Alexandre Ramírez La Il·lustració HMC

La Il·lustració va ser un moviment filosòfic, polític i social que es va desenvolupar a

Europa (Anglaterra, Alemanya i França) durant els segles XVII i XVIII i que va contribuir
al desenvolupament cultural i al qüestionament de les estructures de l’Antic Règim. Inspirà
la independència dels Estats Units d’Amèrica, la Revolució Francesa, el sistema polític i
social.

Nom del pensador  J. L. Locke

Lloc i any de  29 d’agost de 1632 a Wrington (Regne Unit)
naixement
Lloc i any de mort 28 d’octubre de 1704 a High Laver (Regne Unit) 
Aportacions al  
pensament de la
Il·lustració John Locke va ser el fundador de l’empirisme, que defensava
que no hi ha més coneixement que el que procedeix de
l’experiència. Gràcies a aquest pensament va tenir lloc la
revolució científica.

Va introduir la tesis de la divisió de poders, que més endavant

Montesquieu va defensar.

Els seus pensaments són els que avui dia coneixem com
liberalisme clàssic, ja que molta gent li coneix com el pare del
liberalisme.

John Locke dividia les idees del pensament en simples i

complexes.

Nom del pensador  Voltaire

Lloc i any de  21 de novembre de 1694 a París (França)
naixement
Lloc i any de mort  30 de maig de 1778 a París (França)
Aportacions al
pensament de la Feia servir l’humor en molts dels seus pensaments, per fer que
Il·lustració les seves aportacions siguessin més divertides, ja que si
l’humor no falta al respecte a ningú, no és dolent.

Va defensar la llibertat de consciència, i volia que la història no

estigués tan vinculada amb l’església, i es vinculés més amb
l’estat.

Va fer que la Biblia no sigués tan important, i entrin en escena

els pobles més oblidats com els caldes, els perses i sobretot el
xinesos.

1
Alexandre Ramírez La Il·lustració HMC

Nom del pensador  Montesquieu

Lloc i any de 18 de gener de 1689 a La Brèda (França)
naixement
Lloc i any de mort  10 de febrer de 1755 a París (França)
Aportacions al  
pensament de la
Il·lustració És considerat com el fundador de la sociologia. Principalment
volia defensar una sociabilitat natural dels éssers humans.

Va elaborar un nou enfocament de lleis; la política i els fets

socials. Volia separar les lleis naturals i positives, ja que
pensava que eren complementàries.

Va ser un dels defensors de la divisió de poders, ja que

considerava que no només era necessari separar el poder
executiu del legislatiu, sino que també és necessari separar el
poder judicial.

També considerava que el fonament de la democràcia és la

virtud, el de la monarquia és l’honor, i el de la tirania l’odi, el
temor i la força.

Va defensar una forma de govern basada en la monarquía

constitucional.

Nom del pensador  Jean Jacques Rousseau

Lloc i any de  28 de juny de 1712 a Ginebra (Suïssa)
naixement
Lloc i any de mort  2 de juliol de 1778 a Ermenonville (França)
Aportacions al  
pensament de la
Il·lustració Va ser defensor de la llibertat i la igualtat radical entre tots els
éssers humans.

Va escriure “El contracte social”, que contenia uns fonaments

bastant democràtics i era una esmena a la totalitat de l’Antic
Règim. Això no li va agradar als polítics d’aquella època, per
tant les autoritats suisses i franceses li volien arrestar, i van
cremar dos de les seves obres més importants en les places.

Després de tot això va enunciar el principi de la sobirania

nacional per mitjà de vot. Ho va aconseguir perquè era un
home que lluitava per tot allò que volia aconseguir.

2
Alexandre Ramírez La Il·lustració HMC

Nom del pensador  Denis Diderot

Lloc i any de  5 d’octubre de 1713 a Langres (França)
naixement
Lloc i any de mort  31 de juliol de 1784 a París (França)
Aportacions al  
pensament de la
Il·lustració Diderot no era creient a l'església, ja que era ateu i
considerava que l’església no era del tot fiable. Tenia un
pensament naturalista, i va fer molts estudis sobre la natura,
que principalment anaven evolucionant al llarg del temps.
Parla sobretot dels gèrmens cap a les persones que
investigaven els biòlegs.

Text 1
“ En primer lugar me doy cuenta de algo que es reconocido por el Bueno y el malo: que es
necesario razonar en todo, porque el hombre no es solo un animal, sinó un animal racional; que, en
consecuencia, siempre hay medios para descubrir la verdad; que quien renuncia a buscarla,
renuncia a su cualidad humana y debe ser tratado por el resto de su especie como una bestia feroz;
y que una vez descubierta la verdad, cualquiera que renuncie a aceptarla o es un insensato o es
moralmente malvado”

Diderot. Derecho natural. Enciclopedia, 1751-1772.

Expliqueu, amb les vostres paraules, el que diu D. Diderot en aquest text sobre la raó
Jo crec que es refereix a que la raó es fundamental per la vida, i que els éssers humans,
tenim una facilitat per trobar la raó, que altres no tenen. Tot aquell ésser humà que pot
aconseguir trobar la raó d'alguna cosa, però no vol, el que intenta realment és allunyar-se
de la realitat, i això fa que visqui en el mateix món, però a la vegada en un món paral·lel, ja
que només veu el que vol veure, i si alguna cosa no li agrada com és realment, canvia el
significat d’aquella cosa, per una altra, que és el que ell vol escoltar, tot i que no sigui el de
la realitat.

3
Alexandre Ramírez La Il·lustració HMC

Text 2
“ A França, un noble és molt superior a un negociant. Jo no sé però qui és més útil per a un Estat;
el senyor ben engalanat que sap amb precisió a quina hora es lleva el rei, i que mostra aires de
grandesa, o un negociant que enriqueix al seu país, dona ordres a El Caire, i contribueix a la
felicitat del món.”

Voltaire. Cartes filosòfiques, 1734

De quins grups socials parla Voltaire en aquest text? Què opina d’ells?
Parla de la noblesa i la burgesia
En aquest text el que vol dir Voltaire, és que al seu país, li donen més mèrit a un noble que
a un burgès, però no sap realment qui és més útil. I comença a dubtar si realment és més
útil el noble, que el que fa cada dia és ajudar i controlar al rei, i tenen l'ego molt pujat, ja
que estan amb el rei. O si són més útils els burgesos, que el que fan es enriquir el país, ja
que controlen l’economia i el mercat amb els seus negocis, i això fa que els habitants del
país estiguin més feliços, perquè saben que estan enriquint el país.

Text 3
“ En cada Estado hay tres clases de poderes: el legislativo, el ejecutivo de las cosas pertenecientes
al derecho de gentes, y el ejecutivo de las que pertenecen al civil. 
Por el primero, el príncipe o el magistrado hace las leyes para cierto tiempo o para siempre, y
corrige o deroga las que están hechas. Por el segundo, hace la paz o la guerra, envía o recibe
embajadores, establece la Seguridad y previene las invasiones; y por el tercero, castiga los
crímenes o decide las contiendas de los particulares. Este último se llamará poder judicial; y el otro,
simplemente, poder ejecutivo del Estado (...).
Cuando los poderes legislativo y ejecutivo se hallan reunidos en una misma persona o corporación,
entonces no hay libertad, porque es de temer que el monarca o el senado hagan leyes tiránicas
para ejecutarlas del mismo modo. Así sucede también cuando el poder judicial no está separado
del poder legislativo y del ejecutivo. Estando unido al primero, el imperio sobre la vida y la libertad
de los ciudadanos sería arbitrario, por ser uno mismo el juez y el legislador y, estando unido al
segundo, sería tiránico, por cuanto gozaría el juez de la fuerza mismo que un agresor.
En el Estado en que un hombre solo, o una sola corporación de próceres, o de nobles, o del pueblo
administrase los tres poderes, y tuviese la facultad de hacer las leyes, de ejecutar las resoluciones
públicas y de juzgar los crímenes y contiendas de los particulares, todos se perdería enteramente.”
Montesquieu. El espíritu de las leyes, 1748.

Quins són els poders de l’Estat segons Montesquieu? Quins motius dona
Montesquieu per justificar la necessitat de la separació de poders?
Hi ha 3 poders: el legislatiu, l’executiu i el judicial.
Ell diu que és important la separació de poders, perquè si es juntessin els poders no hi
hauria llibertat, ja que pensa que el monarca o el senat instaurarien lleis tiraniques, que
serien dolentes per al món. Però també en les lleis judicials, que si es juntessin amb els
altres poders, la llibertat del ciutadà estaria limitada, i no podrien fer tot el que volguessin
dins de lo legal, ja que el jutge seria molt diferent al que estem acostumats a veure.

4
Alexandre Ramírez La Il·lustració HMC

Text 4
CAPÍTULO II. DEL ESTADO NATURAL
“Para comprender bien en qué consiste el poder político y para remontarnos a su verdadera
Fuente, será forzoso que consideremos cuál es el estado en que se encuentran naturalmente los
Hombres, a saber: un estado de completa libertad para ordenar sus actos y para disponer de sus
propiedades y de sus personas como mayor les parezca, dentro de los límites de la ley natural sin
necesidad de pedir permiso y sin depender de la voluntad de otra persona.
Es también un estado de igualdad, dentro del cual todo poder y toda justificación son recíprocos, en
el que nadie tiene más que otro, puesto que no hay cosa más evidente que el que seres de la
misma especie y de idéntico rango, nacidos para participar sin distinción de todas las ventajas de la
Naturaleza y para servirse de las mismas facultades, sean también iguales entre ellos, sin
subordinación ni sometimiento, a menos que el Señor y Dueño de todos ellos haya colocado, por
medio de una clara manifestación de su voluntad, a uno de ellos por encima de los demás, y que le
haya conferido, mediante un nombramiento evidente y claro, el derecho indiscutible al poder y a la
soberanía. “

J. Locke. Segundo tratado sobre el gobierno, 1690

Quins drets defensa J. Locke en aquest text?
Principalment defensa les persones, ja que dóna igual la raça, el gènere o tot allò
relacionat amb les persones. Tots som iguals, i hauriem de tenir els mateixos drets.
Hauríem de poder fer les coses perquè nosaltres volem, sense la necessitat de demanar
permís o dependre de la voluntat d’altres persones. És a dir, en aquest món tots som
iguals, dona igual el color de pell, el gènere, etc. Ja que és molt injust que la gent et jutgi
només per haver nascut a un altre país, o haver nascut amb gènere femení i totes aquestes
coses, que per sort al llarg de la história hem aconseguit cambiar.

Text 5
“No siendo la soberanía más que el ejercicio de la voluntad general, jamás puede
enajenarse, y el Soberano, que no es más que un ser colectivo, no puede ser representado
más que por sí mismo (....).
¿Qué es, pues, el gobierno? Un cuerpo intermediario establecido entre los súbditos y el
Soberano para su mutua correspondencia (...). De suerte que en el instante en que el
gobierno usurpa la soberanía, el pacto social queda roto, y todos los simples ciudadanos,
vueltos de derecho a su libertad natural, son forzados, pero no obligados, a obedecer. (...).
La soberanía no puede estar representada, por la  misma razón por la que no puede ser
enajenada; consiste esencialmente en la voluntad general, y la voluntad no se representa;
es la  misma o es otra; no hay término medio. Los diputados del pueblo no son, pues, ni
pueden ser sus representantes, no son más que sus mandatarios; no pueden concluir nada
definitivamente. Toda ley no ratificada por el pueblo en persona es nula; no es una
ley. El pueblo inglés cree ser libre, y se engaña mucho; no lo es sino durante la elección
de los miembros del Parlamento; desde el momento en que éstos son elegidas, el pueblo
ya es esclavo, no es nada.”
Jean-Jacques Rousseau. El contrato social, 1762

5
Alexandre Ramírez La Il·lustració HMC

Expliqueu amb les vostres paraules el sentit de la frase de Rousseau marcada en

negreta.
Principalment defensa la llei de democràcia al poble, ja que el que defensa Rousseau, és
que el poble ha d’aprovar la llei abans de que sigui oficial, perquè li sembla injust que el
poble no tingui dret a escollir res només per haver nascut sent pobre, i en canvi els
privilegiats tenen la sort d’haver nascut rics, i tenen el poder, i controlen totes les lleis sense
importar el que pensi el poble. En definitiva el que volia dir Rousseau, es que com les lleis
afecten directament a la gent del poble, haurien de tenir el dret d'escollir i aprovar les lleis, i
no els privilegiats, que a ells no els afecten.

ELS 5 PRINCIPALS FILÒSOFS DE LA IL·LUSTRACIÓ

ROUSSEAU VOLTAIRE DIDEROT MONTESQUIEU J. L. LOCKE