LA DEMOCRÀCIA

La majoria sempre té raó?

La necessitat d’organitzar-se → punt de partida de la societat → té un origen cultural:

- L’objectiu és la supervivència
- Establir normes/maneres de comportar-se → regulen les relacions

Si repassem la història, podem trobar-hi diferents models de societat

ORGANITZACIÓ HISTÒRICA DE LA SOCIETAT

1· Caçadors i recol·lectors

- Primer ens organitzavem en grups molt reduïts

- És la d'organització més simple
- Objectiu → sobreviure
- Organització assembleària

2· Ramaders i agricultors

- Organització tendeix cap a la figura d’un líder amb poder

- Més estabilitat en l’alimentació
- Diferències econòmiques
- Societats més nombroses

3· Grans civilitzacions

- Ben estructurades
- Art desenvolupat
- Sistemes d’escriptura
- Concentració del poder en una sola persona
- Justificació mítica → el rei/emperador es vincula amb algun tipus de divinitat
- El poder queda limitat a una minoria social → està en contra de que mani el poble

LA DEMOCRÀCIA
Com legitimem el poder avui → a través de la població, de la democràcia. Es suposa que el poder ve
del poble.

Amb el temps apareix la democràcia → el poder és fruit d’un acord entre la majoria de la
població

És un estat de dret on:

- l’autoritat es fonamenta en la llei

- el poder està limitat per la llei

També és un estat social de dret:

- l’estat també treballar per oferir benestar a la ciutadania i el respecte a la igualtat

- per tant, es basa → poder democràtic: es basa en la igualtat/llibertat de totes les persones a
partir d’un acord voluntari i lliure.

El primer model de democràcia el trobem a Grècia en el segle V a.C → La seva era una democràcia
directa → els ciutadans (només homes) participaven a la vida política/decisions de la polis.

La nostra democràcia és representativa (eleccions):

- els ciutadans donen el poder a un representant (parlamentaris, regidors, alcaldes)

- és un poder nascut d’unes eleccions

Avui dia però, el respecte i el grau d'aplicació del model democràtic és molt variable:

Democràcies formals

Quan un país, malgrat tenir una democràcia, a la hora de la pràctica, per por o ignorància no aplica
realment la democràcia → no hi ha ni llibertat (inexistent) ni igualtat ( no es tracta a tothom de la
mateixa manera)

Perillositat de la majoria

Els crítics amb el sistema democràtic argumenten → deixar el poder en mans de la majoria és perillós,
perquè és possible que aquesta majoria no sàpiga què convé més a la comunitat

Negació de la minoria

També argumenten → la democràcia pot suposar el risc d’eliminar les opcions minoritàries, ja que els
pots negar el seu valor per a la societat.

Formes d’expressió política: dreta i esquerra

Als sistemes democràtics es parla dels partits polítics de;

- Dretes → postures conservadores

 - Esquerres → postures progressistes

També es parla de → Posicions de centre → tenen criteris/ posicions dels dos.

El seu origen és casual

1792 ( França): els diputats es van dividir en dos grups oposats:

- El grup de la Gironda (dreta del president) → volien restaurar la legalitat/ordre monàrquic

-
- El grup de la Muntanya (esquerra del president) → defensen estat revolucionari
-
- Al centre hi havia els indiferenciats (la Plana)

D’aquesta manera es va produir una identificació de:

- Esquerra → radicalització revolucionària

- Dreta → més conservadora ( mantenir la situació tal com estava)

Durant el segle XIX i XX (primera meitat) els partits estaven molt diferenciats en temes com:

- El sufragi universal (dones)

- Educació per a tothom
- Divorci

Després de la II Guerra Mundial → Aquestes diferències es van diluint i els temes que abans eren
tractats de manera diferent formen una base comuna → EXEMPLE → en els països democràtics
hi ha llibertat jurídica, igualtat de vot, serveis socials/educatius mínims i universals…

La gran diferència, avui en dia, segons Norberto Bobbio és → sobre el concepte d’igualtat pel
que fa a les condicions de vida de les persones

Esquerres

Té com a objectiu polític fonamental:

- Aconseguir que tota la ciutadania compti amb unes condicions de vida que garanteixi la
dignitat de la persona, acompanyat sempre del respecte per les llibertats personals/socials →
 EXEMPLE → accés a educació, cultura, sanitat, un habitatge digne…

Les lleis de l’economia només afavoreixen a un sector social ( lliure mercat → es tradueix en
desigualtat) → dissenyen polítiques socials i econòmiques que ho corregeixin

També dissenya polítiques que afavoreixin els grups socials més febles → parteix del valor de la
solidaritat → tant amb polítiques del seu país com dels tercer món.

Dretes

Partidaria de la igualtat d’oportunitats basant-se en les regles del lliure mercat → les desigualtats entre
ciutadans són naturals ( malgrat que ofereixi “ajudes” per pal·lir parcialment les diferències).

Dins la divisió entre dreta i esquerra, hi ha 4 subcategories específiques:

➢ Extrema esquerra: defensa el sacrifici de la llibertat per aconseguir la igualtat

➢ Esquerra: afirma que es pot aconseguir una societat més igualitària amb l’acció de
l’Estat + llibertats personals
➢ Dreta: defensa una societat amb llibertats polítiques/jurídiques, però defensa que
amb la lliure economia s’aconsegueix una societat igualitària
➢ Extrema dreta: té postures que limiten les llibertats i no afavoreixen la igualtat social

Rawls → dretes → Té en ment que les diferències dels éssers humans són naturals i la llibertat en el
mercat ( competència) resoldrà aquesta diferència, com per exemple la teoria de Rawls → és la seva
justificació d’una societat igual

Rawls → individual Marx → societat

El contractualisme = acord

És una teoria política del s.XVIII → la gent ja no es creu que la gent mana per herència o per un déu.

Explica l’origen i la forma del poder polític.

És un model racional que intenta trencar amb els irracionals

Crítica a l’absolutisme basat en els models no racionals

Es passa de considera l’Estat com una cosa natural- convencional → perquè és fruit d’un acord, d’un
pacte lliure i voluntari entre els ciutadans.

Les lleis són fruit → les condicions d’aquest pacte social i la responsabilitat de redactar-les recau en la
voluntat general → d'aquesta manera es justifica la necessitat de complir les lleis perquè són les
mateixes persones qui les decideixen ( malgrat que les escriu una persona externa)

També es proposa que el bé es decideix a través de la voluntat general i del pacte per tant → les
normes socials depenen sempre de l’evolució dels pactes en cada momen històric.

Si no hi hagués cap pacte social → hi hauria injustícies/desigualtat

Aristòtil deia que som éssers naturalment social → La idea que tenen els grecs és que de forma
natural es organitzem en societat → el conractualisme trenca amb això perquè diu que la forma en què
ens organitzem és perquè ho hem decidit nosaltres.

Al pensar aquesta diferència es genera un futur totalment diferent → si es pensa que és natural no es
pot canviar, en canvi si és convencional vol dir que és fruit d’un acord, per tant, sempre es pot
canviar.

Per tant, la política es pot canviar, perquè és convencional

Aquesta és la base del contractualisme

Persones clau de la teoria → Hobbe, Locke, Rosseau → perquè a través del contractualisme presenten
i justifiquen diferents formes d'organització social

Afirmen que l’home havia viscut en un estat natural:

Hobbes → creu que l’home és salvatge, mana el més fort i és un caos en aquest estat, així que l’Estat
ha de legitimar lleis que generin por.

Locke i Rosseau → aquest estat no permet satisfer les necessitats/drets de l’home i per això és
necessàri el pacte, encara que s’ahgi de perdre la llibertat indivdual en benefici de la col·lectiva

De canviar de naturalesa a social es perd la llibertat ( hi ha lleis) però guanyem la llibertat

col·lectiva ( per exemple la seguretat). Aquests guanys són superiors al que es perd

El contractualisme justifica la seva teoria a partir de tres principis:

- Estat natura
- Pacte
- Estat

Les democràcies actuals es centren en aquesta teoria i més en la visió de Locke i

Rousseau.

Què és el que legitima el poder en un sistema democràtic?

legitimar →

Les paraules claus són voluntari i necessari.

La democràcia és un poder racional perquè és un pacte voluntari lliure. Així també, ens
unim per trencar amb les dificultats de l’estat de natura.

EL DRET
Dret → és una característica que té un Estat

COM ES RELACIONA AMB DEMOCRÀCIA?

El dret és una característica de l’Estat que es fa servir per garantir justícia, perquè es
compleixi la democràcia.

És cega la justícia?

La convivència entre les persones en una societat és complexa → per això es posen regles i es
marquen uns criteris

Dret positiu:
- Conjunt de normes/lleis que regulen les relacions entre persones
- La base és → el pacte entre les persones, que estan d’acord amb les normes de convivència i
és el resultat d’una activitat racional → s’analitzen les normes/lleis en funció de la utilitat que
tenen.

Per tant → el dret té el seu fonament en el pacte racional i evoluciona amb el temps per tal d’oferir
solucions a les noves necessitats/conflictes.

La legislació són les lleis que regulen el dret positiu ( sorgeixen del pacte de la democràcia,
per tant, són les que tenen validesa perquè surten d’aquest pacte, que es produeix d’una
manera lliure i voluntària)

La conducta humana ha de regir-se per aquesta legislació → qui actuï fora s’haurà de corregir

TIPUS DE DRETS

Dret constitucional:
- Parlem de la constitució.
- Estableix les normes bàsiques d’una societat, per exemple, la manera en qui té el
poder últim en un estat: dret a la vida, dret a un habitatge…
- A partir d’ella es redacten la resta de lleis

Dret laboral
- estableixen els drets com a treballador: fer vaga, horaris, sous…
Dret civil
- regula coses com la propietat, questions matrimonials… coses que tenen a veure
amb les relacions entre persones

Dret penal
- s’estableixen els càstigs quan els ciutadans traeixen la llei

Iusnaturalisme afirma:

- Hi ha drets que sorgeixen de forma natural, no surten d’un pacte.

- Existeixen uns valors naturals que els éssers humans hem de descobrir a través de
la raó.
- Normes són universals
- Justificat en arguments religiosos (la llei natural emana de Déu) i racionals (la llei
natural és un tret característic de l’ésser humà i això és igual per a tota la societat)

El dret actual justifica les normes/lleis e el pacte, diàleg i acord basats en argumentacions
racionals i confirmades per les votacions.

Com relacionem contractualisme-constitució

Per regular la societat s’han d’aplicar lleis que tinguin poder suficient perquè la població les
compleixi.

Regular és posar lleis

Necessitat de regular la societat → a l’estat de natura no hi ha cap mena de llei, per això es crea el
pacte i per això es necessita regulació i per això es necessiten lleis → es considera que amb la
regulació vivim bé.

La constitució regula el drets, posa lleis.

Els constitucionalismes

En diferents moments de la història s’ha necessitat regular el funcionament de la societat → ha portat

a crear la constitució.

Pràcticament tots els països del món tenen un text constitucional:

- objectiu → regular/definir les lleis/sistema d’organització del país.

- varia en funció del país i la seva història
 - la seva existència s’associa amb la democràcia però hi ha dictadures que en tenen → els
continguts/institucions que recullen no són democràtics

Quan s’ha redactat el text, a través d’un referéndum la ciutadania vota en acord o desacord → si la
majoria es mostra a favor se’n declara la obligatorietat per a tots els ciutadans→ l’origen de la
constitució és democràtic.

La constitució ha de definir:
- drets/deures dels ciutadans → es basen en el concepte de llibertat → ella ho garanteix a totes
les persones per tant → ha de definir el marge de llibertat que se'ls atorga

Continguts de la constitució:
- definició de model de l’Estat (república, monarquia..)
- cap d’Estat
- distribució del territori (regions, autonomies…)

La separació de poders esdevé un element important si es vol garantir el funcionament

democràtic de la societat

Un altre dels objectius de la constitució és establir les competències i el model

d’organització dels poders públics: es determinen els límits entre el que l’Estat ha de fer per
el ciutadà i allò que entra en l’àmbit de la llibertat individual de cada persona.

Primera constitució Estat Espanyol → 1812

Actual → 1978 → després de la recuperació de la democràcia

El bé com a deure: Kant (1724-1804)

Per què fem les coses que fem?

Per una finalitat que tenim → s'aconsegueix a través de mitjans

Segons aquesta teoria ètica, el que és bo són les accions que consideri com a mitjans i que
m’aportin a la meva finalitat.

Això és el que critica Kant.

La seva proposta per basar-se en si una proposta és bona o dolenta és la intenció amb la què es fa
l’acció → la finalitat no hauria de ser un criteri per parlar d’ètica, el criteri hauria de ser la intenció
amb què fem les accions i la bondat.

Per tant, la molaritat és el sentit del deure que surt d’un mateix, no de l’exterior. Aquesta actitud →
autonomia moral

Autonomia moral
Implica que cada persona pugui decidir per ella mateixa quins han de ser els principis que en guïin la
conducta → cal seguir-los com a deure, no per interès/convivència.

Etracta de fer el que cal fer aplicant un codi moral propi que pot ser:
- creat per un mateix
- a partir dels codis que ja existeixen → però sempre d’una manera crítica

Com sabem què cal fer? Actuant:

- amb la bona voluntat → característica que tenim totes les persones
- aplicant el principi definit per Kant: actuar com si la teva acció pogués ser compartida amb
els altres éssers humans → una frase que ho representa = el que no vulguis per tu no ho
vulguis per ningú

EXEMPLE: t’agradaria que tot el món robés? no, doncs no robis = el que no vulguis per tu
no ho vulguis per ningú.

Per tant:
- les mateixes normes han de poder servir per a tothom
- la capacitat racional i la voluntat de cadascú decideixen quines han de ser les
normes de conducta.

Kant diu que sempre s’ha de dir la veritat.

Es podria resumir:

Ser autònom → jo llei → per tant → fer la nostra pròpia llei → vol dir que no depenc de la finalitat
→ perquè no sorgeix de tu, sorgeix de fora. No sóc esclau, perquè jo determino raonadament el que
està bé o està malament, és a dir, jo crec per deure (Kant)

Enfront a l’autonomia moral, hi ha una altra actitud possible:

Heteronomia moral

Consisteix en actuar d’acord amb principis que no provenen d’un mateix, sinó → d’acord amb
principis externs a la persona: la felicitat, els diners, l’èxit…

La persona no actua pel deure de fer les coses de la manera adequada, sinó en funció del
que dicten un codi/normes o també principis ètics basats en codis religiosos.
Ser heterònom → diferent llei → per tant → el criteri ètic pel qual una cosa es considera bona o
dolenta és a través de la finalitat. (Aristòtil)

—-
 ➢ Heteronomia moral → implica d’alguna manera que les persones són esclaves de les
finalitat de les seves acciona

➢ Autonomia moral → es basa en la llibertat de cadascú perquè és la consciència de la

persona el que marca el camí que cal seguir

Kant afirma que seguir lleis, normes… no és qüestió de bona voluntat, sinó que implica
apostar per el més pràctic. Exemple → no robo perquè està prohibit i castigat amb la presó

La teoria del bé com a deure de Kant és una consideració general sobre com hem d’actuar però no
ofereix detalls concrets sobre quines han de ser les nostres conductes → sinó seria contradictòri amb
el principi d’autonomia moral → per això hem de decidir nosaltres mateixos què cal fer

La justícia
La justícia va relacionat amb un estat emocional:
- conductes injustes → indignació
- conductes justes → alegria
Com sabem que un comportament és just? Depèn de:

Percepció personal
Serà segons la meva opinió, per tant → serà just tot allò que s’ajusti a aquesta percepció →
és una percepció individual
La justícia → vitut que permet prendre deciscions/decidir amb un criteri les conductes peronals

Percepció social
Serà segons si la conducta està d’acord amb la llei o norma socialment acceptada → serà el que
defineix la llei i el dret → percepció social

Justícia → permet que la ciutadania pugui conviure en pau i que la democràcia com a sistema de
govern funcioni → alhora és una garantia de llibertat

—-

Aquestes dues visions poden ser oposades o no.

L’educació rebuda modifica el sentit de justícia i afecta directament a allò que considero el
bé o el mal
A l’àmbit social passa quelcom semblant:
La llei protegeix allò que està bé i castiga allò que està malament

L’educació rebuda modifica el sentit de justícia i afecta directament a allò que considero el
bé o el mal
A l’àmbit social passa quelcom semblant → La llei protegeix allò que està bé i castiga allò que està
malament

Com sé si una determinada conducta és justa o injusta?

En l’aspecte social: allò que acati la legislació

Tot i que en l’àmbit personal té una relació directa perquè les lleis són una concreció de la
justícia a partir d’allò que la majoria de la societat considera just, en aquest àmbit es pot
recuperar la teoria de Kant:
- cada persona sap quina conducta ha de seguir segons el seu sentit racional i la bona
voluntat, per tant, això és el que condicionarà si una persona considera una persona
justa o no.

Aquesta visió de la justícia pot comportar problemes de convivència entre les persones.

Rosseau creu que a l’estat de la

Locke → diu que també hi ha males persones → fer ele pacte ha corromput als éssers humans → veu
el problema la societat