Psicologia del desenvolupament 2

INTRODUCCIÓ
Teoria organicista ( Piaget, Freud i Werner):
Desenvolupament universal i irreversible
Teoria Desenvolupament psicosocial de Erikson
Teoria mecanicista:
Teoria contextualista:
VINCLE
TEORIA ORGANICISTA
TEORIA CONTEXTUALISTA
CATTELL i HORN (1963) (coneixments amb operacions cognitives)
BALTES (1964)(coneixement de fets)
KOHLBERG (1966)
Wallon (1879-1962)
Vigotsky (1979)
Kaye (1986)
PERSPECTIVA ECOLÒGICA
Bronfenbrenner (1987- 1995)
PRINCIPIS DEL CICLE VITAL
Desenvolupament ontogenetic
És continuat al llarg de tota la vida
TEORIES CONTEXTUALISTES
Teoria de l’acció Brandtstädter:
Depenen de les accions que prenem ens desenvolupem d’una manera o un altre.
Teoría del curs de la vida- Elder (1998)
Identitat narrativa
Construcció dialògica d’una mateix
ADOLESCÈNCIA
Construcció social de l’adolescència
Maduresa que va adquirint l’adolescent
1- Maduresa biológica.
2- Maduresa psicologica.
3- Maduresa social. (Final de l'adolescència)
Cambios físicos
Cervell
Repercussions psicològiques
Sexualitat en l'adolescència
Desenvolupament cognitiu- Operacions formals
Desenvolupament cognitiu en l’adolescència
Punt de vista del processament de la informació
Teoría implícita de la personalitat
Teoria moral
Identitat
Desenvolupament social- Relació amb la família i els igual
Factors de risc i protecció associats a la família i conductes problemàtiques en adolescents
Adultesa
Teories psicològiques de l’adultesa
Etapes del procés d’individualització (C. G. Jung)
Erikson-Teories Psicoanalitiques sobre l'adultesa
Teories sobre l’adultesa
Criteri de Maduresa
Adultesa temprana (25-30 a 35-40)
DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL I SOCIAL. PARELLA- fills
Desenvolupament emocional i social (25-30 a 35-40)
ADULTESA INTERMITJA ( 40-45 a 55-60)
Tasques a desenvolupar per afrontar reptes
Desenvolupament físic
Desenvolupament cognitiu
Desenvolupament social-emocional
Relacions de parella
Adultesa Tardana
Desenvolupament físics
Vellesa
Envelliment:
Teories Psicosocials de l’envelliment Satisfactori
Life Span Approach
Personalitat i envelliment
Jubilació-Oci i temps lliure
 INTRODUCCIÓ
Psicologia del desenvolupament: estudi de: psico-bio-social-cultural al llarg de la
vida.
Desenvolupament humà: Canvi de les persones al llarg de la vida

Teoria organicista ( Piaget, Freud i Werner):

Desenvolupament universal i irreversible

són canvis progressius que van cap a una direcció més complexa
que passen per estadis qualitatius sistemàtics

Teoria Desenvolupament psicosocial de Erikson

Teoria mecanicista:

S'explica a travès de la interacció con el ambiente (momento concreto).

Resposta a un estímul (conductisme), només som receptors d’estimuls,
depenen de la cosa que ens passa responem d’un forma o una altra. Cada
persona pasa per diferents estadis, llavors No es universal i No accepta
diferències individuals

- Conductual
- Som les conseqüències del que hem viscut/ estimuls

Teoria contextualista:
Les persones estem canviant constantment i dona importància a la cultura i context.

VINCLE
TEORIA ORGANICISTA
Qualsevol forma de conducta que té com a resultat el fet que una
persona obtingui o retingui la proximitat d’un individu, diferenciat que
acostuma concibir-se com el més fort o sabi (Bowlby)- Té el seu origen en
la biología

Funció: Base segura de d’on explorar el món- Base de la personalidad

Vincle insegur: Dificultats per tenir relacions íntimes
Evitatiu: Evita tenir relacions pròximes
Insegur ambivalent: Necessita molta atenció continua (comunicació
fluida)

El vincle es modifica amb el temps

ABC DEL VINCLE I DESENVOLUPAMENT MIF

A- Sintonia: Agrupació dels estats interns de la mare i el nadó
B- Equilibri: A partir de la sintonia del nadó i la mare, el bebe obté un
equilibri corporal, mental i emocional
C- Coherencia: Sensació d’integració que rep el nen atraves de la realció
amb els seus pares

PIAGET
Estadis

GIESELA LABOUVIE
Pensament post-formal: després de l'últim estadi de Piaget
Es saber veure que algunes coses són relatives, veure de manera diferent
el mateix fet
LES COSES NO SÓN NOMÉS BLANQUES O NEGRES, SIN QUE HI HA
MOLTES OPINIONS
- Relativisme: les coses tenen diferentes perspectives
- Acceptació contradiccions: Acceptar que les situacions al tenir més
d’una perspectiva a vegades es creen contradiccions
- Síntesis/ Dialéctica
 TEORIA CONTEXTUALISTA

CATTELL i HORN (1963) (coneixments amb

operacions cognitives)

Inteligencia Fluida: Capacitats mentals basiques (ex: memoria…)

Inteligencia Cristalizada: Coneixements que s’adquireixen amb
l'experiència o aconteixements (ex: practicar problemes de mates) -
La qualitat de la inteligencia fluida afecta a la inteligencia
cristalitzada
 BALTES (1964)(coneixement de fets)
Inteligencia mecánica: Processament de la informació básica, sense
continguts, universal, biologica i amb DIFERÈNCIES GENÈTIQUES
Inteligencia pragmática (inteligencia vinculada al context): Regles i
coneixement per resoldre una tasca depenen del context. - Augmentan
amb el temps
Ex: Una persona autista no sap interpretar el context llavors hi ha coses
que eno entén

KOHLBERG (1966)
Desenvolupament moral

1- Nivell preconvencional
2- Nivell convencional
3- Nivell postconvencional: Es capaç d’entendre els drets humans i valors universals

Wallon (1879-1962)

Es important el paper de les altres persones per ser qui som - Influència mutua amb el
medi.
Som socials des de naturalesa- Intersubjectivitat (una persona fora
d’una context social no seria persona)
Objecte de la Psicologia:
Explicació de com es va desenvolupnt la consciencia entorn als demes ( SIMBIOSIS
AFECTIVA)
Factors per epxlicar la evolució psicolgica:
1- Emoció: genera estructures de coneixement
2- L’altre perosna
3- El medi físic/ social
4- Em moviment: Accions que prenem i activitats
Estadis:
Hi ha moments del desenvolupament on estem centrats més en nosaltres mateixos
(ORIENTACIÓ CENTRIPETA)
Moments on et centres més en els demés (ORIENTACIÓ CENTRIFUGA)
Quan passem d’un estadi a un altres es que alternem el centrar-se en un mateix i en
el demés
 Vigotsky (1979)

- Llei genètica general del desenvolupament cultural: Pasa d’un

aprenentatge sol, després una altra persona l’ajuda perquè pugi aprendre més
(ZONA DE DESENVOLUPAMENT PROPER)
ZDP: Fa referència a la distancia que hi ha entre les activitats que fa una persona
sola i posteriorment acompanyada

Kaye (1986)

- Tot el coneixement té un origen social, ja que naixem com éssers socials

PERSPECTIVA ECOLÒGICA

Bronfenbrenner (1987- 1995)

-L'ambient afecta al desenvolupament de les persones

 PRINCIPIS DEL CICLE VITAL
Desenvolupament ontogenetic

És continuat al llarg de tota la vida

Processos continus acumulatius: Et desenvolupes de manera continua.
Processos discontinus innovatius: De sobte fas una cosa completament nova i
et segueixen desenvolupant.
Multidireccionalitat: Et desenvolupes en diferentes direccions.
Multidimensional: Et desenvolupes en diferentes dimensions.
Pèrdues i guanys: Amb l’edat guanyes oses i també perds d’altres.

Plasticitat (des de que et desenvolupes a on pots arribar)

1- Rendiment de partida: La capacitat que tens des del naixement
2- Reserva a la capacitat d’inici:
3- Reserva de la capacitat del desenvolupament: rendimnet que pot
adquirir-se amb entrenament

SOC:Desenvolupament exits (metes que es puguin fer en cada etapa del cicle vital).
- Selecció (biologica-socio-cultural): de metes del desenvolupament exitos
- Optimització: del recursos biològics, psicologics i socio-culturals (ajustar les
metes al moment vital)
- Compensació: Resposta a la manca o pèrdua d’un medi o recurs que es
important per a la consecució de les pròpies metes evolutives
Estratègies:
1- Adquisició de nous medis o reconstrucció del antics
2- Canviar les pròpies metes evolutives cap a altres que puguem aconseguir amb
altres medis que tenim

TEORIES CONTEXTUALISTES

Teoria de l’acció Brandtstädter:

Depenen de les accions que prenem ens desenvolupem d’una manera o un

altre.
Accions:
1- Estats intencionats (metes, valors, creences...)
2- Han sigut escollides d’entre altres opcions.
3- Estan constituïdes i restringides per regles i convencions socials.
4- Pretenen transformar les situacions, d’acord amb representacions
personals d’estadis futurs.

Principis generals

1- Acció intencionals que contribueix al desenvolupament personal i accepta que

NO totes les nostres accions són intencionals
2- Acció intencionada que esta entre la cultura i desenvolupament personal.
Ex: voler anar a clase però veure a una persona que està plorant i deixar d’anar-hi
per acompanyar emocionalment a aquella persona.
l’acció individual està condicionada per el context social
3- El self autoregulador: La forma de com et caracteritzes a tu mateix
Ex: Quan tu prens una decisió ha de coincidir amb la visió que tens de tu.

- Continuïtat i permanència: Prendras l’acció depèn com has sigut tu sempre.

Ex: Si sempre has sigut sincer, no robarás en un abotiga encara que puguis
- Relevancia discriminativa: Prendras les teves accions per les coses que et
diferencien de la resta
Ex: Jugar a tenis perquè és un element que es esencial teu
- Significació biogràfica: Prendras les decisions depenen de la teva biografia
(vida).
Ex: Has estudiat en un col.legi de monjes però com no ets practicant no et cases per
l'església.

- Self conceptual: Autoconcepte.

Self autorregulador: Medi per el que les intencions guien la construcció de la

nostra trajectòria evolutiva
- Autoobservació
- Autoavaluació
- Autocorrectiva

Teoría del curs de la vida- Elder (1998)

Té en compte les forces socials que influeixen (condicionades però no
determinades) en la nostra trajectòria de vida.
Forces:
Temps social: El que s’espera depenen de la societat (la majoria són normes
implícites)
Temps històric: Context històric
Temps de vida: Edad

Continuidad acumulativa: Evolucionen de manera acumulativa, a través de

predisposiciones pròpies o de l’entorn favorecen la selecció d’alternatives
compatibles amb els valors inicials.

Continuïtat circular: Una elecció d’una persona provoca en l’entorn una reacció
contraria que reafirma aquesta elecció.
Ex: Conducta agresiva.

Aquestes forces impacten durant la vida de una persona o ocnjunt de persones:

Efectes:
- Llarga durada:
- Temps i lloc
- Timing: Moment del cicle vital
- Vides interconnectades: Les accions escollides impacten en la vida d’altres
persones (Ex: un embaràs adolescent també afecta als avis)

Punts d'inflexió: Les decisions/transicions afecten a un mateix i als

altres.
 Id
e
nt
it
at

narrativa
La nostra identitat la percebem com una història.

Construcció dialògica d’una mateix

Desenvolupament teories personals a través de la construcció de narratives sobre si
mateix, són narrativa construïdes relacionalment i amb un context social i cultural.

ADOLESCÈNCIA
Període transició entre la infància i l’edat adulta 11-12/ 18-20.

Construcció social de l’adolescència

- Com nosaltres descrivim l’adolescència:
RAE
Período de la vida humana que sigue a la niñez y precede a la juventud.

ONU
El periodo de crecimiento y desarrollo humano que se produce después de la niñez
y antes de la edad adulta, entre los 10 y los 19 años. Se trata de una de las
etapas de transición más importantes en la vida del ser humano, que se
caracteriza por un ritmo acelerado de crecimiento y de cambios, superado
únicamente por el que experimentan los lactantes. Esta fase de crecimiento y
desarrollo viene condicionada por diversos procesos biológicos. El
comienzo de la pubertad marca el pasaje de la niñez a la adolescencia.
 Maduresa que va adquirint l’adolescent

1- Maduresa biológica.
- Aspectes físics.

2- Maduresa psicologica.
- Identitat: Autoconcepte, Autonomia emocional (saber gestionar les emocions),
valors i posicionament social i religiós.

3- Maduresa social. (Final de l'adolescència)

- Emancipació, independència económica, crear un hogar.

“La adolescencia empieza con la biología y acaba con la cultura”

L’adolescencia amb el canvis físics i acaba amb la maduració social (emancipació)

Actualitat en la societat
- Baixa natalitat.
- Dificultats per trobar feina.
- Noves estructures familiars (monoparental, divorcis…)
- Influència de les xarxes socials en l’autoimatge.
Moviments de població (immigració i emigració)

Cambios físicos
1- Primaris -Òrgans sexuals
- Maraquia (primera regla)
- Primera eyaculació nocturna
2- Secundaris- Glándules sexuals
- Els ovaris i els testicles envien hormones a la sang
Augment de pes- distribució de la massa corporal
Cervell
Es distribueix / s’espandeix
Eix: Hipotalem-Hipofisi- Gonades
Hipòfisi: Creixement dels òrgans i glàndules sexuals, reproducció
d’espermatozoides i ovuls.
Hipotalem + Hipofisi= Produir gonadotropines

És quan comença el desenvolupament- És quan comença la part hormonal.

Ovaris: Estrògens i Progesterona
Testiculs: Testosterona i Androgens
Cervell d'un adolescent
Poda sináptica: Hi ha molta materia gris al cervell- el doble que en qualsevol
moment de la vida- (processament de la informació), les àrees
que no s’utilitza les elimina i les que deixa es desenvolupem.
Es un bon moment per desenvolupar-se perque el cervell està preparat
(potencial).
Depèn de l’ambient en el que et mous (científic, tecnològic, social..), t’especialitzes,
encara que després es pot canviar.
Part central del cervell
L’activitat en aquesta zona no està molt present- S’encarrega de la conducta social
(Sensació d’egoisme)

Area prefrontal
En desenvolupament- (Area de la presa de decisions)- Efecte inhibitori
+ Circuit de la recompensa =
Conductes amb riscos

Sistema límbico
Amígdala
S'està desenvolupant
Lectura emocional de les emocions,
s’activa en situacions de perill
(Supervivencia)

Capacitat de processament
Augment de la mielinització de les neurones i per això hi ha més rapidesa per
pensar.
Hi ha el doble de connexions de neurones que en la resta de la vida
És més sensible a la Dopamina (Plaer), tot allò que els afecti (Alcohol, hores de
somni…)

Repercussions psicològiques

Experiencia positiva Experiència negativa

Sentir-se home o dona Dol per la pèrdua de la infància
Intranquilitat: Erecció espontània
o por per la menstruació, canvi de
veu…
Inseguretat per créixer de manera
irregular: Cos descompensat i poca
destresa
Preocupació per la imatge social
pel seu cos
Sexualitat en l'adolescència
Es un vivencia corporal, emocional, social… Que ajuda al desenvolupament de
la persona.
Area de desenvolupament personal: Experiment amb un mateix i amb altres
persones.
Preocupació: Físicament pots estar preparat però ha d'estar preparat
emocionalment i psicològicament.

Habilitats socials i seguretat en un mateix per poder marcar límits en les relacions
sexuals.

Fantasies sexuals, masturbació…

A España
Edat mitjana de relacions sexuals completes: 17 anys
Cada vegada hi ha menys embarassos no desitjats

Amor
-Puja la autoestima
-Desenvolupament de la personalitat
- Millora l’autonomia

Desenvolupament cognitiu- Operacions formals

Habilitats per resoldre problemes
Projecció en el futur, hipòtesi i planificació

Pensament formal
- Plantejament de les hipòtesi
- Pensar com complir la hipòtesi
- Es projecta per veure les possibles solucions en un futur (Anàlisi combinacional)

Piaget: Operacions formals

1- Plantejar i verificar les hipotesi que et plantejes.
2- Buscar propietats comunes.
3- Capacitat per concebir que hi hagi algo infinit o coses abstractes.
4- Imaginar solucions per discutir-les- Pensament més complex.
5- Tenir consciència del seu propi pensament- És conscient de les seves accions i del
que pensa.
6- Tractar relacions complexes.

Estadis de les operacions formals

1- Temprano
Pre-adolescencia
Pre-assimilació- Tota la realitat que coneixen cau en el coneixen posteriorment
Ex: Si de petits han tingut un profesor de mates dolent, si a la Eso tenen un profe bo
a la minima que faci alguna cosa tornaran a la seva idea anterior.

2- Tardío
Adolescencia
Acomodació- Encara que hi hagi una disonancia entre el que ja saps i el que
coneixes de nou Acomodes la informació nova- Equilibri

Pot retardar-se o adelantar-se a l’edat per les condicions educatives i

socials- NO ES UNIVERSAL

Permet Raonar Sobre:

- Possibilitats
- Futur
- Hipòtesi
- Raonament

Desenvolupament cognitiu en l’adolescència

S'aconsegueix el pensament formal i postformal
Pensament postformal ( 5è estadi): Es basa en reflexions segons el context-
Relativista i es dona en l’adolescència tardia.
Es basa en L'experiència práctica, judici moral i valors (no només amb la lógica)
- Les persones que van a la universitat tenen un pesament més postformal-
Madurció a nivell cogninitiu i capacitat de veure una situació des de diferents
perspectives.
 Punt de vista del processament de la
informació
Cervell = Hardware
Cognició = Software

Característiques:
Tot dintre de les capacitats de cadascú

1- Pensament: Procesar la informació, és flexible. Estem limitats per la velocitat a

la que podem procesar però els adolescents ho poden fer de manera més ràpida.

2- Mecanisme de canvi: Codificació (categoritzar la informació), automatització

i desenvolupament d'estratègies y generalització- Els adolescents ho poden fer
millor i més ràpid. Emmagatzemen a curt termini i tenen més familiarització amb
més tipus de continguts.

3- Auto-modificació: Els adolescents són individus actius en el seu

desenvolupament.

4- Atenció: Concentració i focalització del esforç mental. L’adolescent té millors

resultats que els nens.

5- Memoria:
Els adolescents tenen millors memoria acurt termini
Dels 8 als 24 tenen millor memoria de treball.
La memoria a llarg termini comença a augmentar durant la infància tardi i segueix
en l’adolescència.

6- Pensament crític i capacitat i reflexió: Pensament de forma reflexiu i

productiu, però el fet que pugui fer-ho no significa que ho faci. En un estudi, es va
veure que només estava present en 43% del adolescents d’entre 16-17 anys-
Tendeixen a veure les coses des del seu punt de vista.
7- Egoisme adolescent:
(Elkind)- L’adolescent es
considera especial i molt més
important en l'àmbit social
del que és realment:
AUdiencia imaginaria: EX:
Sentir-se observat
Fábula personal: La historia
que es creen de qui són i
normalement destaquen les
seves coses bones.

Cognició epistémica
Coneixement de la natura i
límits del coneixement.

Presa de decisions:
1- Identificar possibilitats
2- Analitzar les conseqüències de cada una
3- Evaluar les probabilitats de cada conseqüència
4- Integrar informacions noves

Els adolescents més grans són més eficaços a l’hora de prendre decisions que els
nens.

Es adolescents i adults no es diferencies en l'habilitat per prendre

decisions, però si en la forma com ho fan - Es guien per el raonament
intuïtiu i pressió social.

Pensament creatiu
Capacitat per pensar de forma inusual i proposar diferents solucions als problemes
Pensament divergent- Moltes respostes a una única pregunta

Metaconeixement i

Teoría implícita de la personalitat

Capacitat per pensar com són les persones que t’envolten i com ho han arribat a ser.
Per poder anticipar-se a la seva reacció.
L’adolescent pot:
Davant d’una informació nova d’una persona que considera la informació que ja
tenia d’una persona i la que té ara.
Tendeix a detectar la variabilitat del context i la situació de la personalitat- Saber
quina és la personalitat de l’altre persona i adaptar-se a ella.
No només es queda amb la informació superficial, sinó que busca causes profundes
i complexes de la personalitat
.

Teoria moral
SCALA

Identitat
Identitat difusa: No l’han explorat i per tant no l’han decidit.
Riscos
- Sentiment d'aïllament
- Pèrdua de la perspectiva temporal- por al canvi.
- Sentiment d’incapacitat per aprendre- baixa concentració.
- Té una identitat negativa- rebutja els valors que se l'han transmès

Identitat hipotecada: No l’han explorat però si decidit ( per exemple si la família

ho imposa i tu no pots decidir)
Ajornament: Estan en crisi i encara no ho han decidit.
Identitat assolida: L’han explorat i decidit.

Conflicte sobre Identitat sexual

Disfòria de gènere: sensació forta i persistent d'identificació amb

el sexe oposat, al mateix temps que sent una gran incomoditat i
angoixa amb el seu propi sexe. Ansietat i depressió.
La disfòria de gènere comença a manifestar-se durant la infantesa i la
pubertat, sobretot, quan comença el desenvolupament dels caràcters
sexuals secundaris i creix la consciència de gènere.
Sexe biològic ≠ identitat de gènere (independent d'aparença
física)
Disfòria de gènere ≠ disconformitat de gènere (o fugir
d'identificar-se
amb un gènere: *Gender *Queer)
La disfòria de gènere no està relacionada amb l'orientació sexual
Parlem de transsexualitat quan la persona ja està en procés de
canvi de la seva aparença física o ja ho ha aconseguit

Desenvolupament social- Relació amb la

família i els igual
Aprenen els valors dels seus adults més pròxims (pares), encara que després hi hagi
conflictes i busqui la relació amb els iguals.
Contrasten la informació que reben de casa i la que els hi proporcionen els seus
amics.

Efectes del grup en els adolescents

1- Diferencia necesaria
Defineixen la seva pròpia identitat
El grup= Punt de referencia

2- Recerca de respostes
Qüestionen les ideologies que han rebut de la seva família amb la informació que
proporcionen els seus amics.
Ajuda a que creïn les seves pròpies idees.

3- Efectes socials
- El grup pot provocar que hi hagi un enfrontament amb les seves creences
anteriors.
- Compartir les circumstàncies similars proporciona: distinció, comprensió i força.
- Creix com a individu quan entra en contacte amb els problemes de la societat.
 Factors de risc i protecció associats a la
família i conductes problemàtiques en
adolescents
1- Estan dirigides a la recerca d’emocions- RISC
2- Controlades per el grup- Per l’acceptació del grup (ex:fumar)
3- Conductes irresponsables sense tenir en compte les conseqüències.

Factors de la familia que fan que els adolescents facin

conductes de risc
- Control inadequat dels pares sobre els fills
Ex: Sobreprotecció
Delincuencia juvenil
- Conflictes familiars
- Pares delinqüents, cruels, negligents, castigadors, poca supervisió
- Pares que no veuen que els seus fills estan duent q terme conductes de risc.
Ex: Quan deixes que el teu fill fumi davant teu.
- Reforç de la conducta de risc
Ex:“No passa res, perquè jo era així amb la seva edat”
- En menor mesura: La pobresa i la familia numerosa
Consum de drogues

L’adolescent té un vincle més fort amb els amics que amb la família i aquesta té una
actitud favorable o permisiva.

- Familiar monoparental
- Abús sexual
- Conflivitat familiar
- Falta de suport
- Estil parental permisiu

TCA: Anorexia i Bulimia-Factors de protecció

- Conèixer que són els TCA i el risc que suposa

- Que la familia tingui una ideología “antianorexia”
- Tenir una família que li doni suport i cuidi a l'adolescent
- Sentir el recolzament i la cura de les seves amistats

Que fer per prevenir les conductes de risc

- Cohesió familiar
- Comunicació i suport dels pares
- Vincles afectius estrets i segurs
- L'existència de normes
- Actitud no permisiva davant el consum de drogues
- Percebre interés
- Tenir límits horaris
- Hacer actividades divertidas en familia
 Adultesa

La seva finalitat és anar assolint maduresa

Teories psicològiques de l’adultesa

Teoria Psicoanalitica
JUNG- El desenvolupament de la personalitat continua després de l'adolescència.
Procés d'il·luminació/ individuació: Treure la nostra part inconscient.
És la recerca del sentit d’un mateix “iluminació del self”
Desenvolupament: resolució de tensión que genera la lluita de forces
antagòniques.
Ombres: el que no deixem veure de manera conscient o inconscient.
Inconscient col·lectiu

Etapes del procés d’individualització (C. G. Jung)

1- Allunyar-se d’un mateix i apropar-se a l’inconscient
Ser conscient de que existeixen impulsos, desitjos o coses de
l'inconscient que no s’expressa.
2- Trobar l’ombra
Saber que hi ha coses de l’inconscient que neguem i considerem negatius
però els hem d'acceptar però sense cedir als impulsos.
3- Trobada amb l'ànima i l'animus
Ànima: Sensibilitat, afecte, expressió emocional.
Animus: (vigor, vitalitat, força, raó, saviesa).
Arquetips sexuals: S’ha de tenir en compte els elements propis però
també els culturals.
4- Integració de l’aquiotip de llum
Començen a veure coses noves de la ment:
- Omnipotencia narcisista
- Humilitat (saviesa i descobriment)

5- Final del procés

Integració dels oposats
Inconscient-conscient
Individual-colectiu

Erikson-Teories Psicoanalitiques sobre l'adultesa

El procés de l’adultesa es basa en estadis i inclou elements del món
extern

Edat aproximada Crisis del

desenvolupament
Adult jove Intimitat vs Aillament
(18-20 a 35-40)
Adultesa mitjana Generativitat vs estancament
40-45 a 55-60)

Teories sobre l’adultesa

Levinson- Teoria de l’estructura de la vida
No existeix una única i universal manera d'estructurar la vida, sinó que
cada persona adulta li atorga la seva pròpia empremta, tractant de viure
les possibilitats que es presenten a cada moment.

L’objectiu és construir una estructura de vida que impliqui decidir

eleccions i persguir metes en base als teus valors.

Transició adulta temprana (17-33 anys)

1- Qüestionar l’entorn de l’adolescent i que fa en ell.
2- Explorar possibilitats en el món adult.
3- Crear un somni i donar-li un lloc.
4- Crear relacions amb “mentors” més grans.
5- Escollir una ocupació i formar relacions amoroses que acabin sent un
matrimoni i família.

Períodes de l’adultesa amb tasques

1- Entrada al món adult (22-28 anys)

S’ha de crear un estructura que vinculi el “self” amb la societat adulta a
partir d’eleccions (relacions, treball, valors..)
2- Transició dels 30
Crisi- revisió de l’estructura
3- Establiment (33-40 anys)
S’estableixen els components de les estructures i s’actualitzen les metes
prèvies.
4- Transició de la meitat de la vida (40-45 anys)
Segona adolescencia: Evaluar i reordenar experiències prèvies.

Gould- Teoria evolutiva

16- 18: desitjo escapar a control dels pares
18- 22: Deixar a la família; orientació gacia els companys d'edat
22- 28: Desenvolupar independència; compromís amb una carrera i
amb els fills
29- 34: Qüestionament del jo; confusió de rols; matrimoni i
professió vulnerables a la insatisfacció
35- 43: Urgència per aconseguir objectius vitals, reestructuració
d'aquests;
increment d'autoconsciència sobre el pas del temps.
43- 53: Establir-se, acceptar la pròpia vida
53- 60: Tolerància, acceptació del passat, menys negativisme,
apaivagament general.

Havighurst- Teoria de l’activitat

Les activitats a fer i edats adequades socialment.
Exit = Felicitat
Fracàs: Infelicitat
Tasques:
- Vincles d'adult a adult basats en l'equitat
- Establiment de residència separada dels pares i
aprendre a administrar la llar.
- Alhora que s'incrementa la independència augmentar la
implicació en grups socials i comunitaris. Modelar la
identitat
- Establir i consolidar una carrera, comprometent-se

Criteri de Maduresa
Jahoda

● Eficaç organització del treball dirigit a objectius

● Correcta percepció de la realitat
● Caràcter i integritat en el sentit ètic
● Adaptació intrapersonal i interpersonal

Zacarés i Serra

1· MADURESA INTRAPERSONAL (Estil adaptatiu, autonomia,

individualitat, benestar subjectiu i apertura a l’experiència)
COGNITIVA: Pensament relatiu, més que absolut; ús de la
reflexió i del propi qüestionament per tal d’establir un codi
personal de conducta.
EMOCIONAL: Espontaneitat i riquesa de l’experiència emocional.
Comoditat amb l’expressió d’un ampli rang d’emocions.
DE L’AUTOCONCEPTE: Sentiment de unicitat i de individualitat.
Autopercepció i autovaloració realistes.
TRASCENDENT: Compromís cap a objectius i propòsits
plenament significatius. Recerca d’un significat a la vida,
orientació cap al futur i predomini d’objectius a llarg termini.
Acceptació de concepcions vitals diferents a la propia.
2· MADURESA INTERPERSONAL
Ajustament al medi
Competència i efectivitat social (habilitats
socials i interpersonals)
Compromís en alguna activitat de valor social

Característiques de la personalitat madura

1· ASSUMPCIÓ DEL CANVI: com una cosa inevitable, saludable.
Canvio = oportunitat
2· PÈRDUA PROGRESSIVA DE L'EGOCENTRISME: la pròpia
cosmovisió no és l'única possible.
3· AFRONTAMENT *VS. EVITACIÓ
4· DISCIPLINA: Autocontrol, postergació de la gratificació...
5· ASSUMPCIÓ D'UN SISTEMA DE CREENCES: marc de
referència en els diferents contextos de l'individu.
6· COHERÈNCIA *VS. DISSONÀNCIA: entre els coneixements,
sentiments i comportaments (equilibri dinàmic i dialèctic
entre els dos components).

Allpot
1· Extensió del sentit de si mateix: A més esferes de l'activitat
humana
(relacional, educativa, laboral, familiar...) major nivell de maduresa
2· Relació emocional amb altres persones: Intimitat. Respecte per
la
condició humana i comprensió de les necessitats dels altres
3· Seguretat emocional: Acceptació de si mateix. Tolerància a la
frustració i equilibri emocional
4· Percepció realista, aptituds i tasques: Percepció verídica i elevat
nivell d'autoconsciència crítica
5· autoobjectivació; coneixement de si mateix i sentit de l'humor:
Veure's
“objectivament” a si mateix, *sbt a partir de la visió dels altres sobre un
6· Filosofia unificadora de la vida:
- Viure i projectar en el futur les pròpies metes d'acord amb el propi
 sistema de valors.
- Consciència moral genèrica: acceptació de la responsabilitat i el deure

Adultesa temprana (25-30 a 35-40)

Conceptes Explicació
Característ Continua
iques augmentant
Generals grandària i
pes del
cervell que
aconsegueix
el nivell
superior en
aquesta etapa
(per a
després
disminuir
progressivam
ent).
- Els sentits
aconsegueixe
n la seva
major
agudesa
Desenvolu 1. Exploració
pament de la
físic identitat, en
diferents
terrenys.
2. Etapa de
possibilitats
obertes:
exploració
3.
 Inestabilitat
4. Centrat en
sí mateix
5. Vivència,
temporal,
d'estar
“entremig”
Desenvolu Schaie Teoría
pament Infantesa i triádica
Cognitiu adolescènci de
a: Etapa Sternber
d'adquisició g
Edat adulta Intel.ligè
primerenca ncia
: Etapa Racional
d'assoliments : Analitzar
. Apliquen la les dades a
intel·ligència partir de
per a la info
aconseguir apresa.
metes a llarg Intel.ligè
termini ncia
(professió, perpicaç
família, : Relació
contribució a entre la
la societat) intel.ligèn
Adultesa cia i
intermitja: l’experièn
- Etapa cia prèvia.
executiva:
Perspectiva Intel.ligè
més àmplia, ncia
interès pel practica:
món Capacitat
en general per fer
- Etapa de tasques
responsabil quotidiane
itat: Protegir s.
i cuidar al
 cònjuge i la
família
Adultesa
tardana: -
Etapa de
reintegraci
ó: Tasques
amb
significat
personal

Desenvolu Generalm
pament ent:
emocional Separar-se
i social psicològicam
ent dels pares
2. Acceptar la
responsabilit
at del propi
cos
3. Prendre
consciència
de la història
personal i de
les
limitacions
de
temps
4. Integrar
l'experiència
sexual
(heterosexual
o
homosexual)
5.
Desenvolupa
r la capacitat
d'intimitat
amb una
 parella
6. Decidir si
es tindran
fills
7. Tenir fills i
relacionar-se
amb ells
8. Establir
relacions
adultes amb
els pares
9. Adquirir
habilitats
comercialitza
bles
10. Triar una
professió
11. Usar els
diners per al
desenvolupa
ment
posterior
12. Assumir
un rol social
13. Adaptar
els valors ètic
i espirituals

Amistat en l’adultesa temprana

· Confiança
· Respecte
· Gaudi de la companyia mútua
· Comprensió i acceptació mútua
· Disposició per a ajudar i confiar
· Espontaneïtat, o sentir-se lliure de ser un mateix

Leefeldt i Callenbach
- Generalment no s'espera el mateix nivell d'intimitat
que s'esperaria en una amistat individual
- Aquest tipus d'amistats satisfan la necessitat de la
parella d'involucrar-se amb altres persones diferents de
si mateixos i les seves famílies, els permet evitar l'aïllament
i veure's mútuament en situacions
externes, i ofereix una font extra d'estímul.

Teoria triangular de l’amor- Sternberg

DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL I SOCIAL. PARELLA- fills

Motivacions principals per a la procreació:
· Desitjo d'una relació estreta amb un altre ésser humà
· Desig de participar en l'educació d'un fill
· Necessitat de “immortalitat”

Principals factors dissuasius:

· Sentiment que no podrien ser bons pares
· Percepció que el fet de ser pares interfereix en la
realització de les metes vocacionals i professionals.
· Canvis socials, redistribució de rols i pèrdua d'independència
que comporta la maternitat/ paternitat. El fet de
tenir fills és vist com una intrusió en la relació.
· Despeses associades amb els nens.

Transició a la maternitat/ paternitat (i a la creació de la

identitat com a pare/ mare)

-Ambivalència durant el primer embaràs: Il·lusió, esperança…

– Responsabilitat de cuidar d'un nen totalment dependent
– Sensació ocasionalment aterridora d'estabilitat en el
matrimoni
– Impacte en la relació sexual de la parella: algunes vegades
intensifica la intimitat, i altres crea barreres.
• Altres “tasques” a desenvolupar:
– Desenvolupar vincles emocionals amb el futur fill
– Arribar a un acord en la relació amb els seus propis pares
– Resoldre les seves pròpies necessitats emocionals de ser cuidats
– Qüestions pràctiques (aspecte econòmic, d'allotjament...)

Belsky

Les parelles que experimenten més estrès son aquelles que la

maternitat/ paternitat en els tres primers mesos de vida no és tan bona
com ho esperaven.
Les parelles que noten menor impacte negatiu en la seva relació són
aquelles que resolen millor les tensions: fill ideal- fill real; maternitat/
paternitat ideal- real.
Encara que la transició a la maternitat/ paternitat pot crear
tensions en una relació, les parelles que són més felices en la seva relació
de parella abans de l'arribada del bebè, continuen sent les persones amb
una relació de parella més satisfactòria després de la seva arribada.

Desenvolupament emocional i social (25-30 a 35-40)

Al voltant dels 35 es replantejen la seva vida
ADULTESA INTERMITJA ( 40-45 a 55-60)

Etapa ejecutiva: Perspectiva més àmplia i interès per el món

Etapa de responsabilitat: Protegir i mantenir a la parella i la família

Havighurst
1- Asumir responsabilitats socials
2- Ajudar als fills a convertir-se en adults responsables
3- Aconseguir i mantenir satisfacció amb el propi treball
4- Relacionarse amb la parella afavorint el desenvolupament mutu
5- Fer activitats d’oci
6- Adaptar-se i ajustar-se als canvis físics i fisiològics

Tasques a desenvolupar per afrontar reptes

Craig
1- Valorar la saviesa enfront a la força fisica
2- Trobar un equilibri sexual
3- Aconseguir una flexibilitat emocional i cognitiva per adaptar-se als
canvis

Desenvolupament físic
Estatura:
- A partir dels 55 disminueix
Cos
- Aumenta la grasa corporal
Força
- Perden força, coordinació i temps de reacció

Canvi sensorials
 - Perden agudesa visual (profunditat i distància)
- Perden audició (presbiacusia)
- El gusta disminueix a partir dels 50
- L’olfacte es manté bé

Canvis sexuals-Període climateric

Dona Home
Menopausia i post-menopausia. Perden fertilitat, freqüència de
Les parets de la vagina es fan l’orgasme i la impotència.
més petites Necessiten més temps per
aconseguir una erecció i el temps
de recuperació post-orgasme

Desenvolupament cognitiu
Papalia i Olds
Etapa de consolidació: no hi ha descens cognitiu abans dels 60
Incrementa el vocabulari i la informació
Poden aprendre noves activitats i tenen facilitats per solucionar els
problemes de la vida diaria.

Schaie

Descens a partir dels 25

- Raonament inductiu
- Orientació espacial
- Memoria verbal i velocitat perceptual

Increment als 40 i baixa als 60- Habilitat númerica

Augmenta als 40 i es manté- Habilitat verbal

Desenvolupament social-emocional
Erikson
Crisi 7->Generativitat (preocupació per fomentar el desenvolupament
d’una generació que ve) vs Estancament
volen colaborar en la continuació de la vida
Tipus de Generalitat:
Parental
En el treball
Creatiu

Santrock
Paternitat i maternitat:
Conciencia del que vol dir educar
Revisió de l’ideal de pare o mare en el models apresos
revisió de la idea de fill (aceptar al fill com es i acceptar que no pots
controlar tota la seva vida)- Síndrome del niu vuit

Relacions de parella
Papalia i Olds

Amistat
Menys amics perquè estas ocupat amb el treball, familia…
Adultesa Tardana
Hi ha més canvis de les capacitats sensorials i motrius

Desenvolupament físics
Pell
- Palida, taques i perd elasticitat
Cor:
- Després dels 55, canvia el seu ritme i és més irregular

Desenvolupament cognitiu

Cattell i Horn

Informació:
- Fluida: Procés per percebre les relacions, formar conceptes i
raonaments. Habilitat per procesar informació nova
- Cristalitzada: Habilitat per recordar i utilitzar info apresa i
automatizada

Desenvolupament socio-emocional

Papalia i Olds
Les parelles que han arribat als 60 tenen més probabilitats per sentir-se
realitzats.
Les amistats s’organitzen i les que es queden són un gran suport
emocional.
Pare i fills: sindrome del nit vuit.
Generació Sandwich (Stassen , Berger i Thompson): Adults amb pares
adults i fills adults.
Tenen consciencia de la transició de la propia vulnerabilitat
Canvis:
Ser avi/àvia
Jubilació
Oci
San Martin
Té un efecte positiu sobre l’humor, felicitat, salut mental, fisica i
autoconcepte.
Quant més gran, més probabilitats que deixin de fer activitats d'oci.

Vellesa

Senectut: Període de la vida humana que segueix la maduresa

Senilitat: Condició senil, degeneració progressiva de les facultats
físiques i psíquiques.

EDATS:
60-70: Senectut
71-90: Vejez
+90: Avis grans

Prejudicis:

Edatisme: Discriminació a les persones grans per la seva edat

Envelliment:

Normatiu
Segueix la norma, sense enfermetats cròniques.
Segueix uns canvis biològics, psicològics i socials que pasen amb el ps
del temps.

Patològic
Canvis a partir d’una enfermetat que no formen part de l’envelliment
normal.

Exitòs/òptim
Passa en les millors condicions i la persona se sent bé per poder adaptar-
se als canvis de la seva vida.

Secrets de centenaris per una vida llarga i duradora

1- No preocupar-se
2-Bones rutines
3-Cultivar les amistats cada dia
4- Viure sense presses
5- Optimisme

Claus de l’estil de vida d’Ogimi

Tenir un hort
Pertànyer a un grup (ex:associació de veïns)
Celebrar les petites coses
Tenen un propòsit vital
Estar orgullós de les seves tradicions i cultura local
Passió per tot el que fan

Teories Psicosocials de l’envelliment Satisfactori

Te Aut Teoria Critica
ori or
a
De Ha Per tenir un Massa
l’ac vig envelliment idealista
tivi hur satisfactori . No
tat st les pers aborda
mantenen la
els nivells necessit
d'activitat de at de
l'edat adulta prepara
durant més r-se a
temps i les
substitueixe proves
n les de
activitats la
perdudes vellesa.
per unes
altres No és
aplicabl
e a tots
els
grups
socioeco
nòmics,
sobretot
els
menys
afavorit
s i als de
major
d’edat

De Cu Disminució Es basa
svi m d'activitat en la
nc mi l'ajuda a lògica
ula ngs mantenir-se interna
ció y en equilibri d'una
W. donada la sola
E. disminució forma
He de les de
nry capacitats i cultura
de l'estat de (societa
salut que es t
produeix occident
al)
durant la
· Molts
vellesa→ subjecte
preparar-se s
per a la continu
desvinculació en
total (la mort) sent
actius i
Protegeix
exerceix
l'individu
en
contra
eficaçm
situacions
ent les
d'estrès.
seves
funcion
s
socials
·
Subesti
ma la
necessit
at de
contacte
i
interacc
ions
socials
· La
desvinc
ulació
no té
per què
ser una
 opció
definitiv
ai
irreversi
ble
Co Ort No hi ha Dificult
nti iz ruptura at per a
nuï radical ni concilia
tat transició r la idea
brusca entre del
l'edat adulta desenvo
i la tercera lupame
edat. Es nt
tracta de de la
canvis persona
menors o amb la
ocasionals de
que continuï
sorgeixen tat-
de les estabilit
dificultats at.
d'adaptació · Se li
a la vellesa dona
major
importà
ncia a la
continuï
tat
“interna
”
(identit
at) i
se li
resta
importà
ncia a
l'ambie
nt
familiar
 ,i
interacc
ions
amb
persone
s
significa
tives
(contin
uïtat
“externa
”)
· El
sentit
de
“cristal·l
ització”
de la
persona
litat en
l'edat
madura,
no dona
lloc a
situacio
ns en
les
quals
es
produei
xen
reorient
acions
radicals
de
l'existèn
cia

Eti Ho Vellesa com

qu wa a concepte
eta rd cultural.
t Bec
ker
Int Ho Les persones
erc ma busquen
an ns maximitzar
vi els beneficis
soc en les
ial relacions
socials i
minimitzar
els costos.
El menor
accés als
recursos de
poder=
pèrdua
d'estatus
i menor
participació
social
Est Edat
rat cronològica
ific com a criteri
acc per a
ió assignar a
l’e les persones
dat a unes
posicions/
oportunitats
socials o
altres.
L'etapa del
cicle vital
determina
oportunitats,
límits i
 decisions.
Prestigi del
grup d'edat:
en
funció del
valor social
atribuït als
rols propis
del respectiu
grup d'edat.
Major valor
social: adults
joves.

Life Span Approach

Principis del desenvolupament vital:
1- Desenvolupament ontogenetic: Continuat durant tota la vida.
2- Multidireccionalitat i multidimensionalitat:
3- Doble joc entre pèrdues i guanys
4- Plasticitat
- rendiment de partida
- reserva de capacitat d’inici
- reserva de la capacitat del desenvolupament

Desenvolupament bio-socio-cultural

SOC:Adaptació per un desenvolupament exitos

- Selecció biológica, social i cultural

- Optimització de recursos biològics, socials i culturals
- Compensació: resposta a la pèrdua d’un medi o recurs, utilitzant
l’adquisició i canviar metes evolutives

Canvis físics en la vellesa

1- Aparença fisica (cabell i pell)

2-Constitució corporal
3- Funcionament psicomotor (mobilitat i velocitat de resposta)
4-Funcions vitals (sistema cardiovascular i respiratori)
5- Organismes reguladors (sistema: excretor, digestiu i inmune)
6- Sistema nervioso (SNC i SNA)
7- Funcionament sensorial (visió, audició i gust i olfacte)

Canvis cognitius

1- Percepció: 93% deteriorament a partir dels 70

2- Atenció: sostinguda,selectiva i dividida
3-Memoria: explícita, implícita(efecto priming)
4- Llenguatge: forma, contingut i ús
5- Intel.ligència (practica i resolució de problemes i sabiduria)

Sabiduría
La integració ment i virtut: capacitat de resoldre dilemes
quotidians.
- Pensament post-formal
- Coneixement pragmàtic i experiencial, que inclou la resolució
de crisi

Dimensions
- Cognitiva
- Reflexiva
- Afectiva

Krzemien: L’edat no és indicadora de la sabiduría

Processos cognitius Bàsics

Memòria, atenció, percepció, llenguatge
Menys velocitat de processament

Personalitat i envelliment

Crisi
Jubilació-Oci i temps lliure
Efectes que protegeixen contra els efectes negatius de la
jubilació- Vega i Bueno

- Tenir bona salut i condició física.

- No tenir preocupacions econòmiques i no percebre la jubilació com
una pèrdua d'ingressos.
- Organitzar-se i gaudir del temps lliure
- Residir en un mitjà que considerin agradable
- Xarxa de suport social adequada
- A major nivell educatiu millor ajust a la jubilació
- Les persones que viuen en parella després de la jubilació solen gaudir
de major satisfacció vital, millor salut física i solen sentir-se més
secundades socialment

Planejar i viure una bona jubilació- Feldman

- Faci plans financers per endavant

- Consideri deixar el treball gradualment
- Explori els seus interessos abans de jubilar-se
- Si està casat o té relació de parella
- estable discuteixi amb ella els seus punts de vista sobre la jubilació
ideal.
- Consideri on desitja viure
- Determini avantatges i inconvenients de
- reduir la grandària de la seva casa actual
- Planegi oferir el seu temps