INTRODUCCIÓ CONTEXT HISTÒRIC I FILOSÒFIC

LOCKE ÉS CONSIDERAT EL PARE DE L’EMPIRISME MODERN I EN L’ÀMBIT DE LA FILOSOFIA POLÍTICA,

EL PARE DEL LIBERALISME POLÍTIC.

ENS SITUEM A LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XVII EN PLENA IL·LUSTRACIÓ ANGLESA. LOCKE ÉS UN
FILÒSOF IL·LUSTRAT QUE S’EMMARCA DINS LA TRADICIÓ INICIADA PER THOMAS HOBBES (1588-
1679) DE L’ELABORACIÓ DE TEORIES CONTRACTUALISTES COM A FORMA DE LEGITIMAR EL PODER
POLÍTIC DES D’UNA JUSTIFICACIÓ RACIONAL I NO PAS TEOLÒGICA

AL LLARG DE TOTA L’EDAT MITJANA, A L’OCCIDENT CRISTIÀ LA LEGITIMACIÓ DEL PODER POLÍTIC
S’HAVIA FET A TRAVES DE TEORIES TEOCRÀTIQUES. L’ORDRE POLÍTIC ERA CONSIDERAT UN ORDRE
NATURAL I PER TANT, INVARIABLE I INQÜESTIONABLE. ELS PODERS DELS REIS S’EXERCIEN EN
REPRESENTACIÓ DE DÉU. EL SIGNE VISIBLE QUE EL PODER PROCEDIA DIRECTAMENT DE DÉU ERA LA
CORONACIÓ D’AQUEST PER PART DEL PAPA, QUE ERA EL MÀXIM REPRESENTANT DE DÉU A LA
TERRA I INFAL·LIBLE.

PERÒ AL RENAIXEMENT AMB LA FORMACIÓ DELS PRIMERS ESTATS MODERNS, AQUEST TIPUS
D’EXPLICACIÓ COMENÇÀ A SER INSUFICIENT. HAVIA EXISTIT UNA LLARGA LLUITA AL SEGLE XIV
ENTRE EL PODER TEMPORAL DELS PRÍNCEPS I EL PODER ESPIRITUAL DELS PAPES QUE VA ACABAR
AMB UNA PROGRESSIVA SEPARACIÓ DE PODERS I UNA INDEPENDÈNCIA CADA VEGADA MÉS GRAN
DELS MONARQUES RESPECTE EL PODER DE L'ESGLÉSIA.

ALS INICIS DE LA MODERNITAT ES PREN CONSCIÈNCIA QUE L’ORDRE POLÍTIC ÉS UNA CREACIÓ
HUMANA (UN ORDRE CONVENCIONAL) I QUE S’HA DE BUSCAR UNA JUSTIFICACIÓ RACIONAL I NO
PAS TEOLÒGICA PER A LEGITIMAR EL PODER POLÍTIC. PER A AQUESTA FÍ APAREIXEN LES TEORIES
CONTRACTUALISTES QUE BUSQUEN LEGITIMAR L’ORDRE I EL PODER POLÍTIC A PARTIR DE LA
REFERÈNCIA A UN SUPOSAT PACTE O CONTRACTE SOCIAL QUE ÉS RESULTAT D’UN ACORD
RACIONAL, LLIURE I VOLUNTARI DELS MEMBRES DE LA SOCIETAT.

ES PARTEIX D’UNA SITUACIÓ HIPOTÈTICA EN QUE SE SUPOSA QUE HI HA CONVIVÈNCIA, PERÒ

ENCARA NO HI HA COMUNITAT, O SOCIETAT, ÉS EL QUE S’ANOMENA ESTAT DE NATURALESA. EN
LA DESCRIPCIÓ D’AQUEST ESTAT HI HA IMPLÍCITA UNA ANTROPOLOGIA, ÉS A DIR, UNA MANERA
DETERMINADA D’ENTENDRE COM ÉS LA NATURALESA HUMANA ABANS DE SER MODIFICADA PER
LES NORMES SOCIALS I LA CULTURA (ESTAT DE NATURA).

DINS D’AQUESTA MANERA D’ENTENDRE L’ÉSSER HUMÀ, UN TRET COMÚ D’AQUEST MOMENT
HISTÒRIC I D’AQUESTES TEORIES DEL CONTRACTUALISME ÉS CONCEBRE L’HOME EN ESTAT NATURA
COM JA DOTAT D’UNS DRETS NATURALS QUE LI SON INALIENABLES (JUSNATURALISME). PER
SEGUIR ELABORANT LA TEORIA A CONTINUACIÓ S’ANALITZEN ELS INCONVENIENTS QUE TÉ PER A
LA VIDA DE LES PERSONES VIURE EN AQUEST ESTAT I LA MANERA COM A TRAVÉS DE LA RAÓ, SI
ENTRE ELS INDIVIDUS FAN UN PACTE, ES PODRIEN EVITAR AQUESTS INCONVENIENTS FUNDANT
UNA SOCIETAT I INSTITUINT UN PODER POLÍTIC.
AIXÍ ARRIBEM AL TERCER MOMENT, EN EL QUAL S’ESTABLEIXEN ELS TERMES DEL PACTE QUE
DONARÀ ORIGEN A L’ESTAT CIVIL QUE DONARÀ LEGITIMITAT AL PODER POLÍTIC I SERÀ LA BASE DE
L’OBLIGACIÓ POLÍTICA.

FINALMENT ES DESCRIUEN LES CARACTERÍSTIQUES DEL PODER CONSTITUÏT, ELS TERMES DEL
PACTE, COM QUE ESTAN EN FUNCIÓ DELS INCONVENIENTS A SUPERAR EN L’ESTAT DE NATURA,
DEFINEIXEN LES FINALITATS I CONDICIONS SOTA LES QUALS ES POT EXERCIR EL PODER POLÍTIC I
DESCRIUEN ELS DRETS I LES OBLIGACIONS DELS MEMBRES DE LA SOCIETAT.

LA PRIMERA TEORIA CONTRACTUALISTA MODERNA LA VA ELABORAR THOMAS HOBBES EN LA SEVA

OBRA LEVIATHAN 1651 AMB LA FINALITAT DE LEGITIMAR RACIONALMENT L’ABSOLUTISME. L’OBRA
DE LOCKE (DOS TRACTATS SOBRE EL GOVERN CIVIL 1690) QUE POSTULA LES IDEES BÀSIQUES DE LA
DEMOCRÀCIA LIBERAL REPRESENTATIVA, OFEREIX UNA ALTERNATIVA CLARA AL LEVIATHAN I
TAMBÉ A L’OBRA DE ROBERT FILMER, PATRIARCA.

VAM VEURE LES PORTADES D’AQUESTES DUES OBRES PER FER-NOS UNA IDEA DEL CONTEXT EN
QUE APAREIX L’APORTACIÓ DE LOCKE A LA HISTÒRIA DEL CONTRACTUALISME, QUE CONSISTEIX EN
UNA CRÍTICA ALS PRINCIPIS DE L’ABSOLUTISME, I UNA PREOCUPACIÓ CONSTANT PER PROTEGIR
ELS INDIVIDUS DELS EXCESSOS DEL PODER ESTABLERT.

IDEES PRINCIPALS DE LA FILOSOFIA POLÍTICA DE HOBBES:

ESSER HUMÀ EN ESTAT DE NATURA ÉS EGOISTA I INDIVIDUALISTA, BUSCA NOMÉS EL PLAER I

L’AMPLIACIÓ DEL SEU PODER, ÉS INSACIABLE I IMMORAL: L’HOME ÉS UN LLOP PER A L’HOME

MALGRAT LES DIFERÈNCIES RELATIVES ENTRE ELS HOMES, EN EL CONJUNT DE LES SEVES
QUALITATS SON TOTS IGUALS, I AQUESTA IGUALTAT ÉS LA BASE DELS ENFRONTAMENTS I LA
COMPETÈNCIA ENTRE ELLS: LA GUERRA DE TOTS CONTRA TOTS

PER EVITAR L’ENFRONTAMENT CONTINU CAL PACTAR I FORMAR UNA SOCIETAT: LA FÓRMULA ÉS
QUE CADA INDIVIDU RENUNCII ALS SEUS DRETS NATURALS, EL SEU PODER I LA SEVA LLIBERTAT I
ELS POSI A DISPOSICIÓ DEL SOBIRÀ, QUE ELS REP DE TOTS I ELS CONCENTRA EN EL SEU PODER
ABSOLUT. ÉS UN PACTE QUE REPRESENTA DONCS, UNA SUBMISSIÓ I ES FONAMENTA EN LA POR A
LA GUERRA CONTÍNUA O A LA FORÇA D’AQUEST PODER SUPERIOR.

EL PACTE ES REALITZA ENTRE INDIVIDUS A FAVOR DEL SOBIRÀ, QUE ÉS L'ÚNIC QUE NO PACTA, I PER
TANT, ES MANTÉ EN ESTAT DE NATURALESA. EL SOBIRÀ FA LA LLEI, PERÒ NO S’HI SOTMET, PERQUÈ
ÉS ABSOLUT, ESTÀ FORA DE QUALSEVOL CONTROL O CONDICIÓ, EL SEU PODER ÉS IL·LIMITAT I POT
SER ARBITRARI.

EN EL PREFACI ALS TRACTATS LOCKE DEIXA BEN CLAR QUE ELS ARGUMENTS DELS DOS TRACTATS
SÓN UNA CONTINUITAT I QUE EN GENERAL REPRESENTEN UNA JUSTIFICACIÓ DE LA REVOLUCIÓ
GLORIOSA QUE VA DUR EL REI PROTESTANT AL TRO D’ANGLATERRA.
CAL NOTAR QUE LA FILOSOFIA POLITICA DE LOCKE ESTAVA CONDICIONADA PELS SEUS
COMPROMISOS RELIGIOSOS PROFUNDS. SEMPRE VA ACCEPTAR L’EXISTÈNCIA D’UN DÉU CREADOR
I DE LA NOCIÓ QUE TOTS ELS HUMANS SOM ESCLAUS PER RAÓ D’AQUESTA RELACIÓ, DÉU HA
CREAT L’HOME AMB UN OBJECTIU CONCRET, ÉS A DIR, PER A QUE AQUEST VISQUI SEGONS LES
SEVES LLEIS I AIXÍ ACONSEGUEIXI UNA SALVACIÓ ETERNA, DÉU , SEGONS LOCKE HA EQUIPAT ELS
HUMANS AMB UNES CAPACITATS INTEL·LECTUALS SUFICIENTS PER ACONSEGUIR AQUEST
OBJECTIU.

AIXÍ, SÓN CAPAÇOS DE COMPRENDRE QUE DÉU EXISTEIX A TRAVÉS DE LA SEVA RAÓ, TAMBÉ
D’IDENTIFICAR LES SEVES LLEIS I ELS DEURES QUE ELS IMPOSA , I D’ADQUIRIR UN CONEIXIEMENT
QUE ELS CAPACITA PER A COMPLIR AMB ELS SEUS DEURES I ALHORA VIURE UNA VIDA FELIÇ. SÓN
CAPAÇOS DE RECONÈIXER QUE ALGUNES ACCIONS COM ARA NO CUIDAR-SE DELS DESCENDENTS O
NO RESPECTAR ELS CONTRACTES, SÓN REPROBABLES MORALMENT I CONTRÀRIES A LA LLEI
NATURAL, QUE ÉS IDÈNTICA A LA LLEI DIVINA. ALTRES NORMES MORALS PODRAN SER
DESCOBERTES PER REVELACIÓ DE FE O LLEGINT LA BÍBLIA. AQUEST MARC CRISTIÀ PROTESTANT DE
LA SEVA FILOSOFIA EL CONVERTEIX EN UN PERSONATGE HOSTIL AL CATOLICISME. REBUTJAVA LA
IDEA DE LA INFAL·LIBILITAT DEL PAPA PERQUÈ ERA INDEMOSTRABLE.

EL PRIMER TRACTAT ESTAVA OBERTAMENT DIRIGIT EN CONTRA DE L’OBRA DE ROBERT FILMER:

PATRIARCA, QUE DEFENSAVA LA TEORIA DEL DRET DIVÍ DELS MONARQUES. L’AUTORITAT DE TOTS
ELS REIS QUEDAVA LEGITIMADA PER LA SEVA DESCENDÈNCIA D’ADAM, EL PRIMER REI I PARE DE
TOTA LA HUMANITAT. LOCKE ARGUMENTA QUE EL DRET A GOVERNAR PER DESCENDÈNCIA
DIRECTA D’ADAM NO ERA DESMOSTRABLE PER CAP MENA DE REGISTRE HISTÒRIC O ALTRE TIPUS
DE PROVA, I, EN EL CAS HIPOTÈTIC QUE HI HAGUÉS HAGUT UN CONTRACTE ENTRE DÉU I ADAM, DE
CAP MANERA AQUEST SERIA VINCULANT PER A DESCENDENTS ALLUNYADÍSSIMS MILERS D’ANYS
DESPRÉS, ENCARA QUE ES POGUÉS IDENTIFICAR UNA LÍNIA DE DESCENDÈNCIA.

AQUESTA ARGUMENTACIÓ FOU ACCEPTADA COM A DEFINITIVA, I DES DE 1688 L’ARGUMENT DE LA

TEORIA DEL DRET DIVÍ DEL MONARCA VA PERDRE QUALSEVOL CREDIBILITAT A ANGLATERRA-

EL SEGON TRACTAT CONTÉ ELS ARGUMENTS MÉS IMPORTANTS DE LA FILOSOFIA POLÍTICA DE

LOCKE I ES POT CONSIDERAR UNA RESPOSTA A L’OBRA DE THOMAS HOBBES LEVIATHAN.
COMENÇA PER DEFINIR EL PODER POLÍTIC COM:

EL DRET DE FER LLEIS AMB PENES DE MORT, I CONSEQÜENTMENT TOTES LES PENES MENORS, PER
REGULAR I PRESERVAR LA PROPIETAT, I D’UTILITZAR LA FORCA DE LA COMUNITAT, EN L’EXECUCIÓ
D’AQUESTES LLEIS I EN LA DEFENSA DEL BÉ COMÚ DAVANT AGRESSIÓ ESTRANGERA, I TOT AIXÒ
NOMÉS PER AL BÉ PÚBLIC.

EN GRAN MESURA TOT EL TRACTAT ÉS UN COMENTARI EXTENS A AQUEST PARÀGRAF, I S’AJUSTA A

L’ESQUEMA DE LA TEORIA DEL CONTRACTE SOCIAL. PER TANT 1) DESCRIU L’ESTAT DE NATURA, 2)
JUSTIFICA I EXPLICA LES CONDICIONS DEL CONTRACTE, 3) ESTABLEIX EL TIPUS DE GOVERN QUE ES
DERIVA DE 1) i 2)
1) DESCRIPCIÓ DE L’ESTAT DE NATURA

LA DEFINICIÓ DE LOCKE DE PODER POLÍTIC TÉ UNA DIMENSIÓ MORAL IMMEDIATA. ÉS EL DRET DE

FER LLEIS I APLICAR-LES PEL BÉ PÚBLIC. PODER NO NOMÉS SIGNIFICA CAPACITAT SINÓ TAMBÉ
CAPACITAT DE SANCIÓ MORAL. LA MORALITAT IMPREGNA TOTA LA DISPOSICIÓ DE LA SOCIETAT, I
AIXÒ ÉS DE FET, EL QUE LA FA LEGÍTIMA:

LOCKE JUSTIFICA L’EXISTÈNCIA DE LA SOCIETAT EN BASE A UNA CONSIDERACIÓ HIPOTÈTICA DE LA

CONDICIÓ HUMANA ABANS DELS INICIS DE LA VIDA COMUNITÀRIA. EN AQUEST ESTAT DE NATURA,
ELS HUMANS SÓN COMPLETAMENT LLIURES, PERÒ AQUESTA LLIBERTAT NO ÉS ABSOLUTA PERQUÈ
ESTÀ RESTRINGIDA PER LA LLEI NATURAL. ÉS UN ESTAT D’IGUALTAT, ELEMENT CENTRAL DE LA
TEORIA DE LOCKE, I QUE LA DIFERENCIA DE FILMER, PER A ELL NO HI HA UNA JERARQUIA NATURAL
ENTRE ELS HUMANS. TOTHOM ÉS NATURALMENT LLIURE I IGUAL SOTA LA LLEI DE LA NATURA, I
SUBJECTE NOMÉS AL CREADOR INFINITAMENT SAVI.

LOCKE CONCEP L’ÉSSER HUMÀ COM A DOTAT D’UN CONJUNT DE DRETS NATURALS QUE NEIXEN
AMB ELL I SÓN INALIENABLES. ELS DRETS NATURALS SÓN DOS: EL PRIMER ÉS LA LLIBERTAT, QUE ÉS
EL FONAMENT DE TOTES LES ALTRES COSES, I EL SEGON ÉS LA PROPIETAT, QUE INCLOU LA
PERSONA (EXISTÈNCIA I SALUT) I LA PROPIETAT PRIVADA, QUE ENS PERMET DISPOSAR DELS BÉNS
NECESSARIS PER A SUBSISTIR. LA PROPIETAT PRIVADA ÉS EL RESULTAT D’AFEGIR L’ESFORÇ
PERSONAL AL PRODUCTE NATURAL, PER TANT TÉ EL SEU FONAMENT EN EL TREBALL. D’AQUESTA
MANERA, SI JO CONREO UNA PARCEL·LA DE TERRA QUE ABANS NINGÚ NO TREBALLAVA, JO SÓC
QUI CREO EL VALOR, I EL PRODUCTE NATURAL EM PERTANY.

ELS DRETS NATURALS SÓN INALIENABLES, PERÒ NO SÓN IL·LIMITATS:

QUAN A LA LLIBERTAT, S’HA DE RESPECTAR LA LLEI DE LA NATURALESA, QUE OBLIGA A TOTHOM.

AQUESTA LLEI DICTADA PER LA RAÓ ENS INDICA QUE, COM QUE SOM TOTS IGUALS I
INDEPENDENTS, NINGÚ DE NOSALTRES POT CAUSAR UN DANY A ALTRES EN ELS SEUS DRETS
NATURALS (ÉS A DIR, NO ES POT DANYAR LA SEVA VIDA, SALUT, LLIBERTAT O POSSESSIONS).

QUAN A LA PROPIETAT PRIVADA, EL LÍMIT ÉS QUE NINGÚ NO POT ACAPARAR ELS PRODUCTES
NATURALS DE MANERA QUE NO EN QUEDI RES PER A LA RESTA O QUE ES PUGUIN PERDRE ABANS
DE PODER SER UTILITZATS. PER EVITAR AQUESTA PÈRDUA, ES VAN CREAR ELS DINERS COM UNA
CONVENCIÓ PER INTERCANVIAR ELS PRODUCTES QUE NO EREN PERENNES I SE’LS VA ASSIGNAR
UNA VALOR DE MANERA ABSTRACTA. LA CREACIÓ DELS DINERS VA FER POSSIBLE L’ACUMULACIÓ
DE RIQUESA EN AQUELLES PERSONES QUE EREN MÉS TREBALLADORES I VA FER APARÈIXER LA
REGULACIÓ CIVIL DELA PROPIETAT PER EVITAR QUE LES DIFERÈNCIES DE RIQUESA POGUESSIN
POSAR EN PERILL ELS DRETS NATURALS DE LA RESTA DELS INDIVIDUS.

HEM DESCRIT QUINS SÓN ELS DRETS NATURALS DE L’INDIVIDU I QUINS SÓN ELS SEUS LÍMITS, PERÒ
QUÈ PASSA QUAN ALGÚ ELS VIOLA, QUÈ PASSA QUAN ALGÚ NO RESPECTA LA LLEI DE LA
NATURALESA? COM QUE L’ESTAT DE NATURALESA ÉS UN ESTAT DE PERFECTA IGUALTAT ON NO HI
HA SUPERIORITAT D’UNS INDIVIDUS SOBRE ALTRES, TOT ÉSSER HUMÀ TÉ EL DRET DE JUTJAR I
CASTIGAR UN ALTRE QUAN AQUEST VIOLA UN DELS DRETS NATURALS. ÉS EL QUE S’ANOMENA EL
DRET NATURAL DE JURISDICCIÓ O DE JURISDICCIÓ RECÍPROCA.

PERÒ AQUEST DRET, COM TOTS ELS DRETS NATURALS, TAMBÉ TÉ UNS LÍMITS. EL PODER QUE
S’ATORGA DE JUTJAR I CASTIGAR NO ES UN PODER ABSOLUT NI ES POT APLICAR DE MANERA
ARBITRÀRIA (CLARA CRÍTICA A L’ABSOLUTISME) LOCKE EXPLICA QUE EL QUI HA ESTAT PERJUDICAT I
EXERCEIX EL SEU DRET NATURAL DE JURISDICCIÓ HAURÀ DE JUTJAR EL TRANSGRESSOR SEGUINT
ELS DICTATS DE LA SERENA RAÓ I DE LA CONSCIÈNCIA, LI ASSIGNARÀ PENES QUE SIGUIN
PROPORCIONALS AL DANY QUE HA FET I QUE SERVEIXIN PER EVITAR QUE TORNI A COMETRE EL
DELICTE I REPARI EL MAL QUE HA CAUSAT.

PER TANT, LA VIOLACIÓ D’UN DRET NATURAL GENERA EN REALITAT DOS DRETS COMPLEMENTARIS:
DRET A CASTIGAR QUE TÉ COM A OBJECTIU DISSUADIR EL TRANSGRESSOR QUE TORNI A COMETRE
EL DELICTE, I EL DRET DE REPARACIÓ, QUE TÉ COM A FUNCIÓ COMPENSAR L’INDIVIDU QUE HA
ESTAT PERJUDICAT. MENTRE QUE EL PRIMER EL TÉ TOTHOM, EL SEGON NOMÉS PERTANY AL
PERJUDICAT.

L’ESTAT DE NATURALESA POT CONVERTIR-SE EN UN ESTAT DE GUERRA. LOCKE DESCRIU L’ESTAT DE

NATURALESA COM UN ESTAT DE PAU, BONA VOLUNTAT, ASSISTÈNCIA MÚTUA I CONSERVACIÓ.
ELS ÉSSERS HUMANS VIUEN JUNTS D’ACORD AMB LA RAÓ I LA LLEI DE LA NATURALESA SENSE UN
PODER TERRENAL COMÚ I SUPERIOR AMB AUTORITAT PER JUTJAR-LOS. A DIFERÈNCIA DE HOBBES,
QUE CONSIDERA QUE ELS ÉSSERS HUMANS TENEN UNA CERTA TENDÈNCIA AL MAL, LOCKE TÉ UNA
MILLOR CONSIDERACIÓ DE LA NOSTRA ESPÈCIE. LA MAJORIA DELS ÉSSERS HUMANS SÓN BONS I
ACTUEN RESPECTANT LA LLEI DE LA NATURALESA, PERÒ DE VEGADES ACTUEN INCORRECTAMENT I
LA VIOLEN.

EN AQUESTES CIRCUMSTÀNCIES, QUI HA ESTAT PERJUDICAT EXERCEIX EL SEU DRET NATURAL DE

JURISDICCIÓ. N’HI HA MOLTS QUE L’APLIQUEN AMB CORRECCIÓ I MESURA, PERÒ N’HI HA
D’ALTRES QUE NO HO FAN. ÉS LA CONDUCTA D’AQUESTS, EN APLICAR DE MANERA
DESPROPORCIONADA O INJUSTA EL CÀSTIG, LA QUE POT DESENCADENAR UNA ESPIRAL DE
VIOLÈNCIA, DE GREUGES MUTUS, QUE ARRIBI A PROVOCAR UNA GUERRA DE TOTS CONTRA TOTS.

2. JUSTIFICACIÓ I CONDICIONS DEL CONTRACTE

AQUESTA ÉS LA RAÓ PER LA QUAL EL CONTRACTE SOCIAL ÉS NECESSARI. ELS HUMANS PODEN
POSAR REMEI A AQUESTA SITUACIÓ D’INJUSTÍCIA I VIOLÈNCIA ESTABLINT UN CONTRACTE ENTRE
ELLS PER TAL DE RECONÈIXER DE MUTU ACORD UN GOVERN CIVIL QUE TINGUI EL PODER
D’ADMINISTRAR LA LLEI (VETLLAR PEL SEU COMPLIMENT, CASTIGAR LA DESOBEDIÈNCIA DE FORMA
PROPORCIONADA) ENTRE ELS MEMBRES DE LA COMUNITAT, ELS CIUTADANS D’AQUEST ESTAT.

PER TANT, LA CONSTITUCIÓ DE LA SOCIETAT CIVIL TÉ LA SEVA MAJOR CAUSA EN LA NECESSITAT DE

REGULAR EL DRET A LA PROPIETAT. FINS AL PUNT QUE PER LOCKE, NOMÉS SÓN REALMENT
SUBJECTES DE DRET POLÍTIC ELS QUI TENEN PROPIETAT.
LA SOCIETAT CIVILMENT CONSTITUÏDA TÉ L’OBLIGACIÓ D’ESTABLIR UN MARC INSTITUCIONAL QUE
ARTICULI I ASSEGURI EL RESPECTE A LES LLEIS, QUELCOM MOLT MÉS DIFÍCIL DE GARANTIR EN
L’ESTAT DE NATURA, ÉS A DIR, FORA DEL QUE PODRÍEM ANOMENAR SOCIETAT CIVIL.

EL PACTE SOCIAL SEGONS LOCKE EL FAN ELS INDIVIDUS LLIUREMENT PER ABANDONAR L’ESTAT DE
NATURALESA, PER PROTEGIR I GARANTIR ELS SEUS DRETS NATURALS, ASSEGURAR UNA BONA
CONVIVÈNCIA I PROMOURE EL BÉ COMÚ.

ESTÀ BASAT EN EL CONSENTIMENT LLIURE (NINGÚ ESTÀ OBLIGAT) PEL QUAL RENUNCIEN A LA SEVA
LLIBERTAT NATURAL, A CANVI D’ADQUIRIR LA SEVA LLIBERTAT CIVIL, TOT RENUNCIANT, NOMÉS, AL
SEU DRET NATURAL DE JURISDICCIÓ.

L’INDIVIDU S’OBLIGA A SÍ MATEIX A SOTMETRE’S A LES DECISIONS DE LA MAJORIA I SER GUIAT PER
AQUESTES DECISIONS, D’AQUÍ L’OBLIGACIÓ POLÍTICA. COM QUE UN CONSENS ABSOLUT ÉS
GAIREBÉ IMPOSSIBLE D’ACONSEGUIR, AQUESTES DECISIONS, IGUAL QUE LES LLEIS, HAURAN DE
SORTIR DEL CONSENS DE LA MAJORIA. PER AIXÒ EL PACTE TÉ UN CARÀCTER PROVISIONAL I
CONDICIONAL.

2 OBJECCIONS:

1. MAI NO HA EXISTIT UN GOVERN QUE S’HAGI FORMAT D’AQUESTA MANERA I 2. NO ÉS CERT QUE
ELS INDIVIDUS ESCULLIN LLIUREMENT O TINGUIN DRET A ESTABLIR PER CONSENS UNA SOCIETAT
POLÍTICA. SEGONS LOCKE SÍ, N’HI HA MÚLTIPLES EXEMPLES EN LA HISTÒRIA I EN LA BÍBLIA, I
CONCLOU QUE L’ORIGEN DE TOTS ELS GOVERNS, EN TEMPS DE PAU, SEMPRE HA ESTAT EL
CONSENS DEL POBLE I QUE NOMÉS EL CONSENTIMENT DONAT PELS HOMES LLIURES QUE NEIXEN
SOTA UN GOVERN ELS FA SÚBDITS. PER TANT NO HI HA RES QUE PUGUI FER D’UN INDIVIDU UN
SÚBDIT EXCEPTE UNA POSITIVA DECLARACIÓ I UN ACORD EXPRESSOS.

LOCKE DIFERENCIA ENTRE CONSENTIMENT EXPLÍCIT I CONSENTIMENT TÀCIT: NOMÉS POT SER
CONSIDERAT SÚBDIT D’UN PAÍS AQUELL QUE, FENT ÚS DE LA SEVA LLIBERTAT NATURAL, CONSENT
A SER-NE SÚBDIT. EL CONSENTIMENT EXPLÍCIT ÉS AQUELL QUE EFECTIVAMENT HAN DE DONAR PER
FORÇA TOT ELS MEMBRES QUE CONSTITUEIXEN LA SOCIETAT, I EL TÀCIT ÉS EL QUE FUNCIONA
QUAN UNA COMUNITAT JA ESTÀ CONSTITUÏDA, AMB ELS NOUNATS.

3) TIPUS DE GOVERN: MONARQUIA PARLAMENTÀRIA LIBERAL

GOVERN DESIGNAT PEL POBLE I AMB SEPARACIÓ DE PODERS:

LEGISLATIU: FA LES LLEIS (PARLAMENTARIS)

EXECUTIU: FA COMPLIR LES LLEIS I SANCIONA QUI LES INCOMPLEIX (MONARCA)

FEDERAL: GESTIONA LA RELACIÓ AMB ALTRES ESTATS (GUERRES, COMERÇ, ETC)

(ESQUEMA DE SEPARACIÓ DE PODERS QUE NO ÉS EL DE LES ACTUALS SOCIETATS DEMOCRÀTIQUES,

QUE EN COMPTES DEL FEDERAL, DIFERENCIEN UN TERCER PODER: EL JUDICIAL)
HI HA DUES CAUSES PER LA DISSOLUCIÓ D’UNA COMUNITAT POLÍTICA: CAUSA EXTERNA I CAUSA
INTERNA. LA CAUSA EXTERNA ÉS LA INVASIÓ O CONQUESTA DE L’ESTAT PER UNA FORÇA
ESTRANGERA. QUAN AIXÒ PASSA ELS MEMBRES DE LA COMUNITAT NO SÓN CAPAÇOS DE
MANTENIR-SE COM UN COS ÚNIC I INDEPENDENT I LA UNIÓ EN QUE ES FONAMENTAVA AQUELL
COS POLÍTIC DEIXA D’EXISTIR. QUAN SOTA LA VIOLÈNCIA, EL GOVERN NO POT SUBSISTIR, ES DISSOL
LA SOCIETAT. A PARTIR D’AQUEST MOMENT CADASCÚ RECUPERA LA SEVA LLIBERTAT NATURAL I
POT PROCURAR-SE LA SEVA PROTECCIÓ COM LI SEMBLI, PER EXEMPLE, EN EL SÍ D’ALGUNA ALTRA
SOCIETAT.

LA CAUSA INTERNA: ELS GOVERNS TAMBÉ PODEN SER DISSOLTS DES DE DINS QUAN EL PODER
LEGISLATIU ÉS ALTERAT O CORROMPUT. ÉS EL QUE PASSA QUAN UN INDIVIDU O UN GRUP NO
DESIGNAT PEL POBLE LEGISLA PEL SEU COMPTE A FAVOR DELS SEUS INTERESSOS PARTICULARS EN
PERJUDICI D’ALGUNS MEMBRES DE LA COMUNITAT. COM POT SUCCEIR AIXÒ?

SI ES TRENCA L’EQUILIBRI DE LA SEPARACIÓ DE PODERS. ÉS UNA ESTRUCTURA QUE NOMÉS LA POT

ALTERAR EL PODER EXECUTIU (EL MONARCA) PER RAONS DIVERSES, (NO CONVOCAR L'ASSEMBLEA
DE PARLAMENTARIS, MODIFICAR ELS ELECTORS O ELS PROCEDIMENTS D’ELECCIÓ SENSE TENIR EN
COMPTE ELS INTERESSOS DEL POBLE, NO FER CAS DEL QUE DIU L'ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS,
LLIURAR EL PODER A UN POBLE ESTRANGER). ALESHORES AIXÒ ÉS POT CONSIDERAR COM UNA
AGRESSIÓ COMPARABLE A LA DE LA INVASIÓ D’UNA FORÇA ESTRANGERA.

SI EL PODER LEGISLATIU ACTUA CONTRA LA TASCA QUE LI ÉS ENCOMANADA, QUAN NEGLIGEIX I

ABANDONA LA SEVA FUNCIÓ. PER EXEMPLE: ENVAINT LES PROPIETATS DELS SÚBDITS, QUAN ES
DEIXA CORROMPRE PEL MONARCA AMB FAVORITISMES O INTERESSOS, EN GENERAL, QUAN NO ES
LIMITEN A LEGISLAR EN FAVOR DEL BÉ COMÚ.

EN AQUESTS CASOS, O ES PRODUEIX UNA DISSOLUCIÓ DEL GOVERN O BÉ EL POBLE TÉ DRET A

REBEL·LIÓ PERQUÈ S’ENTÉN QUE NO S’HAN RESPECTAT LES CONDICIONS DEL CONTRACTE.

AQUESTA DEFENSA DEL DRET DE REBEL·LIÓ, QUE TÉ EXPLICACIONS HISTÒRIQUES EN LA BIOGRAFIA

DE LOCKE, VA SER OBJECTE DE CRÍTIQUES GREUS, CONTRA LES QUALS LOCKE ES VA DEFENSAR AMB
DIFERENTS ARGUMENTS.

PER TOT AIXÒ PODEM CONCLOURE QUE LA FILOSOFIA POLÍTICA DE LOCKE TÉ LES SEGÜENTS
CARACTERÍSTIQUES: JUSNATURALISTA, CONTRACTUALISTA, DEMOCRÀTICA, LIBERAL, I ...
REVOLUCIONÀRIA. POTS JUSTIFICAR-HO?