FILOSOFÍA 2a EVALUACIÓN

RENAIXEMENT I REFORMA

CONTEXT HISTÒRIC 👉 l'humanisme reivindica l'herència cultural i artística de l'antiguitat

grecoromana i situava a l'ésser humà al centre de les seves re exions.

La paraula Renaixement es va crear per evidenciar l'inici d'un temps nou: es va difondre una
religiositat més personal i es va criticar la corrupció i els abusos de l'Església. Això va donar
origen a la Reforma, un moviment religiós que va dividir l'antiga Europa cristiana en protestant i
catòlica. Es veu clarament el rebuig a la mentalitat medieval centrada amb la idea de Déu, i
l'exaltació de l'ésser humà, considerat l'únic ésser proveït de raó.

Es varen començar a utilitzar les llengües vernacles (es a dir, les seves llengües pròpies), com a
vehicle de transmissió cultural en substitució del llatí i el grec.

El Renaxiament va promoure la recuperació de l'art, els artistes plasmaven la bellesa ideal a la

seves obres, i amb això també va tornar el pensament crític, es a dir, va tornar l'interès per
re exionar, aquesta vegada, en temes relacionats amb l'ésser humà, ho podem veure amb
l'aparició de lòsofs com Maquiavel o Thomas More.

MAQUIAVEL 👉 el surgiment de les monarquies nacionals necessitava una justi cació teòrica
que va ser elaborada, en part, per autors com Maquiavel.

Aquest lòsof es l'autor mes conegut entre els iniciadors de la teoria política moderna. A les
seves obres es veuen els mecanismes reals del poder i els mitjans per conservar-ho.

Fent front a la tradició de les obres que pretenien exposar les virtuds que debia tenir el governant,
a Maquiavel li preocupaven les virtuds polítiques que debia exercir qui ostenta el poder.

Maquiavel ha passat a la historia (degut al nou punt de vista que va tenir sobre la política en el
seu moment), com un autor preocupat per com debia ser el comportament del governant per
mantenir el poder. Els seus vertaderes interessos es van centrar en la defensa de la llibertat dels
ciutadans, en permetre l'autonomia de tots els membres de la república, i en la correcta
organització i conservació de l'Estat. La seva intenció era aprendre la forma correcta de governar,
basant-se en la "experiència històrica", raó per la cual acudeix a la historia de Romà, considerant
que aquesta va ser una república perfecta.

Maquiavel compara les societats amb un organisme viu, ja que neixen en un determinat moment,
creixen, adquireixen una estabilitat, es reprodueixen i ns i tot arriben a desaparèixer.

En aquest procés intervé la "virtut", es a dir, la força vital que permet el seu funcionament i
permanència com a societat organitzada. Es necessària mantenir la "virtut" mitjançant una
organització correcta de les garanties jurídiques i polítiques que eviti la intervenció de la "fortuna".

Maquiavel parteix de una consideració negativa de la naturalesa humana, el comportament humà

està inclinat cap a l'egoisme i els homes només es tornen bons per la coacció, per lo que es
necessària la llei.

Per a Maquiavel un bon governant tenia qualitats com: responsable, no in uenciable i respectat.
Segons ell, es justi quen els mitjans i les diferents accions si es deuen a una nalitat superior, ja
que la virtut implica saber-se imposar a la ciutadania.

Tot això ho podem veure amb les teories exposades a la seva obra: "El príncipe" (es va utilitzar
com a manual per l'exercici del poder sense escrúpols), que tracta de la adquisició i conservació
d'un principat nou. El governant tendra que utilitzar la virtut, només així podrà conservar el poder,
i evitar la "fortuna", es a dir, la casualitat sempre present, la que mai podrà dominar plenament.

fl
fi
fi
fi
fi
fl
fl
fi
fi
 THOMAS MORE (I LES UTOPIES) 👉 va ser un destacat humanista i també un polític que va
arribar a Canceller del regne d'Anglaterra. Poc després de dimitir del seu càrrec i va ser
condemnat a mort per la seva oposició al divorci del rei amb Caterina d'Aragó.

La seva obra mes destacada es el llibre "Utopia", el títol d'aquest llibre es un terme que utilitzam
moltes vegades per referir-nos a alguna cosa imosible, però signi ca "no lloc", es a dir, una cosa
que no ha tingut lloc ns el moment, que anteriorment no havia existit. Es una novel·la que
descriu una illa meravellosa, l'illa d'Utopia, en la que descriu una societat perfecta, ideal, justa i
igualitària.

L'Estat perfecte es caracteritza per la convivència pací ca i la prosperitat física i moral de tots els
ciutadans. No hi ha propietat privada, hi ha una economia comunitària i el treball no supera les sis
hores diàries, a mes, les tasques més dures es reparteixen per torns de manera justa i equitativa.
Les cases no disposen de cuina ni menjador, per lo que hi ha espais comunitaris on es serveix per
torns. Tampoc no hi ha diners, perquè no cal comprar res. No hi ha vestits a la moda, sinó roba
còmoda i a la disposició de tothom.

L’or no te cap valor ni utilitat, a mes (per criticar d’alguna manera el temps en que aquest es un
símbol de riquesa), els escasos presoners son encadenats amb grillons d’or, encara que no hi ha
presons i fan tasques per a la comunitat.

La in uència d’aquesta obra va ser molt gran, i serveix per donar nom (utopies) a totes les teories
que creuen en la capacitat reformadora de l’ésser humà i proposen millorar l’organització social
de manera mes racional i justa.

Al segle XX, també trobam “distopies” / “antiutopies”, es a dir, obres que descriuen móns
indesitjables però possible. Un exemple es “1984” de George Orwell, qui s’imagina un món on
tothom està controlat per la mirada inquisidora del Big Brother, es a dir, tot es visible i no hi ha
intimitat.

——————————————————————————————————————————

TEORIES CONTRACTUALISTES 👇

Segons el contractualisme social, ni l’Estat ni el poder es fonamenten en Déu, sinó que són una
creació humana. En aquest context apareix la teoria del contracte social, segons la qual l’Estat i el
poder son fruit d’un pacte entre tots els membres racionals i lliures que formaran la comunitat.

HOBBES 👉 lòsof del segle XVII. Va néixer a Anglaterra i va viure moltes guerres, per això
acaba identi cant l’estat de naturalesa amb la guerra.

A la seva obra mes reconeguda va exposar la seva teoria política mes famosa, la del pacte social.

La teoria política de Hobbes comporta un capgirament de la perspectiva tradicional. Segons ell,

els ésser humans son essencialment iguals i no han nascut predeterminats per dur a terme
tasques diferents en funció d’aptituds diferents. Els homes gaudeixen de posssibilitats semblants,
encara que no siguin igual de forts, intel·ligents o igual d’àgils, en conjunt tenen similars
possibilitats d’aconseguir els seus objectius.

Aquesta igualtat, unida al natural egoïsme humà farà pensar a Hobbes que la vida sense una
autoritat ferma i temuda seria un autèntic infern, per això hi ha un procés ns el moment de
pactar.

L'estat de naturalesa seria la situació en que es trobaria l'ésser humà abans de conviure en
societat. L'home viuria amb completa llibertat i igualtat, sense lleis ni autoritat, per lo que tothom
tindria dret a tot, o el que es el mateix, a res, perquè no hi hauria forma de fer-se respectar
("l'home esdevindria un llop per al mateix home"). L'estat de naturalesa es convertiria en un estat
de guerra generalitzada i constant. Ara bé, l'instint d'autoconservació juntament amb el desig de
tranquilitat i seguretat, farà que els homes cerquin la manera de sortir d'aquesta situació de perill
constant.

El pacte fa renunciar als homes a la llibertat de la que gaudien en l'estat de naturalesa, i

decideixen pactar una forma de vida mes repressiva però mes segura. Entre ells, pacten un
contracte amb el qual es traspassa tot el poder a un tercer, que esdevindrà el sobirà i a qui
tothom es sotmetrà a canvi de protecció, així que abandonen l'estat de naturalesa i es tornen
civilitzats.

Aquest pacte constitueix l'origen de l'Estat, aquest es manté per la por i la força com a únic
sistema capaç de mantenir l'ordre i la seguretat.

fl
fi
fi
fi
fi
fi
fi
 LOCKE 👉 lòsof del segle XVII. Va viure en un ambient crític i poc conservador que va in uir en
la seva eduació. L'oposició a l'absolutisme reial va dur a Loke a l'exili, però va tornar amb
l'arribada d'un personatge amb ideals i plantejaments polítics mes liberals. La Revolució Gloriosa,
va ser un cop de nitiu contra el poder absolut dels monarques i es va produir un enfortiment
de nitiu del Parlament. Segons Locke, la submissió al poder polític en cap cas no pot signi car
una renuncia als drets naturals. La seva obra política es pot interpretar com una justi cació del
canvi liberal que s'havia produït, els seus arguments expliquen que un estat ha de garantir les
nostres llibertats i drets.

La teoria política de Locke, es troba d'una banda, molt a prop de la de Hobbes, però també a les
antípodes del seu absolutisme. Segons ell, l'origen de l'Estat també es fruit d'un pacte entre els
individus que formen la societat, la convivència en aquesta no s'entén si no hi ha un
consentiment per part dels seus membres. Ara bé, aquest contracte no suposa la renúncia als
drets personals ni la justi cació de l'absolutisme.

Per a Locke, en l'estat de naturalesa, a mes de gaudir de llibertat i igualtat, els homes posseeixen
drets naturals (que es tenen pel simple fet de pertànyer a l'espècie humana), tenir aquests drets
no signi ca que es respectin, i mes si tenim en compte que a l'estat de naturalesa, no hi ha cap
força que tingui prou poder com per fer-los respectar.

Els homes lliures pacten la incorporació del Pacte social i la creació de l'autoritat, amb la intenció
de garantir el compliment d'aquests drets. Otorguen als governants el poder necessari perquè els
protegeixin.

D'aquest pacte sorgeix l'Estat liberal, el poder no esdevé absolut sinó representatiu, es a dir, els
governants estan al servei dels individus.

Un dels punts claus per tal d'evitar l'absolutisme reial es la divisió de poders ( ja que si es
concentra en unes úniques mans es mes fàcil que se'n vagi cap a la corrupció i l'absolutisme).
S'han de distingir tres tipus de poder:

- el legislatiu (el parlament elabora les lleis)

- - l'executiu (el monarca aplica les lleis i en sanciona l'incompliment)

- i per últim el federatiu (s'estableixen les aliances i el seu trencament).

ROUSSEAU 👉 era un pensador il·lustrat del segle XVIII, defensava els principis de la
il·lustració. No només hem de tenir una intel·ligència, també hem de tenir intel·ligència emocional.
Rousseau veu la raó com una de les causes de la corrupció humana.

Te present, per dir-ho d'alguna manera, dos tipus d'home: l'home natural i l'home històric.

Pensa en un estat de naturalesa natural de l’home com bó i feliç, sense preocupacions. És un

ésser innocent i generós i tot allò que diu és el que sent realment.

Con rmava l’estat natural de l’home com a “bon salvatge”. Segons Rousseau l’home no és
dolent per naturalesa sinó que es corromput per la societat.

L’home històric és un ésser egoista, depravat i ple d’odi. Amb la seva educació és capaç de
justi car allò que no té justi cació. Els temors, l’odi i la traïció s’amaguen contínuament sota
aquesta màscara que anomenem educació.

Què inicia el canvi des de l’estat natural ns a la desigualtat?

En algun moment van començar a faltar aliments necessaris per poder sobreviure. Això va crear
una sensació de inseguretat i a partir d’aquí van començar a sorgir els primers con ictes. Es
comencen a utilitzar armes i sorgeix la propietat privada, la dominació i la desigualtat social.

Per tornar a ser bons com a l’estat de naturalesa no es necessari tornar a l’estat de naturalesa. La
solució consisteix en fer un pacte de voluntat general. Consisteix en que, els homes de forma
lliure elegeixen formar part d’un grup, en el qual de manera conjunta prenen decisions sobre allò
que representa el bé i l’interès comú. El pacte representa allò que és universal per damunt del
que és particular. D’aquesta manera, l’estat pot recuperar i regenerar part del bé, de la felicitat i
de les llibertats passades.

La voluntat general té un subjecte universal, i el seu objectiu és el bé comú. En canvi, la “voluntat

de tots” no és més que una suma de voluntats particulars. La voluntat general és la dels
ciutadans reunits en assemblea: una democràcia directa.

Teoria de l’educació : el sistema educatiu hauria d’evitar un tipus d’educació memoristica i

repetitiva. Perquè això, segons Rousseau impedeix als joves madurar de manera natural i la
possibilitat de que aprenguin per ells mateixos. Volia construir persones bones i no amb molts de
coneixements teòrics.
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fl
fi
fi
fl