Unitat 1 - El Saber Filosofic - Apunts - Classe

Institut Escola Industrial Unitat 1 – El saber filosòfic - Filosofia
Unitat 1 – El saber filosòfic.

1. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?
- Filosofia és una matèria nova, que no prepara per cap ofici.
- I, per alguns, des d’aquest punt de vista, no serveix per a res!
- S’atribueix a erudits, il·luminats, sonats de diversa mena.
- Es diu que els filòsofs compliquen uns temes que qualsevol pot
respondre amb una mica de sentit comú. Però, el sentit comú és
universal?
- Sovint, es fa un mal ús o un abús de la paraula filosofia:
Cas 1. “Yo quiero crear una filosofía del Barcelona”. (Van Gaal, 6-
juny-1999, La Vanguardia).
Cas 2. ”La filosofia de la nostra entitat bancària és que el client

surti sempre content”.
Cas 3. “La filosofia d’aquesta companyia telefònica és dotar a tot

adolescent del seu propi mòbil”.
Cas 4. “Los responsables del Ministerio de Vivienda comparten la

filosofía del documento de Fedea –impulsar el alquiler-“.
Cas 5. Comentant que el Camino de Santiago hi ha qui el fa

caminant i qui en bicicleta: “No es sólo una cuestión de elegir la vía
más cómoda o más bonita: los ciclistas y los viandantes tienen
dos filosofías distintas”.
Cas 6. Parlant de Rajoy s’escriu: “Su natural bondadoso no le ha

proporcionado ventajas visibles. Al revés: su filosofía de no
perseguir corruptos hasta verlos imputados fue confundida con
falta de decisión”.
- També s’ha d’afirmar que és una activitat que no produeix

descobriments científics (no és una ciència, encara que
tenen coses en comú).
1
- No és una tasca gaire senzilla dir què és la Filosofia:
Una manera senzilla de definir-la és dir que és “allò que fan

els filòsofs”.
1.1. El mot ‘Filosofia’.
- El mot ‘Filosofia’ és d’origen grec i ha tingut diversos significats

al llarg de la història.
- És un mot compost per ‘philia’ (amor, desig, anhel) i ‘sophos’

(saviesa).
- En un principi, ‘sophos’ (savi) era algú que entenia en algun

mester (cuinar, curar, conrear, etc.); i que ho podia transmetre o
ensenyar.
- Més tard, ‘sophos’ ho era aquell que sabia coses sobre l’univers i
la vida dels ciutadans. I aquest saber li conferia el dret a
governar els altres, a més de comunicar-lo (els sofistes).
- Amb Sòcrates (s. V a.C.) s’inicia una altra visió del que vol dir
ser savi. Afirma que l’únic que posseïm és la ignorància: “Només
sé que no sé res”.
- A partir d’aquest moment, només queden exploradors de la

veritat. I la Filosofia passa a significar “desig de saviesa”.
- I es posen de manifest els dos elements principals de l’actitud

filosòfica: la ignorància i el desig de saber.
- Per això, la Filosofia no és un cos doctrinal, no és un conjunt

de coneixements, sinó un tarannà vital, una actitud davant
les coses de la vida. És a dir, la Filosofia és una activitat que no
té coneixements propis.
- Algunes de les definicions que s’han donat del mot ‘Filosofia’

denoten aquest gir en el seu significat:
2
"Filosofar és una manera de viure" (Ortega y Gasset)
"La filosofia no es pot aprendre, només es pot aprendre a filosofar"

(Kant)
"Fer filosofia és estar en un camí; en filosofia les preguntes són més

importants que les respostes." (Jaspers)
"La filosofia és al mateix temps la crítica i el complement de la

ciència." (Blanshard)
"Tots els homes són filòsofs perquè, d'una manera o d'una altra, tots
adopten una actitud enfront la vida i la mort. Hi ha qui pensa que la
vida no té valor perquè té un final. No pensen que també és possible
l'argument oposat : que si la vida no tingués un final no tindria valor,
que és, en part el perill, sempre present de perdre-la el que ens
ajuda a donar-nos compte del valor de la vida." (Popper)
"Una gran filosofia no és la que instal·la la veritat definitiva, és la que

introdueix una inquietud." (Peguy)
"La filosofia no és una disciplina, és una capacitat d’interrogació i de

reflexió que tracta no només del coneixement i de la condició humana
sinó també dels grans problemes de la vida. En aquest sentit, la
filosofia hauria d’estimular sempre la capacitat crítica i autocrítica,
ferments irreemplaçables de lucidesa, i sempre encoratjar la
comprensió humana, tasca fonamental de la cultura." (E. Morin)
Altres visions crítiques de la Filosofia són les següents:
"Els filòsofs no han fet altra cosa que interpretar el món, el que cal és
transformar-lo." (K. Marx)
"L'univers no es discuteix; s'expressa. I la filosofia no l'expressa. No

comencem a viure realment més que al final de la filosofia, sobre les
seves runes, quan hem comprés la seva terrible nul·litat..." (Cioran)
"Sí, és cert, filosofar no només no serveix per a res, sinó que, a més
no pot ni ha de servir absolutament per a res <útil>, per a res
<pràctic>. El privilegi té el nom de llibertat. Filosofar és, sobretot, un
obrar lliure i per aquesta raó, no serveix de res ni per a res." (Pieper)
3
1.2. L’activitat filosòfica.
- Se sol dir que l'inici de la filosofia radica en el pas del mite al

logos, és a dir, en el pas d'explicacions o respostes tradicionals i
arbitràries a explicacions lògiques i racionals.
1.2.1. L'activitat dels primers que filosofaren.
- Els mites són:
- Relats fabulosos que expliquen o donen resposta a

interrogants o qüestions importants pels humans;
- Relats que cerquen donar models d'actuació.
- Els mites s'imposen com a relats plens d'autoritat però
sense justificació; s'apel·la, emotivament, a que les coses
sempre han estat així.
- A Grècia, al segle VI aC, els primers filòsofs, van començar a

qüestionar-se tant les explicacions que donaven els mites com
les pautes de conducta que oferien. Aquests homes són els que
protagonitzaren el que es coneix com a miracle grec: el pas del
mite al logos.
El mussol, que hi veu a les fosques,

és símbol de la filosofia
El doble mite de Prometeu i Pandora és un mite clàssic

d'ahir que explica l'origen de la humanitat i l'aparició del
mal al món.
4
La mai satisfeta curiositat dels primers filòsofs, el seu constant fer-

se preguntes, la seva actitud crítica, els seus dubtes davant les
explicacions oficials, etc., conduí a cercar explicacions o
respostes argumentades i obertes al debat.
Més informació sobre mites a la pàgina de Sebastià Giralt:
http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/index1.htm
1.2.2. Mites i logos, avui.
- Mites, avui? El nostre món també ens ofereix relats mítics, és a

dir, explicacions arbitràries que volen imposar-se. Per
exemple, els espots publicitaris que ens diuen què val la pena,
què s'ha de fer, què és el que té sentit?
- Un dels mites remarcables de la nostra societat és el relat que
sobre la ciència ens transmeten els mitjans de comunicació: la
ciència apareix com un coneixement objectiu i definitiu capaç
d'alliberar els humans dels seus patiments i d'obrir les portes
de la felicitat.
- Des de la filosofia també podem parlar d'un altre mite actual: el
mite de l'opinió pública.
- Els filòsofs buscaven l’aletheia, que vol dir «des-cobrir» allò

que està amagat, «des-velar», «desemmascarar».
- La Filosofia és una activitat teòrica, un exercici de recerca
intel·lectual que s’orienta a aconseguir una comprensió racional
del món i de l’ésser humà.
- Es pot definir la Filosofia com una tendència racional al saber
(al coneixement de la veritat i de la vida bona per mitjà de la
raó).
(Activitat al Moodle: L’actitud filosòfica;

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/mitlogos.htm)
5
1.2.3. Alguns interrogants filosòfics.
a. Per què funcionen tan bé les matemàtiques a la realitat? [filosofia de la

ciència]
b. El significat d'un nom és comú a tota una comunitat lingüística o cada
individu d'aquesta comunitat li dóna el seu significat? [filosofia del
llenguatge]
c. És possible entendre el desig?
d. Quina és la diferència entre els homes i la resta dels animals? [antropologia
filosòfica]
e. La nostra percepció del món físic exterior és tal com realment és? [teoria del
coneixement]
f. Déu, existeix? [metafísica]
g. Els diners porten a la felicitat? [ètica]
L’autosuficiència la considerem un gran bé, no perquè sempre ens hàgim de

conformar amb poques coses, sinó a fi que, si no posseïm gaire, el poc ens
sigui suficient. Perquè estem convençuts que de l’abundor en gaudeixen més
dolçament aquells que menys la necessiten, i que tot el que la naturalesa
demana és fàcil d’obtenir, i difícil allò que és va.
Els aliments senzills proporcionen el mateix plaer que un àpat exquisit, quan
satisfan plenament el dolor de la fam; i el pa i l’aigua produeixen el més gran
plaer quan se’n nodreix qui en té necessitat. Estar acostumat a una alimentació
senzilla i sòbria és saludable, i ens ajuda a ser emprenedors en les ocupacions
de la vida. I si algun cop participem d’una vida més luxosa, ens trobem en més
bona disposició i més valents davant l’atzar. Epicur. Carta a Meneceu.
h. És l'art una activitat necessària?[estètica]
La poesia és indispensable, però m'agradaria saber per a què. Amb aquesta

encantadora paradoxa, Jean Cocteau va resumir la necessitat de l'art i, alhora,
la seva dubtosa funció en el món burgès contemporani.
El pintor Mondrian va parlar de la possible desaparició de l'art. Segons la seva
opinió, la realitat pot acabar desplaçant l'obra d'art, l'essència de la qual
consisteix, precisament perquè és un substitutiu de l'equilibri que li manca
actualment a la realitat. L'art desapareixerà a mesura que la vida resulti més
equilibrada.
L'art com a substitutiu de la vida, l'art com a medi d'establir un equilibri entre
l'home i el món que l'envolta: aquesta idea conté un reconeixement parcial de
la natura de l'art i de la seva necessitat. I donat que ni tan sols en la societat
més desenvolupada pot existir un equilibri perpetu entre l'home i el món que
l'envolta, la idea suggereix, també, que l'art no solament ha estat necessari en
el passat sinó que ho serà sempre.
Ara bé, es pot dir de veritat que l'art no és més que un substitutiu? No expressa
també una relació més profunda entre l'home i el món? Pot resumir-se la funció
de l'art amb una sola fórmula? No ha de satisfer múltiples i variades
necessitats? I, si en reflexionar sobre els orígens de l'art arribem a comprendre
la seva funció inicial, no resultarà evident que aquesta funció ha canviat en
canviar la societat, i que han aparegut noves funcions? E. Fischer. La
necesidad del arte. Editorial Península. 1967
6
(veure http://www.xtec.cat/~mcodina3/Filosofia1/introduccio1.htm)
1.3. L’actitud filosòfica.
- La Filosofia, a més de ser una activitat racional i teòrica,

suposa també una actitud.
- Segons Aristòtil (s. VI aC) aquesta actitud apareix quan ens
admirem. L’admiració o el sentiment de meravella que es
produeix davant dels fenòmens sorprenents, i a partir d’aquí van
apareixent nous problemes i més difícils.
- L’admiració comporta curiositat.
- L’admiració ve provocada per la perplexitat que ens causa el
que ens envolta i prové de la ignorància, i el seu reconeixement
provoca les ganes de saber.
Curiositat
Perplexitat
Reconeixement de la ignorància
Admiració
Ganes de saber
(Actitud filosòfica)
7
Del sentiment de meravella
“Quan jo era un nen, la meva família solia passar les vacances en una casa de
camp, a uns 80 quilòmetres de Londres. Habitualment dormia en un petit
quartet, a l’àtic, en l’única habitació de la part de dalt de la casa que tenia una
lluerna mansarda, privada de tot ornament, des d’on es veien els camps que
envoltaven la casa. Però, me’n recordo que una vegada vaig anar a parar al
dormitori de la part del davant, que normalment era el que feia servir la meva
germana gran; en aquest dormitori hi havia un parell de precioses cortines d’un
color vermell intens, que s’entrecreuaven pesadament sobre la finestra.
Assegut sobre el llit al qual encara no m’havia acostumat, m’intrigava un no sé
què d’aquells acolorits cortinatges. ¿De quin color eren en realitat? ¿Quin color
tenien exactament? Ara tancava un ull ara l’altre i m’adonava, perplex, que
quan mirava amb l’ull esquerre no es veien iguals –una dècima més intensos,
més foscos, més saturats– que quan mirava amb el dret. Si movia el cap, els
canvis encara eren més accentuats. El joc de la llum sobre e4ls plecs verticals
de la roba i la textura de la pelfa donaven a les cortines, vistes ara d’aquesta
manera ara de l’altra, tanta varietat de reflexos que em veia veritablement
impotent per a descriure’ls i em donaven entenent que, potser, en realitat eren
indescriptibles. La cosa més estranya de totes era la perspectiva canviant del
color que tenien les cortines vistes tancant un ull o tancant l’altre. Simplement
no sabia què fer-ne d’aquella sensació. Com que aquells dos aliats meus, els
ulls, em donaven una experiència tan diferent, no sabia què pensar. ¿De quin
color eren realment les cortines?
Quaranta anys després no he trobat encara una resposta prou clara i ni tan sols
sé si n’hi ha cap de fàcil per a aquesta qüestió. De fet, ara em sembla tan
important comprendre perquè em vaig fer aleshores aquelles preguntes –com
vaig anar a fer-me-les, sobretot– com ser capaç de respondre-les. Perquè hi ha
alguna cosa de peculiar que val la pena de remarcar en aquesta classe de
preguntes reflexives, preguntes com: “¿Què implica el fet de saber els colors
que tenen les coses? ¿Quina relació té la manera com es veuen les coses amb
la manera com són de fet? Si els colors són primàriament coses que veiem,
¿com pot haver-hi diferència entre el que semblen les coses i el que són
realment? ¿Com arribem a fer.nos amb un sistema de noms per a cada color?
(...) I és que les coses que surten a la llum quan pensem en aquestes qüestions
ens poden dur tan a millorar el coneixement de nosaltres mateixos com a
millorar el coneixement del món que ens envolta. Amb l’ajut de preguntes com
aquestes, podem mirar (és una manera de parlar, és clar) dins el mirall que ens
mostra com funciona la nostra ment. I fer això és fer Filosofia.” TOULMIN, E. S.
“Del sentiment de meravella”, dins An Invitation to Philosophy, 1976)
De la pregunta ¿Quin color tenen les cortines? En sorgeixen noves

preguntes: ¿Existeixen els colors? ¿Les coses són tal com les
veiem? ¿Quina relació hi ha entre el nom de les coses i les coses?
¿Per què penso aquestes coses? ¿Què és pensar? ¿Els altres
pensen com jo? ¿Què sóc? Etc.
8
- L’actitud filosòfica busca fugir de la ignorància i assolir el

saber.
- La guia per aquest objectiu és la raó, que significa ‘conèixer a

través del pensament’ i suposa no acceptar com a vàlida
qualsevol solució.
- Per això, Kant expressa l’actitud filosòfica amb la frase llatina

sapere aude (atreveix-te a saber!).
- L’actitud filosòfica és una actitud de recerca de la veritat. Aquesta

característica la fa una activitat inacabable.
- A més, la recerca filosòfica de la veritat comporta no

conformar-se amb qualsevol resposta, anar més enllà, buscar
el fonament de les coses.
- Els prejudicis són la causa de la nostra ignorància.
- Per això, la Filosofia cal entendre-la com un Saber crític.
- També podem dir que la Filosofia busca desemmascarar allò

amagat, allò que és fals, allò que és simple opinió o imposició, i
descobrir la veritat (si és que existeix i es pot conèixer).
L’actitud filosòfica és una manera útil d’evitar l’estupidesa

o, com a mínim, de ser-ne conscient. El filòsof Giancarlo Livraghi,
en un llibre titulat Tres germans de l’estupidesa, afirma que hi ha
diferents factors que fan que una persona es comporti de
forma estúpida. Però, de tots els que hi ha, n’hi ha tres que són
especialment importants: la ignorància, la por i l’hàbit.
Sovint es confon l’estupidesa amb la ignorància. Hi poden

haver persones molt estúpides que sàpiguen moltes coses, que
treguin molt bones notes en la majoria de les matèries, igual que hi
ha persones estúpides que saben poc o treuen notes baixes.
No hi ha una connexió lineal i directa entre la ignorància i

l’estupidesa. Però quan es combinen i interactuen, el resultat pot ser
terrible.
9
- Una de les pitjors formes d’ignorància és donar per suposat

que un sap. I una forma perillosa d’estupidesa és la
d’aquelles persones que mai han entès que són ignorants.
Són persones que han viscut tota la seva vida dins d’una
cova. Això és el que volia dir Sòcrates quan afirmava “Només
sé que no sé res” com a actitud del veritable savi.
- Vivim en l’era de la informació, però no som més savis.
Aquesta informació sovint és manipulada, és superficial.
- A més, per comoditat, acceptem idees que siguin fàcils de
creure (estereotips, simplificacions). Abunden idees basades
en l’arrogància, en l’enveja, en el servilisme, en la imitació, els
prejudicis...
- Un altre factor perillós és el principi d’autoritat. No sempre
les autoritats o els autoritzats tenen la raó. No podem
comprovar tot el que ens ensenyen. Però val la pena tenir els
ulls ben oberts. I l’eina més adequada per aquesta actitud és
la curiositat i el desig de saber.
L’estupidesa també està molt relacionada amb la por:
- Por a saber, a pensar, a prendre decisions, a arriscar-se.

- Por a que les pròpies idees no s’avinguin amb els prejudicis
dels altres.
- Por a problemes imaginaris.
- Por a la responsabilitat.
- Por a no seguir la moda.
La por és la forma més eficient de sotmetre i imposar-se sobre la

gent.
L’hàbit, els costums i l’estupidesa també poden estar

relacionats. Per una banda, són útils perquè faciliten la vida. Però,
eviten pensar, eliminen la curiositat. També poden generar por al
desconegut i impedir el canvi.
Segons X. Rubert de Ventós, l’actitud filosòfica consisteix a:
"Atrevir-se doncs a no veure-hi clar i, en lloc de buscar

desesperadament una resposta o un significat per a totes les coses
(una explicació, un text, un mot, un concepte per apaivagar la nostra
angoixa), acceptar que tot sovint no les entenem, això és una
actitud filosòfica. Una actitud que més que buscar respostes, el que
fa és burxar en les incerteses i qüestionar les preguntes mateixes.
10
[...] Filòsof, en efecte, és aquell qui veu en cada resposta o claredat

un nou problema o una nova foscúria. D'aquí ve que en lloc de
respondre les preguntes tendeixi a dur-les més enllà, i cal
reconèixer que en això s'assembla molt a les criatures." (X. Rubert
de Ventós, Per què filosofia?)
Lectura del text de J.M. TERRICABRAS, Atreveix-te a pensar, pàg. 193-

198.
Activitat moodle: “No pensis, mira” (Tasca)
Lectura text J. MUÑOZ, Las preguntas desconcertantes, pàg. 91-99 (2)
Activitat Moodle: “Filosofia”, segons J.A. Marina (Qüestionari)
Activitat Moodle: “La veritat i la Filosofia”, segons J.A. Marina
(Qüestionari)
Llegeix aquest text de Gilles Deleuze i respon les preguntes:
“Quan algú pregunta per a què serveix la filosofia, la resposta ha de

ser agressiva ja que la pregunta es pren per irònica i mordaç. La
filosofia no serveix ni a l’Estat ni a l’Església, que tenen altres
preocupacions. No serveix a cap poder establert. La filosofia serveix
per entristir. Una filosofia que no entristeix o no contraria algú no és
una filosofia. Serveix per detestar l’estupidesa, fa de l’estupidesa
una cosa vergonyosa. Només té aquest ús: denunciar la baixesa del
pensament sota totes les seves formes. ¿Existeix alguna disciplina,
fora de la filosofia, que es proposi la crítica de totes les
mistificacions, sigui quin sigui el seu origen i la seva finalitat?
Denunciar totes les ficcions sense les quals les forces reactives no
podrien prevaler. Denunciar, en la mistificació, aquesta barreja de
baixesa i estupidesa que forma també la sorprenent complicitat de les
víctimes i dels autors. En fi, fer del pensament alguna cosa agressiva,
activa, afirmativa. Fer homes lliures, és a dir, homes que no
confonguin els fins de la cultura amb el profit de l’Estat, la moral o la
religió. Combatre el ressentiment, la mala consciència, que ocupen el
lloc del pensament. Vèncer el que és negatiu i els seus falsos
prestigis. Qui, a excepció de la filosofia, s’interessa per tot això? La
filosofia com a crítica ens diu el més positiu de si mateixa: empresa
de desmitificació. I, en aquest sentit, que ningú no s’atreveixi a
proclamar el fracàs de la filosofia. Per molt grans que siguin
l’estupidesa i la baixesa, serien encara més grans si no subsistís una
mica de filosofia que, en cada època, els impedeix d’anar tan lluny
com voldrien, que respectivament els prohibeix, encara que sigui pel
què diran, ser tan estúpida i tan baixa com cadascuna, per la seva
banda, desitjaria. No els hi són permesos certs excessos, però, qui,
excepte la filosofia, els ho prohibeix?” (Deleuze, G., Nietzsche i la
filosofia.)
11
1. Què vol dir mistificació?

2. Explica breument quina és la idea principal del text.
3. Què vol dir “la filosofia serveix per entristir”?
4. Quines són, segons el text, les funcions fonamentals de la
filosofia? Aporta algun exemple concret en el qual es vegin
pràcticament el resultat d’aquestes funcions. (Explica-ho
relacionant-ho amb el que hem explicat a classe).
El comentari
Josep-Maria Terricabras
2.- Expliqueu breument quina és la idea principal del text.
Amb aquest text, Deleuze es proposa explicar quina utilitat té la

filosofia i combatre el prejudici segons el qual l’activitat filosòfica no
serveix per a res. Segons ell (però alhora des d’una perspectiva
nietzscheana, ja que el fragment forma part d’una obra que parla de
Nietzsche) la filosofia té un objectiu absolutament diferent de la resta
d’activitats humanes. No serveix els interessos de ningú sinó que es
proposa desemmascarar la falsedat, l’estupidesa, la baixesa
intel·lectual. Deleuze posa en relació la filosofia amb la llibertat
perquè fer filosofia és l’única manera d’alliberar-nos de la confusió en
què vivim immersos, dels interessos barrejats de la política, la moral
o la religió, que amb tots els seus prejudicis (mistificació, ficció, mala
consciència, ressentiment) esclavitzen la nostra manera de pensar i
veure el món.
3.- Què vol dir “la filosofia serveix per entristir”?
Aquesta expressió vol posar de relleu que l’activitat filosòfica no pot

deixar indiferent. No serveix per tranquil·litzar-nos sinó per inquietar-
nos. De fet, el principal objectiu de la filosofia és plantejar-se
interrogants, fer-se preguntes, i una pregunta, quan és una bona
pregunta, és sempre motiu d’inquietud perquè fins que no hi donem
resposta no estem en pau. A més, moltes de les preguntes que
genera la filosofia no tenen una única resposta; a vegades, de fet, no
tenen cap resposta definitiva, del tot acabada, sinó que ens hi anem
apropant a poc a poc i des de punts de vista diversos. És per això que
Deleuze diu que la filosofia serveix per entristir, perquè ens situa en
una espiral de recerca que pot resultar apassionant però que és tot el
contrari de la calma i la tranqui·litat que té aquell qui està convençut
de saber-ho tot i haver donar resposta a totes les preguntes.
12
2. DE QUÈ S’OCUPA LA FILOSOFIA (com a activitat teòrica)?
- La Filosofia treballa amb idees (representacions mentals de

coses, amb paraules i significats).
- És en aquest sentit que hem definit la Filosofia com una activitat

teòrica.
Aquesta activitat consisteix en:
a) Una anàlisi conceptual: clarificació de conceptes i idees.
Per exemple, quan Bush o altres polítics parlen de terrorisme,

què volen dir?
Un altre exemple: Què és la Justícia?
O, què vol dir Bo? Bo pot ser allò que és útil, just, allò que
cada individu desitja, allò que beneficia la comunitat, la
felicitat, etc.
I encara un altre exemple, l’Amistat.
b) Problemes generals. No es pregunta “Què és una pedra?”,

sinó “Què és un objecte físic?, o “Què és la felicitat?”, etc.
c) Del coneixement: reflexiona sobre el que ja sabem i el que

creiem saber.
d) En relació amb aquest tema es planteja els fonaments de les

ciències, les arts, la religió, la moral, etc.
e) Segons J. M. Terricabras, la Filosofia s’ocupa d’explicacions

últimes. No és una explicació definitiva, sinó que és:
- Raonable: la que expressi millor el que es volia dir, un cop

s’ha rectificat, corregit i desenvolupat el que es pretenia,
amb raons creïbles, provades o argumentades.
- Ben explicada: Clara i precisa.
- Ben justificada: justa, defensada amb raons adequades,

pertinents i sòlides.
13
3. LA RELACIÓ FILOSOFIA I CIÈNCIA.

- Les ciències són posteriors a la filosofia quant al seu naixement
cronològic.
- La filosofia exerceix ara la seva activitat després de l’activitat de
les ciències.
- Per això sol definir-se la filosofia com una reflexió de segon
ordre que s’exerceix sobre altres activitats reflexives de primer
ordre (vegeu la imatge adjunta).
- Podem afirmar que la Filosofia (almenys una part)

complementa el coneixement científic, oferint una visió de
conjunt del món.
- Les ciències, en canvi, s’ocupen d’investigar un camp més o

menys ampli de la realitat: l’origen de l’univers, la matèria, la
vida, la ment, les societats humanes...
- Les ciències són cada vegada més especialitzades.
- El paper de la filosofia és donar una visió de conjunt, donant

una imatge global i coherent del món. No es tracta d’ocupar el
lloc de la ciència, sinó de crear una síntesi del que diu la ciència.
14
- De totes maneres, la ciència i la filosofia comparteixen el mateix

objectiu que és el de comprendre el món.
Lectura del text de F. SAVATER, Las preguntas de la vida, pàg. 20-24

Activitat Moodle: “Les preguntes de la Filosofia” (Tasca)
Activitat Moodle: “Les preguntes de la Filosofia” (Qüestionari)
15
4. LA DIMENSIÓ PRÀCTICA DE LA FILOSOFIA.
- La Filosofia, a més de ser una activitat teòrica, també podem dir

que té una dimensió pràctica; és a dir, té una traducció en la
conducta humana.
- En un primer sentit, a nivell pràctic cal “prendre’s la vida amb

Filosofia” per tal de trobar el propi camí. EPICUR (S. IV-III aC)
deia que la Filosofia serveix per curar les malalties de l’ànima,
per alliberar-nos dels temors i contribuir així a la felicitat. Aquesta
seria la dimensió ètica: ideals i models de vida.
(http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/filosi.htm)
- En un altre sentit, la Filosofia serveix com a tècnica de defensa

personal. La Filosofia ens pot donar armes conceptuals per
defensar-nos. A més, la Filosofia ens enforteix intel·lectualment.
(http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/filosi.htm)
- Una manera recent de fer útil la Filosofia ha nascut als USA amb
Lou Marinoff, que entén la Filosofia com una teràpia útil davant
molts problemes que plantegen les societats modernes.
Lectura del fragment de: Lou MARINOFF, Més Plató i menys

prozac.
16
5. FILOSOFIA I RELIGIÓ.
- Un Temple no és, com és una Àgora, un lloc de debat. És un lloc
on s'anuncien respostes o solucions a problemes humans;
unes respostes que s'accepten, s'hi creu i són una guia per a la
vida.
- En els temples, la primacia correspon a les creences, unes
creences que poden arribar a tenir més força que els sabers.
- El cristianisme és una religió que, partint d'una doctrina
revelada i recollida en uns llibres sagrats, la Bíblia, anuncia i
proclama unes veritats sobre el món, l'home, el bé i el mal que
són objecte de creença i pauta d'acció.
- El Credo o Crec en un Déu expressa les creences
fonamentals i bàsiques del cristianisme. Certament, tota
religió té el seu propi Credo.
«Crec en un Déu, Pare totpoderós,

Creador del cel i de la terra.
I en Jesucrist, únic Fill seu, Senyor nostre;

el qual fou concebut per obra de l'Esperit Sant;
nasqué de Maria Verge;
patí sota el poder de Ponç Pilat,
fou crucificat, mort i sepultat:
davallà als inferns;
ressuscità el tercer dia d'entre els morts;
se'n pujà al cel;
seu a la dreta de Déu Pare totpoderós;
des d'allí ha de venir
a judicar els vius i els morts.
Crec en l'Esperit Sant;

la santa mare Església,
catòlica, apostòlica i romana;
la comunió dels sants,
la remissió dels pecats,
la resurrecció de la carn,
la vida perdurable. Amén.»
17
El Credo conté força afirmacions que ultrapassen qualsevol

filosofia:
«Crec en un Déu»
«Crec en un Déu»
«Un Déu Pare»
«Un Déu creador»
«Creador del cel i de la terra»
«Déu ha de venir a judicar»
«Resurrecció de la carn»
(http://www.xtec.cat/~lvallmaj/temple/creure.htm)
- Evidentment, hi ha terrenys en els quals la Religió i la

Filosofia coincideixen.
- L’actitud de la Filosofia, però, és molt diferent.
Religió Filosofia / Ciència

Fe, creença Raonament; creences raonables
Veneració Crítica, dubte
Veritats revelades Absència de veritats absolutes
Aporta solucions concretes i Aporta respostes no definitives,
definitives: la religió és un obertes.
conjunt de creences sobre Déu i
l’ésser humà després de la mort.
Certesa, convicció, seguretat Incertesa, dubte, inseguretat.
Dogmatisme, opinions tancades Escepticisme me`todic, crítica,
i indiscutibles dubte. Opinions raonables
obertes i flexibles.
Semblances: S’ocupen de terrenys semblants: origen, ésser humà,
sentit de la vida, moral, explicació del dolor, la mort, etc.
Fan recomanacions sobre com s’ha de viure.
18
Un exemple:
Hawking descarta Déu com a creador de

l'Univers
L'astrofísic britànic afirma que el 'big bang' va ser conseqüència
inevitable de les lleis de la física
Dijous, 2 de setembre del 2010 - 13:13h. EFE (LONDRES)
El científic britànic Stephen Hawking afirma en un nou llibre, The Grand Design,
que la física moderna exclou la possibilitat que Déu creés l'univers.
Hawking renuncia així a les seves opinions anteriors expressades en la seva

obra Una Breu Història del Temps (1998), en què suggeria que no hi havia
incompatibilitat entre l'existència d'un Déu creador i la comprensió científica de
l'Univers.
Es desmarca d'Isaac Newton
En el seu nou llibre, que es publica el 9 de setembre, una setmana abans de la

visita del Papa a la Gran Bretanya, Hawking rebutja la hipòtesi d'Isaac Newton
segons la qual Déu va intervenir en la creació de l'Univers.
Per Hawking, és probable que existeixin no solament altres planetes, sinó

també altres universos, en què no descarta que hi hagi vida. Segons el científic,
si la intenció de Déu era crear l'home, aquests altres universos serien
redundants.
La Vanguardia, 3 i 4 de setembre.
Algunes afirmacions de físics i altres científics:
“Donat que existeix una llei com la de la gravetat, és possible afirmar que
l’Univers es va poder crear i fou creat del no-res. La creació espontània no és
19
altra que la raó per la qual hi ha alguna cosa enlloc de no res, per la qual
l’univers existeix, per la qual nosaltres existim.” (HAWKING, S. The grand
design).
“Es tracta d’una explicació darwinista no només per a la vida humana, sinó
també per a tot el funcionament de la naturalesa i de l’univers, un pas
importantíssim per a les forces de la raó.” (R. Dawkins)
“La impossibilitat de tancar el debat es deu a que la ciència és la manera de

comprendre la realitat sense l’ajut de cap coneixement revelat. Déu només és
una hipòtesi de treball. Per això, la ciència no pot demostrar ni que Déu existeix
ni que no existeix.” (Jorge Wagensberg)
“La religió i la seva base, Déu, són pures necessitats humanes, degudes al
desconcert i al recurrent desemparament que embarga les persones.” (José, M.
Martín Senovilla)
Filòsofs:
“La pregunta per Déu transcendeix els límits de la ciència i, aquesta, com a tal.
No pot demostrar la seva existència, però tampoc la seva inexistència. S’obre
així el camí a la creença, a l’agnosticisme o a l’ateisme. Resulta temerari que
un teòleg argumenti l’existència de Déu a partir de la física contemporània, però
també que un físic pretengui demostrar la seva inexistència amb les seves
equacions.” (Francesc Torralba)
Líders religiosos:
“Creure en Déu no consisteix en com tapar un forat i explicar com unes coses
es relacionen amb unes altres en l’univers, sinó que és la creença que hi ha un
agent intel·ligent i viu de l’activitat del qual en depèn en darrera instància tot el
que existeix.” (Rowan Williams, arquebisbe de Canterbury)
“La ciència tracta d’explicar i la religió d’interpretar, la ciència desarticula les

coses per veure com funcionen, i la religió les connecta per veure què
signifiquen. Són dues empreses intel·lectualment diferents, que fins i tot ocupen
diferents hemisferis del cervell. A la Bíblia, senzillament no l’interessen els
detalls tècnics de com es va crear l’univers.” (Jonathan Sacks, rabí de la
comunitat jueva d’Anglaterra)
Una carta d’un lector:
“Resulta sorprenent que Hawking digui que nega a Déu i expliqui l’univers per
les lleis de la Física. Se m’ocorren diverses preguntes que fer-li: ¿Qui va crear
les lleis de la Física? ¿Per què i per a què es va crear l’univers? ¿Per què
diuen les escriptures que Déu es revela als humils i no als savis i poderosos?
¿I si existeix, que li diràs quan et moris?” (I.C.M.)
20
6. LES BRANQUES DE LA FILOSOFIA.
- Quines són les disciplines de la Filosofia?
a) Teoria del coneixement. També anomenada gnoseologia i

epistemologia, és una reflexió filosòfica sobre el procés del
coneixement humà i els problemes que en ell es plantegen.
b) Filosofia de la ciència
Nivell Disciplina Objecte

2 Filosofia de Anàlisi dels procediments i de la
la ciència lògica de l'explicació científica
1 Ciència Explicació dels fets
0 Fets
c) Lògica. Estudi dels raonaments ben fets.
d) Metafísica. En general tracta de les característiques de la realitat

última, d’allò que realment existeix.
e) Ètica. Branca de la filosofia que té la moral com a objecte d'estudi.
f) Estètica i Filosofia de l’art. Tradicionalment, part de la filosofia que

té per objecte d'estudi allò bell, o la bellesa en general i, d'una
manera especial, les condicions amb què es percep i cregui allò
bell, i els criteris amb què es valora.
g) Antropologia filosòfica.
h) Filosofia política.
i) Altres.
• filosofia analítica • filosofia de la religió

• filosofia cristiana • filosofia de la tècnica
• filosofia crítica • filosofia de la vida
• filosofia de la biologia • filosofia de l’acció
• filosofia de la història • filosofia de l’existència
• filosofia de la identitat • filosofia del dret
• filosofia de la ment • filosofia del llenguatge
• filosofia de la naturalesa
(http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/)
21
7. PREGUNTES I PROBLEMES DE LA FILOSOFIA
Podem classificar els usos del terme ‘problema’ en dos sentits:
- En un sentit vital o humà, un problema és un obstacle, un impediment o

una barrera als nostres propòsits o fins (per exemple, tenir un problema
amb les mates, arribar puntualment...).
- En un sentit més teòric, un problema és una qüestió que hem d’aclarir o
resoldre, perquè l’explicació que en tenim no resulta satisfactòria. Hi ha
molts tipus de problemes teòrics: problemes lògics, matemàtics, filosòfics...
Però en tots els casos, els problemes teòrics es deixen formular en forma
de pregunta: ‘Com puc saber què és veritat? Com és l’univers? Resoldre
aquests problemes és donar-los una resposta racional, coherent i
satisfactòria.
- Alguns dels problemes teòrics que han preocupat els filòsofs de totes les
èpoques han estat els següents:
a) El problema de l’ésser: quines característiques té independentment de què

sigui i com sigui en cada cas concret.
Es pot dir intuïtivament que l’ésser és el conjunt de tot el que és o existeix.

Però, què existeix? Els animals, als astres, els àtoms...? I la llibertat, la
justícia o la ment?
Aleshores, què és real?
Una altra qüestió: Com és la realitat?
La realitat és com la veiem nosaltres o com la veuen, per exemple, els rat-
penats que disposen d’una mena de sonar que capta l’eco dels seus crits i
els permet fer-se una representació del món.
La relació entre realitat i aparença ha donat peu a una controvertida

discussió, encara no resolta. Hi ha qui veu en les aparences una
representació de la realitat que ens l’apropa. I, en canvi, hi ha qui la
considera una ocultació, que ens enganya i ens aparta de l’autèntica
realitat.
Una altra qüestió: Per què hi ha quelcom en comptes de no res? Pot existir
el no-res?
Una altra qüestió: Només existeix la realitat material (Materialisme) o

també existeix una realitat espiritual que dóna sentit a la material, com Déu,
l’ànima, la ment, etc. (Espiritualisme)?
b) El problema del sentit de l’existència.
22
Altres preguntes de la metafísica fan referència al sentit de l’existència: Què

faig aquí? Quin sentit té la meva vida? Quina importància tenen les coses que
faig si amb la mort tot s’acaba? Per què esforçar-se i patir si la vida son quatre
dies? Quin sentit té el progrés humà o la lluita individual o col·lectiva per ser
feliç?
El sentit de l’existència és un problema filosòfic i humà sense resoldre, però

que, sens dubte, està unit a l’experiència del dolor i a la certesa de la mort.
c) El problema de la transcendència.
L’experiència del dolor o de la mort provoca sovint desig de transcendència.

Pressuposa un Absolut i diferents vies i possibilitats d’accedir-hi.
Els trets generals de l’Absolut: incondicionat i independent, infinit i il·limitat,

sobrehumà.
Concepcions:
- Panteisme: l’Absolut és una realitat divina transcendent al món.
- Teisme: L’Absolut és una realitat divina transcendent al món.
- Deisme: L’Absolut és una realitat transcendent al món (Déu no
personal).
Possibilitat d’accedir a l’Absolut:

- Teisme: l’accepten i hi creuen i consideren possible conèixer-lo i accedir-
hi.
- Ateisme: la rebutgen i la neguen.
- Agnosticisme: dubte permanent i radical, ni l’afirmen i la neguen. És
impossible conèixer i demostrar la seva existència.
- Indiferència: No els interessa aquesta qüestió.
d) El problema del bé i del mal.
Què és el bé? Què és el mal? Existeixen?
- Posició realista: Plató. El bé és una realitat existent i el mal és la seva

negació. El bé i el mal són qualitats naturals de les coses.
- Posició nominalista: Positivisme. El bé i el mal són valoracions que fem
sobre les coses.
Com és possible l’existència del mal en el món?
23
Un exemple:
Schopenhauer, Arthur (1788-1860)

Dades biogràfiques:
- Filòsof alemany, nascut a Danzig.
- A la mort del seu pare (1805),
heretà una gran fortuna que li
permeté viure de rendes la resta
de la seva vida.
- Començà a estudiar Medecina,
però al segon anys va passar a
estudiar Filosofia.
- El 1819 publica la seva obra més
important: El món com a voluntat i
representació.
- El 1820 dóna classes a la
universitat de Berlin, a la mateixa
hora que Hegel. Va ser un rotund
fracàs d’oients.
- No va ser fins el 1851, amb la
publicació d’uns aforismes –
Parerga 1 i Paralipómena 2-, que
aconsegueix la fama i el
reconeixement.
- Va morir d’un atac de cor el 1860 a
Frankfurt.
1. Algunes idees de Schopenhauer.
- La realitat és una representació meva. Només existeix en el fons

de la meva consciència.
- L’eina intel·lectual més elevada és la intuïció, no la Raó. La

intuïció és un saber directe i profund de la realitat.
1
Obra accessòria o secundària.
2
Apèndixs o anotacions complementàries.
24
- La realitat fonamental de l’home és la voluntat de viure, que és

l’absolut que és present en tota la realitat: en els éssers humans,
en els animals, en els vegetals, en el món inorgànic.
- Tot està al servei d’aquesta voluntat. És una energia que

converteix la vida en una lluita constant per viure i sobreviure.
- La voluntat de viure imposa al món, als humans, als animals, la

mort, el dolor, la guerra. De fet, les guerres i tot el que veiem són
una manifestació d’aquesta voluntat.
- La voluntat de viure és un principi universal que mai no podrà ser

satisfet. L’ésser humà és l’únic que s’adona que aquesta voluntat
mai no serà satisfeta, ja que la mort acaba amb les aspiracions
humanes.
- Per això, la felicitat humana és impossible, perquè el desig

insatisfet causa dolor i el desig satisfet és una simple aturada del
malestar.
- L’ésser humà persegueix fins absurds i buits; persegueix fins

inabastables (la felicitat) o bé fins que seran destruïts (els béns
materials).
2. Schopenhauer i l’amor. Consol davant dels mals

d’amor?
- Schopenhauer pensava que l’amor és el més important. Però...
- A la societat actual, fem de l’amor el centre de les nostres vides:

relacionem amor i felicitat.
- Amb això ens equivoquem: la felicitat no hi està relacionada.
o Schopenhauer no es va casar mai, perquè pensava que el

matrimoni era font de desgràcies i d’infelicitat, el preludi
d’una vida desventurada. En el matrimoni, després de tenir
fills, només hi queda l’avorriment i els retrets.
- L’amor no és una qüestió banal ni una distracció. Però no ens

hem de desesperar amb nosaltres mateixos si algú no ens
25
correspon. L’amor ja arribarà o es trobaran altres coses. Cal

acceptar que algú ens pugui rebutjar. No és culpa nostra.
- Perquè l’amor és important per a la supervivència de l’espècie.

L’amor és l’expressió d’un desig biològic que ens empeny de
manera inconscient a propagar l’espècie. És a dir, és una
manifestació de la voluntat de viure.
o La gent surt de festa, intenta agradar, lligar, etc., empesos

per la voluntat de viure.
- La voluntat de viure és inconscient. D’aquí la força amb la qual

ens sentim atrets.
- Però, per què en prefereixo un/a i no un/a altre/a?
o La natura busca corregir els propis defectes: ens agraden

els que compensen els propis defectes.
- No podem evitar enamorar-nos: la biologia és més forta que la

raó. La supervivència de l’espècie és més important que la pròpia
felicitat.
- Així, doncs quan algú ens deixa, no és que ens rebutgi per com
som, sinó que qui ho fa és la voluntat de viure que no ens ha vist
adequats per tenir fills amb ell/a.
- No s’ha de confondre, doncs, amor –té a veure amb el jo

biològic- i la felicitat –té a veure amb el jo psicològic-.
3. La vida és dolor. Pessimisme?
- La vida és dolor, perquè tot el que desitgem és difícil

d’aconseguir, sobretot si s’oposa a la voluntat de viure.
- La vida és dolor, perquè els desigs mai no podran ser satisfets. I

si ho fossin no ens aportarien més felicitat.
- Només podem viure el present, perquè del passat no poden

arranjar res i el futur és incert.
26
- La vida oscil·la com un pèndul entre el sofriment i l’avorriment.

Un exemple és la paràbola dels porc-espins:
“En un frío día de invierno un grupo de puerco espines se acercaron

mucho los unos a los otros, apretujándose, con el fin de protegerse,
mediante el mutuo calor, de quedar helados. Pero pronto sintieron
las recíprocas púas, que los hicieron distanciarse otra vez a los
unos de los otros. Mas cuando la urgencia de calentarse volvió a
acercarlos, se repitió otra vez la misma calamidad, de modo que
eran lanzados de acá para allá entre uno y otro mal, hasta que por
fin encontraron una distancia moderada entre ellos, en la que
podían mantenerse óptimamente. Así es como la necesidad de
compañía, brotada de la vaciedad y monotonía de su propio interior,
empuja a las personas a juntarse; pero sus muchas propiedades
repulsivas y sus muchos defectos intolerables vuelven a apartarlas
violentamente. La cortesía y las costumbres delicadas son la
distancia media que acaban encontrando y con la cual puede
subsistir una coexistencia entre ellas. En Inglaterra, a quien no
mantiene esa distancia le gritan: Keep your distance! Es cierto que
mediante ella se satisface sólo de manera incompleta la necesidad
de mutuo calentamiento, pero, en compensación, no se siente el
pinchazo de las púas. Ahora bien, quien tiene mucho calor interior
propio prefiere permanecer alejado de la sociedad, para no dar
molestias ni recibirlas.” (Arthur Schopenhauer, Parerga y
Paralipómena )
4. Com evitar el sofriment?
- No anar contra la voluntat de viure.
- A través de l’art, encara que provoca ceguesa momentània.
- Duent una vida ascètica: evitar o renunciar al desig.
Reportatge de vídeo i lectura del text ‘El Dolor’ extret de ‘El amor y otras
pasiones’.
27
Activitats de les lectures del textos:
1. Llegeix el text de J.M. Terricabras (extret de Atreveix-te a pensar. Barcelona: La

campana, 1998, pp. 193-198) i explica el significat de la recomanació de
Wittgenstein: "No pensis, mira". Intenta fer servir amb sentit els mots "aparença",
"realitat", "prejudici", "descobrir" i "diàleg". (mínim mitja pàgina)
2. Llegeix el capítol 10 del llibre de Josep Muñoz Redón, Las preguntas

desconcertantes, publicat a Barcelona per l’editorial Ariel (pp. 91-99) i respon les
preguntes:
a) Explica, breument, la relació que estableix l’autor entre el relat sobre el
naixement d’Afrodita i el naixement de la Filosofia.
b) Segons l’autor, la Filosofia prové de dos impulsos: Quins són? Com n’explica la
relació amb la Filosofia?
c) Per què l’autor relaciona l’actitud filosòfica amb els infants i Peter Pan?
d) Comenta l’afirmació d’Heràclit: “Res no és més real que el no-res”. )p. 96)
e) Quines característiques de la Filosofia apareixen a les pàgines 96 a 99?. Fes-
ne una llista.
f) Què vol dir l’autor amb l’afirmació del final: “(La Filosofia és) un candoroso
trayecto de la perplejidad al desconcierto.” (p. 99)
3. Llegeix el text de Fernando Savater “El por qué de la Filosofía” (extret de Las
preguntas de la vida. Barcelona: Ariel, 1999, pp. 20-25) i respon les preguntes:
a) Descobreix en el text les semblances i diferències entre la ciència i la filosofia i

fes un quadre comparatiu. (pàgines 20-24)
b) Per què diu que la filosofia és una manera de defensar-se? (pàgina 25)
4. Llegeix el fragment de Lou Marinoff “La Filosofia Pràctica” i respon les preguntes:
a) Com concep la Filosofia l’autor?
b) Qui pot ser filòsof segons ell?
c) A què defensa que es pot dedicar un filòsof professional?
d) En què consisteix aquesta activitat?
5. Després de visionar el reportatge sobre la concepció de l’Amor de Schopenhauer,

fes una llista de les seves tesis i busca dos o tres arguments i exemples en contra.
6. Llegeix el text de Schopenhauer sobre el ‘dolor’ (es troba e l’entorn Moodle) i

respon:
a) Fes una llista de les idees principals de l’autor sobre el dolor i explica breument
com demostra que la vida humana és dolor.
b) Busca arguments i exemples que rebatin l’argument anterior.
c) Si estàs d’acord amb la idea que l’ascetisme és l’única manera d’evitar el dolor,
justifica-ho d’una manera diferent de com ho fa Schopenhauer. Si no hi estàs
d’acord, indica alguna altra forma d’evitar-lo.
28

Unitat 1 - El Saber Filosofic - Apunts - Classe

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Unitat 1 - El Saber Filosofic - Apunts - Classe

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Institut Escola Industrial Unitat 1 – El saber filosòfic - Filosofia

Unitat 1 – El saber filosòfic.

- Filosofia és una matèria nova, que no prepara per cap ofici.

- I, per alguns, des d’aquest punt de vista, no serveix per a res!

- S’atribueix a erudits, il·luminats, sonats de diversa mena.

- Sovint, es fa un mal ús o un abús de la paraula filosofia:

Cas 2. ”La filosofia de la nostra entitat bancària és que el client

Cas 3. “La filosofia d’aquesta companyia telefònica és dotar a tot

Cas 4. “Los responsables del Ministerio de Vivienda comparten la

Cas 5. Comentant que el Camino de Santiago hi ha qui el fa

Cas 6. Parlant de Rajoy s’escriu: “Su natural bondadoso no le ha

- També s’ha d’afirmar que és una activitat que no produeix

- No és una tasca gaire senzilla dir què és la Filosofia:

Una manera senzilla de definir-la és dir que és “allò que fan

1.1. El mot ‘Filosofia’.

- El mot ‘Filosofia’ és d’origen grec i ha tingut diversos significats

- És un mot compost per ‘philia’ (amor, desig, anhel) i ‘sophos’

- En un principi, ‘sophos’ (savi) era algú que entenia en algun

- A partir d’aquest moment, només queden exploradors de la

- I es posen de manifest els dos elements principals de l’actitud

- Per això, la Filosofia no és un cos doctrinal, no és un conjunt

- Algunes de les definicions que s’han donat del mot ‘Filosofia’

"Filosofar és una manera de viure" (Ortega y Gasset)

"La filosofia no es pot aprendre, només es pot aprendre a filosofar"

"Fer filosofia és estar en un camí; en filosofia les preguntes són més

"La filosofia és al mateix temps la crítica i el complement de la

"Una gran filosofia no és la que instal·la la veritat definitiva, és la que

"La filosofia no és una disciplina, és una capacitat d’interrogació i de

Altres visions crítiques de la Filosofia són les següents:

"L'univers no es discuteix; s'expressa. I la filosofia no l'expressa. No

1.2. L’activitat filosòfica.

- Se sol dir que l'inici de la filosofia radica en el pas del mite al

1.2.1. L'activitat dels primers que filosofaren.

- Els mites són:

- Relats fabulosos que expliquen o donen resposta a

- A Grècia, al segle VI aC, els primers filòsofs, van començar a

El mussol, que hi veu a les fosques,

El doble mite de Prometeu i Pandora és un mite clàssic

La mai satisfeta curiositat dels primers filòsofs, el seu constant fer-

1.2.2. Mites i logos, avui.

- Mites, avui? El nostre món també ens ofereix relats mítics, és a

- Els filòsofs buscaven l’aletheia, que vol dir «des-cobrir» allò

(Activitat al Moodle: L’actitud filosòfica;

1.2.3. Alguns interrogants filosòfics.

a. Per què funcionen tan bé les matemàtiques a la realitat? [filosofia de la

L’autosuficiència la considerem un gran bé, no perquè sempre ens hàgim de

h. És l'art una activitat necessària?[estètica]

La poesia és indispensable, però m'agradaria saber per a què. Amb aquesta

1.3. L’actitud filosòfica.

- La Filosofia, a més de ser una activitat racional i teòrica,

Del sentiment de meravella

De la pregunta ¿Quin color tenen les cortines? En sorgeixen noves

- L’actitud filosòfica busca fugir de la ignorància i assolir el

- La guia per aquest objectiu és la raó, que significa ‘conèixer a

- Per això, Kant expressa l’actitud filosòfica amb la frase llatina

- L’actitud filosòfica és una actitud de recerca de la veritat. Aquesta

- A més, la recerca filosòfica de la veritat comporta no

- Els prejudicis són la causa de la nostra ignorància.

- Per això, la Filosofia cal entendre-la com un Saber crític.

- També podem dir que la Filosofia busca desemmascarar allò

L’actitud filosòfica és una manera útil d’evitar l’estupidesa

Sovint es confon l’estupidesa amb la ignorància. Hi poden

No hi ha una connexió lineal i directa entre la ignorància i