APUNTS

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA
 TEMA 1: ELS ORÍGENS DE LA PSICOLOGIA

1.1 La psicologia

La psicologia és una ciència social multiparadigmàtica que s’ocupa de comprendre les emocions, els
pensaments, les conductes, les relacions, les actituds i l’espiritualitat.
● Paradigma: enfoc àmpliament acceptat per una comunitat científica que estableix quins son
els problemes que cal investigar i el mètode amb el qual cal fer-ho.

Ens pot ajudar a tindre un autoconeixement i creixement personal, a la gestió de problemes,

situacions vitals i emocions i ens pot ajudar al tractament de trastorns (psicopatologies).

Preguntes que es fa la psicologia:

● A com pensen les persones
● A estudiar les conductes de les persones
● A la resolució de conflictes
● Les relacions. Com podem millorar les nostres relacions?
● Estudiar les emocions
● Per què som com som?
● Com funciona el nostre cervell?
● Què ens motiva? Què ens bloqueja? …

1.2 La història (ciència social interpretativa)

● Reconstrucció intel·lectual del passat per tal de comprendre el present. La història aporta
perspectiva i visió de conjunt (sentit crític, integració… ).
● Els esdeveniments històrics son el resultat de la interacció entre persones i forces externes
que condicionen la seva activitat.
● La història no es neutra, no és objectiva. Hi ha selecció anàlisi i interpretació dels fets.

1.3 La psicologia com a ciència multiparadigmàtica

Al llarg de la història de la psicologia han sorgit diferents paradigmes, models, escoles o orientacions
teòrico-pràctiques. Cada una d’elles comparteix:
● Metateoria: teories filosòfiques (no demostrables) sobre aspectes bàsics de la naturalesa
humana.
○ Ex: matèria/esperit, llibertat/determinisme…
● Teories clíniques: interpretacions específiques sobre processos psicològics determinats
○ Ex: ansietat, depressió, dol, fòbia, mecanismes de defensa…
● Tècniques i habilitats terapèutiques: cada escola desenvolupa mètodes o tècniques de
diagnòstic i d’intervenció (que encaixen amb la metateoria i les teories clíniques), i
emfasitzen habilitats terapèutiques específiques.
○ Ex: empatia, distància emocional, escolta…
Naturalesa: en els inicis del pensament hel·lènic, el gran tema és la naturalesa, i la filosofia es
considera física → els primers textos preguntant-se sobre la vida son de Plató i Aristòtil.
● Plató: arribem a la veritat a través de la raó, el pensament (racionalisme).
● Aristòtil: estudi de la part més física de la nostra existència a partir de l’observació,
experimentació… (empirisme)

L’ésser humà no es converteix en un tema/problema per a Grècia fins al s.V a.C.

La psicologia com una ciència moderna té menys recorregut que la psicologia com a filosofia. En
l’Edat Moderna sortiran 2 línies de pensament filosòfic:
● Racionalisme: és una corrent europea que neix a França (Descartes).
● Empirisme: és un corrent que neix al Regne Unit amb Hume i Locke, però com van colonitzar
els EEUU, es va aplicar allà.

Revolució tecnològica i científica:

● Macro (XVI): visió de l’univers a través del telescopi. Copèrnic, Galileu, Kepler…
● Micro (XVII): visió de la biologia a través del microscopi (sang, bacteris, microorganismes… ).

1.4 Arrels de la psicologia

● La psicologia moderna té les seves arrels en la filosofia i la fisiologia.

● Els problemes són filosòfics: Què és el món?, què és la consciència?…
● La psicologia intenta respondre científicament, basant-se en la fisiologia del cervell (es basen
en fets i no en especulacions).

1.5 Antecedents de la fisiologia

Es dóna impuls a l’idea que el cervell és l’òrgan específic de l’activitat mental.

● Gall (1758-1828): frenologia o “ciència del cervell”.
○ Les facultats mentals no existeixen de la mateixa manera en tots els éssers.
○ Localització de facultat mentals en àrees cerebrals específiques, segons les
protuberàncies o depressions del crani. Es pensa que observant el cervell de les
persones, pot saber les facultats de cada persona.
● Estudis del cervell en laboratoris gràcies a la tècnica de l’ablació.
○ Relació entre àrees cerebrals i funcions sensorials, motrius i verbals (àrees de
llenguatge de Broca i Wernicke).

LA PSICOLOGIA CIENTÍFICA

Wilhelm Wundt (1832-1920, Alemanya) → Considerat el pare de la psicologia

Creu que la psicologia ha de ser una disciplina independent:

● Més empírica que la filosofia
● Més centrada en la ment que en la fisiologia
● La ment i el cervell no és el mateix
Principal mèrit → va elaborar un paradigma per a la psicologia
● Va delimitar el camp de la psicologia experimental
● No fa una escola psicològica
● Va proporcionar instruments necessaris per a la promoció i desenvolupament d’aquest
model de psicologia

Wundt li dona a la psicologia:

● Un nom: Psicologia general experimental o Psicologia fisiològica
● Un objecte d’estudi: la consciència, com a experiència immediata d’aquesta consciència.
● Procediments metodològics: mètode d’introspecció experimental
● Problemes a investigar: sensació, atenció, emocions… → Psicologia elementarista
● Infraestructura institucional: universitat, aula, laboratori… Va fundar el primer laboratori.
● Òrgans de comunicació
○ Manuals
○ Revista on publiquen els resultats de les investigacions
● No creu que es pugui fer experimentació amb les emocions, pero les sensacions sí

Wundt va plantejar dues branques d’estudi:

● Psico individual: mètode experimental, processos mentals simples (emocions i sensacions)
○ Psicologia experimental
○ Psicologia infantil
● Psico comparada: mètode d’observació i comprensió; processos mentals superiors
(pensament, voluntat)
○ Psicologia dels pobles o etnopsicologia → idea del romanticisme, animal que creu
que les comunitats, pobles i nacions tenen identitat pròpia.
○ Psicologia animal → comprendre l’ésser humà però partint de la comparació en com
ens comportem els animals.

PRIMERS PASSOS A ALEMANYA

Brentano (1838-1917) → influirà molt en FREUD

Allò estrictament psicològic, que fa la ment (no d’una manera fisiològica) és la intencionalitat, el fet
d’establir una relació que vincula l’objecte i el subjecte.

Per tant, la consciència és dinàmica, estableix relació amb els objectes (o subjectes). Estimo, desitjo
detesto… (sigui aquest quelcom real o fantasia).

Creu en la consciència però els fenòmens psíquics son actes: escoltar el so, veure el color,
experimentar ràbia → PSICOLOGIA DE L’ACTE.

Mètode de la “percepció interna” → tenir consciència del procés quan no és objecte d’una atenció
especial (insight → autorealització). La percepció interna és única i intransferible. Valor de la
subjectivitat i caràcter únic de l’experiència.
Aquest mètode donarà lloc a la fenomenologia: descripció franca i directa de les nostres
experiències, subratllant la meva memòria d’aquestes experiències, el sentit que han tingut per a mi,
amb què ho associo→ psicoteràia humana.
Brentano serà mestre de:
● Freud → psicologia dinàmica
● Stumpf→ escola gestalt
WUNDT BRENTANO

Psicologia empírica = experimental Psicologia empírica = basa en l’experiència

Anàlisi dels elements o continguts de la Comprensió dels fenòmens o actes de la

consciència (objectes, so, calor, ràbia…) consciència: estimar, veure, pensar…

Mètode: introspecció experimental (laboratori) Mètode: percepció interna (insight)

Model: ciències físiques Model: ciències socials

Ebbinghaus (1850-1909) → seguidor de Wundt

Pioner de la psicologia experimental dins del paradigma introspeccionista.

● Estudis sobre la memòria i l’oblit a partir de llistats de síl·labes sense sentit. Les funcions
superiors (com la memòria, llenguatge… ) sí que poden ser estudiades experimentalment.
En síntesi, poc abans de la primera guerra mundial:
● Hi ha poc progrés teòric en psicologia (han sortir diferents models, però cap acaba
d’arrelar-se).
● No hi ha un objecte ni un mètode únic acceptat per tots. Es comença a acceptar que la
psicologia serà una ciència paradigmàtica.

GRAN BRETANYA → contribució a la biologia

L’evolucionisme de Darwin (1809-1882)
● Variabilitat genètica
● Adaptació (el que busquen totes les espècies: adaptar-se al medi → supervivència)
● Selecció natural
● Lluita per la vida
○ Psicologia comparada: compara el comportament humà amb l’animal.
○ Importància en l’aprenentatge per adaptar-nos al món (l’aprenentatge influeix en la
conducta).

Fa de capellà en un vaixell, creient en Déu. Recorre durant 5 anys les illes Galápagos i observa i es fa
preguntes. Observa animals, agafa mostres i les encia a casa seu.

Galton (1822-1911)
● Trets mentals
● La intel·ligència és hereditària (s’ho mira només en homes)
● Estudis de bessons → per poder comparar la genètica amb l’ambient
 ● Eugenèsia → psicologia diferencial
○ Negativa: exterminar diferents trets genètics dels individus a base de provocar
creuaments entre persones / Positiva: potenciar trets
A RÚSSIA
Pavlov (1849-1936)
● Condicionament clàssic
○ Aprenentatge
● Reflexes incondicionats vs reflexes condicionats
EI = Estímul incondicionat o absolut
EC = Estímul condicionat
● Neurosis experimentals

Vygotski (1896-1934)
Aportacions al pensament i al llenguatge
● Llei fonamental del desenvolupament: la ment procedeix de l’activitat externa amb les
persones socialment significatives.
● Zona de desenvolupament proper (ZDP): rendiment superior de l’infant quan treballa ajudat
per u adult.

ALS EEUU
William James (1842-1910)
● Psicologia funcionalista: el funcionament de la ment mareix ser un camp d’estudi
independent.
● Pragmatisme: la ment és l’òrgan que ens permet adaptar-nos al medi ambient.
● Èmfasi en el jo personal: la psicologia és la ciència de la vida mental, la vida dins dels cervells
individuals, els pensaments i sentiments dels individus. Estar vius és experimentar un riu
d’idees, pensaments i sentiments que són diferents a les dels altres i que flueixen
constantment.

A FRANÇA → naixement de la psiquiatria (finals del s.XVIII - inicis del s.XIX)

Pinel (1745-1826)
● El nen d’Averyon
● Organitza aules d’homes, dones i nens
● Comença a fer les primeres històries clíniques (tracta més individual)

Mesmer (1734-1815)
● Teoria del fluid universal
● Magnetisme animal
● S’adona del fenomen de la suggestió

Charcot (1825-1893) → hipnosis per al tractament de la història en la Salpétrière (manicomi)

 TEMA 2: PSICOANÀLISI

Tres ferides al narcissisme dels humans

● Copèrnic: la terra no és el centre de l’univers

● Darwin: l’home és un animal més, subjecte a les lleis de l’evolució
● Freud: allò conscient és només una petita part de la ment humana i l’home no és una
criatura idílica sinó que viu en un conflicte intrapsíquic.

SIGMUND FREUD (1856-1939)

● Va ser un metge i neuròleg austríac que va crear la psicoanàlisi
● Tenia l’expectativa de que la neurologia arribaria a explicar la psique humana
● Influències:
○ La psicofísica de Fechner
○ El treball amb malalts d’histèria de Charcot
● De família jueva; va haver de fugir del nazisme i exiliar-se a Londres

Trets característics del pensament de Freud

● Inconscient (vs. conscient): determina els comportaments humans
● Afectivitat (vs. raó): és el motor del psique humà
● Dinamisme intrapsíquic: l’ésser humà viu en permanent conflicte intern entre forces
antagòniques
● Determinisme psíquic: en la vida mental res és atzarós, tot té una causa, un sentit, que pot
ser analitzat científicament

Historia i hipnosis: els sipmtomes i la paraula

● Charcot (neuròleg) al manicomi de la Salpétrière (París, 1885)
● Possibilitat de suprimir/produir símptomes histèrics amb la hipnosi
● D’aquesta experiència, Freud, en treu conseqüències:
○ Diagnosi: els símptomes d’una pertorbació poden fer referència a l’acció d’algunes
idees inconscients (hi ha pensament a nivell no conscient). Algunes idees de
l’inconscient em poden fer emmalaltir.
○ Teràpia: amb la paraula es pot curar la malaltia mental.
● Revisió constant de les seves pròpies teories
● Anàlisi del psiquisme humà des de diverses perspectives:
○ Des de la dinàmica (forces)
○ Des de la tòpica (espais)
2.1 Plantejaments teòrics de Freud (I)

TÒPICA (Espais psíquics) DINÀMICA (Forces)

Primera (1900, 1915): Primera → 2 fonts o pulsions bàsiques

libidinoses (cerquen plaer)
● Inconscient
● Preconscient ● Fam: instint de conservació individual
● Conscient ● Sexe: instint de conservació de l’espècie

Segona/Teoria Estructural (1923): Segona (1920)

● Allò (Id): impuls inconscient [Pulsió de Vida (Eros): F+S]. Tendència innata
● Jo (Ego): té mecanismes de defensa per cap al plaer i evitació de dolor:
l’ansietat ● Inclou les pulsions sexuals, de
● Superjò (Superego): ideal de jo conservació de l'espècie
● Tendeix a construir unitats cada vegada
més grans i complexes i mantenir-les
● Vinculació i relació amb els altres: cura,
unió, protecció…
● Afavorides de la Vida

[Pulsió de Mort (Tànatos)]. Tendències

regressives que cerquen tornar a l’ésser viu a
l’estat de matèria inorgànica, anterior a la vida
● Tendeixen a la reducció completa de les
tensions. Poden dirigir-se vers l’interior
(autodestrucció), o vers l’exterior
(agressivitat)
● Manifestacions:
○ Compulsió a la repetició (jocs
infantils, somnis repetitius… )
○ No millora terapèutica
○ Imposició de límits
○ Destrucció de nexes, violència i
agressivitat

● Els dos tipus de pulsions són contràries, però també inseparablement unides: es combinen
entre sí per donar lloc a les més diverses manifestacions de la vida.
● Freud no disposa d’un terme comparable al del “libido” per a denominar l’energia de la
pulsió destructiva.
● Freud: malejada per la cultura, la libido pot transformar-se o sublimar-se.
● Autors posteriors negaran l’existència d’un Tànatos o pulsió de mort innata i suggereixen
que són les situacions adverses pròpies de la societat les que faran sorgir en cada subjecte
aquesta pulsió negativa cap a sí mateix i els altres.
Etiologia de les neurosis

Propostes successives:
1. Teoria traumàtica (trauma extern)
2. Defensa davant record inconfessables
3. Agressions sexuals en la primera infància
4. Repressió de la sexualitat infantil per l’acció de la Cultura (és un mal perquè reprimeix, però
és un mal necessari) i l’entorn social. Complex de l’Èdip (teoria que acaba sent correcta per
Freud).

Nuerosi → trastorn de conversió sense que hi hagi una lesió neuròtica , es caracteritza per un nivell
molt alt d’ansietat que afecta la vida de la persona a nivell familiar, social, laboral… Degut als
mecanismes de compensació que posem al marge per combatre aquesta ansietat. Però a diferència
de la psicosi, en la neurosi no es perd la consciència de la introspecció i la realitat.
Histèria → Tipus de neurosi

CLÍNICA
1. Hipnosi: per accedir a l’inconscient
2. Mètode “catàrtic” (Breuer)
a. Consisteix en provocar un efecte terapèutic a través de la purga o descàrrega dels
afectes patògens lligats a successos traumàtics, a través de la seva evocació en estat
hipnòtic.
b. “Limpieza de chimenea” → descobreix el fenomen de transferència
3. Mètode de pressió
a. Mètode de la pressió en el front, o concentració
b. Consisteix en suggestionar l’analitzat, amb una consigna verbal i gestual per trobar
el record reprimit.
c. Suggestió per a trobar el record reprimir → apareixen resistències
4. Associació lliure. Tècnica psicoanalítica definitiva basada en:
a. Norma fonamental: consisteix en que l’analitzat expressi totes les ocurrències, idees,
imatges… que se li presentin, sense cap tipus de selecció, ni estructuració del
discurs, sense restricció ni filtre (encara que el material li sembli incoherent o mancat
d'interès).
i. Resistència: procés mental o acció per l’inconscient que té per objecte
impedir que arribin a ser conscients certs continguts reprimits. Aquestes
forces s’oposen al tractament perquè és dolorós o difícil de conèixer alguns
dels propis desitjos o impulsos, o recordar fets vergonyosos.
ii. Transferència: funció psíquica mitjançant la qual un subjecte transfereix
inconscientment i reviu, en els seus vincles nous, els seus antics sentiments,
afectes, expectatives o desitjos infantils reprimits envers una altra persona.

Tractament psicoanalític de Freud

● Interpretar allò que apareix en la lliure associació
● Analitzar i interpretar les resistències
● Analitzar les transferències
 ● Conèixer el sentit dels símptomes
● Anàlisi dels somnis i actes fallits (actes o gestos, lapsus linguae, oblits)
● Interpretació del complex d’Edip

disidència: separació

2. 2 Plantejament teòrics de Freud (II)

Teoria pulsional
● Libido (desig) → és l’energia mental o psíquica
● Pulsions → forces que mouen els processos psíquics. Impuls que ens porta a un objecte
● Les pulsions funcionen causant excitació o tensió psíquica, que impulsa vers la descàrrega, i
la gratificació de la tensió.
● El psiquisme humà sorgeix d’un organisme que inicialment és pulsió instintiva i biològica en
recerca de plaer i satisfacció, pulsió que serà vivenciada com a afectiva.
● Pulsió sexual
○ Procedeix de diferents zones erògenes
○ Dona lloc a fases del desenvolupament
■ Oral (1)
■ Sàdic-anal (2)
■ Fàl·lica/Edípica (3)
■ Latència (4)
■ Genialitat (5)

2.3 Aportació a l’antropologia

● El psiquisme humà sorgeix d’un organisme que inicialment és bàsicament pulsió instintiva i
biològica en recerca de plaer i satisfacció i evitar el dolor.
● La cultura dona representacions a la pulsió per tal que aquesta pugui expressar-se com a
desig específic.
● La consciència i conducta dels homes son transaccions, conseqüències de la tensió entre
certs desigs (pulsions biològiques) i repressió negadora de la selva realització a què obliga la
cultura.
● El fenomen de la repressió desvela la naturalesa del psiquisme humà al revelar-nos el seu
patiment.

2.4 El seu impacte social (Illouz, 2008)

● Èmfasi en l’observació de la vida quotidiana

● Èmfasi en la família i la infància
● Narrativa de salvació
● Postura hermenèutica
● Èmfasi en el plaer sexual
● Mètode racional d’auto-coneixement
MÉS ENLLÀ DE FREUD: ESCOLES PSICOANALÍTIQUES

Societat psicoanalítica internacional (1910):

● Accepten la importància de l’inconscient i la visió dinàmica del psiquisme
● No accepten l’excessiva importància concedida al sexe i l’agressivitat com a motivadors de la
conducta humana → S’acaben separant de Freud:

Alfred Adler Simgund Freud C. G. Jung

2.5 Adler (1870-1937): Psicologia individual

Alfred Adler va ser un metge i psicoteraupeuta austríac. Va ser fundador de l’escola de psicologia
individual. Aquestes son algunes de les seves aportacions:
● Sentiments d'inseguretat (= neuròtics)
● L'afany de superioritat, de perfecció
○ Motor de la conducta humana: compensar el sentiment de superioritat, ser millors.
No volem ser superiors als altres,el que hem mou en la vida és voler realitzar-me.
● Interès social (sentiment de comunitat)
● Estils de vida/plans de vida (metes o objectius): factor dinàmic essencial

ADLER FREUD

L’individu és primàriament social L’individu és primàriament sexual

Importància dels plans i valors subjectius Teoria determinista d’arrel biologicista

Èmfasi en caràcter únic i irrepetible de la Estudi dels processos comuns

personalitat

Motivació vida → moure’s de menys a més, Motivació vida → reduir tensió o restaurar
d’inferior a superior equilibri

Orientació finalista (finalitat) o teològica (futur) Èmfasi en l’explicació casual (passat)

Força del jo individual Jo més fràgil per la pressió d’allò

2.6 C. G. Jung (1875-1961): Psicologia analítica

Va ser un metge psiquiàtric i psicòleg de Suïssa. Va tindre una obertura al món espiritualista:
● Mitologia (deliris molt semblants a mites); Antropologia; Alquimia; Mística (com s’expliquen
molts fenòmens com la telepatia); Psiquiatria…
● Tipus psicològics:
○ Extraversió: orientació cap a l’exterior, ment i persones actives per l’interès que
l’extern els provoca.
○ Introversió: molta vida interior, observadora, reflexió, s’interessen per les idees, ek
pensament, alta comprensió d’elles mateixes, costa relacionar-se amb l’extern. No
tenen necessitat d’estar constantment amb persones, prefereixen passar temps sols
o amb poca gent.
■ Si has sigut extrovertit tota la teva vida, a meitat d’aquesta començaràs a ser
introvertit, i viceversa.
○ 4 funcions: sensació, emoció, pensament i intuïció
■ Racional → sensació i pensament
■ Irracional → emoció i intuïció
● Inconscient col·lectiu: existeix un ego que seria la seu de la consciència lògica i racional. No
només existeix un inconscient individual, sinó que tots nosaltres també tenim un inconscient
col·lectiu, el qual és més profund que el personal i conté els arquetipus. Diu que quan
naixem, la ment ja va carregada de tots aquests arquetipus.
● Arquetipus: imatges o formes universals de pensament però acompanyades de forts
components emocionals. Recullen tots els símbols comuns i les experiències comunes que la
humanitat es troba al llarg de totes les generacions i en tots els llocs del món. Totes les
experiències viscudes en la humanitat en qualsevol lloc o temps, estan recollides en aquest
en aquest inconscient col·lectiu. Funcionen com a sistemes autònoms de la personalitat:
■ Persona: recull la meva personalitat pública, com em relaciono amb els
altres. Em permet controlar les forces destructives en l’inconscient col·lectiu.
■ Ombra: la part que intentem ocultar. Aspecte fosc o malvat o inadaptat de la
psique. Conté, d’una banda tots els instints reprimits com les que parla
Freud i d’altra banda conté totes les personificacions del mal contingudes en
l’inconscient col·lectiu, i moltes vegades no en som conscients.
■ Ànima: costat femení de l’home.
■ Animus: costat masculí de la dona.
■ Self: la personalitat unificada que ha aconseguit unir els contraris. Que jo em
reconegui com a unitat. Sabent que tinc una forta part fosca, a part de la
bona i tenir una part masculina i una femenina.
El procés individual que hem de fer cadascú de nosaltres és integrar un treball personal de
conèixer la seva pròpia ombra no la projectarà als altres. Freud parlava de repressió i
d’amagar coses. En canvi, Jung, parla que ja no necessitem reprimir-nos. Procés
d’autorització, integrant.
● Complexes
2.7 Pioneres de la psicoanàlisi infantil

Anna Freud (psicoanàlisi del Jo)

Continúa en la línea del seu pare (Sigmund Freud). Ens parla dels mecanismes de defensa.

PSICOLOGIA DEL JO

Els autors li donen pes a les capacitats que té el jo per adaptar-nos a la vida.

Heinz hartmann (1879-1970)

● Desenvolupament huma general
● Potencialitats del jo

Melanie Klein (psicoanàlisi klenià)

Estudia les fases més primerenques del desenvolupament infantil. Les fases del nen:
● Posició esquizo-paranoide: separa la realitat en bona i dolenta
→ Ex: nen bo, mare dolenta. Si la mare dona menjar la mare serà bona, sinó, serà
dolenta.
● Posició paranoide: tenir por de que allò extern et pugui fer mal.
→ Ex: l’infant pensa que és el bo i allò extern a l’infant bo o dolent dependent de
com l’afecti al nen.
● Posició depressiva: l’infant accepta que ell també té factors dolents
→ Ex: si la mare se’n va no és dolenta, perquè tornarà.

PSICOANÀLISI INTERPERSONAL

Posen èmfasi en la importància de la interacció amb els altres, l’interés social → com ens relacionem

Harry Stack Sullinvan (1892-1949)

● La personalitat es forma en un entorn interpersonal
● Intra → intern

ESCOLA BRITÀNICA DE LES RELACIONS OBJECTALS

William R.D Fairbairn

● Importància de la criança
○ La líbido no busca el placer sino el objeto

Donald W. Winnicott
● Fals self
● Mare suficientment bona. Contenció.
● Objecte transicional → poder donar a un objecte la capacitat de fer un factor temporal de
l’absència de la mare.
 ○ Ex: llar d’infants “mare substitutòria”.

PSICOLOGIES DE LA IDENTITAT I DEL SELF

Erik Erikson
● La cultura moldeja el desenvolupament dels individus
● Teoria del desenvolupament del jo:
○ Confiança basica vs desconfiança bàsica
○ Identitat vs confusió de rol
○ Integritat del jo vs desesperació

Heinz Kohut
● Immersió empàtica
● Narcisisme normal
 TEMA 3: LA GESTALT

Escola que va sorgir el s. XX a Europa, concretament a Alemanya. Darrera escola de psicologia →

EEUU, perquè a partir de la II GM serà fortament reprimida i perseguida i els representants de la
Gestalt s’han d’exiliar a EEUU. Sorgeix com a alternativa en un context de crisi:
● Política, econòmica i social, degut a la I GM
● Del paradigma de Wundt, dins de la psicologia

La psicologia de Wundt, en la dècada dels anys 10, està en crisi. Dues propostes alternatives, de caire
molt diferent, destacaran per sobre les altres:
● Gestalt (Europa): l’objecte de la psicologia és la consciència però aquesta no copsa elements
(sensació per sensació) sinó tots organitzats. Èmfasi en el dinamisme de la consciència.
○ Mètodes fenomenològic (observació i descripció directa) i experimental (plantejar
reptes intel·lectuals).
○ Percepció: conjunt d’un tot
● Conductisme (EEUU): l’objecte de la psicologia és la conducta externa (no la consciència), i el
mètode experimental (no l’introspectiu). Només allò observable és ciència.
○ Mateix tema d’estudi de la Gestalt (intel·ligència, estudi), però amb un mètode
diferent.
○ Abandonen la idea de que la idea és un concepte. L’únic que es pot observar és la
conducta perquè es pot observar.

Escola gestàltica de Berlin → 1912

● Crítiques a l’anàlisi introspeccionista de la consciència
● L’experiència no pot descomposar-se
● Objecte de la psicologia: la Gestalten o percepcions globals d’objectius significatius,
conducta molar (aquella que dissecciona)
● Mètode: observació fenomenològica i experimentació
○ Fenomenologia: apropament directe i descriptiu, ingenu, sense apriorismes
conceptuals o teòrics

3.1 Max Wertheimer (1880-1943) → Praga

Va ser un dels principals autors de la Gestalt → Sobre el moviment aparent o fenomen Phi (1912).
● Afirma que la ment funciona omplint els buits d’allò que veiem
○ Ex: els arbres estan estàtics, però quan estem en moviment en un tern, creiem que el
paisatge es mou.
● La percepció humana no és elementalista
● Percebem estructures que tenen una determinada relació
● El tot és més (o diferent) que la suma de les parts

Estudis sobre la percepció:

● Fenòmen de la figura-fons (Edgar J. Rubin, 1886-1951)
● Cadascú té una percepció de la realitat particular i interpretable
● Lleis de Wertheimer
 ● Estudi de pensament (Wertheimer). Lògica vs. Pensament productiu
○ Ex: recentrament
○ Els interessa la intel·ligència creativa

3.2 Köhler: Aprenentatge per INSIGHT (Einsicht)

Psicòleg alemany que va ser una peça clau en el desenvolupament de la Gestalt.

● La casa amarilla. Va fer experiments amb primats durant la I GM.
● Estudis observacionals sobre la intel·ligència dels ximpanzés:
○ Separar barreres físiques
○ Ús d’instruments
○ Construcció d’instruments

El conductisme diu que aprenem a base d’assaig i error

Insight:
Tres significats per a Köhler:
● “Conducta intel·ligent” vs. Conductes a cegues d’assaig i error
○ Instantaneitat: el context no està prefabricat com en el conductisme.
○ Continuïtat: una vegada has vist la solució hi ha una continuïtat per poder seguir fent
l’acció que volies realitzar.
○ La solució precedeix la resposta: no intenta, està fent una altra cosa i de cop, troba
la solució.
○ Transposició: transportar en diferents situacions → es pot generalitzar. Utilitzar el
que has après en altres situacions.
● Reorganització del camp perceptiu:
○ Es pot reorganitzar els objectes de l’entorn → aprens a relacionar els objectes
● Comprensió o coneixement de causes, vivència de connexió interna
○ Ex: una dona de 17 anys es queda embarassada i el seu nòvio mor en un accident.
Aquesta noia s’ha fet gran, i es mor la mare, i al passar això es reactiva el dolor de la
pèrdua de quan era jove. El treball és fer-li entendre que la mort tant traumàtica del
passat no és la mateixa situació que amb la mort de la mare. Ara té més eines per
fer-li front que abans.

L'Insight és tracta d’una conversió molt significativa que connecta elements i revela. És visible en la persona i
no és fruit d’un anàlisi.

3.3 Raons del fracàs de la Gestalt

● A partir de la I GM, Alemanya perd lideratge en quan a nombre de psicòlegs

● Degut al nazisme i la II GM, molts psicòlegs s’exilien als EEUU.
● Competeix amb altres alternatives
○ Ex: Dilthey i la psicologia comprensiva
● El mètode fenomenològic és massa filosòfic → es vey com un mètode poc científic
● El conductisme ja impera als EEUU quan la Gestalt arriba (als anys 30)
● El conductisme és elementalista (positiva: observable), mentre que la Gestalt critica aquest
enfoc (inobservable: consciència).
● El conductisme és positivista (només és ciència allò observable), mentre que la Gestalt
estudia lo inobservable.
 TEMA 4: CONDUCTISME

Sorgeix a partir de Wundt i James al 1900. El conductisme és una escola que tracta l’estudi de la
conducta. Aprenentatges associatius:
● Conductisme clàssic (Pavlov, Watson): associació entre un estímul condicionat i un
incondicionat.
● Conductisme operant (Thorndike, Skinner): associació entre una resposta i les seves
conseqüències.

4.1 Watson

ETAPES DE L’OBRA DE WATSON (1879-1958)

1. Etapa de formació i pre-conductista (1908-1913)
1.1. Treball amb animals (rates, micos i ocells): Psicologia comparada i obté una càtedra
de psicologia humana.
1.2. Proposa la desaparició de la consciència, perquè no la pot estudiar fàcilment. Per
tant, estudiava la psique, que vol dir esperit, alè (la conducta), sense tenir en compte
la consciència.
1.3. Esbós d’una psicologia basada en E → R; sense consciència ni introspecció

Pregunta examen → què és la consciència per a Watson

2. Conductisme metodològic (1913-1920)

2.1. Manifest conductista (1913)
● PSICOLOGIA: estudi de la conducta amb els mètodes objectius de la ciència,
prescindint de la consciència, sense afirmar-la ni negar-la. L’objecte d’estudi és
abandonar la consciència i es centren en la conducta.
○ La conducta és tota activitat que cerca l’ajustament al medi ambient (tot allò
que fa o diu l’organisme per adaptar-se) → qualsevol activitat que busca
l’adequació en el medi ambient.
○ Psicologia científica: “formulació de lleis i principals amb els quals la societat
organitzada pugui controlar les accions humanes” (1919, p.2)
○ Objectiu → predir i controlar la conducta. “Donada una resposta podem
predir-se els seus estímuls, i donats uns estímuls, és possible predir la
resposta” (Watson, 1913).
■ Control de la conducta
→ anàlisi dels estímuls i de les respostes
■ Predicció de la conducta
● TASCA: predir i controlar la conducta, a partir de les lleis
● MÈTODE: experimental → Objectiu: centrat en allò observable
○ Observació
○ Experimentació
○ Reflex condicional
○ Informes verbals → que t’expliqui la pròpia persona el que està passant
○ Tests mentals
 ○ Experimentació social
● Dos pressupòsits teòrics:
○ L’organisme s’ajusta al medi ambient gràcies a les conductes instintives i els
hàbits apresos
○ Les respostes són determinades pels estímuls
1. t
2. f
2.1. j

2.2. Contacte amb la clínica: actitud positiva respecte a les teories psicoanalítiques

2.3. Desenvolupament infantil: tres emocions innates en el nen, les altres són apreses.
● Amor
● Por → estímuls i respostes pròpies
● Còlera

3. Negació de la consciència i exageracions propagandístiques (1920-1930 )

● Sortida de la Universitat. Treballa de publivitaria
● Nega la consciència

CLASSIFICACIÓ DE LES RESPOSTES

HERETADES APRESES

EXPLÍCITES Penitents a la dotació innata Respostes adquirides per

Està escrit. Observables que es manifesten a l’exterior,
observables.
Moviments instintius de prensió
o gestos expressius de por,
còlera, amor
aprenentatge i susceptibles
d’observació directa.
Ex: obrir la porta, jugar a tenis,
tocar el violí…

IMPLÍCITES Secrecions glandulars Respostes apreses però no

No està escrit però es dóna endocrines, canvis en la observables sense aparells
per entès. Observables circulació… processos estudiats especials. Pensament. Reflexes
només amb objectes per la fisiologia. Es necessita condicionals de les glàndules i
especials instrumentació per observar-los vinculats a emocions

TEMES D’ESTUDIS

Emocions - Cada cop els hi dona menys importància

● “Reaccions emocionals”: respostes o moviments corporals. Comportaven moviments
implícits de les vísceres (cor, aparell digestiu) o glàndules de les emocions, que podien ser
analitzats amb el mètode genètic (seguir la manifestació emocional des de l’inici evolutiu en
el nen).
● Tres aspectes que van descobrint sobre el paper de les emocions:
○ Potents instigadors (orientadors) de l’acció
○ Afavoreixen o dificulten el rendiment.
○ Hi ha reaccions infantils negatives (no adaptatives) que pertorben la conducta
normal de l’adult.
 ● Experiment del petit albert:
○ Condicionament de la por: Rata blanca treta de sobte del cistell i presentada a
Albert. Va començar a agafar-la amb la mà esquerra. Justament quan tocava. L’animal
amb la seva mà, la barra situada.

Conductes Instintives

Hàbits motrius o manuals: cada cop atribueix més importància als hàbits → són observables, es pot
influir en ells.

Llenguatge i pensament

Psicopatologia i personalitat
● Reconeixement de les aportacions de Freud
● Neurosis
○ Origen en hàbits adquirits en la infància
○ Inadequació de respostes als objectes i situacions de la vida ordinària
○ Condicionament. “Normalitat” de la “patologia”.
● Psicoteràpia: desaprenentatge → Desaprendre tot allò que hem après de forma errónea.
Allò que no es saludable i no ens interessa.
● Personalitat: Total “d’actius” (Ex: recursos) i de “passius” (Ex: aprenentatges desadaptatius)
posseïts per un individu en el camp de la reacció.
 TEMA 5: NEO-CONDUCTISME

Positivisme: filosofia de la ciència que estudia els fets que podem observar, analitzar els fets.
(Posito=fet - grec)

Empirisme: estudia l’experiència

5.1 Principals autors del Neo-Conductisme

Característiques comunes Hull i Tolman

● Importància de la Teoria (excepte Skinner)
● Objecte d’estudi: l’aprenentatge
● Experimentació amb animals
● Conductes molars (molt petites): la psicologia com a “ciència objectiva de la conducta
molar”.
● Més relleu a l’organisme
● E (estímul) → O (organisme) → R (resposta)

Diferències entre els autors

● Ciència i paper de la teoria.
● Aprenentatge: Que s'aprèn?, Per què s'aprèn?
● Conducta: Concepció diferent de la conducta molar
○ Tolman → Gestalt
○ Hull → Conductes adaptatives
○ Skinner → Conductes Operants

5.2 Edward C. Tolman (1886-1959) → Conductisme cognitiu (propositiu)

Variables intermitges (cognitives)

● Demandes d’objectes de meta (propòsits); inclinacions i aversions.
● Expectatives(cognicions) (indefensió apresa)
● Capacitats

Aprenentatge de “Gestalten-Signes”
● Aprenentatge latent
○ Tolamn diu que fem un aprenentatge per què volem fer-ho.
○ Distingeix entre aprenentatge i execució.
○ Es necessita un estímul amb suficient motivació per demostrar l’aprenentatge après.
● Canvis en la resposta habitual
● Orientació espacial
● Psicologia: ciència de la conducta molar
● Característiques de les conductes molars:
○ Té una intenció: “anar a” o “escapar de”;
○ Té un efecte o modificació en l’ambient (intercanvis) amb el medi ambient
○ Ús d’instruments
 ○ Són selectives: l’individu aprèn quina resposta executar per arribar al seu objectiu
seleccionant el medi més ràpid per assolir-lo.
● Propòsits i cognicions: quan s’arribi a la meta es calmarà la tensió, degut a que l’individu ha
aconseguit el seu objectiu (saciar la fam, comprar quelcom determinant...).
● Equació de la conducta
○ Predicció i control de la conducta, fent referència a entitats inobservables

B = f1 (S, H, T, P)
B= conducta (behavior)
S= estímuls ambientals (stimulus)
H= herència o dotació genètica (hereditary)
T= aprenentatge o ensinistrament previ (training)
P= inclinacions (apetitos) o aversions psicològiques (psychological)

5.3 Burrhus F. Skinner (1909-1990) → Conductisme radical

Concepció de la naturalesa humana i el control social. (Walden dos, Més enllà de la llibertat i la
dignitat). Altres llibres de més enllà:
● Més enllà del principi del plaer (Sigmund Freud)
● Més enllà del bé i del mal (Nietzsche)
● Més enllà de la llibertat i la dignitat (Skinner)

Condicionament operant

Caixa de Skinner → qualsevol conseqüència que faci

que es consolidi una conducta, s’anomena
reforçador.

● OPERANTS:
○ Respostes que operen sobre el medi ambient.
○ Per obtenir un estímul reforçant (R-E).
○ Procedeixen de l’organisme.

○ Reforçament:
■ Reforçadors positius: Augmenten la freqüència de la conducta. Es mantenen
estímuls positius.
■ Reforçadors negatius: Augmenten la freqüència de la conducta. Fa
desaparèixer estímuls aversius
● Raó fixa/variable
● Interval fixe/variable

○ Càstig: eliminar l’estímul apetitiu per tal d’eliminar una resposta o conducta
○ Extinció: eliminar
○ Control d’estímul: única técnica que utiliza l’estímul antecedent.
○ Moldejament
● TÈCNIQUES OPERANTS: tècniques que expliquen la conducta en termes de contingències, és
a dir, atenent a les relacions de probabilitat que s’estableixin entre la conducta, els seus
antecedents i les seves conseqüències.

Segons Skinner la conducta esta determinada per intencions i propòsits per estímuls antecedents per
conseqüències anteriors o cap d'aquestes?

● TÈCNIQUES DERIVADES DEL CONDICIONAMENT OPERANT (de conducta)

○ Per establir conducta:
■ Malejat per aproximacions successives
■ Encadenament de conductes: Es van reforçant les conductes afegint una
sèrie.
○ Per enfortir conducta:
■ Reforç-positiu: Administrat immediatament després: carícia,somriure,
mirada…
■ Contracte de contingències: el reforç s’estableix d’un acord comú amb la
persona.
○ Per disminuir conducta:
■ Extinció del reforç-positiu
■ Càstig: presència d’estimulació aversiva
■ Cost de resposta: Es perden reforços ja adquirits.
 TEMA 6: HUMANISME

ELS INICIS

6.1 La psicologia després de la II GM

● Necessitat d’atendre els soldats que havien lluitat en la II GM.

● Crítiques al Neo-Conductisme i declivi en les universitats.
○ Eren ferides més aviat emocionals, no conductuals → el conductisme no s’havia fixat
en les emocions
● Sorgeixen noves visions de l’ésser humà (finals de 1950 i principis de 1960), més
“revolucionàries” → dos escoles de psicologia
○ Humanisme (“tercera força”)
○ Cognitivisme (“revolució cognitiva”)

6.2 Canvis en la professió

● La psicoterapia → els psiquiatres

● Psicòleg: clínica infantil, empreses, escoles…
● Conflictes psicòlegs acadèmics (treballaven a la universitat, psicologia bàsica) - psicòlegs
aplicats (despatx, gabinet, reben visites).
○ Els aplicats no veien que els acadèmics els donessin tractaments efectius pels soldats
● Refundació APA (1943) (amb més presència d’ambdós tipus de psicòlegs).

Model Boulder (1949)

S’estableix quina ha de ser la formació per a poder exercir la psicologia clínica. El psicòleg com a
“científic-professional”.

6.3 Crisi del conductisme

Crítiques a les teories neoconductistes de l’aprenentatge.

● Recurs a conceptes inverificables
○ Dificultat per a posar-se d’acord en qüestions fonamentals.
● Etiologia
○ Allò observat en rates no pot generalitzar-se, sense més, a altres espècies; límits a
l’aprenentatge i força de l’instint.
○ S’acaben concentrant en l’aprenentatge, més que l’instint que era complicat
d’estudiar.

6.4 Psicologia humanista: els inicis

● Proliferació d’escoles de psicoteràpia en la postguerra.

● Moviment que aglutina a molts psicòlegs contraris al conductisme i al freudisme.
● 1954: primers moviments de Maslow. Contactes amb psicòlegs interessats en unir forces per
a enfrontar-se amb la deshumanització de la psicologia oficial.
 ○ 1961: JOURNAL OF HUMANISTIC PSYCHOLOGY.
○ 1962: Societat Americana de Psicologia Humanista.

● Autors que impulsaran aquesta nova corrent: Allport (personalitat), Rogers (psicoterapia) i
Abraham H. Maslow (1908-1970)

6.5 “Tercera Força”

● Humanisme: Tercera força, alternativa al:

○ Conductisme
○ Psicoanàlisi

L’humanisme qüestiona/critica:
● Conductisme
○ Determinisme mecanicista (dependència dels estímuls externs).
■ Ex: posició dels elements en un supermercat.
○ Incapacitat per a estudiar les experiències i valors subjectius.
■ Conductisme: com aconseguir unes determinades conductes.
● Psicoanàlisi:
○ Determinisme històric (dependència del nostra passat) → Com el nostre passat ens
determina?
○ Visió pessimista de la naturalesa humana.

6.6 Característiques generals

● Objecte de la psicologia: l’ésser humà com a criatura única

○ Idees, sentiments, ideals, valors
○ Elecció (que fan en la seva vida), creativitat, valoració, autorealització
○ Vivències subjectives

● Concepció global de la persona (emocions, pensaments, espiritualitat, etc.)

● Autonomia personal i responsabilitat social. (Decidir sobre la pròpia vida) (Vivim en societat
i el nostre creixement personal passa per tenir en compte els altres).
● Autorealització; potencial de desenvolupament de cada una de les persones.
● Orientació envers objectius: valors i recerca de sentit.
● Llibertat individual, elecció del propi destí.
● MÈTODE: Fenomenològic
○ L’humanisme no publica molts articles de caràcter general, sinó més individual.
Perquè ells treballen amb l’individu. Limitació de cara al reconeixement, perquè
tenen problemes en fer lleis generals.
● Significat intrínsec del fets observats, estudi de la subjectivitat.
● Importància de l’anàlisi del discurs i la relació terapèutica (Rogers: el que cuera és el vincle
terapèutic, la relació terapeuta-pacient, més que les escoles).

Contrari a determinisme → La llibertat, capacitat d’escollir

6.7 Psicologia humanista: dificultats

● Impressió conceptual:
○ Els criteris d’èxit terapèutic es defineixen en termes d’autorrealització, creixement,
autenticitat, que són difícils d’operativitzar.
○ Ordre voldrà dir x. Però en l’humanisme com ho mesures?

● Aglutinament de moltes escoles convergents, sense una rigurosa metodologia, la qual cosa
els allunya de les universitats:
○ Teràpia centrada en el client, teràpia gestàltica, anàlisi transaccional, psicodrama,
bioenergètica, terapia existencial.
○ Moltes petites escoles dins de l’humanisme on cada una utilitza una metodologia
diferents que els poden ser útils en un moment concret.

6.8 Corrents i autors

Tot que Allport, Rogers i Abraham H. Maslow: són els principals de l’Humanisme, aquest corrent
aglutina:
● Fenomenòlegs i analistes existencials: Rollo May; Irvin Yalom (terapia de grup)
● Teories organísmiques (Kurt Goldstein);
○ Les persones som un organisme, idea de globalitat.
● Psicoanalistes heterodoxos (no són psicoanalistes del tot, tendeixen a l’humanisme),
seguidors d’Adler, Jung, Rank, Horney, Sullivana i Fromm
● Psicòlegs de la personalitat: Gordon W. Allport; George A. Kelly (Constructivisme).

ABRAHAM MASLOW (1908-1970): Auto-actualització

Què és el que ens mou:
● Conductisme: volem aprendre per adaptar-nos a l’entorn, a la societat.
● Freud: satisfer les nostres pulsions, la recerca del plaer.
● Humanisme: autorealització

Jerarquia o piràmide de Maslow: Han d’estar cobertes si volem complir la nostra motivació
d’autorealització
1. Necessitats d’autorrealització
2. Necessitats d’estima
3. Necessitats de pertinença i amor
4. Necessitats de seguretat
5. Necessitats fisiològiques

CARL R. ROGERS (1902-1987)

Psicoteràpia Centrada En El Client:
● Teràpia “no directiva”. Els metges/psiquiatres no tenen dret a organitzar la vida dels pacients
(abús dels diagnòstics i de la prescripció de tractaments).
● Confiança en la capacitat de la persona per a dirigir la seva pròpia vida.
 ● Tendència innata a l’autorealització: a madurar, a expressar i activar totes les capacitats de
l’organisme.
● En aquest procés de creixement i en interacció amb el medi i els judicis dels altres, es
desenvolupa el concepte de si mateix. Com és autoconfiança menys ens deixem influir per
les valoracions dels altres.
● La dependència de les normes i valors socials dificulta la consideració positiva de si mateix i
el creixement personal, en obligar a pensar i actuar de manera incongruent amb un mateix.
● Els problemes psicològics sorgeixen de la discrepància entre el sí mateix real i els si mateix
tal i com és malejat pels altres.

La psicoteràpia centrada en el client es caracteritza per:

a) Facilitar l’autorealització del client
b) Emfatitzar allò afectiu més que no pas allò intel·lectual
c) Accentuar la importància del present
d) Considerar la relació terapèutica com una experiència de creixement.

En la seva relació amb el client el terapeuta ha de:

● Mostrar una acceptació incondicional i consideració positiva pel client.
● Empatia (comprendre el client des del punt de vista d’aquest).
● Congruència o autenticitat (comunicar els propis sentiment si experiències internes)

Rogers considerava que aquestes tres actituds del terapeuta són necessàries i suficients per a facilitar
l’autorealització del client

Altres característiques de la psicoteràpia centrada en el client són:

● S’accepten els informes del client com a vàlids i confiables.
● No s’interromp al client, excepte per verificar o ampliar alguna idea.
● No s’utilitzen les interpretacions, ja que es consideren massa directives i impliquen que el
terapeuta sap més sobre el propi client que aquest mateix.

La teràpia consisteix en: escoltar, acceptar, reflectir empàticament i clarificar els sentiments del pacient.

FRITZ (FREDERICK) PERLS (1893-1970)-GESTALT

● Cada persona és responsable de la seva conducta.
● Apareixen conflictes entre diferents aspectes de l’experiència el client: les seves necessitats i
emocions d’una banda, i les demandes del medi.
● La consciència de la persona pot resultar distorsionada o incomplerta al tractar d’evitar el
conflicte.
○ Tenir la impressió que un no és responsable dels propis problemes (i ocupar els
altres, les circumstàncies ambientals o les forces internes).
○ Utilitzar mecanismes de defensa en les relacions interpersonals (Ex: jocs
manipuladors per a satisfer les pròpies necessitats de forma indirecta).
● L’objectiu fonamental → Restablir el procés de creixement del client (Ex: Treball amb la
Interacció de les Polaritats)
 ○ Es veu al pacient com una sèrie de polaritats (manaire - submís, sociable - retret). La
persona tendeix a centrar-se sobre un pol i evitar l’altre -perquè produeix temor
construint defenses i bloquejos.
○ Se l’ajuda a assimilar o fer seus els aspectes (sentiments, desitjos i impulsos) o
polaritats de si mateix que havia rebutjat i deixar de banda les característiques que
realment no li pertanyen.
● Prendre consciència d’un mateix és experimentar-se com a totalitat: reconèixer i integrar
totes les parts (formes de resolució). La resolució d’un conflicte requereix una consciència
total dels dos pols. Això permet:
○ Responsabilitzar-se de si mateix com realment s’és en lloc de defensar una
autoimatge parcialment falsa i internament en conflicte.
○ Un alliberament de la tensió i augment de l’energia que es pot dedicar a
experimentar noves conductes.
● Tècniques: ús del present en la comunicació verbal, assenyalament del comportament no
verbal per tal que el client analitzi el seu significat, treball amb somnis, Tècnica de la Cadira
Buida. S’usen també tècniques d'altres abordatges com el Psicodrama de Moreno o el Treball
Corporal de la Bioenergètica

6.9 Escola psicologia existencial

ROLLO MAY (1909-1994), IRVIN YALOM (1931-) - PSICOLOGIA EXISTENCIAL

● Ansietat vinculada a la mort, la llibertat, l’aïllament, la culpa, el coratge, el sentit de la vida
● Resposta personal a Què sóc? Què és la mort? Per què visc?
● Acceptar la realitat i responsabilitzar-se de l pròpia vida=guanyar llibertat
● Importància de les decisions

VICTOR FRANKL (1905-1997) - LOGOTERÀPIA

Logos=pensament, consciència, sentit, raó

● S’interessa pels trastorns en els quals hi ha una manca de sentit (crisis noogenes)
● Modalitat de teràpia dirigida a ajudar en la recerca de Sentit Vital, significat de l’existència
(per a què visc?)
● Consciència i valors (subjectius i relatius): amor, treball, creativitat, espiritualitat
● Afirmació de la llibertat personal per a decidir la pròpia actitud vial, els valors que vols que
t’orientin en les diverses situacions vitals

ERIC BERNE - ANÀLISI TRANSACCIONAL

Proposa un mètode d’estudi de la personalitat a partir de principis sobre la comunicació i interacció
humana (transaccions).

Conceptes més emprats:

Estats del Jo: Pare, Adult, Nen. (Estructura de la personalitat). Ex. Pare crític o nutritiu.
Pare → El que per Freud era Super-Jo (normes societat imposa)
Adult → El que per Freud era Jo (mediar)
Nen → El que per Freud era Allò (Seu dels meus impulsos més espontanis)
Joc psicològic: patró de comportament estereotipat i repetitiu.

Guió de Vida (Script): pla de vida no conscient fet en la primera infància. Decisions preses en la
infància (als 3-5 anys), amb la informació i recursos disponibles en aquell moment i que donen lloc a
la creació d’una certa posició vital, creença, esperança i curs de vida. Poden ser modificats i re-escrits
(Ex. Amb psicoteràpia).

STANISLAV GROFF - PSICOLOGIA TRANSPERSONAL

● Branca del la psicologia que integra els aspectes espirituals i transcendents d’experiència
humana dins la psicologia moderna.
● Síntesi entre Psicologia, Filosofia i Tradicions de saviesa espiritual.
● Estudia les experiències que van més enllà de l’habitual sensació d’identitat (separada),
permetent experimentar una realitat major i més significativa (unitiva).
● Estudi del potencial transformador dels estats no-ordinaris de consciència, amb el propòsit
de sanació, creixement i introspecció.

K. WILBER. EVOLUCIÓ ESPIRITUAL DE L’INDIVIDU: PROGRESSIÓ

● Pre-personal, sense consciència de la pròpia ment (infants)
● Personal, consciència d’un jo que pensa, diferent als altres
● Transpersonal, nivell que s’assoleix mitjançant el desenvolupament espiritual i que consisteix
en transcendir la identificació amb el cos i la ment per assolir un nivell de consciència social,
ecològica i espiritual major (el que defineix un psicoleg transpersonal és que som éssers
espirituals).

→ L’humanisme es centra en estudiar la discrepancia entre el jo mateix i el jo que la societat em

demana

→ L’humanisme es la tercera força pq es contraposa al psicoanàlisi i al conductisme

 TEMA 7: COGNITIVISME

Alternatives Conductisme (després de la II GM) → Humanisme i Cognitivisme

COGNITIVISME (com a descoberta d’informació)

7.1 Cognitivisme (com a descoberta d’informació)

● Tradicions d’investigació a Europa sobre el pensament, la memòria i solució de problemes.

● Primera meitat del segle XX.
● Grups de recerca en Europa que durant la primera meitat del segle XX, creen grups de treball
per seguir amb la tradició més cognitiva.

Àmbits de coneixement → com pensem i aprenem els humans? Inclou l’estudi de funcions com la
percepció, la memòria, el llenguatge, la presa de decisions, les expectatives, etc.

Aplicacions pràctiques
● Millora la memòria
● Ajuda les persones a recuperar-se després d’una lesió cerebral
● Millorar trastorns de l'aprenentatge
● Gestionar saludablement els nostres pensaments i records

Cognitivisme a Europa
Durant la primera meitat del s. XX, a Europa es manté l'interès per l’estudi dels processos cognitius.

Alemanya → Escola gestàltica de Berlín

Rússia
Escola de Moscou (1924-1930)
● Lev S. Vygotsky
○ Aprenentatge sociocultural
● Alexsander R. Lúria
○ Neuropsicòleg
○ Funcions corticals superiors

Regne Unit (Cambridge)

● Fredric C. Barlett
○ Records = procés de reconstrucció on intervenen esquemes mentals, cultura,
interessos, etc.
○ Els individus deprimits tendeixen a maximitzar els trets negatius

→ Es comparteix una visió activa de la ment

7.2 Psicologia cognitiva

● És més teòrica → teoria heterogènia, que inclou molts models

● Orientació de la psicologia que es basa en com processem la informació
● Sorgeix als EEUU després de la II GM, com alternativa del conductisme → gràcies a l’impuls
de la revolució tecnològica de la informàtica

7.3 Epistemologia genètica de Piaget

Piaget: una de les figures més imminents del cognitivisme europeu amb la seva Teoria del
Desenvolupament Cognitiu Infantil → producte dels esforços de l’infant per a comprendre i actuar
en el seu món.

● El desenvolupament cognitiu és producte dels esforços de l’infant per a comprendre i actuar

en el seu món.
● El coneixement és una interpretació activa de les dades de l’experiència a la llum d’unes
estructures o esquemes previs.
● Els subjectes no és un mer producte de l’ambient ni un simple resultat de l’herència, sinó una
construcció que es va produint dia a dia.

Estudi dels orígens i el desenvolupament del coneixement

● Què és el coneixement vertader: epistemologia
● Com és que aprenem: epistemología Genètica

Són necessaris dos estris:

● Elaborar una teoria que explica què i com aprenem
● Fer investigació científica: problemes + preguntes obertes
○ Desenvolupament intel·lectual: procés d’equilibració en les relacions amb el medi
ambient.
○ A partir de l’acció, primer física i després simbòlica amb la realitat.

A través de dues funcions

● Assimilació: transformació de l’objecte en concepte
● Acomodació: modificació d’estructures cognitives

4 estadis en el desenvolupament intel·lectual

1. Etapa sensoriomotora (0-2)
2. Etapa preoperacional (2-7)
3. Etapa de les operacions concretes (7-11)
4. Etapa de les operacions formals (a partir 11 anys)

El coneixement és una interpretació activa de les dades de l’experiència a la llum d’unes estructures
o esquemes previs.
El subjecte no és un mer producte de l’ambient ni un simple resultat de l’herència, sinó una
construcció que es va produint dia a dia.
Aprenentatge vs. Desenvolupament

CONDUCTISME COGNITIVISME (Piaget)

Empirisme Racionalisme

Objectiu → medir i controlar el comportament Objectiu → elaborar una teoria sobre els
(Controlar) origens i el desenvolupament del coneixement
(Comprendre)

La conducta és una conseqüència directa dels El coneixement és una interpretació activa de

aprenentatges específics les dades de l’experiència

L’exterior condiciona aquests aprenentatges L’individu interpreta l’entorn a la llum d’unes

mitjançant tècniques de reforçament estructures o esquemes previs

Èmfasi en l’individu i en les seves potencialitats. Dimensions tant individuals com col·lectives
Test QI: classificar les persones en funció de la (pedagogia) → imp. del temps/procés.
seva intel·ligència Capacitats internes de l’individu

Investigació empírica: amb animals, en

laboratoris com aprendre més ràpid
Creen entorns artificials
Èmfasi: com aquell animal pot aprendre el més
ràpid possible
Investigació empírica: plantejar problemes als
infants (temps, espai, qualitat… ) i després
preguntes obertes sobre com se’ls hi ha
ocorregut solucionar els problemes

7.4 La cognició en la psicologia social

Anys 40-50 → renova't l'interès pels processos mentals

George A. Kelly (1905-1967)

● Psicòleg de la personalitat.
● Teoria dels constructes personals: les persones desenvolupen constructes (construïm
hipòtesis) sobre la realitat que intenten validar l’experiència. Anem vivint i anem validant
aquesta hipòtesi.

Leon Festinguer (1919-1989)

● Psicòleg Social
● Teoria de la dissonància cognitiva: les cognicions inconsistents generen un estat emocional
desagradable que ha de ser reduït o corregit (distorsiono fets i m’autoenganyo).
○ Cognicions que xoquen l’una amb l’altre. Això fa que jo tingui un malestar emocional.
○ Ex: M’encanta fumar, però se que fumar és dolent. Llavors, m’autoenganyo dient:
■ “De algo tengo que morir”.
■ “Aún soy joven, ya me preocuparé más adelante”.
 ● Teoria cognitiva sobre les creences de les persones

7.5 Cognició i tecnologia

Símil cervell-ordinador
● En la dècada dels 50 comença a sorgir un nova concepció de l’ésser humà com a màquina, i
un nou llenguatge per a formular teories sobre els processos cognitius (inputs/outputs).
● Cal que els psicòlegs considerin les entrades sensorials no com a estímuls físics, sinó com a
informació (Broadbent).
● Símil: el cervell és com l’ordinador, i la ment és el programa que processa la informació.

Intel·ligència artificial → Processament de la informació

● Fins la II GM ningú havia construït una màquina que induís a creure que es podia emular el
pensament humà.
● Sorgiran àmbits del coneixement que desenvolupen programes que es comporten com a
éssers humans (intel·ligència artificial) o que simulen amb ordinadors el pensament humà
(simulacions per ordinador) → aquests dos àmbits confluiran en el que es coneix avui com a
ciència cognitiva.
● El desenvolupament tecnològic de la informàtica serà un factor determinant en el sorgiment
de la psicologia cognitiva, però aquesta seguirà un curs diferent, distanciant-se dels models
informàtics del pensament.

● El conductisme clàssic de Watson i el radical de Skinner intentaven esquivar l’estudi

inaccessible d’una suposada ment humana. Però alguns neo-conductistes (Hull, Toulmin) ja
acceptaven la idea de que hi ha processos mediadors entre estímuls i respostes que han de
ser investigades.
● Ara, la psicologia cognitiva, reforçada per la metàfora de l'ordinador, considera les persones
com a sistemes de processament de la informació. Entre l'estímul (entrada) i la resposta
(sortida) intervenen processos cognitius complexos que cal estudiar → sensació, percepció,
interpretació, memòria, imaginació, pensament, llenguatge, etc.

PSICOLOGIA COGNITIVA

Estudi de processos mentals: percepció, atenció, memòria, solució de problemes, raonament lògic,
formació de nous conceptes.
Afirma que la conducta i les emocions venen determinats per la percepció subjectiva de la realitat.
Davant una situació, el que determina com ens sentirem acaba sent el que pensem d’aquesta
situació, això acabarà determinant les meves emocions i acabarem prenent una acció.

Naixement de la psicologia cognitiva

● Centre d’Estudis Cognitius de Harvard, EEUU (1960): George Miller i Jerome Bruner
● G. Miller (1920-2012): the magical number 7 +/-2. Alguns límits de la nostra capacitat per a
processar informació (1956)
 ● J.Bruner (1915-2016): el subjecte no és un mer enllaç entre E-R, sinó que és actiu. La nostra
percepció està marcada per la nostra personalitat i per la cultura a la que pertany
○ Ex: a Mèxic la mort és viscuda d’una forma molt diferent que a Espanya (fiesta dia de
los muertos)

Característiques generals de la psicologia cognitiva

1. Estudia la naturalesa i funcionament de la ment.
2. Considera el ser humà com a subjecte actiu: construeix coneixement, selecciona què
recordar, elabora estratègies per a resoldre problemes, etc.
3. Els processos mentals són processos de còmput o processament de símbols
a. La nostra capacitat cognitiva funciona sobretot amb símbols, com son les paraules.
b. El pensament treballa amb símbols, és una capacitat simbólica.
4. Importància de la lògica i les matemàtiques.
5. Pluralisme metodològic: experiments controlats en laboratori, autoinformes (el que explica
la persona, el més utilitzat) , estudi de casos, qüestionaris d'observació, autoregistres…
a. Mètodes molt diferents per poder adquirir diferents informacions i poder saber on
està el problema.

Crítiques a la psicologia cognitiva

● Conductistes radicals (Skinner) diran que la psicologia cognitiva representa un retrocés al
mentalisme.
● Vaguetat conceptual i unilateralitat: es limita a estudiar la cognició, prescindint de la
conducta, la motivació o l’emoció.
● Crítica de l’analogia ment-ordinador: la ment humana és molt més plàstica, versàtil i
complexa.
○ Ex: La ment humana opera sobre el medi ambient i tolera l’ambigüitat; els ordinadors
no.

7.6 Terapia cognitiva

● A. Ellis, A. T. Beck.
● Objectiu general: modificar patrons erronis de pensament dels clients que generen
emocions disfuncionals i dificultats conductuals.
● Èmfasi en el contingut ideacional del símptoma
● Centrar-nos en: Que penses tu d’aquesta situació?
● Esquema: representació cognitiva de les experiències viscudes amb altres persones,
situacions i amb un mateix, que ajuda a organitzar les experiències de la vida. (Mapa de
carreteres) representació cognitiva de les experiències viscudes que ajuda a organitzar
aquestes experiències.
● Problema: quan es dona la tendència a mantenir auto-esquemes negatius malgrat existeixin
evidències contràries.
○ Ex: Mare excesivament preocupada pel seu fill. Ell perd el braç, pero té una família i
una vida feliç. Es preocupa excesivamente sense veure el demés.
Estratègies terapèutiques, per actualitzar auto-esquemes
● Facilitar noves conductes/experiències
● Discriminar entre funcionament passat i present
● Animar els pacients afegir un punt de vista objectiu a la seva perspectiva subjectiva
● Rescatar experiències recents d’èxit
● Re-aliniar expectatives, sentiments anticipatoris, conductes, conseqüències… a la llum de
nous elements.

SITUACIÓ PENSAMENT EMOCIÓ CONDUCTA PENSAMENT ALTERNATIU

El meu novio no No se n’ha Trista i Tanco Pot ser no ha tingut temps

em va regalar una enrecordat de mi enfadada l’habitació, no → empatia
rosa per St. Jordi parlo, to clar
d’enfadada

El pensament condiciona les emocions i les conductes → si el pensament és rígid i desorganitzat, les
emocions i les conductes seran desadaptatives.

Terapia racional-emotiva-conductual (trec) d’Albert Ellis (EEUU, 1913-2007)

El patiment emocional és degut a que les persones construïm el món sobre la base de creences
irracionals que mantenim.
1. És una necessitat extrema de l’ésser humà adult ser estimat i aprovat per totes les persones
significatives de la seva comunitat.
2. Per a considerar-se un mateix valuós s’ha de ser competent i capaç d’aconseguir qualsevol
cosa en tots els aspectes possibles.
3. Certa classe de gent són vils i dolents i han de ser culpats i castigats per la seva maldat.
4. És fatal i catastròfic el fet que les coses no vagin pel camí que a un li agradaria que anessin.
5. La desgràcia humana s’origina per causes externes i la gent té poca capacitat o cap, de
controlar les seves penes i preocupacions.
6. Si alguna cosa és o pot ser perillosa o temible, un s’ha de sentir terriblement inquiet per
aquesta cosa i haurà de pensar constantment en la possibilitat de que això succeeixi.
7. És més fàcil evitar que afrontar certes responsabilitats i dificultats en la vida.
8. S’ha de dependre dels altres i es necessita a algú més fort en qui confiar.
9. La història passada d’un és un determinat decisiu de la conducta actual, i quelcom que va
succeir una vegada i el va commocionar, ha de seguir.

Aquestes idees funcionen com a teories que el subjecte no està disposat a comprovar: l’experiència
ha d’acomodar-se al contingut d’aquestes idees, i no al revés.

La reconstrucció cognitiva
Ellis va desenvolupar un tipus de teràpia directiva i activa.
● La funció del terapeuta és ajudar el client a adonar-se que la seva forma d’interpretar el
món conté creences que contribueixen al seu pensament emocional i comportaments
desadaptatius.
 ● El terapeuta ajuda al client a canviar activament creences i comportaments
contraproduents, autoderrotistes, rígids, catastrofistes i no objectius, demostrant la seva
irracionalitat per falta d’evidències.
● S’anomena Reestructuració Cognitiva la tècnica terapèutica consistent en analitzar
racionalment les creences, adonar-se de la seva irracionalitat i les seves conseqüències
emocionals i conductuals, i canviar-les per més racionals.

Teràpia racional-emotiva-conductual d’Ellis

● Events Activadors (A): FRACÀS en una feina o REBUIG de la parella.
● Creences Irracionals (B -beliefs-) (B): “Que horrible”, “He de tenir èxit”, “Soc despreciable”.
● Conseqüències Emocionals (C): Ansietat/depressió/sentir-se despreciable.
● Desafiar o Qüestionar aquestes Creences (D):
○ “Per què és horrible que jo fracassi?”
○ “Qui ha dit que jo hagi de triomfar?”
○ “Quina és l’evidència que soc despreciable si fracasso o soc rebutjat?”.
● Efecte Cognitiu Nou (E):
○ “No he de triomfar, tot i que m’agradaria fer-ho”.
○ “No sóc una persona despreciable per fracassar o ser rebutjada”.
○ “En aquest cas concret, sí que he fet quelcom mediocre, però probablement ho faré
millor en el futur”.

Teràpia cognitiva d’Aaron Beck (EEUU, 1928) → Teràpia cognitiva de la depressió: com pensem i
què pensem
1. Contingut en la depressió: triada cognitiva → visió negativa i distorsionada:
a. De si mateix
b. Del món
c. Del futur
2. Esquemes: patrons cognitius relativament estables en base als quals s’interpreten estímuls
concrets o conjunts de situacions → en la persona depresiva, aquests esquemes són:
a. Inadequats
b. Prepotents → tenen molta força i això fa que el pensament s’estengui.
c. Intrusius → no puc controlar-ho i m’envaeix.
3. Errors en el processament de la informació → produeixen distorsions cognitives (surt a
l’examen)
a. Raonament Dicotòmic: tendència a dividir els esdeveniments en oposats o a pensar
en termes d’extrems, sense terme mig
b. Abstracció Selectiva: Considerar que allò negatiu és més rellevant i està més present
en les situacions que allò positiu.
c. Generalització Excessiva: Arribar a grans conclusions sobre la base de dades
escasses.
d. Magnificació: Tendència a veure els esdeveniments com molt més importants,
amenaçants o catastròfics del que objectivament són (Ellis: Crear catàstrofes)
e. Inferència Arbitrària: Elaborar conclusions quan no es té una evidència o aquesta és
contrària a les conclusions
Teràpia → Reconèixer, interrompre i canviar pensaments, sentiments i conductes distorsionades, en un
procés d’interacció amb el client i de reeducació emocional, (reestructuració cognitiva).
 TEMA 8: TEORIES SISTEMÀTIQUES

A partir de la teoría general de sistemes (TGS) de Bertalanffy (1968), sobre la organització de molts
sistemes naturals.
La Psicologia Sistèmica crea una forma d’analitzar els diversos grups humans, en tant que sistemes
que interaccionen.
● Psicologia familiar
● Psicoteràpia individual (persona en el seu context)
● Psicologia educativa
● Psicologia de les organitzacions
● Psicologia social comunitària.

Característiques comunes
Els models de psicologia sistèmics emfatitzen el paper dels sistemes socials, o més exactament,
INTERPERSONALS.

EXAMEN → Sistema: És un conjunt d’unitats d’interacció amb relacions entre elles. L’estat de cada
unitat es veu afectat, condicionat o depèn de l’estat de les altres unitats.

Per a comprendre la conducta i l‘experiència d’un membre d’un sistema (Un individu d’una família,
Treballador d’una organització laboral, Estudiant d’una escola...) cal considerar les experiències i
conducta de la resta dels seus membres.

Origen
Diverses escoles sistèmiques, entre d’altres:
● EEUU: L’escola interaccional del MRI (Mental Research Institute). Palo Alto, Califòrnia. Bateson,
Watzlawick, et al.
● EUROPA: L’escola de Milà (Itàlia). Mara Selvini, et al.

Les influències recíproques entre aquestes escoles han estat molt freqüents.

Teràpia sistemàtica
● Eminentment pràctica.
● Objectiu → Comprendre i canviar les dinàmiques disfuncionals de les relacions (familiars,
laborals, socials...) que s’estableixen sovint, a través de la comunicació.

Característiques dels sistemes

La teràpia sistemàtica observa els fenòmens de manera circular (interactiva) i multi causal.

Cada sistema o grup té les seves regles de funcionament i s’auto-controla a través de fenòmens de
retroalimentació per a mantenir un estat d’equilibri.

Per tant, una característica fonamental dels sistemes és que s’organitzen en processos:
● Ex: La depressió d’una persona es manté perquè els seus familiars li resolen tots els
problemes i els fan sentir inútil.
Anàlisi d’un sistema
Per a comprendre un sistema, cal considerar:
● Els seus elements: qui el forma.
● Les propietats i comportaments dels seus elements.
● La interpretació entre ells, amb especial atenció a les pautes de comunicació.
● Les propietats de la totalitat: estructura límits, regulació, adaptació als canvis, etc.

8.1 Teories dels sistemes familiars

La família, com a sistema es compon de diversos subsistemes:

● Conjugal (marit-esposa/esposa-esposa/marit-marit)
● Parental (pare/mare – fill/a, pot arribar a incloure algun avi o fill amb funcions parentals).
● Germans

A més, el sistema és obert, en tant que intercanvia informació amb el medi (context cultural, polític,
econòmic) i altres sistemes (escola, amics, treball…).

Quatre estructures del funcionament familiar

1. ESTRUCTURA
Inclou:
● Grau de claredat o difusió dels límits entre els membres de la família (sistema). Són les regles
que defineixen qui participa amb qui i en quin tipus de situacions, i qui és exclòs d’aquest tipus
de situacions, i qui és exclòs d’aquest tipus de situacions.
○ Ex: Els nens no han de participar en les discussions dels pares, els fills grans tenen certs
drets negats als més petits, etc.

● Grau en què existeix una jerarquia (qui està a càrrec de qui i de què).
● Diferenciació: grau en qué membres de la família tenen identitats separades sense deixar de
mantenir el sentit de la família com un tot.
● Disfuncions importants associades a l’estructura familiar:
○ Triangulació: consisteix en l’intent d’emmascarar els conflictes interpersonals entre dues
persones, involucrant a una tercera. Les característiques de la tercera persona,
especialment els seus problemes, es converteixen en el focus de les interaccions en les que
participen les tres persones. Així, una parella amb dificultats matrimonials pot centrar-se en
algun trastorn d’un fill (problemes en l’escola, drogoaddicció) en lloc de en els seus
problemes matrimonials.
○ Coalició: consisteix en la unió entre dos membres d’una família en contra d’un tercer.
■ Ex: progenitor i fill en contra de l’altre progenitor.

2. INDEPENDÈNCIA I REGULACIÓ
La forma en com la família regula i manté el seu balanç d’interaccions. 2 patrons destacables:
● Causalitat circular: la interacció de A depèn de la conducta de B, i la conducta de B depèn de la
de A.
○ Ex: Un membre de la parella recrimina l’altre, l’altre es retreu generant més recriminacions.
 ○ Ex: L’iniciativa de B afavoreix la passivitat d’A i aquesta passivitat reforça la presa
d’iniciatives per part de B.

● Homeòstasi: els patrons d’interacció que existeixen en els sistemes tendeixen a ser molt
estables i predictibles, per tal que el sistema es mantingui. Qualsevol canvi percebut que
amenaci el sistema intentarà ser neutralitzat, actuant sobre la persona desviada per tal de que
s’adapti de nou, relegant-la o expulsant-la, mitjançant canvis compensatoris per part d’un altre o
altres membres del sistema.
○ Ex: Una dona critica el seu marit per la poca comunicació, amb la qual cosa la resposta
d’aquest és retreure’s encara més. Si en alguna ocasió ell explota dient que no vol parlar
perquè li preocupen coses de la seva feina, la dona pot contestar-li que només pensa en el
seu treball. Aquest comentari podria tenir la funció de restablir l’equilibri: mantenint de la
distància i nivell baix d’intimitat en la relació.

3. CAPACITAT D’ADAPTACIÓ O CANVI

Es refereix al grau en que el sistema pot canviar i desenvolupar un nou equilibri en resposta a crisis o
reptes a la seva estabilitat (naixement d’un fill, abandonament de la llar per part d’un fill, entrada en
l’adolescència, canvi de residència, pèrdua del treball, mort del cònjuge, divorci, embaràs de la filla
adolescent, etc.).

4. COMUNICACIÓ
Com es comuniquen els membres de la família. S’han distingit diversos principis bàsics de tipus
comunicacional (Teoría de la comunicación humana (Watzlawick, Beavin i Jackson, 1967).
● És Impossible no comunicar (una filla que està tancada a l’habitació també comunica)
● Tota comunicació presenta un aspecte de contingut i un relacional
● La incongruència entre els dos nivells de comunicació (de contingut i relacional) dona lloc a
missatges paradoxals (paradójicos).
○ Ex: Dir-li a algú d’una manera freda que se l’estima.

La naturalesa d’una relació (o context) depèn de la puntuació d’una sèrie d'esdeveniments repetitius
(qui fa què, a qui, en resposta a què) que introdueix el participant. S’anomena puntuació a la forma
d’organitzar els fets per tal que formin una seqüència ordenada. La falta d’acord respecte a la forma
de puntuar els successos és una causa freqüent de conflictes.
● Ex. Un adolescent diu no estudiar batxillerat perquè els seus pares l’obliguen, mentre que
aquests pensen que és un gandul.
● Ex: Si algú creu que li tenen mania actuarà amb tanta prevenció i desconfiança que aquests es
comportaran de manera sospitosa i la persona ho prendrà com una confirmació de la seva
conjectura, etc.

Les relacions poden ser sistemàtiques o complementàries:

● Simètriques: es basen en la igualtat en la conducta d’interacció; qualsevol dels participants pot,
donar un consell o formular una crítica.
● Complementària (jeràrquiques, polaritzades): aquelles en les que hi ha una gran diferència en la
conducta recíproca degut a que un membre està en una posició superior respecte a l’altre
 (professor-alumne, o pares i fills petits). Molts conflictes relacionals estan basats en que un no
accepta el tipus de relació que vol l’altre.

Patrons negatius de comunicació (Kendall I Norton-Ford 1982/1988):

● Culpar i criticar sense veure la pròpia responsabilitat i/o sense motivació per a canviar les coses.
● Endevinar els pensaments dels altres i actuar en conseqüència sense preguntar-los allò que
pensen i senten.
● Fer afirmacions incomplertes (Ex: “estic enfadat”, sense especificar per què).
● Prendre els esdeveniments modificables com si no ho fossin (“no puc aconseguir que els meus
fills em respectin”).
● Sobregeneralizar (“mai puc aconseguir res que valgui la pena”).

8.2 Etiologia dels trastorns

Etiología = causa
● Els trastorns psicològics sorgeixen quan:
○ Adaptar-se al sistema requereix pensar, sentir i/o actuar d’una manera que resulta
perjudicial.
○ Una persona intenta canviar les seves funcions o pautes d’interacció dintre del sistema
sense tenir poder o capacitat suficient per a vèncer o sortejar les resistències del sistema.

8.3 Teràpia

● Motiu de consulta: pacient problema. Des del punt de vista del motiu de consulta al psicòleg,
algú de la família (o sistema) es presenta assenyalant a un altre membre com el qui presenta el
problema (ídem professor-escola respecte alumne).
○ Ex: Si la nena no menja, hi ha un problema en el sistema familiar. Hem d’analitzar tot el
sistema.
○ Ex: Si un nen es agressiu, no es únicament problema d’aquell nen, sino, que pot haver un
problema en la dinámica académica.
● Anàlisi demanda: expressió disfunció sistema. Des del punt de vista del psicòleg, el pacient
identificat és considerat com una expressió (el símptoma) de la disfunció del sistema familiar
(tot i que el problema acompleix una funció dins la lògica interna del sistema).
● Objectiu terapèutic: canvis en el sistema. En conseqüència, la resolució del problema implica
canvis en el sistema i no simplement una modificació directa de les conductes problemàtiques,
és a dir, per exemple, no es faran canvis en la persona que expressa els problemes familiars, sinó
que es faran canvis en la família de forma general.
● La teràpia emfatitza el present i sol ser breu, normalment no passa de 20 sessions repartides al
llarg d’un màxim de dos anys.
● Es reconeix la importància de la cordialitat i empatia per part del terapeuta, unides,
generalment, a un estil directiu per part d’aquest (com a terapeuta, veig el que no funciona i hi
treballo directament).
 TEMA 9: SITUACIÓ ACTUAL I PERSPECTIVES DE FUTUR DE LA PSICOLOGIA

9.1 Funcions (rol) de la psicologia/psicòleg

● Avaluació/Psicodiagnòstic
○ Trastorns psicopatològics (i capacitats)
○ Selecció, avaluació del clima laboral, de les aptituds laborals
○ Intel·ligència, aptituds cognitives, orientació estudis/laboral
○ Peritatges forenses, idoneïtat de pares adoptius, risc de reincidència, etc.
○ A través d’entrevistes i tests
● Intervenció
● Docència
● Investigació
● Supervisió

9.2 Àmbits d’intervenció

● Clínica
○ Salut mental i addiccions
● Jurídic
● (Xarxa pública o Pràctica privada)
● Salut → Psicooncologia, Cures pal·liatives,
● Treball i Organitzacions
Prevenció
○ Selecció
● Consum, màrqueting
○ Formació, motivació
● Activitat física i esport
○ Lideratge
● Militar
○ Estrés laboral, burnout
● Trànsit i seguretat viària
○ Clima laboral, conflicte
● Mitjans de comunicació
● Educació
● Crisis, catàstrofes i emergències
○ Processos d’ensenyament i aprenentatge
● Neuropsicologia
○ Discapacitat, retràs mental
● Grups de població i edat: psicologia
○ Reeducació
infanto-juvenil, adults, psicogeriatria... gènere..
● Social
○ Maltracte, pobresa, immigració

9.3 Àrees de coneixement

Llistat no exhaustiu; descripció aproximativa i parcial.

● Història de la psicologia
○ Trajectòria històrica, comprensió de la psicologia contemporània, relació de la psicologia
amb altres disciplines, rol de la psicologia en la societat
● Psicologia bàsica
○ Estudi de processos mentals, sensació i percepció atenció memòria aprenentatge emoció i
cognició
○ Psicofisiologia, bases biològiques de la conducta, neuropsicologia (àmbit d’intervenció o
àrea de coneixement)
● Psicologia evolutiva
 ● Psicologia educativa
● Personalitat
● Psicología clínica: Psicopatología, psicodiagnòstic
● Psicoteràpia
● Psicologia del treball
● Psicologia social (àrea de coneixement o àmbit d’intervenció)

9.4 Escoles/orientacions

Cada una amb les seves teories i tècniques.

● Psicoanàlisi
● Cognitiu-conductual
● Humanisme
● Cognitivisme
● Sistèmica
● Constructivisme
● Centenars d’enfocs i tècniques: PNL (Psicologia Neurolingüística), Psicologia positiva,
Mindfulness, Rebirthing, Psicodrama, Bioenergètica…

L’arbre de la psicoteràpia
En l'actualitat existeixen més de 400 enfocs de psicoteràpia

La psicologia, ha fet les nostres vides significativament diferents?

● Tests i avaluació psicològica
L’avaluació sistemàtica ha substituït els judicis subjectius, sovint esbiaixats, de professors,
empresaris, clínics, etc.

● Reforç positiu
L’èmfasi inicial en castigar els errors i les conductes inapropiades s’ha anat substituint
gradualment pel reforç positiu de la resposta correcta i apropiada.

● Teràpies psicològiques
La psicologia ha ajudat a desmitificar la “bogeria”: ha aportat l’esperança de que els trastorns
emocionals i conductuals poden ser tractats amb èxit amb la teràpia apropiada. També es poden
resoldre problemes molt diversos com les addiccions, problemes de parella o timidesa.

9.5 Teoria sobre els factors comuns

● Es refereixen als factors comuns a tot tipus de psicoteràpies, també anomenats inespecífics
o generals.
● Sempre presents en qualsevol encontre terapèutic, son inevitables…
Factors comuns
● Tret d’un article
● L’autor considera que les característiques generals o comuns de qualsevol intervenció
psicoterapèutica pesen tant com les característiques específiques d’aquestes determinada
intervenció, per la qual cosa gairebé no existeixen diferències entre l’eficàcia de les diverses
intervencions.

Canvi terapèutic
● El canvi en la psicoterapia, segons un estudi, es deu a:
○ Característiques del pacient/problema: Motivació, gravetat del problema, temps
d’evolució del trastorn, (40%)
○ Els factors comuns a totes les teràpies: Empatia, relació d’ajuda, confrontació d’emocions,
(30%)
○ L’efecte placebo: Expectatives i esperances del pacient de que la psicoteràpia li serà
d’ajuda. (15%)
○ Les tècniques particulars d’enfoc: Associació lliure, exposició, anàlisis de cognicions,
reformulació del símptoma, exploració empàtica, (15%)

Preguntes i respostes examen:

- La psicologia comparada estudia la psicologia o el comportament animal (també inclou el
comportament humà). → watson comença la uni estudiant psico comparada

- La psicologia diferencial estudia les diferències entre individus (psicometria i tests mentals).
El primer que comença a fer psicologia diferencial és Walton.

- Brentano: la psicologia ha d’estudiar la consciència, però l’important d’aquesta consciència

és el dinamisme, els seus actes. Mètode: percepció interna o fenomenologia (observació
directa dels fenòmens). → brentano influeix en Freud pel dinamisme

- Pinell es el primer q treu les cadenes als malalts mentals. Hem d’ajudar al “boig”.

- Afirmació no correcte sobre la teràpia sistèmica:

- el pacient-identificat com el motiu de consulta és considerat com una expressió de
la disfunció del sistema
- el terapeuta analitza l'estructura, la regulació, adaptació als canvis d’aquests sistema
i la comunicació
- la resolució del problema passa per produir canvis directament a la conducta del
sistema
- es reconeix que la importancia de la cordialitat i la empatia i juntament amb un
treball directiu