En aquest fragment de La República és on Plató desenvolupa el seu conegut “Símil de la Línia”.

EN
aquest parlarà del concepte que ara volem desenvolupar: la dialèctica. La dialèctica per a Platò és el
principal mètode de indagació per tal d’arribar a un coneixement vertader i segur.

Com podem veure en aquest fragment Plató parlarà del que és la dialèctica en comparació amb les
matemàtiques. Tot i que les dos són mètodes que s’ocupen del coneixement de l’intel·ligible, hi ha
una diferència de claredat entre les dos. Per això Plató diu en el segon paràgraf que “la
contemplació del ser i de l’intel·ligible que proporciona la ciència dialèctica és més clara que la que
proporcionen les anomenades arts”.
Al llarg del fragment Plató explicita les diferències entre aquests dos mètodes. Per una banda, diu
que els dos mètodes parteixen de hipòtesis però, mentre la matemàtica només arriba a conclusions i
utilitza aquestes hipòtesis com axiomes, la dialèctica utilitza les hipòtesis com genuïnes hipòtesis
que li serveixen com a “esglaons i trampolins” per tal d’arribar a les idees. La dialèctica es així la
ciència de les idees per excel·lència. Tot i que els dos mètodes s’ocupen d’allò intel·ligible, per a
Plató la dialèctica és molt superior perquè les matemàtiques encara utilitzaven elements del món
sensible per fer les seues deduccions (per exemple, es feien servir de la geometria) i no basaven la
seua activitat en recerca de definicions universals. Aquesta recerca de definicions universals, de
Idees, la farà la dialèctica.
Per tal d’entendre aquest concepte hem de tindre en compte la epistemologia platònica, és a dir, la
seua teoria del coneixement. Recordem que al símil de la línia Plató havia diferenciat dos tipus de
coneixement, un menys clar, perquè versa sobre el món sensible, i un altre superior i més clar que
s’ocupa del món intel·ligible. El primer es el que Plató anomenarà «opinió» (doxa) i el segon
«coneixement vertader» (episteme). Aquests dos tipus de coneixement els divideix cadascú en dos
nivells més. Tal com mostra en el fragment, a la opinió tenim la conjectura i la creença; i a la
episteme en primer lloc trobarem el discerniment (el coneixement de les matemàtiques) i per
damunt d’aquest «conèixer», la noesis que s’ocuparà de les idees. Així, la dialèctica serà
l’ensenyament principal per tal d’arribar a aquest coneixement més autèntic i superior als demés,
s’ha d’exercir la dialèctica, l’última part del procés d’aprenentatge que ha d’assolir el filòsof-
governant per tal de conèixer les idees i governar l’Estat amb justícia.

En definitiva, el concepte de dialèctica és un concepte central dins de la teoria educativa de Plató i,

finalment, de la seua teoria política i epistemològica, perquè ens mostra quin és el mètode educatiu
que han de seguir aquells que finalment governaran la Polis amb saviesa i justícia.