PLATÓ

TEORIA DE L’EDUCACIÓ: MATEMÀTIQUES I DIALÉCTICA

En aquesta redacció, basada en la vida política i social del famós filòsof Plató,
explicarem una sèrie de conceptes definits per ell que descriuen el voltant del
seu pensament filosòfic, en particular, ens centrarem en la importància que li
dona el filòsof a l’educació del futur filòsof governant, concepte que també hi serà
exposat. En primer lloc farem referència a l’objectiu polític que te el filòsof i la
seva proposta del filòsof-governant del que parlàvem. Posteriorment, parlarem
del procés educatiu que Plató descriu per arribar a aquest govern, on es
diferencien les matemàtiques i la dialèctica, la qual presenta dos tipus. Tot açò
comparant-ho amb el famós mite de la caverna, que és la representació en
símbols d’aquest procés.

Plató fou un filòsof nascut a Atenes l’any 427 aC, en uns temps difícils
políticament per a aquestes terres. Era descendent de personatges propers al
govern de la seua ciutat i des de jove s’interessà molt en la política. Fou deixeble
del filòsof Sòcrates, qui va influir en el seu pensament i en la seua vida i qui va
ser condemnat a mort sota el regim democràtic present a Atenes. Aquest fet va
ser el desencadenant que va causar que Plató es deixés d’interessar per la
política de la seua població i busqués en la filosofia el remei als problemes
polítics del seu temps.

Plató rebutja, doncs, la democràcia, però també l’oligarquia, que és el govern de

grups de privilegiats. Aleshores, mitjançant l’influencia de l’intel·lectualisme
moral socràtic aprés anteriorment, comença a gestar la seua proposta política
del filòsof governant. L’intel·lectualisme moral explica que la virtut consisteix en
el coneixement, només poden ser individus justos i bons els que saben en que
consisteixen la justícia i el Bé. Per tant, Plató dedueix, que un govern format per
filòsofs seria l’únic capaç de governar l’Estat amb justícia, ja que la filosofia és
l’únic saber que proporciona el coneixement de les essències de la Justícia i del
Be.
Aquesta teoria es pot considerar una teoria de l’elit ja que el govern de l’Estat ha
de recaure en una minoria que destaca per la seua formació. Segons Plató, son
necessaris els següents aspectes per dur a la pràctica la seua proposta política:

- La selecció de les millors naturaleses. Considera essencial la recerca

d’ànimes d’individus que posseïsquen per naturalesa certes capacitats i
qualitats innates que proporcionen facilitats i beneficis al adoptar la
següent i segona mesura que exposa Plató
- En base d’aquesta, cal adreçar aquestes naturaleses i potenciar aquestes
qualitats naturals mitjançant una adequada educació, fins conduir-les a la
contemplació de les Idees eternes a través de la filosofia. Després
d’aquest llarg procés educatiu estaran preparats per governar i seran
obligats a fer-ho

Sintèticament, per contextualitzar, les Idees són realitats no materials, eternes i

immutables, són conceptes més reals que les coses sensibles perquè són la
causa d’aquestes, que imiten o copien la seua essència de forma imperfecta,
conceptes que fan que una cosa siga el que és. L’existència d’aquestes farien
possible l’existència de la veritat i la possibilitat d’assolir el coneixement,
essencial per al futur filòsof governant.

En el pensament platònic, l’educació està eternament al servei de l’organització

de la societat i de la vida política, i un dels seus objectius és formar una elit
d’individus savis i justos, destinats a governar l’Estat. El procés educatiu
consisteix en, primerament, encaminar la seua ànima en direcció a l’intel·ligible,
fins a ser conduïda la contemplació de les Idees i, finalment, l’anomenada Idea
de Bé. La idea del Bé constitueix la meta última del coneixement, representa la
màxima perfecció i la màxima realitat. El coneixement d’aquesta determina el
final del procés educatiu.

L’educació del governant filòsof és un procés dur, ardu, costós i no exempt de

resistències i d’obstacles ja que el cos arrossega l’anima cap al mon sensible,
apartant-la del coneixement.
La dialèctica és la última etapa del procés educatiu. Per a Plató, és com la
ciència suprema i el saber referent a les Idees i a les seues relacions. Aquesta
juga un paper molt important a l’hora de relacionar l’educació amb el mite de la
caverna, que contarem més avant i on es distingeixen els dos tipus de dialèctica.
Plató identifica la dialèctica amb la filosofia, però insisteix que no és possible
començar l’educació del filòsof governant amb aquesta ja que l’ànima està
acostumada només a veure les coses del món sensible i, abans d’iniciar-se en
la dialèctica ha de familiaritzar-se poc a poc amb el raonament abstracte i amb
l’esfera de les realitats intel·ligibles, invisibles i eternes. Es considera, per tant,
imprescindible començar amb l’estudi de les matemàtiques.

Així, doncs, l’educació del filòsof governant es basarà primer en el conreu de les
matemàtiques, i després en el de la dialèctica. No obstant, un cop el filòsof
governant haja assolit el coneixement del vertader i del bo, ha de sor obligat a
retornar al món del visible i dels assumptes humans per intentar que la societat i
l’estat s’acosten tant com siga possible a l’ordre i l’harmonia intel·ligibles que ha
contemplat, governant la seua pròpia vida i la societat amb el Bé com a guia i
model.

Parlem ara del mite tan nomenat en àmbits educatius, present en àmbits culturals
i conegut universalment. El mite de la caverna de Plató ens permet entendre
millor el seu procés educatiu, pretén mostrar-nos com tenim la nostra educació i
la diferència entre tenir-la o no, és a dir, com es troba la població pel que fa a
l’educació i el coneixement de la veritat i a la ignorància.

El mite ens parla d’uns presoners lligats de mans, cap i peus, condemnats a tenir
la mirada dirigida cap a una paret on s’estan projectant les ombres d’objectes
situats darrere d’un gran foc, trobant-se a l’exterior un nou món per descobrir.

Aquests presoners representen a la humanitat ja que degut a la seua ignorància,

viuen aferrats a costums, opinions i falses creences, sense mostrar tampoc una
forta iniciativa per canviar aquesta situació, doncs ells creuen que el que veuen
és el món real.
La funció principal d’aquest mite és donar a conèixer o exemplificar millor el
procés educatiu que ha de dur a terme un filòsof governant, on es veu
manifestada la duresa d’aquest procés, és a dir, la pujada del presoner des de la
caverna fins el món exterior. Aquest món representa el món intel·ligible i una
vegada fora, el procés finalitza amb la visió del Sol, que representa la Idea del
Bé. El procés implica desfer-se de prejudicis i creences adoptades al món
sensible. Com que aquestes dificultats han de ser superades per tal d’arribar a
la intel·ligència, els filòsofs han de forçar als presoners al principi per la pujada
difícil i costeruda i poc a poc, acostumar-se a la llum exterior. Si ho relacionem
amb la teoria exposada anteriorment, parlem d’acostumar-se poc a poc al
raonament abstracte fins arribar al coneixement de l’autènticament real, de les
veritats absolutes que anomena Idees, fins arribar a conèixer la idea suprema.

No obstant, a l’igual que hem explicat abans, és necessari un procés d’adaptació

que l’adquirim a través del coneixement matemàtic el qual parteix d’hipòtesis o
supòsits, i a partit d’aquestes arriba a certes deduccions o conclusions que
mitjançant la raó poden arribar a convertir-se en teoremes.

Una vegada acostumats al pensament abstracte, els filòsofs passen a estudiar

mitjançant el mètode dialèctic abans citat. Aquest també parteix d’hipòtesis però
no les pren com a veritats absolutes sinó simplement com a supòsits els quals
l’ànima utilitza com esglaons per tal d’ascendir dialècticament fins al principi, i
successivament fins la idea de bé.

A més, quan la naturalesa escollida arriba al coneixement del bé, no acaba ací.
El filòsof, que ja s’ha format en el coneixement de la veritat, haurà de tornar a
baixar a la caverna, a pesar de l’adaptació que açò comportarà, i ocupar-se
d’assumptes públics, com la política, el govern, l’organització o la justícia.

Aquestes dos accions, tant la pujada com la baixada, es diferencien per dos
processos importants.

- Per una banda, parlem de dialèctica ascendent quan partim de l’interior

de la cova i mitjançant el pensament i el raonament arriba a les idees on
assolirà coneixement fins arribar a la idea del bé.
 - Per altra banda, trobem la dialèctica descendent, que podríem veure com
el procés invers ja que es basa en l’aplicació dels coneixements assolits
durant la dialèctica ascendent per a que, una vegada complet el procés
educatiu té l’obligació moral i política d’aplicar aquell ordre i justícia
observats a l’estat on posarà la seua saviesa i coneixement al servei de
la comunitat.

En conclusió, Plató pretén canviar un sistema polític amb el que està en desacord
i proposa la teoria del filòsof governant amb l’objectiu d’una societat governada
per filòsofs. El model de governants que busca seran els que completen
correctament el procés educatiu que descriu. Aquest és un procés molt dur, la
finalitat de la qual és arribar a la millor formació de les millors naturaleses, les
quals podran governar de manera que s’aconsegueixca l’harmonia de la ciutat.