Kílian Beltran

RESUM FILOSOFIA
UNITAT 1
a
Que es la filosofia
La filosofia és una activitat intel·lectual, és una manera de reflexionar i discutir sobre preguntes
que ens interessen i que no tenen una resposta definida. Moltes d’aquestes es poden respondre
amb el sentit comú.
Aquesta reflexió és crítica, nomes accepta respostes ben raonades i justificades, aspira a la
màxima claredat i els seus resultats es basen en bones raons.
Els filòsofs analitzen i aclareixen conceptes, els defineixen. Dialoguen i discuteixen entre ells
utilitzant arguments.

A més és un coneixement racional, es pot considerar un conjunt d’idees argumentades sobre certs
temes i no només una opinió subjectiva.

o Historia de la filosofia: la suma de les idees dels filòsofs del passat.

o Filosofia occidental: apareix a les ciutats gregues (VI aC) com a crítica del pensament arcaic
(antic de caràcter misticoreligiós i sense crítica (això i prou)).

Branques de la filosofia
La metafísica o teoria de la existència: estudia la naturalesa de l’existència, la realitat, l’ànima,
Déu, l’espai, el temps...
L’epistemologia o teoria del coneixement (gnoseologia): estudia els problemes relacionats amb el
coneixement, els seus límits i els criteris de veritat i certesa.
L’antropologia: estudia l’ésser humà de forma general (biològica, cultural, social). Quina es la
naturalesa racional, social... i definir el seu concepte.
La filosofia de l’acció: són les reflexions sobre la pràctica humana (accions generals, racionals,
morals...). Algunes de aquestes també són estudiades per la filosofia del valor ( l’ètica, la
política).
Filosofia política: qüestions sobre el govern, ciutadà, organització de l’Estat... a través de
preguntes generals (es necessari el govern, s’han de seguir les lleis, son injustes...).
Lògica: estudia els raonaments i la validesa que tenen. Un llenguatge on no hi ha cap error. Si
P→Q.
- Desenvolupada per Aristòtil.
- Ciència formal com les matemàtiques (sense contingut empíric (abstractes, no parlen
de cap parcel·la de la realitat)).
Kílian Beltran

Utilitat de la filosofia
Utilitat teòrica: respon a la necessitat humana del saber. Serveix per a donar respostes a les
nostres preguntes i saciar la nostra curiositat intel·lectual. A més també per a conèixer la veritat,
sortir de la confusió, prevenir la ignorància, prevenir l’error, els prejudicis i les actituds
dogmàtiques, i avaluar la racionalitat de les creences. És el pas anterior de la ciència
(una antesala).
Utilitat pràctica: intenta descobrir la millor forma de vida, explicar-la i fonamentar-la. Ajuda a
desenvolupar persones cíviques. És un model de racionalitat pràctica:
o Persones cíviques: que siguin responsables, crítics amb l0autoritat i les normes, que les
respecten.

La filosofia i altres coneixements

La filosofia es distingeix dels altres coneixements pel seu enfocament (crític i reflexiu), el mètode
de treball (anàlisi, raonament i discussió) i els seus resultats (problemes resolts o idees
justificades)

Filosofia i coneixement ordinari (sentit comú)

Coneixement ordinari: construït a partir dels sentits i d’opinions comunes de la societat, a partir de
limitades observacions i experiències. Les coses són tal i com opina i les veu la majoria de la gent.
- Poc fonamentat (accepta les idees sense discutir-les)
- Ingenu
- Poc rigorós
Filosofia: activitat més rigorosa, fonamentada i racional. De vegades en contra de les creences del
sentit comú.

Filosofia i ciència
FILOSOFIA CINÈNCIA
General Concret
Abstracte Particular
Sense consens Amb consens
NO es poden provar SI es poden provar
els resultats els resultats
Camí sense definir Camí definit per a
per a respondre respondre

- Les preguntes de la ciència demanen informació concreta sobre el que ens envolta, les de la
filosofia ho qüestionen tot de forma general.
- Si la filosofia prova els seus resultats es convertiria en ciència.
- En la filosofia es sap el que hem de fer però no quan s’ha arribat al final ni reconeixem la veritat.
A més de desacords en els resultats, també n’hi ha en el plantejament.
Kílian Beltran

Filosofia i religió
Coincideixen: interès per l’origen del món, la raó de l’existència, el sentit de la vida, l’explicació del
dolor i la mort. Les dos recomanen com s’ha d’enfocar la vida, però amb diferencies notables.
S’hagin confós en alguns moments (cosa contradictòria pels orígens de la filosofia).
Religió: es basen en la fe i no en el raonament. Sense observació.
- Respostes definitives que es pretenen verdaderes, dogmes.
- Recomanacions que convé aplicar si volem benefici.
- Prolongació de vida postmorten (consol)
Filosofia: trobar una resposta per raonament i discussió, amb arguments racionals i crítics.
- Respostes provisionals i dubtoses
- Recomanacions obertes i flexibles.
- Vida insignificant per a nosaltres

Filosofia i art
Coincideixen: comuniquen idees i expressen inquietuds. Són mitjans d’expressió per a representar
el món i interpretar-lo i per a expressar-se l’autor. Intenten comprendre el món.
Art: l’objectiu es crear bellesa.
- Relat, poesia, teatre.
Filosofia: finalitat cognitiva (crear coneixement).
- Assaig, sistema de idees, aforisme(escrit curt carregat de sentit, el sol usar
Nietzsche).
Gènere filosòfic, usa narració i metàfora per a enriquir o fer més accessible el discurs conceptual.
Gènere literari usa elements filosòfics per a aportar densitat al discurs.
Kílian Beltran

UNITAT 4
a
Mecanismes d’evolució
o Codi genètic o genoma: informació continguda a l’ADN
o Gens: unitat que determina les característiques i les propietats de cada organisme (els
processos biològics que fa, l’estructura cel·lular, les malalties, el color dels ulls...).
Les variacions en el codi genètic o mutacions, que es transmeten hereditàriament, juntament amb
la selecció natural fan possible l’evolució.
o Evolució biològica: procés de canvi dels organismes a causa de les mutacions que fa que
es puguin adaptar o puguin desenvolupar avantatges.

Procés d’hominització
o Procés d’hominització: conjunt de transformacions (forma, anatomia, fisiologia,
psicologia, socials) que vam sofrir durant el procés d’evolució. Va des de els primers
homínids (australopithecus) fer a l’humà.

Característiques principals:
1. Canvis del cos per a caminar, fer i usar eines, creixement del crani i desenvolupament
de cervell.
2. Fabricació i ús de les eines.
3. Desenvolupament del llenguatge i de la intel·ligència abstractiva
4. Desenvolupament de formes de relació social, basades en cooperació i unions
culturals.

o Intel·ligència abstractiva: capacitat de pensar en alguna cosa que no tenim davant,

imaginar-ho.

Unitat genètica de l’espècie humana

Tots els éssers humans pertanyem a la mateixa espècies i compartim el 99% del genoma.
Cada ésser humà té el seu genoma propi, constituït per la part que compartim tots més uns
determinats al·lels que ens diferencien.
Cadascun de nosaltres seguéssim únics.
Les principals diferencies entre humans són morfològiques, anatòmiques, fisiològiques (color dels
ulls, de pell, de pel, mida del cos, resistència a malalties, distribució corporal...).
Poblacions aïllades trets molt peculiars classificar els humans per races
La notació de raça principalment és descriptiva, però usada referint-se a humans és sospitosa.
Entre humans poder parlar de races, però NO de races pures a causa de:
Kílian Beltran
- Globalització encreuaments entre poblacions difusió de les característiques
diferenciants
*Actualment l’aïllament és molt difícil. més freqüents

La principal idea del racisme desapareix ja que no pot haver-hi raça superior ja que no hi ha
poblacions que tinguin tots els trets completament exclusius i diferències genètiques superiors.

La gran semblança en el genoma ens fa parlar de una única espècie humana però amb
poblacions que tenen diferents característiques físiques i culturals.

Evolució sociocultural
Una cultura és considera inferior a una altra quan infligeix els drets humans.
Els humans transmetem:
- Caràcters heretats biològicament: herència passiva
- Experiència adquirida: herència activa
Cultura: història, llenguatge, forma de pensar, de viure i organitzar-se, tradicions, els
coneixements
 No és estàtica
 Poques peculiaritats entre grups (tot i que de vegades son notables) per la globalització
 Millora al ésser humà
Avui en dia, en l’espècie humana, l’evolució no es biològica (transformació orgànica) sinó
sociocultural ( canvi social i cultural).

Evolució biològica: es transmeten els gens

Transmissió vertical

Evolució social: es transmeten trossos de cultura o trets culturals

Transmissió vertical, horitzontal, obliqua

Mecanisme d’evolució sociocultural

- Els mateixos membres del grup (canviem d’idees i d’aspiracions modifiquem l’entorn
cultural)
Desaparició de idees, tradicions
- Grups humans es relacionen entre si (intercanvien recursos, influencien, conflictes)
Substitució de unes cultures per altres

L’evolució biològica ha deixat pas a la sociocultural. La ev. sociocultural ha completat el que va fer
la ev. Biològica i a més ha sigut l’origen de molts logros humans (llenguatge, ciència, art, política).
Kílian Beltran
Els assoliments/logros de l’evolució humana són fràgils, en canvi és de la biològica més duradors.
Som productes d’una sobre herència, biològica i sociocultural, i ara evolucionem només
socioculturalment.

UNITAT 5
a
Naturalesa humana i cultura
o Naturalesa humana: El que recibim per herència i tenim de forma innata. Tot i que el
comportament humà no seria possible sense influència cultural.
Ningú és fa humà estant sol, sense viure en societat comportament té base genètica
no desarrollem la humanitat (no som humans) però es desenvolupa en societat

cada animal canvia el individu únic i diferent

comportament depenent
del medi

o Comportament: activitat que fa que es relacione un animal amb el seu entorn.

- L’ésser humà transforma la natura per als seus interessos animals NO

Comportaments innats
- Reflexos i instints
- Hereditari

Reflexos: Respostes de moviment innates generades per una estimulació sensitiva.

- Mamar, plorar (en nadons) i reflex rotular o tos (en adults)
- Finalitat de supervivència
- Simples, “passius”

Instints: Patró del comportament que apareix en el desenvolupament o la maduració individus.

- Instint de conservació o instint sexual.
- Depenen del caràcter es poden enfrontar/evitar (suïcidi, esport postcansament)
- Complexos, “actius”

Comportaments adquirits
Kílian Beltran
- Obtingut gracies a l’aprenentatge (experiències).
o Aprenentatge: procés pel qual una animal obté coneixements i comportaments nous. És
mitjançant el descobriment, observació i imitació de la conducta o per comunicació i
ensenyament.