Materials d’història de la filosofia Montserrat Timoneda

TEMA 1: PLATÓ

Introducció

 Marc històric i cultural del segle IV aC

 Biografia i obra
1. Metafísica
1.1. El dualisme platònic: la teoria de les idees o les essències
1.2. La idea de Bé
1.3. Física i cosmologia
2. Teoria del coneixement (= gnoseologia o epistemologia)
2.1. L’innatisme del coneixement: la reminiscència
2.2. Els graus de coneixement
3. Política
3.1. Finalitat política de la filosofia platònica
3.2. La recerca de la Justícia: procediment general
3.3. Fonaments teòrics de la Polis (ciutat-estat)
3.4. Els guardians de la Polis (ciutat-estat)
3.5. La felicitat de la Polis (ciutat-estat)
3.6. EL mite dels metalls: els tres tipus humans
3.7. Les virtuts de la Polis (ciutat-estat)
3.8. La justícia de la Polis
3.9. El saber dels Governants-filòsofs
4. Antropologia i ètica: la Justícia en l’individu
4.1. El dualisme antropològic
4.2. Les tres parts de l’ànima i la justícia en l’individu
5. El mite de la caverna: metàfora de la filosofia platònica

1
 Materials d’història de la filosofia Montserrat Timoneda

INTRODUCCIÓ

Marc històric i cultural del segle IV aC

 En el segle quart a. C. es manté com a centre cultural Atenes, que continua amb el règim
democràtic restaurat (403). Però la democràcia atenesa d’aquest segle no té l’esplendor de
la del segle passat a nivell econòmic i polític, perquè es troba sota la dominació d’Esparta,
primer, i després sota la dominació de Tebes i, més tard, de Macedònia.

 En aquest segle es va gestant a poc a poc la dissolució de la Polis com a unitat política per
deixar pas a l’imperi, primer i després als Regnes, d’abast geogràfic molt més gran que la
ciutat-estat, la qual cosa va canviant la relació del ciutadà amb la societat. En aquest sentit
s’accentua cada vegada més una consciència individual per damunt de la consciència
col·lectiva del segle passat; l’home es va deslligant afectivament de la polis.

 L’anterior es reflecteix, per exemple, en l’arquitectura, menys urbanística i més centrada

en la construcció d’edificis particulars. També en l’escultura, que no reflecteix ja una
bellesa de tipus ideal, per ser model i objecte de contemplació pública. L’escultura es torna
més intimista i psicològica: Praxíteles, Scopas, Lisip.

 També a nivell literari trobem reflectit l’element més individualista amb la comèdia nova de
Menandre, que és ja totalment apolítica. Cal destacar literàriament en aquest segle el conreu
de l’oratòria com a gènere literari (i no tant com a mitjà d’educació moral i política per si
mateixa, tot i que això no es perd mai del tot en el món antic). Aquí destaquen Isòcrates,
mestre de la més famosa escola d’oratòria d’Atenes, rival de l’Acadèmia platònica a nivell
educatiu, i Demòstenes, deixeble d’Isòcrates.

 En història continua la tradició de grans historiadors atenesos amb Xenofont (un del
testimonis sobre Sòcrates).

 A nivell científic continua l'escola hipocràtica i es constitueix el Corpus Hippocraticum,

conjunt d'escrits mèdics d'Hipocrates (Vè aC) i els seus deixebles, el més important llegat
mèdic de l’antiguitat. Un altre metge important és Diocles de Corist, dietètic, que defensa
la prevenció amb la dieta abans que la medicació.

 En l'àmbit astronòmic trobem dues corrents oposades:

a) la semi-heliocèntrica, amb Heràclides de Ponto, posa com a satèlits del sol a venus i mart,
rotació de la terra sobre el seu eix, les estrelles són altres sols on hi ha també planetes i
altres mons.
b) la geocèntrica, defensada pels grans filòsofs Plató i Aristòtil a nivell cosmològic i
articulada matemàticament per Eudox, amb pressupòsits de Plató (circularitat i
uniformitat), del que era deixeble. Va ser perfeccionada per Cal·lip i posteriorment
assumida per Aristòtil en el més gran sistema del món de l’antiguitat.

2
 Materials d’història de la filosofia Montserrat Timoneda

 El més important científicament és la física i cosmologia aristotèliques, edificades des de

supòsits filosòfics i observacionals (i no matemàtics). S'haurà d'esperar fins al segle XVII
per trobar un sistema del món capaç de substituir l'aristotèlic: el de Newton.

 En filosofia és un dels moments cabdals de la humanitat, amb els dos més grans sistemes
filosòfics del món antic: Plató i Aristòtil, la influència dels quals arriba fins als nostres dies.

Biografia i obra

 Biografia

 Plató va néixer a Atenes, el 428-427 a C. i va morir el 347 a C. (1a meitat segle IV a C.). El seu
nom veritable era Aristocles. Plató era un renom, que volia dir “ample” (d’espatlles, de front,
d’intel·ligència...). Era d’una família aristocràtica, descendent de governants importants
d’Atenes, la qual cosa va influir en la seva vocació política juvenil.

 Primer va ser deixeble de l’heraclià Cràtil (al qual dedica una obra). Cap als vint anys se’n va
anar a aprendre amb Sòcrates, buscant possiblement una educació política, però amb ell va
descobrir la seva vocació filosòfica. Sempre va tenir Sòcrates en la més alta estima i el va posar
com a personatge principal de moltes de les seves obres més importants.

 La primera experiència política important de Plató es va produir durant 404-403, quan

l’aristocràcia va abolir la democràcia a Atenes i va instaurar un règim tirànic (la tirania dels
trenta). Amics i parents de Plató van formar part del règim oligàrquic i van convidar-lo a
participar en la política, però van cometre tantes injustícies que van decebre profundament
Plató (v. text 1).

 Després d’aquest període (força breu), els demòcrates van reconquerir el poder i, en aquest
marc de govern democràtic, molt més moderat que el règim tirànic anterior, van acusar, jutjar
i condemnar a mort a Sòcrates, la qual cosa va afectar profundament Plató i li va fer veure
definitivament la democràcia com un sistema polític injust. Després de la mort de Sòcrates,
Plató, com a deixeble seu, se’n va anar d’Atenes durant un temps (v. text 1).

 El 388 a. C, als quaranta anys, Plató se'n va anar de viatge a Itàlia (Magna Grècia) i va ser
convidat a Siracusa (Sicília) pel tirà Dionís, a qui va intentar inculcar les seves idees polítiques
de caràcter filosòfic, però va fracassar en aquest intent. Dionís es va enemistar amb ell i el va
vendre com a esclau (va ser rescatat immediatament per un amic). Mentre era a Siracusa es
va fer molt amic de Dió, que era parent de Dionís.

 Després de Siracusa, Plató torna a Atenes i va fundar l’Acadèmia, una escola on hi van anar a
estudiar molts joves i homes il·lustres.

 Nous viatges a Siracusa. El 367, Dionís I va morir i el va succeir el seu fill Dionís II. Segons
Dió, l'amic de Plató, aquest nou tirà estava disposat a escoltar l’ensenyament de Plató i el
convidava a tornar a Siracusa. Plató hi va tornar, però l’experiència tampoc va funcionar. El
361 torna per tercera vegada a Siracusa i té un nou fracàs. Ja no hi tornarà més.

3
 Materials d’història de la filosofia Montserrat Timoneda

 El 360 va tornar definitivament Atenes i hi va passar els darrers anys de la seva vida ensenyant
a l'Acadèmia.

 Obra

 L’obra de Plató són els diàlegs, és a dir, obres on diversos personatges dialoguen, com si
fos una obra de teatre, però amb un contingut filosòfic. Es conserven uns trenta diàlegs de
Plató i unes quantes cartes.

 L’obra platònic és el primer sistema filosòfic omnicomprensiu de la realitat i té una

coherència teòrica extraordinària, però també és una obra oberta, en el sentit que deixa
certes qüestions últimes amb respostes només suggerides i no definitives (els mites
platònics).

 L’obra de Plató es desplega en quatre períodes:

1) Període socràtic: Les primeres obres de Plató són els diàlegs socràtics, anomenats
així perquè reflecteixen més el pensament de Sòcrates que el del propi Plató, que encara
no té un pensament del tot independent del mestre. Diàlegs més importants: Apologia
de Sòcrates, Critó, Eutrifó, Protàgores.

2) Període de transició: Plató comença a expressar-hi el seu propi pensament i no tant

el de Sòcrates. Diàlegs: Menó, Gòrgies, Cràtil.

3) Període de Maduresa: expressió plena del pensament platònic. Diàlegs: La República,

Fedó, Fedre, Convit.

4) Període de vellesa: revisió crítica del seu pensament. Diàlegs: Timeu, Teetet,
Parmènides, El sofista, Les Lleis.

4
Materials d’història de la filosofia Montserrat Timoneda

1. METAFÍSICA

La metafísica, segons la definició d’Aristòtil, és la ciència que tracta del ser, en tant que ser, de
les seves propietats i de les seves causes primeres.

1.1. EL DUALISME PLATÒNIC: LA TEORIA DE LES IDEES O LES ESSÈNCIES

Segons Plató hi ha un ordre o jerarquia de realitats (entenent realitats per ser).

Hi ha dos tipus de realitats, és a dir, dos tipus de ser o dos formes d’existir: la 1a realitat i la 2a
realitat.
La 1a realitat equivaldria a les idees. La 2a realitat, en canvi, equivaldria a la physis o realitat
física i material. Aquestes realitats tenen unes característiques contraposades que són les
següents:

1a REALITAT 2a REALITAT

1. Immutable / Immòbil 1. Mutable / Mòbil

“allò que té una forma immutable” “sempre està en moviment”
“que mai no es transforma en una altra cosa”

2. Eterna 2. Temporal / Efímera

“allò que de cap manera no neix ni pereix”
3. Completa / Perfecta
“no admet en si cap element vingut d’una
altra banda”
4. Intel·ligible
“no es perceptible ni per la vista ni per cap
altre sentit”
“sols l’enteniment la pot contemplar”
5. Immaterial (simple)
“¿ I no és molt probable que el que sempre
es troba en el mateix estat i idèntica
manera sigui simple [···]”
6. Única
“no és això sol, més que cap altra cosa”
7. En si i per si
“neix en un lloc determinat per a
desaparèixer de seguida”
“ és engendrada”
3. Incompleta / Imperfecta
4. Sensible / Perceptible / Opinable
“cau sota l’experiència dels sentits”
“és accessible a l’opinió unida a la sensació”
5. Material (composta)
“[...] i allò que cada vegada es presenta
d’una manera diferent i mai es troba en el
mateix estat sigui el compost?”
6. Múltiple
“descompondre’s tal i com va ser compost”
7. En un altre, participa de la 1a

Primera realitat

1. Simple: és la característica principal i a partir de la qual podem derivar i entendre’n la

resta. Simple significa que no consta de cap part, no té cap element que la compongui i,
per tant, tampoc no ocupa un espai. Dit d’una altra manera, és immaterial

5
Materials d’història de la filosofia Montserrat Timoneda

2. Immutable: com que no té parts constitutives, no hi ha res que pugui canviar, no pot
perdre ni guanyar elements i, per això, sempre roman igual.
3. Eterna: ja que no té parts constitutives o elements, ni hi ha res que pugui perdre, tampoc
no es pot descompondre i deixar d’existir, per això aquesta realitat existeix sempre.
4. Completa: conté tot l’ésser de l’essència en qüestió, és a dir, engloba totes les
característiques d’aquella naturalesa, no ni falta gens (si ni faltés li faltaria tot, seria una
altra cosa).
5. Intel·ligible: només es captable per la raó, ja que no té dimensió sensible i no pot ser
captada pels sentits.
6. Única: només hi ha una essència possible de cada ésser.
7. En si i per si: és a dir, sense existir en una altra cosa ni material ni immaterial ni per una
altra causa, és a dir, no té una causa externa i, per tant, ella mateixa és la causa de l’ésser.

Exemple de quadrat per entendre les característiques

L’essència de quadrat, és simple, ja que no consta de cap part material. Si estigués
constituïda per parts, llavors tindria mida i passaria a ser un quadrat qualsevol i no
allò que tenen tots els quadrats en comú. L’essència de quadrat és immutable,
perquè de no ser-ho, implicaria que tots els quadrats de la physis canviarien
constantment de propietats específiques. També és eterna, independent de l’activitat
humana, perquè tot i que deixem d’existir, si en la realitat es crea, d’alguna manera,
una figura amb les característiques de l’essència de quadrat, aquella figura serà un
quadrat. Aquesta essència també és única, perquè només s’admet d’una manera (4
angles de 90 graus, 4 costats iguals...) si alguna d’aquestes característiques variés,
deixaria de ser idea de quadrat. És perfecta perquè conté tot l’ésser de quadrat, totes
les infinites representacions de quadrat que es poden dur a terme en la realitat, les
engloba totes: qualsevol exemple de quadrat que trobis en la realitat sensible tindrà:
4 angles de 90 graus, 4 costats iguals... Del contrari, simplement, no serà un quadrat.
Per últim, és en si i per si (la causa de l’ésser), si no fos per l’essència de quadrat, no
existirien els quadrats.

Segona realitat

1. Composta: aquesta característica és la principal, d’ella en deduïm gairebé tota la resta. La

segona realitat està formada per parts i/o elements, és a dir, ocupa un espai i és divisible.
En altres paraules, és material
2. Mutable: atès que són compostes, poden perdre i guanyar elements. Per això la matèria
està en constant moviment i les coses de la physis s’agafen i cedeixen matèria les unes a
les altres.
3. Temporal o corruptible: a l’estar composta de parts i ser mutable, passa a ser
automàticament passiva de dissoldre’s. És a dir, és absolutament inevitable ja que els
elements de la physis es descomponen constantment.

6
Materials d’història de la filosofia Montserrat Timoneda

4. Incompleta: és incompleta o imperfecta ja que cada cosa de la physis té només una part
del ser d’aquella essència, és a dir, té unes característiques concretes (mida, color etc.) i,
per tant, no engloba totes les característiques que serien vàlides per a tots els casos que
estan incloses en la seva essència. Les essències contenen totes les possibles propietats de
quelcom, tant les propietats universals com les propietats específiques.
5. Sensible: com que està format de materials, és perceptible a la vista o algun altre sentit.
La raó no pot captar colors, ni gustos, ni sons...
6. material una mateixa idea, és a dir, només canviant el volum o els colors de l’objecte en
qüestió ja tenim infinites opcions.
7. En un altre i participa d’un altre: qualsevol cosa de la physis necessita de la matèria per
existir i té essència (ésser, allò que és) gràcies a la primera realitat, és a dir, no és la seva
pròpia causa.

Exemple de quadrat per entendre les característiques

Un quadrat qualsevol que puguem trobar en la physis és clarament material (ocupa
un espai). També serà mutable, degut a que la seva matèria constitutiva, com ja
sabem, canvia constantment. Cal matissar, que per molt que canviï, fins que no deixi
de complir les característiques universals que fa que sigui un quadrat i que estan
dictades per la seva essència, no deixarà de ser quadrat. Aquesta última
característica, justifica també que sigui temporal. És incomplet perquè com ja hem
mencionat abans, a part de contenir les propietats universals que fan que sigui un
quadrat, també conté unes propietats específiques que només es donen en aquest
quadrat (grandària, color, material etc.). És múltiple perquè hi ha moltes
representacions de quadrat diferents: dibuixat a la pissarra, a llapis, buit per dins
amb els costats daurats etc. És en un altre perquè sense l’essència de quadrat, seria
impossible definir o delimitar el què és un quadrat.

Matisos:

 La primera realitat és il·localitzable, és a dir, les idees no són enlloc.

 Com que sabem que aquesta realitat no és material, podríem pensar que és mental
però no ho és, és independent (té entitat ontològica). Plató diu que encara que no hi
hagués homes les essències seguirien existint
 Cal distingir la idea entesa com a realitat o essència i idea coma concepte pensat per
l’home.

7
Materials d’història de la filosofia Montserrat Timoneda

1.2. LA IDEA DE BÉ
 Amb aquesta idea, Plató vol explicar els principis del ser (l’altre tema a resoldre per part
de la metafísica); és a dir, les causes de la realitat, tan material com immaterial.

 El tema filosòfic sobre els principis, comporta una sèrie de preguntes:

- Per què hi ha realitat, és a dir, per què existeixen les coses enlloc de no existir?
- Per què la realitat és com és, és a dir, per què existeixen les idees que existeixen i no
unes altres?
 Plató, hi respon amb la idea de bé, que seria una realitat superior que dona ser o vida a
aquestes idees i per tant, a les coses sensibles (atès que no hi ha coses sensibles sense
essències). La idea de bé equivaldria a Déu o ésser perfecte (que ho conté tot), té la
intel·ligència suprema (per poder triar o dissenyar les essències de la 1a realitat i
indirectament, la 2a realitat), ho pot tot i és màximament bo (gratuït, per concedir ser
sense res a canvi).
 Al mite de la caverna, Plató fa una analogia o comparació entre la idea de bé i el sol que
fa més fàcil la comprensió d’aquesta primera.

El sol fa llum i aquesta llum fa visibles les coses que ja existeixen. Sense llum les coses
seguirien existint però no les veuríem. És a dir, la idea de bé fa possible l’existència de
les essències, però no conté les essències. Per tant, confereix a les idees existència, els
dona ser i a més fa que les essències siguin conegudes per la intel·ligència.

Per tant, amb la idea de bé, Plató explica:

o L’existència de les coses
o i el fet que aquestes siguin conegudes o perceptibles

 Les idees estan ordenades jeràrquicament perquè les unes depenen de les altres. Per
entendre la idea de quadrat necessitem entendre la idea d’angle, de línia, de punt etc. Dins
la jerarquia, la idea de bé és la darrera ja que tot depèn d’ella.

IDEA DE BÉ

1a REALITAT ESSÈNCIES

2a REALITAT
COSES SENSIBLES MATÈRIA

8
Materials d’història de la filosofia Montserrat Timoneda

1.3. FÍSICA I COSMOLOGIA

Origen o causes de la physis

 Per Plató, la totalitat de les realitats físiques o Cosmos és el món sensible i, per tant, aquest
és una còpia imperfecta del món intel·ligible, que és més perfecte que aquell. El
coneixement que podem tenir d’ell no és un coneixement perfecte (només podem tenir un
coneixement perfecte de les Idees), sinó tan sols opinions (doxa) aproximades, insuficients.
Però encara hi ha una sèrie de preguntes que cal respondre sobre el Cosmos: el seu artífex,
el seu origen, les lleis segons les qual està fet, la seva finalitat... Plató explica tot això en el
Timeu, però en forma de “mite”, per tant té un valor aproximatiu, de suggeriment, no
demostratiu.
 Segons el filòsof hi ha dues realitats materials anteriors al cosmos organitzat que són
eternes (no com l'eternitat immutable de les Idees), que són l'espai i la matèria (jora)
desorganitzada, informe. Aquestes dues realitats no les ha creat ningú, hi són des de
sempre.
 A més hi ha un ésser diví que anomena Demiürg, que també existeix des de sempre, però
que no és qui ha creat ni les idees ni la matèria. És més, el Demiürg és inferior a les idees,
perquè fins i tot està sotmès a elles de la següent manera: actua sobre la matèria posant-
hi ordre, convertint-la en Kosmos, i ho fa seguint el model de les Idees, intentant que les
coses sensibles, materials, s’assemblin (participin) en la mesura que sigui possible
d’aquelles. Així es produeix el cosmos, a partir d’una matèria i espai preexistents, d’un Déu
com a organitzador i, sobretot, de les Idees com a models eterns.
En aquest model del Timeu hi ha 3 realitat eternes:
 La Jora = Espai + matèria. (Dues realitats materials i en constant moviment
anteriors al cosmos organitzat).
 Les Idees (causades pel bé).
 El Demiürg (déu ordenador de la matèria en funció de les idees. Intenta que les
coses materials siguin el més participes de les essències possible).

 La finalitat que va moure al Demiürg a organitzar el Cosmos va ser l’amor al Bé i la Bondat;

és a dir, va fer l'obra més bella possible, considerada en la seva totalitat. I com que és més
perfecte una cosa que té enteniment que una que no en té, va posar ànima al món, essent
així el Cosmos una mena "animal animat i intel·ligent engendrat per la providència de
Déu".
 Per donar una interpretació al mite, es pot traduir al llenguatge racional suposant que Plató
intenta explicar la realitat sensible (Physis i Kosmos) a partir de 4 causes:

CAUSA MATERIAL (matèria constitutiva) – LA JORA (espai i matèria)

CAUSA FORMAL (essència) – MÓN DE LES ESSÈNCIES (intel·ligible)

CAUSA EFICIENT (motor) – DEMIÜRG (déu ordenador)

CAUSA FINAL (finalitat) – AMOR AL BÉ (bell)

9
Materials d’història de la filosofia Montserrat Timoneda

Cosmologia: ordre de la physis o kosmos

 La concepció astronòmica de Plató és geocèntrica (la Terra està situada en el centre de

l’Univers, i la cúpula celeste és com una gran esfera on hi ha les estrelles (que són com una
mena de déus físics). Aquesta esfera gira sobre un eix i amb un moviment perfectament
uniforme. Els planetes (el sol entre ells) estarien en esferes més petites ordenades
concèntricament respecte del centre que és la Terra. Per Plató l’àmbit celeste (tot i ser
sensible) seria molt més perfecte i proper a la perfecció de les Idees que no pas l’àmbit
terrestre. Tot plegat seguiria unes lleis matemàtiques d’inspiració pitagòrica.

1) Món supralunar o àmbit celeste: món de les esferes i dels planetes que va des de
la lluna fins ... Aquest, segons Plató, tot i ser sensible seria més perfecte i proper a
la perfecció de les idees.
2) Món sublunar o àmbit terrestre: món de sota, és a dir, el que va des de la lluna
fins la Terra.

10
 Materials d’història de la filosofia Montserrat Timoneda

PLATÓ – QUADRE 1: EL DUALISME METAFÍSIC

MÓN INTEL·LIGIBLE O DE LES IDEES MÓN SENSIBLE

ÉSSERS (ORDENATS JERÀRQUICAMENT) ÉSSERS

IDEA DE BÉ (NOUS) - DEMIÜRG (DÉU ORDENADOR) ETERNS

- JORA (ESPAI + MATÈRIA)

IDEES PRIMERES (SIMPLES, COM SER, IGUALTAT, UNITAT) COSMOLOGIA

MÓN SUPRALUNAR: Món de les esferes i dels planetes que va des de la lluna fins ... Més
proper a les idees.
IDEES SECUNDÀRIES (QUE DEPENEN DE LES ANTERIORS, COM QUADRAT QUE DEPÈN DE LA IDEA MÓN SUBLUNAR: Món de sota, és a dir, el que va des de la lluna fins la Terra. Més proper a la
DE PUNT, ANGLE, COSTAT ETC.) physis.

PROPIETATS PROPIETATS

EXPRESSIÓ DE PLATÓ TERME EXPRESSIÓ DE PLATÓ TERME

1. “sempre està en moviment” 1. MUTABLE
1. “allò que té una forma immutable” 1. IMMUTABLE
2. “neix en un lloc determinat per a desaparèixer de seguida” 2. TEMPORAL
2. “allò que de cap manera no neix ni pereix” 2. ETERNA 3. IMPERFECTA
3. -
3. “no admet en si cap element vingut d’una altra banda” 3. PERFECTA 4. SENSIBLE
4. “cau sota l’experiència dels sentits”
4. “sols l’enteniment la pot contemplar” 4. INTEL·LIGIBLE 5. COMPOSTA
5. SIMPLE
5. “[...] i allò que cada vegada es presenta d’una manera diferent
5. “¿ I no és molt probable que el que sempre es troba en 6. MÚLTIPLE
6. ÚNICA i mai es troba en el mateix estat sigui el compost?”
el mateix estat i idèntica manera sigui simple [···]” 7. EN UN ALTRE,
7. EN SI I PER SI 6. “descompondre’s tal i com va ser compost” PARTICIPA DE
6. “no és això sol, més que cap altra cosa” 7. - LA 1A
7. -

11
Materials d’història de la filosofia Montserrat Timoneda

2. TEORIA DEL CONEIXEMENT (GNOSEOLOGIA O EPISTEMOLOGIA)

2.1. L’INNATISME DEL CONEIXEMENT I LA REMINISCÈNCIA

 L’INNATISME DEL CONEIXEMENT

Plantejament del problema

Plató es planteja “d’on prové el coneixement de les idees” S’ho pregunta ja que sense les
idees no tindríem coneixement de les coses i és obvi que els humans les coneixem i les
sabem distingir (puc veure un objecte i veig les seves característiques: és de color groc,
pesat i amb botons; però si no tinc la idea de què és allò, no conec aquella cosa sinó que
només veig les característiques sensibles)

Solució

 D’entrada sembla que hi ha dues possibilitats sobre d’on provenen les idees
 De les coses sensibles (de experiència)
 O la raó ja les té (són innates)
 Plató respon, però, que no prové de l’experiència i que són innates a la raó (té diverses
raons per argumentar-ho).

Arguments
1) La idea és innata perquè si ho aprengués dels objectes sensibles, no arribaria mai
a adquirir totes les característiques, no seria vàlida per a tots els casos. No pot ser
que vinguin de les coses (experiència) perquè les coses sensibles són imperfectes i
mai són tan perfectes com les idees que contenen tota la informació d’aquella
essència. (No puc treure la idea d’igualtat –que és perfecta- de coses físiques iguals
–que mai tenen una igualtat perfecta-)
2) A més, quan els humans coneixem per primera vegada coses a través dels sentits,
les identifiquem, ordenem, classifiquem etc. a través de idees que ja tenim en la
raó. És a dir, la idea és com recordar perquè quan veiem alguna cosa ja ho sabem
reconèixer a través de la seva idea.
3) (Argument maièutic o socràtic): quan a una persona li preguntes sobre qüestions
deduïbles que no necessiten de l’experiència com les qüestions matemàtiques
(sense donar la resposta), ella mateixa és capaç de trobar-ne la resposta. Això no
seria possible si no estigués ja en el coneixement.

 LA REMINISCÈNCIA
 De l’innatisme se’n desprèn la teoria de la reminiscència: si les idees ja les posseïm en la
ment, la nostra raó no les treu de l’experiència, i llavors, quan coneixem el que fem és
quelcom semblant a recordar.
 Per què? Perquè es pot observar que l’estructura d’un record i la d’un coneixement són
molt semblants.
En l’acte de recordar una percepció actual activa un coneixement previ que estava
apagat i em porta a reconèixer-ho i recordar.
12
Materials d’història de la filosofia Montserrat Timoneda

En l’acte de conèixer una cosa sensible o experiència activa una idea innata
innata(que ja (raó).
Si no hi hagués idees innates la raó no podria conèixer essències universals i sense els sentits,
no podria activar-se la raó (“conèixer és com recordar”).
 Plató també n’extreu unes conseqüències mítiques, que en realitat pretenen explicar
(paradoxalment) com pot ser que l’ànima tingui en ella les idees:
o si aprendre és com recordar, la nostra ànima les havia de conèixer abans de néixer
o i si les va conèixer abans de néixer, l’ànima ha de ser immortal.

(cal saber que Plató va estar influenciat pels pitagòrics i aquests per l’orfisme, una teoria
oriental que acceptava la reencarnació de l’ànima).

2.2. ELS GRAUS DE CONEIXEMENT

 Plató afirma que els humans no coneixem les realitats de la mateixa manera sinó que unes
les coneixem més clarament i amb més seguretat que les altres.
 Per explicar-ho se serveix d’una imatge: una línia 1que simbolitza els graus del
coneixement i que posa en joc les realitats a conèixer, els processos cognitius, les
operacions de la ment i els graus de coneixement.
 Els diferents graus de coneixement es poden classificar en:
 EPISTEME (ciència o coneixement veritable): Nous i Dianoia
 DOXA (opinió): Pistis i Eikasia

Com entén cada grau de coneixement? (De menys claredat a més claredat)

DOXA
a) Eikasia: es basa en els reflexos i en les imatges físiques, és a dir, que percebem
pels sentits que ni tan sols ens plantegem. A través dels sentits coneixem coses
individuals però no podem conèixer la veritat absoluta. Amb la imaginació podem
recordar i visualitzar coses perceptibles. Junt amb la pistis són els graus més baixos
de coneixement incapaces de trobar essències ja que es basen únicament en
l’experència sensorial.

b) Pistis: és una creença fonamentada en el costum, és a dir, un acte repetit que al

final creiem amb bastanta certesa. Per exemple, Veig un ànec blanc. Torno a veure
un ànec blanc. Torno a veure un ànec blanc i així consecutivament. Després de
molts cops creuré que els ànecs son blancs i fins i tot en podré estar bastant segura,
però no és una veritat segura sinó que és una opinió.

1
També utilitza una altra imatge no tant racional i més metafòrica o al·legòrica: el mite de la caverna.

13
Materials d’història de la filosofia Montserrat Timoneda

EPISTEME

a) Dianoia: és el segon grau i el menys elevat de veritable coneixement o ciència. Són

els coneixement propis d ela matemàtica i ciències afins. Aquestes no poden
prescindir de les imatges (quadrat, triangle etc.) i per tant, no fan servir la raó
exclusivament i necessiten l’ajuda dels sentits o experiència. La dianoia se serveix
d’ imatges i parteix d’unes premisses o punts de partida per fer raonaments
deductius. Dona per suposat que aquestes premisses de les quals parteix són
evidents però en realitat són hipotètiques, amb la qual cosa les conclusions a les
que arriba també són hipotètiques2.

La dianoia, l’únic que fa és deduir o ampliar deduccions, i malgrat es pensa que les
conclusions són veritats no sap per què ho són. Per això diu Plató que capta alguna
part del ser i està entre l’opinió i la ciència; però li falta conèixer les causes
primeres per tenir una visió real de la veritat.

b) Dialèctica: és el grau màxim de coneixement. No necessita d’imatges per deduir o

raonar, només se serveix de la raó. Aquesta disciplina fonamenta les altres
disciplines i es planteja si el punts de partida de les altres ciències. S’ocupa de la
veritat mateixa, ja que no dona cap principi per suposat. El procediment que
segueix és anar de les hipòtesis cap als principis per demostrar la veritat que tenen.
Aquesta disciplina se serveix de la matemàtica com una propedèutica, però té per
objectiu el màxim coneixement i la idea de bé, que és la veritat que fonamenta la
resta.

2
En tot raonament es parteix d’unes premisses, aquestes poden ser veritats demostrades o hipòtesis. Si parteixo
de premisses demostrades i faig un raonament correcte, arribaré a una conclusió certa. Si parteixo d’una hipòtesis
i faig un bon raonament, arribaré a una hipòtesis ampliada, però no deixarà de ser una hipòtesi.

14
 Materials d’història de la filosofia Montserrat Timoneda

DOXA (OPINIÓ) EPISTEME (CIÈNCIA)

EIKASIA PISTIS DIANOIA NOUS

FACULTAT DE
CAPACITAT O

GRAU DE CONEIXEMENT
(IMAGINACIÓ (CREENÇA) (PENSAMENT DISCURSIU (INTEL·LIGÈNCIA O RAÓ)

L’ÀNIMA
O FIGURACIÓ) O DEDUCTIU)

RELIGIÓ, ARTS1 I FÍSICA2

CONEIXEMENT
DISCIPLINA DE
POESIA, ARTS (1: oficis amb MATEMÀTIQUES DIALÈCTICA, FILOSOFIA

SABER O
coneixements tècnics,
PLÀSTIQUES 2: investigació
naturalesa)

Reflexos i Creença, captada Objecte d’estudi – idees en si Objecte d’estudi – idees en si

imatges físiques pels sentits, 1. Dona per suposats 1. No dona cap principi per
captades pels fonamentada en determinats concepte o suposat. Parteix d’hipòtesis
sentits i que ni el costum. idees com si fossin evidents que pren com a tal,

CARACTERÍSTIQUES DE CADA GRAU DE CONEIXEMENT

tan sols ens per a tothom, ex. Existència
plantegem. nombres parells.
- En realitat són hipotètics
però els prenen com a
principis.
- A partir d’ells dedueixen
conclusions.
2. Se serveixen d’imatges
(que poden ser figures
sensibles) però per pensar
idees en si.
“ hi ha un cert auxili dels
sentits”.
3. Capten alguna cosa de ser
però els falta alguna cosa
per tenir-ne una visió real,
falta la causa primera.
4. Estaria entre la doxa i la
ciència i només li
correspondrà el nom de
ciència pròpiament a la
dialèctica.
IMATGES COSES IDEES MATEMÀTIQUES
REFLECTIDES SENSIBLES
hipotètiques, és a dir, no
demostrades. Parteix
d’hipòtesis anant cap als
principis, demostrant els
punts de partida.
2. Només se serveix de la raó.
Sense cap auxili dels sentits,
no se serveix d’imatges i no
pot caure en els errors dels
sentits.
3. Copsa l’essència de cada
cosa en si mateixa, en cada
cas i sistemàticament.
4. Utilitza les matemàtiques
com a auxiliars
(propedèutica, preparació)
5. Té com a últim objectiu la
idea de bé, que és la causa
de la veritat que es
fonamenta en tota la resta.
IDEES PRIMERES REALITATS
CONEGUDES

TIPUS DE
MÓN SENSIBLE O MATERIAL MÓN INTEL·LIGIBLE O DE LES IDEES REALITATS/
MONS
PLATÒNICS

15