Descargado en:

patatabrava.com

HFC: HEGEL I LA FILOSOFIA (UB)

HEGEL. FENOMENOLOGIA DE L'ESPERIT. APUNTS

DE CLASSE.

TURR TOMS, SALVI 13-14

Historia de la filosofia moderna II TEMA 4- HEGEL

1) INTRODUCCI

( Cmo citar( Ttol (W, X, 125) (edici, volum i plana) Hi ha diverses edicions de les obres de Hegel,
cap de les quals no s encara definitiva. Actualment els estudis cientfics acostumen a citar segons els
Gesammelte Werke de Meiner:

-Gesammelte Werke (35 vol. previstos); Hamburg, F. Meiner, 1968ss. Edici crtica de gran format,
sembla que ser la definitiva, est en curs de publicaci.

(Vida y obra( 1) 1770: neix a Stuttgart 2) 1780: entra en contacte amb els clssics grecs i llatins
3) 1788: amistat amb Hlderlin i Schelling 4) 1792: estudis de teologia i religi cristiana, escriu
Vida de Jesus, La positivitat de la religi cristiana i Lesperit del cristianisme i del seu dest
5) 1796: Probable redacci de El ms antic programa de sistema, projecte general de sistema
filosfic, d'autoria discutida, per que reflecteix les posicions "comunes" de Schelling, Hlderlin
i Hegel enfront de l'idealisme fichte 6) 1800: redacta Fragment de sistema que anticipa moltes
de les seves teories posteriors sobre el desenvolupament dialctic de lesperit. 7) 1801: Trasllat a
Jena. Publicaci de lopuscle Diferencia entre el sistema filosfic de Fichte i Schelling, ms tard
escriu La constituci alemana on postula la unificaci dels estats alemanys sota lhegemonia
dAustria. 8) 1802: publica lopuscle Creure i Saber enfront de filosofies subjectives 9) 1806: acaba
descriure la Fenomenologia de lEsperit o Cincia de lexperincia de la conscincia publicada
un any desprs. s un text previ al Fonament, on apareix tota la seva filosofia, s introductori, per
preaparar al lector. 10) 1807: Fonament.. i a partir daqu va desplegant totes les doctrines del
sistema. 11) 1808: Propedutica filosfica resum de tot el sistema 12) 1812: inici de Ciencia de la
lgica o Gran lgica. Lgica no entesa com a lgica formal sino com la disciplina dels principis
fonamentals. El fonament t a veure amb el logos. Ciencia on es desplega una nova forma dentendre
el logos 13) 1817: Publica Enciclopdia de les cincies filosfiques, s un resum complet del
sistema, una exposici resumida de totes les parts del sistema. A partir daqu comena a ser lautor
que tanca una poca, tanca all que Descartes va comenar. Es tanca la modernitat amb Hegel com el
pensador de la unificaci final.

2) EL CAM VERS LABSOLUT

(El punt de partida hegeli

Hegel asumeix perfectament la lnea fonamental del programa duna filosofia del fonament.
La filosofia noms pot esdevenir cincia partint duna cincia del fonament. Si la filosofia s
cincia tindrem saber. La prpia cincia mostrar els seus principis i argumentar amb aquests les
conclussions. Filosofia com a cincia, com a sistema. [La veritable figura en la qual existeix la
veritat noms pot ser el sistema cientfic daquesta veritat. Collaborar que la filosofia sapropi a la
forma de la cincia a lobjectiu que pugui perdre el seu nom damor pel saber i sigui un saber real
i efectiu- s la tasca que jo mhe proposat. La necessitat interna que el saber sigui cincia rau en la
seva naturalesa, i laclariment satisfactori sobre aix s nicament lexposici de la filosofia en ella
mateixa. PhG, Prleg, 5.]

A diferncia de Reinhold y Fichte, Hegel asumeix la filosofa de la unificaci, aix s potser pel
fet de ser lector de Schiller i les seves cartes (on veiem la temtica de la unificaci). La filosofia
ha dintentar la unificaci de la conscincia amb ella mateixa, la reconciliaci de la conscincia ,
que tamb vol dir que hi hagi una reconciliaci de la conscincia amb la totalitat (de la histria,
de la natura...). Hegel posa com a tema central el tema de labsolut, de lsser, que s all on tot
sunifica, lobjectiu de la filosofia. La filosofia noms estar acabada, noms ser cincia quan sarribi
a labsolut o lsser que unifiqui la conscincia. El moment de lautoreconeixement en labsolut s la
cincia. Comenem a fer filosofa perque volem arribar a labsolut i aix requereix duna conscincia
elevada a aquest ter, a aquest nivell. [Lautoreconeixement pur en lsser-altre absolut, aquest ter
com a tal, s el fonament i el terreny de la cincia o b el saber en luniversal. El comenament de la
filosofia estableix el pressupsit o lexigncia que la conscincia es trobi en aquest element... De la
seva banda, la cincia exigeix de lautoconscincia que shagi elevat a aquest ter, per tal de poder
viure amb ella i en ella i per tal de viure. A linrevs, lindividu t el dret dexigir que la cincia li
proporcioni, si ms no, lescala per arribar a aquest nivell i que en ell mateix se la mostri... Per tant,
la cincia ha dunificar amb ella aquest element o ms aviat ha de mostrar que li pertany i de quina
manera li pertany. PhG, Prleg, 25.]

Parlar de labsolut s quelcom que tamb estan fent els romntics. Aquests volen respondre al tema de
labsolut, pero la seva resposta no passa pel saber sino que sapella a una mena dintuici, a quelcom
que t a veure amb sentiments i afeccions ( i no amb el moment del concepte, de la reflexi, ni del
logos). Aquesta intuici s, a vegades i per a alguns, ms immediata (Jacobi) i a vegades ms mediata,
ms elaborada (Schelling). Observa llavors Hegel: si la filosofia ha de ser cincia de labsolut, ha de
ser saber fonamental. Aix vol dir que raona, argumenta, reflexiona. El problema s que les teories
intuitivistes no apellen a la reflexi. Si apellem a una intuici pura com justifiquem que no s una
imaginaci i que, en canvi, s coneixement absolut? Perque la intuici pura no es pot dir, si utilitzem
la paraula, si comuniquem la intuici, deixa de ser una intuici pura. No podem prescindir dels
conceptes, sino, tindriem intuicions inefables, no sabrem de qu sn intuicions (Kant: intuicions
sense conceptes, sn intuicions cegues!). La paradoxa s que, malgrat tot, aquestes filosofies de la
intuici parlen. Els romntics han delaborar un comentari de la intuici que ells defensen. Acudeixen
al concepte, perque en el fons noms hi ha saber, cincia, si hi ha concepte. Sense logos no hi ha
cincia, no hi hauria romanticisme ! La pura intuic sense llenguatge ni parla, la sospita del llenguatge
com a negatiu, acaba impossibilitant la parla i, per tant, la ra. Al final un es torna boig! No parla, No
raona! s justament el que li passa a Hlderlin.! Hegel diu que hi ha dues formes dentendre la noci
de logos:

1) Hi ha un logos pensat noms des del nivell categorial de lenteniment (Kant). Pensat des dunes
categories que sn en funci dels objectes. Aquest ono s el que ens porta a la unificaci de labsolut.
Pero hi ha un altre sentit. 2) El logos pensat des de la ra (Kant). Aquest s limportant.

Quan Hegel parla de les nocions en nivell de lenteniment objectivador, utilitza el terme Vostellung
(representacions). Quan parla de les nocions en nivell de la ra, reserva el terme de Begriffen
(Conceptes). El logos unifica, pensa el tot (sn com les idees de la ra en kant), es superen les
fragmentacions de lenteniment.

La gran aportaci de Kant segons Hegel s el fet que Kant afirmi que la part de lenteniment no pot
conixer el tot, pero... aixo tots ho sabem..! (i sempre ho hem sabut). Part de lxit de Hegel s que
crea un nou llenguatge, una nova forma de copsar la totalitat, i aquesta nova forma s la dialctica. s
un logos que travessa el particular.

Sap Hegel que senfrona a lpoca, als intuitivistes. Ell recupera tota la tradici filosfica enfront de la
immediatesa. Soposa a tot el cercle de filosofia romntica, pero recupera la tradici filosfica.

Un cop fet tot aix es pregunta per on ha de comenar el sistema filosfic. Parlant, pero quina s
la paraula primera? Des del moment que el filsof parla hi han molts discursos (depn del filsof,
cadascun diu la seva). Quina parla s la verdadera? Com mostrar la perspectiva de la veritat si en el
moment que parlem la cincia entra a lescena del teatre (lescena on hi han totes les parles distintes)?
Com distingim entre doxa i veritat?

Fer Feomenologia s fer com una histria, una fenomenologia de com la conscincia afirma coses. Fer
un seguiment de les expressions filosfiques. Aquest text parteix de les manifestacions per arribar al
saber. s un anar seguint les diverses opinions que la conscincia t i veure si en queda alguna que
pugui considerar-se saber. Aquest s lobjectiu genric de la fenomenologia. Ara, si el seguiment de
les manifestacions noms consists en dir el que diuen els altres, si fos noms la simple juztaposici
de tesis o doctrines, si el seguiment fos noms histria o un mer recull de dades, no sincrementaria
mai el saber. Es necessita una tcnica perque en aquest seguiment ens anem apropant a la perspectiva
del saber, sha de guanyar alguna cosa. Quina s aquesta tcnica que permet un increment del saber?
Anem al punt de partida: manifestaci s una afirmaci de la conscincia, s paraula. Anem a veure
qu s la conscincia. Remet a Fichte, ara: la conscincia, per Fichte, s sempre acci i reflexi
unificades. Per Hegel, la conscincia s conscincia de alguna cosa, sempre remet a un objecte. La
relaci entre conscincia i objecte t dues vies:

1) Relaci objectiva: comportament de la conscincia respecte lobjecte. s el en si de la

conscincia. Manifestacions del saber?

2) Relaci subjectiva: la conscincia se nadona de la seva relaci amb lobjecte. s el saber de la

conscincia, el que ella creu, pensa, etc. s el para si de la conscincia.

(La cincia de lexperincia de la conscincia: dialctica i mediaci.

Si en la conscincia els dos cantons sadecuen un a laltre, aquesta conscincia es mant com a tal.
Seguir les manifestacions del saber no s altra cosa que seguir les figures de conscincia, de les coses
que la conscincia diu saber i que determinen la seva relaci amb lobjecte. Aquest seguiment de
les figures no s una mera histria. (Una figura A s un cert saber o para si respecte una certa
objectivitat en si. Mentre saber i objecte es corresponguin, la figura A es mant). Pero qu passa
quan hi ha inadecuaci? Quan el para si afirma quelcom que s desmentit pel comportament de
la conscincia o en si? Llavors la conscincia no est satisfeta i quan se nadona de la seva prpia
inadequaci, genera un nou saber, un nou en si, una nova forma de relaci amb lobjecte. Pero
llavors...aix ja no s la figura A, sino que s la figura B. Si saber i objecte sadecuen, la figura
es mant. En el moment que ladecuaci es trenca, la conscincia genera una nova forma. Quan
la doctrina passa per la inadecuaci, sadona que tot all que creia o afirmava, es mostra negat, es
mostra com quelcom que no es pot concedir, s lexperincia de la negativitat. Lexperincia nega
all que creia. Per tant, tot creixement de conscincia passa per la negaci, per la mort ( s necessria
la mort dA per ser B). La nova figura, com neix de lexperincia de negativitat de la figura anterior,
ha aprs alguna cosa i aix ho incorpora al nou saber. Per tant, el saber de la figura B sorgeix de
la negaci de A. B s la negaci determinada de A. B s el resultat de lexperincia negativa de A.
Incorpora aquesta negaci pero va ms enll. Cada nova figura nega i conserva lanterior, cada nova
forma s una Authebung (negaci, pero negaci amb conservaci) de lanterior. El que farem en
Hegel no s mera histria, sino veure quien s lordre intern de la successi de les figures, que tendeix
cap a una nova figura X, que s lltima perque en ella tindrem la perfecta adecuaci entre saber i
objecte. Aquesta ltima figura ser la que ens obri les portes a l perspectiva del saber filosfic.

Per tant:

1) El pas de la conscincia per la negaci que genera una nova figura determinada pot anomenar-
se moviment dialctic. s un moviment on res es perd, pero que passa per la negaci. El moment
de la negaci s bsic, necessari per la progressi del saber. El moviment dialctic ser el fer aquest
moviment, que valora positivament la negaci.

2) Aquesta negaci no s una negaci abstracta, no neguem proposicions, s una experincia

dinadecuaci entre saber i objecte, s un enfonsament dels principis ontolgics dun mn.

3) En tot aquest procs hi han dues perspectives o dos moments:

La perspectiva de la conscincia que apareix: no es reconeix amb lanterior. (no li diguis a un

adolescent que s un nen, no li digus a B que abants era A). s la perspectiva de la nova figura.

Nosaltres, els que fem el seguiment, veiem que la nova figura s negaci determinada de lanterior.
Lanterior figura est integrada en la nova figura. Noms nosaltres podem veure aix, veure el
progrs, veure que una surt de laltra. En cada pas hi ha una superaci de les figures i aix ha de tenir
un telos. No s juxtaposici, s comprenssi que ens portar a una posici resultant.

Ara entenem laltre ttol (Cincia de lexperincia de la conscincia): el que fem s seguir les
experincies del que la conscincia fa i diu. Al final es queda amb el ttol de Fenomenologa de
lesperit. Nosaltres som els que anem aprenent en aquest procs, elevem la nostra conscincia,
aprenem nosaltres, rememorant el procs i resconstruint-lo. Si conscincia s saber i objecte, lobjctiu
ser aquella figura on ladequaci sigui perfecta. Aquesta s la forma de passar de la conscincia
immediata o natural a la perspectiva filosfica. Aquesta forma de treballar sha de tenir present.
Limportant daquest text, per Hegel, s el procs. Per aix sempre dir que de la filosofia no es poden
fer resums, perque ens saltem el procs.

Per anar construint les figures, Hegel anira anomenant mltiples experincies histriques. Es tracta
de que aquest material empric mostri uns moments bsics, les figures. Per tant el text t 2 punts:
1) Allusions de la histria, material empric 2) el mot empric com a successi de figures en la
conscincia. Vol Hegel descobrir les figures claus que s al fons de la conscincia humana. No
linteressen els elements emprics sino els estructurals. All empric s el material de treball.

(Estructura i figures fonamentals de la Fenomenoogia de lEsperit.

Cada captol s una gran figura. La conscincia alhora s terico-prctica i la unitat que sintetitzaria
teric i prctic seria la conscincia religiosa. Per tant, conscincia s teoria, prctica i religi. Tota
figura s alhora teoria, prctica i religi. Per tant, els problemes terics afecten als prctics i als
religiosos. Com es conceben aquests tres camps? Divideix les figures en tres lnies: aspectes terics,
aspectes prctic i aspectes religiosos. Pero les tres es codeterminen. Per tant, hi ha una

lectura lineal (---) pero tamb una transversal de coodeterminaci( | ). Finalment arribarem a la figura
que integra tot en les tres dimensions. Per tant, no es pot solucionar el dualisme en lmbit teric
(entre sensibilitat i enteniment) sense solucionar la dualitat en lmbit prctic , etc.

[#?]Entrem ara dins del contigut del text. Veurem el punt nuclear de cadascun dels tres mbits. El
nucli que articula les tres sries de figures.

Figures teriques (saber de lobjecte)( Problemes del nostre coneixement. Primer figura ms simple
per la cual comencem:

1)Certesa sensible: aix s el propi de la conscincia immediata, s la forma de conscincia

aparentment ms simple: el saber s laqu i lara de les sensacions, (sn les sensacions en laqu
i lara). Tota conscincia en un cert moment formularia aquesta filosofia empirista: conixer s
treballar amb sensacions. s per aix comenem per aquesta figura, perque s don parteix tota
filosofia. s la forma ms elemental de conscincia terica ja que sembla que el sensible s el ms
immediat. Exemplifiquem aquesta certesa sensible en una proposici. Per a ella un exemple de veritat
seria: Ara sn les 9:40 del dia 14, s veritat. Aquesta seria un exemple de certesa sensible. Ara fem
mirar lenunciat desprs duna estona. Ara sn les 9:45, per tant lenunciat primer ja no s vertader.
Qu est passant? Perqu ara ja no s vertadera la primera frase? Sembla que amb laqu i lara es
pot designar el ms purament sensible... Pero...en realitat aqu i ara serveixen per cualsevol situaci!
Sn els termes ms abstractes i universals que hi ha ! En aquesta figura es diu que el verdader s el
sensible i per expressar-ho sutilitza laqu i lara. Pero veiem que sn conceptes molt universals,
serveixen per cualsevol cosa! La conscincia no podria, per tant, concebre el sensible sense fer
servir luniversal! Per tant, la forma de conscincia ms simple ja parla. I com parla ja t luniversal
dins seu. Aqu i ara (dectics). El problema de la conscincia sensible s que la seva tesi (noms hi
ha sensibilitat) entra en contradicci amb el seu propi dir (perque ja implica luniversal). Quan la
conscincia se nadona daquest problema veu que no pot ser totalment empirista. Ara canviar el seu
saber, ser un altre. Una nova figura.

2) Acte de percepci: El que s vertader o el que es t en compte s lessncia, o la substncia, o

la idea. El que s, s luniversal. En aquesta mesura pot haver un sensible pero sempre per sota de
luniversal. El que sha aprs s que la realitat ara passa a ser luniversal. La conscincia empirista
sha fet platnica/aristotlica. El que verdaderament s, s luniversal. El sensible, subordinat a
luniversal, s secundari, s aparena, s manifestaci aparent (Plat). Ja podem veure el dualisme
en lmbit teric: sensible vs universal conceptual. El gran problema teric s el dualisme. Acte de
percepci vol dir que el que veig t una estructura. Fem que aquesta nova figura es posi en relaci
amb els objectes...Tenim un problema...(Vull un kg de fruites...Quina fruita, pltans, pomes? Noo...
que sn particulars i emprics...Vull un kg de fruita!). Veiem que hi ha aqu un problema, de nou,
amb luniversal. Entre la figura 1 i la 2 surt a la llum que no es pot pensar el sensible i luniversal
per separat, sha de buscar una correlaci. 1 i 2 plantejen el problema del dualisme teric ( no podem
pensar sensibilitat al marge de luniversal o absolut perque ens trobem amb el problema de laqu i
lara, ni luniversal al marge de la sensibilitat perque ens trobem amb el problema de la fruita) . Tot
i que solucionem aquest dualisme teric, no ens basta noms amb la sntesi en lmbit teric. Hem
vist que el mn teric va lligat tamb al mn prctic, aix que la dualitat continua en aquest ltim. La
filosofia terica no pot eliminar del tot la dualitat sense fer-ho en la filosofia prctica. El dualisme
en la filosofia prctica es dna entre un mn moral fctic, on encara no sha complert el mn moral
ideal i una moral ideal, no fctica. Tornem a repetir que el dualisme de la Filosofia terica s entre
sensibilitat i universal. Aquestes figures teriques o saber de lobjecte treballen a partir de la facultat
de lenteniment.

Figures prctiques (saber de si,)( Comenem de nou per la figura ms simple, analitzem ara com
una conscincia diu que s conscincia:

1) Autoconscincia (Jo sc): Aquesta primera conscincia immediata, aparentment ms simple,

mirada pel cant prctic s la forma ms elemental amb que una conscincia diu que s conscincia.
Aquesta forma s el jo sc, lautoconscincia. En el moment que la conscincia diu Jo sc, es
contraposa al que no s Jo (en termes fichteans, al No Jo), a lobjecte. All que se mimposa i que,
per tant, no s Jo, noms pot relacionarse amb mi com a desig. Mafirmo com a Jo i la resta est per
satisfer-me. Comena a apropiar-se daquestes coses, tota la resta s desig dapropiaci. El nostre
desig s infinit, perque el Jo t tanta potncia que pot fer el que vulgiu amb el No jo, pot desitjar-lo
ad anfinitum. Aix genera el sistema de necessitat. Mentre tenim Jo que soposa als objectes, que els
desitja i sels apropia, solucionem ja el problema del dualisme! (dualisme entre Jo i No Jo): El jo t un
desig infinit. Perqu s infinit? Perque res dall que se li enfronta el satisf i sempre desitja ms.

2)Senyor-servent: El que vol i busca el Jo en el domini del mn (mbit prctic) s trobar un altre jo,
s per aix que cap objecte el satisf. Necessita un altre Jo que digui Jo sc. Mentre trobi objectes, els
desitja i els poseeix i ja est. Qu passa quan es troba amb un altre Jo sc? Que les dues conscincies
safirmen a elles mateixes i, per tant, neguen laltra, (Jo sc un Jo i tu no pots ser Jo perque per a mi
ets No Jo!). Si laltre safirma com a Jo, un mateix queda negat. La forma de la trobada entre dos Jos
s sempre dolorosa, s una lluita a mort. Cadascun dels Jos vol ser reconegut com a Jo, per aix tots
dos lluiten a mort. Tota la dialctica prctica s una tendncia al reconeixement de tots com a iguals.
Mentre hi hagi lluites hi haur figures encara imperfectes. La dignitat del Jo, el ser reconegut s el
que hi ha al trasfons daquesta lluita, per aix s una lluita a mort. Quin pot ser el resultat daquesta
lluita? a) Que un dels dos mori. Llavors no passa res, seguim en el mateix estat. El que sobreviu ha
eliminat a laltre i segueix afirmant-se com a Jo. No canvia, segueix igual. b) Que en el moment crtic
de la lluita, una de les dues parts renucii a la dignitat de ser un Jo per poder aix sobreviure. Es sotmet
a laltre i li diu Tu ets lnic Jo, i es transforma en esclau. Ara tenim dos tipus de conscincia: una
que ha obtingut un reconeixement a travs de laltre (sc un Jo i sc senyor), aquesta conscincia ha
crescut, ara s un Jo que depen dun esclau, s un Jo per sobre dun altre. Comena a obrir-se un
Jo intersubjectiu... Lesclau, tamb depn del senyor, s per sota del senyor, tamb canvia. Ara es
fa referncia a laltre! (dir Jo sc senyor de lesclau, o jo sc esclau del senyor). La conscincia en
si comena a veure que no s conscincia individual, pero elles, en lmbit del para si, encara no ho
saben! Ara el senyor es reserva la fruici (el que li dna ms plaer, fruci del resultat del treball de
laltre). El servent es reserva el treball (treballa la naura perque el senyor en pugui fruir dels resultats
daquest treball). Lesclau s el que ha de treballar la natura. Arribar un moment, per, en que el
senyor es converteixi en un parsit ja que no conserva el treball (que s la relaci amb lobjecte) i aix
no el far avanar. Per tant, lavan el far el servent. Amb el treball de la natura es desenvolupa tota
cincia! Quan el servent se nadoni daix, voldr reivindicar-se! La revoluci! La fruici acabar
sent la negaci absoluta, el parasitisme absolut! El treball s pens pero alliberador. En la conscincia
del servent ell se nadona de que coneix la natura, que domina lobjecte, i que el senyor s senyor
grcies a ell, pero se nadona que aquest domini no li s reconegut, la seva conscincia no se sent
satisfeta amb lordre del mn, s en un mn on ell treballa, es cansa, i aix no t cap reconeixement.
T una existncia biolgica per al senyor, pero no una existncia moral ni jurdica (no s reconegut
com a Jo). Com intenta vncer aquesta insatisfacci? (som al mn antic) Veiem les alternatives, tamb
anomenades filosofies dels esclaus:

1) Negar el mn. Aquest mn no t valor i el poso ente parntesi. Aquesta forma de pensar s la de
lescptic, si elimino el mn elimino insatisfacci. Per tant, tot all que no em reconeix no mimporta
perque no s res.

2) Afirmaci de la interioritat com a nica realitat. La societat dna igual, noms mimporta la meva
interioritat, el mn extern no mimporta. Aquest s lestoic. Tots els homes som igual en la nostra
interioritat.

3) Negar i afirmar (sntesi entre lescptic i lestoic). Neguem aquest mn pero afirmem que hi
haur un mn ms enll, ms elevat, ms div. Projecta un nou mn on tots serem iguals, on hi haur
reconeixement, on tindrem tot el que aqu no tenim. Aquest s el religis.

Les tres formes de pensar sn, per a Hegel, alienadores. En lalienaci la conscincia posa en un mn
diferent della la seva essncia, el que hauria de ser. Crea trasmons, saliena, projecta tot el seu esfor
a consolar-se per viure en aquest mn. s conscincia alienada, s conscincia dualista. El dualisme
teric ara s dualisme vinculat a lacci, dualisme prctic (entre un mn ideal i el mn fctic). Mentre
la conscincia en la seva dimensi prctica no veni la dualitat dels mns, seguir havent dualisme
teric entre sensible i universal. Les tensions que aqu estan apareixent avancen cap a lobtindre el
reconeixement. La lnea davan de la conscincia (a partir de la discussi servent-senyor) tendeix
a la reconciliaci, al reconeixement. El moment en el que la conscincia en el seu para si se nadoni
de que dir Jo s el mateix que dir nosaltres, estar reconciliada amb els altres i per tant amb el mn
i podr acabar dient que no hi ha altre cel que la Terra, perque ja no hi haur insatisfacci, ja no es
necessitar dun altre Jo. Aquest cam t dues vessants o vies dactuaci: 1) El resultat del treball
hum del servent desenvolupa la cincia (facultat de la Ra) 2)Lnea jurdico-moral: amb lavan cap
a la reconciliaci es van creant estrucutres jurdiques i morals, (Esperit).

El fi daix s la revoluci. Lantic esclau mata al senyor. Pero la revoluci no s el punt ltim, encara
hi ha violncia. Sha de fer un pas ms, el perd mutu, el govern constitucional.

Figures religioses(Ens queda ara el cant religis. Tenim tres religions:

1)Religi natural: El div est en la natura, naturalesa divina.

2) Religi de lart: Dus clssics, el Du s inmune a la mort, s substncia suprasensible. En un

primer estadi, el div est en la natura, en el segon estadi el div s etern. Els dus grecs sn bells,
perfectes.
3)Religi revelada (cristianisme): Du es revela. s, per tant, per a Hegel la religi verdadera. Ho s
perque permet tancar el cercle de lesquema. El paper central que juga el cristianisme sobretot ve de
la part ms especulativa i dogmtica (trinitria i cristolgica). No interessa el simple dualisme del
cristianisme sino un moment on sha tingut una experincia del div i shan fet les doctrines de la
trinitat i la cristologia.

(La trinitria: Du s U (una sola substncia) pero manifestat en tres persones: pare, fill i esperit.
Qu vol dir aix? Que Un s tres. Hi ha certa contradicci per a una lgica que noms pensi des de la
substncia sensible. Pero anem ms enll. La unitat de la substncia divina consisteix en la processi
eterna. Du com a pare s lorigen, el principi, aquest sexpressa amb la paraula (fill, logos) i paraula
s vida (esperit). Per tant, Du no s esttic, s autodesplegament etern, s moviment de si mateix.
Aquest automoviment es reflecteix fora, en el mn, i aquest mn reflecteix els tres moments de Du:
1) Du com a principi, com a pare, representa lorigen del mn 2)Crea a travs de la paraula i es
manifesta (fill, Crist) i 3)A partir daqu neixen els creients, lesperit com a esglsia (esperit). La
dogmtica trinitria en el fons pensa que tot el que hi ha s moviment, sigui en el mn o sigui en
Du. Cada moment daquest moviment guarda una relaci amb lanterior. Un Du i un mn que sn
moviment i que passant per certa negaci progressa a figures superiors. Pero la dogmtica trinitria
t un residu de dualisme encara: lautomoviment intern (de Du) i el seu reflex en el mn encara es
conceben com a coses diferents. Quan poguem pensar les dues coses en una, farem la total unificaci
entre trinitat at intra(Du) i trinitat at extra (mn). Quan diguem que lautomoviment del mn s
Du. Sha deliminar la contingncia de la dogmtica trinitria. Tot dinmic que passa per fases
dialctiques s labsolut o el div.

(Cristologia: Afirma que Jess s el fill de Du, per tant, el moment en que Du es manifesta com
a paraula, es sensibilitza, sencarna en un home, Jess. El div passa, per tant, per la conscincia (ja
que un home s conscincia). Aquest Du que sha fet home, conscincia, o paraula, ja trenca amb el
Du de la religi de lart, que s un Du suprasensible. Ara sest aproximant el moment div al mn,
ara ens allunyem del dualisme entre Du i mn. Aquest Du fet sensible, Jess, mor a la creu, per
tant, el cristianisme diu que Du ha mort! Qu significa aix? Que en aquest Jess ja no es pot pensar
Du com a essncia suprasensible, perque si fos aix, Jess hauria mort pero Du no. El moment de
la mort no s estrany al div sino que forma part de lessncia divina, no s un Du immortal, ja no
s la perfecci ni la bellesa mxima. El div mor, i aix forma part del propi procs del div. Du mor
com a home, aix mostra que no hi ha suprasensible. El div no s res ms que el que est passant a
la creu. Du s la mort. Lexperincia del divendres sant (mort de Du) apropa Du al mn. A ms
aquest Du que mor moment negatiu) forma part del procs, desprs es genera una nova figura ms
perfecta. Du mor i desprs ve la resurrecci. Pero...Qu es la resurrecci? El tornar a la vida de
lindividu Jess? No! Jess resucitant deixa la paraula divina en lesperit dels creients. Lindividu
Jess (vida) desapareix amb la resurecci. La vida on Du resucita s la vida de lesperit dels creients,
de la humanitat reconciliada, que s lesglsia, la intersubjectivitat reconeguda i viscuda, el dogma
cristolgic. Du com a substncia eterna, bella i separada del mn no t sentit. On assoleix la vida
plena Du? En les conscincies reconciliades. (Dogma trinitari + Dogma cristolgic)

El div s immaent al mn, passa per la mort, pero a partir de la conscincia tendeix a la reconciliaci
de la conscincia. Estem arribant a un concepte de Du com a totalitat que es desplega, passant per la
mort.

(Resultat de la Fenomenologia i entrada en labsolut

Ara hem ents totes les formes de conscincia i a travs de la teologa cristiana les hem integrat totes,
ja podem fer el pas al saber absolut. Per tant, labsolut s:

--Automoviment del tot, ja no hi han dos, tot s U. Un U que s autodesplegament, automoviment.

--Automoviment que es desplega dialcticament. Passa per moments de negaci, de mort, etc.
--Aquest desplegament sexterioritza en la natura. Aquest absolut es manifesta en la natura pero
retorna sobre s en lsperit fins a assolir plena conscincia de si en la humanitat reconciliada. s
autodesplegament que a travs de la filosofia sentn a si mateix. Per tant, labsolut no s substncia
(Spinoza) sino subjecte.

Fenomenologia: saber que es manifesta a travs de les figures de conscincia. Pas de la conscincia
immediata a la perspectiva absoluta. La fenomenologia seria la gnesi dels conceptes per pensar el
mn. Aqu el text posava latenci en la gnesi, en el pas, a travs de les figures, per arribar a la figura
final.

Ara ja podem treballar des dels conceptes. Canvi de perspectiva dun inters per la
gnesi(fenomenologa) a inters pel propi ordre objectiu dels conceptes, de la organitzaci dels
conceptes, o del real (sistema). Tenim una xarxa de conceptes, ara hem doperar amb aix. El Hegel
de maduresa a vegades es trobar incmode amb la fenomenologia. Primer diu que s una primera
part del sistema pero desrs diu que no ho s, que s una simple introducci al sistema.

3) EL SABER ABSOLUT

(El sistema de la filosofia: lEnciclopdia de les cincia filosfiques.

Disciplines del sistema filosfic:

1) Donar la organitzaci o desplegament dels propis conceptes com a conceptes, dels conceptes en
si i per a si, no dels conceptes tal i com apareixen a la conscincia. Donar la xarxa de conceptes que
permet pensar-ho tot (com una xarxa categorial en Kant). La disciplina que socupar daix: Cincia
de la lgica (lgica com a cincia del logos, com a xarxa de conceptes que mermeten pensar-ho tot).

2) Filosofia real: utilitzant la zarxa conceptual de la lgica, interpretar i comprendre la realitat,

aplicar els conceptes a la realitat, coneixem la riquesa del desplegament del tot.

[#?](El desplegament conceptual de labsolut: la Lgica.

La cincia de la lgica consisteix en donar el desplegament dialctic de les nocions comprensives del
real en si mateiza. Ats que la religi ja est entrant en labsolut, ja est en la veritat, llavors dir que
la lgica socupa del desplegament dels conceptes seria per Hegel el mateix que dir que socupa del
pensament de Du a lhora de crear el mn. Quan despleguem la disciplina de la lgica estem en Du,
s el propi pensament div, desplegar la disciplina de la lgica noms ho pot fer una conscincia que
sha elevat a labsolut.

Divisi del text( cada part aplega i desplega un tipus de nocions que correspoen a certes facultats i
conceptes que serveixen per pensar certs nivells de la realitat.

1)Lgica de lsser (Sein): Socupa de les nocions ms fonamentals. Com a facultat vindria a ser
equivalent a lenteniment kanti, (era un enteniment pensat noms en funci de coneixement de
fonmens) Categories que corresponen a coneixement com a mera cincia. Noms hi ha exterioritat,
noms es pensa desde lespai-temps, no hi ha ms que representacions (Vostellungen)No hi ha
interioritat, sn simples representacions de lenteniment. Quedar-se amb conceptes que noms tenen
a veure amb aqus i aras, pensar el mn en funci daqu i ara. All que en la realitat pot ser
explicat des daqu, el mode de realitat, seria la existncia (realitat reduida a espai/temps, realitat
exterior) s coneixement positiu que encara no sha elevat.

2)Lgica de la essncia (Wesen): Ens ocupem aqu dels conceptes que ens permeten pensar el
mn com a interioritat. Noms t interioritat el que t forma dins seu, t abstracci, t una essncia.
Conceptes qe serveixen per pensar linterioritat. Aix correspondria amb conceptes que tenen a
veure amb termes de fonament o de manifestaci i a parena (si noms penso espai i tmps no t sentit
pensar manifestacions, noms sntesi). Associades a la facultat de la reflexi: sn determinacions
reflexives (reflexi enfront denteniment)(Reflexionsbestimmungen). Reflexionar s tornar sobre
s, on hi ha essncia hi ha nucli i exterioritat, s un mn que torna sobre si. El mode de realitat que
li correspondria seria ja no existncia com a pura distribuci espaciotemporal, ara tenim essncia o
substncia. En alemany, essncia o substncia es diu Wessen. s en passat (el que ha estat). Tota
la filosofia pensa essencia i substncia en temps passat, hem de pensar en un temps passat! Aix ens
indica que tots els nostres conceptes tenen a veure amb la temporalitat, que s exterioritat. Per ms
que labstracte, la substncia, es pensi com a interior sempre remet a lexterior. Carcter dialctic
de la noci dessncia s all que s com era abants. Lessncia com a interioritat ve a ser all que
es mant, vol dir que labants respecte lara es conserva. Per tant, una essncia que noms s passat
sense actualitzaci en lara s pura essncia, s el pur universal, pero ja no t cap realitat. s una pura
abstracci que no permet entendre res. Lessncia reclosa sobre si s temps passat. El segon nivell s
el de la pura abstracci.

3) Lgica del concepte (Begriff): Perque labants es conservi, ha de ser capa dadequarse a lara.
Pensar en all efectiu s pensar en all que era i all que s. Quan una essncia segueix sent, quan el
passat es conserva, tenim realitat efectiva, realitat real. Noms quan un sser t aquesta potencialitat
dialctica de conservar i actualitzar tenim realitat efectiva. Sn els conceptes daquelles coses que
poden conservar, enriquir el pas del temps. (lessncia de lespcie humana, per exemple). Sn
fenmens que tenen a veure amb la conscincia perque la conservaci que sadequa passa per lacte
de la llibertat (que s lacte per antonomasia que conserva i transforma). La vida s molt propera a
la conscincia pero es repeteix, lespcie s sempre la mateixa, la conservaci de labants en lara s
pura identitat, en la conscincia i la llibertat humana hi ha canvi, no hi ha identitat.

Al on t lloc aquesta adequaci de labants en lara s noms on hi han realitat efectives, sn

fenmens de conscincia. Lestat modern s la mxima efectivitat com a la instituci ms efectiva. No
tot el merament existent s efectiu, s efectiu all que t conservaci de labants en lara. Tot el que t
efectivitat t racionalitat, s un s encertat, ben interpretat, que sap compendre els signes del temps. A
les nocions daquest nivell sn les niques que Hegel anomena conceptes (Begriffen), les altres sn
determinacions reflexives o representacions, pero no conceptes. Realitat efectiva=Wirklichkeit.

Un petit resum daix:

Equivalent del primer nivell( el merament concret.

Segon nivell( universal abstracte.

Tercer nivell( universal concret, lefectiu.

( El desplegament real de labsolut: Natura i Histria

[#?]( Filosofa de la natura: En el moment que la natura es conserva en lesperit passa per
lautoconscincia. Forces elementals com el nivell ms bsic i organisme com a nivell ms elevat. Es
produeix una exterioritzaci o alienaci de labsolut.

( Filosofa de lesperit: Ara aquesta natura parla. La filosofia de lesperit socupa de lelevaci a
conscincia de labsolut que sha mostrat com a natura. Consisteix en un retorn sobre si, en una
elevaci de labsolut a conscincia. Hi ha 3 mbits en els quals labsolut es dona, 3 filosofies de
lesperit:
1) Esperit subjectiu: forma dentendre la conscincia com a forma abstracta, com a abstracci. Encara
no tenim la realitat efectiva, ni la conscincia desplegada. s pensar que hi ha individus i que aquests
sn lexistent o el real. Parlem de cincies com la psicologia o la voluntat individual.

2) Esperit objectiu: s ja una realitat efectiva. El real no s un sol individu, s un Jo que es relaciona
amb daltres Jos. s llavors quan comenen a aparixer estructures colectives que van ms enll
de la vida subjectiva i individual(esperit subjectiu) de cada persona. s una estructura collectiva,
objectiva i estable. Va ms enll de lindividu. s efectiva emntre sactualitzi. En aquest mbit s
on lindividu t vida prpia, s real. Aquest esperit te tres formes de pensar luniversal: a) Desde
lhome com a racional (moralitat): lhome pensa luniversal i crea estructures abstractes unificadores
basades en la racionalitat, relacions universals i legals (lleis) b) Des del sentiment (eticitat): lhome
es relaciona amb daltres per afeccions. Sn relacions basades en el sentiment. Un mateix afecte ens
uneix en colectivitat. (famlia, tradici, poble, tribu, naci, etc) Per tant, hi ha relaciones que neixen de
dinmiques duniversal i altres de dinmiques sentimentals o afectives.

Anomenem a les formes de relaci en labstracci moralitat i anomenem eticitat les formes
socials des del concret. (ethos com uns costums sentimentals compartits). Hi ha per, una tensi entre
a i b, entre ra i sentiment. Aix ho podem veure en lAntgona (tragdia grega): Antgona defensa
la llei de la famlia, lexigncia de les relacions clides. La figura de Creon defensa la llei de la polis.
Les dues sn totalment contraposades. Si sc fidel a la llei de la polis, penso en lleis ms universals
i no he de pensar en la llei de la famlia. Si penso en la llei de la famlia he doblidarme de la de la
polis. Es du a terme un enfrontament intern entre tots dos mbits. La nica forma de sintetitzar s
desplegar una estructura que pugui unificar a i b. Aquest s lEstat nacional institucional. c) Dret:
estat racional/real: Un estat nacional institucional que obeeixi a una llei abstracta, s a dir, que al
ser constitucional reculli el moment de la moralitat, de labstracci i ligualtat. Aix es dna i queda
reflectit en el moment del sufragi en una cmera representativa. Aquest Estat tamb ha de recollir
lelement afectiu, i aix queda reflectit en una cambra que ja no s de representaci per sufragi sino
que s una cambra de colectivitats, on cadascuna t uns interessos. Noms aix un estat podr fer
aquesta unificaci entre ra i sentiments. Noms si el moment legislatiu s capadabarcar tots
dos nivells, les lleis de lestat sern efectives. Per tant, es disolen i es superen els conflictes entre
moralitat i eticitat. Ja no es pot donar la tragdia, lAntgona. Hegel diu que s preferible que aquest
Estat sigui monrquic perque la monarquia encara sintetitza ms. La monarquia sintetitza a i b en
lEstat pero a ms sintetitza esperit i natura. La natura queda reflexada en la figura del monarca ( per
la descendncia, arrels, etc..). A ms el monarca genera ms afectes sobre la poblaci que un mer
president. Un monarca constitucional representa la naci reconciliada i alhora representa lhome
reconciliat amb la natura, el gran home com a natura.

Pero la conscincia objectiva noms entn les colectivitats. Ens queda un nivell.

3) Filosofia de lesperit absolut: On el tot, a travs de la conscincia, sentn a si mateix? Hi ha 3

formes, aquestes sempre sinteressen pel tot, no per lindividual ni per all colectiu. Tot i aix tenen
tres formes expressives diferents: a) Mitjanant la sensiblitat: s la forma ms elemental, dherncia
romntica. Sn fenmens esttics. Lart que s exposici de labsolut pero sota forma del sensible, de
la intuici i sense paraula. b) Mitjanant la religi: que no s ms que imaginaci + smbols (mites,
narracions simbliques). Utilitza elements que li subministra lart. s el segond nivell de comprenssi
de labsolut. c) Mitjanant els conceptes, la filosofia. s el nivell superior. Amb la religi tot s lligat
a una histria mtica. Amb la filosofia el concepte sallunya del mite, de la religi, i remet a la lgica.
Aquest filsof s lhome reconciliat. Aqu cita a Aristtil, el sabi entn tot, labsolut es coneix en
lacte del filsof. Aquest s el final del sistema.

4) EL POSTHEGELIANISME

( Posteritat interhegeliana: dreta i esquerra hegeliana

Hegel forma molts alumnes i aquests van desplegant el seu programa. En el moment que es desplega
lescola hegeliana hi ha diverses direccions. R. Strauss ens diu que un dels punts ms ambigus de
Hegel s la seva posici sobre religi i absolut. respecte aquest tema els deixebles se situen en dues
vessants:

( Dreta hegeliana: Intenten compatibilitzar Hegel amb el cristianisme. T moltes telegs com a
representants. Tamb sistematitzadors i historiadors. Volen fer compatible Hegel amb el cristianisme.
Altres autors es dediquen a acabar de sistematitzar una mica ms el sistema, o domplir alguns
buits. Altres, com Fischer diran que ms enll de la filosofia que entn que labsolut s en les
conscincies reconciliades ja no hi ha ms filosofia. La filosofia de Kant s una sntesi entre les
filosofies racionalistes o dogmtiques (Descartes, Spinoza, Leibniz) i les filosofies empiristes
(Hobbes, Locke, Berkeley, Hume, etc), per desprs es necessita una sntesi entre filosofia crtica
(kantiana) i dogmatisme, aquesta filosofia sintetitzadora ser lidealisme. Aquest idealisme podr ser
idealisme subjectiu (Fichte), idealisme objectiu (Schelling) i idealisme de labsolut (Hegel).

[#?]Qu passa llavors amb les filosofies posteriors com la de Schopenhauer? Doncs que no s ms
que una versi de la filosofia de la natura de Schelling pero sense completar.

[#?]( Esquerra hegeliana: Socupen del tema religis i del tema sociopoltic. Els autors de crtica
teolgica (Strauss, B. Bauer i Feuerbach) diuen que si llegim b a Hegel seguir pensant en un Du
terrenal no t sentit. Fan interpretacions del text bblic. Feuerbach dir desprs de Hegel, el que
hem de fer s reduir la teologia a lantropologia. Ja sabem que tots aquells atributs que shavien
donat a Du no sn ms que atributs humans pero pesats duna forma alienada. Per tant, dir que
Du s omniscient vol dir en el fons que la humanitat aspira a conixer tot el mn), dir que Du s
omniopotent vol dir que la humanitat, coneixent el mn i creant la tcnica aspira a fer-ho tot. En
el nivell de problemtica social trobem autors com Ruge i Marx. Es coloquen enfront de la dreta
hegeliana. Encara queda una ltima dialctia a resoldre dins lestat, les injustcies que pateix el
proletariat, per exemple) Els de dreta diuen que lEstat actual s lEstat reconciliat. Per als esquerrans
sha de produir una revoluci econmica.

( Les filosofies positives de lexistent

Tant els de dreta com els desquerra segueixen sent hegelians, pero hi ha altres autors que sanomenen
autors de posteritat extrahegeliana. Aquests critiquen Hegel pero no des de dins de Hegels sino
des duna posici diferent a la dell. Aquestes filosofies es situen sota el rtol de filosofies de la
positivitat i sn ireductibles al sistema de Hegel. Pose laccent en certs elements que no tenen valor
en el sistema hegeli. Aquesta expressi de positivitat procedeix del segon Schelling. Aquest fa
una distinci entre filosofies negatives i filosofies positives. La negativa consisteix en un intent des
del concepte darribar a labsolut, i aix ens porta a adonar-nos que lnica veritat que diu la ra s
el que labsolut no s, pero no diu el que s. Per aix s una filosofia negativa. Es deixa fora el ms
important, el que s, lafirmaci del que labsolut s. Pero el que labsolut s noms ho pot expressar
labsolut, per tant, noms pot haver filosofia positiva quan labsolut parla, i aix es fa mitjanant els
mites i la revelaci. Aquests diuen que lnic que hi ha s escissi entre b i mal i no s necessari
que trionfi sembre el b. Aquest sentit de positivitat s extensible als autors com Schopenhauer o
Kierkegaard o Nietzsche, (tots volen desplegar all que no t cabuda en el sistema de Hegel. La
humanitat, per Hegel, es reconcilia amb el sistema, pero no tots els aspectes de la humanitat! La vida
personal de cadascun s individual a cadasc. Hegel ho sap, pero aquests aspectes de la vida personal
i individual de cadasc serien aspectes purament emprics. Kierkegaard sinteressar precissament per
aquests actes de llibertat individual, de relaci entre un Jo i un Tu, que sn els que queden fora del
sistema. Hegel tamb ho sap, pero els treu valor perque sn fenmens purament emprics. Nietzsche
remarca ms laspecte del mn com a voluntat de poder, com per exemple lincrement de potncia de
tot sser, laspecte creador del procs, tot s destruible pero alhora hi ha creaci.
Textos:

Tot establint-se la veritable figura de la veritat en aquest carcter cientfic o b, all que s
la mateixa cosa, tot afirmant-se que la veritat nicament t lelement de la seva existncia en el
concepte-, s molt b que aix sembla estar en contradicci amb una representaci i amb les seves
conseqncies, representaci que t tanta presumpci en un grau molt elevat com expansi dins la
convicci de lpoca contempornia... Si en efecte, el ver existeix nicament en all o ms aviat
nicament com a all que ads sanomena intuci, ads saber immediat de labsolut, religi, sser...,
aleshores all que sexigeix ensems a partir daquest punt per a lexposici de la filosofia s ms aviat
el contrari de la forma del concepte. Labsolut no ha de ser pas concebut, sin sentit i intut. No pas el
seu concepte, sin el seu sentiment i la seva intuci han de tenir la paraula i ser expressats.

PhG, Prleg, 6.

Per la cincia, perqu entra en escena, s ella mateixa una manifestaci [Erscheinung]; la seva
entrada en escena no s encara la cincia realitzada i desplegada en la seva veritat...

PhG, Intr. 4.

Doncs b, com que aquesta exposici noms t per objecte el saber que es manifesta [das
erscheinende Wissen], sembla que no sigui en ella mateixa la cincia lliure que es mou en la seva
figura prpia i peculiar, sin que des daquest punt de vista pot ser considerada com el cam de la
conscincia natural que arriba fins al saber veritable o b com el cam de lnima que recorre la srie
de les seves figures com estacions preestablertes en ella per la seva prpia natura, de manera que es
purifica fins a lesperit, assolint mitjanant lexperincia completa de si mateixa el coneixement dall
que s en si mateixa. PhG, Intr. 5.

En aix no solament s superflu un afegit per part nostra, ats que concepte i objecte, patr de
mesura i all que cal provar ja es troben en la conscincia, sin que tamb som dispensats de lesfor
de comparar ambds i de la prova prpiament dita, puix que, com la conscincia es posa ella mateixa
a prova, per aquest cant noms ens resta la pura contemplaci. (PhG, Intr., 13).

Aquest moviment dialctic que la conscincia exerceix en ella mateixa, tant en el seu saber com
en el seu objecte, mentre li en sorgeix el nou objecte veritable, s all que prpiament s'anomena
experincia ( 14).

En aquella perspectiva el nou objecte es mostra com a esdevingut mitjanant una inversi de la
conscincia mateixa. Aquesta consideraci de la cosa s, tanmateix, el nostre afegit, a travs del qual
la srie dexperincies de la conscincia seleva a curs cientfic, encara que aquesta consideraci no s
pas per a la conscincia que nosaltres considerem. ( 15).

Lobjectiu est posat en el saber tan necessriament com la srie del procs. Est all on el saber
ja no t necessitat danar ms enll de si mateix, on ell mateix es troba i on el concepte correspon
a lobjecte, aix com lobjecte al concepte. Per consegent, el procs vers aquest objectiu s tamb
imparable i no pot trobar satisfacci en cap estaci anterior. ( 8).

Hi ha autoconscincia per a una autoconscincia. Noms aix s de fet, car noms en aix esdev
per a ella la unitat de si mateixa en el seu ser-altre... Amb aix ja s present per a nosaltres el
concepte de lesperit. All que ha desdevenir a la conscincia s lexperincia de qu s lesperit,
aquesta substncia absoluta que, en la perfecta llibertat i independncia de la seva oposici s a
dir, de diferents autoconscincies que sn per a si mateixes-, s llur unitat: jo que s nosaltres y
nosaltres que s jo. La conscincia t en lautoconscincia, com a concepte desperit, el seu punt
dinflexi, de manera que, a partir de la resplendor acolorida de laqu sensible i de la nit buida de
lall suprasensible, es compromet en el dia espiritual del present.

PhG, cap.IV, intr.

El s reconciliador, on ambds jo desisteixen de llur existncia oposada, s lexistncia del jo ests

fins la dualitat, jo que roman igual a si mateix i que, en la seva completa exterioritzaci i en el seu
contrari, t la certesa de si mateix. s el Du que es manifesta al bell mig dels qui es saben a si
mateixos com a pur saber. PhG, cap. VI, Cc.

La mort daquesta representaci [el Mediador, el cant natural-individual de Du] cont doncs alhora
la mort de labstracci de lessncia divina que no es posada com a ella mateixa. s el sentiment
dolors de la conscincia malaurada de que Du mateix ha mort... Sentiment que de fet no s ms que
la prdua de la substncia i el seu alar-se enfront della, per tamb s igualment la pura subjectivitat
de la substncia o la pura certesa de si mateixa que li mancava en tant que objecte o all immediat o
pur saber. Aquest saber s doncs lespiritualitzaci a travs de la qual la substncia esdev subjecte,
per la qual la seva abstracci i manca de vida han mort, esdevenint aix efectiva i autoconscincia
simple i universal.

PhG, cap. VII, C.

LABSOLUT s:

lautomoviment del tot [en si = unitat indiferenciada],

que es desplega dialcticament [es diferencia en contraposicions],

exterioritzant-se en la natura [absolut alienat],

i retornant a si en lesperit fins assolir la plena conscincia de si (en si i per a si) en la humanitat
reconciliada (estat) i en el saber absolut (filosofia).

Per tant:

Labsolut no s substncia [Spinoza] sin subjecte [automoviment vers la conscincia] (PhG,

prleg):

La ra governa el mn (Llions de filosofia de la histria universal, introd).

Tot lefectiu [wirklich] s racional, tot el racional s efectiu (Filosofia del Dret, introd.)

Per el record-interioritzaci [Er-innerung] ha conservat lexperincia dels esperits precedents, i s

all interior i, de fet, la forma superior de la substncia... El regne dels esperits que daquesta manera
es forma en lexistncia, constituteix una successi continuada on un ha estat substitut per un altre i
cadascun ha manllevat al precedent el regne del mn.... Llur meta s la manifestaci de la profunditat,
i aquesta s concepte absolut.... La meta, el saber absolut, o el lesperit que se sap com esperit t en
el seu cam el record [Erinnerung] dels esperits tal com sn en ells mateixos i tal com duen a terme
lorganitzaci del seu regne. Llur conservaci pel cant la seva existncia lliure manifestant-se en la
forma de laccidentalitat s la histria, pel cant de la seva organitzaci concebuda s la cincia del
saber que es manifesta; ambdues plegades, la histria concebuda, configuren el record [Erinnerung] i
el calvari de lesperit absolut, lefectivitat, veritat i certesa del seu tron, sense el qual ell seria solitari i
sense vida; sols

Del calze daquest regne dels esperits,

Li escumeja la seva infinitud [Schiller, La amistat].

PhG, cap. VIII, final.