HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

divisió
Història de la filosofia occidental.
- Filosofia grega: Segle VI aC fins al segle II aC
- Filosofia romana: Segle II aC fins al segle IV
- Filosofia medieval: final de l’Imperi Romà (s. IV) fins al Renaixement.
- Filosofia del Renaixement: segles XV i XVI
- Filosofia Moderna: segles XVII i XVIII
- Filosofia Il·lustrada segle XVIII
- Filosofia Contemporània: segles XIX, XX...
Filosofia musulmana
Filosofia oriental

QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?
La filosofia és el resultat d’una activitat pròpia i exclusiva dels éssers humans i no només una
disciplina acadèmica. La paraula filosofia té origen grec: Filo (amor) Sofia (saber). El filòsof grec
del segle IV.aC Aristòtil va descriure la filosofia com la ciència de les causes de les coses ja que ell
pensava que l’home per naturalesa desitja saber. És per això que també la filosofia és considerada
com la ciència de les preguntes.

filosofia grega → (s.vi a.c - s.ii a.c)

Es caracteritza per fenòmens com l’aparició de la filosofia, que sorgeix de la mà de Tales de Milet
a la Grècia clàssica per diverses causes. Per una part, l’existència de l’escriptura possibilitat poder
deixar constància del pensament i els ciutadans s’interessen per qüestions “teòriques” en tenir
solucionades les qüestions “pràctiques”. A més a més, hi ha una certa llibertat de pensament, perquè
la religió politeista ho permet i tenien contacte amb altres cultures.

La filosofia neix com un acte de rebeldia, inconformisme i reivindicació i que es considera el “pas
del Mite al Logos”, un que va ser gradual i que va significar la superació de la concepció
mitològica de la realitat.

També es produeix el miracle grec, és a dir, l’inici dels principals sabers de la cultura occidental.
Apareixen les matemàtiques, la geometria, la medicina, l’astronomia, la música…. Entre les
aparicions destaca la dels ciutadans i la del concepte de ciutadà.
- Per primera vegada en la història sorgeixen els ciutadans, i amb ells les polis.
- Sorgeixen els carrers, edificis públics i espais per a la gent com els teatres, els termes…
- Comencen a pensar en arquitectura i consideren que un ciutadà és un individu amb drets
però també amb unes responsabilitats.
- Per construir els espais públics s’utilitzen impostos i ara s’entén la ciutat com un lloc comú.
La democràcia (demos (poble), kratos (poder)) es considera la gran aportació i la més fonamental
de la filosofia grega. El poble té dret a elegir i té el govern i tot i que no era una democràcia com la
coneixem ara, ja era un començament.
ÈPOCA DELS PRESOCRÀTICS - L’INICI
Es caracteritza per la filosofia de la naturalesa, ja que aquests filòsofs intentaven trobar
explicacions a la naturalesa i creien que tot s’iniciava gràcies a un primer principi, concepte que
anomenaven ARKHÉ.
- Tales de milet: l’arkhé és l’aigua; l’aigua és tot; la vida, la naturalesa, tot està format per
aigua.
- Parménides: l’arkhé és el Ser (no canvia); defensa que la realitat no canvia.
- Heràclit: l’arkhé és el foc (moviment); defensa que la veritat i les coses canvien.

METAFÍSICA CLÀSSICA - ESPLENDOR

Hi ha una importància de la recerca de les essències de les coses (universals), és a dir, de les
seves propietats generals per definir el que són. Intenten descriure la realitat de totes les coses en
sentit ampli, és a dir, què és real i què no és real i saber si existeixen o no
- Sòcrates
- Plató
- Aristòtil

ESCOLES ÈTIQUES - DECADÈNCIA

Es tracten temes relacionats amb la felicitat i amb la vida quotidiana de les persones.
- Estoïcisme: viure d’acord amb el deure. Un estoic és aquell que és molt responsable i que
accepta tot aquell que li toca, i té una actitud conformista i impasible. L’estoïcisme és un
camí cap a la felicitat.

- Epicureisme: és la filosofia del plaer, entès com a absència del dolor. Hem de procurar està
bé. Recerca de les coses que ens aporten satisfacció, sense que suposi més dolor que
satisfacció. Ensenyança cap a l’autocontrol.

REPRESENTANTS FEMENINES
Diotima
- Sacerdotessa, amb prestigi, poder i molt influent.
- L’única dona que apareix a l’obra de Plató i que s'enfronta a Sòcrates (El banquet).
- Destaca la seva teoria sobre l’Amor (coneguda com la filòsofa de l’amor)

Hipàrquia:
- Va pertànyer a l’escola Cínica. Se’ls coneixia com gossos perquè els cínics defensaven viure
com a cans. És a dir, renunciaven a tota la riquesa i comoditats.
- Defensava la igualtat entre els homes i les dones, el seu marit era un dels majors
representants de la filosofia grega.
filosofia romana → (s.ii a.c - s.iv)
- S’inicia amb la caiguda de l’imperi grec (Alexandre el Gran) i finalitza quan el cristianisme
es converteix en la religió oficial de l’Imperi Romà
- Visió pràctica: els romans són pràctics, per tant hi ha un canvi de temàtica.
- Hi ha un canvi en la importància dels sabers i l’essència de les coses ja no importa,
s’interessen per temes com (retòrica, lleis, drets, arquitectura, estratègia militar…) i per això
la filosofia queda en un lloc secundari.
- Continuació de la filosofia grega: els filòsofs romans són molt continuistes i no fan moltes
aportacions. Agafen les idees dels grecs i li donen els seu toc.

PRINCIPALS REPRESENTANTS
Ciceró: continuador de l’escepticisme (teoria que ens permet qüestionar-ho tot). Afirma que res no
es pot conèixer amb exactitud. Un escèptic és una persona que dubta de tot.

Sèneca: era seguidor de l’estoïcisme i defensor de la igualtat humana (contrari a l'esclavitud). A

més, també defensava que la felicitat és la serenor i la moderació.

Aristarc de Samos: astrònom i primer defensor de l’Heliocentrisme, model astronòmic inexistent

fins al Renaixement. Proposa aquesta teoria fa uns 2000 anys encara que ningú l’escolta ni li fa cas.

Ptolomeu: astrònom creador de la visió astronòmica fins al

Renaixement, el model geocèntric (la Terra és el centre de
tot i el Sol gira al voltant d’ell). Les òrbites en aquest model
són circulars i perfectes però per poder explicar perquè el Epi
Sol no es trobava sempre a la mateixa distància de la Terra
Ptolomeu va explicar el moviment dels astres (el que ara es Terr S
coneix com moviments retrògrads i estacionaris) amb els
epicicles. Ell pensava que els plantes es moviem en una
òrbita circular (epicicle) amb un centre que es movia, a la
vegada amb una òrbita celeste també circular (deferent).

REPRESENTANT FEMENINA
Hipàtia d’Alexandria
- Filòsofa, matemàtica i astrònoma mestra a la biblioteca d’Alexandria.
- Seguidora dels corrents Neoplatònics, corrents que imiten a Plató.
- Assassinada per defensar les seves idees, per ser una persona diferent, valenta, perquè
defensava els llibres i volia dedicar la seva vida a estudiar i perquè les dones no podien tenir
coneixement. Es diu que la torturen llevant-li la pell quan encara estava viva i li van tallar a
trossets que varen ser repartits per Alexandria.
filosofia medieval → (s.iv a.c - s.xv)
L’Europa occidental es sotmet a l’influència absoluta del Cristianisme en tots els aspectes.

És l’època del feudalisme, dels estaments religiosos (rei, clero, noblesa, plebeus), els quals tenen
molta importància. El rei i el clero són els més importants i els que més poders tenen, i la resta de la
població és molt pobre, per tant hi havia moltes desigualtats.

En aquesta època varen sorgir les creuades, que van ser unes expedicions militars protagonitzades
pels exèrcits cristians que volien anar a conquerir el què ells consideraven terra santa, és a dir
Jerusalem, que es trobava en mans dels musulmans.
A més a més, els monestirs religiosos varen ser molt importants, ja que els religiosos copiaven
allà tots els textos. Si no fos per ells, no ens haurien arribat moltes obres antigues i sabem que el
tipus de lletra que utilitzaven era la gòtica.

Per altre costat, la filosofia medieval va estar lligada a la religió, no només per la temàtica si no
perquè la gent del carrer tenia molts pocs coneixements, l’analfabetisme estava molt estès. Els únics
que sabien escriure i llegir eren els religiosos (capellans), que eren en els únics que sabien llatí, la
llengua en la que estaven escrites les obres.
Aquesta filosofia és fundamenta també per la relació entre la fe i la raó i consta de dues etapes
- Patrística: fins al segle X. (estil romànic, no hi ha llum) Els patrístics eren considerats els
pares de l'església i com que en aquella època el cristianisme passa de ser una secta a estar
permès, es comencen a fer mises i interpreten i difonen els Evangelis. A més, s’utilitza la
por, la foscor, el càstig i la misèria per evangelitzar.
- Escolàstica: fins al segle XIV. (estil gòtic, importància de la llum) Intenten explicar de
forma racional l’existència de Déu. Com que utilitzen la llum, no fa tanta falta la por i ja es
pot convèncer a la gent de que suporti el cristianisme d’una forma més lluminosa.

PRINCIPALS REPRESENTANTS
Sant Agustí: representant de la Patrística, intenta fer comprensible el cristianisme (missatge cristià)
i és seguidor del maniqueisme: doctrina religiosa que es caracteritza per creure en l’existència de
dos forces oposades (Bé/Mal). Els maniqueus són persones que valoren les coses com a bones o
males, sense termes intermedis.
També formula la doctrina del cristianisme, explica: com es fan le mises, quan es dona la comunió,
com es fan els bateigs, els rituals de casament, donant forma a l’esglèsia.

Sant Tomàs: representant de l’Escolàstica i intenta demostrar racionalment l’existència de Déu.

Ramon Llull: fa demostracions matemàtiques per demostrar l’existència de Déu i creu que les
veritats de fe s’han de poder comprendre de forma racional.

Guillen d’Occam: era una persona molt avançada al seu temps. Va formular el principi de “Navalla
d’Occam”, que ens recomana que eliminem l’ús de conceptes abstractes innecessaris. Ell defensava
la importància del coneixement a través de l’experiència i per exemple no tenim experiència de
coses com l’infinit, de Déu…. I per això hem d’eliminar aquests conceptes.
 REPRESENTANT FEMENINA
Hildegarda de Bingen: va ser una filòsofa, científica, escriptora, d’entre altres i la coneixem per
ser la primera persona de qui es conserva música escrita. La primera partitura que tenim de la
història és Hildegarda de Bingen. El seu paper diplomàtic va ser molt important i va sempre va
defensar el paper de la dona en la societat. A més a més, es va ocupar sobretot d’escriure sobre
moral i ètics.

FILOSOFIA DEL RENAIXEMENT → (s.xv i s.xvi, caiguda de

constantinoble)
El succés cultural més important que succeeix a aquesta època és el pas del geocentrisme a
l’heliocentrisme i tot el que es deriva a partir d’això gràcies a la revolució científica que es
produeix en aquesta època.

La Terra i l'ésser humà passen de ser el centre de tot i això tenia molta relació amb la religió, ja que
com les persones eren considerades filles de Déu, aquest es situava en el centre de tot. És per això
que els religiosos estaven en contra de l'heliocentrisme.

A més, per primera vegada apareix la tecnologia aplicada a la vida quotidiana i es construeixen
aparells per augmentar el saber. Sobretot destaca per dos invents que ho capgiren tot: la impremta i
el telescopi. La imprenta fa que s’estengui el saber.

Gràcies a l’aparició del mètode científic es surt d’aquesta època d’obscuritat en la que es trobaven i
es recuperen altres sabers.

L’ésser humà agafa protagonisme i poc a poc es va desenvolupant això que entenem com
humanisme i antropocentrisme, una corrent que agafarà més importància en l’època il·lustrada.
És una forma de reescriure el que de veritat són els éssers humans i quin és el seu vertader paper
una vegada que Déu deixa de ser el centre de tot. Per poder trobar aquest vertader significat del que
implica el que són vertader els humans, es produeix una recuperació del món clàssic.

TEMES I REPRESENTANTS
Filosofia política:
L’època renaixentista és una època feudal i de moltes guerres, encara no hi havia estats com els
coneixem avui en dia, eren regnes independent que es barallaven entre ells. La gent veurà que torna
a ser necessari parlar de política i tenir teories polítiques. S’adonen que no sempre poden haver
guerres i sorgeix la diplomàcia per substituir-les.
- Maquiavel: “El fi justifica els mitjans” Ell defensava que amb política quasi tot valia.
Obra molt destacada: El príncep.
- Tomas Moro: Utopia (model de societat ideal). Ens explica una de les primeres que
existeixen, descriu un model de societat ideal futura.

Reformes religioses:
Serà una època de reformes religioses. Per una part teníem l’europa catòlica i l’europa protestant.
Comença la desintegració del poder de l'església, l'església catòlica es va erosionant i poc a poc va
perdent poder.
- Luter: a favor de la reforma protestant
Astronomia:
- Giordano Bruno: el primer que defensa la infinitud de l’Univers, es planteja la teoria de
l'heliocentrisme i va ser cremat a la foguera per les seves teories.

Les teories de Giordano Bruno i les conseqüències que això va tenir per ell, va fer que Galileu
Galilei sigués més precabut, ja que tot i que ell defensava l'heliocentrisme, volia proves. Va
inventar el microscopi i el telescopi. Quan inventa aquest últim el primer que veu és la imatge de la
Lluna i s’adona què la Lluna té cràters, és rugosa i que per tant, com que no sempre veim la mateixa
cara de la Lluna, el Sol surt i es pon a aquesta i no només a la Terra. Va afirmar que com que el Sol
reflecteix a la Lluna si això passa també amb la Terra, va deduir que ambdues es movien juntes
girant al voltant del Sol.
Quan Galileu té proves suficients, tot i així a ell també li condemna la Santa Inquisició però a
diferència de Giordano Bruno ell es tira endarrera i el tanquen durant molt de temps per després ser
condemnat a mort. A ell no li cremen a la foguera perquè es desdiu i firma una carta que diu que
totes les seves teories són mentida, i com que tenen la seva confessió, el deixen viure. A Galileo no
li perdona l'església fins l’any 1992.

REPRESENTANTS FEMENINES
Chistine de Pizan: filòsofa, humanista, poeta i traductora. Va fundar una agrupació per aconseguir
l’accés de les dones al coneixement.
Marie de Gournay: filòsofa, científica i alquimista i defensora dels drets de les dones.

Filosofia moderna → (s.xvii - s.xviii)

A nivell històric és l'època de les grans monarquies absolutes europees però al final s’acabarà
amb les grans revolucions atlàntiques: la Revolució francesa, la Revolució Industrial i la Guerra de
la Independència dels Estats Units.
A l'època moderna tenim el que anomenem una crisi del coneixement provocat pels descobriments
fets durant el Renaixement. De cop i volta s’enteren que totes les teories que havien proposats
eren incorrectes i per això la filosofia moderna parteix d’una sensació de fracàs.

Destrucció de la unitat religiosa: és l'època amb les darreres guerres religioses europees i per tant
Europa queda dividida en dos blocs religiosos (l’Europa catòlica (França, Espanya i Itàlia) i
l’Europa protestant (Bèlgica, Alemanya, Anglaterra…).

Sorgeix el barroc (moviment artístic). És un art confús, i l’art és una gran manera d’entendre com
es pensava en aquella època. Tot aquesta crisi i necessitat de començar de nou, fa que sigui una
època convulsa.

TEMES PRINCIPALS
El tema principal és la Epistemologia, ja que venen d'un gran error, l'època renaixentista ens deixa
un error garrafal que els teòrics de la filosofia moderna intentaran arreglar enfocant les seves teories
en l’Epistemologia, qüestionant-se coses com: quins són els límits i les funcions del coneixement,
ens diu què coneixem, com ho coneixem i fins on podem conèixer.

REPRESENTANTS MASCULINS
Descartes: pare del Racionalisme, és a dir de la importància de la raó com a font de coneixement.
És un coneixement universals què és vàlid sempre. Quan només utilitzem la raó, tenim problemes
ja que les ciències com mates són sistemes molt tancats, no diuen res del món.
Hume: pare de l’Empirisme, és a dir, de la importància dels sentits com a font del coneixement.
(Ciències experimentals: com biologia, astronomia). El coneixement mitjançant els sentits és un
coneixement particular i limitat perquè tot allò que ens envolta és particular.

REPRESENTANTS FEMENINES
Isabel de Bohemia: Seguidora del racionalisme de Descartes, mantenien correspondència
filosòfica. Tenia estudis sobre la relació entre l’ànima i el cos i protegia en el seu monestir a
personatges perseguits
Olympe de Gouges: va morir a la guillotina per defensar els drets de la dona. És autora de la
Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana i defensora del divorci i dels drets dels infants.

FILOSOFIA DE LA IL·LUSTRACIÓ → europa del

s.XVIIi
S’anomena el segle de les llums per la confluència de corrents intel·lectuals basats en la raó, els
mètodes científics, la propagació del saber i la modernització de la societat que el caracteritzen. A
més a més, la il·lustració es caracteritza per una confiança plena tant en l’ésser humà com en el
progrés científic i fa la barrera entre el món clàssic i el mon contemporani.
Algunes idees que defensava la il·lustració varen influir a la Revolució Francesa, com: la igualtat
de tots els homes davant la llei, la llibertat de pensament i expressió, la força de la raó i el
coneixement, l’enciclopedisme, la tolerància i el rebuig cap a l’absolutisme.

PRINCIPALS REPRESENTANTS
Rousseau: afirmava que l’home és bo per naturalesa però es la societat qui el corromp, és a dir, li fa
anar pel mal camí. A més a més, Rousseau instaura el Contracte Social, el qual limita la llibertat
natural pel bé de la comunitat. Això implicava que tots en la societat es posaven d’acord per limitat
les seves llibertats per aconseguir més seguretat.

Hobbes: tenia una visió més negativa de l’home, afirma que l’home és dolent per naturalesa.
Hobbes defensa un govern autoritari amb la figura del Leviatan (monstre de la mitologia grega, que
podria ser la figura d’un dictador), i per tant no és defensor de la democràcia.
En general tots dos pensen que l’home ha de buscar una manera per afavorir la convivència, i que
d’alguna forma sempre acaba perjudicant la llibertat humana.
Kant: és un filòsof il·lustrat alemany, que rebutja el dogmatisme. Kant tracta d’unifica les
posicions de Racionalistes i Empiristes fent una teoria totalment nova a partir del que es diu en un
i el que es diu en altra. A més, dóna prioritat absoluta a l’individu sobre tot i afirma que són els
individus qui construïm la nostra realitat, una realitat humana. Desapareix el concepte
d’objectivitat ja que cadascú veu la vida amb els seus ulls, no des d’altres. Per tant, si no existeix
l’objectivitat la veritat és una cosa relativa.

REPRESENTANTS FEMENINES
Emilie de Chatelet: era filòsofa, matemàtica, i va ser una de les primeres dones que tenen estudis
en física. També era membre de l’acadèmia de les ciències de Bolonya i tenia estudis sobre la
naturalesa del Foc i de la llum. A més, se la coneix pel seu discurs sobre la felicitat.
Mary Wollstonecraft: creia que l’ordre social ha d’estar guiat sempre per la raó, que ha de ser
sempre la guia de les nostres accions. També defensava que les dones han de tenir la mateixa
educació que els homes

FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA → segles xix, xx i

xx1 ???
Hi ha gent que diu que l’època contemporània ja ha acabat, i que ho va fer quan va a aparèixer la
informàtica i les tecnologies. Tot i així, encara seguim estant en l’època contemporània fins que no
es demostri el contrari.
És una època caracteritzada pels canvis socials, polítics i filosòfics. Apareixen les classes socials i
el que s'anomena com “el proletariat” i “proletari” (treballador assalariat).
Són els segles de la ciència i la tecnologia, la revolució industrials donen lloc als avenços en la
tecnologia i en la ciència que es consideraran molt importants.
També serà una època marcada pels conflictes bèl·lics (sobretot al segle XX), que tindrà grans
conseqüències en la filosofia i per l’aparició dels blocs polítics (capitalisme i comunisme) que
d’alguna forma divideixen el món.
Per altre costat, la filosofia es professionalitza, és a dir, que ja no serà un hobbie com abans, que la
gent no cobrava per fer filosofia si no que passarà a ser més que això.
La filosofia contemporània no té una única característica, si no que té múltiples corrents i
temàtiques.

PRINCIPALS REPREENTATS
Marx (filòsof polític, s.XIX): és pare del comunisme, teoria que surt com a contraposició del
sistema capitalista, i denuncia que el capitalisme desvirtua la vida, és a dir, que tot es compra i tot
els ven. Com per exemple les amistats, la família, la naturalesa…. Només es veuen les coses amb
ulls de mercat, amb una perspectiva económica.
La seva proposta és un Estat capaç de satisfer i controlar les necessitats bàsiques dels individus i la
producció. Marx considera per exemple que l’energia hi hauria d’estar en mans del govern. Serveis
com la sanitat i l'educació haurien d’estar en mans del govern (escoles públiques, sanitat pública…).
Nietzsche (filòsof ètic, S.XIX): ell critica i analitza la cultura occidental i els considerats valors
d’aquesta. Expressava les seves idees amb una metàfora “Déu ha mort”. Nietzsche era un filòsof
revelador i pensava que Déu era el representant dels valors antics, els quals ens reprimeixen i no ens
deixen pensar el que volem. És per això que considera que si matem a Déu (metafòricament),
l’ésser humà ja pot ser amo de les seves decisions, ser lliure i ser capaços de crear nous valors.

Sartre (s. XX): pare del corrent de l’existencialisme, que es pregunta pel sentit de l’existència
humana. Venen d’una època amb molta i mort i destrucció, i d’aquí podria venir preguntar-se per
l’existència de la mort, ja que no entenen com ha pogut ser que l’existència humana hagi arribat fins
aquesta magnitud. Quin és el sentit de l’existència humana? Cap perquè l’home és un home buit.
Una persona que no sap qui és ni quin és el seu sentit en la vida, i com que estem insatisfets, ens
omplen de coses que en veritat no ens omplen.
A més ell creia en la importància de la llibertat i en que “l’home està condemnat a ser lliure”, ja
que la llibertat és un regal pel qual es paga un preu altíssim. No podem no ser lliures perquè el
nostre pensament ens fa lliures involuntàriament i per tant es converteix en una condemna.
Bauman: vivim en un món líquid, un món incert i canviant. Com que no depenem de ningú, ens
convertim en éssers humans egoistes i egocèntrics, que no volem cap tipus de compromís ni
problemes i per això ens sentim molt sols. Tot i que havíem lluitat per sortir del caos, ara estem
tornant a ell, ja que no hi ha rols socials ni cap organització i com que no sabem res perquè tot és
líquid, tenim angoixa i depressió.

REPRESENTANTS FEMENINES
Hannah Arendt
És una filòsofa jueva que va haver de fugir de l’alemanya nazi. Es trobava en un camp de treball
i gràcies a les seves influències va poder escapar als Estats Units, on va desenvolupar la seva teoria.
La gran aportació seva va ser la seva obra sobre l’anàlisi sobre l’origen del totalitarisme. Ella es
preguntava com podrien haver sorgit les dictadures europees, intentant fer un anàlisis molt detallat
en el qual intenta explicar què li passa a una societat per arribar a instaurar una dictadura.
Per una banda, Adolf Eichmann (controlador dels trens que distribueixen als jueus als camps de
concentració) no va ser jutjat al Judici de Nuremberg si no que va ser jutjat a Jerusalem. És per això
que varen enviar a Hannah a seguir el seu judici i quan va acabar, va fer un llibre que es titula
“Eichmann en Jerusalem”, on parla sobre el concepte de la “Banalitat del Mal”. Hannah pensava
que moltes vegades el mal és banal, és a dir, que és un mal inconscient. No vui problemes (Banalitat
del Mal). Arendt pensava que algunes persones actuaven dins les regles d’un sistema al qual
pertanyen sense reflexionar sobre els seus actes ja que només es preocupen per complir ordres.

Simone de Beauvoir: gran seguidora de l’existencialisme des d’un punt de vista femení, ja que ella
era representant del moviment feminista contemporani. A més afirmava que no hi ha una naturalesa
femenina innata, que el gènere és social.

Es dona qui és dona o qui vol ser dona? (Qüestió metafísica).

 filosofia musulmana i oriental
INTRODUCCIÓ
Al mateix temps que sorgeix el pensament filosòfic a Grècia al s. VI aC, també sorgeix altres
indrets molt apartats entre ells com Xina i la Índia, ja que es tenen constància d’escrits filosòfics
que ho demostren. Tenen com a característica comuna el qüestionament racional de la realitat i
coincideixen amb l'occidental en el temps.
Les filosofies orientals es diferencies de les occidentals tant per la seva concepció de l’ésser humà
com de la natura. Són filosofies que tenen molt en compte la relació entre l’ésser humà i la
naturalesa i tenen un gran respecte a totes del criatures vivents. També son filosofies que tenen
molta relació amb qüestions místiques i religioses.
A més a més, estan molt lligades a la cultura de la pau i de la sensibilitat, són més emotivistes,
tenen més a veure amb la recerca interior i creuen que l’ésser humà hauria de defensar la no
violència.

filosofia musulmana
CONTEXT HISTÒRIC
A partir de la mort de Mahoma, 632, s’inicia l’expansió de l’Islam cap a Orient i Occident i arriben
a dominar pràcticament tota la Mediterrània. La invasió de la península ibèrica es produeix al 711 i
cap a l’any 1000 ja havien desenvolupat una gran tasca cultural a l’Àndalus, on la Còrdova
musulmana va ser el centre cultural. Al Califat de Còrdova es va desenvolupar també tota la
filosofia islàmica, que és una relectura de Plató i Aristòtil, ja que entren en contacte amb les obres
clàssiques de la filosofia grega.

REPRESENTANTS
Avicenna (980 - 1037)
Va ser un gran metge i filòsof i el seu Cànon de la Medicina s’ha convertit en el llibre de text de
moltes universitats europees. A més, Avicenna fusiona les teories islàmiques amb Plató i
Aristòtil, concepte que s’anomena sincretisme. En les seves teories Avicenna manifesta que l’ésser
humà de assimilar de manera necessària la idea d’ésser, referint-se a que hem de diferenciar
entre l’ésser necessari i l’ésser contingent. Per Avicenna Déu és l’ésser necessari en ell mateix i
la resta som éssers contingents.

Averrois (1126 - 1196)

Era filòsof, jutge, metge i matemàtic i va comentar i interpretar l’obra d’Aristòtil.
Va ser desterrat de Còrdova per la seva Teoria de la Doble Veritat, en la qual afirma que
existeixen dos veritats diferents, la Veritat de Fe i les Veritats de Raó i que per tant hi ha dos
coneixements diferents (Coneixement teològic, Coneixement cientificofilosòfic). Ell pensava que
no hi havia cap perill en interpretar filosòficament els dogmes religiosos i que la ciència de
Déu és diferent a la ciència humana. Creu que Déu no regeix el destí de les coses individuals ja
que no les coneix, ell regeix l’ordre del món (el dia i la nit, les estacions….) També reivindica el
“lliure albir”, és a dir que l’ésser humà és lliure perquè Déu no es preocupa de les quotidianitats de
l’individu.
filosofia oriental
BUDA - Índia, s VI aC
Va ser un personatge històric i el pare de la seva pròpia religió, la religió budista. El budisme té una
base filosòfica a través d’això que es coneix com: el Nirvana. Es diu que Buda era un jove
irresponsable i ric que no li agradava la vida que vivia i diuen que als 35 anys (després d’estar 49
dies immòbil al peu d’un arbre) descobreix el misteri de l’alliberament: el Nirvana (una perfecció
d’esperit)
Per arribar a aconseguir el Nirvana hem de seguir les Quatre Nobles Veritats (que ens aconsella el
budisme).
1. Qualsevol existència està impregnada de dolor davant la caducitat d’un món en canvi
constant. (No existeix l’existència sense dolor)
2. L’origen del dolor es troba en l’afany de viure, en el desig d’actuació, de plaer o de
possessió
(L’origen de dolor augmenta amb el voler, quan més vols, més pateixes)
3. El dolor es suprimeix extirpant els desitjos i les passions. (Quant menys necessitem menys
ens deprimirem)
4. Camí cap al Nirvana: 8 branques: Recte coneixement, recta intenció, recta paraula, recta
acció, recta forma de vida, recte esforç, recte pensament, recta concentració.

CONFUCI - Xina, 551 – 479 aC

Pare del Confucianisme, sistema de pensament amb aplicacions religioses basats en la seva doctrina
ètica i política. Una de les primeres voltes que trobem per escrit que ens parla sobre la importància
d'escoltar a l’altre i sobre l’empatia. La teoria es fonamenta en la bona conducta de la vida i de la
importància de l’empatia. A occident pràcticament no es parla d’empatia. En quant a la doctrina
política ens dona consells sobre com ha de ser un bon governant: ha d’estimar al poble, ha de
procurar els mitjans necessàries per a la vida quotidiana, defensa la virtut personal, pensa que hi ha
que tenir com a objectiu la pau universal i el Superior ha de protegir a l’Inferior.

LAO TSE - Xina, s VI aC

Pare dels taoisme (TAO = Origen de totes les coses). És el gran filòsof de la naturalesa (recorda a
heràclit i a la filosofia presocràtica) ja que es basa en l’anàlisi de la naturalesa que afirma que
presenta una estructura dual (Yin-Yang). I que les dues parts contràries es necessiten (el dia
necessita a la nit, el fred necessita a la calor). Lao tse acusa a l’ésser humà d’haver-se desviat de
l’harmonia del Cosmos i pensa que aquest és l’origen dels mals. D’aquí surten el ser i el no-ser i
que l’ordre natural de les coses és un fluir constant.

La filosofia és una activitat necessària. Troben en llocs tan diferents reflexions tant similars. Els
problemes tot i així eren les mateixes. (Per què l’ésser humà és com és, quin és el sentit de la nostra
existència?). La filosofia històricament és inevitable i a nivell individual també perquè som humans
i és el preu que paguem per tenir cervell. No hi ha cap individu que no filosofia és inherent a
l’espècie humana.