JOHN LOCKE (1632-1704)

Pensament polític de Locke

John Locke ha deixat una gran empremta en el pensament polític i econòmic. Sobre
assumptes polítics va escriure en «Dos tractats sobre el govern» i en «Carta sobre la
Tolerància». En aquestes, el filòsof esdevé defensor de les llibertats dels homes i de la
tolerància religiosa.

Va plantejar un estat hipotètic de naturalesa en el qual tots els homes vivien en una situació
d'igualtat de drets. En la seva projecció, tots els homes gaudien de el dret a la llibertat, la
vida i la propietat. L'exercici d'aquests drets es limita a la seva persona perquè existia una
llei de la naturalesa basada en la raó. Per aquesta llei, tots els homes sabien que, sent tots
iguals i independents, ningú havia de perjudicar la vida, la salut, la llibertat i la propietat dels
altres. No obstant això, aquesta idíl·lica situació podia alterar-se. Segons l'opinió de Locke,
quan un individu atacava la llei natural i els drets aliens, es produiria un estat de guerra.

Segons John Locke, la millor manera per evitar aquesta situació de guerra va ser crear un
estat civil. Aquesta entitat seria l'encarregada de protegir protegís mitjançant lleis, els drets
dels ciutadans. En conseqüència, la gènesi de l'estat es troba en el consens que és la millor
opció per defensar la llibertat i la igualtat de drets. Segons aquest acord, l'estat mai estarà
legitimat per ostentar un poder absolut. Això es deriva de la hipòtesi que cap home pot
privar a un altre home dels seus drets naturals. Aquests drets, llibertat, propietat i vida no
han estat atorgats pel sobirà. En conseqüència, no poden ser vulnerats per ningú, individu o
institució, sota cap concepte.

Locke imagina una situació pre-política, elimina la societat, la comunitat, l’ordre, el poder... I
es pregunta què passaria si no hi hagués política, què ens quedaria?
Aquesta situació l’anomena –estat de naturalesa– i ell pensa que en un lloc així l’home
tendiria a la bondat (som bons per naturalesa).
Aquest estat està regit per lleis naturals que ens venen donades per la raó i
l’instin. I aquestes lleis
desenvolupen en 3 drets naturals: Dret a la vida, dret a la llibertat i dret a la propietat.
El contrari dels drets naturals són els drets positius que són aquells que ens han atorgat. La
teoria que defensa l’existència de drets naturals es diu iusnaturalisme.
Allà on no hi ha raó, no hi ha drets – els animals no tenen drets naturals.

En l’estat de naturalesa també hi ha 2 poders:

el poder legislatiu (formular cadascú les seves pròpies lleis) i el poder executiu (aplicar-se i
executar les pròpies lleis).
Degut a aquests poders, els drets naturals no estan protegits, estan amenaçats. És per això
que sorgeix el pacte social per tal de garantir els drets.
Aquest pacte suposa una cessió parcial dels poders a la societat i al govern. El que proposa
Locke és un govern civil, on hi hagi un marc legal comú (constitució) i una separació de
poders. Locke considera que aquest govern és democràtic i per tant revocable. El poble té
dret a la revolta en cas que el govern atempti sobre els drets naturals.

El liberalisme de Locke
John Locke considera que el poder d’origen diví i hereditari no té cap sentit, ja que Locke
proposa un model contractualista, tot i que amb notables diferències respecte a la proposta
de Thomas Hobbes. L’objectiu del pensament polític de Locke és poder justificar l’expulsió
del poder quan qui l’ostenta ha actuat de forma anticonstitucional, cosa totalment impossible
si Déu és l’origen del poder. John Locke comparteix amb Thomas Hobbes la idea d’un estat
de natura i i de l’origen de l’estat a través d’un contracte, però no comparteix la visió sobre
l’estat de natura i, especialment, Locke no acceptarà l’Absolutisme, ja que el que planteja és
un liberalisme burgés, com alternativa a la Monarquia Absoluta.

John Locke afirma que l’estat de natura no és un estat de guerra de tots contra tots, com
proposa Hobbes, ja que la raó i els drets individuals són la base de l’estat de natura. L’estat
de natura no és una situació de guerra ja que mentre l’estat de natura té com a
característiques la col·laboració entre els homes, pau i bona voluntat, la guerra és
l’enemistat entre els homes i la lluita. Els homes, com a éssers racionals, tenen drets com el
dret a la vida, a la llibertat o a la propietat. Tot i això, John Locke accepta l’esclavitud, ja que
considera que l’esclavitud és la situació de l’estat de guerra continuat entre el vencedor
legítim i el captiu.

Si els homes segueixen la llei natural, l’estat de natura és sinònim de pau i de col·laboració.
Malgrat tot, el que no existeix en l’estat de natura és una autoritat que garanteixi aquests
drets. Per això tothom és independent i jutge per poder castigar els delinqüents. D’aquí
vindrà aquesta necessitat de crear una societat, però només si aquesta és acceptada
voluntàriament. Les raons que porten a crear una societat són les següents:
. No existeix en l’estat de natura una llei acceptada per tothom. . Cal una autoritat o jutge
que pugui resoldre les diferències.
. Cal un poder que executi les sentències justes.

Mentre que Hobbes considera que qualsevol forma d’estat és preferible a l’anarquia i la
guerra de tots contra tots que significa l’estat de natura, John Locke considera que només
aquella forma d’estat que produeixi beneficis i proporcioni una regla estable per a viure i
facilitar la convivència. El contracte social té com a objectius el benestar, la pau i garantir el
dret a la propietat. El poder polític té com a origen el consentiment i com a objectiu el bé
comú. D’aquí ve que el governant no pugui abusar del seu poder, ja que la revolta és
justificada si el governant abusa del seu poder.

Un dels drets fonamentals per a John Locke és el dret a la propietat privada. No hem
d’oblidar que John Locke proposa un model burgès, d’aquí l’interès per justificar el dret a la
propietat privada. John Locke és conscient de la relació existent entre propietat i poder, ja
que els drets polítics només els tenen els que tenen propietats. La propietat no neix amb
l’estat, sinó que la funció de l’estat és protegir-la. El dret a la propietat neix del treball i
l’esforç que fa l’home.

Com el treball és l’origen del dret a la propietat, John Locke expressa el dret de l’existència
de l’Imperi Anglès a Amèrica, on hi ha terres sense treballar, així com pel fet civilitzador de
l’imperialisme. Aquesta visió sobre la propietat privada i l’imperialisme, és un precedent clar
del capitalisme actual.

Comparacions amb Plató

- Segons la realitat (metafísica) Plató diu que hi ha dos móns: L’Intel·ligible i el sensible, que
és una còpia del primer i Locke Pressuposa l’existència d’un món exterior a nosaltres en
tant que causa de les nostres idees.

- Segons la idea Plató diu que hi ha una Realitat extramental, immaterial, eterna i invariable,
que és el fonament i model dels objectes sensibles. Formen part del món intel·ligible i són
dins de l’ànima de l’home, per tant, són d’alguna manera, innates. N’hi ha de quatre tipus:
Idees de les coses (cavall, taula), idees matemàtiques (teorema de pitàgores), idees de
valors (justícia) i idea de Bé, la causa de la resta d’Idees. I Locke diu que totes les nostres
idees procedeixen de l’experiència i són continguts mentals (no pertanyen a un altre món).
No accepta l’existència d’idees innates. La nostra ment, quan naixem, és una “tabula rasa”.
N’hi ha de vàries classes: Simples: la ment les rep de forma passiva ja sigui de l’exterior
(idees de sensació) o de l’experiència interna (idees de reflexió) i complexes: l’enteniment
és actiu creant idees de tres tipus (substànies, relacions o modes).

- Segons el coneixement Plató diu que la raó és la que ens condueix al món vertader. N’hi
ha quatre classes: Noesis: intuïció de les idees, dianoia: raonament a partir d’idees, pistis:
creença raonable i eikasia: representació, conjectura
Els dos primers constitueixen l’episteme i els dos darrers són del terreny de l’opinió. I Locke
diu que l’experiència és el substrat del nostre coneixement. Hi ha tres tipus de coneixement:
IntuÏtiu: coneixement evident, ens proporciona el més alt grau de certesa, demostratiu:
precisa d’idees secundàries, de proves i sensible: no és un coneixement evident, més aviat
probable.

- Segons la política Plató, la seva teoria política està vinculada amb l’ètica i fonamentada en
la Metafísica. Parteix de la base que només els que coneixen les Idees de justícia i de bé
són capaços de dur-les a terme (intel·lectualisme moral). I Locke, la seva filosofia política és
independent de la teoria del coneixement. Parla de la necessitat que existeixi un poder
polític que té la funció d’actuar en benefici del bé públic i està legitimat per el consens dels
ciutadans (no per el coneixement).

- Segons l’Estat ideal Plató diu la República com a model d’Estat sustentat en la Teoria de
les Idees. Els filòsofs han de ser els governants. El coneixement d’allò diví divinitza i els fa
competents a l’hora d’assumir el govern (coneixen el Bé i actuen pel Bé de la comunitat). I
Locke creu en les societat civil/política. S’hi arriba mitjançant un pacte que estableix que tot
poder s’ha d’exercir mitjançant el consentiment de la majoria.
Critica la idea d’una autoritat fonamentada en el dret diví (experiència de les monarquies
absolutes sustentades per “la gràcia de Déu”).

- Segons les formes de govern Plató diu que el millor règim polític és l’aristocràcia però
també la monarquia constitueix una de les formes justes de govern. Entre les formes
injustes de govern es troba la democràcia. I Locke diu que el millor règim polític és aquell
que es basa en la voluntat dels seus ciutadans (més semblant a la democràcia). La
monarquia pot ser bona sempre i quant el poder polític no es concentri en el rei sinó en el
parlament.

Definicions
«diners»: objectes als quals s’acorda donar un valor de forma que es puguin
intercanviar per altres productes que poden tenir valor per ells mateixos.

«acord tàcit»: avenir-se de forma conjunta a actuar de determinada manera, sense

haver-ho de dir explícitament.

«prevaricacions»: accions del governant que contradiuen les obligacions que té com a
governant, i que les fa sabent que contradiuen les seves obligacions.

«anarquia»: situació en la qual no hi ha cap tipus de govern.

«principis pràctics»: normes que diuen com ens hem de comportar.

«assentiment universal»: el fet que tothom estigui d’acord respecte a la veritat d’un
determinat principi.

«qualitats reals»: la massa, forma, nombre, la textura o el moviment de les parts d’un cos.
Alternativament: les propietats d’un cos que té per ell mateix, sense relació amb altres
cossos, i que fan que tingui els poders que té.

«poder»: capacitat que té un cos de produir determinats efectes en nosaltres o en altres

cossos.

«qualitats secundàries»: la capacitat dels objectes de produir determinades idees simples

de sensació en nosaltres (de color, olor, so, sabor, etc.).

«imatge especular»: quelcom que s’assembla molt a una altra cosa, tal com la imatge d’un
objecte en un mirall s’assembla a l’objecte.

«principis pràctics»: Regles que guien l’acció.

«inherent a l’ànima»: quelcom que l’ànima té i que no podria deixar de tenir.

«capacitat (...) innata»: facultat per adquirir coneixement que es té des del moment de
néixer.

«veritats (...) adventícies»: veritats que requereixen de l’experiència per poder adquirir-les.