ni dels seus drets sinó per causa justificada
d’utilitat pública o d’interès social, mitjançant la corresponent indemnització i de
conformitat amb allò que les lleis disposin.

Article 34
1. Es reconeix el dret de fundació per a finalitats d’interès general, d’acord amb la
llei.
2. Regirà també per a les fundacions el que es disposa en els apartats 2 i 4 de
l’article 22.

Article 35
1. Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció
de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient
per tal de satisfer les seves necessitats i les de la seva família sense que en cap cas
es pugui fer discriminació per raó de sexe.
2. La llei regularà un estatut dels treballadors.
Article 36
La llei regularà les peculiaritats pròpies del règim jurídic dels col·legis professionals i
l’exercici de les professions titulades. L’estructura interna i el funcionament dels
col·legis hauran de ser democràtics.

Article 37
1. La llei garantirà el dret a la negociació col·lectiva del treball entre els
representants dels treballadors i els empresaris, i la força vinculant dels convenis.
2. Es reconeix el dret dels treballadors i dels empresaris a adoptar mesures de
conflicte col·lectiu. La llei que reguli l’exercici d’aquest dret, sens perjudici de les
limitacions que pugui establir, inclourà les garanties que calguin per tal d’assegurar
el funcionament dels serveis essencials de la comunitat.

Article 38
Es reconeix la llibertat d’empresa dins el marc de l’economia de mercat. Els poders
públics garanteixen i protegeixen l’exercici d’aquella i la defensa de la productivitat,
d’acord amb les exigències de l’economia general i, en el seu cas, de la planificació.

CAPÍTOL QUART
De les garanties de les llibertats i drets fonamentals

Article 53
1. Els drets i les llibertats reconeguts en el capítol segon del present títol vinculen
tots els poders públics. Només per llei, que en tot cas haurà de respectar el seu
contingut essencial, podrà regular-se l’exercici d’aquests drets i d’aquestes llibertats,
que seran tutelades d’acord amb el que preveu l’article 161.1.a.
2. Qualsevol ciutadà podrà demanar la tutela de les llibertats i dels drets reconeguts
en l’article 14 i en la secció 1a del capítol segon davant els tribunals ordinaris per un
procediment basat en els principis de preferència i sumarietat i, en el seu cas, a
través del recurs d’emparament davant el Tribunal Constitucional. Aquest darrer
recurs serà aplicable a l’objecció de consciència reconeguda en l’article 30.
3. El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis reconeguts en el capítol
tercer informaran la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders
públics. Només podran ser al·legats davant la jurisdicció ordinària d’acord amb allò
que disposin les lleis que els desenvolupin.

Article 54
Una llei orgànica regularà la Institució del Defensor del Poble, com a alt comissionat
de les Corts Generals, designat per aquestes per a defensar els drets compresos en
aquest títol; a aquest efecte podrà supervisar l’activitat de l’Administració, i donar-ne
compte a les Corts Generals.
 CAPÍTOL CINQUÈ
De la suspensió dels drets i de les llibertats

Article 55
1. Els drets reconeguts en els articles 17, 18, apartats 2 i 3; articles 19, 20, apartats
1.a i d, i 5; articles 21, 28, apartat 2, i article 37, apartat 2, podran ser suspesos quan
sigui acordada la declaració de l’estat d’excepció o de setge en els termes que
preveu la Constitució. Resta exceptuat d’aquesta suspensió l’apartat 3 de l’article 17
en el cas de declaració de l’estat d’excepció.
2. Una llei orgànica podrà determinar la forma i els casos en què, de forma individual
i amb la necessària intervenció judicial i l’adequat control parlamentari, els drets
reconeguts en els articles 17, apartat 2, i 18, apartats 2 i 3, puguin ser suspesos per
a persones determinades, en relació amb les investigacions corresponents a
l’actuació de bandes armades o elements terroristes.

La utilització injustificada o abusiva de les facultats reconegudes en la dita llei

orgànica comportarà responsabilitat penal per violació dels drets i de les llibertats
reconegudes per les lleis.
Tema 2. Les Corts Generals: Composició, atribucions i funcionament. Nocions
sobre la Llei General Electoral: Amb especial referència a les eleccions locals.

Corts Generals és el nom oficial del Parlament espanyol, compost per dues
Cambres (Congrés dels Diputats i Senat). Aquest nom és el tradicional a Espanya:
les assemblees medievals de diversos regnes peninsulars es denominaven Corts. I
aquest és també el nom que es va mantenir en la majoria de les constitucions del
segle XIX i el que han adoptat diversos Parlaments autonòmics.
La importància de les Corts Generals com a òrgan de l’Estat deriva del fet que
representen el poble espanyol, tal com estableix l’article 66.1 de la Constitució de
1978, que és el titular de la sobirania (article 1.2 de la Constitució).
La Constitució conté disposicions comunes per a les dues Cambres que componen
les Corts Generals i disposicions específiques per a cadascuna.

Característiques comunes a les dues Cambres

Entre les disposicions generals s’han de destacar, a més de la definició comuna com
a representants del poble espanyol, les següents:
● Les funcions que exerceixen són:
1. la legislativa, que consisteix en l’aprovació de lleis;
2. la pressupostària, que es materialitza en l’aprovació dels
ingressos i despeses anuals de l’Estat;
3. el control de l’acció del Govern i l’impuls polític, que
s’instrumenten per mitjà de diversos procediments (preguntes,
interpel•lacions, mocions, compareixences), i
4. altres funcions, establertes en la Constitució mateixa.
● La declaració que les dues Cambres són inviolables, cosa que impedeix
adoptar mesures coercitives contra aquestes (article 72 de la
Constitució).
● La prohibició de ser membre de les dues Cambres simultàniament (article
67.1 de la Constitució).
● La prohibició de mandat imperatiu per als membres de totes dues
Cambres, cosa que significa que diputats i senadors són lliures per
expressar-se i votar, sense haver-se de sotmetre a cap indicació o
instrucció. Això no impedeix que voluntàriament els diputats i senadors
acceptin la disciplina del seu grup parlamentari (article 67.2 de la
Constitució).
● La inviolabilitat de diputats i senadors per les expressions manifestades
en l’exercici de la seva condició i immunitat, que n’impedeix el
processament o inculpació sense obtenir prèviament l’autorització de la
Cambra respectiva, per mitjà del suplicatori (article 71 de la Constitució).
 ● Els períodes de sessions o espais de temps en què, amb caràcter
ordinari, les Cambres poden exercir les seves funcions (de febrer a juny i
de setembre a desembre) (article 73 de la Constitució).

Els cossos de funcionaris al servei de les Cambres també són comuns, i es regeixen
per l’Estatut de Personal de les Corts Generals, aprovat conjuntament per les Meses
de les dues Cambres.

Especialitats de cada Cambra

Cal destacar que les funcions abans esmentades són comunes al Congrés i al
Senat. Però això no impedeix que els procediments i facultats de cada Cambra
puguin ser diferents. Així, el procediment legislatiu, que s’inicia habitualment en el
Congrés i el Senat hi intervé després com a Cambra de segona lectura, es
desenvolupa de manera diferent a cada Cambra, amb unes possibilitats d’actuació
també diferents.
En l’exercici de les seves funcions, la Constitució reconeix la plena autonomia del
Congrés i el Senat en els seus aspectes interns. Cada Cambra aprova
separadament el seu Reglament i el seu pressupost de despeses i ingressos i escull
el seu president i la resta de membres de la Mesa (article 72 de la Constitució).
Com a Parlament bicameral, les Corts Generals actuen normalment de manera
separada. Els únics casos en què és procedent l’actuació conjunta són per a
l’adopció de decisions relatives a la Corona, com ara la proclamació del Rei, la
proclamació del Príncep hereu, la provisió de la successió de la Corona quan
s’extingeixin totes les línies cridades a dret i la designació eventual de la regència.
En la pràctica, les dues Cambres es reuneixen conjuntament per a la inauguració
formal de la legislatura per part del Rei.
D’acord amb tot l’anterior, cada Cambra disposa de comissions pròpies. No obstant
això, per a matèries concretes s’han establert comissions mixtes, formades per
diputats i senadors.
Tema 3. El Govern i l’Administració de l’Estat. L’Administració Pública en
l’Ordenament Jurídic Espanyol.

TÍTOL IV
Del Govern i de l’Administració
Article 97
El Govern dirigeix la política interior i l’exterior, l’Administració civil i militar i la
defensa de l’Estat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d’acord
amb la Constitució i amb les lleis.

Article 98
1. El Govern es compon del president, els vicepresidents, en el seu cas, els
ministres i els altres membres que estableixi la llei.
2. El president dirigeix l’acció del Govern i coordina les funcions dels altres membres
d’aquest, sens perjudici de la competència ni de la responsabilitat directa d’aquells
en la seva gestió.
3. Els membres del Govern no podran exercir funcions representatives altres que les
pròpies del mandat parlamentari ni qualsevol altra funció pública que no derivi del
seu càrrec ni cap activitat professional o mercantil.
4. La llei regularà l’Estatut i les incompatibilitats dels membres del Govern.

Article 99
1. Després de cada renovació del Congrés dels Diputats, i en els altres casos
previstos per la Constitució en què sigui procedent, el rei, prèvia consulta amb els
representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària i a
través del president del Congrés, proposarà un candidat a la Presidència del
Govern.
2. El candidat proposat conformement al que estableix l’apartat anterior exposarà
davant el Congrés dels Diputats el programa polític del Govern que pretengui formar
i demanarà la confiança de la cambra.
3. Si el Congrés dels Diputats atorgava la seva confiança al dit candidat mitjançant
el vot de la majoria absoluta dels seus membres, el rei el nomenarà president. En el
cas de no obtenir la dita majoria, la mateixa proposta serà sotmesa a una nova
votació quaranta-vuit hores després de l’anterior i s’entendrà que la confiança ha
estat atorgada si obtenia la majoria simple.
4. Si una vegada fetes les votacions esmentades no fos atorgada la confiança per a
la investidura, es tramitaran propostes successives en la forma prevista en els
apartats anteriors.
5. Si després d’haver transcorregut el termini de dos mesos a partir de la primera
votació d’investidura, cap candidat hagués obtingut la confiança del Congrés, el rei
dissoldrà totes dues cambres i convocarà noves eleccions amb el referendament del
president del Congrés.
Article 100
Els altres membres del Govern seran nomenats i remoguts pel rei a proposició del
seu president.

Article 101
1. El Govern cessa després de la celebració d’eleccions generals, en els casos de
pèrdua de la confiança parlamentària previstos per la Constitució o per dimissió o
defunció del seu president.
2. El Govern cessant continuarà en funcions fins a la presa de possessió del nou
Govern.

Article 102
1. La responsabilitat criminal del president i dels altres membres del Govern serà
exigible, en el seu cas, davant la Sala Penal del Tribunal Suprem.
2. Si l’acusació fos per traïció o per qualsevol delicte contra la seguretat de l’Estat en
l’exercici de les seves funcions, només podrà ser plantejada per iniciativa de la
quarta part dels membres del Congrés i amb l’aprovació de la majoria absoluta
d’aquesta cambra.
3. La prerrogativa reial de gràcia no serà aplicable a cap dels supòsits del present
article.

Article 103
1. L’Administració pública serveix amb objectivitat els interessos generals i actua
d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i
coordinació, amb submissió plena a la llei i al Dret.
2. Els òrgans de l’Administració de l’Estat són creats, regits i coordinats d’acord amb
la llei.
3. La llei regularà l’estatut dels funcionaris públics, l’accés a la funció pública d’acord
amb els principis del mèrit i de la capacitat, les peculiaritats de l’exercici del seu dret
a la sindicació, el sistema d’incompatibilitats i les garanties per a la imparcialitat en
l’exercici de les seves funcions.

Article 104
1. Les Forces i els Cossos de seguretat sota la dependència del Govern tindran per
missió protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats i garantir la seguretat
ciutadana.
2. Una llei orgànica determinarà les funcions, els principis bàsics d’actuació i els
estatuts de les Forces i Cossos de Seguretat.

Article 105
La llei regularà:
a) L’audiència dels ciutadans directament o a través de les organitzacions i
associacions reconegudes per la llei en el procediment d’elaboració de les
disposicions administratives que els afectin.
b) L’accés dels ciutadans als arxius i als registres administratius, salvant el que
afecti la seguretat i la defensa de l’Estat, la indagació dels delictes i la intimitat de les
persones.
c) El procediment a través del qual han de fer-se els actes administratius, amb
garantia, quan sigui procedent, de l’audiència de l’interessat.

Article 106
1. Els Tribunals controlen la potestat reglamentària, la legalitat de l’actuació
administrativa i la submissió d’aquesta als fins que la justifiquen.
2. Els particulars, en els termes establerts per la llei, tindran dret a ser indemnitzats
per qualsevol lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets, llevat dels
casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament dels
serveis públics.

Article 107
El Consell d’Estat és l’òrgan consultiu suprem del Govern. Una llei orgànica en
regularà la composició i la competència.
Tema 4. Organització territorial d’Estat. Principis Constitucionals. Les
Comunitats Autònomes. L’Administració Local.

CAPÍTOL PRIMER
Principis generals
Article 137
L’Estat s’organitza territorialment en municipis, en províncies i en les comunitats
autònomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen d’autonomia per
a la gestió dels interessos respectius.

Article 138
1. L’Estat garanteix la realització efectiva del principi de solidaritat consagrat en
l’article 2 de la Constitució i vetllarà per l’establiment d’un equilibri econòmic adequat
i just entre les diverses parts del territori espanyol, i atendrà assenyaladament les
circumstàncies del fet insular.
2. Les diferències entre els estatuts de les diverses comunitats autònomes no
podran implicar en cap cas privilegis econòmics o socials.

Article 139
1. Tots els espanyols tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions en
qualsevol part del territori de l’Estat.
2. Cap autoritat no podrà adoptar mesures que directament o indirectament
obstaculitzin la llibertat de circulació i l’establiment de les persones i la lliure
circulació de béns per tot el territori espanyol. CAPÍTOL SEGON De l’Administració
local

Article 140
La Constitució garanteix l’autonomia dels municipis, els quals gaudiran de
personalitat jurídica plena. El govern i l’administració municipal correspon als
respectius ajuntaments, integrats pels batlles i els regidors. Els regidors seran
elegits pels veïns del municipi mitjançant sufragi universal igual, lliure, directe i
secret, en la forma establerta per la llei. Els batlles seran elegits pels regidors o pels
veïns. La llei regularà les condicions en què sigui procedent el règim de consell
obert.

Article 141
1. La província és una entitat local amb personalitat jurídica pròpia, determinada per
l’agrupació de municipis i la divisió territorial per al compliment de les activitats de
l’Estat. Qualsevol alteració dels límits provincials haurà de ser aprovada per les
Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica.
2. El govern i l’administració autònoma de les províncies seran encomanats a
diputacions o altres corporacions de caràcter representatiu.
3. Es podran crear agrupacions de municipis diferents de la província.
4. En els arxipèlags, les illes tindran, a més, administració pròpia en forma de
cabildos o consells.

Article 142
Les hisendes locals hauran de disposar dels mitjans suficients per a l’exercici de les
funcions que la llei atribueix a les corporacions respectives, i es nodriran
fonamentalment de tributs propis i de la participació en els de l’Estat i en els de les
comunitats autònomes.

CAPÍTOL TERCER
De les comunitats autònomes

Article 143
1. En l’exercici del dret a l’autonomia reconegut en l’article 2 de la Constitució, les
províncies limítrofes que tinguin característiques històriques, culturals i econòmiques
comunes, els territoris insulars i les províncies d’entitat regional històrica podran
accedir a l’autogovern i constituir-se en comunitats autònomes d’acord amb el que
preveuen aquest títol i els estatuts respectius.
2. La iniciativa del procés autonòmic correspon a totes les diputacions interessades
o a l’òrgan interinsular corresponent, i als dos terços dels municipis la població dels
quals representi, com a mínim, la majoria del cens electoral de cada província o de
cada illa. Aquests requisits hauran d’acomplir-se dins el termini de sis mesos d’ençà
del primer acord al respecte adoptat per alguna de les corporacions locals
interessades.
3. La iniciativa, en el cas de no reeixir, només podrà repetir-se al cap de cinc anys.

Article 144
Per motiu d’interès nacional, i mitjançant una llei orgànica, les Corts Generals
podran:
a) Autoritzar la constitució d’una comunitat autònoma quan el seu àmbit territorial no
superi el d’una província i no reuneixi les condicions de l’apartat 1 de l’article 143.
b) Autoritzar o acordar, en el seu cas, un estatut d’autonomia a territoris que no es
trobin integrats en l’organització provincial.
c) Substituir la iniciativa de les corporacions locals a què es refereix l’apartat 2 de
l’article 143.

Article 145
1. En cap cas s’admetrà la federació de comunitats autònomes.
2. Els estatuts podran preveure els casos, requisits i termes en què les comunitats
autònomes podran celebrar convenis entre elles per tal d’acomplir i prestar serveis
que els siguin propis; i podran preveure, també, el caràcter i els efectes de la
corresponent comunicació a les Corts Generals. En els altres casos, els acords de
cooperació entre les comunitats autònomes requeriran l’autorització de les Corts
Generals.
Article 146
El projecte d’Estatut serà elaborat per una assemblea composta pels membres de la
Diputació o l’òrgan interinsular de les províncies afectades i pels diputats i els
senadors que n’hagin estat elegits, i serà elevat a les Corts Generals, les quals li
donaran tramitació de llei.

Article 147
1. Dins els termes de la present Constitució, els estatuts seran la norma institucional
bàsica de cada comunitat autònoma, i l’Estat els reconeixerà i els empararà com a
part integrant del seu ordenament jurídic.
2. Els estatuts d’autonomia hauran de fer constar:
a) La denominació de la Comunitat que s’ajusti millor a la seva identitat històrica.
b) La delimitació del territori.
c) La denominació, l’organització i la seu de les institucions autònomes pròpies.
d) Les competències assumides dins el marc establert per la Constitució i les bases
per al traspàs dels serveis que els correspondran.
3. La reforma dels estatuts s’ajustarà al procediment que ells mateixos estableixin i
requerirà, en qualsevol cas, l’aprovació de les Corts Generals per llei orgànica.

Article 148
1. Les comunitats autònomes podran assumir competències en les matèries
següents:
1a. Organització de les seves institucions d’autogovern.
2a. Les alteracions dels termes municipals compresos en el seu territori i, en
general, les funcions que corresponguin a l’Administració de l’Estat sobre
corporacions locals, la transferència de les quals autoritzi la legislació sobre règim
local.
3a. Ordenació del territori, urbanisme i habitatge.
4a. Les obres públiques d’interès per a la Comunitat Autònoma dins el seu territori.
5a. Els ferrocarrils i les carreteres l’itinerari dels quals transcorri íntegrament dins el
territori de la Comunitat Autònoma i, de la mateixa manera, el transport fet per
aquests mitjans o per cable.
6a. Els ports de refugi, els ports i els aeroports esportius i, en general, els que no
acompleixin activitats comercials.
7a. L’agricultura i la ramaderia, d’acord amb l’ordenació general de l’economia.
8a. Espais forestals i el seu aprofitament.
9a. La gestió en matèria de protecció del medi ambient.
10a. Els projectes, la construcció i l’explotació dels aprofitaments hidràulics, canals i
regatges d’interès per a la Comunitat Autònoma, les aigües minerals i les termals.
11a. La pesca en aigües interiors, la de marisc i l’aqüicultura, la caça i la pesca
fluvial.
12a. Fires interiors.
13a. El foment del desenvolupament econòmic de la Comunitat Autònoma dins els
objectius marcats per la política econòmica nacional.
14a. L’artesania.
15a. Els museus, les biblioteques i els conservatoris de música d’interès per a la
Comunitat Autònoma.
16a. El patrimoni monumental d’interès per a la Comunitat Autònoma.
17a. El foment de la cultura, de la investigació i, en el seu cas, de l’ensenyament de
la llengua de la Comunitat Autònoma.
18a. La promoció i l’ordenació del turisme dins el seu àmbit territorial.
19a. Promoció de l’esport i de l’adequada utilització del lleure.
20a. Assistència social.
21a. Sanitat i higiene.
22a. La vigilància i la protecció dels seus edificis i de les seves instal· lacions. La
coordinació i altres facultats en relació amb les policies locals en els termes que
estableixi una llei orgànica.
2. Havent transcorregut cinc anys, i mitjançant la reforma dels seus estatuts, les
comunitats autònomes podran ampliar successivament les seves competències dins
el marc establert per l’article 149.

Article 149
1. L’Estat té competència exclusiva sobre les matèries següents:
1a. La regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els
espanyols en l’exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals.
2a. Nacionalitat, immigració, emigració, estrangeria i dret d’asil.
3a. Relacions internacionals.
4a. Defensa i Forces Armades.
5a. Administració de justícia.
6a. Legislació mercantil, penal i penitenciària; legislació processal, sens perjudici de
les especialitats que en aquest ordre es deriven necessàriament de les
particularitats del dret substantiu de les comunitats autònomes.
7a. Legislació laboral; sens perjudici que sigui executada pels òrgans de les
comunitats autònomes.
8a. Legislació civil, sens perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament
dels drets civils, forals o especials per part de les comunitats autònomes allà on n’hi
hagi. En qualsevol cas, les regles relatives a l’aplicació i a l’eficàcia de les normes
jurídiques, relacions juridicocivils relatives a les formes de matrimoni, ordenació dels
registres i instruments públics, bases de les obligacions contractuals, normes per a
resoldre els conflictes de lleis i la determinació de les fonts del Dret, d’acord, en
aquest darrer cas, amb les normes del dret foral o especial.
9a. Legislació sobre propietat intel·lectual i industrial.
10a. Règim duaner i aranzelari; comerç exterior.
11a. Sistema monetari: divises, canvi i convertibilitat; bases de l’ordenació del crèdit,
banca i assegurances.
12a. Legislació sobre pesos i mesures, determinació de l’hora oficial.
13a. Bases i coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica.
14a. Hisenda general i Deute de l’Estat.
15a. Foment i coordinació general de la investigació científica i tècnica.
16a. Sanitat exterior. Bases i coordinació general de la sanitat. Legislació sobre
productes farmacèutics.
17a. Legislació bàsica i règim econòmic de la Seguretat Social, sens perjudici que
les comunitats autònomes n’executin els serveis.
18a. Les bases del règim jurídic de les administracions públiques i del règim
estatutari dels seus funcionaris, les quals garantiran, en qualsevol cas, als
administrats un tractament comú davant aquelles; el procediment administratiu
comú, sens perjudici de les especialitats derivades de l’organització pròpia de les
comunitats autònomes; legislació sobre expropiació forçosa; legislació bàsica sobre
contractes i concessions administratives i el sistema de responsabilitat de totes les
administracions públiques.
19a. Pesca marítima, sens perjudici de les competències que s’atribueixin a les
comunitats autònomes en l’ordenació d’aquest sector.
20a. Marina mercant i abanderament de vaixells; il·luminació de costes i senyals
marítims; ports d’interès general; aeroports d’interès general; control de l’espai aeri,
trànsit i transport aeri; servei meteorològic i matriculació d’aeronaus.
21a. Ferrocarrils i transports terrestres que circulin dins els territoris de més d’una
comunitat autònoma; règim general de comunicacions; tràfic i circulació de vehicles
de motor; correus i telecomunicacions; cables aeris, submarins i radiocomunicació.
22a. La legislació, ordenació i concessió de recursos i aprofitaments hidràulics si les
aigües passen per més d’una comunitat autònoma, i l’autorització de les
instal·lacions elèctriques si l’aprofitament afecta una altra comunitat o si l’energia és
transportada fora del seu àmbit territorial.
23a. Legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, sens perjudici de les
facultats de les comunitats autònomes per a l’establiment de normes addicionals de
protecció. La legislació bàsica sobre espais i aprofitaments forestals i vies
ramaderes.
24a. Obres públiques d’interès general o que la realització de les quals afecti més
d’una comunitat autònoma.
25a. Bases del règim miner i energètic.
26a. Règim de producció, comerç, tinença i ús d’armes i d’explosius.
27a. Normes bàsiques del règim de premsa, ràdio i televisió, i, en general, de tots
els mitjans de comunicació social, sens perjudici de les facultats de
desenvolupament i execució que corresponguin a les comunitats autònomes.
28a. Defensa del patrimoni cultural, artístic i monumental espanyol contra
l’exportació i l’espoliació; museus, biblioteques i arxius de titularitat estatal, sens
perjudici que les comunitats autònomes n’exerceixin la gestió.
29a. Seguretat pública, sens perjudici que les comunitats autònomes puguin crear
policies en la forma que els respectius estatuts estableixin dins el marc del que
disposi una llei orgànica.
30a. Regulació de les condicions d’obtenció, expedició i homologació de títols
acadèmics i professionals, i normes bàsiques per al desenvolupament de l’article 27
de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders
públics en aquesta matèria.
31a. Estadística per a finalitats estatals.
32a. Autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum.
2. Sens perjudici de les competències que podran assumir les comunitats
autònomes, l’Estat considerarà el servei de la cultura com un deure i una atribució
essencial i facilitarà la comunicació cultural entre les comunitats autònomes d’acord
amb elles.
3. Les matèries no atribuïdes expressament a l’Estat per aquesta Constitució podran
correspondre a les comunitats autònomes en virtut dels estatuts respectius. La
competència sobre les matèries que no hagin estat assumides pels estatuts
d’autonomia correspondrà a l’Estat, les normes del qual prevaldran, en cas de
conflicte, sobre les de les comunitats autònomes en tot allò que no hagi estat atribuït
a la competència exclusiva d’aquestes darreres. En qualsevol cas, el dret estatal
serà supletori del dret de les comunitats autònomes.

Article 150
1. Les Corts Generals, en matèries de competència estatal, podran atribuir a totes o
a algunes de les comunitats autònomes la facultat de dictar, per a elles mateixes,
normes legislatives dins del marc dels principis, bases i directrius fixats per una llei
estatal. Sens perjudici de la competència dels tribunals, dins cada llei marc
s’establirà la modalitat del control de les Corts Generals sobre aquestes normes
legislatives de les comunitats autònomes.
2. L’Estat podrà transferir o delegar a les comunitats autònomes, mitjançant una llei
orgànica, facultats corresponents a una matèria de titularitat estatal que per la seva
naturalesa siguin susceptibles de transferència o de delegació. La llei preveurà en
cada cas la transferència corresponent de mitjans financers i també les formes de
control que l’Estat es reservi.
3. L’Estat podrà dictar lleis que estableixin els principis necessaris per a harmonitzar
les disposicions normatives de les comunitats autònomes, fins i tot en el cas de
matèries atribuïdes a la seva competència, sempre que ho demani l’interès general.
Correspon a les Corts Generals d’apreciar l’existència d’aquesta necessitat, per
majoria absoluta de cada cambra.

Article 151
1. No caldrà deixar transcórrer el termini de cinc anys a què es refereix l’apartat 2 de
l’article 148 en cas que, dins el termini que estableix l’article 143.2, acordin la
iniciativa del procés autonòmic, a més de les diputacions o els òrgans interinsulars
corresponents, les tres quartes parts dels municipis de cadascuna de les províncies
afectades, les quals representin, com a mínim, la majoria del cens electoral de
cadascuna i sigui ratificada mitjançant un referèndum pel vot afirmatiu de la majoria
absoluta dels electors de cada província en els termes que estableixi una llei
orgànica.
2. En el cas previst per l’apartat anterior, el procediment per a elaborar l’Estatut serà
el següent:
1r. El Govern convocarà tots els diputats i senadors elegits en les circumscripcions
compreses dins l’àmbit territorial que pretengui accedir a l’autogovern per tal que es
constitueixin en Assemblea, amb l’única finalitat d’elaborar el projecte d’Estatut
d’Autonomia corresponent, mitjançant l’acord de la majoria absoluta dels seus
membres.
2n. Una vegada hagi aprovat el projecte d’Estatut l’Assemblea de Parlamentaris,
aquest serà tramès a la Comissió Constitucional del Congrés, la qual, dins el termini
de dos mesos, l’examinarà amb el concurs i l’assistència d’una delegació de
l’Assemblea proposant per tal de determinar-ne d’un acord comú la formulació
definitiva.
3r. Si s’arribava a un acord, el text que en resultés serà sotmès al referèndum del
cos electoral de les províncies compreses dins l’àmbit territorial de l’Estatut
projectat.
4t. Si el projecte d’Estatut és aprovat a cada província per la majoria dels vots
emesos vàlidament, serà elevat a les Corts Generals. Els Plens de totes dues
cambres decidiran sobre el text per mitjà d’un vot de ratificació. Havent estat aprovat
l’Estatut, el rei el sancionarà i el promulgarà com a llei.
5è. Si no s’arribava a l’acord a què es refereix l’apartat 2n d’aquest número, les
Corts Generals donaran al projecte d’Estatut la tramitació de projecte de llei. El text
que aquestes aprovin serà sotmès al referèndum del cos electoral de les províncies
compreses dins l’àmbit territorial de l’Estatut projectat. Si fos aprovat per la majoria
dels vots emesos vàlidament a cada província, la promulgació serà feta en els
termes del paràgraf anterior.
3. En els casos previstos pels paràgrafs 4t i 5è de l’apartat anterior, la manca
d’aprovació del projecte d’Estatut per part d’una o de més d’una província no
impedirà la constitució de la Comunitat Autònoma projectada per part de les altres
en la forma que estableixi la llei orgànica prevista per l’apartat 1 d’aquest article.

Article 152
1. En els estatuts aprovats pel procediment a què es refereix l’article anterior,
l’organització institucional autonòmica es basarà en una assemblea legislativa
elegida per sufragi universal d’acord amb un sistema de representació proporcional
que asseguri també la representació de les diverses zones del territori; un Consell
de Govern amb funcions executives i administratives, i un president, elegit per
l’Assemblea entre els seus membres i nomenat pel rei, al qual correspon la direcció
del Consell de Govern, la suprema representació de la Comunitat respectiva i
l’ordinària de l’Estat dins d’aquella. El president i els membres del Consell de
Govern seran responsables políticament davant l’Assemblea.

Un Tribunal Superior de Justícia, sens perjudici de la jurisdicció que correspon al

Tribunal Suprem, culminarà l’organització judicial dins l’àmbit territorial de la
Comunitat Autònoma. En els estatuts de les comunitats autònomes podran
establir-se els supòsits i les formes de participació d’aquelles en l’organització de les
demarcacions judicials del territori, tot de conformitat amb el que preveu la llei
orgànica del poder judicial i dins la unitat i la independència pròpies d’aquest darrer.

Sens perjudici del que disposa l’article 123, les successives instàncies processals,
en el seu cas, s’esgotaran davant òrgans judicials radicats en el mateix territori de la
Comunitat Autònoma en què estigui l’òrgan competent en primera instància.

2. Una vegada hagin estat sancionats i promulgats els respectius estatuts, només
podran ser modificats mitjançant els procediments que ells mateixos estableixin i
mitjançant referèndum entre els electors inscrits en els censos corresponents.
3. Els estatuts podran establir circumscripcions territorials pròpies que gaudiran de
plena personalitat jurídica mitjançant l’agrupació de municipis limítrofs.

Article 153
El control de l’activitat dels òrgans de les comunitats autònomes serà exercit:
a) Pel Tribunal Constitucional, en allò que es refereixi a la constitucionalitat de les
seves disposicions normatives amb força de llei.
b) Pel Govern, previ dictamen del Consell d’Estat, en allò que pertoqui a l’exercici de
funcions delegades a què es refereix l’apartat 2 de l’article 150.
c) Per la jurisdicció contenciosa administrativa, en allò que es refereixi a
l’administració autònoma i a les seves normes reglamentàries.
d) Pel Tribunal de Comptes, en els aspectes econòmics i pressupostaris.

Article 154
Un delegat nomenat pel Govern dirigirà l’Administració de l’Estat en el territori de la
Comunitat Autònoma i la coordinarà, si és procedent, amb l’Administració pròpia de
la Comunitat.

Article 155
1. Si una comunitat autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres
lleis li imposen, o actuava de forma que atemptés greument contra l’interès general
d’Espanya, el Govern, previ requeriment al president de la Comunitat Autònoma i,
en el cas que no l’atengués, amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà
adoptar les mesures necessàries per tal d’obligar-la al compliment forçós de les
dites obligacions o per tal de protegir l’interès general esmentat.
2. Per a l’execució de les mesures previstes a l’apartat anterior, el Govern podrà
donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes.

Article 156
1. Les comunitats autònomes gaudiran d’autonomia financera per a acomplir i
exercir les seves competències d’acord amb els principis de coordinació amb la
Hisenda estatal i de solidaritat entre tots els espanyols.
2. Les comunitats autònomes podran actuar com a delegats o col· laboradors de
l’Estat en la tasca de recaptació, gestió i liquidació dels recursos tributaris d’aquest,
d’acord amb les lleis i els estatuts.

Article 157
1. Els recursos de les comunitats autònomes seran constituïts per:
a) Impostos cedits totalment o parcialment per l’Estat; recàrrecs sobre impostos
estatals i altres participacions en els ingressos de l’Estat.
b) Els seus propis impostos, taxes i contribucions especials.
c) Transferències d’un fons de compensació interterritorial i altres assignacions a
càrrec dels pressupostos generals de l’Estat.
d) Rendiments procedents del seu patrimoni i ingressos de dret privat.
e) El producte de les operacions de crèdit.
2. Les comunitats autònomes no podran adoptar en cap cas mesures tributàries
sobre béns situats fora del seu territori o que constitueixin un obstacle per a la lliure
circulació de mercaderies o de serveis.
3. L’exercici de les competències financeres enumerades en l’anterior apartat 1, les
normes per a resoldre els conflictes que poguessin sorgir i les possibles formes de
col·laboració financera entre les comunitats autònomes i l’Estat podran ser
regulades per mitjà d’una llei orgànica.

Article 158
1. En els pressupostos generals de l’Estat es podrà establir una assignació a les
comunitats autònomes en funció del volum dels serveis i de les activitats estatals
que hagin assumit i de la garantia d’un nivell mínim en la prestació dels serveis
públics fonamentals en tot el territori espanyol.
2. Per tal de corregir desequilibris econòmics interterritorials i fer efectiu el principi
de solidaritat es constituirà un fons de compensació destinat a despeses d’inversió,
els recursos del qual seran distribuïts per les Corts Generals entre les comunitats
autònomes i les províncies, en el seu cas.
Tema 5. Llei Orgànica 1/2006, de 10 d’abril, de Reforma de la Llei Orgànica
5/1982, d’1 de juliol, d’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. La
Comunitat Valenciana. La Generalitat. Les Corts. El President. El Consell.
L’administració de justícia. Altres institucions de la generalitat.

TÍTOL III
La Generalitat

CAPÍTOL I

Article 20
1. El conjunt de les institucions d'autogovern de la Comunitat Valenciana constitueix
la Generalitat.
2. Formen part de la Generalitat: les Corts Valencianes o Les Corts, el President i el
Consell.
3. Són també institucions de la Generalitat la Sindicatura de Comptes, el Síndic de
Greuges, el Consell Valencià de Cultura, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el
Consell Jurídic Consultiu i el Comité Econòmic i Social.

CAPÍTOL II
Les Corts Valencianes o Les Corts.

Article 21
1. La potestat legislativa dins la Comunitat Valenciana correspon a Les Corts, que
representen el poble. Les Corts són inviolables i gaudeixen d'autonomia. 2. Les
Corts tenen la seu en el Palau dels Borja de la ciutat de València, i poden celebrar
sessions en altres llocs de la Comunitat Valenciana quan els seus òrgans de govern
així ho acorden.

Article 22
Són funcions de Les Corts:
a) Aprovar els pressupostos de la Generalitat i les emissions de Deute Públic. b)
Controlar l'acció del Consell.
c) Elegir el President de la Generalitat.
d) Exigir, si és el cas, la responsabilitat política del President i del Consell.
e) Exercir el control parlamentari sobre l'acció de l'Administració situada davall
l'autoritat de la Generalitat. Amb esta finalitat es podran crear, si és el cas,
comissions especials d'investigació, o atribuir esta facultat a les comissions
permanents.
f) Presentar davant la Mesa del Congrés proposicions de llei i nomenar els Diputats
encarregats de defendre-les.
g) Sol·licitar al Govern de l'Estat l'adopció de projectes de llei.
h) Interposar recursos d'inconstitucionalitat, així com personar-se davant el Tribunal
Constitucional.
i) Aprovar, a proposta del Consell, els convenis i els acords de cooperació amb
l'Estat i amb les altres Comunitats Autònomes.
j) Designar els Senadors i les Senadores que han de representar la Comunitat
Valenciana, d'acord amb el que preveu la Constitució i en la forma que determine la
Llei de Designació de Senadors en representació de la Comunitat Valenciana.
k) Rebre informació, a través del Consell, debatre i emetre opinió respecte dels
tractats internacionals i legislació de la Unió Europea quan es referisquen a matèries
de particular interés de la Comunitat Valenciana, d'acord amb la legislació de l'Estat.
l) Aquelles altres que els atribuïsquen les lleis i este Estatut.

Article 23
1. Les Corts estaran constituïdes per un nombre de Diputats i Diputades no inferior a
norantanou, triats per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, en la forma que
determina la Llei Electoral Valenciana, atenent criteris de proporcionalitat i, si és el
cas, de comarcalització.
2. Per a poder ser proclamats electes i obtindre escó, els candidats de qualsevol
circumscripció hauran de gaudir de la condició política de valencians i hauran
d'haver sigut presentats per partits, federacions, coalicions o agrupacions d'electors
que obtinguen el nombre de vots exigit per la Llei Electoral valenciana.
3. Els membres de Les Corts, fins i tot després d'haver cessat en el mandat,
gaudiran d'inviolabilitat per les opinions manifestades i pels vots emesos en l'exercici
de les seues funcions. Durant el seu mandat no podran ser detinguts ni retinguts per
actes delictius realitzats en el territori de la Comunitat Valenciana, si no en cas de
flagrant delicte, corresponent decidir en tot cas sobre la seua inculpació, presó,
processament si és el cas, i juí al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat
Valenciana. Fora de tal territori la responsabilitat penal serà exigible, en els mateixos
termes, davant de la Sala Penal del Tribunal Suprem. Igualment, gaudiran
d'aforament en matèria de responsabilitat civil per actes comesos i opinions emeses
en l'exercici del seu càrrec.
4. Les Corts són elegides per quatre anys. El mandat dels seus Diputats finalitza
quatre anys després de les eleccions, o el dia de la dissolució de la Cambra pel
President de la Generalitat en la forma que establisca la Llei del Consell. A
determinats efectes, el mandat dels Diputats finalitzarà el dia abans de les
eleccions. La dissolució i convocatòria de noves eleccions a Les Corts es realitzarà
per mitjà de Decret del President de la Generalitat. En qualsevol cas, les Corts
electes es constituiran en un termini màxim de 90 dies a partir de la data de
finalització del mandat anterior. El Decret, que entrarà en vigor el dia de la seua
publicació en el Diari Oficial de la Generalitat, especificarà el nombre de Diputats a
triar en cada circumscripció, la duració de la campanya electoral, el dia de votació i
el dia, hora i lloc de constitució de Les Corts d'acord amb la Llei Electoral
Valenciana.
Article 24
La Llei Electoral Valenciana, prevista en l'apartat 1 de l'article anterior, serà
aprovada en votació de conjunt per les dos terceres parts de Les Corts i garantirà un
mínim de 20 Diputats per cada circumscripció provincial distribuint la resta del
nombre total dels Diputats entre les dites circumscripcions, segons criteris de
proporcionalitat respecte de la població, de manera que la desproporció que
establisca el sistema resultant siga inferior a la relació d'u a tres.

Article 25
1. Les Corts nomenaran el seu President, la Mesa i una Diputació Permanent.
També aprovaran, per majoria absoluta, el seu Reglament que tindrà rang de Llei.
Igualment, en la forma que determine el Reglament, aprovaran els Estatuts de
Govern i Règim Intern de la Cambra.
2. Les Corts funcionaran en Ple o en Comissions. Podran delegar en les Comissions
l'elaboració de lleis, sense perjuí que el Ple puga sol·licitar el debat i la votació.
Queden exceptuades d'esta delegació les lleis de bases i els pressupostos de la
Comunitat.
3. Les Corts es reuniran en sessions ordinàries i extraordinàries. Els períodes
ordinaris seran dos per any i duraran com a mínim huit mesos. El primer s'iniciarà en
setembre i en febrer el segon. Tindran la consideració de sessions extraordinàries
les que, d'acord amb el Reglament de la Cambra, convoque el President a proposta
del Consell, de la Diputació Permanent o a petició d'una quinta part dels Diputats i
les Diputades o del nombre de Grups Parlamentaris que determine el Reglament de
Les Corts. Les sessions extraordinàries acabaran una vegada finalitze l'orde del dia
determinat per al qual van ser convocades. Totes les sessions del Ple seran
públiques, excepte aquelles que determine el Reglament de Les Corts.
4. Les Corts adopten els acords per majoria simple, excepte disposició expressa en
sentit contrari. Per a adoptar acords cal la presència, almenys, de la mitat més un
dels Diputats i les Diputades.
5. Les lleis de La Generalitat seran promulgades, en nom del Rei, pel seu President i
publicades, en les dos llengües oficials en el Diari Oficial de la Generalitat en el
termini de 15 dies des de la seua aprovació, i en el Butlletí Oficial de l'Estat. Per a la
seua entrada en vigor regirà la data de publicació en el Diari Oficial de la
Generalitat.

Article 26
1. La iniciativa legislativa correspon a Les Corts i al Consell, en la forma que
determine el present Estatut i el Reglament de Les Corts.
2. La iniciativa legislativa de Les Corts s'exercirà pels Grups Parlamentaris i pels
Diputats i Diputades en la forma que determine el Reglament de Les Corts. També
pot ser exercida a través de la iniciativa popular en la forma que es regule per Llei i
en els termes previstos en el Reglament de Les Corts.
 CAPÍTOL III
El President de la Generalitat

Article 27
1. El President de la Generalitat serà elegit per Les Corts d'entre els seus membres i
nomenat pel Rei. La facultat de presentar candidats correspon als Grups
Parlamentaris. En tot moment s'atendrà al que regula el present Estatut i el
Reglament de Les Corts.
2. Després de cada renovació de Les Corts, i en els altres casos en què així
procedisca, el President de Les Corts, prèvia consulta amb els representats
designats pels Grups Polítics amb representació parlamentària, proposarà un
candidat a la Presidència de la Generalitat, donant prioritat a aquell que en les
consultes realitzades haja obtingut major suport per part dels Grups Polítics. 3. El
candidat proposat, d'acord amb el que preveu l'apartat anterior, exposarà davant Les
Corts el programa polític de govern del Consell que pretén formar i sol·licitarà la
confiança de la Cambra. El debat es desenrotllarà en la forma que determine el
Reglament de Les Corts.
4. Per a l'elecció cal la majoria absoluta dels membres de dret de Les Corts en
primera votació. Si no s’aconsegueix esta majoria, la votació es repetirà 48 hores
després i serà suficient la majoria simple per a ser elegit.
5. Si efectuades les esmentades votacions no s'atorgara la confiança per a la
investidura, es tramitaran successives propostes en la forma prevista en els apartats
anteriors, atenent a la resta dels candidats presentats i al criteris establits en el punt
2. El President de Les Corts podrà, si és el cas, reprendre la roda de consultes.
6. Si transcorregut el termini de dos mesos, a partir de la primera votació
d'investidura, cap candidat obtinguera la confiança de Les Corts, el President de Les
Corts, per acord de la Mesa, dissoldrà la Cambra i el President de la Generalitat en
funcions convocarà noves eleccions.
7. Es procedirà novament a l'elecció del President de la Generalitat d'acord amb el
procediment establit pel present article, en els casos de renúncia, dimissió,
incapacitat, defunció o pèrdua de la qüestió de confiança.

Article 28
1. El President de la Generalitat, que també ho és del Consell, dirigeix l'acció del
Consell, coordina les funcions d'este i ostenta la més alta representació de la
Comunitat Valenciana, així com l'ordinària de l'Estat en esta.
2. El President és responsable políticament davant Les Corts. Estes poden exigir la
responsabilitat del Consell per mitjà de l'adopció per majoria absoluta de la moció de
censura, proposada com a mínim per la quinta part dels Diputats i les Diputades i
que haurà d'incloure un candidat a la Presidència. La moció de censura no podrà ser
votada fins a cinc dies després de la seua presentació. Durant els dos primers dies
d'este termini podran presentar-se propostes alternatives.
3. Si la moció de censura no és aprovada, els signataris d'esta no podran
presentar-ne una altra durant el mateix període de sessions. Si és aprovada, el
President i el Consell cessaran en les seues funcions, i el candidat inclòs en aquella
serà nomenat President de la Generalitat pel Rei.
4. El President de la Generalitat, amb l'acord previ del Consell, podrà ordenar
mitjançant Decret la dissolució de Les Corts, excepte quan es trobe en tramitació
una moció de censura que reunisca els requisits exigits en el Reglament de Les
Corts.
5. El President de la Generalitat podrà proposar, d'acord amb allò que determine la
legislació de l'Estat, la celebració de consultes populars en l'àmbit de la Comunitat
Valenciana, sobre qüestions d'interés general en matèries autonòmiques o locals.

CAPÍTOL IV
El Consell

Article 29
1. El Consell és l'òrgan col·legiat de govern de la Generalitat, que té la potestat
executiva i reglamentària. En particular, dirigeix l'Administració, que es troba davall
l'autoritat de la Generalitat.
2. Els membres del Consell que reben el nom de Consellers són designats pel
President de la Generalitat. Les seues funcions, composició, forma de nomenament
i de cessament, seran regulades per Llei de Les Corts.
3. La seu del Consell serà a la ciutat de València, i els seus organismes, servicis i
dependències es podran establir a diferents llocs del territori de la Comunitat
Valenciana, d'acord amb criteris de descentralització i coordinació de funcions.
4. Totes les normes, disposicions i actes emanats del Consell, que per la seua
naturalesa ho exigisquen, seran publicats en el Diari Oficial de la Generalitat en les
dos llengües oficials. Pel que fa a la publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat,
s'ajustarà al que dispose la norma estatal corresponent.

Article 30
El Consell respon políticament de forma solidària davant Les Corts, sense perjuí de
la responsabilitat directa de cada membre per la seua gestió. El seu President,
prèvia deliberació del Consell, pot plantejar davant Les Corts la qüestió de confiança
sobre el seu programa, una decisió política o un projecte de llei. La qüestió es
considerarà aprovada quan obtinga la majoria simple. Si tenia per objecte un
projecte de llei, este es consideraria aprovat segons el text tramés pel Consell,
excepte en els casos que es requerisca una majoria qualificada.

Article 31
La responsabilitat penal i civil dels membres del Consell i, si és el cas, la del
President, s'exigirà en els mateixos termes que este Estatut determina per als
Diputats.
Article 32
El Consell podrà interposar el recurs d’inconstitucionalitat. També podrà, per pròpia
iniciativa o amb l'acord previ de Les Corts, suscitar els conflictes de competència a
què fa referència l'apartat c) del número 1 de l'article 161 de la Constitució
Espanyola.

CAPÍTOL V
L'Administració de Justícia

Article 33
1. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana és l'òrgan
jurisdiccional en què culmina l'organització judicial en l'àmbit territorial de la
Comunitat Valenciana, d'acord amb el que estableix la Constitució.
2. Per mitjà del pertinent sistema d'instàncies processals i recursos que vénen
determinats per la legislació de l'Estat, serà competència del Tribunal Superior de
Justícia de la Comunitat Valenciana l'establiment de la doctrina en els ordes
jurisdiccionals en què així procedisca, estenent-se a tots aquells el coneixement dels
quals els fora atribuït per l'Estat, en el territori de la Comunitat Valenciana, sense
perjuí de les competències del Tribunal Suprem. 3. Es crea el Consell de la Justícia
de la Comunitat Valenciana. Una Llei de Les Corts determinarà la seua estructura,
composició, nomenaments i funcions, dins de l'àmbit de les competències de la
Generalitat en matèria d'administració de justícia, en els termes que estableix este
Estatut i d'acord amb el que disposa la Llei Orgànica del Poder Judicial.
4. La col·laboració entre la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de la
Comunitat Valenciana i la Conselleria competent en matèria de Justícia serà a
través de la Comissió Mixta.

Article 34
1. El President del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana serà
nomenat pel Rei a proposta del Consell General del Poder Judicial.
2. El nomenament dels Magistrats, Jutges i Secretaris del Tribunal Superior de
Justícia de la Comunitat Valenciana s'efectuarà en la forma prevista en la Llei
Orgànica del Poder Judicial.

Article 35
1. A instància de la Generalitat, l'òrgan competent convocarà els concursos i
oposicions per a cobrir les places vacants de Magistrats, Jutges, Secretaris Judicials
i la resta de personal al servici de l'Administració de Justícia, d'acord amb allò que
disposa la Llei Orgànica del Poder Judicial. En esta resolució es tindrà en compte la
seua especialització en el Dret Civil Foral Valencià i el coneixement de l'idioma
valencià.
2. Correspon íntegrament a l'Estat, de conformitat amb les Lleis generals, el dret de
gràcia i l'organització i el funcionament del Ministeri Fiscal.
Article 36
1. En relació a l'Administració de Justícia, exceptuada la militar, correspon a la
Generalitat:
1a. Exercir, a la Comunitat Valenciana, totes les facultats que la Llei Orgànica del
Poder Judicial reconega o atribuïsca al Govern de l'Estat.
2a. Fixar la delimitació de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals al
seu territori i la localització de la seua capitalitat. La Generalitat participarà també,
d'acord amb la Llei Orgànica del Poder Judicial, en la creació o transformació del
nombre de seccions o jutjats en l'àmbit del seu territori.
3a. Coadjuvar en l'organització dels Tribunals consuetudinaris i tradicionals, en
especial en la del Tribunal de les Aigües de la Vega de València.
4a. Proveir de mitjans personals, materials i econòmics l'Administració de Justícia.
5a. La competència per a ordenar els servicis de justícia gratuïta que podran
prestar-se directament o en col·laboració amb els col·legis d'advocats i les
associacions professionals.
2. Els valencians, en els casos i forma que determine la Llei, podran participar en
l'Administració de Justícia per mitjà de la institució del Jurat, en els processos penals
que se substancien davant dels òrgans jurisdiccionals amb seu a la Comunitat
Valenciana.

Article 37
La competència dels òrgans jurisdiccionals a la Comunitat Valenciana comprén:
1. El coneixement i resolució de tots els litigis que se substancien a la Comunitat
Valenciana, en els ordes jurisdiccionals en què així procedisca i en les instàncies i
graus determinats per la legislació de l'Estat.
2. En matèria de Dret civil foral valencià, el coneixement dels recursos de cassació i
de revisió, com a competència exclusiva del Tribunal Superior de Justícia de la
Comunitat Valenciana, així com els recursos de cassació per a la unificació de la
doctrina i el recurs en interés de llei en l'àmbit Contenciós Administratiu quan afecte
exclusivament normes emanades de la Comunitat Valenciana.
3. En matèria de Dret estatal i en els ordes jurisdiccionals que la legislació estatal
establisca, li correspon al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana,
per la via processal pertinent, la fixació de la doctrina, sense perjuí de la
competència del Tribunal Suprem.
4. La resolució de les qüestions de competència entre òrgans jurisdiccionals a la
Comunitat Valenciana.

CAPÍTOL VI
De les altres Institucions de la Generalitat
Secció primera. De les Institucions comissionades per Les Corts
Article 38. El Síndic de Greuges
El Síndic de Greuges és l'Alt Comissionat de Les Corts, designat per estes, que
vetlarà per la defensa dels drets i llibertats reconegudes en els Títols I de la
Constitució Espanyola i II del present Estatut, en l'àmbit competencial i territorial de
la Comunitat Valenciana. Anualment informarà Les Corts del resultat de l'exercici de
les seues funcions. Quant al procediment del nomenament, funcions, facultats,
estatut i duració del mandat, caldrà ajustar-se al que dispose la Llei de Les Corts
que ho regule.

Article 39. La Sindicatura de Comptes

La Sindicatura de Comptes és l'òrgan a què correspon el control extern econòmic i
pressupostari de l'activitat financera de la Generalitat, dels ens locals compresos en
el seu territori i de la resta del sector públic valencià, així com dels comptes que la
justifiquen. Quant al procediment del nomenament dels seus membres, funcions,
facultats, estatut i duració del mandat, caldrà ajustar-se al que dispose la Llei de Les
Corts que ho regule.

Secció segona. De les institucions consultives i normatives de La Generalitat

Article 40. El Consell Valencià de Cultura.

El Consell Valencià de Cultura és la institució consultiva i assessora de les
institucions públiques de la Comunitat Valenciana en aquelles matèries específiques
que afecten la cultura valenciana. Quant al procediment del nomenament dels seus
membres, funcions, facultats, estatut i duració del mandat, caldrà ajustar-se al que
dispose la Llei de Les Corts que ho regule.

Article 41. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua, institució de la Generalitat de caràcter públic,
té per funció determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa lingüística de l'idioma
valencià. La normativa lingüística de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua és
d'aplicació obligatòria a totes les administracions públiques de la Comunitat
Valenciana. Quant al procediment del nomenament dels seus membres, funcions,
facultats, estatut i duració del mandat, caldrà ajustar-se al que dispose la Llei de Les
Corts que ho regule.

Article 42. El Comité Econòmic i Social.

El Comité Econòmic i Social és l'òrgan consultiu del Consell i, en general, de les
institucions públiques de la Comunitat Valenciana, en matèries econòmiques,
sociolaborals i d'ocupació. Quant al procediment del nomenament dels seus
membres, funcions, facultats, estatut i duració del mandat, caldrà ajustar-se al que
dispose la Llei de Les Corts que ho regule.
Article 43. El Consell Jurídic Consultiu.
El Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, institució de la Generalitat
de caràcter públic, és l'òrgan consultiu suprem del Consell, de l'Administració
Autonòmica i, si és el cas, de les administracions locals de la Comunitat Valenciana
en matèria jurídica. Quant al procediment del nomenament dels seus membres,
funcions, facultats, estatut i duració del mandat, caldrà ajustar-se al que dispose la
Llei de Les Corts que ho regule.
Tema 6. El Règim Local Espanyol. Principis constitucionals i regulació
jurídica. El nou regim de les competències locals Llei 7/1985, de 2 d’abril,
Reguladora de Bases de Règim Local.

El Régimen Local se refiere a los derechos y obligaciones, a las normas que rigen la
vida de estos entes públicos y que se caracteriza por la autonomía, cuya efectividad
se logra a través de dos instituciones jurídicas, a saber: la representatividad directa
y la personificación. La primera, se proyecta por la puesta en práctica de un sistema
democrático de elecciones. La personificación de los órganos de gobierno de las
Corporaciones Locales se manifiesta, como establece el art. 140 CE, en los
respectivos Ayuntamientos, integrados por los Alcaldes y los Concejales.

ENTIDADES LOCALES

Municipio
Entidad básica de la organización territorial del Estado y cauce inmediato de
participación ciudadana en los asuntos públicos, que institucionaliza y gestiona con
autonomía los intereses propios de la respectiva colectividad»

Provincia
Art. 31 Ley de Bases del Régimen Local como «Entidad Local determinada por la
agrupación de municipios, con personalidad jurídica propia y plena capacidad para
el cumplimiento de sus fines»

Isla
En los archipiélagos balear y canario, con idéntica autonomía para la gestión de sus
intereses ( art. 1.2), y gobernadas, administradas y representadas por los Cabildos y
Consejos Insulares. (art. 41)

Entidades de ámbito territorial inferior al municipal

Instituidas o reconocidas por las CCAA, para la administración descentralizada de
núcleos de población separados, bajo su denominación tradicional de caseríos,
parroquias, aldeas, barrios, anteiglesias, pédanlas, lugares anejos y otros análogos,
o aquella que establezcan las leyes.

Comarcas u otras Entidades que agrupen a varios Municipios

Instituidas por las CCAA de conformidad con esta Ley, y los correspondientes
Estatutos de Autonomía. Se trata, de acuerdo con el art. 42 LRL, de una agrupación
de Municipios, cuyas características determinen intereses comunes precisados de
una gestión propia o demanden la prestación de servicios de dicho ámbito.
Áreas Metropolitanas

A las que define el art. 43.2 como Entidades Locales integradas por los Municipios
de grandes aglomeraciones urbanas entre cuyos núcleos de población existan
vinculaciones económicas y sociales que hagan necesaria la planificación conjunta y
la coordinación de determinados servicios y obras.

Mancomunidades de Municipios

Para la ejecución en común de obras y servicios de su competencia ( art. 44.1)

PRINCIPIOS CONSTITUCIONALES
La Constitución trata de las Entidades Locales en su título VIII, Capítulo 2º (arts.
140-142).

Se pueden señalar tres principios fundamentales en relación con el Régimen Local:

La autonomía de las Corporaciones Locales en la gestión de sus intereses

Se refiere al reconocimiento de una serie de facultades de acción que van a

garantizar el cumplimiento de sus propios intereses. A tal efecto, el art. 4 de la Ley
de Bases del Régimen Local atribuye a tales entes en su calidad de
Administraciones Públicas de carácter territorial, el ejercicio de una serie de
potestades.

El carácter democrático y representativo de sus órganos de gobierno

Los Concejales serán elegidos por los vecinos del municipio mediante sufragio
universal, libre, igual, secreto y directo, en la forma establecida en la Ley Orgánica
del Régimen Electoral General, de 19 de Junio de 1985. Sin embargo, los
Diputados, serán elegidos entre los propios Concejales, siendo, por tanto, una
elección de segundo grado. En el Concejo Abierto, el gobierno y la
administración municipal corresponde a un Alcalde, elegido entre los
vecinos, y una Asamblea vecinal integrada por todos los electores,
ajustando su funcionamiento a los usos o costumbres locales.

La suficiencia de las Haciendas Locales:

● La autonomía financiera, lo que significa recursos propios y
capacidad de decisión, es decir, que cada Corporación Local es libre
para decidir el empleo de sus recursos.
● El principio de suficiencia financiera en el sentido de que se cuente
con recursos suficientes para prestar los servicios propios de su
competencia
● La estructura del sistema de ingresos de las Corporaciones Locales
impuesta por la propia definición del art. 142 de la CE,
estableciéndose al respecto un sistema mixto, al disponer el citado
art. que «las Haciendas Locales….se nutrirán fundamentalmente de
tributos propios y de participación de los del Estado y de las CCAA».
 Tema 7. El municipi. Concepte i elements. El terme municipal. La
població. L’empadronament. Drets i deures dels veïns. Competències i
serveis.
Concepte

D’acord amb la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local (LRBRL),
el municipi és l’entitat local bàsica de l’organització territorial de l’Estat. Els
ajuntaments són definits com a òrgans de govern local dels municipis, que són
entitats territorials de dret públic.

El municipi té personalitat jurídica i plena capacitat per al compliment de les seves

finalitats. Presenta les característiques següents:

● És una entitat local bàsica.

● És una peça bàsica en l’organització territorial de l’Estat.
● Serveix de via immediata de la participació ciutadana en els assumptes
públics.
● Té autonomia per a la gestió dels seus propis assumptes.
● Posseeix capacitat jurídica plena per al compliment de les seves finalitats.

Municipis de gran població: règim d’organització i funcionament

Cal destacar que determinats preceptes de la LRBRL han estat modificats per la
Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del
govern local (Llei 57/2003), la qual també ha introduït novetats com la relativa al
règim d’organització dels municipis de gran població.

En aquest sentit, la Llei 57/2003 estableix un règim orgànic específic per als
municipis següents:

a) Municipis amb població superior a 250.000 habitants.

b) Capitals de província de població superior a 175.000 habitants.

c) Municipis capitals de província, capitals autonòmiques o seu

d’institucions autonòmiques.

d) Municipis amb població superior a 75.000 habitants i que presentin

circumstàncies econòmiques, socials, històriques o culturals especials.

En els supòsits de les lletres c) i d), cal que ho decideixi el Parlament de

Catalunya.
Organització i funcionament

L’organització i el funcionament dels municipis de gran població es regula als

articles 121 al 132 de la Llei 57/2003, dels quals destaquem les innovacions més
importants:

● Els òrgans principals de govern són: el Ple, les Comissions del Ple, l’Alcalde,
els tinents d’alcalde i la Junta de Govern Local.
● El Ple es configura com un veritable òrgan de debat de les grans polítiques
locals que afectin al municipi i d’adopció de les decisions estratègiques. Així,
té atribuïdes menys funcions executives o administratives i pot delegar
funcions resolutòries en les comissions. L’alcalde pot delegar la seva
presidència a qualsevol regidor.
● L’alcalde és el principal òrgan de direcció de la política, el govern i
l’administració municipal. Disminueixen les seves atribucions gestores o
executives a favor de funcions de direcció i representació.
● Es substitueix la Comissió de Govern per la Junta de Govern Local, la qual
disposa d’àmplies funcions de naturalesa executiva i es constitueix com un
òrgan col·legiat essencial de col·laboració a la direcció política de
l’ajuntament. La novetat és que fins a un terç com a màxim dels seus
membres, exclòs l’alcalde, poden ser persones que no tinguin la condició de
regidors.
● La divisió obligatòria en districtes és instrument essencial per al
desenvolupament de polítiques de proximitat i participació ciutadana als
municipis altament poblats.
● Existirà també una assessoria jurídica, òrgan administratiu responsable de
l’assistència jurídica a l’alcalde, a la Junta de Govern Local i als òrgans
directius, per a la representació i defensa en judici de l’ajuntament. El titular
d’aquest òrgan ha de tenir la condició de funcionari amb habilitació de
caràcter nacional o de funcionari de carrera de qualssevol administració
pública i la titulació de llicenciat en dret.
● Cal destacar també l’establiment del Consell Social de la Ciutat, com a
mecanisme participatiu i consultiu de les principals organitzacions
econòmiques i socials del municipi, centrat en el camp del desenvolupament
local i la planificació estratègica urbana.
● Es crea la Comissió de Suggeriments i Reclamacions, formada per
membres del ple i amb la participació de tots els grups polítics. L’objectiu
d’aquest òrgan és la defensa dels drets dels veïns davant l’Administració
municipal amb la participació d’aquests.
● Els òrgans superiors municipals són l’alcalde i els membres de la Junta de
Govern Local, així com els membres de caràcter directiu.
 Municipis de règim especial

D’acord amb l’article 72 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual
s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya
(LMRLC), els municipis de règim especial són els següents:

a) El règim del consell obert: Municipis de menys de cent habitants i els que
compten tradicionalment amb aquest règim de govern i administració.

b) Municipis de muntanya: Els que pertanyen a comarques de muntanya o bé,

els municipis que sense pertànyer, compleixen alguna de les condicions següents:

- Tenir situat el 65%, com a mínim, de la superfície de llur terme en

cotes superiors als vuit- cents metres.
- Tenir un pendent mitjà superior a 29% i tenir situat el 60%, com a
mínim, de la superfície de llur terme en cotes superiors als set-cents
metres.

c) Municipis turístics: Els que tenen una de les dues condicions següents:

- La mitjana ponderada anual de població turística és superior al

nombre de veïns i el nombre d’allotjaments turístics i de segona
residència és superior al nombre de veïns.

- En el terme municipal hi ha una àrea territorial qualificada de recurs

turístic essencial.

d) Municipis històrics artístics: Tenen la consideració de municipis històrics

artístics el que, d’acord amb la legislació específica que regula aquesta matèria:

● Siguin declarats conjunt històric.

● Tinguin declarat conjunt històric, com a mínim, el cinquanta per
cent dels immobles del municipi.

Aquests municipis han de comptar necessàriament amb un òrgan específic

d’estudi i de proposta en matèria de conservació, de protecció i de vigilància
del patrimoni històric artístic.

e) Municipis industrials: L’activitat econòmica principal correspon al

sector secundari i s’han d’establir mesures especials envers l’activitat
industrial (p. ex. servei de protecció del medi ambient).
 Elements del municipi

Els elements essencials del municipi són el territori, la població i l’organització

Territori

El terme municipal és el territori on l’ajuntament exerceix les seves competències.

La capital del municipi és el nucli de població on té la seu l’ajuntament.

L’alteració o modificació dels termes municipals es pot produir en els casos

següents:

● Per fusió de dos o més municipis limítrofes amb l’objecte de constituir-ne un

sol.
● Per segregació de part del territori d’un o més municipis per tal de
constituir-ne un de nou.
● Per segregació per part del territori municipal per agregar-lo a altres municipis
limítrofs.
● Per incorporació d’un o més municipis a altres municipis limítrofs.

El Govern de la Generalitat aprova per Decret l’alteració dels termes municipals,

llevat de supòsits concrets en què es necessària una llei del Parlament de
Catalunya.

El nom del municipi es pot canviar quan ho acorda el propi ajuntament, amb la
tramitació prèvia d’un expedient davant l’Administració de la Generalitat de
Catalunya.

La població

Per referir-se a la població del municipi sol parlar-se de veïnat. Les persones
inscrites en el padró municipal són els veïns del municipi i aquestes constitueixen
la seva població. Així, tota persona que visqui a Catalunya, nacional o estrangera,
està obligada a inscriure’s en el padró municipal del municipi on resideix
habitualment.

Els veïns del municipi tenen reconeguts un conjunt de drets i facultats respecte del
seu ajuntament i dels serveis municipals com també se’ls imposa un conjunt
d’obligacions.
Article 41
1. Són drets i deures dels veïns:
a) Ésser elector i elegible, d'acord amb el que disposa la legislació electoral.
b) Participar en la gestió municipal, d'acord amb el que disposen les lleis i els
reglaments propis del municipi i, si s'escau, quan els òrgans de govern i
administració municipal demanin la col·laboració amb caràcter voluntari.
c) Utilitzar, d'acord amb llur naturalesa, els serveis públics municipals i
accedir als aprofitaments comunals d'acord amb les normes aplicables.
d) Contribuir, mitjançant les prestacions econòmiques i personals establertes
per llei a l'exercici de les competències municipals.
e) Ésser informat, amb petició raonada, i dirigir sol·licitud prèvia a
l'administració municipal, en relació amb tots els expedients i la documentació
municipal, d'acord amb el que estableixen l'article 105 de la Constitució, la
legislació de règim local i els reglaments de la corporació.
f) Sol·licitar la consulta popular en els termes establerts per la llei.
g) Exigir la prestació i, si s'escau, l'establiment del servei públic corresponent,
quan constitueixi competència municipal pròpia de caràcter obligatori.
h) Els altres drets i deures establerts per les lleis i, en el seu marc, pels
reglaments de la corporació.
2. Els estrangers domiciliats majors d'edat tenen els drets i els deures propis
dels veïns, llevat dels de caràcter polític. No obstant això, tenen dret a sufragi
actiu en els termes establerts per la legislació reguladora de les eleccions
locals.
3. Els espanyols menors d'edat emancipats o judicialment habilitats tenen els
mateixos drets i deures que els veïns, a excepció dels de caràcter polític.

Organització municipal

El govern i l’administració municipal correspon a l’ajuntament integrat per l’alcalde

i els regidors, excepte en els municipis de consell obert, on correspon a l’alcalde i
a un consell general format per tot els electors.

L’organització municipal es regeix per les regles següents:

a) L’alcalde, els tinents d’alcalde i el Ple existeixen a tots els ajuntaments.

b) Hi ha una Junta de Govern Local en els municipis amb una població de

dret superior a cinc mil habitants, i en els de menys quan ho acorda el
Ple de l’ajuntament o ho estableix el reglament orgànic d’aquest. També
hi és en tots els municipis que són capitals de comarca.

c) La Comissió Especial de comptes existeix a tots els municipis.

Poden completar l’organització municipi, entre d’altres:

 a) Les comissions d’estudi, informe i consulta

b) Els òrgans de participació ciutadans

c) Qualsevol altre òrgan establert pel municipi, ja que l’ajuntament té

autonomia organitzativa per crear altres òrgans municipals complementaris,
respectant en tot cas l’organització bàsica determinada per les lleis. La creació dels
òrgans complementaris ha de respondre als principis d’eficàcia, economia
organitzativa i participació ciutadana.

L’alcalde o alcaldessa
És el president de la corporació i té, en tot cas, les atribucions esmentades a la
Llei 57/2003 i a la LMRLC, entre les quals destaquem les següents:

A. Representar l’ajuntament.
B. Dirigir el Govern i l’administració municipals.
C. Convocar i presidir les sessions del Ple, de la Junta de Govern Local i de
qualssevol altres òrgans municipals.
D. Dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i obres municipals.
E. El desenvolupament de la gestió econòmica d’acord amb el Pressupost
aprovat.
F. Ordenar la publicació, execució i fer complir els acords municipals.
G. Dictar bans, vetllar perquè es compleixin.
H. Autoritzar, disposar despeses i reconèixer obligacions en els límits de la seva
competència, ordenar pagaments i retre comptes.
I. Exercir la direcció superior a tot el personal de la corporació.
J. Aprovar l’oferta pública d’ocupació i les bases de les convocatòries de
selecció del personal funcionari i laboral.
K. Exercir la direcció superior de la Policia Local i també nomenar i sancionar als
funcionaris que porten armes.
L. Exercir accions judicials i administratives i la defensa de l’ajuntament en
matèries de la seva competència i, en cas d’urgència, en matèries de la
competència del Ple.
M. Adoptar personalment i sota la seva responsabilitat en el cas de catàstrofes o
d’infortuni públics o de greu perill, les mesures necessàries i adequades, i
donar-ne compte immediat al Ple.
N. Sancionar les faltes de desobediència a la seva autoritat o les infraccions de
les ordenances municipals, llevat dels casos en què la facultat s’atribueix a
altres òrgans.
O. Fer contractacions i concessions de tota mena, sempre que llur quantia no
excedeixi el 10% dels recursos ordinaris del seu pressupost .
P. Concedir llicències, excepte quant les lleis sectorials ho atribueixin
expressament al Ple o a la Junta de Govern Local.
Q. Les altres atribucions que expressament li atribueixen les lleis i les que la
legislació assigna al municipi i no atribueix a altres òrgans municipals.
L’alcalde pot delegar l’exercici d’alguna de les funcions esmentades, llevat de les
exceptuades legalment.

L’elecció de l’alcalde té lloc en la mateixa sessió constitutiva de l’ajuntament i es

regula a la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, de règim electoral general
(LOREG). Aquesta llei estableix diferents procediments d’elecció dels alcaldes en
funció del nombre d’habitants del municipi:

● En els municipis de més de 250 habitants: poden ser candidats a

alcalde tots els regidors que siguin caps de llista i és proclamat electe
aquell que obtingui la majoria absoluta dels vots dels regidors. En
defecte d’aquesta majoria, és proclamat alcalde el regidor que
encapçali la llista que hagi obtingut el major nombre de vots populars
en el municipi. En cas d’empat, es resoldrà per sorteig.
● En els municipis d’entre 100 i 250 habitants: si no s’obté la majoria
esmentada anteriorment, és proclamat alcalde el regidor que hagi
obtingut el major nombre de vots populars en les eleccions dels
regidors al municipi.
● En els municipis que funcionen en règim de consell obert:
l’alcalde és elegit directament pels veïns pel sistema majoritari a partir
de la presentació de candidats pels diferents partits, federacions,
coalicions o agrupacions d’electors.

L’alcalde pot ser destituït del seu càrrec per qualsevol dels mecanismes
d’exigència de responsabilitat política previstos a la legislació electoral: la moció
de censura i la qüestió de confiança.

El tinent d’alcalde
Correspon a l’alcalde el nomenament i la revocació dels tinents d’alcalde entre els
membres de la Junta de Govern Local i, en defecte d’aquesta, entre els regidors.
En tots aquests òrgans pot delegar atribucions. La funció del tinent d’alcalde és
substituir l’alcalde en els casos de vacant, absència o malaltia. També poden
realitzar les altres funcions que l’alcalde els delegui expressament.

El Ple de l’ajuntament
El Ple és el màxim òrgan col·legiat del govern de l’ajuntament i és integrat per tots
els regidors i és presidit per l’alcalde. La composició del Ple és netament
representativa; els regidors són escollits mitjançant sufragi universal, lliure, igual,
directe i secret.

Corresponen al Ple les atribucions identificades a la Llei 57/2003 i a la LMRLC,

entre les quals destaquem les següents:

A. Controlar i fiscalitzar els òrgans de govern.

 B. Prendre els acords relatius a la participació en organitzacions
supramunicipals; l’alteració del terme municipal ; la creació o la supressió de
municipis i d’entitats d’administració descentralitzada ; la creació d’òrgans
desconcentrats; l’alteració de la capitalitat del municipi ; el canvi de nom del
municipi o de les entitats esmentades, i l’adopció o la modificació de la
bandera, l’ensenya o l’escut.
C. Aprovar els plans i altres instruments d’ordenació i gestió establerts en la
legislació urbanística.
D. Aprovar el Reglament Orgànic i les ordenances.
E. Determinar els recursos propis de caràcter tributari, aprovar i modificar els
pressupostos, disposar despeses en els assumptes de la seva competència i
aprovar comptes.
F. Contractar obres i serveis la quantitat dels quals excedeix la que és permesa
a l’alcalde o a la Junta de Govern Local; adquirir patrimoni i fer operacions de
crèdit la quantia dels quals excedeix el 10% dels recursos ordinaris del
pressupost municipal.
G. Aprovar les formes de gestió dels serveis i els expedients de municipalització.
H. Acceptar la delegació de competències feta per altres administracions
públiques .
I. Plantejar conflicte de competència a altres entitats locals i administracions
públiques restants.
J. Aprovar la plantilla del personal i la relació dels llocs de treball, fixar la quantia
de les retribucions complementàries dels funcionaris i el nombre i el règim del
personal eventual.
K. Exercir les accions administratives i judicials i la defensa de la corporació en
matèria de competència plenària.
L. Alterar la qualificació jurídica dels béns de domini públic.
M. Aprovar els projectes d’obres i de serveis quan sigui competent per a la seva
contractació o concessió.
N. L’adquisició de béns i drets quan el seu valor superi el 10% dels recursos
ordinaris del pressupost.
O. Les altres que han de correspondre al Ple, pel fet que llur aprovació exigeix
una majoria qualificada.
P. Les altres que expressament li atribueixin les lleis.
Q. Correspon igualment ai Ple la votació sobre la moció de censura a l’alcalde,
la qual es regeix pel que disposa la legislació electoral general.

El Ple pot delegar l’exercici d’alguna de les seves atribucions a l’alcalde i a la Junta
de Govern Local.

La Junta de Govern Local

La Junta de Govern Local és integrada per l’alcalde i un nombre de regidors no
superior al terç del nombre legal d’aquests, nomenats i separats lliurement per
l’alcalde, el qual n’ha de donar compte al Ple.

Correspon a la Junta de Govern Local:

 a) L’assistència a l’alcalde en l’exercici de les seves atribucions.

b) Les atribucions que l’alcalde o un altre òrgan municipal Ii deleguin i les

que li atribueixen les lleis.

Comissió especial de comptes

De conformitat a l’art. 58 de la LMRLC, correspon a la comissió especial de
comptes l’examen, l’estudi i l’informe dels comptes anuals de la corporació.
Aquests queden integrats pel compte general del pressupost, el compte
d’administració del patrimoni, el compte de valors independents i auxiliars de
pressupost i els comptes d’entitats o organismes municipals de gestió.

Per a l’exercici adequat de les seves funcions, la comissió pot requerir per mitjà de
l’alcalde, la documentació complementària que consideri necessària i la presència
dels membres i els funcionaris de la corporació especialment relacionats amb els
comptes que s’analitzin.

La comissió és integrada per membres de tots els grups polítics integrants de la

corporació. El nombre de membres és proporcional a la seva representativitat en
l’ajuntament o igual per a cada grup. En aquest últim cas s’aplica el sistema de vot
ponderat.

Comissions d'estudi, d'informe o de consulta

Corresponen a aquestes comissions l'estudi i el dictamen previs dels assumptes
que s'han de sotmetre a la decisió de ple o de la comissió de govern quan actuï
per delegació d'aquest. També poden intervenir en relació amb els assumptes que
s'han de sotmetre a la Junta de Govern Local quan aquest òrgan els demani
dictamen.

Aquestes comissions es constitueixen en tots els municipis de més de cinc mil

habitants. Als altres municipis poden haver-hi aquestes comissions, sempre que
les hagi previst el reglament orgànic o ho acordi el ple de l'ajuntament. S’integren
pels membres que designin els diferents grups polítics que formen part de la
corporació.

Òrgans de participació ciutadana

a) Òrgans territorials de gestió desconcentrada: Per tal de facilitar la

participació ciutadana en la gestió dels assumptes municipals, el ple pot acordar la
creació d’aquests òrgans els quals estan integrats pels regidors, representants de
veïns i de les associacions ciutadanes.
b) Òrgans de participació sectorial: Així mateix, per acord del ple, es poden
crear òrgans de participació sectorial en relació amb els àmbits d'actuació pública
municipal que per llur naturalesa ho permetin, amb la finalitat d'integrar la
participació dels ciutadans i de llurs associacions en els assumptes municipals.
Presideixen aquests òrgans els regidors en qui l'alcalde o alcaldessa delegui.

Corresponen als òrgans de participació, en relació amb el territori o el sector

material corresponent, les funcions següents:

a) Formular propostes per a resoldre els problemes administratius que els

afecten.
b) Emetre informes a iniciativa pròpia o de l'ajuntament, sobre matèries de
competència municipal.
c) Emetre i formular propostes i suggeriments en relació amb el funcionament
dels serveis i els organismes públics municipals.
d) Les altres de naturalesa anàloga que determini l'acord de creació.

Els grups de població que dins un municipi constitueixen nuclis separats es poden
constituir com a òrgans territorials de participació. La constitució és obligatòria
quan la majoria dels veïns interessats ho demani.

Competències municipals

L’ajuntament és l’òrgan de govern existent en el municipi i com a ens local menor

de caràcter territorial pot dur a terme la gestió dels seus interessos i la promoció
de totes les iniciatives que consideri adequades dins l’àmbit de les seves
competències legals, sempre que contribueixin a la satisfacció de les necessitats i
aspiracions de la comunitat de veïns.

Els ens locals tenen competències en molts àmbits: la participació ciutadana,

l'autorganització, la identitat i la representació locals, el medi ambient i la gestió
territorial, la cohesió social, les infrastructures de mobilitat, les tecnologies de la
informació i de la comunicació, els abastaments energètics i la gestió de recursos
econòmics. Aquestes es concreten en la legislació o normativa sectorial que
aprovi l’Estat o Catalunya.

Les competències municipals es regulen als articles 66 i següents de la LMRLC i

a la LRBRL, on es classifiquen entre competències pròpies, delegades i
complementàries.

3.1 Competències pròpies

Les competències pròpies dels municipis es concreten per les lleis de l’Estat i del
Parlament de Catalunya reguladores de cada sector de l’acció pública, les quals
els han de definir i assignar les potestats que hi exerciran. En general, alguns
d’aquests sectors són:
 ● La seguretat en llocs públics.
● L'ordenació del trànsit de vehicles i de persones en les vies urbanes.
● La protecció civil, la prevenció i l'extinció d'incendis.
● L'ordenació, la gestió, l'execució i la disciplina urbanístiques; la promoció i la
gestió d'habitatges; els parcs i els jardins, la pavimentació de vies públiques
urbanes i la conservació de camins i vies rurals.
● Protecció del patrimoni historico-artístic.
● Protecció del medi ambient.
● Els abastaments, els escorxadors, les fires, els mercats i la defensa d'usuaris
i de consumidors.
● La protecció de la salubritat pública.
● Els cementiris i els serveis funeraris
● La prestació dels serveis socials i la promoció i la reinserció socials.
● El subministrament d'aigua i l'enllumenat públic, els serveis de neteja viària,
de recollida i tractament de residus, les clavegueres i el tractament d'aigües
residuals.
● El transport públic de viatgers.
● Les activitats i les instal·lacions culturals i esportives, l'ocupació del lleure, el
turisme.

Serveis que han de prestar obligatòriament

La LMRLC estableix una sèrie de serveis que obligatòriament han de ser prestats
pel municipi, per sí mateix o associats a d’altres. Ara bé, els ajuntaments podran
sol·licitar de la Generalitat de Catalunta la dispensa de l’obligació de prestar els
serveis mínims quan per les seves característiques peculiars resulti impossible o
molt difícil l’establiment i la prestació d’aquests serveis. En aquest cas, correspon
a la comarca de prestar els serveis municipals obligatoris.

Aquests serveis mínims són els següents:

a) En tots els municipis: enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja

viària, abastament domiciliari d'aigua potable, clavegueres, accés als nuclis de
població, pavimentació i conservació de les vies públiques i control d'aliments i
begudes.

b) En els municipis amb una població superior als cinc mil habitants: parc públic,
biblioteca pública, mercat i tractament de residus.

c) Als municipis amb una població superior als vint mil habitants: protecció civil,
prestació de serveis socials, prevenció i extinció d'incendis i instal·lacions
esportives d'ús públic. En matèria de protecció civil, han d'elaborar els plans bàsics
d'emergència municipal i els plans d'actuació i plans específics, en el cas que
estiguin afectats per riscos especials o específics. En matèria de serveis socials, el
finançament ha d'incloure els serveis socials de la població establerts legalment
com a obligatoris.
d) Als municipis amb una població superior als trenta mil habitants: el servei de
lectura pública de manera descentralitzada, d'acord amb el mapa de lectura
pública.

e) Als municipis amb una població superior als cinquanta mil habitants:
transport col·lectiu urbà de viatgers i protecció del medi, servei de transport adaptat
que cobreixi les necessitats de desplaçament de persones amb mobilitat reduïda.
També han de prestar aquest servei tots els municipis que siguin capital de
comarca.

3.2 Competències delegades

L’Administració de l’Estat, les Comunitats Autònomes i altres entitats locals podran
delegar en els municipis l’exercici de competències en matèries que afectin als
seus propis interessos, sempre que amb això es millori l’eficàcia de la gestió
pública i s’aconsegueixi una major participació ciutadana.

Concretament, la LMRLC disposa que el municipi pot exercir competències

delegades per l'Administració de la Generalitat en els termes establerts per les
lleis i estableix que determinats municipis (els municipis de més de cinquanta mil
habitants, els turístics que sumin aquesta mitjana i els altres municipis amb una
població inferior) poden exercir per delegació del Govern les competències
sancionadores i les establertes pels apartats 2 i 3 de l'article 5 de la Llei 10/1990,
del 15 de juny, sobre policia de l'espectacle, les activitats recreatives i els
establiments públics.

Així mateix, el Govern pot delegar les competències sancionadores establertes

per la Llei 10/1999, sobre la tinença de gossos considerats potencialment
perillosos, als ajuntaments que ho sol·licitin.

3.3 Competències complementàries

Els municipis poden realitzar activitats complementàries de les pròpies d’altres
administracions públiques i, en particular, les relatives a l’educació, la cultura, la
promoció de la dona, l’habitatge, la sanitat i la protecció del medi ambient,
l'ocupació i la lluita contra l'atur, els arxius, les biblioteques, els museus, els
conservatoris de música i els centres de belles arts, el foment de les estructures
agràries i la prestació de serveis d'interès públic agrari.

Finalment, destacar que per a la realització d'aquestes activitats, els municipis

poden exercir les potestats d'execució que no estiguin atribuïdes per la legislació a
altres administracions públiques, inclosa, si s'escau, la de dictar reglaments interns
d'organització dels serveis corresponents.