TEMA 4

(I)

Canvis polítics, ideològics i socials:

l’època de les revolucions.
Sistema d’Antic Règim. Oposició a
l’absolutisme. Filosofía política i Il·lustració
 1. La monarquia absoluta S.XV-XVI
principi de l’Estat modern, centralització del poder contra el
particularisme feudal.
El Poder absolut del monarca deriva directament de Déu.
Principals monarquies absolutes en Europa: Espanya, França, Gran
Bretanya, Rússia.

Teòrics de l’absolutisme:

N. Machiavelli, (1469-1527)
Il Principe 1513
J. Bodin. (1529-1596),
T. Hobbes (1588-1679) El
Six livres de la République Leviatán, 1651.
1576
 2. Oposició a les monarquies absolutes

Jacobo I Estuardo (1603-1625)

Intent de instaurar una
Carles I (1625-1649) monarquía absoluta

conflicte entre la Corona i el Parlament

representant de la aristocràcia i clero (Càmara dels Lores) i de la burgesía
(Càmara dels Comuns).
1640 Guerra Civil
1645 Oliver Cromwell lidera les tropes parlamentàries i guanya.
1649 Carles I executat.
1658 mort de Cromwell:
entren en Londres les tropes antirrepublicanes.  restauració dels Estuart.
Carles II (1660-1685)  Intent de tornar a l’absolutisme i al catolicisme.

1688 segona guerra civil,

la “gloriosa”

Quan Jacobo II (1685-1688), catòlic, vol bautizar

el seu fill:

Sublevació nacional

Guillermo III de Orange (1689-1702) marit de Maria,

filla protestant de Jacobo.
Es busca una nova legitimitat que no fora dinàstica.
Finalment li dóna al 1689 el Parlament.
Amb la Bill of Right, neixia la primera
Monarquia Constitucional
Bill of Rights:

• “Que el pretès poder de suspendre les lleis o l'execució de

les lleis per autoritat real, sense consentiment del
Parlament, és il·legal”.

• “Que el recaptar moneda per o per a l'ús de la Corona,

sense acord del Parlament, és il·legal”.

• “Que està en el dret dels subditos el formular peticions al

Rei i que tota persecució per tals peticions és il·legal”

• “L'elecció dels membres del Parlament és lliure”

 3. Bases ideològiques de la monarquia constitucional i del
liberalisme polític:

J. Locke 1690 Segundo tratado sobre el gobierno civil

Nova legimitat del poder polític

la sobirania deriva del pacte social entre homes i es
fonamenta en els drets naturals i no divins.

•El límit del poder polític es troba en els drets naturals de l'home (dret a la vida, felicitat,
llibertat i propietat)
•Aquests drets són innats i iguals per tots  principi d'igualtat d’oportunitats
•La funció del govern es la tutela d’aquests drets naturals, si no compleix, perd la seva
legitmitat i pot ser substituït.  limitació del poder. Afirmació del dret d’oposició.
•La sociedad civil neix amb la estipulació d’un «contracte». El consens de la comunitat
és allò que legitima la acció del govern.
•El poder polític ha de dividir-se en un legislatiu (la majoria fa pesar la seva voluntat) i
un executiu limitat pel primer. El parlament, elegit lliurement pel poble (no en Sufragi
universal)) deté la sobirania nacional.
•Defensa de la tolerància religiosa  separació entre Esglèsia i Estat. La religió és un
fet privat. Element central del liberalisme modern.
•Llibertat d’expressió, pensament, opinió.
 El pensament de Locke va ser una de les bases de la
Il·lustració francesa

IL·LUSTRACIÓ

LIBERALISME NACIONALISME SOCIALISME

Principals corrents polítics del món contemporani

Charles Louis de Secondat, Senyor de la Brède i Baró de Montesquieu
(1689-1755),

El espíritu de las leyes (1748)  tractat

de ciències polítiques.
Comparació de diversos sistemes de
govern.  monarquia constitucional és el
millor sistema

 La separació dels poders

(desenvolupament de les teories de
Locke).
J. J. Rousseau (1712-1778).
1762 El contrato social
Fonament de l’estat legítim
Radicalisme  sobirania popular i directa com a
fonament de l’Estat (es panteja el problema de la
introducció de les masses en el sistema polític).
“voluntat general”
• "Cómo encontrar una forma de asociación que defienda y
proteja, con la fuerza común, la persona y los bienes de cada
asociado, y por la cual cada uno, uniéndose a todos los
demás, no obedezca más que a sí mismo y permanezca, por
tanto, tan libre como antes". He aquí el problema fundamental
cuya solución proporciona el contrato social. Las cláusulas de
este contrato están de tal suerte determinada por la naturaleza
del acto, que la menor modificación en ellas las haría inútiles y
sin efecto; de manera que, aunque no hayan sido jamás
formalmente enunciadas, resultan en todas partes las mismas,
así como tácitamente reconocidas y admitidas, hasta tanto
que, violado el pacto social, cada cual recobra sus primitivos
derechos y recupera su libertad natural al perder la condición
por la cual había renunciado a la primera. Estas cláusulas (...)
se reducen a una sola, a saber: la alienación total de cada
asociado con sus innegables derechos a toda la comunidad.
Pues, primeramente, dándose por completo cada uno de los
asociados, la condición es igual para todos; y siendo igual,
ninguno tiene interés en hacerla gravosa para los demás. (...)
(J.J. Rousseau: El contrato social, libro I, cap.IV, Tecnos,
Madrid, 1988)
Síntesi dels fonaments del Liberalisme polític:

•Individualisme  el individu com a subjecte polític

•Llibertat individual, política, econòmica, associació i
d’expressió,
•Igualtat civil (davant de la llei), no social
•Defensa de la Propietat privada
•Control del poder polític, constitucionalisme, divisió dels
poders, parlamentarisme
•Tolerància religiosa  divisió estat/religió
•Sobirania nacional
 Economia clàssica: Lliurecanvisme o laissez faire.
Crítica al mercantilisme.

Adam Smith (1723-1790),

The Wealth of Nations
(Una investigación sobre la
naturaleza y causas de la
riqueza de las naciones)
1776  pare de l’economia
política.
Thomas R. Malthus David Ricardo, (1772-
(1766-1834) 1823)
Ensayo sobre el Principios de economía
principio de población política 1817.
1798.
 Principis bàsics del lliurecanvisme

•Divisió del treball

•Lliure mercat  mercat de competència perfecta: garanteix
la millor assignació dels recursos  Mà invisible del mercat
•No a la intervenció de l’estat en l’economia
•Paradigma de l’homo oeconomicus  principi de
racionalitat en el comportament dels actors econòmics en la
recerca de la maximització de la utilitat econòmica de les
seves decisions.
•Comerç internacional