BLOC B: PERSPECTIVA MACRO

DE L’EDUCACIÓ
1. DRET A L’EDUCACIÓ
Què en sabem dels drets humans?

 Protecció de la dignitat i integritat.

 Inaliables (no se li pot treure cap dret a cap persona).
 Universals: Afecta a tothom.
 Van sorgir després de segona guerra mundial.

La idea del “dret” suggereix justícia, aquest concepte apareix com a invenció de l’home en la
modernitat. L’ésser humà fins que no entra a l’època moderna està sotmès a la voluntat de
Déu o dels seus amos, en canvi, en la modernitat, la idea és que l’ésser humà es desvinculi
d’aquesta voluntat divina (del sistema organitzatiu determinat) i té la llibertat per
desenvolupar el seu cervell i la seva història personal. Els drets són una invenció moderna que
fa aquest trencament, l’humà s’allibera de l’esclavitud d’altres superiors. Per tant, tots els
éssers humans són iguals en aquesta capacitat.

Que cada ésser humà sigui lliure va que es desenvolupi una idea de llibertat i que puguin
expressar la seva manera de ser i de fer, perquè cadascú es construeixi a la seva manera i que
sigui lliure de les cadenes de “l’esclavitud”, per tant, perquè passi això es necessiten unes
limitacions. El dret no és una justícia, sinó regular el nostre funcionament.

Com a punt inicial, podem establir el 1748 i 1789 (aquestes revolucions acabes amb una
constitució, que comencen a definir drets de les persones, que protegeixen les seves
llibertats), on es considera el dret i on comencem a organitzar-nos sota les nostres pròpies
lleis. Els drets que són constitucionals són bàsics i fonamentals.

És el punt de partida al dret de l’educació, ja que permet que els ciutadans siguin lliures, una
llibertat del desenvolupament dels interessos d’un mateix.

1789: Es comencen a constituir democràcies i constitucions. Els estats despleguen la

constitució que fomenta els drets i despleguen mecanismes perquè es puguin complir aquests
drets. Des que ens alliberem dels sistemes totalitaris, creem un marc regulador que protegeixi
la llibertat i l’estat desplega tot allò necessari per garantir-ho, desplegant lleis i serveis a partir
d’estructures.

De sistemes totalitaris, passem a dividir el poder i les democràcies així ho fan (poder executiu,
legislatiu i judicial).

Primer punt d’inflexió: creació dels estats moderns.

Després de la segona guerra mundial es funden les Nacions Unides; sorgeixen per reafirmar la
fe en els drets fonamentals de l’home i la dignitat i el valor de la persona humana, en la
igualtat dels drets d’homes i les dones i les nacions grans i petites. A nivell internacional, voler
reconèixer el drets, necessita una carta magna per tota la humanitat, per això trobem “la carta
magna de 1948” de les Nacions Unides.
 DECLARACIÓ DRETS HUMANS: PREÀMBUL

La declaració dels drets humans diu que reconeixen la dignitat inherent i dels drets iguals i
inalienables de tots els membres de la família humana, és el fonament de la llibertat, la justícia
i la pau en el món.

Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de
barbàrie que han ultratjats la consciència de la humanitat; i que s’ha proclamat com l’aspiració
més elevada de tothom l’adveniment d’un món on els éssers humans, deslliurats del temor i la
misèria, puguin gaudir de la llibertat d’expressió i de creença

Considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret per tal
que les persones no es vegin forçades, com a últim recurs, a la rebel·lió contra la tirania i
l’opressió.

L’assemblea general proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans com l’ideal comú
a assolir per a tots els pobles i nacions amb el fi que cada persona i cada institució, inspirant-se
constantment en aquesta declaració, promoguin, mitjançant l’ensenyament i l’educació, el
respecte a aquests drets i llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i
internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre els pobles dels
Estats membres com entre els dels territoris sota llur jurisdicció.

SI el règim de dret no es dona, el que pot passar és que la gent es rebel·li. Quan la gent no se
sent segura, surten els populismes, per tant, quan no hi ha regles del joc, apareixen persones
autoritàries.

QUINS SÓN ELS DRETS HUAMNS

Els drets humans tenen tres tipus i de diferents generacions:

 Primera: tots aquells que tenen a veure amb la llibertat (ex: llibertat d’expressió, de
creença, d’ideologia, de moviment, de reunió...) llibertats de pensar, sentir, viure.
 Segona:
 Tercera: Son drets que tenen a veure amb la fraternitat i estan vinculats al col·lectiu.

Dimensions:

 Ètica: els drets humans expressen els valors ètica (llibertat, igualtat, justícia i
solidaritat) de la dignitat humana.
 Jurídica: Necessiten el dret positiu perquè el seu acompliment sigui garantit dins d’un
estat (encara que la seva força ètica ens legitima per fer-los valer, fins i tot quan l’Estat
no els reconeix en la seva legislació).
 Política: legitimen l’organització sociopolítica basada en la llibertat i participació de la
ciutadania ( per exemple, la democràcia)

Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets.

La constitució de cada país té un tribunal que jutja en la declaració de les Nacions Unides no hi
ha aquest jutjat. La carta mitjana de les nacions unides és la Declaració dels Drets Humans,
però amb la diferència que ni hi ha un poder judicial que vetlla per aquesta declaració. Té un
caire polític, però no és vinculant.
 2. LEGISLACIÓ I POLÍTICA EDUCATIVA
ARTICLE 26:

1. Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció
elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L'ensenyament tècnic i
professional es posarà a l’abast de tothom, i l’accés a ‘l'ensenyament superior serà igual per a
tots en funció dels mèrits respectius.

2. L’educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l’enfortiment del

respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància
i l’amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les
Nacions Unides per al manteniment de la Pau.

3. El pare i la pare tenen dret preferent d’escollir la mena d’educació que serà donada als seus
fills.

 El pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (1966)

 El pacte internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. (té més a veure amb els
drets de la igualtat)

En l’àmbit de l’educació qui desplega aquests instruments normatius és la UNESCO. UNICEF

també promouen instruments d’aquest tipus, però ho van directament en assemblea i són els
que vetllen pels drets de la infància.

DRETS DE LA INFÀNCIA

El drets de la infància és un document d’una convenció que marca un punt d’inflexió en el

reconeixement dels infants com ésser que neixen amb dignitat. La convecció diu que sigui
quina sigui la situació familiar de l’infant, aquest ha d’estar escolaritzat i s’han d’atendre igual,
sense distinció.

El més important de la convecció és el reconeixement de l’interès superior de l’infant, és a dir,

que davant d’una situació que pot estar en risc l’infant, quina és l’actuació què farem. Davant
de qualsevol decisió s’ha de saber que l’interès superior de l’infant és la protecció i el benestar.
S’ha de pensar com es protegeix el menor en qualsevol situació.

Els drets es construeixen a base de lluites i reivindicacions i que un dret no s’estigui complint
no vol dir que sigui un mal dret o que s’hagi d’eliminar, un dret vol dir que tots els ésser
humans compten. El drets es poden canviar i poden evolucionar i el dret és una mesura de
protecció i seguretat. Un cop s’ha arribat a un dret, té valor. El dret es pot modificar a base de
pressió per un canvi legislatiu.

 De iure: Es compleix ??
 De facto: No es compleix, però està reconegut.

Aquest any han fet 60 anys de la primera connexió de la lluita contra la discriminació en
l’esfera de l’ensenyament.
 DECLARACIÓ MUDNIAL SOBRE L’EDUCACIÓ PER TOTS

Desplegament polític al dret de l’educació: Del 48 al 90 a nivell internacional hi ha la segona

guerra mundial i hi ha una guerra freda. A l’any 89 cau el mur de Berlín i és un punt d’inflexió
a la història contemporània. Comença una voluntat de parlar i construir una mirada global
sobre l’avenç de la globalitat al món, és a dir, construir una agenda política comuna.

Hi ha instruments que deriven de la carta dels drets humans i al 90, quan s’ha de construir el
nou dret global, es va en base aquella carta.

90  Jomtinien. Declaració mundial sobre l’educació per a tots. Satisfer les necessitats
bàsiques de l’aprenentatge. Es posa el focus en els nivells bàsics fonamentals (primària).
Sorgeix EPT i EFA. Un programa té una funció executiva i és un conjunt d’objectius i mesures
per fer efectiu un propòsit i també en política educativa. En aquest cas, són les necessitats
bàsiques d’aprenentatge. La UNESCO proposa un programa perquè els països facin coses per
millorar l’educació en els seus països. EFA diu que als estats s’ha de garantir l’accés gratuït a
l’educació. L’objectiu és que tothom anés a l’escola. Aquest programa s’acompanya i es busca
finançament per dur-lo a terme, llavors trobem els informes de seguiment i es difon perquè els
estats ho implementin.

A l’any 96  L’informe de Delors diu que l’educació amaga un tresor. 4 pilars de l’educació:
saber, saber fer, saber ser i saber conviure. Aquest informe inspira a l’educació al llarg de la
vida, l’educació és més enllà de la infància, l’educació integral a la vida i en una perspectiva
amplia en temps i dimensió humana.

2000  Dakar. Connecta amb Objectiu de desenvolupament del mil·lenni. No hi ha declaració,

hi ha un marc d’acció i és una evolució del primer marc (EFA). Els objectius són

 Educació primària, augmentar aquesta educació primària.

 Educació universal primària per a tothom.
 Habilitats per a durant la vida, formació al llarg de la vida. Tothom ha de tenir
oportunitats d’aprenentatge.
 Alfabetització dels adults.
 Igualtat de gènere
 Qualitat d’educació.

UNESCO organitza aquesta reunió al fòrum mundial, la diferència és que quan la UNESCO es
reunia per proposar la declaració el que feia és reunir només els estats membres. Quan
organitza un fòrum internacional convida als estats i institucions públiques i privades, tots
aquells que tenen a veure amb l’educació. Aquest punt fa inflexió, ja que creen marcs d’acció i
programes. Al programa no hi a vinculació jurídica, hi ha objectius i mesures i per això es
necessiten entinats públics i privats. El 200 es defineix aquest nou marc amb relacions de
governança (forma en com administrem i organitzem allò que es interès comú amb la
participació d’agents públics i privats). L’educació deixa de ser responsabilitats de governs, sinó
que els estats que governen l’educació passa a ser estat i altres actors la governança de
l’educació. El que es proposa un fòrum on tots aquesta agents puguin parlar en aquest fòrum
comú. Negocien un marc d’acció i una proposta de caire polític. Els trets diferenciadors és qui
es reuneix i sobre què parlen. Influenciar per l’informe de Delors ho amplien. !!!!!
Informe de l’UNESCO “repensensant l’educació cap a un bé comú global” es parla de la
governança, deixar de considerar l’educació com un bé públic (responsable és l’estat), per
passar a un bé comú (hi ha actors privats que també parlen d’educació).

2015 Incheon. Es concreta amb l’ODS 4, un altre fòrum mundial sobre l’educació.

El responsable de garantir el dret a l’educació és l’estat, però no és l’únic responsable. Les

funcions de l’estat són: respectar, protegir i proveir l’educació. Han de convertir a la societat
en membres de ple dret. Tots els sistemes educatius tenen trets similars i diferenciadors.

Es pot entendre la política de tres maneres:

 Discurs: relat i influeixen les ideologies i les pretensions de poder que vol ser
dominant. Hi ha dos grans discursos; un és l’educació com un instrument de millora del
benestar, millora de les condicions econòmiques. S’ha d’invertir en educació perquè
dona una rendibilitat en diferents àmbits de la vida. Des de l’OCDE diuen que
l’educació ha de ser una millora en el desenvolupament (com podem fer per treure
major rendiments a l’educació i sigui de més utilitat). El Banc mundial té un caràcter
més instrumental, quan es parla d’àmbits competencials. El primer discurs és el dret
que permet el desenvolupament integral de les persones.
Quan entren a formar part de l’engranatge educatiu actors amb diferents perspectives
i diferents lògiques hi ha lluites de poder per veure qui acaba dominant.
 Text: Legislatiu, més jurídic, la normativa des de les lleis del parlament al poder
executi.
 Implementació: política posada a la pràctica.

En el marc de la governança hi ha la heteraquia; hi ha unes connexions entre una forma

organitzativa jeràrquica i una en forma de xarxa (mitjà per on circulen discursos i s’articulen,
validen i naturalitzen idees de política).

Dins de l’idea de governança trobem la privatització de serveis públic pas de titularitat públic
a privada. L’estat deixa de ser el propietari per ser propietat de privats. La privatització a les
escoles s’introdueixen maneres de fer i productes més pròpies de mercat. Hi ha una
privatització oculta dins el sistema educatiu

Privatització educativa:

 Exògena: el sector privat s’introdueix en el sector públic. Subcontractació de serveis

que l’escola fa a privats explícitament, comercialització i filantropia.
 Endògena: el sector públic (l’escola) actua amb els mateixos paràmetres que el sector
privat. Els paràmetres tenen a veure amb la competència, satisfacció del client,
reducció de costos... L’educació és un quasi mercat, hi ha una regulació i presència del
sector públic, però les famílies tiren l’escola, com a producte diferenciats.

NGP en educació: millors de l’eficiència, eficàcia i rendiment dels serveis públic. Model divers.
Maximitzar beneficis, minimitzar costos.

Estat:

 Menys provisió de serveis directes.

 Més regulador, avaluador i distribuïdor d’incentius a proveïdors del servei (autònom)
  Impulsat als 80 per governs neoliberals, estès també a socialdemòcrates.

Principis:

 Gestió professional.
 Establiment d’estàndards i mesures d’assoliment. Introduït tot el que té a veure amb
l’avaluació.
 Control de resultats: paràmetre d’avenç o no.
 Competència sector públic.
 Èmfasi en estils de gestió (del sector privat)
 Major disciplina i mesura de l’ús de recursos.

La governança i la nova gestió pública perquè estan connectades: governança molts actors de
molts nivells per portar a la pràctica per un fet, per una qüestió. Això esta en coherència ja que
participen diversos actors en la gestió pública, tot i que es la concreció publica d’aquesta
participació.

Al 1978, ja hi ha el dret a l’educació amb la constitució.

Sistema de concerts: un concert educatiu és un acord que fa l’estat amb una entitat privada
perquè proveeixi un servei públic, quan el govern fa un acord amb l’escola privada perquè hi
hagi unes places públiques que finança l’estat. Una escola concertada rep diners públics per
tenir una plaça pública. La LODE articula aquest sistema de concerts.

A l’any 2002 hi ha una nova llei d’educació. El PP incorpora la llei orgànica de la qualitat a
l’ensenyament. Que les escoles es diferenciïn per tenir més qualitat, diferenciació dins el
sistema. La qualitat implica ajustar-se als diferents perfils perquè el sistema sigui més rentable,
per això insereixen diferents itineraris i creen vàries proves per marcar qui ho fa bé i no, la
distinció.

Ara ens trobem en la LOMLOE, que s’aprova al 2021 tot i que la seva implementació encara no
s’ha donat.

LES DESIGUALTATS EDUCATIVES

Quan hi ha desigualtat educativa vol dir que es vulnera el dret a l’educació. Hi pot haver
desigualtats educatives a través de diferents eixos, formar part de diferents col·lectius
contribueix a formar part de la desigualtat.

La pluralitat és, també, la base de la democràcia. S’ha de garantir que a les aules es fomenti la
pluralitat, seria el contrari a espai homogenis, on tothom pensi i faci el mateix.

Equitat: Adaptació de la norma a les particularitats de cada cas concret, per evitar una
interpretació rígida d’acord amb l’esquema general de les normes jurídiques.