DEFINICIONS

Lògica: Parteix de la filosofia que estudia les formes i principis generals que regeixen el
coneixement i el pensament humà, considerat purament en si mateix, sense referència als
objectes.
Mètode o raonament en què les idees o la successió dels fets es manifesten o es
desenvolupen de forma coherent i sense que hi hagi contradiccions entre elles.

Saber crític: No és un discurs dogmàtic sinó crític, que es caracteritza perquè revisa i
contrasta les seves teories.

Ètica: És un estudi del bé i el mal amb el que tracte de la moral i del comportament humà.
……

Política,
filosofica de la història: La filosofia política és una branca de la filosofia que estudia els
conceptes sobre el poder, l'organització política, les lleis i la relació social entre els individus.

Grup 6
Polis: és una comunitat suprema i autosuficient, en resum és una ciutat estat té l'origen a
l'antiga Grècia on cada ciutat tenia unes lleis pròpies i una economia tancada.

Irracional: és una característica de l'explicació mítica, no utilitza raonaments ni arguments

per contar el motiu d'alguna cosa.

Cosmologia: és una ciència que estudia o organitza l'estructura i la creació de l'univers,

durant el pas del mite al logos va sorgir aquesta idea. La van desenvolupar els filòsofs
presocràtics.

Creença: Es basa en la veritat subjectiva o allò en què un subjecte creu i no té relació amb
la veritat objectiva, no fa servir la lògica.

Filosofia del llenguatge: és una branca de la filosofia que estudia la llengua, la parla,
l'aprenentatge…

GRUP 5:

Antropologia: en filosofia és la ciència que s'encarrega de l'estudi de l'home,

concretament l'estudi del seu origen o naturalesa per determinar la finalitat de la
seva existència.

Filosofia de la tècnica: la tècnica es refereix a la manera de fer com això a

diferència de la teoria, que mira exclusivament al pensament. En segon lloc, l'una es
conceptua sovint com a activitats realment diferents del coneixement científic, per
estimar-se oposades les funcions de les tècniques i de l'home de ciència. Els
principals temes de la filosofia de la tècnica són: naturalesa, tècnica i ciència.
Mite: és un relat fabulós que va tenir lloc en un passat remot i gairebé sempre
imprecís. Vol tracta d'explicar un fenomen natural (origen i formació de l'univers),
explicar l'origen, d’una comunitat (fundació d'una ciutat) i d'una habilitat humana.

Pressuposi: Suposat o suposició d'un discurs o d'una argumentació. Pot entendre's

en sentit positiu o negatiu. En el primer sentit és un existència pragmàtica de tot acte
de llenguatge, que ha de fer-se dins d'un previ context. També vol l'equivalencia a
perjudici i contra ell es dirigeix tota activitat crítica i reflexiva.

GRUP 3:
Estètica: Rama de la filosofia que té per objectiu l'art i la bellesa de l'ésser humà
basant-se en la seva aparença física.

Explicació racional: És una explicació que busca el sentit de la vida i contar la

realitat i la vida humana, mitjançant la ciència i la filosofia utilitzant raons i arguments
objectius.

Ciència: Rama del ésser humà constituïda pel conjunt de coneixements objectius i
contrastables sobre algun fenomen o nosaltres mateixos. Es formen hipòtesis que
mitjançant l'observació, l'experimentació i l'explicació pot afirmar si és verídic o no.

Saber revelat: Tipus de saber on l'ésser sobrenatural et dona respostes exclusives

que no es poden provar ni raonar.

Religió: Conjunt de dogmes o doctrines basat en creences abstractes que se n'han

anat heretant de generacions en generacions. Ens ofereix respostes irracionals a
preguntes basant-nos en la mitologia.

GRUP 7:
Prescripció: Es refereix a indicar i decretar o dictaminar una cosa.
Dogma: Punt essencial d'una religió o doctrina que es pren com a veritat absoluta i no es
pot posar en dubte dins del sistema dogmàtic.

Physis: Terme grec que significa naturalesa. Les investigacions cap a la natura van
descobrir coses indeterminades (aigua, aire...). Per la Física el Physis és quan ens referim a
l'estudi i a les teories de la natura quan parlem de la física Aristotèlica o de l'epicúria.

Admiració: És el sentit en què s'utilitza Aristòtil quan manté que la filosofia comença per la
sorpresa.
Grup 4:

Naturalisme: Busca la causes dels fenòmens naturals en la natura sense al·ludir a

éssers naturals o deus que té lloc al final de S19.

Cosmogonia: És el repte de buscar les primeres explicacions sobre l'origen de

l'univers amb l'ajut la raó i l'observació dels fets que passaven al voltant dels
presocratics.

Prejudici: és una valoració precipitada d'alguna cosa que es fa sense saber si és

veritat i pot afectar i condicionar el punt de vista.

Ontologia: S'ocupa de respondre a la pregunta de quins elements formen la realitat

i quines característiques tenen.

GRUP 1

Explicació mítica: És un conjunt de narracions que prenen la forma d’un relat, va tenir lloc
en un passar remot i imprecís. Poden tractar d’explicar fenòmens naturals, es fa servir per
explicar l’origen d’una comunitat o d’una habilitat humana.

Filosofia: Manera de pensar originat per el reconeixement de la ignorància i basat en

l’amplitud de coneixements i en fer-se preguntes sobre la vida i qüestionar-se el sentit de les
coses.

Model antropomòrfic: Tipus de pensament que utilitza l'ésser humà com a model
d'explicació per exemple: la religió utilitza figures humanes com a representacions divines.

Incontrastable: Podem saber d’alguna manera si les afirmacions del saber mític son
certes? La veracitat de les seves explicacions sobre el fets son imposibles de contrastar.

Teoria del coneixement: Teoria originada per la reflexió sobre que, com podem conèixer
ens ocupem del coneixement de la lògica i de la filosofía de la ciència.

Grup 2:
Metafísica: branca de la filosofia que estudia l'ésser humà, els seus principis,
propietats, i capacitats mentals.

Filosofia de la ciència: és la branca de la filosofia que se centra en la ciència i en

com repercuteix en la societat i els seus actes.
Logos: és el trànsit entre l'explicació a través del mite a l'explicació pel mitjà de la
raó, mitjançant l'observació, el contrast la lògica.

Saber comú: Conjunt de coneixements que tenim totes les persones i ens guien en
el nostre pensament i actes de manera conscient o inconscient.