Filosofía

S.V a.C Factor polític

Ciutat (poli)

Sorgeix la democràcia amb Pèricles

Etapes de la filosofia grega

S.VI a.C Període antic (Període cosmològic)

Estudiaven la natura

Es pregunten sobre el Cosmo, ells creien que l'univers tenia un

ordre, però el seu món era caòtic, volien saber l'ordre de l'univers per
poder complementar-lo al seu món (volen estudiar i entendre la
naturalesa)

Natura Fysis

Volien trobar una cosa que no canviava mai

Arkhé/ arjé

3 Principi elemental que roman inamental davant dels canvis

filósofos
de la
escuela Tales: intenta analitzar quin és l'arjé. Aigua
milet
Anaximandre : L'arjé havia de ser una cosa
indeterminada Apereiron

Anaximenens: fa un pas enrere i pensava que

l'arjé era determinat Aire
 Escola pitàgora: l'armé sorgeix de tot el nom U (unitat)

Secta política

Héractit El arjé el fuego "PANT A REI"

(Teoría)
Es considera el mateix l'obscur

Parménides Arjé: el ser humà

Tots els autors es consideren monistes perquè tots pensaven que

només n'hi ha una que no canvia mai (i tots diferents)

Pluralistes:

Espèdocles: El arjé son els 4 elements:

El aigua,l’ aire, el foc, la terra

Exagoren: “NOUS” (ment)

(Anaxàgores)

Democrit i lucip: pensaven que l'arjè són els àtoms

Tots els autors anteriors s'engloben al món dels presocràtics (só

físics)
 S.V a.C Periode àtic
S. IV a.C
Apareixen filòsofs importants

Platón, Sócrates, Aristócrates

Es produeix un gir antropològic

El centre datenció és lésser humà

Es deixa d'estudiar macrocosmo i s'estudia

microcosmo

Plató i aristótil s'ocupaban de cotes les branques de la filosofía

Entra examen

Sufistes: tenien odi amb els filosos, a diferencia des filosofos eren
S.IV a.C
mestres o itinerants. (Van de ciutat en ciutat a donar classe)

S. IV a.C Període hel•lèric

S. IV d.C Aristòtil va ser maestre
Canvi brusc d'Alejandro mandro

( cada polis = ciutat d’Estat) Alejandro va conseguir

totes les polis gregues

Les va agrupar en un
imperi enorme

Surgeix el concepte de
Cosmopolitisme
 (Periode) La reflexió gira entorn a l’ètica.

Escales ètiques de l’antigüetat

Especificitat del saber filosófic:

La imatge de la filosofía un Saber molt similar, al saber

religiós

Durant molts segles no va haver-hi distinció entre la

activitat filosòfica i la científica.
• Sistemátics
• Racionals

Racional Utilitza la raó, es basa en argumentacións lògiques

i coherents

Crític Perquè no admet res sense un examen racional previ, es a

dir, qualsevol coneixement ha de ser revisat i rebutjat si es
necessari

La filosofía és: un saber racional, crític i sistemàtic

Sistemàtic Es sistemàtic perquè tots els coneixements estan

ordenats i no s’admeten incoherències

Filosofía i ciencia
La ciència te les mateixes característiques que la filosofia

Separació de las 2 disciplines:

S.XVI

Llenguatge matemátic Comparables en

l’ experiències

Galileo galiley Ciencia i filosofía

Les seves teorías poden ser Comparable per l'experiencia

Filosofia Ciència
Visio sistemàtica global de la Especialització i fragmentació del
realitat objecte d’estudi

Reflexiva Experimental

Vocació pràctica
Es limita a escriure fenòmens
(prescriu conductes)
Acumulació del saber (acord entre
Inici constant de la reflexió
els científics sobre teories
(perpètua discrepància)
fundamentals)
 Els mètodes científics :
-
Mètode deductiu
-
Mètode inductiu
-
Mètode hipotètic

Mètode deductiu

S’ extreu a partir de dades o principis generals, una conclusió particular

• Tots els homes son mortals

• Sòcrates es un home
• Sòcrates es mortal

Matemàticas Lògica Utilitza el mètode deductiu

Mètode inductiu

S’ extreu una conclusió genera, o a partir de coses concretar o particulars

• Sòcrates es mortal
• Aristòtil es mortal
• Descartes es morta
• Tots els homes son mortals

Problemes del mètode inductiu:

• Si es impossible conèixer tots els casos, es inducció incompleta

• Si es poden conèixer tots els casos, es inducció completa
Mètode hipotètic deductiu

• Definició d’ un problema
• Formulació d’una hipòtesis
• Investigació/ deducció en conscienciació
• Confirmació de l’hipotesis
• Obtenció resultats

Filosofia
Similituds i diferències entre
Religió

Similituds :

• Sentit d’ existència
• Existència de deu
• Interessos similars
• Ofereixen normes de com han d’ actuar

Diferencies

• Religió: saber revelat, basat en la fe, basat en rituals, te uns bondat

fundadora en la devoció

• Filosofia: Saber racional, tot es discutible i criticable, la filosofia

no fa rituals, la moral està fundada en la raó
 Branca mes antigua ¿Quina es la realitat?
Metafísica Estudia la realitat en conjunt, l’ existència ¿Que son les coses?
de l’ésser i de tot allò que es/existeix

Estudia el coneixement, reflexionant sobre ¿Com conec el ésser

Epistemologia com les persones som capaces de conèixer i huma ?
relacionar-nos amb allò que ens envolta ¿Que es conèixer?

Branca mes nova

Estudia la bellesa, la seva essència i els ¿Te res a veure amb
Estètica mecanismes per on la percebem la bellesa ?
També reflexiona sobre allò “no estètic”
Ramas
filosofia
Analitza els comportaments que es
¿Quin es el últim
desenvolupar en els sistemes polítics,
Política fundament de la
centrant-se en com es la relació entre
ley?
el poble i els governants. (Justicia,
igualar recursos, societat igualitària)

Antropologia Analitza el ser humà, i conviu en ¿ Es el home llliure?

comunitat (cultural, social…), observant ¿ Que es el home?
l’evolucio de la societat/culturs amb el pas
del temps i diferències entre

Analitza els codis/validesa/origens

¿El fi justifica
morals amb l’objectiu d’aconseguir una
Ètica els medis?
societat mes justa i igualitària per a
tothom

Estableix procediments/ maneres

vàlids/no vàlids del raonament que ¿Puc demostrar que
Lògica un raonament es
ens permet prendre decisions i entendre
el món que ens envolta incorrecta?
 LA METAFÍSICA

Es una branca se la filosofia que s’ ocupa o estudia la realitat

Ara podem crear realitats mes alternatives ( realitat virtual, mòbils)

Avui en dia saber que es real i que no , s’ens fa mes difícil.

Que es la La realitat es una pregunta genèrica com inevitable per l’ésser

realitat? humà, i pot ser resposta tant des-de la ciència fins a convertir-
se en un problema filosòfic

Existeix la realitat amb independència d’ un subjecte?

Es la realitat un producte del subjecte?

3 postures de si la realitat existeix sense subjectes

Realisme Afirma que la realitat existeix per si mateixa i si posa

que les coses ( l’ univers), existeixen amb independència
s’ un subjecte que la conegui, per tant la realitat son
independents i tenen una existència pròpia Màxim representant: Aristòtil

Idealisme Postura contrària al realisme, corrent filosòfic que

afirma que la realitat només existeix amb la
consciència d’ un subjecte. Considera que les coses
existeixen si hi ha una consciència, es a dir, un
subjecte que les pensi. La seva existència es dependent i
relativa a un subjecte Màxim representant: plató, Descartes

Realisme crític Corrent filosòfica que afirma, que existeix una

realitat objectiva, però que sempre apareix filtrada
per els nostres sentits ( no veiem la realitat tal i
com es) Màxim representant: kant
 Epistemologia

Pregunta epistemològica

• Puc conèixer la realitat? ( metafísica epistemologia )

• Dogmatisme
3 postures • Escèptisme
per • Esceptisme moderat
respondre
la • Relativisme
pregunta:

Dogmatisme

Afirma que si quines possible conèixer la realitat, existeix

una realitat, o una veritat absoluta, que l’home amb les
seves capacitats intel·lectuals pot arribar a conèixer

• confiança absoluta amb les capacitats

humanes a conèixer: Plató, Aristòtil

Esceptisme

Contrari de dogmatisme, defensa que es impossible el

coneixement. L’ home no te les capacitats per excedir el
coneixement, per tan, no existeix la veritat absoluta. Si
existís, l’ ésser humà no te la capacitat per conèixer-la :
Sòcrates ( solo se que no se nada)

Aquesta font ens diu que els sentits no serien

una font fiable de coneixements
 Esceptisme moderat Postura intermitja que afirma que no
existeix veritats absolutes ni objectives però
si les creences raonades. La veritat es
relativa i sempre depèn de factors externs:
& Protagores &
L’ home es la mesura de totes
les coses.

• L’ època
• La cultura
• Política

Quines característiques tenen els elements que componen la

realitat?

Material Consisteix en afirmar que tota la realitat es en

ultima estància material.
I (Osigui que la matèria es l’únic element o
realitat que existeix a la naturalesa, no existeix
cap realitat espiritual) & Democrit( teoria atomista)
7
Materialisme de Thomas Hobbe
( va dir que l’ ésser humà i la
realitat son únicamet matèria)

Espiritualistes Teoria que nega que existeixi una realitat

material, o si existís li ortoga menys realitat.
7 Teoria clàssica espiritualista: ontologia
de plató i antropologia
Ontologia: quines coses es plantejan realment, el que es
fa es duplicar aquesta realitat. Plató crea dos realitats
• Molt sensible
• Molt inteligible
 Ell dirà que en aquest món les coses (mes sensibles tal i
com les veiem
. La autèntica realitat està en el món inteligible , que
son les idees, formes o essències

Son la autèntica realitat ja que son les coses que imiten les seves
coses

Basa del nostre cristianisme

Una cosa es com es Idees son immutables i eternes, i perfectes

·
Sensibles Inteligible
(Canvia) (No canvia)

S.XIX Plató instal·la el dualisme

Per plató el cos es només una presó per l’ànim
(limitació a som-seva al món de les idees)
Antropologia: Teoria de la tripertita de l’ànima ( dividida
en 3 parts diferents
Plat: cap (el pensament) part
important

Irasible: tòrax ( la mes noble

de les parts mortals)
Concurpiscible: on trobem els desitges
innobles (corporals)
 Plató elabora 2 teories

Sensible
Ontologia: dualisme Inteligible

Antropològica: Tripartits
Soma- Seme El cos es una presó per
l’ànima

Teoria d’ Aristòtil

Mile - matèria Totes les substàncies estan formades per

Morphe - forma 2 elements

Mile: fusta
Exemple la taula: Morphe: forma igual de les taules

Per Aristòtil la forma de les coses era meta + forma ( En

comptes de separar-les , las junta)

Forma (inmaterial) Essència ( forma part de la essència de les

coses)

Constitució de tot l’ésser hi ha una barreja

de 2 elements, matèrial i inmaterial

Aristòtil Apareixen indissolublement units

Potencia i acte
Potencia: capacitat d’ una cosa a ser ( ex. Llavor = planta)
Acte: Allò que es (planta)
L’ ànim i la forma: El cos te potencial de tenir vida
La realitat

La realitat va existir des-de sempre, es a dir, quin es l ‘origen de la realitat

Dividida en 2 postures

1. Eternita d’ allò real

2. El que coneixem com a creacionisme

Eternitat d’ allò real

La defensaven els pensadors grecs, els que la realitat sempre havia

existit, ja dos en la seva forma actual o amb una altre forma.
La realitat existeix des-de sempre, es eterna
Concepció molt específics del temps : el temps es ciclit

Tot pasa i tot Es repeteix

tornarà a passar

El que coneixem com a creacionisme

Per ells les coses , l’ univers, la realitat , ha arribat a ser l’ univers a

partir de res.
Inici
Allò real va començar en un moment
determinat, i per acció de Deu
El temps es No es repeteix
Carpe diem: vive el momento una concepció
lineal
Nietzsche: etern retrat Final
 Existeix la divinitat?

Al llarg de l’ història de la religió i les societats hi ha hagut diferents

formes d’ entendre-la divinitat explicades de formes mes primitives fins a
les mes elaborades

1) Animisme: Atribuir vida animada, o anima i poders animats,els

elements naturals ( Aigua, foc, sol, raig…)
L’ ésser humà ha de fer rituals per guanyar-se el favor d’ aquestes forces (majors)

2) Politeisme: afirma l’existència d’ una pluralitat de Deus, que a mes,

solen aparèixer personificats
Deus de l’ olímpic , religió grega

3) Monoteisme: afirma l ‘existència d’un únic deu.

Cristianisme, judaisme,islamisme

4) Ponteisme: Identifica a Deu amb el món, tot el que existeix es diví

5) Teisme:La creença amb 1 Deu, creador i provident

Deu personal, es comunica amb els éssers humans , per revelar-les la seva
realitat

Cristianisme, Islàmica

6) Deísme: Creença en 1 Deu, que es principi i causa de l’univers,

però després el deixa a les seves pròpies lleis

NO es un Deu personal/ nega la providència i la revelació

Autors il·lustrats: Voltaire, Rosseau

Idees defensades pels autors, però no hi ha una religió en concret
Actituds davant de la possibilitat de la existència de la divinitat (Si, no i depèn :)

Teiste/ Creient (1 actitud)

Es la persona que per diversos motius (educació,

experiència mítica)afirma l’existència d’algun
tipus de divinitat. (Descartes)

Agnòstic (Agnosticisme)

Persona que considera que no es pot demostrar l’existència de la

divinitat, però tampoc es pot demostrar que no existeix . Per tant
suspèn el judici (No es pot disputar per ningú a cara)
(Kant, Hume)

Ateas (Ateisme)

Perdons que nega l’existència de la divinitat amb qualsevol de les seves

diverses formes
(Marx, Nietzsche)
 La demostració de l’existència de la divinitat

Casual
Teleologic
Ontologic

Casual

Ex nihilo nihil fit (cosmologic) “Nada surge de la nada”

“Todo lo que hay ha de tener una explicación “

¿Cuál es su causa?

Una causa lleva a la otra causa

Teologic (Aposteriori)

Complegidad ordenada

El conjunt de els seus efectes implica un disenyador= Deu

Similitud entre les coses comparades

No hi ha disseny, sinó adaptació, mutació …

Ordre, ordre,ordre Ordre del món

1 2 3
natural
Ontologic (Apriori)

Deduir una conseqüència necessària

Existència de Deu

Anàlisis del concepte:

Arbre
Poma Es pot proveir que existeix
5 sentits

Unicorn No es pot proveir que existeixi

No hi ha res superior/ major, que Deu

Un ser que existeix en la ment i en la realitat, es major que un ser que

només existeix en la ment (Descartes , Kant)
• Perquè vivim?
• Quin es el sentit de la existència?
La nostra existència

3 postures que intenten contestar la pregunta:

• Pesimisme vital: La vida no te sentit (A. Schopenhauer)

• Sentit transcendent: El sentit només es pot trobar tenint

( Existencialisme), troba un mes enllà transcendent

• Vitalisme: Finalitat de la vida sense necessitat de referir a

transcendència alguna

Pessimista vital: A. Schopenhauer

• Constant insatisfacció en la vida

 Existencialisme Francès (X.XX): Defensa lo absurd)

• Ésser humà sense essència

Jean Paul Sartre(1905-1980) Cas contingent: Es algo que es així, però

podria ser una altre cosa

Ulls blaus Ulls marrons

Albert Comus (1913- 1969)

Som completament innecessaris, però estem

Busquem el sentit de l’existència, però realment no hi ha un sentit

“L’existència procedia a la escencia”

Els fets ens defineixen Però després negan que aquells

fets, els han fet

Realment, negan el
teu verdader ser
 El desitg de sapiguer el perquè de la nostra existència, això crea una
insatisfacció vital
(Pessimista vital)

• La vida no te cap tipus de sentit

Karl Jasper (1883- 1969

La filosofia te la consciència que el ésser humà fa de la seva

existència en el món
El sentit de la nostra existència causa en nosaltres,
sinó que hi ha algun ésser diví
 Miguel de Unamuno(1864-1936)

El seu pensament es centra en la reflexió sobre el anhel de la

immortabilitat que descobreix en un ser

(Ningú vol morir, volen ser immortals, aferrant-se a la vida)

• Només es possible trobar un sentit a l’existència

humana
• Las tragèdies de la mort dels éssers volguts, els essers
humans pensen que després de la mort, hi ha una altre
vida on serem feliços i ens trobarem amb els nostres
antepasats ( el sentit de la vida està mes enllà)
Friedrich Nietzsche (184-1900)

Negaba que aquesta sigues una vida autèntica, i ell afirma l’existència
de una mes enllà, ens fa viure d’una maneres mes inferior

Odia el cristianisme

Cuan critica a Deu, critica tot el context total de Deu

S’ha d’afirmar el sentit de la terra

A dir si a la vida (a lo bo i a lo dolent)

Deu a mort, el home ha d’abraçar tot

Antropologia

Que es un ésser humà

Biologia: punt de vista biològica, per respondre la pregunta

Cultural
Social

Dimensió cultural i social del ésser humà

Cultura: Tradicions, històries Diferències

Algú culte: Saber coses
 Pertanyen tots a la mateixa cultura? NO

Que es la natura humana?

Hauríem de començar a examinar la constitució biològica, però ens

adonem que l’home es molt mes que un animal, ja que una de las
característiques de l’ésser humà, es la cultura.

La cultura es entesa com: Tot el que inclou

El coneixement, les creences, l’art, la moral, les consums,hàbits, i

qualsevol capacitat adquirida per l’home, com a membre d’una
societat

Podem dir dons que l’home es un animal cultural.

S.XVI Cultura ¿que es?

Acció biològics: menjar (acte cultural)

Les teories filosòfiques creaven un pont entre la naturalesa i la

cultura, però a mesura que avança l’edat moderna, creix la
industrialització, es començarà a donar prioritat a la producció
i creixerà l’afenys del domini de la naturalesa

La cultura s’oposara a la naturalesa com a dominador d’allò

que va dominar. Això portarà Alfons autors com (Roseau), a
reflexionar sobre si la cultura i la tècnics ens fa éssers
immortals e infeliços.
S.XVII- Roseau
S.XVIII
Tot això ens fa evolucionar?

En una mateixa cultura, hi poden haver diferents interpretacions

del que es considera culturs dominant. (Germànica)

Es poden veure la societat en diferents grups:

Subcultura
Contracultura

Subcultura

Persones que participen d’una cultura no la viuen de la

mateixa forma
Dins de cada cultura hi ha altres cultures donades per l’edat,
nivell econòmic…
Cultura Cultura
urbana Rural
Contracultura

Un moviment de reveli, contra la cultura germànica, que presenta

un projecte de culturs u una societat d’alternativa

Atac social en contra la cultura (vol canviar coses)

Hippie , Pumking
 Actituds

1) Etnicentrisme

Es una actitud que analitza i judga les altres cultures prenen com a
referència la seva pròpia.
Es considera que la pròpia culturs està mes evolucionada que les altres i
que les nostres pauses de conducta son les bones i naturals, per tant
considera que les altres son inferiors, així dons les actituds que provoca
una postura etnicentrista son: el racisme, la xenofòbia p, la
aporofobia,etc

2) Relativisme cultural

No existeixen valors universals o criteris absoluts per jutjar les diverses

cultures.
No es parla d’una culturs inferior o superior.
Les costums i les tradicions de cada societat son el resultat de les seves
circumstàncies concretes i la seva evolució particular, per tant, des-de
aquesta perspectiva es considera que només es pot entendre una cultura
des-de dins de la propis culturs, es a dir, havent-la viscut. Per tant les
conseqüències, d’uns actitud relativista, aquest extrem respecte, justifica
qualsevol acció perquè “tot es vàlid” i paradoxalment una actitud
relativista també et fa caure en actituds racistes, xenòfobes, masclistes,
com la postures contraris, que es l’etnodentrisme. (Ja que adeptes o
respectes aquelles actituds)
 3) Multiculturalisme
Considera que la varietat cultural es una expressió de la creativitat
humana, que l’intercanvi cultura,es tant de riquesa i innovació,
però considera també que la cultura por ser causa de enfrontaments,
que es necessari protegir els drets fundamentals de totes les
persones per sobre d’elements culturals que les ionin aquest drets.
Aposta per la tolerància i la convivència pacifica de persones de
diferents