Plató naix a Antes, l’any 427 a.

C en una època en què comença el declivi polític i militar de la seua

ciutat, i mor en 348a.C . A més a més la seua filosofia es basa en la insatisfacció política, liderada
per la democràcia i oligarquia. Plató va proposar un govern format epr filòsofs, els quals havien
d’aprendre la Justícia a través de la Filosofia.

Després de la mort del seu mestre, Sòcrates. Plató acceptarà l’intel·lectualisme moral. Aquesta
teoria tindra un paper fonamental per entendre el pensament ètic i polític de Plató. De tal manera, la
proposta platònica d’un govern de filòsofs és el resultat d’aplicar l’intel·lectualisme moral ( que no
és menys que l’afirmació següent: la virtut cosisteix en el coneixement) a l’àmbit polític.

Seguidament, Plató defensa en contra dels sofistes, un grup de pensadors i educadors que accedient
al poder social i polític mitjançant paraules, és per això que Plató els anomena impostors que
oculten la ignorància utilitzant la oratoria. Aquest últim deia que la veritat existeix i que la raó
humana ofereix un coneixement objectiu i cert de la realitat. A aquestes realitats, Plató les va
nombrar Idees i amb el conjunt d’Idees va formular la Teoria de les Idees, on es parla de diferents
teories com la política, ética i l’educació entre altres.

A continuació, Plató va defensar un dualisme ontològic on distingeix dos graus de realitat, per una
banda la realitat intel·ligible el qual Plató considera que és el nivell superior de la realitat, realitats
ocultes per els sentits pero visibles a l’intel·igència, aquestes realitats son perfectes i eternes, en
aquesta realitat trobarem la Idea del Bé qu e Plató descriu com a principi de tot coneixement i de
tota realitat. Per l’altra banda esta la realitat sensible que representa el nivell inferior de tall manera
les coses d’aquesta realitat seran menys perfectes, menys reals i menys estables a comparacó de la
realitat intel·ligible.

En aquestes dues realitats, Plató reflexa les influències que va rebre per Heràclit, de qui accepta la
idea d’un món sensible i un altre intel·ligible. I de Parmènides de qui pren que la veritat es única,
absoluta i permanent.

Plató en la seua obra “La República” argumenta aquests diferents graus de realitats i coneixements
amb l’ajuda del Simil de la Linia i del Mite de la Caverna. En el primer d’aquests dos, Plató
divideix el saber en dos graus de claredat. Una menys clara on es troba l’opinó i aquesta la formen
realitats com les imatges i els objectes fabricats i l’altra mes clara on es troba el coneixement
científic i formen part les Idees i els objectes matemàtics. En el altre, el Mite de la Caverna, Plató fa
una distinció entre món sensible i món intel·ligible que respectivament corresponen a l’interior i
exterior de una cova. El que pretén exposar aquí Plató és el procés que ha de seguir l’educació del
filòsof governant. També pretén fer vore que l’educació es un camí llarg i costós, ple d’obstacles,
per tant, l’ànima del presoner ha de superar un gran nombre de dificultats per entendre la realitat
que veu amb els seus ulls i acostumbrar-se poc a poc a la llum de fora fins aconseguir la Idea del Bé