PLATÓ (427-347 a.C.

)
1.1 BIOGRAFIA

Plató és un mot, es deia Aristocles. Plató: ve de platys (esquena ampla).

Plató ve d’una família aristòcrata, és a dir amb diners i recursos, això li va permetre tenir
una bona educació.

1. DUALISME: dos tipus de veritat la aparent ( perceptible, coses) i vertadera

(imperceptible, idees). Plató es va basar amb els coneixements d’Heràclit i
Parmènides.
Què és el dualisme: És una forma o manera de pensar que separa en dos coses, dos
opcions.

2. HI HA UN “MÉS ENLLÀ”
Per Plató la realitat era algo més enllà del que percebem.

1-2 Pensaments metafísics

3. INNATISME (Cadascú ha de fer allò pel que ha nascut)

3 Pensament polític

Aristocràcia→ Aristos (excel·lència) + Krates (poder).

Plató voldrà implantar un sistema polític aristòcrata, significa que governin els que en
sàpiguin més.

Per què va fer filosofia Plató?

Cràtil vs Hermògenes, estaven parlant de l’origen del llenguatge i Plató ho estava escoltant.
H.→ considera que les paraules ens les hem inventat, per una questió de convenció.
Lllenguatge convencional
C.→ Ll no convencional, considerava que haviam ficat noms a les coses segons les seves
propietats, no haviam ficat el nom perquè sí
(Cràtil era seguidor de Heràclit)

L’essència és el conjunt de característiques que fan que una cosa o idea sigui allò que és.

1
Plató es va iniciar a la filosofia per l’interès de l’essència i per la companyia de Sòcrates.

CONDEMNA A SÒCRATES: Plató es torna antidemocràtic

↳ Plató se’n va a Itàlia i allí coneix als Pitagòrics, que són els seguidors de Pitàgores.
Pitagorisme: corrent que dóna molta importància a les matemàtiques, a causa d’això
aquesta corrent dóna veritats absolutes.

Mística és una diciplina italiana que considera que hi ha algo més enllà.
Orfisme és una corrent religiosa relacionada amb el mite d’Orfeo. El orfisme creu en la
rencarnació.
Mite d’Orfeo deia que calmava als monstres tocant la lira i que els hi calmava i els hi feia
despertar una cosa que es deia ànima, i els feia portar al més enllà.

Plató torna a Grècia amb noves idees i llavors crea una universitat anomenada la
ACADÈMIA, ja que tenia com a objectiu ensenyar a aquelles persones per a que després
puguin governar.

LEMA DE PLATÓ: Saber per posseir el poder.

1.2 CONTEXT
→ Context històric
Antiga Grècia (època de guerres) 12.000 a.C-146 d.C
Guerres Mèdiques van ser un enfrontament entre Grècia (Atenes i Espanya) i Perses.
Guanya Grècia, passen 18 anys de pau, entre aquests 18 anys hi ha petites revelions
d’Esparta contra Atenes. Després es produeix les guerres del peloponès 431-404 (Atenes i
Esparta). Guanya la guerrra Esparta i imposa un règim autoritari→ el govern dels 30 tirans.
A Plató se’l convida a participar a aquest règim, 30 tirans i ell s’hi nega. Plató escriu una
carta, carta VII, al govern 30 tirans, queixant-se i dient que aquesta forma de governar no
pot ser. Plató era antidemócrata.

Esparta→ règim aristocràtic, han de governar els més forts.

Atenes→ règim democràtic,
Lliga del Peloponès→ esparta i algunes ciutats del voltant
Lliga de Delos→ Atenes i algunes ciutatds del voltant

El govern dels 30 Tirans (oligarquia)→ només dura 1 any, hi ha una revolta atenenca.

2
Trasíbul→ estratega britànic important, va participar també en les guerres del pelaponès,
era democràtic

Oligarquia (no dona una raó del perquè ells han de governar, sino que ells decdeixen
governar per que sí, ells dictaran que s’ha de fer, implantaran les lleis que voldran) no és el
mateix que aristocràcia (governen els que no permeten que els altres governin, dicten ells
lleis).
Trasíbul es revolta i guanyarà el govern dels 30 tirans ( Atenes torna a guanyar als
Espartans) i implantarà la 2a democràcia. 1ra democràcia (guerres mèdiques fins a guerres
del peloponès)
Govern 30 tirans és el període que separa la primera de la segona democràcia.

Guerres Mèdiques (guanyadora Grècia)→ Guerres Peloponès (guanyadora Esparta)→

Guerra 30 Tirans→ 2a democràcia
1ra democràcia
Oligarquia
A la 2na democràcia és quan condenen a Sòcrates i el maten, Plató explota i se li despertà
un sentiment espartà. Sòcrates és condemnat en certa part perquè va en contra dels
sofistes (persones d’avançada edat que eren reconeguts com a sabis, eren persones que
participaven en les assamblees i decidiven en gran part les decisions polítiques). Al govern li
feia por Sòcrates perquè era una persona molt àgil mentalment i era capaç de debatir amb
qualsevol sofista, llavors el estat veia perill.
Retòrica: us del llenguatge en forma eloquent per a validar el que s’està dient

Per què condemnar Sòcrates?

-Questionar l’existència dels Déus
-Perquè va en contra dels sofistes
-Era absolutista

→Context filosòfic: La mort de Sòcrates va ser un fet que va afectar molt a Plató, i a partir
d’aquest fet Plató va reflexionar en com fer justícia perquè la mort de S. va ser injusta.

JUSTÍCIA → És el tema central de la república. VII, IV, II.

El segle de Pèricles, V a.C

L’esplendor de Pèricles: Guerres mèdiques
Decadència de Pèricles: Guerres Peloponès

3
Segons Plató i Sòcrates, quan som relativistes, és a dir pensem que hi han diferents punts
de vista, ens estem afeblint.

Els sofistes (sofos) → mestres del saber

Parlem del moviment sofista: “Nomos”→ el ser humà
1a sofística: (G.M, l’esplendor de P.) Moviment que sorgeix en contraposició dels
presocràtics, no es que hagin lleis per governar-nos, nosaltres fem les lleis.
-Els sofistes van estudiar els sers humans i van observar que els humans no obeïm lleis i
van observar també que és relatiu. La sofística és relativista i es relaciona amb la
democràcia.
-Segons els sofistes el èsser humà, la seva conducta i el seu pensament són relatius. Jo
penso i com penso pel context que tinc.
-Segons els prèsocratics vosaltres penseu el que penseu perquè sou adolescents, i els
adolescents estan formats, determinats d’una manera per què pensin així.
-Protàgores: “El ser humà és la mesura de totes les coses.

2a sofística: (G.P, decadència de P.)= 2na democràcia.

Sorgeix la demagogia: sistema en el que es governa a partir d’esperançes, mentides,
paraules sense fets. Dir al poble lo que vol escoltar.
Populisme: conjunt d'arguments que intenta despertar sentiments o reaccions a l’audiència
en qüestió per a convençer-la de quelcom que espera i desitja.
Plató diu que el problema de base és el relativisme.

Relativisme moral: corrent que diu que el que està bé o malament depèn de la cultura.
Convencialisme polític: diu que les lleis les hem creat nosaltres, segons Plató aquest
convencionalisme provoca:
-Que les lleis canvïn continuament

Eseptisisme: Corrent o altra manera de pensar que s’orgeix a l’època de Plató i afirma que
- no es pot arribar a saber res amb una certesa absoluta, jo puc dubtar absolutament
de tot.

4
1.3 LA REPÚBLICA: LLIBRE VII
→Mite de la caverna
Fora la cova hi ha el món intel·ligible (Parmènides). On hi ha la realitat vertadera, que no
canvia.
Dins la cova hi ha el món sensible (Heràclit). On hi ha la realitat aparent, sí que canvia.

1. situació inicial
2. -
3. Sortida cova
4. Contemplació
5. Retorn a la cova

Plató diu que al sortir de la cova torna a dins per dir-los als de dins que despertin que lo que
estan veient no és vertader, és aparent.
Quan passen d’un nivell a un altre es parla d’ascensió social.
El mite de la caverna és una exposició alegòrica: és una representació de quelcom de
manera figurada. En el mite de la caverna de Plató, hi representa tota la seva visió de la

5
vida en una imatge, mite. És la representació de la realitat, la vida humana i som nosaltres
qui decidim si volem ascendir.
→ EL MITE DE LA CAVERNA
És una exposició al·legòrica de tota la filosofia de Plató. Hem de saber que en el mite s’hi
veu reflectit dos dualismes: 1. Dualisme metafísic (afirmar l’existència de dos mons) →
Plató: idees, vertader trascenden., Heràclit: sentits, aparent, 2. dualisme epistemològic
(afirmar que coneixem de dues maneres. 1. sentits, percepció. 2. raó, pensament abstracte.

Una metafísica, una manera de concebre la realitat em porta a tenir una epistemologia
concreta.
→ EL MITE DE LA CAVERNA: Graus de l’èsser i del coneixement
1. Situació inicial (ombres)
2. Alliberament de les cadenes (objectes artificials)
3. Sortida de la cova (reflexes objectes naturals)
4. Contemplació directa del Sol (objectes naturals)
5. Retorn a la caverna
A mesura que anem surtint de la cova estem evoluciionant endos sentits, som persones
diferents amb un coneixement diferent.
Cada grau de l’èsser és una còpia o imitació del següent.

La situació inicial presenta uns presoners encadenats on les cadenes simbolitzen els
prejudicis derivats dels sentits i d’educació rebuda. La idea de Plató és desconfiar dels
sentits i hem de fer una assenció dialèctica.
L’objectiu final del mite la caverna és sortir de la caverna, adquirir el màxim grau de
coneixement del ser per governar.
→ La metafísica de Plató
● La teoria de les idees: Plató posa la paraula idea dins de la comunicació quotidiana.
Aquesta teoria afirma que hi ha dos mons: el món vertader (idees) → essències
trascendentals i el món aparent (coses) → tot el món material (la physis d’A.)

La teoria de les idees afirma que hi ha un món que està fet per idees i un que està fet per
coses, les coses i les idees són entitats.

LA METAFÍSICA DE PLATÓ → Teoria de les idees: Afirma l’existència de 2 mons: 1. R.

vertadera (raó), 2. R. aparent (sentits). Això és el dualisme metafísic (R. aparent, R.
vertadera). Dualisme epistemològic (raó, sentits).

6
DUALISME ONTOLÒGIC: Afirma que hi ha 2 entitats
Plató diu que la realitat està feta de idees i de coses, i les dues coses són entitats.
- La valoració ontològica
Plató analitza les idees i les coses i conclou que una idea és més real que una cosa perquè
no canvia. Les coses són les que són menys reals que les idees. Les idees són absolutes i
no canvien i les coses són relatives.

● Com és que les coses són inferiors a les idees?

Doncs, perquè si partim del dualisme metafísic les coses canvien perquè formen part del
món aparent.
Valoració ontològica→ designa que les coses són inferiors a les idees.
Les coses son menys reals perquè les coses formen part del món aparent
Plató elabora aquesta valoració ontològica per determinar que unes coses estan per sobre
de les altres i això li permetrà trobar els valors universals, perquè la persona que governi, no
haurà de fer cas de les coses sinò de les idees.
Aquesta valoració ontològica, Plató l’elabora perquè volem trobar uns valors universals.
L’exemple idea platòrica: quadrat perfecte
El significat complet d’aquesta idea només estan satisfetes/completes en el teu enteniment.
Plató diu que les idees ens donen un coneixement absolut i definitiu.
Conclusió teoria de les idees
La realitat la podem percebre i entendre, en aquest sentit som conscients de dues realitats
(dualisme metafísic) i aquestes dues realitats estan fetes d’un cantó de coses i de l’altre
d’idees, sent aquestes les idees més reals i capaçes de donar-nos un coneixement absolut i
vertader.
TEORIA LES IDEES: 3 dualismes i valoració ontològica

Teoria de la participació→ La relació entre les coses i les idees, les coses imiten a les
idees. → Per entendre això necessitem veure la cosmologia de Plató. Aquest considerav
que el Cosmos (univers) s’havia imaginat a partir de 3 principis.
- Matèria caòtica i en constant moviment (H)
- Les idees, que serveixen de model per crear la matèria
- Déu

TRIPLE DUALISME
1. Metafísic: Vertader/ Aparent
2. Ontològic: Idees/ Coses
3. Epistemològic: Sentits/ Raó

7
TEORIA IDEES→ La relació entre les idees i les coses.
TEORIA PARTICIPACIÓ→ Teoria de la imitació
COSMOLOGIA→ Cosmos. Cosmos és el contrari de caos.
Realitat és pot veure segons la cosmologia o la metafísica.

LA COSMOLOGIA DE PLATÓ
És el seu punt de vista del que per nosaltres és l’univers. Tenim 3 principis: matèria caòtica,
idees, Déu
el cosmos s’origina quan el demiürg pren com a model les idees i les plasma sobre la
matèria per donar lloc a les coses
La matèria es adaptada pel demiürg i imita el model i/o les idees per la qual cosa ha estat
creat.

Plató diu que cada cosa es allò que és en funció de les idees de les quals participi (imiti).
La taula no es una taula per la seva matèria, sinò que l’han creat en base a la idea de la
taula.
Som conscients de la doble realitat perquè les coses volen imitar a les idees.
Conclusió de la metafísica→ No dèiem que èram conscients d’una doble realitat?
Resposta: Sí, per què? Doncs perquè les coses volen imitar a les idees. T. participació.
Les coses “estan”, les coses “estan en virtud de les idees”.

→EPISTEMOLOGIA DE PLATÓ
- Introducció: Les idees les podem entendre perquè desconfiem dels sentits
Què significa fer ús de la raó? Acte trascendental
L’orfisme considera que hi ha un més enllà, els orfistes diuen que “Pensar és una acció
mística”.
La raó comporta un acte místic.
Plató ens diu que recordar i conèixer és el mateix. Adquirir coneixement= recordar.
Per plató nosaltres ja tenim totes les idees, venim al món amb tot el coneixement, però el
nostre cos fa que la nostra ànima oblidi tot el coneixement que té.
Epistemologia: branca de la filosofia que estudia el coneixement

Teoria de la Reminiscència
- Afirma que “conèixer” és RECORDAR
- Adquirir coneixement no és res més que recordar. Per entendre això, cal veure el
concepte d’ànima en Plató.

8
Ànima: Plató considera que nosaltres tenim una ànima i diu que podem fer accions no
físiques perquè tenim ànima, és a dir, tenim alguna cosa que no es física.
Ànima: és la seu de la raó.
Plató dirà que nosaltres som cos+ànima, és a dir una idea.
IDEA: essència trascendental
Característiques de l’ànima:
- És immortal, perquè no pot morir.
- No té parts materials
- L’ànima és una idea
Plató diu que la nostra ànima està empresonada pel cos.
L’ànima prové del món de les idees.
Diu Plató creu en l'ànima perquè és el seu de la raó, l’ànima està empresonada pel cos físic,
l’ànima és una idea, per tant nosaltres també som una idea, pertanyem al món de les idees.
Quan morim, el nostre cos mor i l’ànima es queda en el món de les idees o torna a baixar
per complir el seu objectiu.

● Com coneixem les idees?

-Teoria Reminisència + teoria participació
Jo a través dels sentits i al veure una cosa com que aquesta vol imitar o participar la seva
idea, doncs puc entendre la idea…
Si les coses volen imitar a les idees, nosaltres quan som cos i ànima al veure les coses
“Farem” que la nostra ànima recordi la idea. Diu Plató que quan l’ànima està empresonada
al cos, diu Plató que tot el coneixement que té resta oblidat.
L’ànima està latent en el cos.
Quan nosaltres diem ‘Això ho entenc’, Plató diu que és l’anamnesi.
- Diàleg: Mestre- deixeble, el mestre ha de buscar bones respostes i el deixeble bones
preguntes. Holística: contestant des de una perspectiva àmplia
- Observant
Plató diu que si és possible que jo conegui a través del diàleg i l’observació és perquè
nosaltres ja tenim idees innates que són despertades.

9
El símil de la línea

● Sentits: puc tenir una opinió (dorsa)

→coneixement relatiu
Creença
● Ciència (epistema) Raó
→ Coneixement absolut
Intel·ligència
—------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

La creença és quan jo em formulo un pensament a través de la informació que rebo pels

sentits.

EPISTEME
El pensament discursiu es el que assoleixes quan ets capaç de descriure mentalment
qualsevol idea de forma matemàtica. Aquest pensament s’ocupa de les matemàtiques.

Les matemàtiques ens dona veritats absolutes, si tenim un pensament discursiu, podrem
entendre amb perfecció les idees. Les mates ens preparen per entendre bé el món vertader.
Visió holística: visió madura, màxim grau de coneixement.

FI EPISTEMOLOGIA!!!
Conclusió del llibre VII→ El camí que han de recórrer els presoners de la caverna, ha de fer
el camí que hem fet fins ara. La conclusió és que lo que hem de fer és sortir de la cova. Els de
dins de la cova no poden governar, la única apta per governar és la cova. Quan estan dintre
estan enganyats, no saben com és la realitat.
Resum del que hem vist amb Plató amb aquest llibre:
Plató és racionalista, primer va la raó, els sentits ens enganyen. Plató és racionalista, és a dir,
creu que tenim idees innates. Desconfiança absoluta dels sentits. Les matemàtiques són el
model a seguir per entendre la realitat. Ús de la raó.

10