FILOSOFIA: SENTIT I HISTÒRIA

1. APROXIMACIÓ AL CONCEPTE DE FILOSOFIA

1.1. ORIGEN DEL TERME

La filosofía ve dels termes grecs filos (amant/ amic) i sofia (saviesa), per la qual cosa
significa el desig de conèixer.
La forma de saber en filosofia és racional, sistemàtica i crítica.
La filosofia va nèixer en el s.VI a. C. a Jònia (colònia grega a Àsia Menor)
Pitàgores va ser el primer a usar el terme filosofia, ho va fer fent una comparació entre
l’espectador dels jocs olímpics i un amant del saber (= filosofia): els espectadors acudeixen
per a contemplar desitjosos de conèixer el que passa a la sorra, mentre que els atletes
buscar la fama i la glòria.
Plató va comparar el terme filòsof amb els savis (sofistes). Per a ell, eren falsos filósofs,
l'auténtica filosofia és la búsqueda de la veritat, el bé i la bellesa.

1.2. ELS PENSAMENTS PRERACIONALS: MITE I MÀGIA

Els mites eren relats que es van inventar els homes de l’antiguitat per explicar: la naturalesa
o conèixer-s a si mateixos.
- Recorren a personatges llegendaris.
- Són relats fantàstics.
- L'autor és sempre desconegut, i van ser creades en conseqüència de formació lenta,
espontània i popular.
- Són de caràcter tradicional i acrític
- En aquest món antic, es recorren als rituals i als sacerdots (que tenen poders).
A Grècia, per exemple, els habitants anaven a l’oracle i després el sacerdots interpretava
els missatges divins.

1.3. DEL PENSAMENT MÍTIC AL LOGOS

Al s. VI a.C., la filosofia sorgeix com una mena de coneixement aliè a la mitologia amb
pensadors de l'escola de Milet. L'origen de la filosofia se expressa amb la expressió "el pas
del mite al logos"', és a dir deixem a un costat els mites i passem a usar la raó.
La filosofia va néixer a Grècia per algunes de les següents raons:
- El miracle grec, defensat per Burnet, diu que aquesta va nàixer de la genialitat dels
grecs.
- L'evolució del pensament mític, defensat per Cornford, en la qual hi ha un intent
intel·lectual d'acostar-se a la realitat i donar-li sentit.
- Factors culturals i econòmics, és a dir, les diferents versions de les diferents cultures.
La democràcia, la prosperitat econòmica gràcies al comerç i l'ús del alfabet fonètic
van suposar una explosió cultural i de la vida pública
Mític: - Els fenómens de la naturalesa no es poden conèixer a presidir segons el capritx dels
déus. El món és caòtic i arbitrari, sense lleis fixes.
-Explica el món per mitjà de relats fantàstics.
- Les explicacions mítiques no aceptan la revisió, constitueixen d’un coneixement a
l'explicació acabat i tancat.
- Es tracta d'una explicació tradicional.
Racional: - Tots els fenòmens tenen una naturalesa i uns principis a causes naturals que
permeten el seu coneixement. El món és un lloc ordenat, regit per lleis fixes i estables.
-Utilitza la raó per a conèixer les lleis que regeixen el món.
- El coneixement racional està en constant revisió i obert a substituir les explicacions
existents per altres millors.
- Es tracta d'una explicació critica.

1.4. LA DIVISIÓ DE LA FILOSOFIA.

- Metafísica: s’ocupa de l'estudi del ser; de les propietats de tot el que existeix
- Lògica: s’ocupa dels raonaments, de si estan bé expressants i si són vàlids.
- Epistemologia: s'ocupa dels coneixement científic, dels seus límits, etc.
- Ètica: s’ocupa d’analitzar les normes morals, la seva validesa, etc.
- Estètica: s'interessa per l'art i la bellesa en general.

2. LA FILOSOFIA I ALTRES DISCIPLINES

La filosofía en el seu origen es caracteritza per l'amor a la saviesa, sense distinguir entre
tipus de saber. Però, poc a poc, la filosofia s'esdevé en diferents disciplines.

2.1. FILOSOFIA I CIÈNCIA

- Són sabers racionals i sistemàtics que pretenen trobar veritats universals.
- S’interesaven pel mateix objecte de l’estudi (com va sorgir la vida?!...).
A partir del s. XVI, amb el naixement de la ciència moderna, la filosofia i la ciència se
separen. La ciencia incorpora el llenguatge matemàtic i recorre a la experiencia, encara aixi
segueix havent un vincle entre ambdues, degut a que la filosofia s’ocupa d’analitzar, valor i
qüestionar els metodes, la fiabilitat, els límits de la ciència i les seves implicacions.

2.2. FILOSOFIA i RELIGIÓ

• Coincidències:
- Tenen els mateixos interessos, con el sentit de l'existència, la trascendencia dels
ésser humans.
- Pretenen ensenyar-nos a portar una bona vida i ofereixen normes que ens indiquen
com actuar
Divergències:
- La filosofia és un tipus de saber racional i crític.
- La religió és un tipus de sabar basat és la fe, acceptant veritats revelats.

2.3. FILOSOFIA I ART

La filosofia s’ha expressat pel mig de manifestacions artístiques com la literatura, pintura,
escultura… A través d’aquests mitjans es busca la reflexió dels espectadors.

2.4. FILOSOFIA I ECONOMIA

L'economia és una ciència que s’encarrega d'administrar els béns que disponen grups
d’individus o una societat. En aquest sentit, la filosofia es planteja la discussió sobre els
avantatges i inconvenients dels diferents sistemes econòmiques, l'anàlisi dels efectes de la
globalització a la societat i la crítica sobre el tipus de relacions interpersonals en un àmbit
empresarial.
 3. SENTIT I NECESSITAT DE LA FILOSOFIA

3.1 CRÍTIQUES A LA FILOSOFIA

- La falta d’acord. Cada filòsof arriba a conclusions diferents.
- El seu caràcter residual, degut al fet que la filosofia s'ha anat ramificant en diferents
ciencies.
- La futilidad dels seus problemes, és a dir que no tenen importància.
- El seu hermetisme, és a dir, que en la filosofía s'usen conceptes que no tot el món
entén.

3.2. VIGENCIA DE L'ACTITUD FILOSÒFICA

- Probiematizadora. El valor de la filosofia es troba en les preguntes que es formulen.
- Universalista i interdisciplinària. La filosofia tracta de abarcar tota la realitat, establint
relacions entre les diferents disciplines.
- Crítica. No dóna res per suposat, perquè pretenem arribar fins l’arrel de tot.
- Clarificadora. La filosofia tracta de resoldre problemes mentre l’anàlisis del
llenguatge.
- Pràctica. L'interès de la filosofia és orientada a la vida.