1r Psicologia – Curs 2019-2020

Apunts Psicologia Bàsica I

Dr. Jordi Rusiñol

Laia Cabanas Barrera

Psicologia Bàsica I: Aprenentatge i Memòria
Dr. Jordi Rusiñol

Introducció
• Facultats apreses CONDICIONADES (seure, donar les gràcies)
• Facultats nates REFLEXES (salivar)
Veurem en quin entorn/medi es troba cada organisme i quina comportament/resposta
respon a cada estímul. Associar estímuls a respostes (E-R-Conseqüències)
• Conducta normal: Adaptat al medi
• Conducta peculiar: No adaptat al medi

PROGRAMA de l’assignatura:
1. La psicologia com a ciència
1. Els inicis
2. La psicologia en el S.XX
3. Àrees d’actuació
4. Mètodes, procediments i tècniques d’investigació
2. Aprenentatge
1. Habituació, sensibilització i aprenentatge
2. Condicionament clàssic o Pau Soriano
- Adquisició, generalització, discriminació i extinció
- Condicionament de primer i segon ordre
- Contracondicionament
- Condicionament inhibitori
3. Condicionament instrumental, operante o Skinner
- Adquisició, generalització, discriminació i extinció
- Reforços condicionats
- Programes de reforçament
- Condicionament aversiu
- Escape o fugida i evitació
4. Factors cognitius en l’aprenentatge. Memòria.
- “Insight”
- Aprenentatge observacional
- Memòria
1. La psicologia com a ciència
La manera en que els psicòlegs construeixen coneixement, treballar segons
unes regles, manera dec om procedir.
Ens diu què se sap de la conducta humana i com treballar-la.
- ¿Què és la psicologia?
La psicologia pot definir-se com el estudi científic de la conducta i dels
processos mentals (Puente Ferreras, A., p.32) és una definició que
s’adapta a qualsevol ésser amb cervell
Per exemple;
o La conducta: pot ser directament observable; quantificable (o
paràmetres), potencialment mesurable, i per tant verificables.
o El pensament (i en general tots els processos mentals): No
directament observable.
Està marcat per la subjectivitat, a ciència és difícilment aplicable
aquí, fins que no veiem la conducta, no veiem “que no és
normal” (ex. un assassí)
Un exemple de pont entre aquestes dues variables és el dolor,
quin és el grau de dolor i com el sent o l’expressa.
Metodologia experimental: no ens quedem esperant a que passi,
es provoca alguna cosa per veure com és la conducta de la
persona.

Medi/Entorn: Conseqüència

E à ATENCIÓ à PERCEPCIÓ à MEMÒRIA à PRESSA DE DECISIONS à R à C

Estímu Resposta
l

Els estímuls guanyen: Aquesta conseqüència són els estímuls.

Les conseqüències es distingeixen entre conseqüències
apetitives i aversives:
- Apetitives: són acceptades per l’organisme
- Aversives: rebutjada per l’organisme

En general, s’inclouen procediments com la observació, la descripció, la

mesura (o quantificació) i la experimentació. (ex. pH de l’orina és més
alt en un soldat lluitant que en el mateix soldat al campament). Tot
acaba passant per eines estadístiques.

- Objectius de la psicologia:
o La descripció, descriure els comportaments amb objectivitat.
o La explicació, el perquè d’aquells comportaments.
 o La predicció del comportament a partir de les dades que tenim.
(ex. percentatge de reincidència d’un criminal)
o El control

- Els inicis de la psicologia

o Wilhelm Wundt (1832-1920). Leipzig 1879
§ Psicologia experimental à Estructurisme
o William James (1842-1910) Harvard 1875
§ Psicologia experimental à Funcionalisme
o Iván Pavlov (1849-1936). Fisiologia
§ Metodologia experimental à Condicionament
o Francis Galton (1822-1911). Psicometria
§ Psicologia experimental + Estadística
o Théodule Ribot (1839-1916. Psicologia Experimental
§ Psicologia científica independent.
o Sigmund Freud (1856-1939). Psicoanàlisis
§ Observació, estudi de cassos à inconscient

Wilhelm Wundt (1832-1920). Leipzig 1879

- Iniciador formal de la psicologia experimental à Estructurisme
- ***Va defensar que els processos mentals podien ser estudiats amb
tècniques objectives, similars a les utilitzades per altres científics.
El que vindria a ser fer-ho experimentalment à metodologia
experimental (ex. ho va veure gràcies a la física i la química, les quals
arribaven sempre a les mateixes conclusions)
- L’objecte d’estudi de la psicologia era l’experiència conscient
(immediata), atenent al contingut o estructura de la ment i no al
funcionament. O sigui, buscar els elements bàsics de la consciencia per
mitjà de l’experimentació (ex. mig metafòric à la sal = clor + sodi)

EXPERIMENT. El subjecte narrava el primer que li passava per la ment al rebre

un determinat estímul (sempre igual i en les mateixes condicions per tots els
subjectes) i s’esperava que aquests coincidissin.
à Va concloure que el que hi ha en el primer que li passa pel cap és un conjunt
d’elements que són sensacions (vinculades a característiques subjectives del
estímul). També va veure que no eren sensacions simples del objecte sinó
sentiments simples vinculats al subjecte observador (emocions).

OBJECTES à SENSACIONS SIMPLES à REPRSENENTACIÓ (QUÈ ÉS ALLÒ?)

- L’auto-observació experimental (introspecció).

- Wundt va definir empíricament a la consciència com el conjunt
d’experiències viscudes per una persona. Aquesta consciència admetria
diferents graus de claredat, d’acord a lo establert pels ombralls
(umbrales) sensorials.

La psicologia a Alemanya:
- Continuació de la psicologia de Wundt amb Külpe.
- El seguiran:
o Autors alemanys que es mantenen independents.
o La Gestalt (Max Wertheimer, Kurt Koffla, Wolfgang Köhler):
§ Estudien especialment la percepció, per exemple, com
s’organitza l’experiència i la solució dels problemes.
De quina forma conscient les persones organitzen
l’experiència perceptiva. Per mitjà d’experiments i
observacions.
§ Wolfgang Köhler “Insight” (com a forma d’aprenentatge
per resoldre problemes). Normalment els individus
s’aturen i passa un temps en el que no fan res (rumiar a
partir de l’experiència i el raonament, forma creativa) i
desprès van i executen la resposta correcta.
• És un aprenentatge ràpid si el comparem amb el
d’assaig i error.
Hermann Ebbinghaus
- Estudi experimental de la memòria marco el començament del estudi
experimental de l’associació d’idees.
o Com s’associen les idees? Memòria associativa amb una
contigüitat (primer un, després l’altre..) i les repeticions.
o Per mesurar la memòria utilitza “el mètode de los Ahorros”
EXPERIMENT. Se’ls va fer aprendre una llista de síl·labes sense
significat de memòria les vegades que fes falta i el dia següent hi
tornen, els hi costa menys.
à Així es demostra que la memòria existeix!
o Va estudiar la memòria i l’oblit

F. Galton
- Objectiu d’estudi: consciència, però interessat en la variabilitat, és a dir,
en les DD.II. Estudiar la consciència a partir de la variabilitat de cadascú i
de quina manera això justifica les diferències en el comportament.
- Defensa que la intel·ligència és hereditària.
- Llei de Gauss i anàlisis correlacional.
- Tests mentals (proves sensorials). Proves per intentar mesurar la
intel·ligència, només eren sensorials, inútils avui en dia.

Ch. Spearman
- Teoria bi-factorial d’intel·ligència à Tests escolars per avaluar la
intel·ligència.
Les diferents capacitats no havien de perquè tenir alguna relació però si
n’hi havia alguna, era l’aprenentatge. Genèticament tens una
intel·ligència però l’aprenentatge és qui “la millora”.

Organització jeràrquica de la conducta que parteix d’un hàbit que parteix d’un
tret personal (rasgo)
COMPORTAMENT ß HÀBIT (rialler, sociable) ß TRET (extrovertit)
Alfred Binet (1857 - 1911)
- Psicologia aplicada.
- Diferències individuals d’intel·ligència en la població escolar.
- Incisió en estudiar i mesurar funcions complexes de la memòria,
imaginació, atenció i comprensió.
- El nen interpreta els materials acord amb els seus coneixement previs
-assimilació- i després ho reconstrueix. Le memòria implica un
emmagatzematge de idees o unitats bàsiques de significat i no por
reduir-se a la simple associació passiva.
- Sorgeix el terme “d’edat mental” que pot coincidir amb l’edat
cronològica que li toca o no.
Mes tard, l’edat mental es dirà à coeficient intel·lectual (Stern)
- Alfred Binet i l’avaluació de la intel·ligència:
3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14
...80/90% ... ... ... ... ...
El CI es feia dividint l’edat mental per l’edat cronològica i multiplicar el resultat per 100.

Psicòlegs Nord-americans:

W. James
- El objecte d’estudi: tot allò que fos d’utilitat en la vida quotidiana i per
els mecanismes d’adaptació del organisme al ambient (sent la
consciència el principal). (dit d’una altra manera: com funciona la
consciència i quin paper té en la procés adaptatiu dels organismes)
- Estudia els processos mentals com operacions, no a partir dels seus
continguts, sinó de la seva funció.
 - Mètodes:
o Introspecció (ingènua, no experimental)
Introspecció comparada (diferents observadors en front a un
mateix estat de consciència)
o La experimentació
La matemàtica
o La comparació (observant animals, infants i malalts mentals)

E. Thorndike (1874- 1949)

- Entre altres temes estudia psicologia animal, en especial: l’aprenentatge.
- Considerat un precursors del conductisme, admetrà la consciència com a
objecte d’estudi de la psicologia (Estímul – 0rganisme – Resposta - C)
- Aprenentatge “per assaig i error” à caixa trucada delbgos que ha d’obrir
la porta per al estudi d’aquest.
Llei de l’efecte (conductes NO seguides d’èxit s’extingiran, les que SI, es
repetiran)
Recordem la caixa del gos, aprèn a sortir quan li bloquegen la caixa,
desprès ja no sap sortir ja que s’ha trobat amb una conducta no seguida
d’èxit.

Escola reflexològica russa:

Sechenov
a) Tota activitat psíquica pot reduir-se a moviment muscular
b) Tota reacció del organisme són actes reflexes. La conducta humana és
sempre resposta. Resposta al medi ambient (intern i extern), de forma
que és el medi el qui estimula la conducta.

Pavlov (1849-1936)
- Estudis sobre el Condicionament (aprenentatge, procés per el qual
l’organisme obté del medi ambient la informació necessària per la
supervivència -adaptació-)
- Coneixement Pavlovià
o Elements bàsics
§ Un reflexe
(Estímul - Resposta) à (E. Incondicionat- R. Incondicionada)
§ Un estímul neutre (EN) en relació. A la resposta reflexa
o Condicionament
§ Associació entre EN i el EI
 § De forma que el Estímul Neutre passarà a ser
E. Condicionat - R. Condicionat

Psicologia de la conducta:
John B. Watson
- Va definir la psicologia com: “la divisió de la ciència natural que pren com
a objecte a l’activitat i a la conducta humana”
- El objectiu de la Psicologia:
o Ser una psicologia científica i, al mateix temps, útil i pràctica per
la vida.
o Això implicava una revisió del objecte, tasca i mètode, es a dir,
canviar consciència per conducta.
- L’anàlisi i l’estudi del estímul per preveure i controlar un cert tipus de
resposta que sigui útil i convenient.
E–R .

- La meta teòrica de la psicologia havia de ser la predicció i el control de la

conducta.
Tot i que aquest esquema E-R és correcte no totes les conductes el
segueixen, és per això que Watson va un pas més enllà del
condicionament de Pavlov al establir que al principi la conducta és
elicitada a partir d’una sèrie d’estímuls externs:

E1 ßà R1. E2 ßà R2. E3 ßà R3. E4 ßà R4

Ex. un nen petit la mare li ha d’anar dient, llevat i el nen es lleva, rentat
les dents i el nen se les renta

Però arribat un moment.. El nen ja ho fa sense l’estímul de la mare

E1 ßà R1. ßà R2. ßà R3. ßà R4

B. F. Skinner
- La ciència ha de descriure el que veu i dedicar-se a buscar les relacions
funcionals entre un esdeveniment observat i els fenòmens antecedents i
conseqüents”. (A – B - C)
- L’objectiu de la investigació en psicologia és l’estudi i control sistemàtic
de les variables ambientals que controlen la conducta.
- Les conseqüències rebran el nom de “recolzadors”.
- Psicologia de la conducta
 L’anàlisi funcional de la conducta es basava en el mètode del
condicionament operant, un procediment experimental caracteritzat per
l’estudi de la conducta individual a la “càmera de condicionament” o
“caixa de Skinner” à les conseqüències poden canviar el comportament

Cognitivisme:
- Objecte d’estudi: processos de pensament, com la ment processa la
informació que rep, com la organitza, la recorda i la utilitza.

E – atenció, percepció, memòria, etc. – R – C

- Metodologia: pluralisme, però amb predomini del experimental.

1.4 La Psicologia: Mètodes

1. Teoria: Model amb el que s’intenta explicar un comportament
• Cerca d’informació sobre el que es desitja estudiar.
P.e., estudiar...? ...La comunicació humana
P.e., estudiar...? ...L’ansietat
• Plantejament d’objectius
P.e., estudiar...? ...Les pautes de comunicació mare-fill
P.e., estudiar...? ... Els efectes de l’ansietat dels estudiants universitaris
• Delimitació del problema
P.e., estudiar...? ...Les pautes comunicatives quan el nen comença a
dir les primeres paraules.
P.e., estudiar...? ... En relació als 1) Exàmens 2) Relacions
interpersonals 3) Relacions amb professors 4) Independitzar-se
 • Possibles explicacions
o la parla de la mare serà considerablement pausada.
o la parla de la mare accentuarà amb exageració la fonètica de les
paraules.
o la parla de la mare s’acompanyarà d’expressions facials
o alta ansietat à baix rendiment. Implicació cognitiva
o alta ansietat à alta agressivitat. Comportament
o alta ansietat à malestar físic. Resposta biofisiològica

Taronja à exemple més bàsic

Blau à exemple més científic

2. Hipòtesis: És la suposada causa d’un succés.

à No redactada de forma condicional sinó A causa B.
3. Comprovació empírica: Selecció de la mostra, disseny i execució.
4. Comparació amb la hipòtesis formulada: Recollida i anàlisis de les
dades.
5. Discussió dels resultats en el context en el que s’havia formulat el
problema.
6. Comunicació a la comunitat científica

Mètodes
• Observació (bàsicament descriptiva)
• Experimentació (única veritat total à A causa B)
• Quasi-experiment

Procediments més empleats per recollir dades:

• Estudi de cassos
o Recollir moltes dades i estudiar els cassos, ex. estudi històric de
Hitler i Franco

• Enquestes
o Tenen molta dificultat per arribar a conclusions perquè una
pregunta pot arribar a ser interpretada molt més enllà del que
realment pregunta.
o Guanya en quantitat de subjectes però perd en profunditat
d’anàlisis)
 • Entrevistes
o Pots demanar més info. sobre una resposta fins que creguem que
tenim la info. necessària
o Sistema lent i individual
o No obstant, guanya en la profunditat d’anàlisis però perd
quantitat de subjectes

• Qüestionaris o tests
o També estan formats per una sèrie de preguntes com les
enquestes, però, a diferència de les enquestes, és molt difícil amb
un test valorar QUÈ és el que aquell psicòleg busca saber de tu.
o Una altra avantatge és que en test també hi ha col·locades eines
per saber el grau de mentida de les respostes del individu.
o Si sabem que l’individu ha mentit una mica podem optar per
conservar-lo però ponderats segons el grau de mentida d’aquella
persona, càlcul matemàtic. Si ha mentit molt, l’eliminem.

• Estudis o correlacionals
o Valora el grau matemàticament amb el qual es relacionen dues
variables per detectar patrons associatius entre variables
(correlació amb signe positiu)

El mètode experimental
El mètode experimental requereix la comparació de diferents grups (o
tractaments) entre si. De forma convencional, es requereix un mínim de dos
grups:
• El grup experimental (GE) à normalment n’hi ha varis
• El grup control (GC)
La estratègia està en determinar les diferències o similituds, canvis, etc. Que
apareixen en el GE al comparar-se amb el GC.
Aquesta estratègia d’investigació comporta que el experimentador manipuli
determinats fenòmens o elements denominats variables.
L’experiment és provocat (no necessitem que plogui per fer un experiment de
l’ansietat els dies de pluja). Es busca una comparació entre els dos grups.

Variables:
• Variable Independent (VI)
Esdeveniment (el valor del qual és) manipulat per l’investigador per
comprovar el seu efecte en (la variable dependent/el comportament de)
els individus. És la causa de la VD.
• Variable Dependent (VD)
Esdeveniment on el seu valor depèn de la manipulació de la VI. És l’efecte
causat.
• Variable Estranya (VE)
Succés no controlat que pot afectar, directe o indirectament, als valors
de la VD. (variable estranya i identificada i analitzada passa a ser una
variable controlada)
• Variable Controlada (VC)
Succés que no forma part de la relació funcional VI-VD objecte d’estudi,
pel que s’aïlla el seu possible efecte.
2. Aprenentatge
2. 1 Habituació, sensibilització i aprenentatge
Definicions:
• A través del aprenentatge no només adquirim habilitats acadèmiques sinó
també el coneixement necessari per funcionar a la nostra vida diària.
• El aprenentatge té un paper fonamental en l’adquisició d’habilitats com
conduir, cuinar, rentar roba, etc.
• La adaptació d’un organisme al seu medi suposa bàsicament dos conjunts de
capacitats:
a) Disposar d’informació sobre els canvis del medi i
b) Disposar de les conductes que permeten ajustar-se a aquests canvis de
forma més adequada per la supervivència.
Ex. quasi sempre seiem als mateixos llocs a classe, comprovació de la
nostra adaptació al medi
• L’aprenentatge representa l’establiment d’associacions noves entre unitats
que prèviament no estaven associades.
• L’aprenentatge és un canvi de conducta observable causat principalment per
esdeveniments ambientals.
• Qualsevol canvi més o menys permanent de la conducta produït per
l’experiència.
• Tendència a millorar amb l’execució.
• Procés que es manifesta per canvis adaptatius en la conducta individual com
a resultat de la experiència.
• Canvi relativament permanent en la potencialitat del comportament que
passa com a resultat de la pràctica reforçada. (ens recorda a Skinner)
• Definició catalana: Es denomina Aprenentatge a l’adquisició de
comportaments i informació a partir de l’experiència, és a dir, de la interacció
amb el medi (Penzo, 1995).
• Dins d’una línia cognitiva:
o Procés que té lloc dins del individu que s’infereix per canvis específics
del comportament.
o Canvi en els processos mentals i en el coneixement.
• Aprenentatge es el procés mediant el qual s’origina o canvia una activitat
enfront una situació donada, sense que el canvi pugui ser explicat per
tendències reactives innates, maduració o estats temporals del organisme
(per ex. drogues, fatiga, etc.) (Hilgard y Marquis, 1940).
En resum: ***
o Perquè hi hagi aprenentatge hi ha d’haver un canvi en el comportament de
l’organisme.
o Aquest canvi ha de ser relativament permanent.
o El canvi s’ha de donar com a conseqüència/resultat de la pràctica.

Algunes formes d’aprenentatge:

Tot condicionament té per objectiu aprendre una sèrie de conductes per afavorir
l’adaptació de l’organisme al medi, i tot organisme té de manera biològica un
conjunt de respostes, conductes reflexes.
• Habituació/sensibilització (o pre-aprenentatge)
• Associatiu:
a) Associacions entre estímuls elicitadors de R, o condicionament resposta.
b) Associacions entre respostes i conseqüències, o condicionament
operant.
o Aprenentatge cognitiu:
o Per “insight” o descobriment.
o Observació o modelat.
o Verbal o simbòlic.

Comportament:
Patrons innats:
o Reflexes
o Instintos (patrons d’acció fixa à reflexes complexes) ex. el bestiar
quan busca per aparellar-se
o Impronta (vincle) es dona un vincle entre dos individus i aquest és
permanent, es sol dona bàsicament en animals. Ex. els ànecs quan
veuen per primera vegada Laurence i no a les seves mares ànecs,
agafen vincle permanent amb aquest.
Pre-aprenentatge (o conductes elementals apreses):
o Habituació
o Sensibilització

2.2 Condicionament clàssic

Es defineix com l’establiment d’una nova relació funcional entre un estímul (E),
element del medi, i una resposta (R), element del comportament del organisme.
La reflexologia russa postula que la base de la psicologia està en els reflexes.
Aquests poden ser: incondicionats o condicionats.
a) Un reflex incondicionat és una connexió nerviosa innata i duradora entre
una situació estimuladora precisa i una acció o resposta fixe del
organisme. Ex. salivar per aliments, sal, etc. à experiment saliva i gos
b) Un reflex condicionat són associacions nervioses temporals enter
qualsevol tipus d’element del medi ambient i alguna resposta del
organisme. És una associació apresa entre un esdeveniment del medi i
 alguna resposta disponible dins dels repertoris conductuals de
l’espècie. Ex. algú agafa una punxa i em punxa jo aparto la mà

Definició:
El condicionament respondiente es defineix com el procés pel qual un estímul
que precedeix o acompanya sistemàticament al estímul incondicionat arriba a
adquirir el valor de senyal i de provocar la resposta reflexa.
o Pavlov és l’autor més associat en això
Funcionament:
a) Abans del condicionament:
EI (menjar) -------------------- RI (salivar)
EN (so) -------------------- - (no salivar)
Neutre respecte la resposta incondicionada

b) Primera/es associació/ns, o condicionament

EN + EI ------------------------ RI
(so) + (menjar) (salivar)

c) Desprès del condicionament:

EC ------------ RC
(So) ------------- (salivar)

Funcionament: *IMPORTANTÍSSIM (base

universal)*
o EI ------------------------ RI
o EN ------------------------ -
o EN + EI ------------------------ RI
o EC ------------------------ RC

El funcionament del condicionament clàssic, segueix els principis de:

• Contigüitat (entre estímul neutre i incondicional)
• Freqüència (ha de donar-se amb una certa freqüència perquè es vinculin
els elements)
• Intensitat (els estímuls han de tenir suficient intensitat com perquè siguin
detectats per l’organisme)

Principis bàsics:
• Adquisició (aconseguir que els animals adquireixin condicionaments)
• Generalització (per ex. si se’l ha vinculat a salivar amb un so de campana,
també salivarà en sons semblants a la campana)
• Discriminació (se’l pot ensenyar a discriminar, només arriba el menjar
amb la nota LA, el SOL no, sense saber música discriminarà les dues notes)
 • Extinció (si el condicionament que li ensenyes no és constant dia a dia i
el gos, per ex. rep menjar igualment sempre que vol, hi haurà una extinció
del condicionament)
• Recuperació espontània (l’aprenentatge d’extinció no és un oblit sinó
que és un nou aprenentatge o condicionament à hi ha una cosa que no
s’ha borrat, la condició sinàptica, així que per molt que un comportament
ja s’hagi extingit, temps desprès podríem observar que davant del so de
la campana es produís una petita recuperació d’aquell condicionament).

Altres formes de condicionament clàssic:

• Condicionament de segona ordre:
Teníem això:
o EN + EI ------------------------ RI
o EC ------------------------ RC
Ara busquem posar un EN2 (per exemple una llum potent) davant del EC:
o EN + EI ------------------------ RI
o EC ------------------------ RC
o EN2 + EC ------------------------ RC
o EC2 ------------------------ RC
i per tant associar aquest EN2 , ara hi haurà resposta condicionada per l’EN
sol i per l’EN d’abans i el nou (EN2).

• Condicionament de segon ordre de tipus emocional

o EN + EI (descarrega elèctrica) ------------------------ RI
EC ------------------------ RC
(condicions d’una cabina experimental
(textura, color, material de
construcció i olor impregnat)) à gàbia totalment còmode per les rates

Un cop posen les rates a la gàbia de luxe, mentre ho fan senten un to,
desprès, a la gàbia de luxe se’ls dona varies vegades una descarrega
elèctrica. Desprès al sentir aquell to no deixaran que les tornis a canviar
de gàbia, resposta condicionada à dolor, malestar al sentir el so (EC).

• Contracondicionament
Mantenir fix EC, i davant d’aquest mateix estímul condicional, donar una
resposta condicional contrària a l’anterior.
Juga amb contraris à un no pot estar trist i alegre a la vegada.
Esquema:
Condicionament inicial:
EC1 à RC1 EI à RI (Contrària a RC1)
Contracondicionament:
(EC1)EN - EI à RI
 EC1 à No RC1, però sí a la contraria.

Contracondicionament

REPÀS CONDICIONAMNET CLÀSSIC (EVITATIU) DE PRIMER ORDRE:

S’aprèn a respondre a un EC:
o EI (mal/tall/pupa) à RI (dolor)
o EN (bicicleta)
o EC + EI à RI
o EC (Bicicleta) à RC (dolor) à RC evitativa (l’evites, per no fer-te mal)
Vincular el dolor amb la bicicleta

REPÀS CONDICIONAMENT CLÀSSIC (EXCITATORI) DE PRIMER ODRE:

S’aprèn a respondre a un EC
o EI (pessigolles) à RI (somriure, indicador de plaer)
o EN (cangur o cuidador)
o EC + EI à RI
o EC (cangur) à RC (somriure) à RC aproximativa (agradable, l’aproximes)

REPÀS CONDICIONAMENT CLÀSSIC (EXCITATORI) DE SEGON ORDRE:

o EI (pessigolles) à RI (somriure, indicador de plaer)
o EN (AVI Joan)
o EC + EI à RI
o EC1 (avi Joan) à RC (somriure) à RC aproximativa
--per vinculació---
o EC2 (verbalització de l’avi Joan) + EC1 à RC (somriure o alegria)
o EC2 à RC (somriure o alegria)
CONTRACONDICIONAMENT:
o EI (estar amb parella) à RI (plaer)
o EN (copa de licor)
o EC + EI à RI
o EC (copa de licor) à RC (plaer)

o EI (fàrmac) à RI (malestar o nauseas)

o EC (copa de licor ) + EI à RI (malestar, nauseas)
o EC à RC (malestar, nauseas)

Condicionament inhibitori
Ex. en un gos: un estímul que detecti que no hi haurà carn i que per tant. No s’ha de
salivar.
Primer tenim un condicionament excitatori:
EC+ à EI. à RI EC+ à RC+
Sorgeix el condicionament inhibitori:
o Ensayos tipo EC + EI à RC
o Ensayos tipo EC+ y EC- (siempre se omite EI) à provoca disminución de
RC

CONDICIONAMENT INHIBITORI:
o EI (aliment) à RC (salivació)
o EC+ (so) à RC+ (salivació)
o EC+ y EC- (so i llum) à disminució de RC

Experimento efecte del bloqueo de Kamin (1969):

Experimento aversión adquirida al sabor (García y Koelling)
Es col·loca dins les gàbies dels ratolins dos aparells on hi ha aigua, la deferència entre
els dos tubs dels aparelles és que en un hi ha aigua dolça i l’altra aigua normal. Els
ratolins biològicament sempre prefereixen aigua dolça.
Fase experimental:
o Un grup d’animals serà sotmès a la condició de que cada cop que
prenguin aigua dolça sonarà un timbre molt agut/desagradable i una llum
que l’enlluerna. Passat un temps en aquesta acció l’acompanyarà una
descarrega elèctrica.
o A l’altre grup d’animals no tindrà mai una descarrega elèctrica sinó que
desprès d’acostumar-se al timbre i a la llum cada cop que beguin aigua
en algun moment la meitat d’ells rebran una injecció de clorur de liti que
farà que al cap d’unes hores (unes 6 hores) tinguin nàusees i malestar
estomacal. L’altra meitat desprès d’acostumar-se també al timbre i a la
llum cada cop que beguin aigua rebran rajos X (que al cap de 6 hores els
provocaran nàusees i malestar estomacal).

Desprès tots dos grups tornaran al seu habitatge natural amb els tubs d’aigua dolça i
normal on la dolça és el timbre i la llum, el que és d’esperar segons el raonament
Paulovià és que els dos rebutgin l’aigua dolça, però no. Els únics animals que
disminueixen el consum d’aigua dolça són els animals sotmesos a clorur de liti i a
radiacions de rajos X. Per què els de la descarrega elèctrica no la rebutgen?
Perquè és exterior i el gust de l’aigua dolça és intern.
No tots els estímuls incondicionals són igual de potents i en aquest sentit a tots els
principis com la continuïtat, la intensitat i la freqüència, se li ha d’afegir predisposició
biològica. El malestar de nàusees provocat per una via o l’altra es un malestar interior i
per tant aquests associen el gust de l’aigua dolça que també és intern a això. Els altres
no.
Ex. una sèrie de nen abans de la quimio els hi donaven el que estava considerat com el
seu gelat preferit. Deps d’una sèrie de quimios associaven el gelat al malestar que els
provocava desps de la quimio i ara odien el gelat ja que l’associen a les nàusees.

Neurosis experimentals
Neurosis à patiment psíquic (angoixa, preocupació, sentiments de culpa, insatisfacció)
acompanyat de neguit, nerviosisme, temblors, rigidesa muscular o simplement
comportament nerviós i malestar físic.
à Es tracta d’una conducta inadaptada, persistent i de difícil extinció.
Per ex. soldats que venen de la guerra

Per comprovar aixòà Neurosis experimentals (Pavlov) à versió Contracondicionament

Condició Experimental 1. à cercle = menjar

2na fase à si reben això, saliven

Condició Experimental 2 à el·lipse = descarrega elèctrica

2na fase à si reben això, es preparen per la descarrega, s’enfaden.

I de cop Pavlov posa això i els animals no saben que ve, no saben
seleccionar la resposta, això provoca Neurosis Experimental

Dessensibilització sistemàtica
à Wolpe à versió Contracondicionament
Condicionament aversiu al aliment en la gàbia experimental + generalització
SALA A SALA B
SALA C SALA D

nona
“A Jaime se le hace la boca agua siempre que come algo que tanga limón. Un día,
mientras mira un anuncio en el que aparece la foto de un vaso grande de llimonada, se
fa cuenta de que la boca se le hace agua.” à
• ¿Cuál es el estímulo condicionado?
a. el sabor del limón
b. la foto del vaso de limonada
c. la salivación producida por la foto
d. la salivación producida por el limón

• ¿Cuál es la respuesta condicionada?

c. la salivación producida por la foto

2.3 Condicionament operant

Entra el “reforçador” o el “càstig” està destinat a la extinció del comportament
que volem eliminar.
Ex. Un individu està a casa seva amb el seu gos, el gos està donant voltes quan
l’humà xiula i el gos s’acosta a l’humà i aquest li dona un tros de carn.
Nomenclatura:
EC (xiulet) à RC (el gos para de donar voltes i s’hi costa) à Reforçador (la carn).
No és més que un
estímul incondicionat
(al gos li agrada la carn)

Aconseguir el reforçador significa saber intencionadament que pot ser el

reforçador.

Antecedents del condicionament operant: Condicionament Instrumental

• Experiment de Thorndike
Aprenentatge per “assaig i error” à provant i veient què passa
• Llei del Efecte (conductes NO seguides d’èxit s’extingiran, les que SI,
es repetiran à recordem video de la caixa del gos, ell aprèn a assortir
quan li bloquegen la caixa, al següent intent com que en l’últim no ha
tingut èxit, ja no ho intentarà, tot i que la caixa ara torna a estar
desbloquejada.
1) Les R que produeixen conseqüències satisfactòries es consoliden.
2) els organismes aprenen R que els permet.
2.1) evitar E desagradables sense emetre una conducta
determinada o,
 2.2) realitzar un altra R que anul·li els efectes desagradables.
• Llei del Exercici
L’objectiu del estudi de Thorndike no era l’estudi de les “funcions
cerebrals” (Pavlov) sinó que es va interessar per respondre la pregunta
de: “Com aconsegueix la ment d’un organisme adaptar a l’organisme a
les exigències del ambient?”

Tornem amb Skinner à Condicionament operant

Elements bàsics:
a) Les condicions antecedents
b) El comportament
c) Les conseqüències

Moldeamiento: consisteix en reforçar únicament variacions de resposta que es

desvien en la direcció desitjada.

Els reforçadors poden ser classificats com:

1. Apetitius (positius) à acceptades per l’organisme
2. Aversius (negatius) à rebutjades per l’organisme
Que poden ser...
A) Primaris
B) Secundaris

Les conseqüències:
increment R à Reforçador del comportament.
disminució R à Càstig o sigui, extinció del comportament.

RESPOSTA CONSEQÜÈNCIA Relació de contingència

SI SI +
SI NO -

Existeixen 4 procediments fonamentals del condicionament operant:

NOM DEL CONTINGÈNCIA RESPOSTA- RESULTAT

PROCEDIMENT CONSEQÜÈNCIA

Reforçament Positiu: la resposta produeix un Reforçament o increment en

positiu estímul apetitiu la taxa de resposta

Càstig positiu Positiu: la resposta produeix un Supressió o disminució en la

estímul aversiu taxa de resposta
 Reforçament Negatiu: la resposta para o elimina Reforçament o increment en
negatiu l’aparició del estímul aversiu. la taxa de resposta

Càstig negatiu Negatiu: la resposta para o elimina Supressió o disminució en la

l’aparició del estímul apetitiu. taxa de resposta

Exemples de reforçament positiu: es busca reforçar la conducta

• Un pare dona a la seva filla petita una galeta quan recull els seus joguets.
• Un professor que felicita (reforçament à resposta) a un estudiant per
entregar un bon treball (estímul apetitiu).
• Una esposa dona un petó (resposta) al seu marit per portar-li un ram de flors
(estímul apetitiu).

Exemples de reforçament negatiu: es busca reforçar la conducta

• Tancar la finestra (resposta) per evitar una corrent d’aire (estímul aversiu).
• Fer els deures (resposta) per no ser criticat davant dels companys (estímul
aversiu).
• Respondre i parlar (resposta, prestar-li atenció) a un infant que està plorant
(estímul aversiu, ens molesta que plori)
• Que un nen salti d’un trempolí (resposta) per evitar que li diguin “gallina”
(estímul aversiu).

Exemples de càstig positiu: es busca extingir la conducta afegint un estímul

aversiu.
• Una mare renya i castiga al seu fill per haver creuat el carrer amb el semàfor
vermell.
• Un professor posa un suspès a un mal treball.
• Que els teus companys et diguin “empollón” per estudiar molt.

Exemple de càstig negatiu: es busca extingir la conducta per mitjà de treure-li un

estímul desitjat.
• Quedar-se sense postra per respondre faltant al respecte.
• No sortir durant el cap de setmana per haver suspès. (sortir és un estímul
apetitiu que es nega com a resposta d’haver suspès).

Principis bàsics:
o Adquisició
o Generalització
 o Extinció
o Discriminació

Condicionament del petit Albert:

És manté per condicionament operant.
Una rata à no presta atenció
Un soroll fort à por
--
EN (rata) à No presta atenció
EI (soroll fort) à RI por
EN + EI à RI
EC à RC
- Por a la rata blanca = RC, acompanyat d’un comportament d’allunyament
(del EC, la rata). Aquest comportament es manté per reforç negatiu, ja
que la seva emissió (allunyar-se) comporta la no aparició (o la disminució)
del EC (i amb ell l’absència de la por)

El reforçament negatiu dona lloc a dos aprenentatges diferents:

A. Escape (fugida, marxar)
Vas a veure una peli i no t’agrada à marxes, fugida
B. Evitació (evitar)
Vas un altre cop al cine, evites anar a veure una peli del mateix productor
que aquella que no et va agradar.
à A les dues l’organisme aprèn respostes que li permetin posar fi a estímuls
desagradables o a evitar-los.

Programes de reforçament
a) Programes de raó (controlats per la conducta que l’organisme realitza):
- Raó Fixe:
Apareix quan el reforçador es produeix desprès d’un nº fixe de conductes
(per ex. 10 vegades)
o Un traductor rep la seva paga cada 50 pàgines traduïdes.
o Un treballador cobra en funció de les caixes que carrega en una
furgoneta.
o Trucar per telèfon implica marcar 9 dígits o la seqüència fixe de
passos que hauràs de seguir per trucar a algú.
- Raó Variable:
Es produeix quan el reforçador apareix després d’un cert nº (que oscil·la
al voltant d’un valor promig) de respostes. (no és sempre igual, per ex. 5
vegades)
 o Jugar en una màquina “traga-perras”, té una certa lògica i cada
certes monedes seguint una sèrie de variables obtens el premi.
b) Programes d’interval (controlats pel temps):
- Interval Fixe:
La resposta es reforça tan sols si se li ha donat un temps fixe de temps.
(per ex. cada 24 hores)
o Anar diàriament a esmorzar amb la nostre mare.
o Rentar la roba a la rentadora.
o Els exàmens a final de curs tenen un dia fix.
- Interval Variable:
El temps que ha de transcórrer per rebre el reforçador, varia.
o Realitzar exàmens sorpresa no tenen un dia fixe però també
segueixen una certa lògica.
o Esperar els gols veient un partit de futbol.
-------------Si són tant de raó com d’interval, direm que són d’interval--------------
Principi de Premack
Les activitats de baixa possibilitat augmentaran si són contingents a activitats
d’alta possibilitat. Quan dos estímuls es vinculen, el que té més probabilitat
d'ocórrer reforça positivament a un altre menys probable.
Ex. Un exemple clar podria ser l'accés d'un estudiant als videojocs i a l'estudi per
mitjà de la lectura de llibres. Si la conducta de jugar es fa contingent a la
d'estudiar (només pot accedir als videojocs si abans ho fa als llibres), la conducta
d'estudiar augmentarà.

Resum per saber cada cosa del Condicionament Operant

- Qui és el que aprèn? individu que ha de fer l’aprenentatge
- Quina és la conducta?
- Quina és la conseqüència?
- Què passa amb la conducta?
a) S’incrementa? --(reforç)
b) Es debilita?-- (càstig)
----sabrem si estem en un context de recolzament o de càstig---
- Quan la conducta va seguida de la conseqüència..
a) S’incrementa? (reforç positivo)
b) Es debilita? (càstig positiu)
- Quan la conducta suprimeix temporalment la conseqüència:
a) S’incrementa? (reforç negatiu)
b) Es debilita? (càstig negatiu)
Preguntes de condicionament operant per l’examen: ***
Un mestre de primaria li diu a un nen enfadat que haura de quedarse sentat sota un
arbre fins que se senti capaç de reincorporar-se al joc de beisbol sense discutir. En
aquest cas. Quin procediment de condicionament operant aplica el professor?
a) Reforçament negatiu
b) Reforçament positiu
c) Càstig negatiu (ja que implica la retirada de la possibilitat de jugar al joc)
d) Càstig positiu

Cada vegada que l’Anna es troba al seu veí “x” a les escales la saluda pera aquest mai
respon. Passat un temps l’Anna deixa de ser amable i ja no el saluda. En aquest cas
podem afirmar que:
a) La conducta de l’Anna se estingue por ausencia de R+
b) La conducta de Anna se suprime por castigo +
c) La conducta de l’Anna se suprime por R-
d) A i C son certes

Raquel usa gelocatil com un analgesic. Quan li fa mal el cap s’en pren un i al cap d’una
estona ja no li fa mal. Quin programa de reforçament mante la conducta de la Raquel?
a) Raó fixa (RF)
b) Interval fix (IF)
c) Raó variable (RV)
d) Interval variable (IV) (entre un episodi i un altre el període temporal es in interval
. variable)

La conducta de la Raquel es mantiené mitjançant...?

a) R+
b) C+
c) R- (reforç negatiu)
d) C-

Marta sufre de migraña cada vez que su desagradable suegra la invita a comer.
Normalmente usa este argumento para declinar la invitacion. Segun las leyes del
aprendizaje, qual de la seguientes afirmaciones NO seria verdadera en relacion con esta
situacion?

a) Marta ha aprendido a ponerse enferma para evitar una situacion desagradable

b) La respuesta de marta va seguida de reforzamiento
c) La respuesta de marta se mantiene por refuerzo
d) La actitud reflexiva de marta refleja el uso de la introspeccion (no se puede acudir
. a explicar su conducta en terminos de pensamiento. El pensamiento nunca se
 explica a partir de procedimientos mentales)

No es pot explicar la conducta de Marta en termes de “pensament” (actitud reflexiva

indica que la Marta ho ha hagut de pensar) si parlem de lleis d’aprenentatge conductista.

4. Factors cognitius en l’aprenentatge

L’ obra de Tolman:
o Posen de manifest la rellevància dels aspectes cognitius durant el
coneixement.
o A diferència de Watson que es limitava a estudiar conductes observables,
Tolman va recórrer a entitats inobservables.
o No fer les coses per què sí, sinó que l’individu ho fa per alguna cosa.
Algunes investigacions van induir els conceptes “d’expectativa”,
“propòsit” i “mapes cognitius” (no són més que mapes conceptuals).
o Mapes cognitius à desenvolupament d’un coneixement general del
entorn (pla del laberint).
o Tolman va donar als propòsits i a les cognicions l’estatus metodològic de
variables intervinents.

Tipus de laberint:
§ Laberint complex
§ Laberint en “T”
§ Corredor
Comparteixen la característica de que un cops posats dins, els animals no
tenen mes visió que un passadís.
Els que si que tenen visió s’anomenen:
§ Laberints aeris:
o Laberints radials
o Laberint com els dels diaris, que es fan amb un llapis.

Aprenentatge de Tolman:
Expectatives:
1ra fase: tots els animals han de recórrer un laberint en forma de “T” fins
que acabin aprenent que la recompensa és al girar a l’esquerra.
2na fase: un cop els animals ja no tenen errors ni pauses, aprenentatge
assolit, Tolman tancarà el laberint i una de les caixes serà negre i l’altra
blanca, quan és introduït a la blanca troba aliment i quan és introduït a la
negra rep una descarrega elèctrica.
3ra. Es desbloqueja aquestes tanques i es torna a posar l’animal a la caixa,
ara aquest sempre girarà cap a la part blanca, Tolman conclou que
finalment l’animal aprèn i actua per “expectatives”.

Aprenentatge latent:
Es treballa amb 3 grups de ratolins diferents. Amb el mateix laberint.
1ra fase: Han de fer el mateix aprenentatge que en la 1ra fase del
experiment anterior.
§ Un dels grups els hi comencen a reforçar el condicionament des
del primer assaig.
RESULTATS ESPERATS: cada cop menys errors

§ El segon grup, d’alguna manera és el grup control però no se’ls hi

reforça arribar a la meta (no hi ha menjar). Un cop arriben, el
treuen del laberint i el tornen a posar al punt de sortida.
RESULTATS ESPERATS: cada cop algun error menys però sempre
hi haurà error.

§ El tercer grup farà 10 vegades el mateix que el segon grup i el

11è cop si que se li reforça amb aliment.
RESULTATS ESPERATS: cada cop algun error menys però sempre
hi haurà error. I a partir el 11è cop hauria de disminuir bastant
els errors (com el primer)

RESULTATS OBTINGUTS: a partir del 11è cop disminueixen els

errors molt, molt més que el primer grup.

CONCLUSIÓ: Amb això es demostra que l’aprenentatge ja el

teníem però no tenien incentiu per demostrar-lo.

A arrel d’això, Tolman li discuteix a E. Thorndike la “llei del efecte”

Tolman vol demostrar que els animals fan inferència..

Bloqueig de la via comuna:
Diana?

Orientació especial:

1ra fase: Primer l’animal recordarà aquest laberint simple (fase 1).
2na fase: Un cop que l’aprenentatge està fet, l’animal haurà de
demostrar que sap el recorregut en el laberint de la segons fase, el qual
es troba tallat. Haurà d’orientar-se i decidir quin corredor és el que el
portarà al menjar.
Resultats: la majoria dels animals agafen el camí correcte que
diagonalment donen al menjar.
Conclusió: Els animals sí que tenen orientació espacial.
 Aprenentatge de lloc i aprenentatge de respostes:
Busca veure quin és més fàcil..
§ Aprenentatge de lloc
Recompensa: sempre en F1, el qual obliga a l’animal a modificar
els seus Rs.
El posin a la S1 o a la S2, el menjar sempre està a la nostra
esquerra. I ell ho ha de veure. Resultat: 8 assajos per aprendre
§ Aprenentatge de respostes
(condicionament operant clàssic, és a dir, amb reforçador)
Recompensa: Sempre gir a la dreta.
El posen a la S2 o a la S1 i sempre ha d’anar a al dreta per trobar
el menjar, sigui on sigui. Resultat: 72 assajos per aprendre

Cortina Cortina

Tots emmagatzemem la info. en una mena de mapa conceptual.

Aprenentatge de indefensió, Seligman:

La exposició a esdeveniments incontrolables produeix indefensió à degut al
desenvolupament d’una expectativa segons la qual aquests esdeveniments són
independents del menjar. El que jo faci no té res a veure amb el que succeeix.
Experiment:

G. Exp 1 G. Exp 2 Grup control

Condició Condició NO
escapable escapable (o
grup subordinat)

1ra fase: Tots tres gossos estan lligats amb arnesos. Primer s’encén una llum i
després hi ha descarrega elèctrica que són intenses (grup control no, òbviament)
i duren 72 segons, no obstat, al grup de condició escalable si el gos fa pressió
amb el nas a un botonet que hi ha, la descarrega para. El grup Exp. 2 no té aquest
botonet. Però cada gos del grup 1, està connectat al del grup 2, així que quan un
del grup 1 ho para amb el botonet, al del grup 2 també li para, però ells no ho
saben òbviament.
Segona fase: es col·loca als animals en una gàbia:
 Tots tres grups passen
per aquí, han de saltar la
tanca per escapar-se de
la descarrega.
Els del grup 1 salten al
final, els del control
també.
Els del grup 2 no, es
queden en shock. Perquè
han après que ells no
poden fer res per parar la
descarrega.

En humans, l’experiment està adaptat.

Experiments de Köhler i teoria Gestàltica.

Principis bàsics:
1. La percepció sol ser diferent de la realitat. Fenómen “phi”
2. El tot és més que la suma de les parts.
§ Experiment de transposició de Köhler.
1ra Fase: dues safates amb aquests colors amb menjar a sobre
à aprèn que nomes pot
menjar d’aquesta safata
2na Fase: dues safates amb aquests colors amb menjar a sobre

Es vol veure on va l’animal, en teoria hauria d’anar a la segona

però va a la primera. Per què? Per què el primer és més fosc i han
aprés que han de menjar del més fosc. Per què fan el coneixement
de manera general.

***Pregunta d’examen: La psicologia conductual és l’única que no ho compleix,

valora més els estímuls per separat

Aprenentatge per Insight:

Implica més cognició, quan van a executar la tasca d’alguna manera ja l’han
pensat.
Es col·loca l’animal experimental en un espai on es puguin moure i on tinguin
elements o material que puguin utilitzar per agafar un plàtan que no té a l’abast.
Primer ho intenta per assaig i error i després l’animal seu i observa el que té al
 seu voltant. Amb ajuda del material que té aconsegueix crear una eina per agafar
el plàtan.

Aprenentatge observacional (o social, més primitiu, o vicari) de Bandura

(ja que servia per aprendre comportament social, per observació)

Distingim dos elements en l’aprenentatge observacional:

- Aprenent à presta atenció del model
- Model à qui fa la conducta de manera correcta

Com l’entorn reforça i castiga al model:

• L’observador resulta reforçat pel model.
• L’observador es reforçat per una tercera persona.
• La conducta reproduïda produeix per si mateixa conseqüències reforçants. No és
una imitació exacta.
• Les conseqüències de la conducta del model afecten de manera vicaria (en segon
pla) a la conducta del observador. à aprenentatge vicari: Mentre tu tens algú
que ho sàpiga fer, ho farà ell. Si no hi és, ho hauràs de fer tu.

Segons Bandura, el model té 4 tipus d’efectes: per tal d’aprendre un comportament de

manera observacional, tenim aquests efectes:
1. Adquirir noves conductes
2. Accentua o debilita inhibicions.
3. Efecte facilitador
4. Proporcionar normes

Perquè aquest procés sigui possible..

A. Prestar atenció al que fa el model, no només veure’l.
B. Recordar (memòria)
C. Transformar allò aprés en acció.

Queda separat l’aprenentatge de la execució (pots tenir-ho aprés però no fer-ho, per ex.
saps q has de donar sang dos cop l’any però tot i així no ho fas)

L’experiment. Bandura. 1965

Estudia l’aprenentatge infantil. Treballa amb infants à 11 nens i 11 nenes
Es col·loca als infants davant d’una pantalla i se’ls fa veure un video on un adult entra
en una habitació i es troba amb un ninot inflable (bobo) i el comença a colpejar-lo.
També agafa un martell que té allà i també li dona cops amb el martell.
Seguidament:
 Grupo 1 Grupo 2 Grupo 3
Condición: Condición: CONTROL
Modelo agresivo Modelo agresivo Condición:
recompensado, castigado, Sin consecuencias,
22 sujetos 22 sujetos 22 sujetos
El video segueix quan El video segueix quan el video s’acaba aquí,
entra un home que entra un home que no es veu cap
sembla ser un professor i sembla ser un professor professor.
li dona caramels al adult, i castiga a l’adult.
el recompensa.

Després es portava al nen a la sala on hi havia bobo i es deixava el nen sol mentre
representava que el venien a buscar. Què veiem?
Grup 1: Conductes agressives en alta quantitat (recompensa)
Grup 2: Conductes agressives però en menor quantitat (càstig)
Grup 3: Conductes agressives en alta quantitat (---)

Conclusió: l’observació és una forma d’aprenentatge que pot ser utilitzada de forma
correcta però també de manera incorrecta. Ex. algú deixa el cotxe mal aparcat i ho veig,
i jo també ho faig el dia següent.

L’aprenentatge cognitiu s’aconsegueix en animals?

• Shettleworth, 1998
• PAS 1: Rata A: Observadora
Rata B: Model
• PAS 2: Rata A = gàbia – Rata B = entrenament
• PAS 3: se les torna a reunir sense menjar
• PAS 4: Rata A en situació d’elecció.
(a l’hora d’escollir i tenir dos menjars desconeguts, escollirà el que sap que ha escollit
l’altre).

E (Processos d’adquisició + Processos d’execució) R – C

• Atenció • Capacitats físiques
• Discriminació • Iniciació guiada
• Codificació • Autocorrecció
• Organització • Processos motivacionals
• retenció