Tema 3-John Locke

1. INTRODUCCIÓ

John Locke va viure 62 anys (1632-1695). Va néixer a Anglaterra d’una família acomodada,
va rebre una formació científica, anava per metge. Va treballar de metge a Anglaterra en
els seus anys de joventut, no li interessava gaire i es va de dedicar a escriure, interessat
per les veritats polítiques ( implicació política d’Anglaterra).

En SXVII hi havia un règim monàrquic absolutista a Anglaterra. Presència d’activitats

parlamentàries però servits sota el mandat del rei. Locke no estava d’acord amb aquesta
manera d’organització, creia que havia de participar + agents, va escriure uns articles en la
juventud que li van crear problemes en la monarquia, amb lo qual va decidir exiliarse en la
dècada dels 70 a Holanda, als anys 80 Anglaterra va esclatar una revolució política que va
acabar amb el triomf de la monarquia constitucional. És a dir, Anglaterra es va transformar i
es van constituir òrgans de govern.

El rei va cedir part del seu poder polític, al parlament. Anglaterra funcionava com una
monarquia parlamentària amb òrgans triats pel poble.

Després de la revolució va tornar a Anglaterra, i va participar activament en la configuració

del nou règim. Es va dedicar a la reflexió filosòfica política, convertint-se en un dels filòsofs
+ importants de l'època moderna.

Els seus principals temes d'interès van ser els de moda de l’època; processos de
coneixement, ètica i la política.

En relació al primer àmbit, Locke és l’iniciador d’una posició que s’anomena l’empirisme
perquè en la seva manera d’entendre el coneixement renunciava la possibilitat de les idees
innates, la possibilitat del coneixement sense l’experiència.

En relació al segon ambit, va conèixer de molt a prop les idees polítiques i ètiques del
teòric + famós anglès, T.Hobbes i d’altres autors rellevants. Intentarà reforma aquesta
concepció de Hobbes de la política rebutjant un dels elements claus, l’absolutisme. I
aleshores va inaugurar una de les primeres ideologies polítiques sorgides en la cultura de
l’època moderna que es el liberalisme polític. Tant influenciat estava per Hobbes per la seva
manera d’enfocar la teoria política que aquest Locke juntament amb Hobbes i Rousseau
acaben sent coneguts com els membres del contractualisme (corrent polític).

Tots aquests autors comparteixen tècniques d’anàlisi, però no les mateixes conclusions. Per
això s’anomenen contractualismes.

Va escriure varies obres epistemològiques i polítiques, la primera gran obra va ser L’ASSAIG
SOBRE LA TOLERÀNCIA publicada al 1667, però en el 1689 va escriure pot ser la seva obra
+ famosa de política, PRIMERA CARTA SOBRE LA TOLERÀNCIA, i al 1690 va escriure LA
SEGONA CARTA SOBRE LA TOLERANCIA, aquest any va ser l’any de major proliferat de
Locke, on va escriure els dos tractats sobre els governs civils. Al 1690 va publicar un
l’ASSAIG SOBRE L’ENTENIMENT HUMÀ (resum de la seva obra epistemològica + important)

2. TEORIA DEL CONEIXEMENT

Lock al 1990 va escriure el seu primer assaig de l'enteniment humà, on més tard va
escriure una obra sobre aquest assaig, i després va analitzar una branca anomenada
EPISTEMOLOGIA.

Inicialment Locke està situat en la epistemologia de Descartes, assumeix les innovacions

que Descartes proposa per la filosofia, i això consistía en oblidar-nos en els objectes
d’investigació i centrar-los en l’estructura dels objectes. Ell és cartesià en aquest sentit, pq
s’ubica en la mateix esquema general dels pensaments dels moderns però per la resta
l’autor desenvolupa una posició contrària a la de Descartes, manté la mateixa noció del
concepte idea, per a ell és l’element que ajuda a l'ésser humà conèixer.

La posició epistemològica concreta de locke es contraria a la de Descartes, intentarà

defensar en el seu assaig la tesis general de que tot el nostre coneixement, són menes
representacions del món interior i provenen del nostre contacte amb la realitat. Quan fem
coneixement a partir del nostre contacte amb el món exterior l’anomenem experìencia.

El concepte experiencia no l’utilitza gaire, de manera que Locke és contrari a la teoria de les
idees innates, partirà d’un rebuig radical d'aquest tipus de posicionament, quan nosaltres
naixem, naixem buits de coneixement i només amb el nostre contacte amb el món exterior i
comencem a acumular coneixement.

Locke (empirista ingeni, pq té una posició solida) mai pensarà que l'ésser humà és incapaç
de conèixer la realitat, el que nosaltre meneguem son representacions de la realitat i així el
seu empirista té 2 principis fonamentals, té un doble sentit:
- 1r: no podem conèixer res que no sigui representació o idea del món exterior
- 2n: no podem conèixer res que no sigui a partir del contacte amb aquell món.

La teoria del coneixement de Locke només és un estudi preliminat. Locke diu que abans de
conèixer objectes hem de veure com els coneixem, és a dir, la seva teoria té la finalitat de
comprendre la relació entre el ésser humà i el món. La desenvolupa fent una classificació de
les idees, en les arts de l’enteniment humà el text comença amb una classificació dels tipus
de idees (continguts mentals).
Diu que existeixen dos tipus de idees bàsiques:

1. IDEES SIMPLES (funció passiva): És la idea que no té parts, (la paret és

blanca), són representacions de les percepcions simples. Es poden distingir en dos
tipus de idees.

- de sensació: idees derivades dels objectes de percepció, les mobilitzen els

sentits externs (visió, olfacte, tacte, gust). Locke distingeix entre, les idees de
qualitats primàries (objectes dels sentits), només aquestes existeixen en els
cossos i les secundàries (corresponen a la dimensió, la forma, el moviment)
i aquestes son recreasions del intel.lecte.

- de reflexió: són les que corresponen a la experiencia externa, les mobilitzen

els sentits interns (vista, tacte, olfacte, gust i odia). EX: quan algú té odi cap a
un altre, se li nota amb els sentits però ho notem, són els SENTITS
INTERNS. Que també posa en escolta els nostres sentiments.

2. IDEES COMPLEXES (funció activa): per la formació de idees complexes, el nostra

intal.lecta a de fer coses. EX: agafant els diferents conceptes construïm la idea. Per
Locke simplement aquestes idees son el resultat de les combinacions de idees
simples. Les podem dividir en tres maneres:

- criteri de substància: tendim a concedir substància a conjunts de propietat.

EX: agafo el color vermell, el tacte suau i la olor a flor= una rosa.

- criteri de mode: tendim a agrupar idees en conjunts i categories.

- criteri de relació: tendim a establir relació entre coses que venen

percebudes conjuntament.
-
Elabora una teoria entre la ment i el cos i nega que hagin de ser coses diferents, per ell la
ment és una funció del cervell.

3. TEORIA POLÍTICA

Locke intentará responder a la teories polítiques de Thomas .Hobbes que resultarà ser un
intent de legitimació de la monarquia absoluta. Locke té unes idees molt diferents de la
política i intentará elaborar una teoría política que contrasti amb la teoría de Hobbes. El
tercer autor, J.J Rousseau. Formen part del Contractualisme.

3.1. Teoria política de Hobbes

En el segle XVII comencen a aparèixer una sèrie d’autors. Els + importants dels quals son
els iusnaturalistes, defensors del concepte del dret natural, defensaven que els éssers
humans tenen drets de manera natural, i només pel fet de ser éssers humans, ja tenim drets
i es dignes de que se li reconeguin naturalment una serie de drets.
 - En el segle XVII, les persones a Europa vivien subjectes a tot una sèrie de poders,
per començar estaven subjectes a un conjunt de poders polítics (al rei, al compte, al
marqués, al senyor feudal . L'impost més important que pagaven els individus era el
DELME, ademés l’individu no tenia cap tipus de llibertat (ni pensar, ni expresar, ni
reunió). No podien prosperar i davant d’aquesta situació van aparèixer els
juxtaposistes.

LA CONCEPCIÓ QUE TÉ HOBBES DE LA POLÍTICA:

1. ESTAT NATURAL

Concepció de l’estat natural: Hobbes va escriure una obra anomenada Leviatà. Ell
creu que l’estat de la naturalesa era un estat de caos i de guerra, un estat en el que
no hi ha lleis, o només hi regna una (llei del més fort), el que guanya la batalla.
Partira d’una concepció pesimista de la naturalesa humana, ell creu que els éssers
humans només buscan evitar el dolor i obtenir el plaer.

La finalitat de l'existència humana és la autoconservació. El resultat és un estat de

guerra, en el qual l’ésser humà busca el seu bé propi. “Homo homini lopus”. En
aquest estat de naturalesa, l’ésser humà no té drets, si en tingues, els seus drets
serien naturals. Per què no tenim drets? Perquè són coses concebudes pels altres.
L’estat de naturalesa ningú està segur, hi ha una manca de seguretat, viuen amb un
cert grau de por (1r GRAU).

El que necessiten els ésser humans és un major grau de seguretat. En aquest estat,
no deixen de ser racionals, aleshores ell diu que és natural que els humans vulguin
utilitzar la seva racionalitat per augmentar i garantir el nivell de seguretat i
aconseguir canviar el seu model de vida, i viure en un règim sense por i això es el q
explica la transició de l’estat natural cap a l’estat social.

2. ESTAT DE PRECARIETAT

Es un estat de precarietat en un doble sentit, en primer lloc pq es un estat insegur i

en segon lloc és un estat que no pot durar molt de temps, pq podran utilitzar el seus
recursos racionals per canviar-ho. Els humans voldran optar mesures per sortir de
l’estat natural, i diu que tots els éssers humans voldran fer un pacte que els permeti
sortir de l’estat natural i ingressar en un estat social (pacte social).

El pacte per a que sigui efectiu ha de tenir dues carac. mínim, es un pacte que
concerneix en la totalitat dels éssers humans i ha d’estar revestit de unanimitat i
aquest pacte és tàcit, és una cosa sobrentesa. Ell creu que el pacte social,
consistirà, en el següent:

- Han utilitzat el pacte per benefici propi. Tots els éssers humans es
posisionaran en un pla de igualtat i delegaran tota la seva llibertat i el seu
poder en una única persona. Aquesta persona queda entronitzada com a
únic i sobirà governant, concep el moviment des de un tot cap a un, que
 queda designat com el detentador absolut del poder i s’ha d’encarregar de
imposar un règim de seguretat. ÚNICA PERSONA PODEROSA. Aquest
pacte és vertical, (de tots cap a un), governant absolut.

En aquest pacte renuncien a exercir la seva llibertat propia, ho accepten a

canvi de que el sobirà garanteixi un espai de convivència segur. Es
converteixen en serbs per obeir el sobirà. LEVIATÀ (governador).

En aquest estat, el Leviatà té el dret de tot sobre les persones. En canvi, la

resta de la població han d’obeir-lo.

3- ESTAT SOCIAL

Quin és l’estat ideal de Hobbes?

Hobbes defensa un estat social molt proper a la monarquia absoluta, ell va participar com a
teòric en el conflicte d’anglaterra, ell va prendre partit en la posició de la monarquia
absoluta.

En l’estat social l'ésser humà seguirà buscant el plaer, ha d'emplenar un règim fort amb
només severes. L’estat és paternalista, l’estat fa de pare i considera els súbdits de fills.
Tindrem un estat que funciona i un 2n GRAU de por al leviatà i el seu sistema de càstigs. En
aquest estat, el Leviatà és per sempre, el poble no pot retractar-se del pacte, absència de
llibertat i abundància de seguretat.

Per què Hobbes concep l’estat com un de fort?

Perquè no creu amb l’ésser humà, està fortament condicionat a buscar el plaer i se’ls hi ha
de constituir un estat paternalista amb lleis estrictes. El leviatà aconsegueix que la societat
(súbdits) els hi faci cas. El leviatà però, reconeix alguns drets als humans, com la igualtat, la
seguretat… drets positius.

TEORIA POLÍTICA DE LOCKE

Forma part d’un bloc de aquesta forma contractualista.

ESTAT NATURAL
Ens exposa la seva idea de quin és el seu estat de naturalesa, no està d’acord amb hobbes,
per ell no és un estat de guerra, sino que existeixen petites comunitats de convivència. En
aquest estat no trobem una situació de guerra, sino que viuen amb un estat de pau,
tranquil·litat i d’assistència mutua.

Els empiristes diuen que estem dotas d’un sentiment moral, innat on els éssers humans
estan perfectament dotats per tractar els demés amb un cert respecte moral. Tener simpatia
i compassió i això el que fa és que en estat natural, els humans s’organitzen en petites
comunitats de convivència harmònica, on regna el principi de l’assistència mútua.
Per ell, existeix una moralitat natural, en un estat de desenvolupament sòcio-polític. Això
significa, que parteix d’una visió més optimista que Hobbes sobre la naturalesa humana.
Segons Locke els éssers humans gaudeixen de drets naturals per dos motius.

1- Pel simple fet de ser humans

2- Viuen en comunitats on es facilita que aquest dret es compleixi.

No només gaudeixen de pau i harmonia, en el estat natural els éssers humans tenen drets i els
tenen pel simple fet de ser humans. Diu Locke, que per naturalesa estem dotats d’aquests
privilegis, hi ha dos tipus de drets:

- Dret Natural de Llibertat: l’estat natural els éssers humans són lliures, tenen llibertat de
moviment, d’expressió, activitats d’ordre econòmic. Com que són reconeguts com a
lliures tenen diferents drets (ens pertanyen de manera natural).

- Dret Natural de Propietat: En l’estat de naturalesa, els éssers humans presenten un

estat de naturalesa. L'ésser humà té dret a mantenir com a seu, allò que inicialment era
propi. Com s’aconsegueix la propietat? Tot ésser humà té dret a apropiar-se d’allò que ha
construït o dissenyat ell amb l'esforç del seu cos i el seu propi temps. Lock defensa el
dret de Propietat a partir del seu esforç.
Els estats naturals degeneren, una comunitat pot créixer i tenir més ciutadans i pot distanciar els
vincles de les persones. Es normal que els éssers humans que visquin en una comunitat vulguin
pactar una organització sociopolítica. Això, porta a pensar a Locke que els nostres estats
naturals sorgeixen per un pacte.
COM CONCEP EL PACTE LOCKE?
Transició estat natural a l’estat social. Locke creu que aquesta transició es fa a través d’un
pacte. Com que serveix per portar les comunitats a un desenvolupament social.

CONTRACTE SOCIAL: Unanimitat sustrict per a tots. Tàcit no pot acudir a molta gent.

En el pacte hi ha dos fases.

1r FASE: el pacte és horitzontal, un pacte on tots queden al mateix nivell. Tots els éssers
humans acorden de manera comuna constituir-se en un subjecte polític col·lectiu. Societat Civil.
2n FASE: un pacte vertical. Tota la societat civil accepta designar a algunes persones perquè
siguin membres en el govern. Totes aquestes persones accediran de manera tàcita designar a
uns quants individus designar-les com a un govern, que haurà d'assumir totes les funcions de
poder de l’estat social, queden immediatament empoderats. El govern accepta a canvi d’utilitzar
el poder que ha estat emvestit, amb la finalitat de la salvaguarda dels dret individual, de llibertat i
propietat. La màxima del govern ha de ser “SALUS POPULIS, LEX SUPREMA”. Aixì doncs, es
constitueix una societat civil amb un govern que engloba a tots els poders, però quins?

1. Poder legislatiu: el govern queda designat com l’òrgan que dissenya i formula les lleis
2. Poder executiu judicial: el govern té el poder legislatiu per executar les lleis.
3. Poder federatiu (d’autodefensa): poder que ha de defensar a la federació, dels enemics
tan externs com interns.
Tots aquests drets queden aglutinants i distribuïts al govern.
COM QUEDA UN ESTAT SOCIAL DESENVOLUPAT?
Per Locke, l’estat social està composat de dos grans elements:
1- Estat, composat d’un estat civil amb una població que és un col·lectiu empoderat.
2- Govern, que aglutina tot el poder. Poder legislatiu, executiu judicial i federatiu. S’encarrega de
fer complir les lleis i les executa, pel bon compliment i seguiment.
Els mitjans dels que disposa un govern són: òrgans de defensa per poder assegurar-se de
l'execució de les lleis. L'última funció del govern, es encarregar-se de la força interna i externa.
Quan hi ha ciutadans que fan una defensa il·legítima, el govern pot actuar per impedir-ho.
QUIN ÉS L’OBJECTIU?
És el compliment de la seva part del pacte, que el govern s’havia compromès a salvar i guardar el
dret natural. És a dir, l’única funció del govern és garantir la salut del poble.
En l’estat social, circula el dret positiu=dret natural. Però quina diferència tenen? En el punt de
vista de la seva forma, són drets diferents, en estat natural tenen dret a la llibertat i la propietat i
tenen el dret executiu. En canvi, en estat positiu, és un dret reconegut, a través del pacte
segueix el pacte i el compleix.
En el estat social de Locke, el govern té tot el poder, però no poder il·limitat. A més, ha de fer un
ús òptim d’aquest poder, està compromès en utilitzar el poder només fins el punt que sigui
necessari pel manteniment dels drets naturals. La policia funciona pel manteniment dels individus
i el sistema judicial és flexible i raonablement permissiu. No és un sistema arbitrari, però si just.
En canvi, en el de Hobbes és durament estricte.
El govern no s’encarrega de l'educació, la salut, el benestar dels ciutadans, és un estat no
paternalista (no els fa de pare). Només es mantenen els drets, és un estat prim, òrgans,
despeses i funcions mínimes. No és intervencionista, ni per ajudar ni per minvar. El estat gairebé
no cobra impostos (estat prim). Si el govern s'accedeix de les seves funcions, hi ha el dret a la
rebel·lió. Quan l’individu no li agrada com es comporta l’estat, aquest té dret a defensar-se. Però
quan és al contrari, el poble té el legítim poder de rebel·lió i de un canvi de pacte. Només té
aquest dret quan el govern estigui incomplint la seva part del pacte.
TEXTOS DE LOCKE (exemples)