Per b que la societat no es basi en un contracte i per b que no shi
guanyi res inventant-ne un per tal de deduir-ne obligacions socials, tots els qui reben la protecci de la societat li deuen quelcom en retorn del benefici rebut, i el fet de viure en societat fa indispensable que cadasc es vegi en lobligaci dobservar una certa lnia de conducta envers la resta. Aquesta conducta consisteix, primer de tot, a no perjudicar els interessos dels altres o, ms ben dit, certs interessos que, ja sigui per disposici legal o per consentiment tcit, han de ser considerats com a drets; i, segonament, a suportar cadasc la crrega que li pertoqui (fixada segons un principi dequitat) dels treballs i sacrificis exigits per la defensa de la societat dels seus membres dofenses i de vexacions. La societat est justificada per a imposar aquestes condicions, a qualsevol preu, a aquells que voldrien incomplir-les. I la societat pot fer quelcom ms. Els actes dun individu poden resultar nocius als altres o no tenir prou en compte el seu benestar, sense necessitat darribar a violar cap dels seus drets constituts. En aquest cas, lofensor pot ser castigat per lopini amb tota justcia, per no per la llei. Tan bon punt un aspecte de comportament duna persona afecta duna manera perjudicial els interessos daltri, la societat hi t jurisdicci i esdev objecte de discussi la qesti de si la intervenci de la societat s favorable o desfavorable al b com. Per no s adequat plantejar- se aquesta qesti quan la conducta duna persona no afecta linters de cap altra persona, o quan no t necessitat dafectar linters dels altres si no ho volen (amb el supsit que les persones interessades sn totes dues adultes i tenen un grau normal denteniment). En tots aquests casos, lindividu hauria de gaudir duna perfecta llibertat, tant jurdica com social, per a fer lacci i atenir- se a les conseqncies. John Stuart Mill. Sobre la llibertat, IV
1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals
del text i com hi apareixen relacionades.
El text reflecteix el liberalisme poltic de Mill. Segons lautor, tothom qui
viu en societat est en deute amb aquesta per la protecci que li dna. En conseqncia, ha de comportar-se duna determinada manera vers el prosme. Aix, no shaurien de vulnerar els drets daltri i cadasc hauria de complir el seu deure. Totes les accions estan subjectes a la llibertat individual, s a dir, si una persona fa alguna cosa que no perjudica ning, la societat ho pot jutjar des de lopini, per no podr intervenir-hi. En canvi, si lacci perjudica els interessos dalg, llavors lEstat pot punir el comportament de lindividu. 2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions segents. a) consentiment tcit: Acord generalitzat sense que es digui explcitament, pacte amb qu una majoria hi est dacord. b) ser castigat per lopini: Una acci inadequada, ser valorada, jutjada o fins i tot rebutjada per la societat.
3. Expliqueu el sentit de la frase segent del text i les raons de John
Stuart Mill per a afirmar-la: Per no s adequat plantejar-se aquesta qesti quan la conducta duna persona no afecta linters de cap altra persona. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text.) El fet que John Stuart Mill afirmi que no s adequat plantejar-se la qesti de si lEstat pot o ha dintervenir en les accions individuals quan la conducta duna persona no afecta linters de cap altra fa referncia al pensament poltic de lautor, el liberalisme poltic o teoria de lEstat mnim. Segons aquest corrent filosfic, la participaci de lEstat en leconomia i la vida privada de les persones ha de ser mnima. De fet, aquest corrent tamb sanomena Estat diniciativa perqu considera que s lindividu qui ha de decidir com vol que sigui la seva vida i, a partir daqu, guiar-la. Per tant, Mill defensa lantiestatisme i lindividualisme. Segons lautor, el govern s lorganisme que ostenta el poder amb uns certs lmits, imposats per la llibertat individual. Mill defensa lexistncia de tres mbits de llibertat que cal respectar per aconseguir una societat lliure. El primer s el domini intern de la conscincia, que implica la llibertat de pensament, dopini i de publicaci, pilars imprescindibles per aconseguir un poble intellectualment potent amb esperit crtic i reflexiu. A travs daquest mbit es fomenta laparici de grans pensadors. En segon lloc, hi trobem les preferncies individuals i la determinaci dels fins personals, s a dir, cada individu ha dobrar i viure com vulgui, sense perjudicar els altres i de manera responsable. Aquest mbit convida a tenir un projecte de vida i a implementar-lo. Finalment, hi ha la llibertat dassociaci i reuni, que implica que tot aquell que vulgui reunir-se pot fer-ho sempre que no ho faci ni obligat ni forat i sigui major dedat. Mill defineix la llibertat individual com un cercle de no interferncia en qu lEstat no pot intervenir si es compleixen les obligacions socials i es respecta el principi del dany. Les obligacions socials tenen el seu origen en la protecci que la societat dna a lindividu. A canvi daquesta, la persona t uns determinats deures respecte el collectiu, tal com diu el text: tots els qui reben la protecci de la societat li deuen quelcom en retorn del benefici rebut. Un exemple seria el pagament dimpostos. El principi del dany estableix que som lliures sempre que les nostres accions no perjudiquin un tercer, s a dir, si el que fem no malmet ning. Mill especifica, quan afirma que no es pot plantejar laplicaci duna punici a individus que no han perjudicat el prosme, que els qui realitzen les accions sn persones [...] totes dues adultes i tenen un grau normal denteniment perqu el principi anterior t dues excepcions; no pot aplicar-se a menors dedat ni a persones amb les facultats mentals minvades (si es dons el cas, el cstig recauria sobre el seu representant o tutor legal) ni tampoc a persones que exerceixin entre elles, de manera lliure i voluntria, accions que podrien ser considerades nocives. Aquesta darrera excepci es basa en el principi dutilitat que, relacionat amb el segon mbit de no interferncia i tenint en compte conceptes tics, considera que per alg s ms til viure la vida com lha triada que com altres li indiquin. Dacord amb tots aquests principis, lindividu hauria de gaudir duna perfecta llibertat, tant jurdica com social, per a fer lacci i atenir-se a les conseqncies. En conclusi, s lEstat qui pot punir una persona si el seu comportament malmet els drets o interessos daltri. En canvi, ni la societat, ni lopini pblica ni lEstat poden intervenir quan les accions individuals no provoquen un mal a un tercer, si no arriben a violar cap dels seus drets constituts. Aix implica que lEstat no pot protegir una persona de si mateixa.
4. Compareu la concepci Mill sobre la participaci de lEstat en la
llibertat de lindividu amb la concepci sobre aquesta mateixa qesti dun altre autor/a destacat de la histria de la filosofia occidental. La concepci de la intervenci de la llibertat individual entre Plat i Mill s totalment contrria. Mill defensa la llibertat individual, entesa com un cercle de no interferncia per part del govern, com a base per aconseguir la felicitat collectiva. s a dir, considera que lEstat ha dintervenir mnimament en leconomia de la societat i la vida privada de les persones que la formen. Segons aquest pensador, defensor del liberalisme poltic o defensa de lEstat mnim, tota persona s lliure de fer el que vulgui sempre que les seves accions no vulnerin el principi del dany; lEstat no pot intervenir ni punir el comportament individual sempre que aquest no danyi altres persones i es compleixin les obligacions socials. Per tant, cadasc s amo dels seus actes i nha dassumir les conseqncies, sabent que si malmet un altre, ser castigat. Mill postula que lEstat no pot protegir una persona della mateixa, dacord amb la llibertat individual de qu gaudeix. Val a dir que el tipus dEstat que defensa el filsof angls s una monarquia parlamentria o democrcia representativa. En canvi, Plat, en el seu Estat ideal, defensa una societat rgidament estructurada en qu el govern interv en tots i cadascun dels aspectes de la vida privada de lindividu. Dacord amb les seves teories antropolgica, tica i poltica, el filsof grec reforma la polis dotant-la duna estructura que, recolzant-se en el seu pensament, estableix un ordre poltic estable i just. Aix, seguint el principi didonetat natural, vinculat als tipus dnima, divideix la societat en tres estaments: productors, els ms nombrosos i en qu domina lnima concupiscible; guardians o guerrers, en els quals predomina lnima irascible i, finalment, tot i que en un mateix grau dimportncia, governants, aquells en qu la part racional de lnima t ms pes. s en aquesta divisi de classes on es posa de manifest la contnua intervenci de lEstat. Mentre que els primers noms poden estudiar fins als vint anys, els guardians ho fan fins als trenta i, els governants, acostumen a preparar-se fins ben entrada la cinquantena. Aquests dos ltims estaments, a diferncia dels productors i pel simple fet dostentar ms poder, gaudeixen de ms restriccions, menys privilegis, per part de lEstat; no poden tenir cap mena de propietat privada ni tampoc formar una famlia. Per tant, podria dir- se que en lEstat ideal de Plat tots els ciutadans renuncien a la llibertat individual per viure en harmonia i arribar a la felicitat del conjunt de la polis. Aix doncs, els dos pensadors difereixen molt pel que fa a la participaci de lEstat en la llibertat de lindividu.