GUIA DE LECTURA DEL SEGON TRACTAT SOBRE EL GOVERN CIVIL DE

JOHN LOCKE
Locke publica els Dos tractats sobre el govern civil l’any 1690, quan torna a Anglaterra
després de tres anys d’exili a Holanda per declarar-se contrari a la coronació de Jaume
II, qui pretenia imposar un sistema que trencava amb la tradició parlamentària anglesa i
adoptar el catolicisme enlloc de l’anglicanisme. L’objectiu de la publicació dels dos
tractats era “validar el títol [del nou monarca] amb el consentiment del poble”. Ja ha
triomfat la “Revolució Gloriosa” (1688), que ha portat al tro a Guillem d’Orange sense
vessar sang i s’ha instaurat un règim constitucional després de la famosa acceptació per
part del nou rei de la famosa Bill of Rights, que donava al parlament plena participació
en les decisions del govern.
Però el Segon tractat és molt més que una justificació de la legitimitat del nou monarca.
En realitat, ens ofereix tota una teoria sobre l’origen, la naturalesa i la legitimitat del
poder polític, que serà la base de la tradició del liberalisme i arribarà a inspirar de forma
directa la declaració d’independència dels EUA (1776) escrita pels pares fundadors de
la nació americana.
El Primer tractat anava dirigit contra Robert Filmer, que, en un llibre titulat El
Patriarca o el Poder natural dels reis, defensava el dret diví de la monarquia, és a dir,
donava una justificació teològica del poder polític. En part degut al poc èxit d’aquesta
primera obra, Locke decideix escriure el Segon Tractat, que té un enemic implícit
(potser la prova més clara és el fet que Locke no diu mai el seu nom però tot el text està
pensat -podríem dir- contra ell), aquest filòsof no és altre que Hobbes i, amb ell, els
defensors de l’absolutisme monàrquic.
El Segon Tractat, tot i que parteix de la teoria del contracte social de Hobbes, la matisa i
discuteix en tants aspectes que podem dir que acaba arribant a una concepció del poder
polític gairebé oposada: Locke defensarà l’existència de drets naturals i inalienables,
entre els quals el de la llibertat i la propietat, i situarà el lliure consentiment dels
individus com a única font d’obligació política, la submissió voluntària a la voluntat de
la majoria i el dret a la desobediència i la revolta. És per tot això que el considerem
el pare del liberalisme polític modern.

Capítol I Del poder polític Paràgraf 3

1. En aquest capítol Locke fa un breu resum del seu Primer Tractat sobre el govern
civil, on ja havia refutat les doctrines de R. Filmer, que defensava una justificació
teològica del poder polític. Explica què vol dir això i quines són les crítiques de
Locke a Filmer.
2. Quina definició dóna Locke del poder polític?
 Capítol II
De l’estat de natura
Paràgraf 4
3. Per què diu que és necessari el concepte d’estat de natura?
4. Indica tres característiques de l’estat de natura segons Locke.
Paràgraf 6

5. Per què un “estat de llibertat no és un estat de llicència”? Què és el que hom no pot
decidir de fer en estat de natura per molt lliure que sigui? Posa’n exemples.

6. Què fa que certs drets siguin inalienables? Intenta explicar què entén Locke per llei
natural.

Paràgrafs 7 i 8
7. Quin dret té tothom en estat de natura i per què? Paràgraf 11
8. Fins on arriba el dret de càstig que tenim tots en estat de natura? Paràgraf 13
9. Què et sembla que vol dir que en estat de natura els “homes són jutges de les seves
pròpies causes”? Quin problema hi ha en ser jutge i part alhora? Posa’n un exemple.
Paràgraf 14
10. Locke parla de “formar un sol cos polític”. Per què et sembla que fa servir la
metàfora del cos per referir-se a la comunitat política o estat?

Capítol III De l’estat de guerra Paràgrafs 16 i 17

11. Defineix l’estat de guerra segons Locke. Amb quin autor està pensant Locke?
Paràgrafs 18 i 19
12. Per què és lícit matar un lladre fins i tot fora de l’estat de natura? Explica què vol
il·lustrar l’exemple del lladre del fragment 19.
13. Així doncs, Locke defensa el dret de tenir i usar armes en estat civil? Amb quin
argument? Et sembla encertat?
14. Distingeix entre estat de natura i estat de guerra.

15. Criticant implícitament Hobbes, Locke diu que “alguns homes” han confós l’estat de
natura amb l’estat de guerra. Compara la concepció de l’estat de natura en Hobbes i Locke
tot buscant semblances i diferències.
 Capítol VIII
De l’inici de les societats polítiques
Paràgraf 95
16. Sobre el contracte social, indica:
• Qui fa el pacte?
• Amb quina finalitat?
• Què és el que queda constituït?
• Quin és el límit de l’autoritat política?
• Qui té “el dret de decidir per damunt de la resta” com a resultat del pacte?
17. Resumeix en tres línies el paràgraf 95.
18. La teoria del contracte social de Locke es proposa dues coses, d’una banda vol
explicar l’origen de l’estat, i de l’altra, vol aportar una justificació o legitimació del
seu poder.
• De quina manera explica l’origen del poder polític?
• De quina manera justifica l’obediència al poder polític?
19. D’ara endavant Locke utilitzarà un concepte que és clau en la seva teoria:
consentiment (en el text original consentment):
• Busca la definició que en dóna el diccionari.
Paràgrafs 96 i 97
20. Busca al diccionari la definició de sobirania. Quina mena de sobirania s’institueix
mitjançant el pacte i a què es compromet cadascun dels individus?
21. Per què hauríem d’acceptar la voluntat de la majoria segons Locke?
22. Compara la teoria del contracte social en Locke i Hobbes (en concret intenta
diferenciar en els dos autors de quina mena de pacte es tracta i quin tipus de
sobirania es constitueix com a resultat del pacte).
Paràgraf 99
23. Què és l’únic que “dóna o podria donar origen a qualsevol govern legítim del món”?
Hi estàs d’acord? Indica mitjançant quins procediments polítics es podria determinar
si hi ha o no consentiment per part dels ciutadans davant d’una determinada decisió
política important.
24. Què vol dir que un govern és legítim?
Paràgraf 100
25. Indica quines són les dues objeccions que es plantegen a la teoria del contracte
social de Locke.
Paràgrafs 101-104
26. Indica dos o tres exemples històrics que aporta Locke en contra d’aquesta primera
objecció.
Paràgrafs 113-117
27. Explica com replica Locke aquesta segona objecció.
Paràgrafs 119-122
28. Distingeix entre consentiment exprés i consentiment tàcit.

29. Per què el consentiment tàcit és més “difícil d’establir”, segons Locke, el
consentiment tàcit a què m’obliga i a què no?

Capítol XIX
De la dissolució del govern
Paràgraf 212
30. Busca exemples actuals de grups o institucions que, sense consentiment dels
ciutadans, imposin o condicionin les lleis.
Paràgraf 221
31. Quina és la segona causa interna de dissolució dels governs? Paràgraf 222
32. Relaciona les idees de Locke amb el concepte de liberalisme. Per què es pot dir que
Locke és el pare del liberalisme polític?
Paràgraf 224

33. Indica les tres raons que dóna Locke en aquest fragment per defensar-se de
l’acusació que la seva hipòtesi (el dret del poble a rebel·lar-se, desobeir i constituir
un nou govern en cas d’ús arbitrari del poder polític vigent) “sembra els ferments de
la rebel·lió freqüent”.

Paràgrafs 226 i 227

34. Explica la ironia que fa l’autor en afirmar que els que tenen el poder “són molt
propensos a rebel·lar-se”. Recorda l’etimologia de rebel·lar-se (del llatí re-bellum,
retornar a l’estat de guerra). Et sembla vigent avui la ironia de Locke: que els que
tenen el poder real són els màxims revolucionaris?
35. Et sembla que els arguments i idees de Locke podrien servir per explicar l’actual
desafecció dels ciutadans, i en especial dels joves, envers la política i la crisi de
legitimitat de les democràcies d’avui?
36. En el capítol XIX Locke afirma: “el poble està més disposat a patir que a lluitar i no
tendeix a sublevar-se”. Creus que és vigent avui aquesta afirmació?