FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ

BLOC 1. INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA SOCIAL

Definició Myers de la psicologia social: pregunta examen.

La psicologia social és estudi científic de com les persones pensem sobre les altres, com ens
influïm i com ens relacionem. (David G. Myers)

Peirce contraposa el mètode científic a altres mètodes de fixació de creences:

1. Mètode d’autoritat: creiem alguna cosa, perquè algú que posseeix autoritat, diu que és de
tal manera. La figura d’autoritat pot variar. Al llarg de la nostra vida, ens hem cregut moltes
coses a través d’aquest mètode.
2. Mètode de tenacitat: Metode mitjanzant el cual les persones ens acabem de creure les coses
a base de repetirles. Repetir incansablement la mateixa cosa i negar qualsevol evidència, la
qual pugui significar el contrari. Exemple: Quan es deia que determinat pais tenia armes de
destruccio masiva pero que en realitat no tenien, pero ens ho vam creure. “Perquè tothom ho
diu”
3. Mètode a priori: ens creiem les coses perq dentrada sembla lo mes llogic. Si jo veig q el sol
surt per lest y marxa per loest i jo estic quieta, el mes logic es pensar que jo estic quienta i es
el sol el que es mou. A priori el mes logic es pensar que la terra es plana.
Falç consens: pensar que tothom pensa de la mateixa manera.

Aquests 3 mètodes es contraposen al mètode científic. Des d’un paradigma positivista diu que tot té
una causa i si en fem una observació prou controlada (i tenim els mitjans) ho podem descobrir
(principi de causa). Paradigma positivista: Pretén verificar, predir i comprovar, a través d’aquestes
etapes interpretar la realitat de la quan es planteja hipòtesis i teories.

Mètode científic: Hem de basar les nostres opinions amb l’empíric i observable, és a dir, a partir de
l’experiència. La ciència ha d’establir uns procediments d’autoregulació que pugui demostrar la
superioritat d’una idea per sobre d’una altra. També ha de tenir replicabilitat, és a dir, amb els
mateixos elements i idees m’hauria de donar un resultat semblant.
Ha de ser autocorregible, és a dir, ha d’haver un coneixement per establir la superioritat d’una idea
En Psicologia hi ha dues maneres de fer recerca:
- Investigació Correlacional- Descriptiva: Busca fer prediccions (exemple: si no venim a
classe, no demanem apunts, etc, predicció futura /conseqüència del que pot passar en un
futur: podem suspendre. Necessariament es complira? No.)
- Investigació experimental: Intenta trobar les causes de determinades coses.
 En aquest cas s'agafen les variables que ens interesen y valorem el resultat.
Variables implicades:
- Variables independents: es la causa (exemple: no estudiar, no anar a classe)
- Variables dependents: el resultat (exemple: aprovar o no)
- Variables estranyes: aquelles variables que poden influenciar al resultat (exemple:
habitació color negre fem examen de química, habitació color blanc examen de química/ no
sabem si el resultat estaria afectat per el color de la paret.)
- Variables de control: Mantenir les variables estranyes de manera constant, és a dir no
canviar res (mantenir tot igual).
ACTIVITAT:
1. Escoltar música mentre s’estudia: Millora el rendiment acadèmic?
Variable independent: escoltar música/ o no escoltar música
Variable dependent: millora el rendiment /no concentrar-se o empitjorar el rendiment
Variable estranya: Que tothom estudiï amb la mateixa música.
2. Per tasques manipulatives complexes, és millor treballar sol o en grup ?
Variable independent: la manera de treballar sol o en grup
Variable dependent: el resultat del treball de les tasques manipulatives
Variable estranya: la manera de treballar de cadascú, dependrà de la hora que es faci. La
quantitat de membres del grup (el mateix número de membres en cada grup)
3. La capacitat de resistència a la frustració està relacionada amb el grau
d’introversió/extraversió?
Variable independent: El grau d’introvertit o extravertit
Variable dependent: la resistència a la frustració
Variable estranya: proposar una tasca per veure la resistència a la frustració, dependrà de la
situació que estiguis passant.
4. Està l’ansietat lligada al rendiment en un exàmen?
Variable independent: l’ansietat
Variable dependent: el resultat de l’examen
Variable estranya: com gestionis l’ansietat o com estiguis amb l’examen. Tipus d’examen.

ACTIVITAT VIDEO: “El poder de la situació”

 Identifiqueu la VI i la VD.

o Variable independent: Tipus de lideratge

o Variable dependent: L’eficiència i el rendiments dels grups, i les relacions que

s’estableixen entre els membres del grup.
  Quins nivells té la V.I?

o Hi ha tres nivells els tipus de lideratge liberal, democràtic i autocràtic.

 Com han operativitzat la VD?

o Un registre observacional: mirant el rendiment, l’eficàcia i les relacions.

HISTORIA DE LA PSICOLOGIA SOCIAL: ANTECEDENTS DE LA PSICOLOGIA

SOCIAL
Psicologia de la conducta col·lectiva: segona meitat del segle XIX, Amb la Revolució Industrial la
gent que vivia al camp va passar a viure a les ciutats i això va provocar que la gent anés a treballar
amb grans superfícies, grans indústries, amb grans quantitats de gent. A la Revolució Francesa les
classes populars es van solapar contra la monarquia. Van ser dos moments que van coincidir més o
menys en el temps on la gent es va ajuntar per reclamar drets. I no s’ajuntava un poble o poca
quantitat de gent sinó grans grups de persones. I va sorgir l’interès per estudiar els moviments d’una
massa.
o Psicologia de les masses: estudiar que es això de la massa i com es comporta una
massa. (autors: August Comte, Emile Durkheim, Tarde, Le Bon).
Autors:
 Tarde: com a esser socials copiem i imitem als altres de quin es el seu comportament i a
partir d’aquí desenvolupem el nostre comportament. Intenta fer lleis:
o Primera llei del descens: les tendències envers de pujar baixen
o Segona llei de progressió geomètrica: les noves tendències al principi son imitades
a poc a poca i de cop, s’imiten de manera exponencial.
o Tercera llei “lo propi abans que l’ho estrany”: imitem comportaments que
estiguin relacionats amb la nostra pròpia cultura que no amb aquelles que
desconeixem.
 Lebon:
o Va escriure el llibre: “Psicologia de les masses.  fa referència al comportament d’un
individu dins d’una massa. La racionalitat es dilueix i intenten coordinar les seves
accions. La persona a dins la massa està sotmesa a una hipnosis, alhora que és
congestionable.
o Te un concepte negatiu de la massa: una massa pot fer qualsevol bestiesa que un
individu sol no faria.
o Quan un individu es troba en una massa, es torna més irracional, en aquest procés
influeix molt la suggestió i el contagi
  Psicologia dels pobles: fets històrics que desencadenen la psicologia dels pobles el
colonialisme (es creïn grans imperis i viatgin per el món). S’estudiaven els pobles com si
fossin individus, es posava molt enfàsis en la psicologia diferencial: com podem distingir
un poble d’un altre (quines característiques té un poble que no tinguin un altre)
Autors: F. Herbert, Lazarus i Steinthal, Wundt.
1897: Norman Triplett (primer experiment de psicologia social): facilitació social té a veure
amb si fem les coses més be sols o si algú ens està mirant. ACTIVITAT.
1908: Es publiquen dos llibres titulats Psicologia Social:
 McDougall: estava influenciat pels temes dels instints, i el llibre es basava en aquest tema.
Plantejava la vida social en que totes les relacions estaven basades en els
instints. Parlava d’impulsors cap a la lluita per sobreviure i el desig. Es parlava de més de
6000 instints: estètic, religiós, classes socials, etc.
 Ross: parla de la imitació com a principal mecanisme que explica el comportament social.
Per tant, aprenem a través de la observació i imitació de models.
Aquestes idees que proposaven els dos llibres, es van anar combinant i van servir com a base
de la psicologia social.
1924: Floyd Henry Allport: publica el llibre Psicologia Social se’l considera el pare de la
psicologia social. El nostre comportament social bé influenciat de presencia real o imaginada
d’altres persones. (a vegades el nostre comportament bé influenciat per el que ens imaginem).
Sorgeixen paral·lelament interès per diferents temes:
Psicologia social com a estudi de les actituds:
L’estudi de les actituds, comença als anys 20 concretament (llibre 1918) Thomas i Znanieck
estudiaven com les actituds provocaven més adaptació en l’entorn acceptació.
Agafa molta importància a partir del 1925, es troba la manera d’operativitzar el terme i poder
mesurar les Actituds:
 Escala de Liker (1932), aquesta escala és numèrica i és una forma
d’operativitzar. (Operativitzar vol dir mesurar les actituds.)
 Escala de Murphy (1929)
 Escales de Thurstone (1928)
Al 1934 es crea el primer institut de sondejos d’opinió pública.
A partir dels anys 40 sorgeix un interès cap a la psicologia dels grups. Lewin, se’l considera el pare
de la psicologia social moderna, el qual fa molts experiments de grups.
Els Sherif, estudien l’impacte de les normes socials i com d’arbitràries poden ser aquestes normes.
La psicologia social moderna:
Kurt Lewin (dècada 1930): Pare de la psicologia social moderna. (vídeo del lideratge), estudia la
psicologia dels grups que sorgeixen de la psicologia de les masses.
Dècades 1940,1950,1960:
Estudi de les actituds aplicat a les actituds antidemocràtiques:

- Adorno va realitzar un estudi sobre les actituds autoritàries les quals tenien una forta
inclinació feixista. Va crear l’escala F (Escala de potencialitat del feixisme). Escola de
Frankfurt.
- Característiques:
o Intolerant cap a la debilitat tant pròpia com cap a la dels altres.
o Creences rígides i valors molt convencionals.
o Altament punitius (tendeixen a castigar als altres).
o Mostra molt recel (Tendeix a veure males intencions en les conductes dels altres).
o Respecta l’autoritat i la jerarquia per sobre de tot.

Estudi dels mecanismes psicològics de la influència:

- Hovland: estudiava la importància de la persuasió en el canvi d’actituds. Va agafar un mateix
escrit que parlava de fer submarins nuclears, un el va signar per un enginyer que es deia
hopenhawer i a l’altre el va firmar fent-se passar per un diari rus sensacionalista.
Estudi de la Psicologia dels grups i la influència social: Aquest estudi va seguir amb l’interès de
la psicologia dels grups.
- Muzafer i Caroline Sheriff (teoria del conflicte): van parlar de la competència la
cooperació i la creació de l’estudi dels prejudicis en els grups. Van agafar nanos, els van
dividir en dos grups, els hi va crear el sentiment de pertinença, va anomenar els grups per
àguiles i cascavells i els van fer competir. Va crear molta rivalitat entre uns i d’altres i en
acabar la competició va intentar tornar ajuntar al grup, però no ho va aconseguir, ja que
s’havia creat una rivalitat molt forta entre aquests. Per tornar a unificar al grup els hi va fer
passar per diverses situacions on van haver de cooperar entre si.
- Endogrup: al grup que jo perteneixo i que m’identifico
- Exogrup: al grup que estàs pertanyent però que no t’hi sents identificat
- Asch: dècada dels 50, conformisme social
- Milgram: dècada dels 60, obediència destructiva.
- Estudi de les Atribucions Causals:
- Heider i Kelly: estudi de com atribuïm causes al que fan o pensen els altres i pensem
 nosaltres, atribució causal. La psicologia ingènua (Heider).
- Festinger: estudia la dissonància cognitiva.

ALTRES TEMES PER EXPLICAR:

1. Com influencien en nosaltres les accions i les característiques dels altres: Els prejudicis
que tenim i els comportaments que fan.
2. Com els processos cognitius bàsics (memòria, percepció, atenció...): Com la meva
memòria influencia el meu comportament.
3. Variables ecològiques: les variables del lloc físic en el que estic (si es més agradable o
no, la temperatura ambiental....): Perquè depèn del seu context mes o menys favorables
apareixen unes conductes o altres.
4. Context cultural: Tenia molt clar el context cultural que s’han socialitzat les persones que
treballem amb elles. (exemple: la puntualitat).
5. Com els factors biològics influencien el comportament: Definir el teu comportament.
 BLOC II: LES ACTITUDS. LES TEORIES DE L'ATRIBUCIO CAUSAL

LES ACTITUDS

Que es una actitud? Actitud es una reaccio avaluadora, positiva o negativa, cap a algu o cap a
alguna cosa que rep el nom d'objecte actitudinal.

Components de les actituds des d'una perspectiva multifactorial:

• Component cognitiu: pensament
• Comportament afectiu: emoció
• Component conatiu o de predisposició a l'acció

TEORIES DE L'APRENENTATGE SOCIAL: Com es formen les actituds

Condicionament clàssic (PAVLOV): l’organisme respon respon a un estímul ambiental.

Experiment que ell tenia un gos al laboratori per a saber quanta quantitat de saliva treia quan sonava
la campana i era per avisar que rebia el menjar.
Estímul incondicionat (menjar) – Resposta incondicionada (saliva)
Estímul neutre (campana)
Estímul condicionat (campana) – Resposta condicionada (saliva)
Exemple: “Quan sona l'alarma d'incendis, la gent corre”
Estímul incondicionat (foc) – Resposta incondicionada (córrer)
Estímul neutre (alarma)
Estímul condicionat (alarma) – Resposta condicionada (córrer).
Exemple: Un nen s'espanta amb el soroll del gong. Quan hi ha un ratoli a la sala sona el gong i el
nen acaba agafant por al ratoli.
Estímul incondicionat (soroll) – Resposta incondicionada (el bebè s’espanta)
Estímul neutre (ratolí)
Estímul condicionat (soroll) – Resposta condicionada (el bebè s’espanta).

Extinció de la resposta: només li feien por les rates

Generalitzacio de l'estimul:
– El ratolí li fa por i a la llarga tots els animals amb pel li acaben fent por.
– Un gos ens mosega de petits i agafem por a tots els gosos.
Condicionament classic subliminal: es basa en la idea de que captem estimuls que estan per sota
del nostre llindar de percepcio, que esn poden arribar a condicionar com si els estiguesim vivent de
manera conscient.
Dos tipus de misatge subliminal: un no es perceptible per l'ull huma, i l'altre si es visible pero es tan
lleu que si no t'ho diuen pots no adonar-te.

Condicionament operant o instrumental (SKINNER): Aprenentatge que es fa a traves de adoptar

o no la perspectiva correcta socialment.
Si som d'una familia on tothom es del Espanyol i un nen diu que es del Barça, la gent li dira que
molt malament. En canvi si totthom es del barça i el nen tambè, tothom li dira que molt be.

Rebem una resposta bona o dolenta per part dels altres en funcio de si ens adaptem al comportamnet
general. (skinner)
– Reforç positiu: estimul agradable que es dona quan ha sortit la resposta correcta o desitjada.
Es el que funciona millor en cualqsevol esser viu, tant en persones com en animals.
El reforç positiu i la conducta han d'estar lligats i ens hem d'asegurar que no es reforçen
conductes no desitjades (rabietas en niños). Hem d'asegurarnos de reforçar la conducta que
ens interesa.
Motivació: si no hi ha motivacio cap al reforç positiu que vols aconseguir, el nivell
d'esforç es minim. Un ratoli que no te gana no recorre el laberint. Si te gana si que
correra per trobar el que esta olorant.
– Reforç negatiu: es mante un estimul advers, chungo, fins que apareix la conducta
desitjarda. Quan apareix es retira l'estimul.
Exemple: fins que no endresis l'habitació no sortiras de casa. En animals: es donen
descarregues fins que apreten una palanca. Quan l'apreten es deixa de donar la descarrega.
– Castig: El castig ve despres de la conducta no desitjada. Es el preu que pagues despres de la
conducta. Ja no hi ha solució. Els reforços provoquen un repertori nou de respostes mentre
que el castig inhibeix temporalment una resposta pero no l'elimina ni en provoca de noves.
Exemple: si et castiguen sense movil i guarden el movil en un lloc que coneixes, quan et
quedis sol l'aniras a agafar.

Indefensio apresa: facis el que facis no aconseguiras el que pretens aconseguir.

Aprenentatge per observació-modelatge (BANDURA): Es aquell que es dona per observació,
estas observant i veus el que esta passant. Nomes observant ja s'apren. (Video violencia contra
ninots)

ACTIVITAT VIDEO MONOS PER DIR QUIN APRENENTATGE ESTAN FENT (TEORIES DE L’APRENENTATGE SOCIAL)

Comparació Social: aprenem per comparacio social, a vegades aprenem actituds perque ens
comparem amb altres persones que son referents o creiem que son semblants a nosaltres (per
manera de ser, d'actuar, de pensar...).
Exemple: Si jo vull anar a veure una pelicula i tothom hem diu que la peli no val res, el mes
probable es que no vagi a veure la peli.
L'efecte pigmalio: de la profecia autocomplerta, te a veure en com les espectatives que
disposites sobre algu o algun animal, comences a tractar aquest objectiu d'aquesta manera i
pot acabar-se complint aquestes espectatives. Te un efecte d'etiquetatge, la persona acaba
comportantse com l'etiqueta que li han asignat. Si l'etiqueta es positiva, be, pero si es
negativa pot generar una presio que acabi complint la profecia.

Aprenentatge de les actituds en termes de desenvolupament cognitiu

– Teoria de l'Autopercepció de Bern: Jo analitso el meu comportament, com em sento,

davant duna situacio i acabo generant una actitud o una altre. Exemple: Si em diuen que la
clase es dolenta, vindre amb una actitud mes negativa.
– Teories de la coherencia cognitiva: Ens expliquen es que per a que nosaltres no caiguem
en u estat d'atencio que ens desequilbri, necesitem estar equilibrats cognitivament.
Si nosaltres no mantenim un equilibri entre el que pensem i el que fem entrem en un estat de
tensio. Pot ser que siguin dos pensaments o un pensament i un comportament o dos
comportaments (contradictoris).
– Teoria de l'equilibri de Heider: nosaltres ens movem en una triada d'elements. El
grau en que m'agrada algú, la meva actitud cap a un objecte actitudianl (objecte o
persona) i el grau en el que jo percevo que l''altre persona, la que magrada, te cap a
l'objecte actitudinal.
– Teoria de la Dissonancia cognitiva de Festinger: te a veure amb teories d’equilibri
cognitiu. Té a veure com el de abans. Amb el comportament i el pensament.
Exemple: mirar pelicules quan tinc un examen em genera una angoixa perque se que
no es el que hauria de fer.
– Racionalitzar: Buscar arguments per defensar el que jo crec. Exemple: l'examen
 no es massa dificil, puc estudiar més tard.
– Trivialitzar: Treure-li importància. Exemple: d'alguna cosa m'haure de morir.

Si pensem una cosa i fem una altre entrem en dissonancia – estat d'ansietat. Per alliberarnos d'aquest
estat hi ha diverses formes: canviar la conducta i canviar el pensament.
1. Si induïm a algú a tenir un nou comportament (o diferent) el fare entrar en
dissonancia, i per reduir aquesta dissonancia cambiara la seva manera de pensar.
(vídeo Philip Zimbardo la presó d’Stanford.)
Factors sistèmics: la força d’una situació pot afectar i modificar el comportament de les
persones. Han caigut en indefensió apresa.
2. Si et compromets en una conducta que va en contra del que tu penses, com més t’hi
compromets i menys motius tens per fer-ho, poc a poc aniràs canviant la teva manera
de pensar. (menys es mes)
Quan nosaltres ens comprometem a un comportament que va en contra del que pensem,
entrem en dissonancia. Aquesta es pot reduir canviant el pensament o deixant de fer el
comportament. Si jo tinc pocs motius per fer aquella conducta que va en contra del que
penso, i segueixo fent aqusta conducta, de mica en mica canviare el pensament per pensar
poc a poc que el que faig esta be.
Sabem que si induim en algu a tenir un nou comportament seguramente el seu pensament
tambie cambiara. Si per contra indueixo a algu a canviar el seu pensament, canviare la seva
conducta.
Exemple: experiment Festinger.
Exemple: fas una feina que no ens agrada (que no ens aporta res) que et paguen malament.
Buscar coses positives per fer un canvi de pensament.(per exemple bons companys de
feina).
Relació de parella tòxica (quan més estàs amb aquella relació, més penses que es la persona
adequada)

➢ Inducció a un nou rol / persuasió

Persuasio: Forma d'influencia social que preten canviar les nostres actituds, basicament el que
pensem. Aixo ho fa generalment utilitzant dues rutes.
• Via o ruta Central: intenta donarte moltes dades per a que pensis sobre allo que volen
aconseguir. Fan que reflexionis. (Actimel)
• Via o ruta Periferica: intenta que tu acceptis aquest canvi de pensament sense pensar. Que
canviis d'actitud sense pensar, sense reflexionar. (Coca Cola / Estrella Damm).
Factors a tenir en compte (persuacio)

Font:
• Credibilitat: Qui ho diu. Per a que una fotn sigui persuasiva ha de tenir credibilitat.
Otorguem competencia i sinceritat a qui dona el missatge.
➔ Competencia: es basa en si el receptor considera que la font te coneixement i capacitat
per a dirte el que t'esta dient. Si te educació (ha estudiat), experiencia (ha treballat) o
ocupacio sobre el que et diu. No sempre ha de ser un ingenier, pot ser una mare que
t'explica que li dona al seu fill de dinar. Ha de ser fluida en transmetre el missatge, ha
d'expresarse amb facilitat perque pensariem que no sap explicar be. Una millor fluidesa
verbal sembla que fa a la font mes competent. La font ha d'anar de tant en tant en contra
dels seus interesos (anuncio Colon detergente).
➔ Sinceritat: tu has de veure a la persona que testa dient algo, has de pensar que no vol
guanyar diners a costa teva. Si veus que vol fer-ho es dificil que et deixis persuadir
(trucades de telefon de companyies telefoniques).
Si tu veus que et volen convencer, deixes destar pendent del que testa dient i no et deixes
convencer.
• Atractiu: de la font. En al fase d'acceptacio del missatge, l'acceptacio es molt important. En
un buffet lliure no escolliras els que no tinguin bona pinta. Que consideris que la font es
atractiva es basic per a que et deixis persuadir. A mes l'atractiu pot fer pujar la credibilitat
perque se li dona mes credibilitat a una font atractiva. Per altra banda, sentirte atractiu et
dona mes autoestima i si en tens mes es mes facil que puguis persuadir a altres. Si et sents
atractiu et comportes diferent. L'atractiu pesa menys que la credibilitat.
• Poder: Una font es poderosa si te la capacitat de donar castigs i recompenses, en primer
lloc. Si el rceptor sap que utilitzara aquest poder i per ultim si el receptor sap que la font
s'enterara de que ha fet o no ha fet lo que li han dit que ha de fer.
Exemple: Quan estem treballant en una feina i hem d'arribar a una hora concreta i et fan
fitxar.
• Similitud: La similitud te a veure en quant t'asembles a la font. La similitud es important
perque si veus que la persona que et vol convence d'algo no te res a veure amb tu no creus
que et pugui entendre.
Exemple: quan els pares volen convencer d'algo i tu dius no perque ara no te res a veure
amb abans i les coses ara no son igual que abans i les teves experiencies no tenen res a
veure.
Missatge:
– Racionals vs emocionals:
Els racionals ens intenten donar dades, estadistiques, referencies del que parlen.
Els emocionals el que ens ensenyen el que passara si ens apleguem o no al que ens estan
dient .
Exemple: si estan fent una campanya contra la fam una cosa es que et diguin cuanta gent es
mor de fam i l'altre es que t'ensenyin un nen desnutrit. Anuncis de la DGT (basats en la por).
– Evidència estadística contrastada vs un únic exemple personal:
Et donen moltes dades sobre alguna cosa (evidencia empirica contrastada) i un unic exemple
personal es aixo.
Exemple: ens volem comprar un cotxe i volem un cotxe molt segur. Decidim que volem un
Ford i busquem quin sera el millor cotxe i ho tinc mig decidit. A la nit quedo amb un amic
que es agent de cotxes i em diu que no m'anira be i se m'espatllara i que no es gens segur.
L'endema no anire a comprar el Ford (el 90% de la gent). És a dir, un unic exemple em pot
fer canviar d'opinio.

Receptor:
– L'autoestima: Quan menys autoestima tens mes persuadible ets. Si estas malament amb tu
mateix es mes facil que cualsevol persona que et doni una posibilitat d'alguna cosa que et
faci sentir be et persuadeixi. Si tu estas be es mes dificil.
– L'estat general amb el que et trobes te a veure amb si no tens dolor, gana, son, etc. Com
mes comode i be estas, menys persuadible ets. Com menys be estas mes perssuadible ets. Si
estas menys be ets mes persuadible.
Exemple: tenir gana i anar a comprar menjar no es bona idea.

ATRIBUCIO CAUSAL
L'atribució causal és intentar trobar una explicacio a la conducta dels altres o fins i tot a la meva
mateixa. Exemple: entra algu per al porta rient i nosaltres volem saber que li pasa, atribuir perque
esta rient. Pot ser que li hagi passat alguna cosa o potser que la persona sigui riallera en general,
que sigui aixi.

VIDEO ZIMBARDO: conferència. (sortirà pregunta al examen)- idees:

Efecte Lucífer (com les persones bones es tornen dolentes), es pot dividir en tres nivells: Quins
tipus d’atribució causal fa:
 • Situacionals: tenir en compte la situació perquè passen les coses.
• Disposicionals: 1% de persones dolentes.
• Sistèmic: hi ha sistemes que perpetuen determinades coses que fa que la gent que formen
part d’aquests sistema es podreixi. Es el barril el que està podrit i no la poma, és a dir que
el sistema acaba fent que les persones es podreixin i es tornin dolentes
Exemple: xivato. Quan estàs fent un examen i veus que algú esta copiant, en aquella situació
nosaltres fem veure que no ho hem vist, perquè està mal vist dir la veritat i et decideixes
callar-te.

TEORIES DE L'ATRIBUCIÓ CAUSAL

• La Teoria de la psicologia Ingènua de Heider

Heider diu que tots funcionem com psicolegs ingenus y volem trobar les causes que porten a
fer determinada conducta. Heider diu que ens hauriem de basar en tres principis:
1. Nosaltres sabem que la nostra conducta te una finalitat, no es a l'atzar. La fem perque
tenim una motivació, va enfocada a un objectiu. Intentm trobar els motius que tenen els
altres per tenir alguna conducta perque les nostres conductes estan motivades per alguna
cosa i les de la resta tambe.
2. Prediccions del comportament: A la gent ens agrada saber que pasara, poder predir-ho.
Per tant busquem causes estables ja sigui dintre de l'individu o dintre de la situacio.
Aquestes causes ens podran portar a fer una determinada predicio. Si les causes no son
determinades ens costara molt mes.
3. Heider diu que al atribuir causalitat distingim entre dos factors: els factors disposicionals
i els factors situacionals. En Zimbardo afegeix els factors sistemics o estructural (que no
sistematic), que es del sistema.
• Disposicionals: ens porten a fer atribucions internes perq es basen en
caracteristiques de la persona.
• Situacionals: ens porten a fer atribucions externes.
Si algu entra rient perque li han explicat un acudit -> Situacionals (externes)
En Heider deia que com que els factors disposicionals les hem d'inferir, no estan a
plena vista, nomes podriem fer atribucions internes si no tenim evidencies clares de
quina situacio ha portat a tenir X comportament. Sempre hauriem de buscar si es la
situacio la que porta a tenir un comportament i si no la trobem ja mirariem si es
tracta de buscar factors interns.
• La Teoria de la inferència de correspondencia de Jones i Davis
A les persones ens agrada fer inferencies de correspondencia entre determinat tret de
personalitat esta relacionat amb determinada conducta. Inferir seria com deduir que hi ha
una conexio entre un tret de personalitat i una conducta (relacionar un tret amb una
conducta).
Exemple: Com que aquesta persona es maleducada, contesta malament (Atribució
disposicional). Es mes facil buscar disposicions que situacions perque aquestes no em donen
tanta estabilitat, suposen mes esforç de deduir.
Coses a tenir en compte:
1. Que la conducta hagi estat triada lliurement, perque vol. Perque si la conducta no ha
estat triada lliurement, no puc fer una inferencia de correspondencia.
2. Que entre dues conductes que es puguin escollir hi hagin pocs efectes no comuns.
Perque si hi han molts efectes no sabre que m'ha portat a escollirne una. Si dubtem entre
fer de mestres de primaria o d'infantil, quins efectes poc comuns tenen? L'edat dels nens.
Atribuio disposicional: t'agraden els nens petis / amb nens grans.
3. Que la conducta socialment indesitjable ens aporta molta mes informacio que la
socialment desitjable. Si algu crida al tren el mirarem. Ens donara mes informacio el que
crida que els que no estan fent res. Que li pasa? Intentarem fer una atribucio causal,
buscar una causa al seu comportament.
• jo vull atribuir una causa a una determinada conducta i d'aixo sen diu inferencia de
correspondencia (deduir). Deduir quina relacio hi ha.

• El Model de covariació de Kelly

Ens explica que nosaltres busquem/mirem com diferents factors covarien (varien al mateix
temps) per tal de fer l'atribucio causal.
Concretament mirem com varien tres factors:
1. Consistencia: sempre ha de ser alta. La consistencia te a veure si una determinada
conducta es repeteix o no. Una consistencia alta vol dir que es repeteix sempre o gairebe
sempre. Exemple: la Ines sempre riu quan mira la peli X. Si partim de que lla sempre riu
quan mira aquesta peli direm que te una consistencia alta.
2. Distintivitat: quan d'especial es aquest estimul per ella. Una distintivitat alta voldra dir
que distingeix aquest estimul dels altres. Exemple: L'ines sempre riu quan mira la peli X,
pero no riu amb quasi cap altre peli / riu amb quasi totes les pelis (distintiitat alta / baixa)
3. Consens: te a veure amb l'altre gent que fa sobre la mateixa conducta. Tindrem un
consens alt si la majoria de gent riu amb aquesta peli. Tindrem un consens baix si diem que
 quasi ningu mes riu amb aquesta peli.

Si tenim consistencia, distintivitat i consens alt, tindrem una atribucio causal situacional
o externa – La peli es molt divertida.
Si tenim una consistencia alta, distintivitat baixa i consens baix tindrem una AC
disposicional o interna – La inés es molt riallera i de seguida enganxa l'humor de tot. Te molt sentit
de l'humor.
Distintivitat i consens ha de covariar, sempre alt o sempre baix.

Exemple pràctic: El cambrer tira la canya a una clienta

Consistencia Alta – El cambrer tira la canya a una clienta
Distintivitat Alta – No tira la canya a ningu mes Baixa – Tira la canya a totes les clientes
Consens Alt – La majoria de la gent li tira la canya Baixa – Quasi ningu tira la canya a la noia

Atribucio Causal situacional o externa: La noia es molt guapa

Atribució Causal disposicional o interna: El cambrer és un tiracanyes / ligón

Exemple practic: menjar pipes quan vaig al cine a veure una peli
Consistencia Alta – Menjo pipes quan vaig al cinema a veure una peli
Distintivitat Alta – No menjo pipes en cap altre moment / Baixa – Menjo pipes en altres moments
Consens Alt – Tothom menja pipes al cine / Baixa – Ningu menja pipes quan va a l cine

Atribucio Causal situacional o externa: Perque les pipes del cine estan molt bones / Perque fan
publicitat al cine / Perque hi ha oferta de pipes al cinema
Atribució Causal disposicional o interna: Menja pipes sovint perque li agraden molt

ERRORS I BIAIXOS DE L'ATRIBUCIO CAUSAL

1. Error fonamental de l'atribucio o biaix de correspondencia: atribuim causes

disposicionals tot i saber que ha estat la situacio la que ens ha portat a fer determinada
conducta. Atribuim factors disposicionals a la conducta dels altres tot i saber que ha estat la
situacio la que ens ha portat a fer determinada conducta.
2. Diferencies entre lector i observador: En general per explicar les nostres conductes ho
atribuim a factors situacionals mentre que per explicar les conductes dels altres ho atribuim
 a factors disposicionals.
3. La infrautilitzacio o l'efecte del fals consens: Quan nosaltres realitem una conducta
pensem que de manera majoritaria la resta de la gent faria el mateix. Pensem que la nostra
conducta es exemple del que faria la majoria de la gent. Exemple: “es el que hagues fet
tothom”. Pensem que els altres en la nostra situació farien el mateix.
4. Els biaixos favorables al jo o d'autoservei: “He aprobat / m'han suspes” Generalment la
gent atribueix les seves victories a causes disposicionals, mentre que atribueix els seus
fracasos a factors externs. Molt agent pensa que el mon és just i que per tant molts es
guanyen el que tenen = karma. En realitat el molt no es just i el karma no esta demostrat que
tingui consistencia. Victimes que se les revictimitza per ser-ho.
5. El biaixos favorables al grup: Son semblants als 4. Els merits del meu endogrup (grup al
que pertanyo), quan una cosa va be en el meu endogrup, ho atribueixo a causes
disposicionals del meu endogrup. Els fracasos del meu endogrup els atribueixo a la situacio.
Als meus exogrups els atribueixo els fracasos a coses disposicionals.
 BLOC III: LA INFLUENCIA SOCIAL

Conceptes bàsics:

• La influencia social: Proces pel que la presencia real o implicita d'altre gent inlueix en les
actituds i conducta.
• Conformitat social: Tipus d'influencia social en la que les persones canvien actituds i/o
comportaments per adherir-se al de la majoria. (veus gent corrents i comences a correr pero
sense saber perque).
• Obediència: Comportament que es desprèn d'una ordre directa. Algu que te poder i que
consideras que te un poder legitim (o ilegitim pero has d'obeir encara que et faci por) et diu
que facis alguna cosa i ho fas (o no i desobeeixes).
• Normes Socials: Conjunt de regles que defineix com ha de ser un comportament en una
situació concreta. Com un s'ha de comportar segons on estigui perque hi ha unes normes
socials, moltes d'elles arbitraries o altres normes que son a nivell culltural (diferents segons
la cultura des que la vegis).

Conformitat social
Una persona adapta les seves actituds/comportament al de la majoria. Por adoptar les dues coses o
nomes una.

Investigacions d'Ash: Primer en fer experiments sobre la conformitat social. Va agafar un grup
dunes 6 persones quer eren complices de l'experiment. En mig del grup va posar una persona que no
sabia de que anaba l'expermient i els va dir que habien de solucionar problemes perceptius simples
(lineas de diferents mesures. Havien de dir quina s'asemblava i els complices deien la mateixa tots
fins que arribaven al subjecte experimental per veure si deia el mateix que els complices o deia el
que creia que eera correcte.

Fases de la investigació:
• Tipus de tasca a realitzar. Resultats: A la primera fase de l'experiment, va veure que un
76% va seguir les respostes falses com a minim una vegada, un 36% siempre estuvo de
acuerdo con las respuestas falsas i un 25% no va cedir mai a la presio del grup.
• Els efectes de destruir la unanimitat: A la segona fase va incloure alguns complices que
deien la resposta correcta o be una incorrecta pero diferent de la dels altres complices. Aixi
es va veure que el subjecte de l'experiment donava la seva opinió en més ocasions que en la
 fase 1.
• La diferència entre conformitat pública vs conformitat privada: En comptes de donar la
resposta oralment, la donava per escrit. D'aquí en va sortir el concepte de conformitat
publica vs privada.
▪ La conformitat publica te a veure en que tu adaptes el comportament al de la
majoria pero no canvies el teu pensament, fas veure que estas d'acord amb la
majoria.
▪ La conformitat privada te a veure en quan tu canvies no nomes el teu
comportament sino tambe la manera de pensar i penses com la majoria, no nomes
actues sino que tambe arrives a pensar-hi.

Factors que afecten a la Conformitat:

1. Unanimitat: com mes cohesionat esta un grup i mes unanimitat hi ha mes dificil es fer
intervencions de grup. Unanimitat = coincidencia total.
2. Dificultat i la ambiguitat que tinguis que fer: si no saps ben be que has de fer o es molt
dificil, tendeixes a fer el que fan els altres. Si ho tens molt clar i la dificultat no es elevada,
vas mes a la teva.
3. Por i l'ansietat: provoquen que facis el que fa tothom.
4. Publicitat i la vigilancia: quan una cunducta es molt publica i la gent la veu i esta vigilada
tendeixes a fer el que fa la majoria perq penses que si no ho fas et descubriran i tothom sabra
que no ho has fet.
5. Trets disposicionals de cada individu: trets de personalitat de cada individu.

Causes del conformisme social:

– Pressió grupal:
Influencia Social Normativa: te a veure amb que tu fas el que fan els altres perq vols
agradar i ser acceptat. Ho fas per por al rebuig. Per ser acceptat et comportes com
ells (manera de ser, de vestir...). Com més et comportis com ells més conformitat hi
haurà. Com mes por tinguis en no ser acceptat mes augmentara el teu nivell de
conformitat. Una de les maneres mes potents de fer que algu es coformi amb la
majoria es fent pressio a través de la burla.
Influencia Social Informativa: te a veure amb que tu fas el que fan els altres perq
realment no saps com t'has de comportar aixi que fas el mateix que la resta. No es
per voler acceptació, o crear una bona imatge o formar part del grup, sino
sencillament perque no saps que has de fer. Video del ascensor cambiando de
 posicion si la cambian el resto o avalancha.
– Acceptacio de la rutina diaria: te a veure en que moltes vegades fas una cosa que es fa
aixi per tradicio, sempre s'ha fet aixi. No et planteges fer-ho d'una altre manera,
sencillament fas el mateix que fan els altres.
– Acceptacio d'un rol social: quan tu asumeixes un rol (presó zimbardo) acabas
comportante com creus que es comporta la persona que tindria el rol que asumeixes.
Actuem com ens assembla que s'ha d'actuar en aquest rol.

Obediencia destructiva: La obediencia es executar una ordre directa que ve d'algú amb un poder
que considerem legitim o be un poder que em faci por o mal.

EL JUEGO DE LA MUERTE
Variable dependent: grau d'obediencia (segons el numero de descarregues realitzades). Si arriba a
l'ultima descarrega parlariem d'obediencia total.
Variable independent: l'autoritat. El comportament de l'actor.

Fases de l'experiment
Fase 1: fins als 80 volts, que coincideix amb el primer crit de l'actor.
Fase 2: fins als 180 volts, que coincideix en el moment per sortir.
Fase 3: fins als 320 volts, que es quan es nega a contestar, vol parar el joc.
Fase 4: fins als 380 volts, que es quan ni crida ni contesta.
Tipus d'exhortacions: alguna cosa que diu l'autoritat per tal que l'altra obeeixi.
• Continua, es tu turno
• Que no te impresione, continua
• El joc exigeix que continuis, es la logica del joc
• Nosotros asumimos la responsabilidad
• En 10 minutos te lo agradecerá
• Publico quiere que continues
Tecniques per reduir la dissonancia:
(Entren en dissonancia perque veuen que estan provocant dolor)
• Riure. Resposta psicosomatica involuntaria, baixa la tensio el riure aixi que obeeixes mes.
• Fer trampes. Un 17% fa trampes.
• Negar la victima. Cauen en un estat agentic que es un estat en el qual una persona normal i
corrent en una situacio jerarquitzada deixa de pensar com una persona autonoma i es
 comença a comportar com creu que l'autoritat vol que es comporti. Parla per sobre de la
victima i entra en un estat de fugida (començen a anar molt rapid perque volen acabar).
• Intentan negociar. “no podriem fer-ho d'una altre manera...?”
• Diuen que no s’ho creuen, i diuen que això la televisió no ho permetria.
• Parar

Resultats de l'experiment de Milgram / Jean Leon Beauvois:

- 62% milgram
- Jean paul 81% va obeir
Quan marxava la autoritat:
- 75% desobeïa
- 25% obeïa
La gent obeeix perquè:
– No es planteja els motius que hi ha al darrere.
– Obeim a autoritats que considerem legitimes. Quan l'autoritat abusa del seu poder i ens porta
a fer coses destructives: Obediencia destructiva.
– Fem un desplaçament de la responsabilitat cap a l'autoritat.
– Obeim perquè hi ha un ascens gradual de les peticions, una escala de compromís (tecnica del
peu a la porta).
– Obeim perque tot passa molt ràpid i no tenim temps de pensar així que fem el que ens
assembla que volen que fem.
Com podem reduir l'obediencia destructiva? Coneixent els resultats d'aquests experiments.
Aprendre a questionar els motius que te la gent darrere de les peticions que fan.

Diferencies entre coformitat i obediencia:

• En la conformitat, la gent que presiona es el grup d'iguals mentre que en l'obediencia hi ha
una autoritat, una jerarquia.
• En la conformitat els iguals no tenen perque supervisar ni influenciar en l'altre, ets tu que
adaptes el comportament al de la majoria, mentre que en l'obediencia hi ha una jerarquia i
exigeix que l'autoritat controli d'alguna manera que fa la gent que l'esta obeint.
• En la conformitat, el comportament que fa la persona que es conforma es el mateix que el
que fa el grup (riure si tothom riu), en canvi en l'obediencia, el comportament que te
l'autoritat es diferent del comportament del subjecte que obeeix, l'utoritat dona la ordre i el
subjecte la du a terme
Influencia social: TECNIQUES DE CONDESCENDENCIA DE CIALDIANI

Principi d’amistat/simpatia:
- Tècnica de causar bona impressió: es basa en l’adulació (alabar d’alguna manera a l’altre),
en millorar l’aparença física, en emetre moltes claus verbals positives, i també en fer petits
favors.
Principi de compromís / consistència:
- El peu a la porta: fer peticions graduals fins arribar on es vol.
- La Pilota baixa (low ball): primer es busca el si, i llavors es diu que no s’ha pogut, i
s’acaba donant o oferint el que ja es volia des del principi.
Principi d’escassetat:
- Posar-ho difícil d’aconseguir: que es una oportunitat única a la vida.
- Data límit: alguna cosa finalitzarà en una data determinada, i si no et decideixes abans ho
perdràs.
Principi de reciprocitat:
- La porta a la cara: fer una petició molt gran i després rebaixar-la.
- Això no és tot: la petició inicial es seguida, abans de rebre resposta, d’algun incentiu que
crea l’efecte de “ganga”.
Principi de validació social: et diuen que has de fer allò que fa la gent com tu
Principi d’autoritat: algú que té autoritat et diu que facis allò
Altres tècniques no associades a principis:
- Picar la curiositat : fer una petició inusual, fer una petició de manera diferent als altresper,
per exemple, demanar 17 centims en comptes d'un euro.
- Posar als altres de bon humor: aquest es més aviat que et facin posar de bon rotllo, posar a
la gent de bon humor per a poder fer peticions.
 BLOC IV: LES RELACIONS SOCIALS

Estereotips, prejudicis i discriminació

Estereotips: Generalitzacio no fonamentada i acceptada per un colecctiu. Marcs cognitius de

referencia que serveixen per poder interpretar la realitat mes rapidament i amb estalvi d'energia.
Estereotip positiu: les venezolanas son guapas. Estereotip neutre: els italians menjen pasta.
Estereotip negatiu: els catalans son garrepes.

Prejudicis: Opinió o creença preconcebuda. Son mes individuals, no com els estereotips que han
d'estar acceptats per un colectiu. Van carregats d'afecte o emoció, positiva o negativament.
Dipositem una carrega afectiva que ens diu si aixo es positiu o negatiu així que el prejudici pot ser
positivu o negativu. Puc tenir un millor concepte d'un perfil de persona o d'un altre, o grup social.
Per tant el prejudici porta carrega.

Discriminacio: te un component connatiu o de predisposicio a l'accio. La discrimnacio tambe te

carrega + o – i dependra de si l'entorn em permet expresar-ho. Si tinc molta mania a un grup social
concret, soc racista, depen de en quins entorns no dire segons que perque soc conscient que tindre
un comportament socialment no desitjable. Per tant es una predisposició a l'accio (o a la inacció).