John Locke

Hobbes i Rousseau diuen que un estat no és natural.

Contracte social: Pactes que es fa per crear un estat.

Estat de natura: És la manera que tenen els individus de relacionarse en estat natural.

Hobbes

En l’estat de natura l’individu busca el seu propi interès, és a dir, és egoista. També. hi ha una
guerra de tots contra tots i la llei no escrita és la llei del més fort.
El pacte és crear una institució que hi hagi el monopoli de violència, com la policia o
l’exèrcit. Deixen la violència en o per un dictador.

Al 1868 va haver una revolució que és diu “La gloriosa”, per establir la monarquia
parlamentaria a Gran Bretanya. A la resta d’Europa hi ha absolutisme fins al 1789, que hi ha
la revolució francesa.

Rousseau

L’home és bo, compassiu, lliures i l’estat de natura és una fantasia on l’individu es torna
dolent en el moment que la societat ho fa dolent.
Els individus fan uns contractes perquè volen i lliurament. Les lleis del contracte surten de la
voluntat general.
Rousseau proposa una democràcia directa i sobirania popular. El poble té tot el poder.

John Locke

Va ser un dels ideolegs de la revolució de “La Gloriosa”. Locke va proposar la ideologia del
liberalisme polític.
En l’estat de natura l’individu viuen en llibertat però respecten una llei natural.
Aquesta llei consisteix en defensar 3 casos:
- Protegir la llibertat dels individus
- Protegir la vida dels individus
- Protegir la propietat dels individus

Hi ha individus que no la compleixen i tenen dret al càstig.

Quan hi ha molts càstigs al final ja no estem en estat natural, sino en una guerra de tots entre
tots.

En el pacte dels individus posen limit a la llibertat per un benefici, que es que l’estat
s’encarregui de tot.
L’estat dona certes coses quan reuneixen a la violència:
- Lleis escrites
- Figura dels jutges
- Divisió de poders

Poder legislatiu: Té el poder el parlament

Poder executiu: Té el poder el govern
El poder judicial per locke és un poder federatiu que diu de protegir l’estat i la seguretat de
l’estat amb policia i exèrcit, i relacions internacionals.

En el segon tractat del govern civil assenta les bases del constitucionalisme polític.
Aquesta política es basa en un document que és diu constitució: fonament de totes les lleis
que hi haurà.
La burgesia té aspiracions polítiques, i volen que el rei deixi d’estar al poder.

John Locke serà el primer autor liberal i formaria part del constitucionalisme polític. El
liberalisme és la base.
Totes les lleis escrites s’han de basar sempre sobre la llei natural. Basades en pensar com
protegir la vida, etc…

El pacte que crea l’estat és una ampliació de l’estat de natura.

La igualtat en l’estat és la igualtat davant de la llei. No hi ha privilegiats.
L’imperi de la llei és que la llei està sempre per sobre de qualsevol individu.

Tot el primer tractat de Locke és una crítica a les monarquies de dret civil.
La democràcia és la base del sistema polític liberal.

Els ciutadans tenen dret a la revolució si el legislatiu no compleix amb allò que se li ha
encomanat, la gent té dret a fer fora als que estan governant, si fins i tot amb violència.
Però no se’t pot condemnar.

Llibertat i propietat

El dret a la propietat és el dret més natural i més important i és el fonament moral de l’estat.
Això pot semblar desproporcionat, sobretot pel fet que la propietat ha estat assenyalada com
la causa dels mals atribuïts al sistema capitalista.

Rousseau: La propietat privada és la causa de totes les desigualtats.

La propietat privada per Locke és un dret natural, ja que així no constata l'observació
empírica. Des de l’inici dels temps els humans s’han anat apropiant dels béns bàsics que han
necessitat.
El dret natural a la propietat és un principi moral perquè és la base de la llibertat individual.
Per Locke ser lliure vol dir la capacitat de possessió de la pròpia persona sobre sí mateixa i
sobre el fruit del seu treball.
en l’estat de natura tot és de tots fins que algú s’apropia de quelcom que necessita.
La indústria i les necessitats vitals determinen el valor de cada casa.

Aquest dret natural ha de tenir unes regles d’ús: cada ésser humà només es pot apropiar d’allò
que necessita i pot usar.
Si això es compleix, el dret de propietat serà just.

La cobdícia (acomulació de riquesa o recursos) fa que el dret de propietat generi desigualtats.

De fet, amb l’aparició de diners això ja ha succeït.

Perquè ja ha començat l’acomulació de riqueses i per evitar que el dret de propietat sigui font
d’injusticies, fa falta una societat política que legisla i ordeni elq que per la llei natural és
indiscutible.

L’objectiu del govern és protegir el dret de la propietat de cadascú. El dret positiu, que és
igual per a tothom, fa que se superin les desigualtats de l'Estat de natura.

Tothom, en una societat civil, hi ha de complir amb les lleis,

Perquè això sigui possible, ha de ser consentida per tota la comunitat.
Només el consentiment dels súbdits és prova de que el govern és legítim i just. El contracte
social que defensa Locke està basat en el consentiment.

A diferència de Hobbes, allò que fomenta el contracte no és la por ni l’ambició, sinó la

tendència de la humanitat a l’ordre social. Tots els individus volen tenir protegit el seu dret a
la propietat i aquesta protecció només pot ser garantida per la llei.

Llibertat: Capacitat de poder disposar del que un adquireix de forma legítima.

- Per Locke la llei natural té un origen diví (de déu) i a més és moral
- Si la societat civil és una societat lliure d’homes voluntàriament reunits.
- Per què son absurdas les guerres de religió? 2 motius
- 1 Perquè ningú té la veritat absoluta
- 2 El fet de ser religiós és una decisió pròpia.