BlocA Grup5

BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ
Lectures a realitzar Bloc A:

Palacios, J.; Coll, C.; Marchesi, A. (comp.) (2001). Desarrollo
psicológico y educación. Psicología evolutiva. Madrid: Alianza
Psicología. (Apartat I pp. 23-80)
Perinat, A. i altres (2007). Psicología del desarrollo: un enfoque
sistémico. Barcelona: UOC. (Capítol I, II i III)
1
Lectures a realitzar Bloc A:

Sessió 1:
* Palacios: pp 23 – 33.
* Perinat: pp 5 – 8, 14 – 17.
Sessió 2:
* Palacios: pp 33 – 37, 61 – 72 – 78.
* Perinat: pp 30 – 43, 8 – 13.
Sessió 3 i 4:
* Palacios: pp 37 – 61.
* Perinat: pp 19 – 30.
2
¿ QUÈ ÉS LA INFÀNCIA ?
¿QUÈ ENTENEM PER DESENVOLUPAMENT?
¿QUÈ PROMOU ELS CANVIS EN EL DESENVOLUPAMENT?
3
Perú, 1532
Perú, 1532
Uganda, 1986
“Children of Andes”1985 4
Mexic, 2006
Polonia, 1997
Espanya, 1950
Alemanya, 2005
Peru, 2007
Espanya, 1955
Ucrania, 2001
5
California, 2006 Bosnia, 2005
Africa, 2009
Barcelona, 2013
Barcelona, 2004
6
¿Què entenem per infància?

Ha canviat segons els diferents moments històrics.
És una REPRESENTACIÓ SOCIAL
Postura normativa:
“Com ha de ser el nen”
“Com hem de procedir amb ell per tal que arribi a ser “el què ha de
ser”
http://www.dailymotion.com/video/xl99f7
7
8
9 9
¿Com neix la psicologia evolutiva al s.XIX?

La medicina, l’educació i la prevenció social, sumades a la recent
disciplina, la Psicologia, impulsen el naixement de la nova ciència de
l'infant.
Per diferenciar allò que és normal del que no ho és.
Per resoldre qüestions relacionades a com l’home adult adquireix el
coneixement. (el nen és el medi per obtenir informació sobre el
coneixement adult)
Necessitat d’elaborar teories sobre el coneixement humà. “Qui no

parla, no pensa?”
Les primeres preocupacions anaven al voltant de problemes se salut

i desenvolupament. També els tstos d'intel·ligència (es relaciona els
problemes escolars amb els problemes emocionals)
10
Principals autors al llarg dels temps:
Bíblia i obres de grecs i romans

Rousseau (s.XVIII, pedagog): Discurs filosòfic – pedagògic: com ha
de ser el nen. Postura normativa.
Tiedemann: Primera biografia infantil -1764-del seu fill dels 0 als 2,5
anys
Pestalozzi 1828, Darwin 1840, Itard (nen salvatge).
Preyer (1882) 1r llibre clàssic psicologia infantil: estableix base
científica de l'estudi del nen
1r psicòleg evolutiu oficial: BALDWIN (1895) estudia al nen i les lleis
generals d’evolució humana. Influenciat per Darwin.
Piaget continua amb biografies infantils.
Philippe Ariès (1973) L’enfant et la vie familiale dans l’ancien
Régime. Quan i com sorgeix la representació social de 11 la infància.
LA PSICOLOGIA EVOLUTIVA
estudia els canvis que es dónen en les persones

durant el seu cicle vital. No només saber quins
canvis pateix individu sinó el PERQUE es donen
La meta del psicòleg evolutiu és comprendre el canvi.


DESCRIURE

EXPLICAR

PREDIR
12
CANVIS FÍSICS
BIOLÒGICS
Creixement del cos i cervell

Capacitats sensorials
Promouen
Habilitats motrius
els canvis:
CANVIS PSICOSOCIALS Salut física
la biologia
la cultura Emocions
Personalitat
el moment Relacions socials CANVIS COGNITUS
històric
el grup Processos psicòlògics
social bàsics i superiors:
pensament, aprenentatge,
Memòria, llenguatge,
atenció, creativitat, etc.
13
Tipus de canvis (no són excloents)

Quantitatius: canvis que porten a un augment o disminució (ex.
augment de vocabulari en un nen)
Qualitatius: canvis en la estructura, classe o forma procedir. (ex. pas
del balbuceig a dir paraules)
Canvi quantitatiu pot portar a un canvi qualitatiu.
Evolutius: aparició de noves formes de comportament (ex. Un nen

que comença a caminar)
Involutius: declivi, deteriorament o supressió d’un comportament.
(ex. Un nen que abandona el gateig)
Es donen en totes les etapes de la vida.
14
Tipus de canvis (no són excloents)

Continus: canvis progressius, impliquen el cúmul de petites
modificacions. Son canvis lents, graduals. (ex. Atleta augmenta
velocitat de la seva carrera, l'adquisició progressiva del llenguatge)
Discontinus: Canvis que comporten evolució brusca amb
oscil·lacions i variacions. (ex. caminar)
CONCEPTE DE TRANSICIÓ: procés de durada limitada que
comporta un canvi que li exigeix un esforç adaptatiu al subjecte.
Depenent de l’herència: resultat de factors naturals, és a dir,
biològics o innats, hereditaris.
Depenent de l’ambient: d’experiència, del medi, de l'aprenentatge,
de la cultura.
Majoria psicòlegs mantenen una posició interaccionista entre ambdós.
Activitat: Si individu es actiu
Passivitat: individu es passiu, i és la societat la que li influeix
directament. 15
Factors que promouen el desenvolupament

Endogen / Exogen
Innat / Adquirit
Naturalesa / Cultura
Gens, maduració / Família, entorn cultural, aprenentatge
Universalitat / Diversitat
16
Factors que promouen el desenvolupament
El desenvolupament de cada individu es dóna a partir de

la interacció de tots aquests factors i causes.
Organització biològica; calendari de desenvolupament. Afecta a
tots els membres de l’espècie humana. Influències normatives (afecta
a tots el membres amb tret similar) relacionades amb l’edat. (calendari
maduratiu) Ex. Tots naixem immadurs i dependents dels adults.
Diferencies entre cultures.

Ex. Valoració dependència dels infants vers els adults mentre que
altres cultures es valora mes autonomia, independència i iniciativa
personal.
Persones que comparteixen condicions de vida: Època històrica,

manera d'entendre la vida i diferent usos socials de la infància.
Ex. Infant de 14 anys avui està a l’escola, anys enrere estava ja
treballant.
Influències no normatives. Factors que afecten a individus de forma

aïllada.
Ex. La mort d'una parella afecta al fill d’aquesta no a la resta de nens.
17
Característiques del desenvolupament

DIRECCIONAL: estructures més simples a més complexes.
ORGANITZAT: habilitats es van incorporant paulatinament
HOLÍSTIC: assoliments no son aïllats sinó que s’integren en un sistema
ampli d’interrelacions entre estructures físiques, cognitives, emocionals i
socials.
VARIABLE: no totes les dimensions creixen al mateix ritme ni intensitat (ex.
nen creixement físic notable i un desenvolupament intel·lectual inferior)
CICLIC i REPETITIU: replantejament d’estructures assolides amb anterioritat
(ex. crisis identitat en adolescència / crisis identitat edat adulta)
ESTABILITAT i CANVI
REFLEXA DIFERÈNCIES INDIVIDUALS
REFLEXA DIFERÈNCIES CULTURALS (Ex. absència crisis adolescència a
Samoa)
18
Funcions del psicòleg evolutiu

Descriure: observar i registrar comportaments.
Analitzar normes per cada edat, els canvis i les diferencies
interindividuals.
Explicar: variables que ens porten a la permanència o al canvi.
Predir: el que succeirà si es dóna la interacció conjunta de variables
causals
Intervenir preventivament o correctivament
Optimitzar el desenvolupament
19
Funcions del psicòleg evolutiu

Descriure: observar i registrar comportaments.
Analitzar normes per cada edat, els canvis i les diferencies
interindividuals.
Explicar: variables que ens porten a la permanència o al canvi.
Predir: el que succeirà si es dóna la interacció conjunta de variables
causals
Intervenir preventivament o correctivament
Optimitzar el desenvolupament
20
Àmbits de desenvolupament
Desenvolupament físic: observen com l'estructura corporal ajuda a determinar la
conducta. Els factors socials i culturals també afecten creixement biològic
Quins són els resultats a llarg termini d’un naixement prematur?

Quins efectes té la desnutrició en el creixement infantil?
Desenvolupament cognitiu: entendre com la capacitat intel·lectual influeix en la

conducta. Aprenentatge, memòria, ...
Quins son els records infantils més primerencs que podem tenir?
Té beneficis ser bilingüe?
Disminueix la intel·ligència a la vellesa?
Desenvolupament social i de la personalitat: estudia la interacció entre individus al llarg

de la vida.
El nounat respon de forma diferent davant la mare que davant la resta?

Com escollim parella?
-Quan es desenvolupa el sentit de identitat de gènere? 21
Períodes del cicle vital
 Prenatal (fins moment néixer)

 Infància temprana (fins als dos)
 Període preescolar (3 fins als 6)
 Infantesa (6 fins als 12)
 Adolescència (12 fins als 20)
 Joventut (20 fins als 40)
 Maduresa (40 fins als 60)
 Vellesa
Construcció social:
S'accepta aquesta classificació però ve
determinada per una societat 22
i cultura concreta
Mètodes de recollida d'informació

Observació sistemàtica
Entorn natural, situació espontània.
Laboratori: psicòleg controla les accions. Situació fictícia
i provocada
Mètodes Psicofisiològics (anàlisi de respostes biològiques
a un estímul)
Resolució de problemes estandaritzats
Entrevistes
Estructurades
Semi-estruturades
Obertes
Grups focals
Qüestionaris // tests // autoinformes
Estudi de cas
Descripcions etnogràfiques
23
Dissenys d'investigació
Mètode longitudinal: agafem un individu en un moment

concret i li fem un seguiment temporal d’allò que volem
observar. Comporta molts anys de seguiment i a vegades
els canvis són molt lents. Ús amb nens de 0 a 2 anys.
Mètode transversal: ús freqüent. Agafem diferents individus

de diferents edats. Observem el desenvolupament
cronològic d’una parcel·la concreta.
Mètode seqüencial: combinació del mètode longitudinal i

transversal.
Mètode microgenètic: s’ofereix una situació problema i es

dóna a resoldre. Entrevista al nen. Mètode analitza una
situació mitjançant l’acció
24
Ètica en la investigació / intervenció

Com a investigadors hem de:
Protegir participants de danys físics i psicològics.

S’ha de tenir el consentiment dels participants.
L’“engany” ha d’estar justificat i no causar mal.
Mantenir la privacitat dels participants.
A tenir en compte quan busquem informació vàlida.

Algunes directrius:
Considerar la font documental

Credencials de la font documental
Tenir clara la diferència entre evidències anecdòtiques de
les científiques.
Analitzar el context cultural de la font documental.
No perquè moltes persones creguin en alguna cosa és
25
necessàriament cert.
Perspectiva Psicoanalítica
Gran part de la conducta està motivada per forces

internes, irracionals i inconscients, sobre les quals
l'individu no té control ni consciència.
Estadis qualitativament diferents.
Teories:
Teoria psicoanàlitica de Freud, T. Erikson
27
S. FREUD (1856-1939)
Les problemàtiques adultes
tenen arrels inconscients, degut a
conflictes sexuals i amb les Teoria Psico-
seves arrels a la infància. analíticaFreud
Pulsions, libido i desitjos son la base dels estadis evolutius universals de cada
persona.
Concepció de la personalitat:
 Ello: Component de la personalitat dirigit pels instints
 Jo: Component racional de la personalitat, mediador entre els desitjos de l'Ello i la
realitat.
 Super-jo: Component de la personalitat format per les normes morals
interioritzades
Els bebès estan governats per l'Ello, a mesura que creixen desenvolupen el Jo per
enfrontar-se a l'experiència del viure i poc a poc els pares van transmetent el super-
jo. Aquells desitjos que entren més en conflicte amb el super-jo seran enterrats a
28
l'inconscient, fent que després puguin desencadenar en trastorns psíquics
Estadi Edat Característiques
Oral 0- Interès en la gratificació oral de

12/18mesos succionar, menjar, mans a la Teoria Psico-
boca, mossegar.
analíticaFreud
Anal 18m – 3 anys Gratificació al expulsar o

retenir les femtes Desenvolupament
psicosexual:
Teoria basada en
Fàlica 3a-5/6 anys Interès en genitals estadis de desen-
volupament
psicosexual. Des del
Latència 6a- Interessos sexuals careixen naixement fins a
adolescència d'importància
l'adolescència es
succeïxen un conjunt
Genital Adolescència- Resorgiment interès sexual i d'estadis on a cada un
maduresa establiment relacions sexuals d'ells apareix una
madures 29 eròtica.
zona
E. ERIKSON (1902-1994)
«El concepte de desenvolupament psicosocial es
refereix bàsicament a com la interacció de la
persona amb el seu entorn ve donada per uns
canvis fonamentals en la seva personalitat» Teoria del desenv
psiscosocial Erikson
El canvi en desenvolupament es dóna al llarg de 8 etapes, que segueixen un

mateix patró i que són similars per a totes les persones.
Cada etapa presenta una crisis o conflicte que la persona ha de resoldre.
Les crisis fan referència a les relacions de la persona amb la família i amb la
cultura.
La resolució de cada crisis depèn de les característiques individuals i el suport del
context social.
Els problemes de la vida adulta provenen de no haver resolt crisis d’etapes
anteriors.
30
0-1 anys: confiança vers desconfiança

Teoria del desenv
1-3 anys: autonomia vers vergonya i dubtes psiscosocial Erikson
3-6 anys: Iniciativa vers culpa
7-11 anys: persistència vers inferioritat
Adolescència: Identitat vers confusió de rols
Joves: Intimitat vers aïllament
Adults: Generativitat vers estancament
Vellesa :Integritat vers desesperació.
31
Perspectiva Humanista
La persona posseeix la capacitat natural per a

prendre decisions sobre la seva vida i per a
controlar la seva conducta.
32
La conducta no es pot explicar per la Teoria Gestalt

WERTHEIMER K. KOFKA K. LEWIN
suma de les parts, sinó que s'ha (1880 -1943) (1886-1941) (1890 -1947)
d'entendre com una globalitat i es situa

en el context en el que es
desenvolupa.
Lewin critica els estudis d'una gran

mostra ja que segons ell “el nen
promig no existeix”
33
C. Rogers: Tots els éssers humans

A. MASLOW C. ROGER
necessiten ser estimats i respectats. La (1908-1970) (1902 - 1987)
auto-percepció dependrà de com ens

veuen els demés.
A. Maslow:
34
Perspectiva Evolucionista
Ch. Darwin: Proces de selecció C. DARWIN K. LORENZ J. BOWBLY

(1809 -1882) (1903 -1989) (1907 - 1990)
natural: Herència genètica
determinada pels trets que
determinen la supervivència.
* Ontogènesi: del grec
K. Lorenz: Etologia: Influencia de la
«onto» (ser) i «genesi»
biologia sobre la conducta.
(creació) descriu el
Al nèixer hi ha uns patrons de conducta
desenvolupament des de
Impronta: patrons d'acció fixes genèticament
l'òvul fins a la mort.
establerts i que es manifesten en relació amb
* Filogènesi: descriu la
l'ambient. història del desenvolupament
d'una espècie.
J. Bowbly: Teoria del vincle: Gran
importància del vincle afectiu per al
desenvolupament dels infants.
35
Perspectiva Conductista
La clau per a entendre el desenvolupament està en la

conducta observable i els estímuls que es troben en
l'ambient.
Les lleis de la conducta es poden aplicar a qualsevol individu i

a qualsevol edat.
Teories:
Teories condicionament clàssic (Pavlov), teories
condicionament operant (Skinner) i teories aprenentatge
social (Bandura).
36
Si la Psicologia ha de ser ciència sols pot estudiar

allò que pot veure i mesurar: la conducta (no el
pensament ni impulsos ocults)
Centra estudi en veure de quines maneres aprenem
conductes específiques. J. B. WATSON
(1878-1958)
Lleis de la conducta:
Si tot el desenvolupament depèn de l’aprenentatge el
desenvolupament no va lligat a l’edat o a la maduració.
“Dadme una docena de niños sanos, bien formados y un mundo apropiado para
criarlos, y garantizamos convertir a cualquiera de ellos, tomado al azar en
determinado especialista: médico, abogado, artista, pordiosero o ladrón, no
importa os talentos, inclinaciones, tendencias, habilidades, vocaciones y raza de
sus ascendientes” (Watson)
37
Teoria del condicionament clàssic

I. PAVLOV
(1849 - 1936)
Estudia la relació entre estímul i
resposta. Salivació del gos.
Condicionament clàssic: Associació entre un estímul neutre amb un

estímul significatiu. Desprès respon a l'estímul neutre de la mateixa
manera que ho fa amb el significatiu.
38
Teoria del condicionament operant

B.F. SKINNER
Una resposta voluntària és enfortida o debilitada (1904 - 1990)
mitjançant reforços o estímuls aversius.
Una conducta determinada produeix una conseqüència determinada. Si

la conseqüència és útil o plaent l’individu tendeix a repetir-la.
Reforç/Càstig.
Un cop la resposta ha estat condicionada, es segueix repetint la
conducta encara que no es doni la conseqüència en totes les ocasions.
El reforç positiu / negatiu d’aquestes conductes fa més probable que es

repeteixin /eliminin al llarg del temps.
39
S'aprèn no només a través

dels reforços sinó també de
l'observació de l'altre. Teoria del aprenentatge social
A. Bandura R.Sears
– (1925) (1908 - 1989)
Les actituds i pràctiques educatives dels pares constitueixen

l'element essencial en la configuració de la personalitat infantil. Es
pot posar en relació els estils de criança dels pares amb les
característiques socials i de personalitat dels fills.
Modelament: observació comportament dels altres per copiar-lo.

Els pares són el primer model, per seguir i copiar comportaments o
per rebutjar-los.
40
Perspectiva Cognitiva
Es centra en els processos que permeten al

ésser humà conèixer, entendre i pensar.
Posa el focus en les representacions internes
i mentals de la persona respecte al món.
Teories:
Teoria cognoscitiva (Piaget), Models
processament informació, Teoria sociocultural
(Vygotsky), Models de la neurociència cognitiva
41
Epistemologia Genètica
Pregunta inicial: què és conèixer? J. PIAGET
(1896 - 1980)
Després: com la humanitat ha assolit el coneixement?
Per finalment: Com es desenvolupa en coneixement en els humans?
Tot ésser humà passa per una sèrie d'estadis del desenvolupament
cognoscitiu. Estadis Universals
Epistemologia genètica: teoria evolutiva del coneixement.
La meta dels desenvolupament del coneixement és l'adaptació. Les

persones al enfrontar-se amb un problema tendeixen a buscar la manera de
resoldre'l. En la mesura que no tenen la solució es troben en una situació de
desequilibri i el procés de buscar respostes vol tornar a l'estat d'equilibri.
El coneixement sorgeix de l'acció: “en el principi està l'acció”.

42
Conceptes principals de la teoria de Piaget:
Esquemes: Patró organitzat de pensament o acció, que s'utilitza

per a explicar la realitat.
Esquemes d'acció: unitats ideals d'acció. Moviment i formes mentals. J. PIAGET
(1896 - 1980)
L'activitat psíquica intel·ligent es desplega per mitjà de l'acció
Assimilació (organisme incorpora informació del medi). Un cop elaborat un esquema

sobre un determinat objecte/situació la persona intentarà fer encaixar les noves
experiències amb aquest esquema.
Acomodació en el moment que un esquema no pot donar resposta a la nova situació es

genera un nou esquema. L'acomodació permet la flexibilització, combinació esquemes i
millorar l'adaptació
Adaptació: joc complementari de l'assimilació i l'acomodació, no és només executar

comportaments adequats a l'entorn, sinó també adquirir un coneixement d'aquest.
Estadis: en cada moment de desenvolupament els esquemes del que es disposa

guarden relació entre ells, pertanyen a un mateix nivell de funcionament.
43
Desplegament progressiu en 4 etapes principals

en el desenvolupament:
 Període sensoriomotor: 0-2 anys. Intel·ligència pràctica i J. PIAGET
encaminada a resoldre problemes d'acció (posar cada objecte (1896 - 1980)
al foradet adequat).
 Període pre-operacional: 2-6 anys. Intel·ligència simbòlica i amb llenguatge.
Encaminada a resoldre problemes lògics. Tot i que hi ha una tendència al
egocentrisme i la centració.
 Període operacional concret: 7-11 anys. Apareix el pensament lògic.
 Període operacional formal: 12 anys endavant. Possibilitat d'utilitzar hipòtesis i
verificar-les.
Cada període permet tenir accés a determinat tipus de coneixements i comprensió.

Necessari superar una etapa per passar altra.
El pas d’un període a l’altre passa per intentar trobar un equilibri cognitiu.
44
Teoria Processament de la informació

AUSUBEL
D. AUSUBEL parla de (1918 - 2008)
l'aprenentatge significatiu
Identifiquen la forma en que els individus i els ordinadors

emmagatzemen utilitzen i processen la informació.
La maduració biològica contribueix de forma determinant en el procés

de creixement cognitiu.
Les estratègies emprades pels nens per a processar la informació també

son influïdes per l'experiència.
El desenvolupament cognitiu es produeix de forma continua, no per

etapes. 45
Neurociència cognitiva
Analitza el desenvolupament cognoscitiu a través de l'estudi dels

processos cerebrals.
Es centra en l'activitat neurològica que subjau als processos cognitius
Identifiquen funcions cerebrals que es relacionen amb diferents tipus de

processos cognitius.
Identificació de gens relacionats amb trastorns físics i psicològics
46
Perspectiva del Cicle Vital
1) El desenvolupament dura tota la vida
2) El desenvolupament és multidimensional P. BALTES

(biologia, psicologia i social) i multidireccional (1939 - 2007)
3) Les influències provinents de la biologia i la cultura canvien al llarg del

cicle vital
4) El desenvolupament és plàstic
5) El desenvolupament és una inversió d'esforços i recursos destinats als

requeriments de cada edat.
6) El desenvolupament està influït pel context social i la cultura
47
Perspectiva Contextual
El desenvolupament sols pot entendre's en el seu context social.

L’individu no és una entitat separada que interactua amb
l'ambient, sinó que és part inseparable d'aquest
Teories:
Teoria sociocultural Vygostky, Teoria ecològica Bronnfrenbrener
48
Estudia competències cognitives de persones

culturalment diferents.
Teoria socio – històrica
L. VYGOTSKY
Està influenciat pel marxisme i dóna una importància (1896 - 1934)
clau en el context i l'activitat que sobre aquest.
El desenvolupament humà és el resultat de la interacció dinàmica entre les

persones en desenvolupament i la cultura en la que estan immerses. Cultura no
és una variable externa a la persona que influeix en el seu desenvolupament sinó
que forma part del seu desenvolupament. La cultura marca el coneixement que els
individus han d'adquirir.
Els aprenentatges es produeixen a través de les interaccions socials que els

nens comparteixen amb persones més capacitades de la societat i son regulades
per eines simbòliques com són el llenguatge, els símbols i les eines culturals.
49
Cada cultura és un projecte de vida únic: el nen aprèn aquest

projecte a partir dels objectes i de les persones amb les que
es relaciona. Instruments i signes
Teoria socio – històrica
Gracies a que els adults fan coses significatives (signes), els L. VYGOTSKY
(1896 - 1934)
nens adquireixen els significats, la cultura. Ex. signes: gestos
comunicatius, llenguatge, escriptura, gestos instrumentals...
La vida psíquica del nen s'inicia amb comunicació amb adult

(comunicació a partir de signes gestuals i lingüístics). EL nen
en un inici no compren, però “connecta” amb interlocutor i
s'ajusta a les intencions d'aquest. Procés intermental.
Un cop el nen incorpora el signe a la seva ment parlem
d'intramental. Aquest pas del intermental al intramental es
el que s'anomena interiorització.
50
Participació guiada: un tutor compromet al seu

aprenent en activitats articulades, oferint-li no sols
instruccions sinó una participació directa en el Teoria socio – històrica
L. VYGOTSKY
procés d’aprenentatge. (1896 - 1934)
Les persones aprenen dels altres a través de
les paraules i les activitats que comparteixen.
Zona desenvolupament proper: el mestre (qualsevol amb més

coneixements) ofereix a l’aprenent un conjunt d’habilitats que aquest
pot dominar amb ajuda però que encara no pot realitzar de forma
autònoma.
Bastida (andamiatge): Recolzament per a l'aprenentatge i resolució

de problemes que fomenta la independència.
51
El nen és un sistema obert Teoria Sistèmica
(hi ha intercanvis amb exterior del sistema).
Sistema: unitat (limit que el separa/diferencia del què no és ell) complexa

(compta amb parts que estan amb relació mútua) en el temps i espai.
Organització: parts del sistema i les relacions que contribueixen a la seva

existència.
Canvi en el sistema – successió temporal d'estats dirigits a una finalitat.
Canvi: succeeix dins un sistema i afecta a l'estat d'aquest. Es donen per elements
interiors i exteriors. Si és observable l'anomenem comportament.
Estímuls o pertorbacions NO determinen els canvis del sistema, aquests depenen
del seu estat i del seu disseny.
Els canvis en un sistema es produeixen per la interacció entre el seu

estat i una pertorbació que li arriba.
52
“La psicologia evolutiva s'ha convertit en una disciplina

on adults estranys estudien nens estranys en situacions
estranyes” Teoria Sistèmica –
Model bio-ecològic
A. BRONFENBRENNER
(1917 - 2005)
Desenvolupament: Sistemes d'influències que es sobreposen i que

les interaccions mútues entre elles afecten de forma significativa al
desenvolupament de l'individu.
Àmbits: cada individu participa de diferents àmbits, en cada àmbit

aquest desenvolupa certes activitats, rols socials i relacions.
Transició ecològica: cada vegada que les persones entren en un nou

àmbit i per tant hi ha un canvi en les activitats, rols i relacions que
realitza.
53
Microsistema: ambient immediat i quotidià

on participa individu, amb activitats, rols i relacions.
Ex. escola, família… Teoria Sistèmica –
Model bio-ecològic
A. BRONFENBRENNER
Mesosistema: Interrelacions entre diferents microsistemes. (1917 - 2005)
Ex. Pares que es coordinen amb mestres per educar nen.
Exosistema: Ambient on individu no participa directament però d'on

rep influencia. Estructures socials que afecten de forma directa o
indirecta a l'individu. Ex. Mal dia a la feina de la mare afecta com es
comporta ella amb nen. Institucions mèdiques.
Macrosistema:Context històric i cultural en el que viu l'individu.

Influencies culturals, legislatives, econòmiques... Ex. Ordres religioses,
política, El valor que una cultura li atorga a la família.
*Cronosistema: inclou successos històrics. Ex. Atacs terroristes al
2001.
54
Teoria Sistèmica –
Acoblaments Model bio-ecològic
A. BRONFENBRENNER
successius nen (1917 - 2005)
amb altres sistemes
Nínxol ecològic:
xarxa progressiva
acoblaments en
seva trajectòria
desenvolupament
55

BlocA Grup5

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

BlocA Grup5

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI

DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Lectures a realitzar Bloc A:

Lectures a realitzar Bloc A:

¿QUÈ ENTENEM PER DESENVOLUPAMENT?

¿QUÈ PROMOU ELS CANVIS EN EL DESENVOLUPAMENT?

¿Què entenem per infància?

És una REPRESENTACIÓ SOCIAL

¿Com neix la psicologia evolutiva al s.XIX?

Necessitat d’elaborar teories sobre el coneixement humà. “Qui no

Les primeres preocupacions anaven al voltant de problemes se salut

Principals autors al llarg dels temps:

Bíblia i obres de grecs i romans

estudia els canvis que es dónen en les persones

La meta del psicòleg evolutiu és comprendre el canvi.

Creixement del cos i cervell

Tipus de canvis (no són excloents)

Evolutius: aparició de noves formes de comportament (ex. Un nen

Tipus de canvis (no són excloents)

Factors que promouen el desenvolupament

Factors que promouen el desenvolupament

El desenvolupament de cada individu es dóna a partir de

Diferencies entre cultures.

Persones que comparteixen condicions de vida: Època històrica,

Influències no normatives. Factors que afecten a individus de forma

Característiques del desenvolupament

Funcions del psicòleg evolutiu

Funcions del psicòleg evolutiu

Quins són els resultats a llarg termini d’un naixement prematur?

Desenvolupament cognitiu: entendre com la capacitat intel·lectual influeix en la

Desenvolupament social i de la personalitat: estudia la interacció entre individus al llarg

El nounat respon de forma diferent davant la mare que davant la resta?

Períodes del cicle vital

 Prenatal (fins moment néixer)

Mètodes de recollida d'informació

Mètode longitudinal: agafem un individu en un moment

Mètode transversal: ús freqüent. Agafem diferents individus

Mètode seqüencial: combinació del mètode longitudinal i

Mètode microgenètic: s’ofereix una situació problema i es

Ètica en la investigació / intervenció

Protegir participants de danys físics i psicològics.

A tenir en compte quan busquem informació vàlida.

Considerar la font documental

Gran part de la conducta està motivada per forces

Estadis qualitativament diferents.

Estadi Edat Característiques

Oral 0- Interès en la gratificació oral de

Anal 18m – 3 anys Gratificació al expulsar o

El canvi en desenvolupament es dóna al llarg de 8 etapes, que segueixen un

0-1 anys: confiança vers desconfiança

La persona posseeix la capacitat natural per a

La conducta no es pot explicar per la Teoria Gestalt

d'entendre com una globalitat i es situa

Lewin critica els estudis d'una gran

C. Rogers: Tots els éssers humans

auto-percepció dependrà de com ens

Ch. Darwin: Proces de selecció C. DARWIN K. LORENZ J. BOWBLY

La clau per a entendre el desenvolupament està en la

Les lleis de la conducta es poden aplicar a qualsevol individu i

Si la Psicologia ha de ser ciència sols pot estudiar

Teoria del condicionament clàssic

Condicionament clàssic: Associació entre un estímul neutre amb un

Teoria del condicionament operant