2BAT Història de la Filosofia

Filosofia política
Edat Moderna
CONTRACTUALISME

1 D’on prové el poder polític? construir-se a partir de la idea de la igualtat de tots els

Edat Mitjana
Durant l’edat mitjana, la cosmovisió teocèntrica entenia
que el poder dels governants emanava, és a dir,
provenia de Déu. Aquesta ascendència sagrada servia
per justificar l’estructura social aristocràtica, els seus rols i
propietats. Així, esdevenir rei o emperador era una
distinció sancionada pel papa de roma, màxima autoritat
de l’Església i representant de Déu a la Terra. Carlemany, coronat
emperador a Roma
Edat Moderna
Amb el declivi del teocentrisme al Renaixement, el nou
paradigma antropocèntric, mirant a l’antiguitat clàssica,
qüestionava la concepció del poder “per gràcia de Déu”,
partint del convenciment que les diferents maneres
d’organització social eren producte humà. Per tant, el
poder ha d’emanar dels homes... però com? A l’Edat
Moderna l’humà es concep com un ésser racional i
lliure i comença a difuminar-se les presumpcions de
“noblesa” com distinció divina o superior dignitat dels
nobles. Per tant, l’antropocentrisme modern comença a
homes (en tant que éssers racionals i lliures)
Maquiavel, s.XVI 2 Quin és l’origen de la conformitat?

Però aquesta concepció de l’home conviu en unes societats sotmeses a lleis que sí
estableixen diferències de poder entre els homes. Uns manen i altres no. Uns tenen el
poder de fer lleis i els altres les acaten, la qual cosa implica que s’hi sotmeten
voluntàriament. Això sembla una contradicció: si l’home és lliure i, en tant que racional, té
intel·ligència per guanyar-se la vida i dirigir la seva hisenda, perquè aquest mateix home
accepta sotmetre’s a les lleis vigents al seu país? Si els governants no reben cap poder
de mans de la divinitat, les lleis que aquests promulguin tampoc estan referendades per
la divinitat. Aleshores, perquè els humans les accepten? Sens dubte, perquè alguna
cosa prou important rep a canvi d’aquesta obediència.

3 La filosofia política als inicis de l’edat moderna reflexiona sobre aquestes qüestions:

Si bé l’home (tot home) es concep com un individu lliure, la convivència en societat li resulta prou beneficiosa per
acceptar la llei del governant*. En la conformitat, què està en joc?
Si bé la organització de la societat no és natural, ja que és un artifici o creació humana, com va sorgir? com va
organitzar-se la societat fins el punt d’atorgar el poder a uns i no a uns altres? I, sobretot, perquè els homes van
acceptar això?
És a dir, que quan el filòsof es pregunta per l’origen del poder, la pregunta que emergeix és la pregunta per l’origen
de la conformitat (per què cal obeir? quins són els límits d’aquesta obediència? per què reconeixem el poder
del sobirà*? qui ha de ser el sobirà i per què acceptem que aquest té dret a manar?) Per tant, l’origen, la
justificació i legitimació del poder és el que preocupa a la filosofia política de l’època. *tot i que en alguns casos podem
utilitzar indistintament els mots “governant” i “sobirà”, cal recordar que no són sinònims. “Governant” és qui mana en el govern. “Sobirà” (o aquell
que està per damunt de la resta) és qui té el poder. A la nostra societat, el governant és un càrrec electe; mentre que el sobirà és el poble,
perquè en una democràcia el poder el té el poble i, per tant, el poble és sobirà.
 Pàgina 1 / 3
2BAT Història de la Filosofia

4 El contractualisme

El contractualisme és un model explicatiu que formula el pensament polític de la filosofia moderna. Filòsofs
com Hobbes (segle XVII), Locke (segle XVII) i posteriorment Rousseau (segle XVIII) aportaran plantejaments
teòrics per respondre a les preguntes formulades a l’apartat anterior. El pensament polític dels tres autors és
molt diferent, però tots tres tenen en comú la idea d’un pacte per explicar l’origen del poder i de la
conformitat.
El pacte s’ha d’entendre com una figura teòrica, un relat (mite) explicatiu. El pacte no remet a cap document
físic ni a cap acord documentat ni tan sols a una situació històrica anterior.
Cal entendre el pacte com un acord tàcit a la constitució de la societat tal i com la coneixem. És a dir, si vivim
en una organització social concreta i en ella prosperem i construïm les nostres vides de manera civilitzada,
això implica un acord previ. Segurament hem heretat el tipus de societat on vivim, però en la mesura que en
som membres i ens en beneficiem, això equival a acceptar i confirmar el pacte.

Hobbes, Locke i Rousseau

5 Acceptar la idea del pacte té vàries implicacions:

• Superada la concepció del poder com emanació sagrada

de Déu
• Superada, també, la idea de l’Estat com quelcom “natural”.
• Si l’Estat és convencional (fruit d’un acord) aleshores
s’entén que no hi ha una única forma d’Estat justa.
• Però sigui quina sigui la forma política del poder, allò que
el legitima és el pacte. I només el pacte.
• Però, hi pot haver diferents tipus de pacte, amb diferents
condicions?
• Finalment, si el pacte és l’origen de l’Estat o la societat
civil, què hi havia abans del pacte?
 Pàgina 2 / 3
2BAT Història de la Filosofia

6 Els tres moments del pacte

La idea del pacte com a origen de la societat civil comporta pensar tres moments diferenciats:
La situació resultant del pacte:

La situació anterior al pacte: l’Estat civil o societat civil

l’estat de naturalesa

La vida humana abans de tota 7 La naturalesa humana

organització social (o Estat) El moment del PACTE, on
s’acorden les
condicions
que
defineixen la forma, el poder i els
límits de la futura organització i es definirà després la
social (l’Estat)
societat civil
Com imaginem l’home en estat de naturalesa? es dissenyaran les condicions
Quina és la naturalesa humana? del pacte

Segons s’entengui aquesta naturalesa

Pàgina 3 / 3