COMENTARI DE MILL FORMAT PAU

TEXT

Per b que la societat no es basi en un contracte i per b que no shi

guanyi res inventant-ne un per tal de deduir-ne obligacions socials, tots els qui
reben la protecci de la societat li deuen quelcom en retorn del benefici rebut, i
el fet de viure en societat fa indispensable que cadasc es vegi en lobligaci
dobservar una certa lnia de conducta envers la resta. Aquesta conducta
consisteix, primer de tot, a no perjudicar els interessos dels altres o, ms ben
dit, certs interessos que, ja sigui per disposici legal o per consentiment tcit,
han de ser considerats com a drets; i, segonament, a suportar cadasc la
crrega que li pertoqui (fixada segons un principi dequitat) dels treballs i
sacrificis exigits per la defensa de la societat dels seus membres dofenses i de
vexacions. La societat est justificada per a imposar aquestes condicions, a
qualsevol preu, a aquells que voldrien incomplir-les. I la societat pot fer
quelcom ms. Els actes dun individu poden resultar nocius als altres o no tenir
prou en compte el seu benestar, sense necessitat darribar a violar cap dels
seus drets constituts. En aquest cas, lofensor pot ser castigat per lopini amb
tota justcia, per no per la llei. Tan bon punt un aspecte de comportament
duna persona afecta duna manera perjudicial els interessos daltri, la societat
hi t jurisdicci i esdev objecte de discussi la qesti de si la intervenci de la
societat s favorable o desfavorable al b com. Per no s adequat plantejar-
se aquesta qesti quan la conducta duna persona no afecta linters de cap
altra persona, o quan no t necessitat dafectar linters dels altres si no ho
volen (amb el supsit que les persones interessades sn totes dues adultes i
tenen un grau normal denteniment). En tots aquests casos, lindividu hauria de
gaudir duna perfecta llibertat, tant jurdica com social, per a fer lacci i atenir-
se a les conseqncies.
John Stuart Mill. Sobre la llibertat, IV

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals

del text i com hi apareixen relacionades.

El text reflecteix el liberalisme poltic de Mill. Segons lautor, tothom qui

viu en societat est en deute amb aquesta per la protecci que li dna.
En conseqncia, ha de comportar-se duna determinada manera vers el
prosme. Aix, no shaurien de vulnerar els drets daltri i cadasc hauria de
complir el seu deure. Totes les accions estan subjectes a la llibertat
individual, s a dir, si una persona fa alguna cosa que no perjudica ning, la
societat ho pot jutjar des de lopini, per no podr intervenir-hi.
En canvi, si lacci perjudica els interessos dalg, llavors lEstat pot punir
el comportament de lindividu.
2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el
significat que tenen en el text les expressions segents.
a) consentiment tcit: Acord generalitzat sense que es digui
explcitament, pacte amb qu una majoria hi est dacord.
b) ser castigat per lopini: Una acci inadequada, ser valorada, jutjada
o fins i tot rebutjada per la societat.

3. Expliqueu el sentit de la frase segent del text i les raons de John

Stuart Mill per a afirmar-la: Per no s adequat plantejar-se aquesta
qesti quan la conducta duna persona no afecta linters de cap altra
persona. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament
de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en
el text.)
El fet que John Stuart Mill afirmi que no s adequat plantejar-se la
qesti de si lEstat pot o ha dintervenir en les accions individuals quan la
conducta duna persona no afecta linters de cap altra fa referncia al
pensament poltic de lautor, el liberalisme poltic o teoria de lEstat mnim.
Segons aquest corrent filosfic, la participaci de lEstat en leconomia i
la vida privada de les persones ha de ser mnima. De fet, aquest corrent
tamb sanomena Estat diniciativa perqu considera que s lindividu qui
ha de decidir com vol que sigui la seva vida i, a partir daqu, guiar-la. Per
tant, Mill defensa lantiestatisme i lindividualisme.
Segons lautor, el govern s lorganisme que ostenta el poder amb uns certs
lmits, imposats per la llibertat individual. Mill defensa lexistncia de tres
mbits de llibertat que cal respectar per aconseguir una societat lliure.
El primer s el domini intern de la conscincia, que implica la llibertat de
pensament, dopini i de publicaci, pilars imprescindibles per aconseguir un
poble intellectualment potent amb esperit crtic i reflexiu. A travs daquest
mbit es fomenta laparici de grans pensadors. En segon lloc, hi trobem les
preferncies individuals i la determinaci dels fins personals, s a dir, cada
individu ha dobrar i viure com vulgui, sense perjudicar els altres i de manera
responsable. Aquest mbit convida a tenir un projecte de vida i a
implementar-lo. Finalment, hi ha la llibertat dassociaci i reuni, que implica
que tot aquell que vulgui reunir-se pot fer-ho sempre que no ho faci ni obligat
ni forat i sigui major dedat.
Mill defineix la llibertat individual com un cercle de no interferncia en qu
lEstat no pot intervenir si es compleixen les obligacions socials i es respecta
el principi del dany. Les obligacions socials tenen el seu origen en la
protecci que la societat dna a lindividu. A canvi daquesta, la persona t
uns determinats deures respecte el collectiu, tal com diu el text: tots els qui
reben la protecci de la societat li deuen quelcom en retorn del benefici
rebut. Un exemple seria el pagament dimpostos.
 El principi del dany estableix que som lliures sempre que les nostres
accions no perjudiquin un tercer, s a dir, si el que fem no malmet ning.
Mill especifica, quan afirma que no es pot plantejar laplicaci duna punici
a individus que no han perjudicat el prosme, que els qui realitzen les accions
sn persones [...] totes dues adultes i tenen un grau normal denteniment
perqu el principi anterior t dues excepcions; no pot aplicar-se a menors
dedat ni a persones amb les facultats mentals minvades (si es dons el cas,
el cstig recauria sobre el seu representant o tutor legal) ni tampoc a
persones que exerceixin entre elles, de manera lliure i voluntria, accions
que podrien ser considerades nocives. Aquesta darrera excepci es basa en
el principi dutilitat que, relacionat amb el segon mbit de no interferncia i
tenint en compte conceptes tics, considera que per alg s ms til viure la
vida com lha triada que com altres li indiquin.
Dacord amb tots aquests principis, lindividu hauria de gaudir duna perfecta
llibertat, tant jurdica com social, per a fer lacci i atenir-se a les
conseqncies.
En conclusi, s lEstat qui pot punir una persona si el seu
comportament malmet els drets o interessos daltri. En canvi, ni la societat, ni
lopini pblica ni lEstat poden intervenir quan les accions individuals no
provoquen un mal a un tercer, si no arriben a violar cap dels seus drets
constituts. Aix implica que lEstat no pot protegir una persona de si
mateixa.

4. Compareu la concepci Mill sobre la participaci de lEstat en la

llibertat de lindividu amb la concepci sobre aquesta mateixa qesti
dun altre autor/a destacat de la histria de la filosofia occidental.
La concepci de la intervenci de la llibertat individual entre Plat i Mill
s totalment contrria.
Mill defensa la llibertat individual, entesa com un cercle de no
interferncia per part del govern, com a base per aconseguir la felicitat
collectiva. s a dir, considera que lEstat ha dintervenir mnimament en
leconomia de la societat i la vida privada de les persones que la formen.
Segons aquest pensador, defensor del liberalisme poltic o defensa de
lEstat mnim, tota persona s lliure de fer el que vulgui sempre que les
seves accions no vulnerin el principi del dany; lEstat no pot intervenir ni
punir el comportament individual sempre que aquest no danyi altres
persones i es compleixin les obligacions socials.
Per tant, cadasc s amo dels seus actes i nha dassumir les
conseqncies, sabent que si malmet un altre, ser castigat. Mill postula que
lEstat no pot protegir una persona della mateixa, dacord amb la llibertat
individual de qu gaudeix. Val a dir que el tipus dEstat que defensa el filsof
angls s una monarquia parlamentria o democrcia representativa.
 En canvi, Plat, en el seu Estat ideal, defensa una societat rgidament
estructurada en qu el govern interv en tots i cadascun dels aspectes de la
vida privada de lindividu. Dacord amb les seves teories antropolgica, tica
i poltica, el filsof grec reforma la polis dotant-la duna estructura que,
recolzant-se en el seu pensament, estableix un ordre poltic estable i just.
Aix, seguint el principi didonetat natural, vinculat als tipus dnima, divideix
la societat en tres estaments: productors, els ms nombrosos i en qu
domina lnima concupiscible; guardians o guerrers, en els quals predomina
lnima irascible i, finalment, tot i que en un mateix grau dimportncia,
governants, aquells en qu la part racional de lnima t ms pes.
s en aquesta divisi de classes on es posa de manifest la contnua
intervenci de lEstat. Mentre que els primers noms poden estudiar fins als
vint anys, els guardians ho fan fins als trenta i, els governants, acostumen a
preparar-se fins ben entrada la cinquantena. Aquests dos ltims estaments,
a diferncia dels productors i pel simple fet dostentar ms poder, gaudeixen
de ms restriccions, menys privilegis, per part de lEstat; no poden tenir cap
mena de propietat privada ni tampoc formar una famlia. Per tant, podria dir-
se que en lEstat ideal de Plat tots els ciutadans renuncien a la llibertat
individual per viure en harmonia i arribar a la felicitat del conjunt de la polis.
Aix doncs, els dos pensadors difereixen molt pel que fa a la participaci
de lEstat en la llibertat de lindividu.