PSICOLOGIA DE L’ACTIVITAT

FÍSICA I L’ESPORT

JOFRE GUIXÉ BERTRAN | 1r CAFE+Ed.Primària

TEMA 1: DEFINICIÓ I UBICACIÓ CONCEPTUAL
1.1. DEFINICIÓ DE PSICOLOGIA DE L’ESPORT
- “Ciència que estudia-optimitza els comportaments de relació humana en
l’àmbit de l’activitat física i l’esport”
- “Estudi de l’ànima, les seves facultats i operacions” Ciència de la vida mental
- Paraula grega psique: “ànima/alé vital” i logos: “misteri/tractat/Estudi/raó de
les coses”. Podríem dir “estudi de l’ànima/alè vital”, estudi de lo Psíquic.
- El psiquisme és com l’energia que forma part del nostre cos i que influeix en
els nostres estats d’ànims, en el nostre comportament.
- Ciència que estudia lo psíquic- la ment: Incloent les emocions, els pensaments i
el comportament observable.
- El coneixement i la realitat coneguda:
o El problema fonamental de la teoria del coneixement consisteix a
precisar degudament en quin sentit una idea o un concepte són
representacions mentals de les coses.
o Ens trobem entre el realisme (materialisme) i l’antirealisme, en les
seves formes d’idealisme i fenomenisme.

1.2. EL CONEIXEMENT HUMÀ

- Epistemologia, o filosofia de la ciència, és una reflexió crítica sobre el procés
del coneixement humà i els problemes que en ell es plantegen. L’objecte
d’estudi és el coneixement (interpretació o explicació del fenomen del
conèixer). Intervenen en aquest procés un subjecte i un objecte.
- El coneixement sobre l’home
o Mitjançant la producció d’una imatge, o d’una representació mental de
l’objecte, a causa d’una determinació o modificació que l’objecte causa
en el subjecte.
o Aquesta modificació no és res més que la percepció de l’objecte, en la
qual el subjecte- observador- que busca el conèixer no està merament
passiu i receptor, sinó receptar- interpretador.
 o L’objecte conegut ha de considerar-se sempre d’alguna manera
rellevant al subjecte, fins i tot en cas dels objectes ideals, com poden
ser, per exemple, les entitats matemàtiques.
o Els objectes coneguts, siguin reals, com les coses físiques del món, siguin
ideals, com els números i les figures geomètriques, haurien de ser, en
tant que coneguts, independents de l’esperit humà.
- Comportaments de relació:
o Amb mi mateix
o Amb els demés
o Amb els objectes
o Amb les normes
- En resum s’enriqueix per dues fonts:
o El materialisme- realitat material o corporal, (Epicureisme). Explicació
de lo superior per lo inferior i que utilitza com a mètode bàsic
l’observació.
o L’Idealisme- Interpretació Ideal. Tendència metafísica. Importància del
Món interior, del fenomen i que sol emprar el mètode de la
introspecció. (“Analitzar-se” a sí mateix per arribar al veritable
coneixement apropant-se a la realitat).
o Coneixement i realitat:
El realisme sosté l’existència independent de les coses, encara que no
siguin conegudes. L’objecte és independent del coneixement d’ell.
Tipus:
▪ El realisme natural, que no arriba a distingir entre l’objecte
conegut i el mateix objecte, perquè ignora l’elaboració de
l’objecte deguda a la percepció humana, les coses són tal com
les coneixen.
▪ El realisme crític, cal distingir entre les qualitats objectives i les
subjectives de l’objecte conegut: la millor expressió històrica
d’aquest realisme ha estat la teoria de les qualitats primàries i
secundàries.

Els antirealisme o interpretació intel·ligent de les coses, presenta les

formes d’Idealisme i fenomenisme. L’idealisme parteix de la idea de que
el coneixement que tenim de la realitat és una activitat de l’esperit.
 - L’estudi de la realitat: Objecte d’estudi

Tots les ciències tenen mètodes i objectius i es relacionen entre elles

1.3. UBICACIÓ CONCEPTUAL

- La psicologia estudia a l’home des d’una perspectiva de respecte cap a la
individualitat
- La psicologia no és una ciència natural, ja que explica comportaments molt
complexos
- L’adequada aplicació dels coneixement psicològics és garantia d’èxit
- La psicologia serveix per a optimitzar els individus i els processos en ells que
participen.
- Implica el comportament observable, el comportament cognitiu i el
comportament emocional.
- PSICOLOGIA: treball, esport (rendiment, exercici), salut, escolar
- Quatre fonts de pertorbació- falses opinions- impedeixen arribar a la plenitud
del coneixement:
o El temor als deus i al destí
o La por a la mort
o L’ànsia de plaers
o La por al dolor.

Quan els reconeixem com errors, deixen d’existir o de dominar-nos. La

conquesta de la felicitat, de l’ataraxia (impertorbabilitat) i de l’autarquia
(autosuficiència), exigeix que siguin dissipades les falses opinions per arribar al
coneixement.
Es necessària una adequada ciència de la naturalesa que allunyi el temor o lo
sobrenatural, i que ens mostri les veritables condicions de la natura.
Però és imprescindible reflexionar sobre les bases epistemològiques de com
adquirim el coneixement.
- PSICOLOGIA DEL RENDIMENT (guanyar-millorar): Motivació entrenament,
concentració, activació, confiança, competitivitat, cohesió, assessorament al
tècnic, optimització dels processos.
- PSICOLOGIA DE L’EXERCICI (Salut-cultura-educació-benestar): salut, qualitat
de vida, motivació, beneficis, adherència, individualitat, desenvolupament i
creixement, aprenentatge, monitor, lesió esportiva.
TEMA 2: L’EVOLUCIÓ Hª FINS EL EL S. XIX
2.1. EVOLUCIÓ Hª FINS EL RENAIXEMENT
1. Pensadors orientals
2. Grècia
3. Cristianisme
4. Islamisme
5. Renaixement

1. PENSADORS ORIENTALS
BUDISME
- “No et facis mal ni en facis els altres”
- Buscar la moderació en tot.
- Els principis ètics estan determinats per l’examen de si una acció pot ser
potencialment nociva o perjudicial per a un mateix o pels altres, i és aquesta
acció la que s’ha d’evitar.
- Ment hàbil: aquella que evita totes les accions propenses a causar sofriment o
remordiment. L’esforç i la intenció emprats determinaran la càrrega moral de
l’acció
- Fundador: BUDA: SIDDHARTHA GAUTAMA (566-486 a.C)
o Un dia passejant, veu al costat fosc de la seva vida: un vell, un malalt, un
pobre, un delinqüent i un mort. Passa a un ascetisme extrem
(allunyament de la vida quotidiana) però s’adona que no és una bona
solució. Descansant va vivenciar l’estat suprem de consciència conegut
com Nirvana (misteri de l’alliberament, moment d’absència de dolor).
No accepta ser una divinitat sinó un indicador del bon camí.
o El camí que condueix al NIRVANA és el noble camí dels 8pasos:
 TAOISME
- Els valors taoistes estan a la naturalesa, i la seva filosofia propugna l’harmonia
entre els mons natural i humà i la necessitat de defugir tota forma
d’organització- incloses política i ritual- que pugui distreure els homes de la
tranquil·litat amb l’univers.
- Individu- Pau interior- Llibertat
- Fer sense afectar (actuar sense actuar)
- “La vida és una harmonia preexistent i que cal afectar al mínim possible”
Evolució sostenible del s. XXI
- Fundador: LAOZI (LAO-TSE) s. VI a.C
o Tao: moviments que originen la Terra
o La vida es una contraposició entre Yin i Yang
o Virtuts del taoisme: Paciència, senzillesa i silenci

o La naturalesa es un bon modelo per a l’home

- Altres autors: CONFUCIO 551 a.C- 479 a.C
o Gran pensador xinès molt preocupat per a la moral i les tradicions del
seu país. El sistema filosòfic-polític està basat en la necessitat d’estudiar
els textos canònics i en la bondat, com a mitjà del perfeccionament
moral de l’individu.

2. GRECIA (S. VI A.C- III D.C)

- DEL MITE AL LOGOS: del discurs mític al discurs racional per interpretar la
realitat
- Els llegats de l’època grega son el bressol de la nostra cultura
democràtica (S.VI a.C)
- Els pensadors grecs són els pares del coneixement actual:
o Presocràtics: tales de Milet, heráclit, parmènides, pitàgores.
o Sofistes: protàgores, trasímaco, antifont
o Grans pensadors: Sòcrates, plató, aristòtels
o Euclides
- Filosofia hel·lenista:
o Estoïcisme: sèneca
o Epicureisme: epicur de Samos
o Escepticisme: pirró d’Elis
- SÓCRATES: Atenes 470a.C- 399 a.C
o L’home que volia saber. Gran pensador i defensor d’Atenes
o Mètode socràtic: passejant i dialogant arribarem a la veritat que si ho
és serà universal
o Aprendre no és donar respostes adequades, sinó plantejar preguntes
interessants.
o El discurs ha de tenir una finalitat moral.
- PLATÓ: Atenes 428a.C- 348a.C
o Veritable nom: Aristocles
o Deixeble de Sòcrates
o Funda les Acadèmies
o Afirma que l’ànima és immortal
- ARISTÒTELS: estagira 384a.C- Calcis 322 a.C
o Ingressa a l’acadèmia de Plató
o Educa el fill de Filipí de Macedònia (Alexandre Magne)
o Funda el Liceu en Atenes
o Estudia al ser humà i la seva vida en societat.
o Pare de la psicologia
- HIPÒCRATES : 460-377 a.C
o Posa en dubte la idea que la malaltia era un càstig enviat per Deu i va
descobrir la relació entre malaltia i les condicions precàries del medi.
Pare de la medicina, medicina preventiva. Se l’associa al Jurament
hipocràtic.
- EPICUREISME: s. IV i III a.C MATERIALISME!!!
o Formada pels seguidors de les idees d’Epicur, es reunien al jardí de
casa seva i li posa el nom de “l’escola del jardí”
o Entén la filosofia com l’estudi de la felicitat humana i valoren la
comoditat del COS.

- ESCEPTICISME (s.III a.C)

o Mantenen que la ment humana no és capaç d’arribar al veritable
coneixement. Plantegen que hem de parlar del coneixement probable i
temporal
- ESTOÏCISME (s.III a.d.C fins ara.)
o Comprensió conceptual produïda per un judici que, si és evident i no és
contradictori, és considerat verdader.
o El coneixement s’origina a partir de les impressions rebudes pels sentits,
de manera que les sensacions són la font i originen de tot procés
cognoscitiu.
o El cos està format per matèria i esperit- que li dona sentit.
L’esperit és corpori, però no matèria-.
o La vida és un canvi continu, que segueix un cicle marcat: etern i idèntic.
o Hi ha una determinisme còsmic que és la llei que regeix
l’univers (la vida).

3. CRISTIANISME S. I FINS L’ACTUALITAT

- DEL LOGOS A LA CREENÇA: del discurs racional al discurs religiós per a
interpretar la realitat
- Neix dins del judaisme
- Canvia l’actitud pagana, augmenta els valors morals, realça a l’home dins
l’univers. Ajusta els comportaments cap a la bondat i l’amor a la naturalesa i
als altres (no hi ha esclavitud, impotència per la dignitat
- El concepte de família és importantíssim per desenvolupar societat
- Coneixement teocèntric. Por a la raó
o POSITIU: importància de l’estudi de l’home per a la
representació de Deu
o NEGATIU: control manipulador del coneixement. L’església
catòlica exerceix un control ideològic selectiu sobre societats.
- Fundador: JESÚS DE NATZARET 1 Belem- 33 Jerusalem
o Fill de DEU: DEU. No és un profeta o il·luminat. Es configura
l’església catòlica qui vetlla pel dogma.

4. ISLAMISME S. VII D.C

- Codi de conductes (creences i deures), interpretat, de vegades, com a proposta
política de guerra santa.
o Creences: el més enllà (cel i infern). Els llibres sagrats: El corà (la fi del
mon)
 o Deures: actes de fe, les 5 oracions diàries, dejuni (a partir dels
10 anys durant 1mes: Ramadà), l’almoina, peregrinació,
guerra santa.
- Passió intensa per la vida i cap por a la mort.
- Fundador: MAHOMA (570 d.C- 632 d.C)
o Submissió a Deu. S’enfronta a un poble escèptic, sensual que creia en
els esperits de la naturalesa per passar al monoteisme d’un únic Deu.
“Deu li ordena combatre als pagans”

5. RENAIXEMENT
L’ORIGEN DE LA UNIVERSITAT (s.XIII)

- Destacarem que “universitat” en el seu origen no indicava un centre d’estudis

sinó una associació corporativa que protegia els interessos de les persones
dedicades a l’ofici del saber.
- El terme més antic i que es continua usant durant molt temps és STUDIUM o
STUDIUM GENERALE
- El 1261, apareix en la història el nom concret de “Universitas
Parisiensis”, universitat de parís, un terme semblant a l’actual.
- F. BACON (1561-1626)
o Utilitza el mètode experimental com instrument necessari en la recerca
del coneixement.
o “Tot s’aprèn per mitjà de l’experiència”. Rebutja l’innatisme.
- GALILEU GALILEI (1564-1642)
o Teoria heliocèntrica (Copernic)
o Construeix un gran telescopi i formula lleis sobre la gravitació i
relativitat del moviment terrestre. Es jutjat per les seves afirmacions
sobre el moviment de la terra al 1616
- DESCARTES: ment i cos
o Dualisme en l’estudi de l’home.
o Observació i experimentació+ formulació matemàtica)
o Accepta l’innatisme “Deu marca en nosaltres part del coneixement que
tenim”. “Les idees bàsiques són innates i no depenen de l’experiència”.
o Pensament lògic-deductiu. Se’l considera el primer idealista
modern.
 o Li interessa el comportament humà: C.Voluntari (ànima)- Filòsofs-
Psicòlegs. C.involuntari (sistema mecànic)-fisiòlegs- Psicòlegs.
o Dues substàncies diferents: cos i ànima (ment)
o Essència del cos: extensió. I és espacial i extensió material. Ment:
pensament. I no té extensió ni matèria.
o Cos: mecanisme que pot executar moltes accions sobre si
mateix sense la intervenció de l’ànima.
o Ànima-ment: és pura substància pensant que pot, però no sempre,
regular el cos.
o Com el cos espacial pot afectar o ser afectat per la ment (no extensa) no
pot ser entès, ni en termes espacials ni no espacials. Diríem que està
més enllà de la nostra capacitat de compendre com el cos i la ment estan
units, o, en interacció. Es refereix a aquest dilema com el “Punt mort
cartesià”.
o El nexe d’unió entre cos-ment el situa a la glàndula pineal en el cervell.
2.2. ELS CORRENTS DEL PENSAMENT
1. L’empirisme
2. L’Associacionisme
3. Racionalisme

1. EMPIRISME (1600-1800 dC)

- Aprenentatge per experiència, visió materialista de l’home
- Rebutja l’innatisme i el dualisme de Descartes i donen mé
s importància a l’experiència que a la raó
- Impulsor: HOBBES (1588-1679)

o Experiència és la base del coneixement. Els sentits com a eina única de

l’home cap al saber. Convençut de les seves creences “aquí descansa la
veritable pedra filosofal”.
- LOCKE (1632-1704)
o Empirista. Rebutja innatisme, les experiències s’acumulen en la ment
(per mitjà dels sentits o per la raó), agnòstic amb els dogmes religiosos.
HUME (1711-1776)
o Per a ell el coneixement és subjectiu. Anti innatista.
o Els elements de la consciència son les sensacions i les idees
son les representacions d’aquestes.
o Amb semblança, contigüitat i causalitat se generen les idees més
complexes.
- Altres autors: Berkeley, John Stuart Mill
2. ASSOCIACIONISME
- Explica lo psíquic per l’associació de sensacions i/o idees.
- S’aprèn per situacions properes en espai/temps
- Comportament: vital (involuntari), voluntari: cap a l’objecte (desig) i
d’allunyament (rebuig).
- Fundador: HARTLEY (1705-1757)
o Dualista.
o Les idees i les sensacions corren en paral·lel amb lo corporal però no
corresponen al mateix.
o Representa una visió més idealista de l’home en referència a la
dels empiristes.

3. RACIONALISME S. XVIII)
- Es basa en que el coneixement és la intel·lectualitat i la deducció corresponent.
- S’oposen a la importància de les sensacions per a l’aprenentatge
- La raó és la facultat de pensar, i te poder il·limitat.
- Els interessa la matemàtica, continuen idees de Plató
- “Les coses són i nosaltres apercebem una part”
- KANT (1724-1804)
o Realitat complexa i no està en els conceptes. La realitat és l’ordenació
adequada de les dades, percebudes pels nostres sentits. No hi ha
coneixement explícit dels supòsits, la teologia ni la metafísica. La raó es
determina per principis universals vàlids per a ser racional (imperatiu
categòric).
o Intenta aportar llum entre l’empirisme, racionalisme i morlsime
o Els fenòmens psíquics es redueixen en 3: el coneixement (raó), els
sentiments (emocions) i la volició (voluntat)
 o Tracta de confirmar la validesa objectiva del coneixement defensada pel
racionalisme, acceptant la subjectivitat i parcialitat perceptiva.
o El problema es desplaça de l’objecte percebut al subjecte
perceptor.

2.3. EL SEGLE XIX

- El coneixement en el s. XIX
o Gran desenvolupament de la física, matemàtica, química i medicina.
o Necessitat de posar ordre en el concepte ment-cos
o De l’epistemologia e la ment a la del sistema nerviós
o Origen de la metodologia experimental

1. El positivisme (A. Comte)

2. Evolució de la fisiologia
3. Evolucionisme
4. Psicofísics
1. POSITIVISME (s.XIX)
- Integra propostes de l’empirisme i de l’associacionisme. Defensarà l’esperit
natural i científic davant de les tendències metafísiques i religioses del
romanticisme.
- S’estudia a l’home sota un enfocament científic. Importància del mètode i no
de l’investigador. Importància instrumentació per a la correcta obtenció de
dades de la naturalesa.
- El seu objecte d’estudi son els fets i les relacions que es poden observar entre
ells. Rebutgen les explicacions metafísiques, idealistes... Coneixemnt científic
base de totes les ciències.
- Fundador: A.COMTE (1798-1857)
o Observació de fets, constàncies i formulació de lleis
o La filosofia sorgeix de la col·lectivitat, no de l’individu
o S’oposen al catolicisme
2. EVOLUCIÓ DE LA FISIOLOGIA
- 1ª meitat del s. XIX
- Ciència que estudia les funcions vitals dels organismes.
- Destaquen (estudi dels òrgans dels sentits, dels
receptors i frenològics)
- Origen de les malalties mentals.
- MAGENDIE (1783-1855)
o Estudia efecte drogues, incorporació de la morfina, funcions del
sistema nerviós.
o Sensació (de l’òrgan del centre) i resposta (del centre a l’òrgan): LEY DE
LA CONDUCCIÓN

3. EVOLUCIONISME
- DARWIN (1809-1882)
o Fundador de la teoria evolucionista: evolució de les especies per
selecció natural: supervivència, adaptació, procreació (mutació),
selecció.
o Les especies no son immutables.
o “viure és lluitar per la supervivència”

4. PSICOFÍSICS (VEUEN COSES QUE NO ES PODEN EXPLICAR AMB FÍSICA)

- Müller enuncia la doctrina de les energies nervioses específiques,
fonamentalment 2 principis:

o 1r: la emnt no és directament conscient dels objectes en el mon físic,

sinó d’estats en el sistema nerviós. El sistema nerviós serveix
d’intermediari entre el mon i la Mente i imposa així la seva pròpia
naturalesa als processos mentals.
o 2n: les qualitats dels nervis sensorials- dels que la ment rep el
coneixement de la sensació- son específics als diversos sentits, el nervi
de la visió serà normalment intangible al so així com el nervi de l’audició
ho serà per a la llum
(la especialització no explica la complexitat en fer les coses)
 - Després dels psicofísics:
o 1. La relació de la ment amb el cervell- sistema nerviós
o 2. La relació de la ment amb el coneixement del mon estaran
inexcusablement unides.
- Amb el principi d’especificat es posa les bases per a l’eventual localització de la
funció cortical, tal i com s’estudia en els estudis de psicologia del s.XX
- S’interessen el l’estudi de les qualitats sensorials lligades a centres
especialitzats del còrtex vertebral i desenvolupen una psicologia cerebral.
- Pare de la psicofísica: GUSTAV THEODOR FECHNER
- JOHANNES MÜLLER
o Afirma que la percepció no depèn únicament de l’estímul
o L’excitació de nervi de la visió fa percebre imatges fins i tot amb els ulls
tancats. Elabora la llei de les energies específiques
- SENSACIONS I INTERPRETACIONS. Realitats i
il·lusions perceptives. Què és una il·lusió?
o Il·lusió: representació errònia de la realitat per imaginació o engany
dels sentits. (figures ambigües)
- Altres autors: weber, flourens, broca

TEMA 3: EL SEGLE XX
- Final de la introspecció com a mètode
- És la consolidació de la malaltia mental, de la psicologia dels nens i dels
individus infradotats
- La diferenciació epistemològica de la psicologia com a ciència de la Ment (lo
psíquic). Diferenciat de la filosofia i fisiologia.
- Evolució de la visió materialista de l’home
- Augment de la capacitat diagnòstica a partir dels test, Galton, va utilitzar per
1a vegada els tests per a mesurar les diferències indv.
3.1. CORRENTS DEL PENSAMENT
- Estructuralisme
- Funcionalisme
3.2. ESCOLES EN PSICOLOGIA
- La psicoanàlisi
- La Gestalt
- El conductisme
3.3. EVOLUCIÓ ACTUAL
3.1. CORRENTS DEL PENSAMENT
1. ESTRUCTURALISME
- La ment és una estructura preparada per emmagatzemar informació en idees
simples, separades que, per associació, van formant entitats més complexes
- Estudia l’estructura (basat en físics de l’època)
- Organisme respon en global.
- “El tot no és igual a la suma de les parts”
- Anti laboratoris- antireduccionistes- antiatomistes
- Estudien ment humana (sensacions i percepcions)
- Concepció globalista
- Utilitzen la introspecció analítica.
- Wilhelm Wundt (1832-1920)
o El laboratori de Wundt: El mètode: descripció dels factors de
l’experiència immediata per individus entrenats en introspecció. Pretén
analitzar els elements que constitueixen els processos conscients.
Objecte: contingut de la consciència immediata. Evidència:
observacional i experimental. Context: de la realitat al lavoratori
- Edward titchener (1867-1927)
o Epistemologia “La psicologia és la ciència de la consciència”
o Defineix la psico com l’estudi dels processos mentals que es
donen en un moment determinat.
o Aprenem per l’apercepció: experiència percebuda.
o La psicologia entre la filosofia especulativa i la fisiologia objectiva.
L’objecte d’estudi és l’experiència conscient de la persona que aprèn.
2. FUNCIONALISME
- Els processos mentals no son elements estàtics i simples, sinó operacions útils
per a adaptar-se al medi i sobreviure en funció de les necessitats.

- L’experiència és el punt de partida per a examinar el pensament (empirisme).

Però la seva visió millora el punt de vista empirista quan accepten que les
idees simples no són còpies simples de dades del medi, ni que les idees es
generen per associacions, sinó que son el fruit del pensament i de l’estudi
(racionalisme).
- Estudia la funció del comportament: adaptació (em trec jersei si clr)
 - Evolucionistes
- Son atomistes i treballen en els laboratoris. (de complex o faig simple
- Visió materialista de l’home, empiristes i positivistes (anàlisis, datos)
- Importància del mètode científic: observació i experimentació
- WILLIAM JAMES (1842-1910)
o Reconeix complexitat del coneixement (Kant), empirista radical,
enfocament biològic en l’aprenentatge humà, emocions i motivació.
- JOHN DEWELL (1859-1952)
o Atomista, empirista. L’interessa aprenentatge humà. Anta
estructuralista. Estudia l’home en relació a perills quotidians. Precursor
de la pedagogia actual.
3.2. ESCOLES
1. PSICOANÀLISI
- S. FREUD (1856-1939)
o Teoria psicoanàlisi: conceptes explicatius
intel·ligents metafísics.
o Interpretació somnis
o Generalitzacions a partir de fenòmens observats
o Metge, al seu pavelló anaven mirant la gent que tenia coses
psicològiques iguals i anava classificant. Una noia amb el braç i la mà
enguixat i és psicològic (perquè la volen fer casar amb un home ric i ella
no vol) i Freud la tracta amb hipnosi i acaba movent la mà.
o “Si el sueño es un fenómeno somático no nos concierne, solo nos
interesa si se puede considerar un fenómeno mental”. No ens serveix...
Aprender su mente se deja ir explicando coses.
- PERSONALITAT
o Estructura de la personalitat
CONSCIENT: realitat percebuda
CENSURA: filtre de control de sensacions, desitjos i records
INCONSCIENT: pulsions primàries
o La dinàmica de la personalitat té 3instàncies explicatives:
▪ Allò: animal. Perquè m’agrada dormir a les tardes
censura

▪ Jo: el meu comportament. No ho faig, ja ho faré

 ▪ Super jo: moral. Vull estudiar 2h cada dia
(censura: agafar allò i intentar treure-ho, si és homosexual, vago...)
- FASES EVOLUTIVES (diferents períodes a la vida)
o F. Oral: 18mesos en evolució normal. Tot en la boc
a (sexualitat). Com el bebè busca la teta
o F.Sàdica-anal: 3anys “. El bebè es caga, es pixa
o F. Fàlica edípica: dels 3 als 5 “.
o F. De latència: dels 6-11. Primària. Nens macos

o F. Genital. 12, preadolescents

o F. Pre maduresa: 18
o F. Maduresa? Pot ser que hi hagi gent que hi arribi als 50 o mai Procés
psicològic (pot haver-hi alguna etapa no superada) complex dedipo: m’agrada
la mama perquè em cuida però llavors arriba el pare i no li agrada. Electra: el
seu pare es lu més per la nena i fracassa amb les relacions perquè té el llindar
massa alt pel seu pare.
TERAPIA VERBAL NO DIRECTIVA PER ASSOCIACIONS
Parlant comencen per tonteries i acaba treient-li el problema greu. Associacions:
entre els macarrons que has menjat per dinar surt que la seva mare la pica.
- Autors: A.Freud (com he de superar els obstacles, problemes, culpant sempre
a l’altre), Spitz (importància als 2primera anys de vida en l’estudi del nen),
Harlow (jo neixo en blanc i van escrivint-me coses a dins i si totes son dolentes
estaré malament), Lacan (perquè aquest home arriba a casa i pica la dona? El
sistema en què estàs t’influeix).
2. LA GESTALT
- WERTHEIMER (1880-1941)
o Estudia moviment aparent: llums. Feia experiments amb una màquina
amb llums i fa sistema lumínic, senyals...
- S’inicia +- 1912
- Estudis percepció humana
- Segueixen idees de Kant i treballs de psicofísics
- Interessats en l’experiència subjectiva (significats atribuïts per les persones als
objectes)
- Utilitzen introspecció i observació
- “El tot és més que la suma de les parts”
- Estructuralistes
- Importància del context i de la globalitat del fet estudiat
- Psicòlegs de CAMP
A B relació entre partícules=relació individu entorn
1) Explicació conducta com un camp electromagnètic
2) Anta atomistes: estudis en lloc (camp) i no en laboratoris

- Cal estudiar l’individu, per comprendre el seu comportament

- Ataquen el reduccionisme propi del positivisme
- Estan molt influenciats per l’estructuralisme

- S’oposen a l’associacionisme ja que consideren simplistes els seus

raonaments sobre la percepció dels objectes E O R

- PERCEPCIÓ

o Procés d’extracció del medi

o Les percepcions es fan de forma automàtica
o Els sentits subministren informació no elaborada

o El cervell organitza i interpreta les dades

o Les percepcions són inexactes i parcials
o Interpretació de les sensacions subministrades
o Reaccionem selectivament a una part dels estímuls sensorials (focus
atencional).
o Principis:
▪ Constància: grandària, forma i el color d’un objecte no
varia el concepte quan el tinc clarament classificat

▪ Relació figura-fons: les figures es veuen ressaltades del fons

on es troben
▪ Agrupació: es tendeix a agrupar elements separats per a
configurar un objecte conegut
Semblances/figures irregulars/proximitat/continuïtat/tancament
 VISIÓ Orientació i acomodació
Selecció dins del camp visual (atenció
visual) RENDIMENT

PERCEPCIÓ FOCUS ATENCIONAL

(selectiu) CONCENTRAT (conscient)

RENDIMENT

- Altres autors: Dilthey, Windelband, Köhler

3. CONDUCTISME (BEHAVIORISME)

- Empiristes, associacionistes, funcionalistes i sobre tot positivistes

- Estudi de la conducta observable

- L’observació objectiva i l’experimentació, son els únics mètodes vàlids

- Rebutgen la introspecció i els plantejaments metafísics

- PRINCIPIS:

o Objecte d’estudi: conducta

o S’ha de descriure, explicar, predir i controlar la conducta
o El medi és el factor clau per al desenvolupament de les
diferències d’aptitud i personalitat.
o L’aprenentatge és un tema bàsic i fonamental
o Es rebutja la introspecció
o El mètode d’estudi és el científic (Ob+Ex)
o Els estudis de laboratori són un bon sistema per a millorar el
coneixement que tenim
o El psicòleg ha de ser pràctic i eficaç davant els problemes
o S’accepta el test com a mitjà objectiu d’informació
o La conducta animal s’ha d’estudiar com la humana
- Fundador: J.B.WATSON (1878-1958)

o Estudi conducta observable, relació entre el comportament animal i

el de l’home, psicologia ciència del comportament humà i no la de la
consciència. Psicòlegs han de ser objectius i pràctics i no
interpretatius.
- B.F. SKINNER (1904-1990)
o Continua idees de Watson.
o Fundador del neo-conductisme
- Altres autors: Pavlov, McDougall, Guthrie, Hull, Tolman, Razran,
Bechterev
- Estímul---0---resposta (l’organisme influencia la resposta.
Depenent de l’organització la resposta serà una o altra)
3.3. L’EVOLUCIÓ ACTUAL

- Psicosocioanàlisi
- Cognitivisme
- Constructivisme
- Humanisme
- Neoconductisme

1. PSICOSOCIOANÀLISI
- Evolució de la psicoanàlisi a partir de les idees de Lacan. Explica el
comportament i les disfuncions dels homes com a conseqüència de l’efecte de
la societat sobre l’individu. A partir de 1970.
2. COGNITIVISME
- Evolució de la Gestalt. Mitjans segle XX. Com a relació que busca una
fonamentació centrada en els processos mentals humans i no com una
generalització de la conducta animal o conducta observable humana per a
explicar el desenvolupament i l’aprenentatge dels homes. Es proposen centrar-
se en l’estudi dels processos interns de l’individu, en la forma de captar la
informació per mitjà de la percepció, de la comprensió, del llenguatge, del
raonament, del pensament...
- La intel·ligència: és un constructe que explica la capacitat per a aprendre i
resoldre situacions. Aquesta capacitat es basa en varies habilitats: memòria,
percepció, comprensió i expressió verbal i numèrica...
3. CONSTRUCTIVISME
- Evolució del cognitivisme. Corrent que afirma que el coneixement de totes les
coses és un procés “mental” de l’individu, que creix i es configura a mesura que
aquest aprenent obté la informació i interactua amb l’entorn.
- Importància del mapa conceptual.
- L’alumne va construint els seus esquemes de coneixement propis amb les seves
experiències educatives anteriors, esquemes que possibilitaran la interpretació
dels nous coneixements.

4. HUMANISME
- Evolució de la gestalt. Neix com a reacció als academicismes de la psicoanàlisis i
del conductivisme.
- Principis humanistes:
o Èmfasi en lo únic de cada persona: el ser humà és considerat únic i
irrepetible
o Confiança en la naturalesa bona de l’home: el ser humà és de naturalesa
bona i amb tendència innata a la autorealització
o Concepte de consciència ampliat: la consciència que tenim de nosaltres
mateixos i la forma en que ens identifiquem com a un jo, es un dels
estats de consciència als que podem arribar.
o Transcendència del JO i direccionalment cap a una visió integradora (la
totalitat): la tendència en el seu curs de la nostra evolució ens porta a
l’autorealització i a tenir cada vegada més un sentit integrador de la
realitat
o Superació de la dicotomia Ment/Cos: parteix des d’un reconeixement
del cos com una font vàlida de missatges sobre la realitat, i sobre el que
som, fem i sentim. La ment és cos i el cos Ment.
o Equilibri entre raó i emoció: l’occident ha valorat més lo racional sobre
lo emocional, l’acció en front a la contemplació.
Això produeix un desequilibri en el nostre organisme
o Valoració d’una comunicació que implica el reconeixement de l’altre. Els
altres no són objectes, o mitjans per a la meva comoditat, és important
per aquesta escola.
 5. NEOCONDUCTISME
- Evolució del conductisme a partir idees Skinner. Donarà peu al neoconductisme
metodològic i al no metodològic (accepten estudiar termes com la imatge
personal, sentiments...)

TEMA 4: EL MODEL INTERCONDUCTUAL

- Fundador: J.R.KANTOR (1888-1984)
o El seu referent històric és Kant.

4.1. CONCEPTUALITZACIONS

- Objecte
- Estímul: part o canvi de l’ambient que pot ser percebut pel subjecte
- Resposta: moviment o secreció glandular: diamant dels sims

- La funció E i la funció R són les que defineixen les característiques de la

interacció
Els dos camps s’afecten, intercanvi constant. Si Pablo

parla a classe molesta a Palmi

¿Laura siusplau t’aixeques? R1, camp B E1: que la laura

s’hagi aixecat. Camp A: Palmi

Comportament àrbit R. Lo que fan els altres jugadors,

entrenador.. per ells és R però per nosaltres que ho estudiem és E
- Corrent entre el Neoconductisme no metodològic (funcionalisme) i la gestalt
actual (estructuralisme)
o Interacció: procés d’intercanvi continu entre l’organisme total i
el medi.
o Conducta: és més que la part observable o reproduïble d’un
procés d’intercanvi. (part de la interacció )
 4.1. L’ORGANITZACIÓ DE LA REALITAT

4.2. NIVELLS D’INTERACCIÓ HUMANA

- Nivell 0: reaccions o característiques químiques o físiques del medi que

han adquirit la seva funcionalitat per elements genètics. Ho tenim tots. Ex:
quan ens punxem amb una xinxeta cridem
- Nivell 1: reaccions o característiques químiques o físiques del medi que han
adquirit la seva funcionalitat per factors apressos individuals. Ex: el cor et va a
cent perquè estas molt lluny de la porta d’emergencia. No tots ho tenim.
- Nivell 2: com fer

- Nivell 3: quan fer

- Nivell 5: fa ús de conceptes simbòlics

EXEMPLES:
- Nivell 0: suar per a l’excés de calor

- Nivell 1: reacció de por davant d’una multitud

- Nivell 2: la tècnica com agafar el boli
- Nivell 3: la decisió d’assentar-se més aprop o més lluny depenent de si vull
agafar els apunts
- Nivell 4: explicar d’una manera col·loquial el que vaig supar ahir als

meus companys
 - Nivell 5: definir i explicar perquè és juga de tal manera al korball. (el que un
nen petit no sap fer), conceptes abstractes.
4.3. CAMP PSICOLÒGIC
A: Intersecció: definir-la específicament. Company pujant-se a sobre la cadira per
encentre el projector a ordre del professor i dins del públic. NIVELL 4 (però com que els
superiors impliquen als inferiors també serà 4,2,1,0).
B: Factors disposicionals
- B1: hª d’interaccions: quantes vegades aquesta persona ha fet això. És la 1a
vegada que ho fa, cap vegada. Si ho hagués fet més cops s’hauria d’indicar la
capacitat d’èxit 2/3
- B2: factors situacionals
o Intern
▪ Físic: biotip. Si és alt, com és.. És alt i l’ha agafat
▪ Psíquic: nerviós, motivat per l’assignatura, content..
o Extern: n’hi ha milers com el que veig per la finestra. Els
importants serien cadira i projector, característiques profe-grup
C: MEDI DE CONTACTE
- C1: físic-químic: només posarem “es compleix”. Màxima/mínima
pressió atmosfèrica...
- C2: normatiu
o Social: venir dutxat, vestir-se... Pròpia d’una cultura
occidental, si la cultura és diferent canvia la disciplina.
o Institucional: centre universitari en una aula: alumnes, profe,
cordialitat, disciplina...
o Específica: la fa el professor o director de grup. La indicació del
professor que diu que vagi a davant, pugi la cadira i obri el projector.

- APORTACIONS DEL MODEL INTERCONDUCTUAL:

o Concepte d’interacció, conducta com a procés d’intercanvi, dinàmic i
constant. Individualitat i globalitat. Nivell explicatius de la realitat.
Nivells d’interacció dels humans. Anàlisi del camp psicològic.
5. LA MENT
-No existeix com a tal, sinó els processos mentals.
-En tot cas és un constructe ja que no es correspon a extensió. Vinculat al cervell però
que l’Emergeix.
-Definit com un procés auto-biogràfic que inclou els comportaments observables,
emocionals i cognitius modulant les relacions amb les persones.
1. Procés: naturalesa dinàmica de les interaciions que el van configurant.
2. Auto-biogràfic: acumulatiu, hª personal.
3. Comportaments.
4. Modula: influencia les interaccions, no les determina com a reacció.
5. Relacions de les persones: interaccions que viu l’individu amb ell mateix, els
altres, els objectes i les normes.
6. LA CONSCIÈNCIA
El llenguatge possibilita el ser conscients, dels processos mentals.
7. NIVELLS D’INTERACCIÓ
-Funció contextual: N1. Reaccions a característiques del medi.
-Funció suplementaria: N2. Comportaments voluntaris simples.
-Funció selectora: N3. Comportaments de discriminar situacions i respondre
voluntari.
-Funció substitutiva referencial: N4.Llenguatge referent espai-temps.
-Funció substitutiva no referencial: N5. Meta llenguatge, simbòlic.
8. APORTACIONS DEL MEDI INTERCONDUCTUAL
-Evolució del funcionalisme actual.
-Concepte d’Interacció.
-Conducta com un procés més complex i continu (observable + cognitiu +
emocional).
-Individualitat i globalitat.
-4 nivells explicatius de la realitat (piràmide).
-L'anàlisi del camp psicològic

-Genètica
VARIABLES → -Funcionament fisiològic
BIOLÒGIQUES - Estructura
-Afectacions externes/internes
 ↕
-Repertoris virtuals (creences, conceptes)
SALUT/MALALTIA ↔ VARIABLES → -Hàbits de vida
PSICOLÒGIQUES -Repertori emocional

↕
-Interaccions personals
VARIABLES SOCIALS → -Interaccions grupals/familiars
(CONTEXTS) -Context comunitari
-Context cultural
-Context macrosocial

9. CONSCIENT I SUBCONSCIENT
Comparem el que es veu de cada persona i amb el que no es veu amb un
iceberg.
PART CONSCIENT: Les meves accions, actituds i aptituds. Les meves creences,
potenciadores i limitants. Preguntes: On, quan, què, com i perquè?
PART INCONSCIENT: Els meus valors, la meva identitat i transpersonal.
Preguntes: què m’importa, qui sóc, per a què?