​ Drets naturals: Tots dos reconeixen l'existència de drets naturals preexistents

a la formació de l'Estat. Locke destaca especialment els drets a la vida, la

llibertat i la propietat, mentre que Hobbes posa més èmfasi en la necessitat
de seguretat i protecció.
​
​ Contracte social: Tant Hobbes com Locke proposen la idea d'un contracte
social com a fonament de la societat política. En aquest sentit, la formació de
l'Estat està vinculada a un acord entre els individus per garantir la seva
seguretat i protecció.

els dos coincideixen en la idea del caracter no naturala de l’estat basant-se en que
els homes habien viscut inicialment en una condicio presocial en un estat de
natralesa primitiu desorganitzat i individualista.

Però els dos el descriuen el contracte de maneres diferents:

Hobbes: Pacte de succeció en que cad aindividu renuncia al la seva llibertat

individual en nom de la seguretat col·lectiva. Considera la condició del salvatge
presocial en aussencia de tota llei regeix la lluita sobre el domini d’uns sobre altres.
La unica manera de anular qualsevol forma de prepotència es que tots renunciin a la
seva llibertat donant el poder en un individu que decideixi pel bé de tots.

L’estat, amb aquesta autoritat que li otorguen els individus, té molta força i poder per
a poder sotmetre a disciplina la voluntat de tots.

Locke: Principi de reciprocitat: La agressivitat humana es modera pel principi, jaque

tambe en un estat de naturalesa val la regles racionals de que esperem dels altres el
mateix que se les brinde.

Pensa que el pas a una societat orgnitzada i a l’estat e sun proceś gradual i no
traumatic un progressiu perfeccionament de les regles de convivenvcia, el ciutada
cedeix les seves llibertats limitadament en funcio de la necessitat de no invadir le
sllibertats agenes i de garantir la seguretat col.lectiva alhora que permanece como
amo de totes les opcins de vida, pensament i de fe religisa que no amenacen la
convivencia civil.
COm a garantia de que el poder otorgat als homes que s’ocupen de les estructures i
nstitucion publiques es antinguin dins dels limits e snecessariala separaco dels poders:
legislatiu, executi i judicial i està prevista la posibilitat de rebelio qua e svegin amenaçades
les llibertats civils fundamentals.

en un estat es necessari que hi hagi un poder polític amb dret a dictar lleis com la pena de
mort i lleis inferiors, que reguli i protegeixi la propietat privada i amb leitimitat per utilitza rla
força per executar aqestes lleis.

Cal determinar l’origen del ppoder politic, doncs Lock ens parla de l’estat de natura. En
aqueste stat els homes son lliures i disposen d ellibertat per ordenar els seus actes i
propietats sempre que respectin els altres. Aquest principi es fomenta en la llei natural,
quees una lle moral per l’home i una llei de dei, contempla que tpt i ser lliures i iguals ningu
pot atentar en contra de la vida la salut la llbertat, o els vens materials dels altres. l’aplicacio
de la llei nonestà regulada per cap poder exterior, en aquest estat tohom pot castigar als
infractors de la llei fins i tto preventivament. Trangredir la llei es equivalent a viure sense aó,
i segon sla mateixa llei dins aquesta situació els home stenen fonamental dos drets: castigar
el crim per reprimir-lo i prevenir la repetició (tothom pot fer-ho), i rebre reparació (tans sols
per la part ultratjada: victima).

Qualsevol pot mata un homicida per dissuadirne d’altres (qui vessis anfg de l’hom eper
l’home sera vessada la seva sang

DIn la situació pt sorgir l’estat de guerra: estat d’enemistat de destrucció. Passa uan algu
declara intencio d’anar en contra la vida d’un altre. Llavors s’abandona l'estat de naturalesa i
va en contra de la llei natural. Per això, cal que la victima es defensi com pugui pq la
protecció dels inocents es priortarioa i sovint la força és la unica manera de garantir la
seguretat, quan algu intenta sotmetre a un altre el que fa es prendre-li la llibertat i podem
suposar que aixo ho farà amb quasevol d’altre. Per això ñes lícit mata els agressors.

Llei natural=protecció de les victimes i autoritza la defensa prpia fins a pode rmatar als
agressors.

L’unic cas en que es desprenen d epart d ela seva llibertat en amb la creacio de societats
politiques. Locke imagna un estat de natura en que els individus no tenen conflictes, però

ESTAT NATURALESA
Hobbes: Abans de la fundació de l’estat impera la llei dels més fort. Ningú reconeix ni
respecta cap dret. Es un estat de guerra de tots contra tots. Homo homini lupus est. La vida
és curta i perillosa i el progrés és impossible.

Locke: Tots són lliures i iguals. Abans de la constitució de l’Estat els homes tenen drets: a la
vida, a la llibertat, a la propietat. Tanmateix no sempre hi ha mecanismes per a fer que es
respectin i, com cada home s’ha de fer justıć ia, pot ser arbitrari.

CONTRACTE SOCIAL:

Hobbes: Per a garantir l’ordre, l’estabilitat i la seguretat en les seves vides, els individus
cedeixen de manera incondicional i irrevocable tots els seus drets i l’exercici de la seva
llibertat a una persona: el sobirà.

Locke: Per garantir els seus drets, els individus accepten formar un govern i limitar la seva
llibertat. Mai perden la seva llibertat i aquesta cessió és provisional ja que pot ser revocada
si els governants no respecten els drets naturals. Les lleis expressen la voluntat de la
majoria.