Pepi Vicente González

Nº 3.17
Josefa.Vicente@uv.es

Horario de tutoría: Martes a las 12:00. Solicitar por correo. Gabriel.vidal@uv.es 1

Profª. Mª Vanesa Ibáñez del Valle (Campus Blasco Ibáñez)
2
Prof. Gabriel Vidal Blanco (Campus Blasco Ibáñez)
3
Profª. Rocío Marco Crespo (Campus Blasco Ibáñez)
4
Prof. José Luis Gandía Martínez (Campus Onteniente)
5
 DESCRIPCIÓ DE CONTINGUTS
UNITAT TEMÀTICA I: Conceptes bàsics i metodològics de les Ciències Psicosocials
Tema 0. Introducció a l’assignatura.
Tema 1. Les ciències psicosocials en l’àmbit de la salut. Concepte, objecte i aplicacions. Breu ressenya històrica de la ciència Psicologia.
Tema 2. Naturalesa biopsicosocial de la conducta.
UNITAT TEMÀTICA II: Processos psíquics bàsics i les seues alteracions
Tema 3. Percepció i atenció.
Tema 4. Aprenentatge.
Tema 5. Memòria.
Tema 6. Intel. ligència.
Tema 7. Pensament, llenguatge.
Tema 8. Motivació.
Tema 9. Emocions.
Tema 10. Personalitat.
UNITAT TEMÀTICA III: Desenvolupament del cicle vital humà
Tema 11. Principis bàsics del desenvolupament humà.
Tema 12. Infància i adolescència.
Tema 13. Maduresa i involució.
Prof. G. Vidal
6
 UNITAT TEMÀTICA IV: Comportament i salut-malaltia
Tema 14. Conductes promotores de salut. La família com agent de salut.
Tema 15. Estrès, salut i malaltia.
Tema 16. Qualitat de vida relacionada amb la salut
UNITAT TEMÀTICA V: Factors psicosocials en el procés de l’emmalaltir humà
Tema 17. Representació i conducta de malaltia. Aspectes psicosocials en diferents problemes de salut.
Tema 18. El dolor crònic: factors psicosocials.
Tema 19. Cultura i mort: elaboració i resolució del duel.
UNITAT TEMÀTICA VI: Tècniques relacionals i terapèutiques
Tema 20. La comunicació humana.
Tema 21. Processos de comunicació intra i interpersonals.
Tema 22. Relació professional-pacient: habilitats terapèutiques bàsiques. L’equip de treball.
Tema 23. Tècniques d’intervenció psicosocial. Teràpies alternatives i complementàries en Infermeria.

Prof. G. Vidal
7
 SESIONS PRÀCTIQUES EN AULA AVALUACIÓ

1. Comunicació i relació personal i grupal a) Examen teòric: 80%. 30-40 preguntes (tipus «test») 8 ptos. Amb 4 punts aprobat

2. Habilitats terapèutiques en la relació amb el/a pacient l’examen.

3. Tècniques de relaxació i reductores d’ansietat Nota: A-E/n-1. Criteri: Nota examen ≥ 4 punts, per sumar l’avaluació continua.

4. Comunicació d’una “mala notícia” b) Avaluació contínua: 20%

c) Les SESSIONS PRÀCTIQUES comprenen QUATRE sessions, totes elles d’assistència

obligatòria i que NO SÓN RECUPERABLES. Per a la seua qualificació com APTE és

necessari l’assistència d’almenys al 75% d’aquestes sessions, i l’entrega d’activitats

complementàries de la pràctica NO realitzada.

La no assistència a més d’una pràctica, estiguera justificada o no, i/o la no realització

d’activitats compensatòries en el seu cas impliquen la no possibilitat de presentar-se a

l’examen de l’assignatura. NO APTE/A. «No Presentat/da» a l’acta.

Prof. G. Vidal
8
 Tema 1.
Introducció a l'assignatura. Les ciències
psicosocials en l'àmbit de la salut. Concepte,
objecte i aplicacions. Breu ressenya històrica
de la ciència Psicologia.

Prof. G. Vidal
9
 PSICOLOGIA: «ESTUDI O TRACTAT DE L'ÀNIMA»
Del grec clàssic:
- Psykhé, «PSIQUE», «ànima», «activitat mental. Investiga els processos mentals
i conductuals dels aspectes de l'experiència humana de persones, grups
humans, i animals en diferents situacions. Com pensen, senten i aprenen per a
l'adaptació al seu ambient.
- LOGÍA (tractat, estudi, coneixement). Analitza les tres dimensions dels
processos: cognitiu, afectiu i conductual.

- La psicologia té un ampli passat i una curta Ø Fisiologia del cervell

història.(H. Ebbinghaus)-
Ø Processos de socialització
- La psicologia existeix com a ciència des del
s. XIX,però l'estudi de la "psique" humana Ø Aspectes cognitius
és molt més antic (Grècia). Ø Problemes clínics de salut Psi
10
 ANTECEDENTS HISTÒRICS
§ Filosofia: Dualisme/Ment/Ànima – Cos ???
§ Monisme.
§ Coneixement innat/adquirit-Ambientalista.
§ S XV-XVI. Renaixement.
§ S XVI – XVII. (Res cogitans - Res extensa) - R. Descartes.
§ S XVIII Racionalisme vs Empirisme (Hume).
§ Emmanuel Kant (1724 – 1804). Síntesi.
§ Fisiologia: SXVIII - XIX.
§ Sociologia: S XVIII - XX. Henri de Saint-Simon, Auguste Comte, Émile Durkheim.
§ Psicologia: disciplina científica. S XIX. Willhelm Wundt (1832-1920), a Leipzig el primer laboratori científic de psicologia,
en 1879.
§ Neurociències: Estudia l'estructura, la funció del SN des de diferents disciplines (bioquímica, farmacologia, física
molecular...). 11
 CC. SOCIALS
• La Sociologia es defineix com: El resultat d'aplicar en un context històric els procediments de
coneixement del mètode científic als fenòmens que esdevenen en l'esfera social.

• La Psicologia estudia els processos mentals. Psico (ànima o activitat mental), logía (estudi).
Analitza les dimensions, cognitiva, afectiva i conductual.

• La Psicologia social es basa en el cas que existeixen processos psicològics que determinen la
forma que funciona la societat (interacció social). Aquests processos socials determinen la
psicologia humana (determinació mútua).

• DISCIPLINES: PSICOLOGIA DEL TREBALL. PSICOLOGIA DE L'APRENENTATGE. PSICOLOGIA

EVOLUTIVA. PSICOPATOLOGIA. PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT. PSICOLOGIA DE LA SALUT.
PSICOLOGIA SOCIAL. PSICOLOGIA APLICADA.

12
 CORRENTS I ESCOLES

PRINCIPALS CORRENTS/ESCOLES DE LA PSICOLOGIA

• ESTRUCTURALISME. Segle XIX-XX. Estudi de l'estructura i elements de la ment. La
introspecció per a l'estudi de la consciència, sensacions, emocions i pensaments. Psicologia
com a disciplina científica: Wilhelm Wundt-1879 (primer laboratori de psicologia
experimental en Leipzig)
• FUNCIONALISME. Segle XIX i principis del XX. Estudi de la vida mental i el comportament en
termes de funció i adaptació a l'ambient. W. James.
• PSICOANÀLISI. Estudi de l'inconscient. Lo conscient no és suficient per a explicar el
comportament. Utilitza: L’associació lliure, lapsus, actes fallits, la interpretació dels somnis.
Estudi de l'estructura de la personalitat. Sigmund Freud - 1896.
13
 CORRENTS I ESCOLES
• CONDUCTISME. - Ivan Pavlov (reflex condicional). Condicionament Clàssic.
- Thorndike (llei de l'efecte).
- John B. Watson és el fundador del Conductisme.
- B.F. Skinner (Condicionament Operant).
Estudi de la conducta observable. Experimentació/extrapolació. Estímul----Resposta. Aprenentatge i
experiència. Comportament és modificable. Teràpies “modificació de conductes”. Segle XX.
• COGNITIVISME. Processos de la ment relacionats amb el coneixement. Metàfora de l'ordinador. E-O-
R. Processament de la informació. J Piaget, Bruner. 1960.
• CONSTRUCTIVISME. Construcció del coneixement partint des de la interacció amb el medi.
Reestructuració cognitiva i desenvolupament d'aprenentatges significatius. J. Piaget, Vygotski,
Ausubel. 1980.
• COGNOSCITIVISME SOCIAL. Determinisme recíproc: el món i el comportament d'una persona es
determinen mútuament. Aprenentatge social, per observació o modelatge. Segle XX. Albert Bandura.
• PSICOLOGIA POSITIVA. M Seligman. Segle XX.
14
 ANTECEDENTS/PSICOLOGIA DE LA SALUT.
• PSICOLOGIA MÈDICA. Comprendre i modificar la situació psicològica
de la persona malalta, tal com les seves creences sobre la salut, compliment del
tractament, el de la preparació per a intervencions mèdiques, el dels aspectes psicològics
de l'hospitalització, i el de les repercussions de la relació terapeuta-pacient.

• MEDICINA PSICOSOMÀTICA. Èmfasi en el paper que juguen els factors mentals i la

personalitat, en la gènesi de les malalties.

• MEDICINA CONDUCTUAL. Camp interdisciplinari d'integració de coneixements biomèdics i

socials, amb la finalitat de dissenyar e implementar procediments per a la prevenció, el
tractament i la rehabilitació.
• PSICOLOGIA DE LA SALUT. Integració entre els coneixements bàsics de la ciència
psicològica, i les seves extensions a l'àmbit de la salut.
15
 PSICOLOGIA DE LA SALUT
• Conjunt de contribucions educatives, científiques i professionals de la disciplina de
la psicologia a la promoció i manteniment de la salut, la prevenció i el tractament
de la malaltia, la identificació dels correlats etiológics i diagnòstics de la salut, la
malaltia i les disfuncions relacionades i l'anàlisi i millora del sistema sanitari i
formació de polítiques sanitarias" (Joseph Matarazzo 1982)

Model BIO-PSICO-SOCIAL
Model biomèdic Ciencies Psicosocials
Reduccionista/Unicausal Multicausal/Determinants psicosocials
de la salut-malaltia

16
LA PSICOLOGIA COM A DISCIPLINA CIENTÍFICA I SALUT
• Utilitza el mètode científic.
• Observa, descriu, explica i prediu, tracta Concepte de Salut (OMS)

alteracions. L'enfásis del model BIO-PSICO-SOCIAL

• Teòrica: Elabora constructes i models Canvi de morbiditat, malalties cròniques

conceptuals, hipòtesis i teories. Major població anciana

• Sistemàtica: Metòdica, organitza i Estils de vida relacionats amb salut

classifica.
• Experimental.
• Multidisciplinar: Sociologia, fisiologia ... RELACIÓ ESTAT PSICOLÒGIC-SOCIAL I SALUT

Lectura complementària: Història i ciència de la Psicologia

https://filosert.files.wordpress.com/2012/06/u1-la-psicologc3ada.pdf

17