You are on page 1of 54

BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI

DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Lectures a realitzar Bloc A:


Palacios, J.; Coll, C.; Marchesi, A. (comp.) (2001). Desarrollo
psicológico y educación. Psicología evolutiva. Madrid: Alianza
Psicología. (Apartat I pp. 23-80)
Perinat, A. i altres (2007). Psicología del desarrollo: un enfoque
sistémico. Barcelona: UOC. (Capítol I, II i III)

1
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Lectures a realitzar Bloc A:


Sessió 1:
* Palacios: pp 23 – 33.
* Perinat: pp 5 – 8, 14 – 17.

Sessió 2:
* Palacios: pp 33 – 37, 61 – 72 – 78.
* Perinat: pp 30 – 43, 8 – 13.

Sessió 3 i 4:
* Palacios: pp 37 – 61.
* Perinat: pp 19 – 30.

2
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

¿ QUÈ ÉS LA INFÀNCIA ?

¿QUÈ ENTENEM PER DESENVOLUPAMENT?

¿QUÈ PROMOU ELS CANVIS EN EL DESENVOLUPAMENT?

3
Perú, 1532

Perú, 1532

Uganda, 1986
“Children of Andes”1985 4
Mexic, 2006
Polonia, 1997
Espanya, 1950

Alemanya, 2005

Peru, 2007

Espanya, 1955
Ucrania, 2001

5
California, 2006 Bosnia, 2005

Africa, 2009

Barcelona, 2013

Barcelona, 2004
6
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

¿Què entenem per infància?


Ha canviat segons els diferents moments històrics.

És una REPRESENTACIÓ SOCIAL

Postura normativa:
“Com ha de ser el nen”
“Com hem de procedir amb ell per tal que arribi a ser “el què ha de
ser”

http://www.dailymotion.com/video/xl99f7

7
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

8
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

9 9
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

¿Com neix la psicologia evolutiva al s.XIX?


La medicina, l’educació i la prevenció social, sumades a la recent
disciplina, la Psicologia, impulsen el naixement de la nova ciència de
l'infant.
Per diferenciar allò que és normal del que no ho és.
Per resoldre qüestions relacionades a com l’home adult adquireix el
coneixement. (el nen és el medi per obtenir informació sobre el
coneixement adult)

Necessitat d’elaborar teories sobre el coneixement humà. “Qui no


parla, no pensa?”

Les primeres preocupacions anaven al voltant de problemes se salut


i desenvolupament. També els tstos d'intel·ligència (es relaciona els
problemes escolars amb els problemes emocionals)
10
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Principals autors al llarg dels temps:

Bíblia i obres de grecs i romans


Rousseau (s.XVIII, pedagog): Discurs filosòfic – pedagògic: com ha
de ser el nen. Postura normativa.
Tiedemann: Primera biografia infantil -1764-del seu fill dels 0 als 2,5
anys
Pestalozzi 1828, Darwin 1840, Itard (nen salvatge).
Preyer (1882) 1r llibre clàssic psicologia infantil: estableix base
científica de l'estudi del nen
1r psicòleg evolutiu oficial: BALDWIN (1895) estudia al nen i les lleis
generals d’evolució humana. Influenciat per Darwin.
Piaget continua amb biografies infantils.
Philippe Ariès (1973) L’enfant et la vie familiale dans l’ancien
Régime. Quan i com sorgeix la representació social de 11 la infància.
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

LA PSICOLOGIA EVOLUTIVA

estudia els canvis que es dónen en les persones


durant el seu cicle vital. No només saber quins
canvis pateix individu sinó el PERQUE es donen

La meta del psicòleg evolutiu és comprendre el canvi.



DESCRIURE

EXPLICAR

PREDIR

12
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

CANVIS FÍSICS
BIOLÒGICS

Creixement del cos i cervell


Capacitats sensorials
Promouen
Habilitats motrius
els canvis:
CANVIS PSICOSOCIALS Salut física
la biologia
la cultura Emocions
Personalitat
el moment Relacions socials CANVIS COGNITUS
històric
el grup Processos psicòlògics
social bàsics i superiors:
pensament, aprenentatge,
Memòria, llenguatge,
atenció, creativitat, etc.

13
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Tipus de canvis (no són excloents)


Quantitatius: canvis que porten a un augment o disminució (ex.
augment de vocabulari en un nen)
Qualitatius: canvis en la estructura, classe o forma procedir. (ex. pas
del balbuceig a dir paraules)
Canvi quantitatiu pot portar a un canvi qualitatiu.

Evolutius: aparició de noves formes de comportament (ex. Un nen


que comença a caminar)
Involutius: declivi, deteriorament o supressió d’un comportament.
(ex. Un nen que abandona el gateig)
Es donen en totes les etapes de la vida.

14
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Tipus de canvis (no són excloents)


Continus: canvis progressius, impliquen el cúmul de petites
modificacions. Son canvis lents, graduals. (ex. Atleta augmenta
velocitat de la seva carrera, l'adquisició progressiva del llenguatge)
Discontinus: Canvis que comporten evolució brusca amb
oscil·lacions i variacions. (ex. caminar)
CONCEPTE DE TRANSICIÓ: procés de durada limitada que
comporta un canvi que li exigeix un esforç adaptatiu al subjecte.
Depenent de l’herència: resultat de factors naturals, és a dir,
biològics o innats, hereditaris.
Depenent de l’ambient: d’experiència, del medi, de l'aprenentatge,
de la cultura.
Majoria psicòlegs mantenen una posició interaccionista entre ambdós.
Activitat: Si individu es actiu
Passivitat: individu es passiu, i és la societat la que li influeix
directament. 15
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Factors que promouen el desenvolupament


Endogen / Exogen
Innat / Adquirit
Naturalesa / Cultura
Gens, maduració / Família, entorn cultural, aprenentatge
Universalitat / Diversitat

16
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Factors que promouen el desenvolupament

El desenvolupament de cada individu es dóna a partir de


la interacció de tots aquests factors i causes.
Organització biològica; calendari de desenvolupament. Afecta a
tots els membres de l’espècie humana. Influències normatives (afecta
a tots el membres amb tret similar) relacionades amb l’edat. (calendari
maduratiu) Ex. Tots naixem immadurs i dependents dels adults.

Diferencies entre cultures.


Ex. Valoració dependència dels infants vers els adults mentre que
altres cultures es valora mes autonomia, independència i iniciativa
personal.

Persones que comparteixen condicions de vida: Època històrica,


manera d'entendre la vida i diferent usos socials de la infància.
Ex. Infant de 14 anys avui està a l’escola, anys enrere estava ja
treballant.

Influències no normatives. Factors que afecten a individus de forma


aïllada.
Ex. La mort d'una parella afecta al fill d’aquesta no a la resta de nens.

17
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Característiques del desenvolupament


DIRECCIONAL: estructures més simples a més complexes.
ORGANITZAT: habilitats es van incorporant paulatinament
HOLÍSTIC: assoliments no son aïllats sinó que s’integren en un sistema
ampli d’interrelacions entre estructures físiques, cognitives, emocionals i
socials.
VARIABLE: no totes les dimensions creixen al mateix ritme ni intensitat (ex.
nen creixement físic notable i un desenvolupament intel·lectual inferior)
CICLIC i REPETITIU: replantejament d’estructures assolides amb anterioritat
(ex. crisis identitat en adolescència / crisis identitat edat adulta)
ESTABILITAT i CANVI
REFLEXA DIFERÈNCIES INDIVIDUALS
REFLEXA DIFERÈNCIES CULTURALS (Ex. absència crisis adolescència a
Samoa)

18
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Funcions del psicòleg evolutiu


Descriure: observar i registrar comportaments.
Analitzar normes per cada edat, els canvis i les diferencies
interindividuals.
Explicar: variables que ens porten a la permanència o al canvi.
Predir: el que succeirà si es dóna la interacció conjunta de variables
causals
Intervenir preventivament o correctivament
Optimitzar el desenvolupament

19
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Funcions del psicòleg evolutiu


Descriure: observar i registrar comportaments.
Analitzar normes per cada edat, els canvis i les diferencies
interindividuals.
Explicar: variables que ens porten a la permanència o al canvi.
Predir: el que succeirà si es dóna la interacció conjunta de variables
causals
Intervenir preventivament o correctivament
Optimitzar el desenvolupament

20
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Àmbits de desenvolupament
Desenvolupament físic: observen com l'estructura corporal ajuda a determinar la
conducta. Els factors socials i culturals també afecten creixement biològic

Quins són els resultats a llarg termini d’un naixement prematur?


Quins efectes té la desnutrició en el creixement infantil?

Desenvolupament cognitiu: entendre com la capacitat intel·lectual influeix en la


conducta. Aprenentatge, memòria, ...

Quins son els records infantils més primerencs que podem tenir?
Té beneficis ser bilingüe?
Disminueix la intel·ligència a la vellesa?

Desenvolupament social i de la personalitat: estudia la interacció entre individus al llarg


de la vida.

El nounat respon de forma diferent davant la mare que davant la resta?


Com escollim parella?
-Quan es desenvolupa el sentit de identitat de gènere? 21
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Períodes del cicle vital

 Prenatal (fins moment néixer)


 Infància temprana (fins als dos)
 Període preescolar (3 fins als 6)
 Infantesa (6 fins als 12)
 Adolescència (12 fins als 20)
 Joventut (20 fins als 40)
 Maduresa (40 fins als 60)
 Vellesa

Construcció social:
S'accepta aquesta classificació però ve
determinada per una societat 22
i cultura concreta
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Mètodes de recollida d'informació


Observació sistemàtica
Entorn natural, situació espontània.
Laboratori: psicòleg controla les accions. Situació fictícia
i provocada
Mètodes Psicofisiològics (anàlisi de respostes biològiques
a un estímul)
Resolució de problemes estandaritzats
Entrevistes
Estructurades
Semi-estruturades
Obertes
Grups focals
Qüestionaris // tests // autoinformes
Estudi de cas
Descripcions etnogràfiques
23
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Dissenys d'investigació

Mètode longitudinal: agafem un individu en un moment


concret i li fem un seguiment temporal d’allò que volem
observar. Comporta molts anys de seguiment i a vegades
els canvis són molt lents. Ús amb nens de 0 a 2 anys.

Mètode transversal: ús freqüent. Agafem diferents individus


de diferents edats. Observem el desenvolupament
cronològic d’una parcel·la concreta.

Mètode seqüencial: combinació del mètode longitudinal i


transversal.

Mètode microgenètic: s’ofereix una situació problema i es


dóna a resoldre. Entrevista al nen. Mètode analitza una
situació mitjançant l’acció
24
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Ètica en la investigació / intervenció


Com a investigadors hem de:

Protegir participants de danys físics i psicològics.


S’ha de tenir el consentiment dels participants.
L’“engany” ha d’estar justificat i no causar mal.
Mantenir la privacitat dels participants.

A tenir en compte quan busquem informació vàlida.


Algunes directrius:

Considerar la font documental


Credencials de la font documental
Tenir clara la diferència entre evidències anecdòtiques de
les científiques.
Analitzar el context cultural de la font documental.
No perquè moltes persones creguin en alguna cosa és
25
necessàriament cert.
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva Psicoanalítica

Gran part de la conducta està motivada per forces


internes, irracionals i inconscients, sobre les quals
l'individu no té control ni consciència.

Estadis qualitativament diferents.

Teories:
Teoria psicoanàlitica de Freud, T. Erikson

27
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva Psicoanalítica

S. FREUD (1856-1939)
Les problemàtiques adultes
tenen arrels inconscients, degut a
conflictes sexuals i amb les Teoria Psico-
seves arrels a la infància. analíticaFreud

Pulsions, libido i desitjos son la base dels estadis evolutius universals de cada
persona.

Concepció de la personalitat:
 Ello: Component de la personalitat dirigit pels instints
 Jo: Component racional de la personalitat, mediador entre els desitjos de l'Ello i la
realitat.
 Super-jo: Component de la personalitat format per les normes morals
interioritzades

Els bebès estan governats per l'Ello, a mesura que creixen desenvolupen el Jo per
enfrontar-se a l'experiència del viure i poc a poc els pares van transmetent el super-
jo. Aquells desitjos que entren més en conflicte amb el super-jo seran enterrats a
28
l'inconscient, fent que després puguin desencadenar en trastorns psíquics
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva Psicoanalítica

Estadi Edat Característiques

Oral 0- Interès en la gratificació oral de


12/18mesos succionar, menjar, mans a la Teoria Psico-
boca, mossegar.
analíticaFreud

Anal 18m – 3 anys Gratificació al expulsar o


retenir les femtes Desenvolupament
psicosexual:
Teoria basada en
Fàlica 3a-5/6 anys Interès en genitals estadis de desen-
volupament
psicosexual. Des del
Latència 6a- Interessos sexuals careixen naixement fins a
adolescència d'importància
l'adolescència es
succeïxen un conjunt
Genital Adolescència- Resorgiment interès sexual i d'estadis on a cada un
maduresa establiment relacions sexuals d'ells apareix una
madures 29 eròtica.
zona
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva Psicoanalítica

E. ERIKSON (1902-1994)
«El concepte de desenvolupament psicosocial es
refereix bàsicament a com la interacció de la
persona amb el seu entorn ve donada per uns
canvis fonamentals en la seva personalitat» Teoria del desenv
psiscosocial Erikson

El canvi en desenvolupament es dóna al llarg de 8 etapes, que segueixen un


mateix patró i que són similars per a totes les persones.
Cada etapa presenta una crisis o conflicte que la persona ha de resoldre.
Les crisis fan referència a les relacions de la persona amb la família i amb la
cultura.
La resolució de cada crisis depèn de les característiques individuals i el suport del
context social.
Els problemes de la vida adulta provenen de no haver resolt crisis d’etapes
anteriors.

30
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva Psicoanalítica

0-1 anys: confiança vers desconfiança


Teoria del desenv
1-3 anys: autonomia vers vergonya i dubtes psiscosocial Erikson
3-6 anys: Iniciativa vers culpa
7-11 anys: persistència vers inferioritat
Adolescència: Identitat vers confusió de rols
Joves: Intimitat vers aïllament
Adults: Generativitat vers estancament
Vellesa :Integritat vers desesperació.

31
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva Humanista

La persona posseeix la capacitat natural per a


prendre decisions sobre la seva vida i per a
controlar la seva conducta.

32
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva Humanista

La conducta no es pot explicar per la Teoria Gestalt


WERTHEIMER K. KOFKA K. LEWIN
suma de les parts, sinó que s'ha (1880 -1943) (1886-1941) (1890 -1947)

d'entendre com una globalitat i es situa


en el context en el que es
desenvolupa.

Lewin critica els estudis d'una gran


mostra ja que segons ell “el nen
promig no existeix”

33
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva Humanista

C. Rogers: Tots els éssers humans


A. MASLOW C. ROGER
necessiten ser estimats i respectats. La (1908-1970) (1902 - 1987)

auto-percepció dependrà de com ens


veuen els demés.

A. Maslow:

34
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva Evolucionista

Ch. Darwin: Proces de selecció C. DARWIN K. LORENZ J. BOWBLY


(1809 -1882) (1903 -1989) (1907 - 1990)
natural: Herència genètica
determinada pels trets que
determinen la supervivència.
* Ontogènesi: del grec
K. Lorenz: Etologia: Influencia de la
«onto» (ser) i «genesi»
biologia sobre la conducta.
(creació) descriu el
Al nèixer hi ha uns patrons de conducta
desenvolupament des de
Impronta: patrons d'acció fixes genèticament
l'òvul fins a la mort.
establerts i que es manifesten en relació amb
* Filogènesi: descriu la
l'ambient. història del desenvolupament
d'una espècie.
J. Bowbly: Teoria del vincle: Gran
importància del vincle afectiu per al
desenvolupament dels infants.

35
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva Conductista

La clau per a entendre el desenvolupament està en la


conducta observable i els estímuls que es troben en
l'ambient.

Les lleis de la conducta es poden aplicar a qualsevol individu i


a qualsevol edat.

Teories:
Teories condicionament clàssic (Pavlov), teories
condicionament operant (Skinner) i teories aprenentatge
social (Bandura).

36
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva Conductista

Si la Psicologia ha de ser ciència sols pot estudiar


allò que pot veure i mesurar: la conducta (no el
pensament ni impulsos ocults)
Centra estudi en veure de quines maneres aprenem
conductes específiques. J. B. WATSON
(1878-1958)

Lleis de la conducta:
Si tot el desenvolupament depèn de l’aprenentatge el
desenvolupament no va lligat a l’edat o a la maduració.

“Dadme una docena de niños sanos, bien formados y un mundo apropiado para
criarlos, y garantizamos convertir a cualquiera de ellos, tomado al azar en
determinado especialista: médico, abogado, artista, pordiosero o ladrón, no
importa os talentos, inclinaciones, tendencias, habilidades, vocaciones y raza de
sus ascendientes” (Watson)
37
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva Conductista

Teoria del condicionament clàssic


I. PAVLOV
(1849 - 1936)
Estudia la relació entre estímul i
resposta. Salivació del gos.

Condicionament clàssic: Associació entre un estímul neutre amb un


estímul significatiu. Desprès respon a l'estímul neutre de la mateixa
manera que ho fa amb el significatiu.

38
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva Conductista

Teoria del condicionament operant


B.F. SKINNER
Una resposta voluntària és enfortida o debilitada (1904 - 1990)
mitjançant reforços o estímuls aversius.

Una conducta determinada produeix una conseqüència determinada. Si


la conseqüència és útil o plaent l’individu tendeix a repetir-la.
Reforç/Càstig.
Un cop la resposta ha estat condicionada, es segueix repetint la
conducta encara que no es doni la conseqüència en totes les ocasions.

El reforç positiu / negatiu d’aquestes conductes fa més probable que es


repeteixin /eliminin al llarg del temps.

39
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva Conductista

S'aprèn no només a través


dels reforços sinó també de
l'observació de l'altre. Teoria del aprenentatge social
A. Bandura R.Sears
– (1925) (1908 - 1989)

Les actituds i pràctiques educatives dels pares constitueixen


l'element essencial en la configuració de la personalitat infantil. Es
pot posar en relació els estils de criança dels pares amb les
característiques socials i de personalitat dels fills.

Modelament: observació comportament dels altres per copiar-lo.


Els pares són el primer model, per seguir i copiar comportaments o
per rebutjar-los.

40
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva Cognitiva

Es centra en els processos que permeten al


ésser humà conèixer, entendre i pensar.
Posa el focus en les representacions internes
i mentals de la persona respecte al món.

Teories:
Teoria cognoscitiva (Piaget), Models
processament informació, Teoria sociocultural
(Vygotsky), Models de la neurociència cognitiva

41
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva Cognitiva

Epistemologia Genètica
Pregunta inicial: què és conèixer? J. PIAGET
(1896 - 1980)
Després: com la humanitat ha assolit el coneixement?
Per finalment: Com es desenvolupa en coneixement en els humans?

Tot ésser humà passa per una sèrie d'estadis del desenvolupament
cognoscitiu. Estadis Universals

Epistemologia genètica: teoria evolutiva del coneixement.

La meta dels desenvolupament del coneixement és l'adaptació. Les


persones al enfrontar-se amb un problema tendeixen a buscar la manera de
resoldre'l. En la mesura que no tenen la solució es troben en una situació de
desequilibri i el procés de buscar respostes vol tornar a l'estat d'equilibri.

El coneixement sorgeix de l'acció: “en el principi està l'acció”.


42
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva Cognitiva
Conceptes principals de la teoria de Piaget:

Esquemes: Patró organitzat de pensament o acció, que s'utilitza


per a explicar la realitat.
Epistemologia Genètica
Esquemes d'acció: unitats ideals d'acció. Moviment i formes mentals. J. PIAGET
(1896 - 1980)
L'activitat psíquica intel·ligent es desplega per mitjà de l'acció

Assimilació (organisme incorpora informació del medi). Un cop elaborat un esquema


sobre un determinat objecte/situació la persona intentarà fer encaixar les noves
experiències amb aquest esquema.

Acomodació en el moment que un esquema no pot donar resposta a la nova situació es


genera un nou esquema. L'acomodació permet la flexibilització, combinació esquemes i
millorar l'adaptació

Adaptació: joc complementari de l'assimilació i l'acomodació, no és només executar


comportaments adequats a l'entorn, sinó també adquirir un coneixement d'aquest.

Estadis: en cada moment de desenvolupament els esquemes del que es disposa


guarden relació entre ells, pertanyen a un mateix nivell de funcionament.
43
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva Cognitiva

Desplegament progressiu en 4 etapes principals


en el desenvolupament:
Epistemologia Genètica
 Període sensoriomotor: 0-2 anys. Intel·ligència pràctica i J. PIAGET
encaminada a resoldre problemes d'acció (posar cada objecte (1896 - 1980)

al foradet adequat).
 Període pre-operacional: 2-6 anys. Intel·ligència simbòlica i amb llenguatge.
Encaminada a resoldre problemes lògics. Tot i que hi ha una tendència al
egocentrisme i la centració.
 Període operacional concret: 7-11 anys. Apareix el pensament lògic.
 Període operacional formal: 12 anys endavant. Possibilitat d'utilitzar hipòtesis i
verificar-les.

Cada període permet tenir accés a determinat tipus de coneixements i comprensió.


Necessari superar una etapa per passar altra.
El pas d’un període a l’altre passa per intentar trobar un equilibri cognitiu.

44
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva Cognitiva

Teoria Processament de la informació


AUSUBEL
D. AUSUBEL parla de (1918 - 2008)

l'aprenentatge significatiu

Identifiquen la forma en que els individus i els ordinadors


emmagatzemen utilitzen i processen la informació.

La maduració biològica contribueix de forma determinant en el procés


de creixement cognitiu.

Les estratègies emprades pels nens per a processar la informació també


son influïdes per l'experiència.

El desenvolupament cognitiu es produeix de forma continua, no per


etapes. 45
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva Cognitiva

Neurociència cognitiva

Analitza el desenvolupament cognoscitiu a través de l'estudi dels


processos cerebrals.

Es centra en l'activitat neurològica que subjau als processos cognitius

Identifiquen funcions cerebrals que es relacionen amb diferents tipus de


processos cognitius.

Identificació de gens relacionats amb trastorns físics i psicològics

46
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva del Cicle Vital

1) El desenvolupament dura tota la vida

2) El desenvolupament és multidimensional P. BALTES


(biologia, psicologia i social) i multidireccional (1939 - 2007)

3) Les influències provinents de la biologia i la cultura canvien al llarg del


cicle vital

4) El desenvolupament és plàstic

5) El desenvolupament és una inversió d'esforços i recursos destinats als


requeriments de cada edat.

6) El desenvolupament està influït pel context social i la cultura

47
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva Contextual

El desenvolupament sols pot entendre's en el seu context social.


L’individu no és una entitat separada que interactua amb
l'ambient, sinó que és part inseparable d'aquest

Teories:
Teoria sociocultural Vygostky, Teoria ecològica Bronnfrenbrener

48
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva Contextual

Estudia competències cognitives de persones


culturalment diferents.
Teoria socio – històrica
L. VYGOTSKY
Està influenciat pel marxisme i dóna una importància (1896 - 1934)
clau en el context i l'activitat que sobre aquest.

El desenvolupament humà és el resultat de la interacció dinàmica entre les


persones en desenvolupament i la cultura en la que estan immerses. Cultura no
és una variable externa a la persona que influeix en el seu desenvolupament sinó
que forma part del seu desenvolupament. La cultura marca el coneixement que els
individus han d'adquirir.

Els aprenentatges es produeixen a través de les interaccions socials que els


nens comparteixen amb persones més capacitades de la societat i son regulades
per eines simbòliques com són el llenguatge, els símbols i les eines culturals.

49
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva Contextual

Cada cultura és un projecte de vida únic: el nen aprèn aquest


projecte a partir dels objectes i de les persones amb les que
es relaciona. Instruments i signes
Teoria socio – històrica
Gracies a que els adults fan coses significatives (signes), els L. VYGOTSKY
(1896 - 1934)
nens adquireixen els significats, la cultura. Ex. signes: gestos
comunicatius, llenguatge, escriptura, gestos instrumentals...

La vida psíquica del nen s'inicia amb comunicació amb adult


(comunicació a partir de signes gestuals i lingüístics). EL nen
en un inici no compren, però “connecta” amb interlocutor i
s'ajusta a les intencions d'aquest. Procés intermental.
Un cop el nen incorpora el signe a la seva ment parlem
d'intramental. Aquest pas del intermental al intramental es
el que s'anomena interiorització.

50
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva Contextual

Participació guiada: un tutor compromet al seu


aprenent en activitats articulades, oferint-li no sols
instruccions sinó una participació directa en el Teoria socio – històrica
L. VYGOTSKY
procés d’aprenentatge. (1896 - 1934)
Les persones aprenen dels altres a través de
les paraules i les activitats que comparteixen.

Zona desenvolupament proper: el mestre (qualsevol amb més


coneixements) ofereix a l’aprenent un conjunt d’habilitats que aquest
pot dominar amb ajuda però que encara no pot realitzar de forma
autònoma.

Bastida (andamiatge): Recolzament per a l'aprenentatge i resolució


de problemes que fomenta la independència.

51
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva Contextual
El nen és un sistema obert Teoria Sistèmica
(hi ha intercanvis amb exterior del sistema).

Sistema: unitat (limit que el separa/diferencia del què no és ell) complexa


(compta amb parts que estan amb relació mútua) en el temps i espai.

Organització: parts del sistema i les relacions que contribueixen a la seva


existència.

Canvi en el sistema – successió temporal d'estats dirigits a una finalitat.

Canvi: succeeix dins un sistema i afecta a l'estat d'aquest. Es donen per elements
interiors i exteriors. Si és observable l'anomenem comportament.
Estímuls o pertorbacions NO determinen els canvis del sistema, aquests depenen
del seu estat i del seu disseny.

Els canvis en un sistema es produeixen per la interacció entre el seu


estat i una pertorbació que li arriba.

52
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva Contextual

“La psicologia evolutiva s'ha convertit en una disciplina


on adults estranys estudien nens estranys en situacions
estranyes” Teoria Sistèmica –
Model bio-ecològic
A. BRONFENBRENNER
(1917 - 2005)

Desenvolupament: Sistemes d'influències que es sobreposen i que


les interaccions mútues entre elles afecten de forma significativa al
desenvolupament de l'individu.

Àmbits: cada individu participa de diferents àmbits, en cada àmbit


aquest desenvolupa certes activitats, rols socials i relacions.

Transició ecològica: cada vegada que les persones entren en un nou


àmbit i per tant hi ha un canvi en les activitats, rols i relacions que
realitza.

53
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva Contextual

Microsistema: ambient immediat i quotidià


on participa individu, amb activitats, rols i relacions.
Ex. escola, família… Teoria Sistèmica –
Model bio-ecològic
A. BRONFENBRENNER
Mesosistema: Interrelacions entre diferents microsistemes. (1917 - 2005)

Ex. Pares que es coordinen amb mestres per educar nen.

Exosistema: Ambient on individu no participa directament però d'on


rep influencia. Estructures socials que afecten de forma directa o
indirecta a l'individu. Ex. Mal dia a la feina de la mare afecta com es
comporta ella amb nen. Institucions mèdiques.

Macrosistema:Context històric i cultural en el que viu l'individu.


Influencies culturals, legislatives, econòmiques... Ex. Ordres religioses,
política, El valor que una cultura li atorga a la família.
*Cronosistema: inclou successos històrics. Ex. Atacs terroristes al
2001.
54
BLOC A: INTRODUCCIÓ DEL ESTUDI
DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Perspectiva Contextual

Teoria Sistèmica –
Acoblaments Model bio-ecològic
A. BRONFENBRENNER
successius nen (1917 - 2005)

amb altres sistemes

Nínxol ecològic:
xarxa progressiva
acoblaments en
seva trajectòria
desenvolupament

55

You might also like