TEMA 1.

EVOLUCIÓ DEL SISTEMA DE DRETS

1. 1. El sistema de drets: evolució, règim constitucional i mecanismes de garantía

ESTRUCTURA DEL DRET FONAMENTAL

1. Titularitat i Bé jurídic: ve determinat pel bé jurídic que persegueix el dret, ex: en el dret
de vaga la titularitat és dels treballadors. La titularitat vindrà donada pel tipus de dret.
2. Contingut: el titular podrà exercir el contingut del dret (que diu el que empara i no
empara), és a dir, el conjunt de facultats que permeten al seu titular exercir-les. L’exercici
d’un dret fonamental no pot suposar perjudicis al titular que els exerceix.
3. Límits: els drets tenen els seus límits, poden restringir el seu contingut o la seva
titularitat.
4. Garanties: ordinàries, de llei orgànica, jurisdiccionals...

Persona jurídica: ajuntament, empresa... Una persona jurídica no pot gaudir del dret a la
integritat física perquè no és una persona física.

El desenvolupament de la Constitució vindrà donat per un legislador democràtic, en

aquest cas el Legislador Orgànic + les sentències del Tribunal Constitucional.

1.1. Evolució del sistema de drets

1.1.1. Evolució històrica i conceptual: l’aparició de diversos tipus de drets

L'evolució dels drets és un fenomen paral·lel a l'evolució de la Constitució i els mateixos

problemes que tenen les constitucions els tindran els drets que es troben a les
constitucions.
Allà on no es garanteixi els continguts de la constitució no es podran garantir els drets
perque formen part de la constitució.

Les constitució sorgeix per garantir els drets. ← Funció principal de les constitucions.
Els drets són instruments/mecanismes de defensa enfront l’estat. Els drets marquen la
incorporació de drets en documents normatius (positivació dret) → Allà on es preveu un
dret, l’estat no pot intervenir. ÉS UN LÍMIT A L’ESTAT.

1) Amb el sorgiment de l’ESTAT LIBERAL DE DRET, els drets són instruments/mecanismes

de defensa enfront l’Estat.

La positivació de drets marca uns límits on l’Estat NO pot intervenir, es basa en una
limitació de l’Estat. Ex: dret de ideologia religiosa, dret de propietat o llibertat enfront
detencions. Són per tant, drets individuals, s’atorguen als individus, s’atorguen a qui té les
previsions de ciutadà. L’idea d’Estat i Societat són totalment aïllades: l’Estat es basa en la
defensa interior i exterior i la Societat en la defensa individual. En la mesura en la que
aquests drets s'estableixen en les constitucions, la seva eficacia serà segons les que avui
els recullen.
 ● Revolució Francesa: declaració de l’home i el ciutadà de 1787 i creació de la
Constitució francesa. Després del període d’entreguerres entra a europa l’idea de
Constitució, per tant, abans de la RF, la Constitució encara no era d’obligat
compliment, ja que adquireix el caràcter normatiu anys després.

● Independència EEUU: declaració de drets, declaren que els titulars d’aquells drets
són els seus ciutadans. Les seves constitucions annexen els seus drets mitjançant
les seves esmenes. La sentència de 1803 de Madison, on el legislador diu que s’ha
de poder exercir el respecte dels drets continguts a la Constitució, des del mateix
moment de creació de la Constitució adquireix aquest caràcter normatiu.

2) Amb L’ESTAT DEMOCRÀTIC es dóna una aparició de nous tipus drets, s’incorporen drets
democràtics, i aquests conviuen amb els drets anteriors. Per tant els estats incorporen
nous titulars de drets i altres col·lectius (sindicats, partits polítics...). Són drets que no
només són titulars els individus sinó que també en gaudeixen altres col·lectius. NO són
drets ENFRONT l’Estat, sinó drets EN l’Estat, no marquen un límit en l’acció de l’Estat,
s’exerceixen en ell.

De l’estat liberal es transita cap a un estat democràtic. Un estat democràtic comporta la

participación del poble en òrgans i decisions de l’estat. Comporta l'aparició de nous
tipus de drets, ja no individuals i naturals sino que s’incorporen drets democràtics;
reunió, manifestació, associació, etc. El pas de l’Estat liberal decimonònic a l’Estat
democràtic només és comprensible per l’ampliació de drets fonamentals, en especial, el
dret a vot. Només es pot parlar de l’Estat social de Dret a partir del reconeixement i
eficàcia de drets de naturalesa social.

3) I finalment l’ESTAT SOCIAL comporta habilitar a l’Estat a intervenir en la societat,

facilitant l’exercici d’alguns drets (dret educació, sanitat, pensions...). Apareixen nous drets
que pretenen millorar la qualitat de vida dels individus i són atorgats per l’Estat. Passen a
estar recollits en les Constitucions. Aquests drets necessiten l’Estat:
Per tant tenim:
1. drets de defensa enfront l’Estat
2. drets que permeten la participació de l’Estat
3. drets que necessiten a l’Estat

La pròpia evolució del concepte d’Estat comporta l’aparició de nous tipus de drets, de
forma més restringida o més àmplia. La naturalesa d’aquests drets és diferent i conviuen
entre ells. L’Estat social i democràtic de Dret NO és una suma fragmentada dels 3 tipus,
sino un únic conjunt.

Fins que la Constitució no adquiereix el CARÀCTER NORMATIU, els seus drets no tenien
eficàcia davant el monarca, legislador o poders de l’Estat. Si fem un catàleg enorme de
drets, l’Estat no podria assegurar-los i no tindrien la protecció necessària. L'eficàcia dels
drets en l’Estat liberal es dóna quan aquests estan recollits en una constitució.
Els drets fonamentals no són un límit jurídic al poder públic dins del sistema democràtic,
són un element necessari e imprescindible, de manera que no es possible parlar de
democràcia sense drets fonamentals perquè tots dos conceptes es fonen i es pressuposen
recíprocament.

El títol primer de la Constitució està dedicat als drets i deures fonamentals, un dels pilars
bàsics de la definició de l’Estat com a social i democràtic de dret. (art.1 CE). Aquests drets
prenen la denominació de “fonamentals” de la importància que posseeixen dins de
l’ordenament com a element material bàsic per a configurar el sistema jurídic i polític.

Per a alguns, els drets fonamentals són drets anteriors a la Constitució i a l’ordenament
jurídic, i deriven de la pròpia naturalesa. Per a altres, en canvi, els drets fonamentals
només existeixen en la mesura en que s’estableixen en l’ordenament jurídic. Hi ha un
tercer grup que creu que els deures fonamentals procedeixen d’un ordre de valors
anteriors a l’ordenament, però que només adquireixen naturalesa de drets per la seva
positivització.

Convé senyalar que, a més de la Constitució, alguns Estatuts d’Autonomia han recollit
d’una forma o una altra referències a drets i a principis rectors, que conviuen en el Títol
primer de la Constitució en tant que normes que vinculen a les corresponents autoritats
autonòmiques en el marc de les seves competències, com es el cas de l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya.

El trànsit de l'estat de dret → democràtic de dret comporta l'aparició de nous drets que
conviuen amb els anteriors.

1.1.2. Reconeixement internacional i europeu dels drets: sistema del Consell

d’Europa, de la Unió Europea i de l’ONU

A) A NIVELL UNIVERSAL:
Aquest procés d’integració de nous drets es dóna també des d’un punt de vista
INTERNACIONAL. Al 1948 es va fer la declaració universal de drets humans, és l'estàndard
mínim que ha de tenir qualsevol persona, i per sota d’aquest s’entendria que l’Estat no
estaria respectant els drets. És un declaració, no existeixen instruments jurídics per
garantir aquests drets declarats en la DUDH. Després de la 2A GM era necessari crear un
catàleg de drets. També es van aprovar al 1966 el Pacte internacional de drets civils i
polítics (PIDCP) i el Pacte Internacional de drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC).
Els pactes (TTII) tenen una eficacia jurídica superior a les declaracions.
Els tractats internacionals busquen garantir l'efectivitat dels drets que es proclamen, dins
d’aquests existeixen uns òrgans anomenats comites que analitzen la situació concreta
d’algun d’aquests drets previstos als pactes en algun país. Entre ells trobem “la Corte
Penal Internacional”.

B) A NIVELL D’EUROPA
En el Consell d’europa es va donar el Conveni Europeu de Drets Humans al 1950, un
document jurídic que incorpora un conjunt de drets, bàsicament el dret a la vida,
comunicacions, expressió, reunió...que són els mateixos que proclama la nostra
Constitució.
El Conveni és un TTII, recull drets i moltes vegades de forma idèntica a la nostra
Constitució. Conté un òrgan jurisdiccional que garanteix el compliment d’aquests drets, el
Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH a Estrasburg: verifica compliment drets dels
convenis), on es resolen les demandes dels ciutadans quan consideren que se’ls ha
vulnerat els seus drets. El nostre Estat es sotmet a la jurisdicció d’aquest tribunal.

C) A NIVELL DE LA UNIÓ EUROPEA:

La Carta de Drets fonamentals, carta de niza de l’any 2000, on s’incorporen els drets del
Tractat de Lisboa del 2007, i passen a tenir la mateixa eficàcia. Tribunal de Justicia de la
Unió Europea (TJUE, Luxemburg: verifica compliment drets de la carta).

Tots els drets del Conveni Europeu estan regulats a la nostra CE i la majoria dels que es
troben a la Carta de Drets Fonamentals. Quan es dona la vulneració d’aquests drets,
prèviament hem d’esgotar el nostre àmbit de resolució intern, Tribunal Constitucional
(TC), abans de recórrer al TJUE.

____________________________________________________________

El dogma de la constitució és la garantització dels drets. Els drets necessiten les seves
garanties. Per tal de que si es vulneren puguem reclamar aquesta vulneració de drets. Un
dret sense les seves garanties no deixa de ser una declaració formal.
Un dels elements claus es la garantia dels drets i aquesta garantia dels drets esenciales ve
determinada en un precepte: art.53.
L'estructura del títol 1 en funció del tipus de la garantia dels drets.

L’article 9.2 proclama el principi d'igualtat material, el que fa és legitimar determinades

diferencies que sino serían contraries. 22

Valors: 1.1 CE
Principis: 9.3 CE/9.2 CE
Dret: 30.2 Ce
No hi ha jerarquía de drets fonamentals.
_______________
1.1.3. Drets en la Constitució espanyola de 1978 i la seva sistemàtica

La constitució intenta negar tot el que havia estat prohibit en aquella época anterior. La
CE del 78 opta per establir un llistat de drets ampli, generós. Aquests drets establerts a la
constitució son drets en el marc de la nostra constitució normativa que estan reconeguts
a la constitució i protegits per aquesta. En aquest sentit la idea de dret fonamental és la
idea d’un dret reconegut a la constitució pero protegit per la constitució. Aquest
reconeixement el fa en el títol I de la CE. Després ja ve la part orgánica (les institucions i
òrgans de l’estat).

Dignidad humana
Capítol I; De los españoles y los extranjeros
Capítol II; Derechos y libertades
Capítol III; De los principios rectores de política social y económica
Capítol IV; De las garantías de las libertades y derechos fundamentales
Capítol V; De la suspensión de derechos y libertades

DIGNIDAD HUMANA
Aquest títol I de la CE que recull i consagra els drets amb aquesta sistemàtica/ estructura
té un precepte inicial abans del precepte primer. Aquest és l’article 10 de la CE.

Estableix dos idees essencials

1. ART. 10.1.
Que els drets fonamentals que es reconeixeran després són manifestacions
d’aquesta idea de dignitat humana. És a dir, que els drets intenten expresar
alguna manifestació concreta de la dignitat humana. No és un dret fonamental
sino un valor superior que fonamenta y justifica la existencia dels drets
fonamentals. En el nostre ordenament representa el marc de convivència en una
societat de democràcia avançada. En el nostre ordenament la dignitat humana i
els drets que s’hi deriven fonamenten l’ordre constitucional. És a dir, que son
d’obligat compliment pels poders públics. És l’element que objectivament
fonamenta el nostre ordenament jurídic.

D’aquesta concepció es deriva un aspecte essencial que és la doble naturaleza

dels drets.

Drets subjectius: Els drets són facultats que l’ordenament otorga als titulars i
aquests decideixen exercir o no exercir. Ex: tinc el dret d’anar a votar; puc anar-hi
o no. no em poden obligar.
 Normes objectives: Els dret també en tant que fonamenten l’ordre de convivència
d'una comunitat política són també normes objectives que l’estat ha de preservar
amb independència de que hi hagi o no la facultat d’un subjecte d’exercir-lo.

Ex: si se m’impedeix acudir a una menifestació se m’està vulnerant el meu dret

a manifestació. En tant que a mi se m’ha vulnerat el dret subjectiu puc activar
els mecanismes de defensa enfront aquesta vulneració. Però si les CG aproven
una llei on diu que la manifestació requereix l'autorització de la policía no se’ns ha
vulnerat el dret subjectiu però s’està vulnerant la norma objectiva que reconeix el
dret, és a dir, el valor.

Per tant l’art. 10.1 de la constitució és essencial perquè representa l’ordre de valors
en la que s’articula tota la convivència; la dignitat humana. Alhora es fonamenta
l’ordre de convivencia de la qual els drets fonamentals son expressió i manifestació.

2. ART 10.2.
Les normes constitucionals que proclaman drets s’han d’interpretar de
conformitat amb la declaració universal dels drets humans i els tractats
internacionals en matèria de drets ratificats per Espanya. És a dir; regla
d’interpretació → Donar-li sentit jurídic a una previsió normativa. Hem de recórrer
a la DUDH i la resta de tractats internacionals i la resta de drets.

Es pot obligar a algú a associar-se? La obligació suposaria una restricció, si tinc la llibertat
d’associarme, jo puc decidir. El fet que s’imposi la obligació pot comportar una restricció
del dret. El pacte internacional de drets civils i polítics (1966 ratificat per espanya al 1977) la
TC diu que hi ha llibertat d'associar-se. El contingut d’aquest dret d’associació comporta la
llibertat d’associar-se i la llibertat de no associar-se. Malgrat que el precepte no parla de la
llibertat en negatiu, una interpretació del precepte constitucional de conformitat amb
aquest document internacional el que fa es incorporar un nou contingut al dret existent.

CONCLUSIÓ: Si hi ha un dret en un tractat internacional, com que no está en la

constitució no está reconegut. Ara bé, a través del mecanisme d’interpretació és
possible incorporar en drets ya existents a la CE nous continguts derivats d’aquests
documents internacionals No per incorporar nous drets fonamentals, sino noves
facultats, nous continguts als drets ya existentes.

Els tractats internacionals són normes externes, són acords entre estats, però son normes
jurídiques. Els tractats internacionals poden ser objecte de control de constitucionalitat
(Recurs o qüestió contra tractat). Per tant, des del POV de la jerarquía perval la CE. Si
podem controlar la constitucionalitat del tractat amb la CE vol dir que té superioritat.

→ Ara bé, els tractats referits a drets tenen una supremacía interpretativa. Hem
d’interpretar els drets de la constitució de conformitat amb els tractats internacionals i la
jurisprudència que hagin recaigut sobre els mateixos.
CAPÍTOL I; DE LOS ESPAÑOLES Y LOS EXTRANJEROS

En el capítol I introdueix criteris per determinar al titularitat o condicionaments d’exercici

de determinants dret per raó nacionalitat i estrangeria.
Només consagra un dret; dret d’asil. Un dret destinat als estrangers

CAPÍTOL II; DERECHOS Y LIBERTADES

En el capítol II ens indica que en aquest capítol trobaran el gran llistat de drets i llibertats
proclamats a la CE.

ESTRUCTURA
Hi ha dos parts.
● Sección 1 → Dels drets fonamentals i llibertats públiques
● Sección 2 → Dels drets i deures dels ciutadans.
Aquest capítol II reconeix i proclama drets pero decideix separarlos en dues seccions
perquè té rellevància jurídica.

1. Ara bé, abans de la secció 1, té un precepte introductori; l’art. 14 que és el dret a la

igualtat.
2. A continuació, té una secció I (15-29)
3. Finalment, hi ha la secció II (30-38 ). En tot el capítol II es proclamen drets i
llibertats.

Es proclamen drets pero la CE els separa i els ubica en zones diferentes. Perquè se’ls hi
atribuirà conseqüències jurídiques diferentes i mecanisme de protecció diferents. En
funció de la seva ubicació tindrà un nivell de protecció o mecanisme de protecció o
d'altres.

Classificació dels drets

Com classifica la constitució els drets? En funció de les seves garanties. El precepte que
distribueix les garanties és l’art. 53 Hi ha un altre mecanisme que és quan adquireix sentit
aquesta estructura.

Art.53.1. Els dret vinculen a tots els poders públics. No poden violarlos. No es tracta només
de no intervenir sinó de prestar el dret. Sólo por ley que en todo caso deberá respetar el
contenido especial deberá regular el ejercicio de libertades. Ja té una altra garantía →
Contingut essencial dels drets . Tots els drets del capítol II vinculen els poders públics,
tienen reserva de llei i tenen contingut essencial.

Aquesta reserva de llei és Reserva de Llei orgànica (art. 81) quan afecta a la secció I. si
volem regular el dret a la intimitat, associació, etc, haurà de ser LO, sino Llei ordinaria. Això
és degut per la ubicació.

El contingut essencial és una part de la constitució directament eficaç desde la

constitució sense necessitat que el legislador intervingui.

Tots els drets del capítol II tenen tutela judicial. Si se’ns vulnera podem recórrer els organs
judicials enfront aquesta vulneració. Tots el drets tenen tutela judicial ordinaria, que
efectuen els jutges i magistrats integrants del poder judicial. PERÒ, L’ art. 53.2 diu que
l’art 14 i la secció I, tenen una tutela a través d’un procediment preferent i sumari.
També tenen el recurs d’ampara constitucional aplicable també a l’art 30.2.

Podem interposar un recurs dampara enfront la vulneració de la propietat privada de l’art.

33? NO.
Però si considerem un tracta diferent entre una persona que te una propietat privada i
una altre? Si.

La ubicació dels drets ens indica el seu nivell de garanties. Tots els drets que podem
qualificar com a fonamentals vinculen els poder públics, tenen una reserva de llei, tenen
un contingut essencial i una tutela judicial.

*Podriem afegir una altre garantía; La reforma constitucional. El procediment agreujat

s’havia d’utilitzar en el títol primer, segon i quan afectava a la secció I. PROTEGIR DE
FORMA ESPECIAL AQUESTA SECCIÓ I, A TRAVÉS DE PROCEDIMENTS CONSTITUCIONALS.

La regulació de la llei orgànica d’igualtat el que fa és regular la igualtat i en aquells

preceptes que incideixen en la secció I se’ls hi otorga el caràcter orgànic. No tots els seus
preceptes són orgànics, només aquells que fan referència a l’apartat 1.

CAPÍTOL III; DE LOS PRINCIPIOS RECTORES DE POLÍTICA SOCIAL Y ECONÓMICA

DRET SUBJECTIU: Facultat que l’ordenament jurídic, per tant un precepte normatiu,
atorga al seu titular per exigir el respecte al contingut del dret. Sigui un dret de
prestació, de participació, etc. Sóc titular d’un dret subjectiu i per tant, puc exercir el que
digui o no i reclamar si me’l vulneren.

PRINCIPI RECTOR: Amb aquest principi no existeix el drets subjetiu fins que el
legislador no digui res. Son normas que orienten al legislador cap a on ha d’anar la seva
legislació que estableixen pautes i orientacions al legislador a la práctica judicial a la
seva de l'administració. Però están mancats de la tutela judicial perquè no podem exigir
el seu compliment.
El legislador no pot anar en contra d’un principi rector del capítol 3er. Les sentencies que
adopten els órganos judicials no poden lesionar el principis rectors del capítol 3er.
L’administració ha de respectar el capítol 3er.
“Solo podrá ser alegado ante la jurisdicción ordinaria de acuerdo con lo que dispongan
las leyes que lo desarrollan.” → La facultat de reclamar enfront a una vulneració d’aquest
precepte necessita una llei que desenvolupi una protecció.

Ara bé, aquest art. 39.2. Podria ser objecte d’un recurs d'empara davant el TC? El que
garanteix la igualtat dels fills amb independència d'afiliació.
Si connectem el 39.2. amb el 14 podría arribar a l’ampara davant el TC perquè estarem
protegint una manifestació concreta del dret a la igualtat referit en aquest principi rector
del 39.2 CE.

Les garanties del cap. III son unes garanties més debilitats que les del capítol II. Aquestes
consisteixen en:
No son drets subjectius. No puc exigir de l’estat que em doni una prestació per
desocupació. De l’art 31 directament no puc. Són mandats que han d’orientar a
l’administració. Ha de tenir en compte aquests preceptes però no son invocables davant
dels tribunals. Quan la llei de l’art. 53 actui sí que surtirà el dret d’invocar-ho davant dels
tribunals.

Capítol IV; De las garantías de las libertades y derechos fundamentales

→ Signa les garanties en funció de la ubicació dels preceptes.

Art. 53 → PRECEPTE CLAU

Art. 54 → DEFENSOR DEL POBLE

Capítol V; De la suspensión de derechos y libertades

Possibilitat que aquests drets amb les seves garantíes siguin suspesos:
- De forma individual → terrorista
- De forma colectiva → estats excepcionals

Exámenes
5 abril
14 maig
 TEMA 2. ELEMENTS GENERALS CONFIGURADORS DELS DRETS

1. CONCEPTE I L’ESTRUCTURA

Concepte de dret constitucional: són drets subjectius = expectatives d’acció jurídica

que la norma constitucional atorga a un subjecte individual o col·lectiu sobre un bé en
front d’altres subjectes que tenen l’obligació de comportar-se d’acord amb les
exigències que requereix poder gaudir d’aquest bé per part del seu titular.

Dret del subjecte, d’un titular que pot exercir les facultats que el dret confereix. La norma
constitucional otorga a un subjecte individual o col·lectiu unes facultats d’actuació d’exigir
i sobre un altre subjecte; poder públic o un altre particular. Hi ha diferencia sobre si es
posa sobre un poder públic o sobre un dret particular.

Aquests tercers siguin poders públics o particulars no poden saber allò que forma part de
la meva intimitat. tot dret atorga al seu titular facultats d’actuació. Això vol di que hi ha
uns subjectes obligats a respectar aquestes facultats d’actuació. El concepte contingut del
dret fa referència al conjunt de facultats que atorga al titular. Aquest està relacionat amb
el bé jurídic que intenta protegir el dret. Quan jo activo aquestes facultats d’actuació estic
exercint el dret fonamental.

Contingut: previsió en abstracte de les facultats que defineixen aquell dret per part d’un
subjecte en concret.

Estructura dels drets constitucionals:

● SUBJECTE ACTIU: titular
● SUBJECTE PASSIU: poders públics/particulars?
● CONTINGUT DEL DRET: conjunt de facultats que atorga el dret, i que es projecten
sobre un BÉ JURÍDIC (OBJECTE)
● EXERCICI: posta en marxa del dret en un moment concret i en un lloc concret.
LÍMITS: l’exercici podrà estar limitat.
● GARANTIES

2. LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA I OBJECTIVA DELS DRETS

● Els drets constitucionals tenen dues facetes:

- la de constituir una pretensió jurídica del seu titular (dret subjectiu)
- i la d'estar expressats en normes constitucionals que comprenen un
determinat sistema de valors

a) Dimensió subjectiva:
Concepte de dret subjectiu: facultats que una norma atribueix a un o diversos titulars
(individuals o col·lectius), que garanteixen un àmbit lliure d’actuació enfront eventuals
ingerències o intromissions de tercers (poders públics i particulars)
Això genera una RELACIÓ JURÍDICA en la que un o diversos subjectes queden obligats
per les expectatives o PRETENSIONS del titular del dret.

Tal pretensió ha de ser garantida de manera immediata i permanent pels poders públics:
la principal encara que no única garantia del dret constitucional ve representada per la
exigibilitat i eficàcia immediates davant la jurisdicció ordinària.

b) Dimensió objectiva:
● Des d’una perspectiva objectiva els drets constitucionals constitueixen un sistema
objectiu de valors. Art. 10.1 CE: són fonaments de l'ordre polític i de la pau social.

● És a dir: són normes que fixen valors i fins vinculants per a la resta de les normes de
l'ordenament i per als òrgans productors i aplicadors d’aquelles normes,
transcendint així el mer sentit subjectiu de cadascun d'ells.

● Això es denomina «efecte d'irradiació» dels drets constitucionals, ja que es

projecten cap a tot l'ordenament.
- Garantir drets fonamentals. En tant que normes objectives expressen uns
valor que vinculen a tot l’ordenament jurídic, a tots els aplicadors dels drets.
Quan el legislador ha d'adoptar una llei ha de tenir en compte que hi ha
unes normes constitucionals que reconeixen uns drets que obliguen a
l’ordenament jurídic. Amb independència que hi hagi o no una activació
del dret per part meva. Nombres objectives que vinculen i generen una
regla d’interpretació per tot l’OJ. → Efecte irradiació dels drets.

● Conseqüències:
- Imposen als poders públics l'obligació d'actuar positivament en favor de la
seva major eficàcia. (norma que imposa a un poder públic el coneixement de les llengües
oficials; consentiment informat als menors de 16 anys pels pares: però sí per llei està previst
consentiment informat menor per a intervencions quirúrgiques si en té capacitat i més de 12
anys)
- Quan es projecten sobre normes es converteixen en paràmetres
d'interpretació per a la seva creació i aplicació
- Permet el seu control a través de Recurs i qüestió d’inconstitucionalitat

● Les normes que limiten els drets han de ser interpretades amb criteris restrictius

● Els drets constitucionals, singularment considerats, operen com a «garantia

institucional1», doncs les normes que els reconeixen salvaguarden la imatge de la
institució regulada que, d'aquesta manera, es fa també inatacable pel legislador
(dret al medi ambient, a l'habitatge digne, dret al matrimoni).

1
Els drets en tant que normes objectives intenten preservar/garantir una idea del dret.
Aquest valor del dret com a normes més enllà de que activi o no el dret, comporta que
qualsevol previsió normativa que estableix una limitació en el dret ha de ser interpretada
restrictivament. Que els límits o les restriccions que es puguin establir respecte els drets
han de ser itnerpretats restricitvament. És possible limitar els drets, però aquestes
restriccions han de ser interpretades restrictivament.

3. L’EFICÀCIA JURÍDICA DELS DRETS

● ART. 9.1 CE: “Els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la
resta de l’ordenament jurídic” = Força normativa.
● Normes directament aplicables (no normes programàtiques)
● Vinculen a tots els poders públics i ciutadans
● Però diferent grau d’eficàcia i vinculació

a) EFICÀCIA (O APLICABILITAT)
No tots els drets constitucionals tenen el mateix tipus d’eficàcia. Hi ha drets amb eficàcia
directa i drets amb eficàcia mediata:

Eficàcia directa/immediata: (aplicabilitat directa)

+ Els drets subjectius no depenen de l’actuació del legislador per tal de poder-los
activar i poden ser exigibles enfront els poders públics i els tribunals. Tenen un
contingut directament exigible des de la Constitució. DRETS CAPÍTOL II

STC 15/1982. “El objetor de conciencia tiene derecho a que su incorporación a filas se
aplace hasta que se configure el procedimiento que pueda conferir plena realización a
su derecho de objetor”. (art. 30.2CE)

La capacitat d’una proposta normativa de ser actuada pel subjecte titular sense la
mediació d’una altra norma: drets que estan regulats per normes completes que
determinen tots els elements del dret (titular, objecte, contingut i subjecte passiu) i que
en cas de vulneració són exigibles davant la jurisdicció ordinària.

Eficàcia medita o indirecta:

+ Necessiten d’una altra norma o acte posterior al seu reconeixement per tal de
poder ser reclamats. (p. Ex. Capítol III: podran ser reclamats “d’acord amb les lleis
que els desenvolupin”)

+ Requereixen d’una actuació del legislador per ser exigibles davant els poders
públics i tribunals.
+ DRETS CAPÍTOL III. Art. 53.3 CE: podran ser reclamats “d’acord amb el que disposin
les lleis que els desenvolupin
No podem exigir/aplicar el dret fins que el legislador no hagi actuat i ens hagi dit com
hem d’exercir el dret.
L’art 53.3. diu que els drets que es porcalim al cap III només podrem accionarlos d’acord al
que diguin les normes. Si no hi ha actuació del legislador, no hi ha dret. Eficacia
mediatitzada necesita la intervenció del legislador. Si hi ha llei podrem accionar aquests
drets de conformitat amb el que digui la llei. Capacitat d’exigir directament desde la
constitució el que digui la CE.

b) VINCULACIÓ
VINCULACIÓ: quan l’eficàcia es projecta sobre els subjectes passius dels drets: conjunt
d’obligacions que se’n deriven.
Art. 9.1 CE: “Los ciudadanos y los poderes públicos están sujetos a la Constitución y al
resto del ordenamiento jurídico”.
Art.53.1 CE: “Los derechos y libertades reconocidos en el Capítulo segundo del presente
Título vinculan a todos los poderes públicos”

Això vol dir que els drets no obliguen d’igual manera als poders públics que als
ciutadans?

Vinculació negativa: deure de no interferir en el contingut constitucional del dret, no fer

accions que puguin menystenir el dret. Es projecta sobre poders públics i ciutadans.

Els drets vinculen de forma diferent als poder públics i als ciutadans. No parlem d'eficàcia,
sino de vinculació. Les obligacions que es deriven per subjectes passius. A partir d’aquí
parlem de dos tipus de vinculació; vinculació negativa → deure de no interferir en el dret.
No fer accions que lesionin el dret. Aquesta vinculació negativa, la obligació de no
lesionar els drets es projecte de forma igual respecte els poders públics i els ciutadans.

Vinculació positiva: prové de la dimensió objectiva dels drets (efecte irradiació i major
eficàcia dels drets). I genera l’obligació dels poders públics d’afavorir l’efectivitat dels drets
aplicant la menor restricció possible i en ocasions possibilitant el seu exercici. En el cas
dels ciutadans, aquesta intensitat es matisa per la presència d’altres principis com
l’autonomia de la voluntat

Obligació dels subjectes passius de afavorir l’exercici del dret. per tant, o obligació de
garantir/afavorir els drets fonamentals. Aquí és on la vinculació és diferent respecte de
poders públics i ciutadans.

● Que els drets vinculin de forma diferent a poders públics i ciutadans no significa
que aquests siguin inexistents en l’àmbit de la relació entre particulars.
Anomenada eficàcia horitzontal dels drets.

● La qualificació d’un dret com a fonamental no determina la qualitat pública o

privada del subjecte obligat.

● Drets l’eficàcia dels quals es desenvolupa en l’àmbit privat (vaga, honor,

sindicació...)

● Drets que es despleguen en l’àmbit públic: dret de sufragi, tutela judicial

 ● Els drets són irrenunciables (és pot renunciar a l’exercici però no a la titularitat i les
renúncies són revocables)

Fruit de la propia concepció dels drets que neixen com a límits. Hi ha drets que es
projecten en relacions dels particulars i de poders públics. Requereix tota una organització
per garantir la igualtat del vot.

4. LA DELIMITACIÓ I ELS LÍMITS DELS DRETS

● Delimitació d’un dret: és una tasca que consisteix en determinar l’objecte del dret
i el seu contingut, per marcar les fronteres del dret (límits immanents) formen part
de la definició constitucional del dret.
La delimitació l’estableix la CE, els tractats internacionals que representen el dret comú i la
jurisprudència del TC.

Marcar les fronteres del dret. Qué ve emparat pel dret i que no. Determinar quines
son les facultats que formen part del contingut del dret. Aquestes facultats que
formen part del contingut del dret vindran determinades per la pròpia naturalesa
del dret en relació del bé jurídic (Protegir la privacitat dels individus) protegit.
CAPACITAT DE CONCRETAR QUINES SON LES FACULTATS QUE QUEDEN
INCORPORADES.

● Formen part de la definició constitucional del dret. No són restriccions al dret sinó
simples senyals indicatius d’allà on acaba el dret per la seva pròpia estructura: cada
dret defensa el que defensa i no una altra cosa.
- Art. 20 CE- informació veraç
- Art. 21 CE –pacífica i sense armes

● Límits externs: Són els veritables límits i actuen com a restriccions al dret. Són
restriccions al contingut del dret introduïdes pel legislador.

Poden ser expressos:

- Art. 10,1 CE: amb caràcter general el respecte als drets dels demés
- Art. 16 CE: ordre públic → límit expres: inviolabilitat de domicili. En ocasions
la constitució estableix límits concrets a drets concrets i en ocasions no
s'estableix cap limit concret pero de la jurisprudencia es deriva que pot ser
viable limitar drets per protegir altres béns constitucionals. Béns jurídics.
- Art. 18.2 CE: delicte flagrant
- Art. 20.1 CE: dret a l’honor

Implícits:
- Per preservar o protegir altres drets o béns constitucionals.

La limitació del dret és diferent perquè la tasca prèvia és la delimitació i un cop hem
determinat e contingut i hem adonat que aquest contingut que unes concretes facultats,
els límits son intervencions externes que limiten, que restringeixesn aquestes facultats
d’actuació. La delimitació és previ, ho determina la propia jurisprudencia en base la
naturaleza o estructura .Els límits els imposa el legislador. La CE no estableix cap precepte
general que digui que els drets puguin ser limitats. hi han previsions concretes; 10.1.

Quan es poden imposar límits externs a un dret?

● NO hi ha una habilitació general a la llei per establir límits. TC i doctrina estableixen

tres condicions. Les delimitacions externes als drets nomes les poden fer els
Legisladors. Però nomes quan estigui autoritzat a fer-ho i sempre que la limitació
del dret respongui a una causa legitima, tingui una justificació, no pot ser
arbitraria. El TC i la doctrina estableixen 3 condicions:

1. Necessitat de llei (art. 53.1 i 81.1 CE). Norma legal que haurà aportar la justificació de
la limitació. S’ha de fonamentar la necessitat de la limitació per perseguir un fi legítim en
el marc constitucional.

Si es vol limitar la llibertat d’expressió dels jutges cal trobar un bé o dret constitucional a
protegir: el dret a la tutela judicial que comprèn el del jutge imparcial. Limitació dret
manifestació: dret lliure circulació.

Dret de la secció primera: legislador organic. Dret forma de la secció primera: legislador
ordinari. Només el legislador pot limitar els drets i ha de justificar-ho. Ha de respondre
a una raó que sigui compatible en el marc constitucional.

2. Cap restricció pot afectar al contingut essencial del dret (art. 53.1 CE): límit als límits.

STC 11/1981: “Aquella part del contingut d’un dret sense la qual aquest perd la seva
peculiaritat” “allò que el fa recognoscible com a dret pertanyent a un determinat
tipus”.
Dret de vaga: Contingut essencial: expressió dels elements bàsics de la naturalesa
jurídica i l’expressió bàsica dels interessos jurídicament protegits pel dret.

El contingut essencial es la part del dret sense la qual el dret perd la seva naturalesa i
significat. Allò que el fa recognoscible com a dret pertanyent a un determinat tipus (ex.
vaga i serveis mínims del 80%). Per tant el contingut essencial es l’expressió dels elements
bàsics de la naturalesa jurídica i l’expressió bàsica dels interessos jurídicament protegits
pel dret.

3. Qualsevol restricció, a més, ha de respectar el principi de proporcionalitat, qualsevol

actuació dels poders públics que incideixi en matèria de drets ha de respectar aquest
principi, el qual es desdobla en tres principis:

● Principi d’idoneïtat o adequació: la restricció és útil i adequada per arribar al fi

perseguit

● Principi d’indispensabilitat: ha de ser imprescindible, necessària per assolir el fi

perseguit, no existint una altra possibilitat menys agressiva per al dret.

● Principi de proporcionalitat stricto sensu: la restricció produeix més avantatges

per a l’interès general que perjudicis sobre altres bens en conflicte.
 Casos:

a) es poden col·locar càmeres de videovigilància en el centres de treball? STC

39/2016, FJ 5
La legitimitat de la mesura restrictiva dependrà de la delimitació prèvia del dret i de que
respongui a una finalitat legítima. No es pot disposar de la imatge física, veu i no d’una persona
sense consentiment.

b) la policia pot interceptar les comunicacions de narcotraficants? També a la seva

parella, fills?
Dret al secret de les comunicacions article 18.3 (dret fonamental – secció 1a).

Es pot interferir en aquest dret a través d’una resolució judicial (si hi ha finalitat legítima), ha de
ser idonïa[1], necessaria[2] i proporcional[3]. Per aquest motiu la resolució ha de detallar el que
està permès (a qui s’interfereix, quin telèfon...).

____

[1] Apta per perseguir la finalitat de la que porta causa aquesta restricció.
[2] Existeix alguna altra mesura idonÏa menys restrictiva dels drets per aconseguir la mateixa finalitat?
[3] Element esencial que permet distingir la legitimitat d’una limitació de dret.

c) es pot declarar la detenció amb incomunicació d’una persona detinguda per

sospitosa de pertànyer a banda armada?
La CE garanteix uns drets de la persona detinguda (drets del detingut), la propia CE defineix en
quins supòsits es pot declarar la detenció amb incomunicació.

d) Es pot obligar a un treballador a cedir la seva imatge física en una activitat

laboral (STC 99/1994, Jamonero)

Passos: 1. Delimitació del dret; 2. Quin bé jurídic o bé constitucional es protegeix? 3.

Afecta el contingut essencial?; 4 Proporcionalitat en les tres vessants: adequació,
indispensabilitat, proporcionalitat.

5. La interpretació dels drets i la clàusula de l’article 10.2 de la CE

Dotar de significat jurídic a un precepte normatiu. Hi ha diversos criteris/tècniques

d’interpretació de drets però no totes elles son valides en matèria de drets fonamentals.

Els criteris clàssics d’interpretació no son vàlids en matèria de drets fonamentals.

Interpretació literal: el que diu el precepte de la Constitució.

1. Criteri interpretatiu de l’art 10.1 (connexió amb la dignitat): L’art 10 de la CE

consagrava el 1r apartat la idea de dignitat humana. En matèria de drets fonamentals
empre s’haurà de buscar la seva connexió amb aquest concepte, la dignitat humana no es
un dret fonamental sinó un valor.

2. Criteri interpretatiu de l’art 10.2 (la necessitat d’interpretar els nostres drets de
conformitat amb els tractats i la jurisprudència internacional en matèria de drets
fonamentals): les normes/preceptes de la CE que reconeixen drets han de interpretar-se
de conformitat amb els tractats internacionals en matèria de drets ratificats per espanya.
Si un tractat internacional ratificat per Espanya referit a dret té un contingut més ampli
que el que venia atorgant la CE, aquest precepte s’interpretarà en conformitat amb el
tractat i per tant s’amplia el ventall de facultats del dret establert en la constitució.
Aquesta remissió als tractats el que permet és dotar de major contingut als drets de la
constitució, no permet interpretar restrictivament el dret de la Constitució sinó per
atorgar-li unes facultats en conformitat amb els tractats.

No fa referència només a la remissió de tractats internacionals sinó també a la

jurisprudència recaiguda per les instàncies jurisdiccionals (TEDH, TJUE), òrgans que
garanteixen el conveni europeu i els drets de la UE i la Carta de drets fonamentals de la
UE.

Què vol dir això? Que per averiguar quin és el contingut dels drets de la CE de la secció I
caldrà atendre el que diu la CE i el que diu la jurisprudència del TC espanyol sobre el
precepte i el que diu la jurisprudència internacional. És a dir, integrem en els nostre
ordenament intern les normes i criteris establerts per tractats internacionals en matèria
de drets i per la jurisprudència recaiguda per aquests òrgans internacionals.

● Es busca un estàndard mínim en matèria de drets, a nivell sobretot de la UE. Un

dret s’ha d’interpretar en un mínim igual en tots els estats del conveni/de la UE, no
vol dir que s’interpreti de la mateix manera (no homogeneïtzació perquè depèn de
les respectives constitucions): Un estàndard mínim que pot arribar a ser un dret
comú mínim.

Els conflictes entre drets i altres béns jurídics: ponderació, raonabilitat i

proporcionalitat.

3. Criteri de la ponderació entre drets: cada dret té els seus propis principis de ponderació.2

Principi pro-libertate
En cas de dubte, interpretació més favorable als drets i llibertats fonamentals.
En conseqüència, les limitacions dels drets s’han d’interpretar restrictivament
justament fer afavorir l’exercici del dret fonamental.

2
Ponderar: determinar en aquell cas concret quin dret preval i quin dret s’ha de sacrificar, però no de forma
general sino en l’exercici concret que s’ha efectuat aquell cas.
 TEMA 3. GARANTIES NORMATIVES I INSTITUCIONALS DELS DRETS

3.1. Garanties no jurisdiccionals: la funció del legislador en matèria de drets.

Es poden distribuir/sistematitzar en funció de garanties no jurisdiccional i juris.

Jurisdiccional: òrgan amb capacitat per exercir jurisdicció, és a dir, jutjar i fer executar lo
jutjat. (òrgan judicial o TC o TEDH/TJUE)

NO JURISDICCIONALS: aquelles que NO vinguin oferides per òrgans jurisdiccionals:

tribunals ordinaris, TC, TEDH, TJUE. També s’anomenen garanties
normatives/institucionals, són mecanismes que la CE ofereix per garantir el dret NO
davant d’un òrgan jurisdiccional sinó de manera prèvia.

· Reserva de llei
· Contingut essencial
· Reforma constitucional
· Defensor del poble

JURISDICCIONALS: aquelles que vinguin oferides per òrgans jurisdiccionals: tribunals

ordinaris, TC, TEDH, TJUE.
• Protecció ordinària
• Preferent i sumària
• Recurs d’emparament
• TEDH

3.2. Reserva de llei

Garantía tradicional de l’Estat Liberal

Respon a la necessitat de que aquells àmbits referits als drets, en aquell moment
bàsicament expressats en el concepte de llibertat i propietat, només pogués intervenir el
Parlament, reservava qualsevol intervenció en matèria de llibertat i en propietat al
Parlament.

● Institució alemanya del segle XIX: en qüestions de llibertat i propietat havia

d’intervenir el Parlament i el Kàiser i altres qüestions podien ser regulades en
exclusiva per l’executiu.

Determinades matèries i determinats àmbits on només el parlament pot intervenir

perquè és l’òrgan que intenta ser representatiu i es allà on hi ha la societat representada a
través dels seus representants. Només l’òrgan que representa la voluntat popular podrà
decidir la seva intervenció en matèria de drets: reservar la intervenció al legislador.

Per què és important la reserva de llei? Pels principis propis del Parlament: principi de
publicitat i de pluralitat3= en el Parlament està present la minoria, obligació de debatre els
assumptes en públic.

Aquesta reserva de llei en matèria de drets es diferent en funció de la ubicació del dret.

3
Participació pública de les decisions i amb la pluralitat de la societat
Reserva de llei orgànica per al desenvolupament directe (regulació i ordenació dels
aspectes essencials del seu règim jurídics que inclou restriccions) dels drets de la secció I
(art. 81 CE). Interpretació estricta.

Reserva de llei ordinària per a la regulació de l’exercici dels drets (forma o modus
d’exercici, però també desenvolupament drets fora de la secció I) (art. 53.1 CE). Lleis
estatals i lleis autonòmiques.

Diferències: la matèria i el procediment

Exclou: decret-llei, decret legislatiu i reglament4, aquesta norma queda limitada a “un
complemento de la regulación legal que sea indispensable por motivos técnicos o para
optimitzar el cumplimiento de las finalidades propuestas por la Constitución o por la
propia ley”

• Control: Recurso y Cuestión de inconstitucionalidad

El paper del Legislador en matèria de drets

• Els drets fonamentals són:

– un límit a l’acció del legislador, límit enfront a l’acció de l’Estat

– també són objecte de regulació pel legislador

• Per què hi ha un legislador dels drets:

3 raons:

– 1ª. Els drets no són només drets de defensa (es satisfan amb una
abstenció –expressió, intimitat-: hi ha drets de participació (sufragi), de
prestació (educació, tutela) sinó que també requereixen la intervenció
del legislador per tal que el dret gaudeixi de la màxima eficàcia, facilitar
el propi exercici dels drets.

– 2ª. Els drets tenen un enunciat indeterminat/incert que ha de ser

concretat per tal de poder exercir el dret: exemple arts. 21.2, 20.1.d, 17.4
CE. El legislador i el TC han concretar/permetre activar l’exercici d’aquell
dret fonamental.

– 3ª. Perquè les societats evolucionen i es necessari que s’adopti una

regulació en aquella matèria = Força expansiva dels drets: maternitat
subrogada (art. 15 CE); videovigilància al carrer (art. 18 CE); dret a l’oblit
(art. 18 CE)

3.3. Contingut essencial

Afecta a tot el capítol segon.

CONTEXT: La concepció anglosaxona entén els drets com a triomfs front el poder, front la
majoria. Fonament de la primera esmena de la Constitució USA: el legislador no pot,

4
Norma que emana del govern i que té un caràcter infra legal (conforme la llei).
mitjanant llei, restringir la llibertat religiosa, la llibertat d’expressió i d’informació o el dret
de reunió pacífica.

CONTEXT: La concepció anglosaxona entén els drets com a triomfs front el poder,
front la majoria. Fonament de la primera esmena de la Constitució USA: el
legislador no pot, mitjançant llei, restringir la llibertat religiosa, la llibertat
d’expressió i d’informació o el dret de reunió pacífica.

Art. 53 cap. garanties dels drets: “Sólo por ley, que en todo caso deberá respetar su
contenido esencial, ...”
Influència de dret comparat, denominador comú que apareix en totes les
constitucions;
- Art. 19.2 LFB. Permet al legislador la restricció de Drets, sense afectar a la
seva essència. La LFB no defineix què és el contingut essencial. Haurà de
configurar-se a partir de doctrina i jurisprudència.
- Art. 18.3 Constitució Portugal: “las leyes restrictivas de los derechos no
podrán restringir el contenido esencial de los preceptos constitucionales”.

La idea de què hi ha un nucli dur i indisponible per al legislador entra en altres

sistemes legals a través de la jurisprudència constitucional. -Límit
constitucional,límit al legislador que garantitza per salvaguarda el dret-

És a dir, protegeix l’essència o el contingut mínim, indisponible i intangible del

dret.
Si hi ha un contingut essencial, ha d’existir també un contingut complementari o
accidental (teoria del ou fregit). Serà el TC o la doctrina els encarregats de dirimir. El
TC ha establert dos vies per internar esbrinar i apropar-nos quin pot ser el
contingut
essencial del dret.

És un problema d’interpretació de DDFF5: STC 11/1981 estableix 2 criteris principals per

deduir el contingut essencial

1: “constituyen el contenido esencial de un derecho subjetivo aquellas

facultades o posibilidades de actuación necesarias para que el derecho
sea recognoscible como pertinente al tipo descrito”

2: “puede determinarse también complementariamente a partir de lo que

se llama los intereses jurídicamente protegides”

En general, s’ha d’atendre dret a dret: ex. concepte de flagrància6 de l’art. 18.2 CE (STC
341/1993)

Determinació del contingut essencial no es del legislador (per ell es un límit) sinó que
es treball del TC.

5
Doble dimensión de los derechos fundamentales
6
Percepció/visualització del delicte
Doble funció del contingut essencial:

- Afirmació d’un contingut del dret directament eficaç des de Constitució.

Control recurs d’empara.

- Límit a l’acció reguladora i limitadora del legislador. Control TC a través del

recurs d’emparament, el recurs i la qüestió d’inconstitucionalitat.

3.4. Reforma constitucional

Procediments

– Art. 168 (reforma agravada)

• Reforma total

• Reforma parcial

– Título Preliminar (arts. 1-9)

– Título I, Capítol II, Sección I (arts. 15-29)

– Título II (La Corona)

– Art. 167 (reforma simple)

• Reforma parcial

3.5. El Defensor del Poble i el Ministeri Fiscal.

Base normativa: art. 54 CE i LO 3/1981, de 3 d’abril, del Defensor del Pueblo.

• És el Comissionat de les Corts Generals per a la protecció dels DDFF i el control

de l’Administració.

• Protegeix tots els drets del Títol I, inclosos els principis rector del Capítol III.

Estatut

• Elecció per majoria qualificada de les Corts (3/5).

• Mandat de 5 anys renovable, desvinculat de períodes legislatius, per garantir la

seva independència.

• Inviolable per les seves opinions.

• Règim d’incompatibilitats molt estricte.

Funcions

• No té funcions jurisdiccionals: Investiga, recomana i elabora informes.

• No té competències executives o coercitives: realitza la seva funció fent ús de

la seva autoritat.

• Té competència sobre l’activitat de tota autoritat, funcionari o persona que

actuï al servei o de qualsevol administració (estatal, autonòmica o local),
incloses l’adm judicial, penitenciària o militar

• Controla el funcionament de l’administració en relació amb tots els drets del

Títol I.

• Treballa d’ofici o a instància de part.

• Degut a les seves facultats inspectores i d’investigació els funcionaris públics

estan obligats a cooperar.

• Té potestat per personar-se en la seu de les AAPP per comprovar dades, fer
entrevistes, estudiat expedients, ..

• Presenta un informe anual davant les Corts.

• Gaudeix de legitimació per presentar demandes davant els tribunals

ordinaris i recursos d’inconstitucionalitat i d’emparament davant TC

Existència d’una institució que te com a funció vetllar i garantir els drets del títol 1 en front
de l’administració amb legitimació per interposar demandes.

OBJECTIU general : Intenta preservar i protegir tots els drets del títol primer a través del
control de la administració, en tota matèria de drets. No te potestat sancionadora, però té
capacitat i legitimació per presentar una demanda per protecció de drets davant
Tordinaris o TC.
 TEMA 4. LES GARANTIES JURISDICCIONALS DELS DRETS

1. LES GARANTIES JURISDICCIONALS DELS DRETS

Sol·licitar la tutela d’un dret fonamental quan aquest s’ha vulnerat. L‘efecte de solicitar la
tutela és anular de lacte que s’ha ocasionat al vulneració del dret i reestablir a la persona
amb la finalitat del seu dret. Per tant, es tracta de protegir drets, anulant l’acte. També
tenen el dret d’exigir una prestació.

Mecanisme per protegir (anul·lar / exigir)

● Reacció negativa (enfront intromissions il·legítimes)
● (honor i intimitat, inviolabilitat domicili, ...)
● Exigència positiva (acció de protecció)
● (habeas corpus, inscripció associació, ...)
*Declarar la nul·litat del acte que ha causat la vulneració i a la vegada exigir restablir
la integritat del seu dret a la persona.

Pressupòsit
● Vinculació poders públics a CE (art. 9.1 CE)
● Eficàcia directa drets Cap. II (art. 53 CE)

Mediata: En el capítol II, tots els drets son exigibles directament davant dels poders
públics.
En el capítol III, no neixen drets subjectius fins que el legislador no actui. El dret no neix
del legislador sino de la llei.

Dret públic subjectiu No com a normes subjetives. (facultat obrar protegida ordenament
jurídic directament per la CE o mediatament - via llei)

Resoldre un cas:
Dret vulnerat?
Qui vulnera el dret?
Quin acte (acció de vulneració)?
*si ho sabem distingir correctament, sabrem quina es la via d’empara.

2. PROTECCIÓ JUDICIAL ORDINÀRIA I PROCEDIMENT PREFERENT I SUMARI.

Mecanismes de protecció jurisdiccional dels drets fonamentals.

No es pot protegir un dret si previament no ha estat vulnerat.

Interna (drets CE i drets TTII)

1. Justícia ordinària:
- Procediment ordinari (art. 24 CE i 7 LOPJ). Tot Cap II i Cap III si llei
 - Procediment preferent i sumari (art. 53.2 CE). Art. 14 + Secció I

2. TC recurs empara

Protecció dual. Els drets de la CE s’instarà davant de la justicia ordinaria i també de la

justicia constitucional. En el marc de la tutela que ofereixen els tribunals ordinaris també
s’articula una protecció dual. Són els propis jutges i magistrats ordinaris que ofereixen la
tutela dels drets pero a través de procediments diferents.

Hi ha dos procediments7 diferents de tutela ordinaria.

● Ordinari → Abarca tots els drets del cap. II i el cap. III si hi ha llei (no drets
subjectius fins que no intervé el legislador)
● En canvi, la CE regula un procediment precedent i sumari només per uns drets
en concret (Art. 14 + drets de la secció I)

Internacional (drets TTII + interpretació drets CE)

TEDH
TJUE
Altres

LA PROTECCIÓ JUDICIAL ORDINÀRIA

Art. 24 CE: “Todas las personas tienen derecho a obtener la tutela efectiva de los jueces y
tribunales en el ejercicio de sus derechos e intereses legítimos”.

Art. 7 LOPJ: “Los derechos y libertades reconocidos en el Capítulo Segundo del Título I de
la Constitución vinculan, en su integridad, a todos los Jueces y Tribunales y están
garantizados bajo la tutela efectiva de los mismos.
2. En especial, los derechos enunciados en el artículo 53.2 de la Constitución se
reconocerán, en todo caso, de conformidad con su contenido constitucionalmente
declarado, sin que las resoluciones judiciales puedan restringir, menoscabar o inaplicar
dicho contenido.
3. Los Juzgados y Tribunales protegerán los derechos e intereses legítimos, tanto
individuales como colectivos, sin que en ningún caso pueda producirse indefensión. Para
la defensa de estos últimos se reconocerá la legitimación de las corporaciones,
asociaciones y grupos que resulten afectados o que estén legalmente habilitados para
su defensa y promoción”

● Protecció de tot dret i interès legítim

● Front l’administració:
- Jurisdicció contenciós-administrativa, Llei 29/1998

● Front els particulars:

- Jurisdicció civil. Llei 1/2000 d’Enjudiciament Civil

7
Conjunt de trámits encadenats desde que es presenta la solicitud de tutela fins que obtenim la resolució
judicial.
 - Jurisdicció penal. Llei d'Enjudiciament Criminal
- Jurisdicció laboral. Llei 36/2011

Tots els drets del Cap. II vinculen a jutges i magistrats que estan obligats a garantir-los i
protegir-los. Qualsevol drets o interés legítim quan és vulnerat podem solicitar-ne la
seva protecció i la seva tutela davant dels jutges ordinaris. Si qui ens vulnera el dret o
interés legítim, si qui ens ha impedit obtenir una beca, exercir el dret a reunió, no ens ha
donat el permís per dur a terme activitat economica, és l’administració (poder públic)
aleshores el procediment que haurem de fer servir és el que es troba a la llei de
contenciós-administrativa. Si qui ens vulnera el dret és un particular, haurem d’activar
la protecció en funció de la relació que nosaltres tinguem amb aquell particular. Si es
considera que s’ha comés un delicte anirem per la via penal.

PROCEDIMENT DE TUTELA ADEQUAT DEPENDERÁ DE QUI ENS HA VULNERAT EL

DRET.

LA PROTECCIÓ JUDICIAL PREFERENT I SUMÀRIA. EMPARA ORDINARI

Art. 53.2 CE: “Cualquier ciudadano podrá recabar la tutela de las libertades y derechos
reconocidos en el artículo 14 y la Sección primera del Capítulo segundo ante los Tribunales
ordinarios por un procedimiento basado en los principios de preferencia y sumariedad”

Quan reaccionem a un dret ubicat a la secció I o art. 14. Podem sol·licitar la tutela davant
de la jurisdicció ordinaria pero davant d’un procediment diferent que es el preferent i
sumari.

Via especial de protecció caracteritzat per les notes de

Preferència: Suposa tramitació prioritària. Condició procesal més avantatjosa a totes

aquelles causes que tinguin per objecte la tutela d’un dret fonamental. Si es presenten
dues demandes, mateix dia, mateixa hora, però una en cada protecció. Té preferència la
preferent i sumaria. Passa per davant de la resta. A més els terminis són més curts amb la
idea de intentar oferir una tutela més rápida perquè estem en presència de drets
fonamentals.

Sumarietat: suposa tramitació accelerada derivada de la reducció de terminis i cognició

limitada (només es discuteix vulneració de drets, no qüestions mera legalitat).
Cognició limitada → conocimiento limitado. Això vol dir que quan el jutge analitzi la causa,
només atendrà a la qüestió de la vulneració del dret i no a altres aspectes de mera
legalitat. Si a més volem reivindicar alguna cosa, quedarà en segon pla. El que és sumari,
essencial és la vulneració del dret.

Àmbit de drets; art. 14 Secció I (15-29) - No el 30.2 CE → poden ser objecte d’una tutela a
través de procediment preferent i sumari.
Qui decideix anar per una protecció o altre depèn del ciutadà. No s’imposa la vía preferent
i sumaria.

Conclusió: La protecció dels drets fonamentals no és monopoli TC. L’estem instant a

la jurisdicció ordinaria.

PROCEDIMENTS PREFERENTS I SUMARIS

● Contenciós administratiu: LJCA 22/1998

arts. 114-121: actes administratius, via de fet i inactivitat de l’administració

● Laboral: Llei 36/2011, de la Jurisdicció social

arts. 177-184: protecció de la llibertat sindical, vaga i altres drets fonamentals

● Civil: Llei d’enjudiciament civil 1/2000

art. 249: protecció del dret a l’honor, a la intimidat i a la pròpia imatge, i
tutela judicial civil de qualsevol altre dret

● Contenciós-disciplinari militar: LO 2/1989

art. 453: contra sancions disciplinàries que afectin a l’exercici dels drets assenyalats
a l’art. 53.2 CE

● Penal: directament. En principi la via penal és prou preferent i garantista per no

necessitar un procediment específic.

L’HO MÉS RELLEVANT ÉS IDENTIFICAR L’ACTE DE LA VULNERACIÓ D’AQUEST DRET I

QUI L’HA FET.

Processos especials protecció de drets concrets

La CE ha volgut que determinats drets tinguin un procediment específic per la tutela
d’aquests drets.

Dret de rectificació: LO 2/1984

Habeas corpus: LO 6/1984
Dret de reunió i manifestació: art. 122 LJCA 22/1998
Dret de sufragi: recursos contra la proclamació de candidatures i candidats electes LOREG
5/1985

Incident de nul·litat actuacions

● Ampliació per LO 2/2007 (LOTC): nou art. 241.1 LOPJ

● Fonamentar en qualsevol vulneració drets art. 53.2 CE
- C/ resolucions fermes
- Per parts en procés (o qui hauria d’haver-ho estat)
- No s’hagi pogut denunciar abans

3. RECURS D'EMPARA DAVANT EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL.

EL RECURS D'EMPARA
És l’art. 53 el que posibilita que aquells drets que poden ser objecte de tutela del preferent
i sumari tb puguin ser-ho a través del recurs d’empara. És a dir; art. 14 + secció I i en
AQUEST CAS el 30.2.

INTRODUCCIÓ

● És l’última garantia dels drets en el sistema constitucional espanyol.

● El Tribunal Constitucional l’ha definit com a “un remedio subsidiario de protección
de los derechos y libertades fundamentales, cuando los poderes públicos han
vulnerado tal deber” (STC 18/1984).

L’EMPARA ÉS SUBSIDIARI: No es pot acudir directament a l’empara. Obligatoriament cal

instar la tutela i defensa de drets a la jurisdicció ordinària (ordinari o preferent i sumari)
i només quedarà oberta la via de l’empara quan els poders públics han vulnerat aquest
dret a tutela. L’empara només el podrem interposar quan hem instat la jurisdicció
ordinària i tot el que puguem activar i aquests tribunals ordinaris no han garantit
aquesta tutela.

ÀMBIT (MATÈRIA)

Tutela els drets reconeguts a la secció primera (arts. 15-29 CE)

+ El principi d’igualtat (art. 14 CE)
+ L’objecció de consciència (art. 30.2 CE)

NO possibles lesions altres drets (llevat connexió amb drets emparables):

● Salud (art. 43 CE) → integritat física (art. 15 CE)

En relació a l’art. 10.2 CE: s’ha d’al·legar dret de la CE, en la seva interpretació amb el CEDH.
Ex: art. 20 CE i art. 10 CEDH

Si no aleguen algun d’aquests drets → INADMISSIÓ DE L’EMPARA

LEGITIMACIÓ

Legitimació activa: art. 46 LOTC

1. Persones físiques o jurídiques amb interès legítim
● Interès legítim: obtenció d’un benefici o desaparició d’un perjudici en el
caso que el recurs prosperi.
● Haver estat part en el procés judicial previ, sempre que hagi estat possible
(art. 44 LOTC)

2. Ministeri Fiscal
3. Defensor Poble
Es necessari no confondre la funció de l’empara amb el objecte d’aquesta. L’objecte
es
l’acte susceptible a impugnació. NO una llei o norma amb rang de llei.
Es a dir, vulneracions dels drets i llibertats originades por disposicions normatives
sense
rang legal, actes jurídics i simple via de fet dels poders públics (Art. 41.2 LOTC)

OBJECTE: ACTES SUSCEPTIBLES D’IMPUGNACIÓ

Objecte: contra què interposem l’empara.

Vulneracions dels drets i llibertats originades por disposicions normatives sense rang legal,
actes jurídics i simple via de fet dels poders públics (Art. 41.2 LOTC)
● Relacions entre particulars. En principi excloses de l’empara constitucional, han
de ser protegides a través de la tutela judicial ordinària.
● Però si la protecció no s’ha produït o ha estat defectuosa, a través d’un ficció
s’imputa a l’òrgan judicial la responsabilitat de la vulneració del dret substantiu
per no haver-ho tutelat correctament (via art. 44 LOTC).
● Drittwirkung. → Eficaç enfront a tercers dels drets fonamentals.
● L’art. 24 CE (tutela judicial) actua com a dret instrumental que obra la via
d’emparament a les vulneracions de drets entre particulars.

Interpretació flexible entenen que si aquest dret no ha estat tutelat correctament es pot
interposar l’empara.

NO RECURS D’EMPARA ENFRONT UNA LLEI.

Previsió de diferents vies LOTC

Legislatius: Art. 42 LOTC. Contra decisions o actes sense valor de llei emanats de les Corts
o Parlaments. EMPARA DIRECTE (no subsidiarietat) (llevat que s’estableixi una reclamació
prèvia davant el mateix òrgan) Termini: 3 mesos. Quan imputem la lesió del dret en un
acte del poder legislatiu.

Quin pot ser un acte sense valor de llei de les corts generals?

Executius: Art. 43 LOTC. Contra disposicions normatives sense rang legal, actes jurídics o
simple via de fet del Govern i dels seus agents o funcionaris. Esgotament via judicial.
Termini: 20 dies des de la darrera resolució judicial ferma. Quan imputem la lesió del dret
en un acte del poder executiu.

Judicials: Art. 44 LOTC. Vulneració amb un origen immediat i directe en un acte o omissió
judicial. Esgotar via judicial. Termini: 30 dies de la notificación resolución judicial. Quan
imputem la lesió del dret a un acte del poder judicial.

PROCEDIMENT. FASE D’ADMISSIÓ

Art. 50 LOTC
● Requisits d’admissibilitat:
a) Que la demanda cumpla con lo dispuesto en los artículos 41 a 46 y 49.
b) Que el contenido del recurso justifique una decisión sobre el fondo por
parte del Tribunal Constitucional en razón de su especial trascendencia
constitucional, que se apreciará atendiendo a su importancia para la
interpretación de la Constitución, para su aplicación o para su general
 eficacia, y para la determinación del contenido y alcance de los derechos
fundamentales.

Nova concepció del recurs: pretén evitar la interposició excessiva d’empares

La demanda ha de contenir:
● Exposició dels fets de forma clara i concisa
● Citar els preceptes constitucionals infringit: al·legar vulneració d’un dret previst
entre el art. 14 i 29 i 30.2 CE
● Empara que es sol·licita per preservar o restablir el dret vulnerat

Documents necessaris:
● Representació del sol·licitant d’emparament
● Certificació de la resolució recorreguda
A més
● Respectar el termini d’interposició de la demanda
● Haver invocat en la via judicial prèvia el dret lesionat
● Haver esgotat la via judicial prèvia
● Justificar l’especial transcendència constitucional del recurs (art. 49 LOTC)

PROCEDIMENT. L’ESPECIAL TRANSCENDÈNCIA CONSTITUCIONAL (ART. 50.1.B) LOTC)

● Requisit introduït per la LO 6/2007

○ Importància per a la interpretació de la CE
○ La aplicació o general eficàcia de la Constitució
○ La determinació del contingut i abast dels drets

EL TC VA INTENTAR ESTABLIR ELS ELEMENTS QUE PERMETIN DE CARA ALS

ADVOCATS DETERMINAR QUE AQUELL ASSUMPTE TÉ IMPORTÀNCIA JUDICIAL
TRASCENDENTAL.

● Definició molt àmplia, concretada a la STC 155/2009

1. Quan es plantegi un problema o faceta del dret sobre el que no hi hagi
doctrina del TC
STC 83/2016. Reals Decrets pels que es va declarar l’Estat d’alarma, poden
ser objecte d’impugnació davant la jurisdicció administrativa?
Un real decret és un reglament que ha emanat del govern. Aquestes declaracions poden
limitar drets i són decisions que no estan sotmeses al dret administratiu. Podia ser objecte
que el TC.

2. Aclariment o canvi de doctrina

STC 26/2011 : el dret a la no discriminació en l’àmbit laboral quan és l’home
el que insta la modificació de les seves condicions de treball per aconseguir
una conciliació familiar.
 La vulneració del dret q s’al·lega a empara és causa directa duna previsió
legal, per tant, a causa d’una una transcendència legal que permetrà que el
propi tc es planteja la constitucionalitat de la llei.

3. Quan la vulneració del dret que es denuncia prové d’una llei o d’una
altra disposició de caràcter general

STC 118/2014 (FJ 2): l’origen de la vulneració es trobava en l’art. 3 de la Llei

d'assistència jurídica gratuïta.

4. Reiterada interpretació de la llei que el TC considera lesiva dels drets

fonamentals.
STC 131/2016: sobre l’art. 57,2 LOEx sobre la ponderació de les circumstàncies
personals i l’expulsió judicial (pena privativa de llibertat superior a 1 any).

5. Incompliment general i reiterat de la doctrina constitucional

STC 130/2016 i STC 144/2016, els òrgans judicial incomplien la doctrina que
obliga a investigar les tortures.

6. Negativa manifesta del deure d’acatament de la doctrina constitucional.

STC 59/2011, un òrgan judicial que incorria reiteradament en defectes de
motivació fent afirmacions estereotipades.

7. La rellevància general i repercussió social o econòmica de la qüestió

plantejada. La resolució de recurs afecta a moltes persones (directa o
indirectament)
STC 23/2015 (FJ 2) sobre sistemàtica inadmissió a tràmit d’escrits
parlamentaris per part de la Mesa.

La demanda ha de contenir:

● Exposició dels fets de forma clara i concisa

● Citar els preceptes constitucionals infringit: al·legar vulneració d’un dret previst
entre el art. 14-29 i 30.2 CE
● Empara que es sol·licita per preservar o restablir el dret vulnerat
● Documents necessaris:
○ Representació del sol·licitant d’emparament
○ Certificació de la resolució recorreguda
A més
● Respectar el termini d’interposició de la demanda
● Haver invocat en la via judicial prèvia el dret lesionat
● Haver esgotat la via judicial prèvia
● Justificar l’especial transcendència constitucional del recurs (art. 49 LOTC)

EFECTES DE LES SENTÈNCIES (Inter partes)

● Atorgament i denegació de l’empara.

● Si atorga l’empara: pronunciaments possibles (art. 55 LOTC)
● Autoqüestió d’inconstitucionalitat (art. 55.2 LOTC).
Efectes de les sentencies; inter partes, només a les parts del procés:
- la persona que ha posat la demanda
- i el poders, executiu, legislatiu i judicial

Atorgament i denegació de l’empara:

● Si atorga l’empara: pronunciaments possibles (art. 55.1 LOTC)

La sentencia que otorgue el amparo contendrá alguno de los pronunciamientos
siguientes:
a) Declaración de nulidad de la decisión, acto o resolución que haya impedido el
pleno ejercicio de los derechos o libertades protegidos, con determinación en su caso
de la extensión de sus efectos.
b) Reconocimiento del derecho o libertad pública, de conformidad con su
contenido constitucionalmente declarado.
c) Restablecimiento del recurrente en la integridad de su derecho con la adopción
de las medidas apropiadas para su conservación.

EXEMPLES de PRONUNCIAMENTS:

1. STC 7/1994 (negativa a sotmetre’s a la prova de paternitat).

En aquest cas, el Tribunal constitucional considera que el Tribunal Suprem vulnera el dret
a
la tutela judicial efectiva. Reconeix el dret fonamental vulnerat i anul·la la sentència del
Tribunal Suprem, al mateix temps que declara la fermesa de la sentència de 1a instància.
“Ha decidido:Estimar el recurso de amparo y, en consecuencia:

1. Reconocer el derecho de la demandante a la tutela judicial efectiva sin

indefensión.
2. Anular la Sentencia de la Sala de lo Civil del Tribunal Supremo de 30 de
abril de 1992 (rollo núm. 1.126/90), con la consiguiente firmeza (No pot ser
reconeguda) de la Sentencia de la Audiencia Provincial (Sección Décima) de 26 de
febrero de 1990 (R. 873/88).”

→ Aquí es reconeix el dret vulnerat i es declarà la nul·litat de la decisió del TS i es

retroactau a la sentencia de la Audiència provincial.

2. STC 106/1996 (infermera d’hospital religiós, vulneració per part d’una persona
jurídica privada, que per jutjar-la es necessita vincular articles constitucionals).
En aquest cas el Tribunal Constitucional considera que la decisió del Tribunal
ordinari (davant la via laboral) vulnera el dret fonamental de la treballadora a la seva
llibertat d’expressió, declara directament la nul·litat de l’acomiadament i anul·la totes
les sentències judicials que el neguen.
“Ha decidido: Otorgar el amparo solicitado por doña I.M.H. y en consecuencia:

1. Reconocer la vulneración del derecho de la demandante a la libertad de

expresión.
2. Restablecerla en su derecho y, a este fin, declarar la nulidad del despido de
que fue objeto la demandante, así como anular la Sentencia de 14 de enero de
1992 de la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Andalucía,
dictada en el recurso de suplicación núm. 1.453/91; y la Sentencia de 10 de julio
de 1991 del Juzgado de lo Social núm. 6 de Granada, dictada en los autos núm.
4.820/91.”

3. STC 229/1998 (Comunicació processal). En aquest cas el Tribunal

Constitucional aprecia la vulneració de la tutela judicial efectiva. Anul·la la
resolució judicial que vulnera el dret i retrotreu les accions judicials al moment
anterior a la vulneració del dret.

“Ha decidido:
Otorgar parcialmente el amparo solicitado por don J.A.Z.D y, en consecuencia:
1. Reconocer que la falta de traslado al recurrente de la providencia dictada por el
Juzgado de Vigilancia Penitenciaria de Málaga el 24 de junio de 1994 ha lesionado
su derecho constitucional a la tutela judicial efectiva y sin indefensión.
2. Restablecerle en su derecho y, a este fin, anular el Auto dictado por la Audiencia
Provincial de Jaén, de 10 de octubre de 1994, por el que se ordenó el archivo del
rollo de apelación penal 104/94.
3. Retrotraer las actuaciones al momento inmediatamente posterior a la providencia
dictada por el Juzgado de Vigilancia Penitenciaria de Málaga de 24 de junio de
1994 por la que se inadmitió la apelación interpuesta por el recurrente en el
expediente 1.654/93, para que se dé traslado de la misma al recurrente y, de este
modo, pueda utilizar contra dicha resolución los recursos legalmente previstos.”

→ (quan parlem de art 24) es retroactrau perque la persona pugui fer ús del seu dret,
respectant el procediemnt. El poder judicial torni a dictar sentencia.

● Autoqüestió d’inconstitucionalitat (art. 55.2 LOTC).

El coneixement del recurs depèn de la secció del Tribunal C, llavors s’autoqüestiona

davant el ple la constitucionalitat de la llei. Per tant, s’anul·larà el procés d’empara fins
que es resolgui si la llei a possibilitat la vulneració.

“Si el recurso de amparo debiera ser

estimado porque, a juicio de la Sala o
Sección, la ley aplicada lesione
derechos fundamentales, se elevarà la
cuestión al Pleno con suspensión del
plazo para dictar sentencia.”