TEMA 2 - LA FILOSOFIA DE L’ÈPOCA CLÀSSICA: PLATÓ I ARISTÒTIL

Atenes era el gran impulsor polític.

Plató és el professor d’aristòtil, i Aristòtil és el professor de Macedònia.
Els dos grans clàssics que reflexionan sobre la realitat seran Plató i Aristòtil.
La preocupació més gran d’aquests dos és la política; com legitimo un govern i com ens han
de governar. La política no pot estar MAI fora de la ètica, per tant la preocupació és
ètico-política. Per això, haurem de respondre:

- Cosmologia
- Metafísica-ontologia (2 mons)
- Antropologia filosòfica (ànima tripartida)
- Psicologia (mite carro alat)
- Epistemologia (una única veritat possible, l'ésser humà té la possibilitat de
conèixer.la)

Tot anirà molt lligat al món de les idees (mite de la caverna, per tal d’arribar a més gent).
Utilitzarà el recurs del mite i escriurà amb diàleg, les dos maneres per arribar a molta gent.
Parlarà de que tenim dos mons, un tancat i l’altre constantment en canvi.

El que definirà a l’ésser humà serà l’ànima racional, però per explicar-la dirà que és una
ànima tripartida/cos

Per plató els éssers humans no naixem iguals, la democràcia és el pitjor dels governs ja que
aquesta permet que persones no capacitades ens governin, i aquesta és la causa del mal
de tots els estats.

Aristòtil no acabarà d’estar d’acord amb alguns punts del seu mestre:

- No hi ha dos mons, sinó una única realitat.

- Ànima diferent, defensa que hi ha una única ànima.

Per ell serà molt important el punt mitjà entre els dos extrems. Per ell, el millor govern seria
entre l’aristocràcia i la democràcia, que el poble pugui votar als millors però no a qualsevols.
A Plató li influencia tant la mort del seu mestre que vol una reforma total de l'estructura
política. Diu que hi ha una veritat universal i única. El que hem de fer és educar a qualsevol
però sobretot a la feina que tracta amb persones. Voldrà ser un educador, però fracassarà
moltes vegades. Abandonarà i es dedicarà a montar una escola filosòfica.

Ell forma part d'una família aristocràtica. El que intenta després d’això és arribar a
influenciar en la política, no ser governant.

TEORIA DE LES IDEES

Ell vol crear un estat just vol implementar que ningú mai pugui matar a una persona. No pot
ser que visquem en estat on això pugui passar, arriba a aquesta conclusió perquè han matat
a l’ésser humà més just i racional.

El do més valuós per tots, és la justícia, és el bé més gran que tenim.

MÓN DE LES IDEES

És una teoria que agafa diferents temes i camps. Vol explicar la realitat què és, quina classe
de coses existeixen. El seu tema més atraient és la justícia, com nosaltres podem fer que la
justicia sigui real. Formulant aquesta qüestió és quan s’arriba al món de les idees.

És just un polític perquè participa amb la idea de la justicia. Tenim una dimensió a la realitat
a la qual existeixen les idees, les forces. L'ésser humà té accés a aquesta dimensió i quan
aconsegueix arribar és quan entén que és la justicia, que és la bellesa… Que és la realitat.
L'ésser humà ha de fer l’esforç d’accedir a aquesta informació per tal de conèixer bé la
realitat. En la mesura que jo pugui actuar bé, podré actuar amb la justicia.

Les idees són entitats abstractes (no físiques), universals, immutables (no poden canviar
el seu concepte), són eternes i són les que realment són reals. Tenen la mateixa forma de
concepte. Veuré molta variació i diferències. Quan jo entenc que és, no és pel seu físic, sinó
pel seu concepte.

Ens farà un mon de les idees on hi haurà una jerarquia molt gran. Hi haurà la idea màxima,
la més gran, el bé. Quan l'ésser humà pugui comprendre aquesta idea, serà capaç de
comprendre tota la realitat. La idea del bé és la bellesa, la gran contempladora. Si l'ésser
humà no fos capaç de captar i gaudir de la bellesa, molt sovint la propia vida humana no
tindria sentit. Gràcies a ella nosaltres podem arribar a marxar, a no estar esclavitzats amb
les úniques propostes que tenim d’aquest món físic.

El que de debò és real és la IDEA de la bellesa. Al nostre món físic tot és passatger i mortal,
nosaltres el podem comprendre entenent que està en relació participant amb aquesta
autèntica realitat, dimensió d’essències i idees eternes en diversos àmbits.

La realitat física participa d’això, de l’essència de la bellesa. És com si un món copies a

l’altre. El que nosaltres veiem al món físic són idees (shakira).
La realitat estable és aquella que no canvia mai. La bellesa hi ha estat sempre, i totes les
persones s’han guiat per aquesta, per tant el que és real és aquesta realitat estable que
permet entendre i ordenar la realitat. Mentres més ens acostem a la idea (mare), més
comprendrem la realitat.

Hi ha una dualitat física que fa que ens pensem que algo és real, però és la idea que ens fa
comprendre-la. Els ésser humans som lents coneixent idees, lents coneguent la realitat però
això no vol dir que la realitat no estigui establerta i formada.

Quan parlem del dualisme, existeix el món sensible ( món físic, material), món de les idees
(món inteligible), món que es pot conèixer. Podem conèixer aquest món perquè mai canvia,
és etern per les característiques que té. Aquest món sempre hi ha estat, en canvi el món
sensible és fugisser, mortal, efímer… El solem confondre pel món real, però aquest està
esdevenint però que encara no és.

- Les característiques del món de les idees són: eternes, immutables, completes i perfectes,
tot és universal. És un món que ja és. REALITAT

- Les característiques del món sensible són: particulars (singulars),m les coses estan
essent, estan esdevenint. Són mortals, són efímers, són passatgers. APARENCES

Plató es planteja quin món és el que ha d’anar a conèixer. Distingeix una gran diferència
amb el que havia fet parmènides. Plató diu que l’ésser és l'objectiu que anem a conèixer,
perquè el coneixement autèntic serà el món de les idees, el món sensible tan sols es una
copia imperfecte del món de les idees. Entre l'ésser i no ésser hi ha la realitat d’allò que està
esdevenint, és allò que està intentant esser.

Les idees són la causa final, són la tendència de la realitat, el model de perfecció. Per tant
els éssers particulars tendeixen a copiar-les.

El món real és un món que és permanent, estable, constant… A l’hora de conèixer,

nosaltres haurem de tendir a cercar la idea.

Les idees ocupen aquest nivell transcendent, són la causa final, el que provoca que en el
món sensible es facin coses per ….

De totes les idees hi ha una jerarquia: principalment trobem la principal, la idea de bé (idea
mare, la gran idea). Sense ella la vida desapareixeria. Permet que tot tingui sentit, ho
il·lumina tot. Per sota aniríem tenint idees d’objectes particulars en el següent ordre: triangle

Si aquestes no existissin seria un caos, no seria possible comprendre res. A la cúspide del
món inteligible hi ha la idea de bé.
Plató diu que és inspirador el bé, però en cap moment crea res. Parla d’una estructura de la
realitat per entendre-la. La realitat moltes vegades són còpies bones de les idees, una
vegada s’interpreti a l’edat medieval el bé el compararàn amb Déu.
Esclau: és una persona de coneixement nul. Al fer un diàleg guiat de preguntes l’esclau
troba les respostes. Com un esclau pot haver resolt un problema i assolit tots aquests
coneixements? Perquè l’esclau ja ho sabia.
El coneixement obtindrà amb la dialèctica filosòfica, diàleg i inspirat amb que es trobarà una
definició universal que serà la idea. Un diàleg filosòfic ens pot fer trobar la veritat. El que
farà la filosofia serà fer-te recordar (reminiscència).

TIPUS DE CONEIXEMENT

Tots els coneixements no són iguals, hi ha tipus de coneixements. Parlem d’un tema
epistemològic. Aquests tipus de coneixement els podem dividir en dos:

- Opinió (doxa): L’objectiu serà el món sensible. Des del món sensible podrem accedir al
nostre coneixement.

- Ciència (coneixement): L'objectiu serà el món de les idees, podrem recuperar la idea

Graus de realitat
Graus de coneixement

Com més real sigui l’ésser més grau de coneixement podrem tenir. L’ésser més perfecte
serà l’ideal, el menys sensible serà el material. Plató a diferència de Parmènides, defensa
que hi ha l’ésser, el no ésser, però pel mig hi ha l’esdevenir, allò que està essent.

Com més ens acostem al món de les idees tenim un coneixement més objectiu i universal.
És una línia imaginària que es divideix en dos segments desiguals.
El primer més llarg representa el món de les idees, mentres que l’altre representa el món
sensible, el món on hi ha la matèria. A partir d’aquí trobarem una divisió que la línia quedarà
dividida en quatre parts. Cada segment representa el quelcom.

OPINIÓ (coneixements menors) CONEIXEMENT

Conjectures: nivell de coneixement molt petit

Matemàtiques: no és en absolut el coneixement més elevat. No qüestionen les hipòtesis de

les que parteix.

Dialèctica filosòfica o ciència suprema: si nosaltres anem a conèixer aquest podrem

entendre el que passa al món sensible. Contempla les idees ja que adquiriries tot el
coneixement.

Creences: hipòtesis

Coneixement discursiu: s’accepten coses provisionalment i a través d’aquestes

suposicions intentaria treure resultats.

L’amor platònic quan es crea és amor a la idea. Aquesta tendència amorosa que tenim cap
al coneixement. El fet de conèixer la idea em converteix en bella… És aquest ideal filosòfic.

Tots podem accedir al mateix coneixement al món de les idees, els coneixements majors i
segurs. Quan diem que la ciència és objectiva per plató no ho és, ho és la dialèctica.

MITE DE LA CAVERNA (MIRAR LLIBRE)

L’alliberador és Sòcrates, ens pot alliberar el coneixement i cercar la veritat. El camí del
coneixement és un camí dur. Et penses que no comprens res fins que vas comprenent el
sentit de tot.

El sol és la idea de bé, la idea de bellesa, si s’apagués el sol a fora seguiriem estant a les
fosques.

La caverna seria el món sensible.

La foscor de la caverna serien les conjuntures i les opinions.

Els guardians es mouen per interessos econòmic, els que que exerceixen el bé són els
filòsofs. Malament si dominen el guardians.
Per ell la democràcia serà el pitjor dels governs.
Si jo sé la veritat- Justícia- bondat, tot va relacionat
El coneixement et fa millor persona

Molt del que veieme s fictissi hem de fer l’esforç de veure la realitat

La naturalesa humana està constituïda pel cos i l’ànima. L’ànima és racional irascible
(voluntat al cos pq s’aixequi, la emoció) i concupiscible. Per tant quan el cos es mort moren
les ànimes irascible i concupiscible, ens queda ‘ànima racional. Per tant l’ésser humà és un
ésser que pensa, un ésser racional.

El que cal és una educació que porti a l'economia, tots nosaltres hem de poder prendre
decisions sols.

El cos durant una època el tenim però no sense

si tu no et coneixes ni saps com ets es impossible que etractis bé als altres

ORIGEN DEL MÓN SENSIBLE (plató)

Plató diu que les idees són eternes, completes i perfectes, que la realitat autèntica és la del
món de les idees, ja que com és estable, permanent i immutable tots els coneixements són
segurs. El món sensible procura participar al màxim del que seria l’original.
Per participar a aquest món necessitem un segon element: la matèria sense forma, és
caòtica, si aquesta no participar no dóna idea
El tercer element és Demiürg: un artesà, ordenador, no és creador.

El que ja havia principalment per les idees i la matèria (sense fer res), però també hi ha
aquest tercer element demiürg. L’artesà pot veure i conèixer les idees i les aplica sobre la
matèria.
Demiürg explica com es comuniquen els dos registres com es crea el món. És una mena
d’idea que els posa en contacte, els ordena.

Món idees (eterna) Demiürg Matèria (eterna)

A que la intenta posar en matèria, la idea perd…

Ens insisteix que del món de la matèria, com a molt el que tindrem és coneixement
probable, si ens guiem a través dels sentits. Seria un coneixement que semblaria que és
veritat, però tampoc ho tindríem clar. Mithos, coneixement que és opinió, tot el que tindria
del món sensible seran meres creences.

Si el que vull és coneixement veritable haig d'utilitzar la raó per accedir al món de les idees.

Tot i que demiürg es constructor del món, aquest no és creador. La matèria imposa les
seves condicions i limita que surtin copies perfectes. Ell diu que no hi ha mons paral·lels, ja
que és l’únic que està intentant al màxim assemblar-se a l’origen. La propia realitat física
està dirigida a ser una de les millors copies, s’intenta assembalr al màxim, amb la perfecció
possible al món de les idees.
Quan jo intenti comprendre les lleis del món racional estaré entenent l’estructura del món de
les idees.

PSICOLOGIA, ÈTICA I POLÍTICA

La pregunta de la naturalesa humana es una pregunta antropológica. res està fet de

casualitat, jo tinc la finalitat d'assemblar-se al màxim a la humanitat. La naturalesa humana
és doble: naturalesa que és el cos i l’anímica.

● Cos: és temporal, la meva essència no és aquesta. És una presó temporal. T’hi

posen per un càstig a la presó, per tant l’ànima a la seva vida anterior ha de fer algo
pendent, per això no es queda al món de les idees. Amb la mort del cos l’ànima
s’allibera. També ens podem alliberar del nostre cos a través de la filosofia i el
coneixement. Si em formo cada cop estaré més alliberada del meu cos. La raó de la
teva vida però, és ser conseqüent amb la teva essència , desenvolupar-te
racionalment, i tan sols així adquiriràs la felicitat, quan puguis seré qui realment ets.

● Anímica:
Aquesta és la meva essència, ja que una part de l’ànima és eterna. Si hi ha una cosa
que em defineix eternament serà com soc. L’ànima m'explica bé el que és la
naturalesa humana.
L’ànima estudia la psicologia, estudia els meus comportaments. Es troba que l’ànima
és molt més complexe del que sembla, té problemes entrepsísics constants.
 Plató diu que és molt complicat ser un ésser humà, ja que hi ha forces contràries que
tiren de tu. Aquesta ànima és complexa, genera conflictes intrapsíquics on la
persona haurà de prendre decisions constantment.

- Ànima racional: La seva funció és conèixer. CAP. Immortal

- Irascible: La seva funció és la força de voluntat, la que em dona la motivació.

No està relacionada amb la meva part eterna, està relacionada en mobilitzar
el meu cos. Quan jo canviï de destí desapareixerà. PIT. Mortal

- Concupiscible: La seva funció és mantenir el cos viu, la causa dels desitjos i

de les necessitats del cos. Farà que jo m’alimenti… Seria la base dels
instints. Com és l’encarregada de mantenir el cos viu, quan mori el cos
aquesta també desapareixarà. VENTRE. Mortal

La única que no desapareix es la racional, per tant és la única amb la què

podem explicar l’ésser humà: un ésser racional.
Les tres són necessàries quan estic al món sensible.
Són necessàries per mantenir el cos quan està viu, però la racional és la que
explicarà el meu desenvolupament com a ésser humà.
Cada una viu a una part diferent del cos.

Podem recordar les idees perquè la meva ànima ja ha viscut prèviament, per
això la mort no ens ha de fer cap tipus de por, tot la vida és una preparació
de la mort. El que t’emportaràs a priori serà la teva essència.

La relació que tenen aquestes ànimes s'explica a través del mite carro alat.
Un cotxer (racional) que està dirigint a dos cavalls; un cavall que és salvatge
(indomit i salvatge, representen els instint i desitjos corporals), i l’altre cavall
(domat, representaria l'ànima irascible).
Lo ideal és que l'ànima racional domini a les altres ànimes. Mentres estiguem
tancats a aquest cos necessitem als dos cavalls,a les dos ànimes, però
dirigits per a l’ànima racional.
La força de la voluntat també és necessària.

L’ÈTICA I LA POLÍTICA DE PLATÓ

Aquí fa el pas a la ètica i a la política, de manera que el món l’hem escrit per tal de
comprendre’l. En una societat hauria d’haver-hi tres classes socials:

- Rei filòsof: govern

- Guardians: protegir i defensar
- Classe social: artesans i productors

Política: funció classes socials

Ètica: Vicis (ignorància, cobardia, desmesura, excessos, descontrols) Virtuts (saviesa,

coratge, moderació )

La virtud de l’ànima

Els conflictes tenen conseqüències ètiques i polítiques. Hi haurà un paral·lelisme per com és
l’ànima humana i per com hauria de ser la política.

VICIS VIRTUTS

Racional ignorància saviesa

Irascible covardia, mandra coratge, valentia

Concupiscible desmesura, accessos, moderació (justa justicia)

descontrol

Demostra, Plató: ISOMORFISME- ÀNIMA HUMANA- CIUTAT

Iso: mateixa
Morfisme: forma
Ànima Humana: “teoria” per explicar l’estructura de política i ètica en ase a ànima.
La societat té la mateixa forma que l’ànima. Si la meva ànima és tripartita, la política igual.

Plató està fent una lectura ètico política de com han de governar.
Quan una classe social, si algú actua de manera viciosa tindrem un estat ple d'injusticies,
La democràcia permet que el poble mani qui governa. Plató creu que només hi ha una
solució pels estats, que els filòsofs governin. Si qui governa és un guardià o artesà, el
govern entrarà en col·lapse.
Quee si, que aquestes classes socials són importants, però no com el rei filòsof.

Fer relació:
Racional - rei filòsof - saviesa (tenen mateixa estructura)
Irascible - guardià - valentia
Concupiscible - artesà - moderaicó

Ell busca una societat antidemocràtica: creu que no l’elegit del poble sinó en qui té
coneixement. També MERITOCRÀTICA, és com ha de ser, que governi qui s’ho mereix, qui
té l’intel·lecte i la saviesa.

A nivell d’ètica, quan algú tingui les 3 virtuts, per tant actuï amb saviesa, valentia i
moderada, aquesta referència al cavall alat perquè la saviesa domina però per ser ètic,
necessitaràs les 3.

Per poder escollir qui és ètic, el que es farà és que cadascú faci la seva virtut. A partir d’aquí
veus cap a on et tira la teva natura. Cal que aprenguis de tots els àmbits, per això l’educació
era important.
Un cop hagin vist el teu punt fort, t’enfocaràn cap a ell i algú arribarà a les 3 virtuts. Com que
és casi impossible aconseguir a algú així, plató més tard proposarà que el govern de Rei
filosòfic hauràs de ser un conjunt dels millors en cadascun:l millor de saviesa, millor de
valentia i millor de moderació.
Tots ells hauran tingut una educació i per tant coneixement absolut en tots els aspectes.

La societat serà justa quan el rei filòsof actuï amb saviesa, els guardians amb valentia i els
artesans amb moderació. Cada funció política amb la seva virtud (ètica).

S’ha de buscar pel bé comú. Hi han temes qu4e potser no ens afecten, hem de contribuir en
el bé comú perquè potser més endavant aquest tema si que ens afectarà.
Quan algú ha adquirit el concepte de bé serà qui governarà perquè és la idea real (món de
les idees.)

Quan busquem quins dels dos béns és més gran, el bé de la polis és preferible al bé de
l’individu. Plató no té una ètica eudaimonia (felicitat), busca la justicia. El bé suprem
platònic a aconseguir és la justícia. Un individu és just a nivell individual quan és savi, quan
és valent i quan és moderat. Per a Plató, el que pot fer que siguis digne de les nostres
accions, és quan ets savi, valent i moderat: ets una persona justa llavors.

La justicia social només es donarà quan les lleis de les pròpies ciutat, les decisions que
prenguin els governans i les relacions que tinguem amb el ciutadans siguin guiades pels
especialistes de cadascuna de les feines que es fan.
Quan cadascuna de les classes socials faci les seves tasques d’una manera ètica, hi haurà
justicia. Si visquessim de la millor manera no caldria revotar-nos contra les lleis dels
governants. A una societat on les lleis no defensen a tothom, no podré ser feliç. Tothom
serveix per una cosa però no tothom serveix per tot, has d’estar on et mereixes estar.

Plató diu que han d’existir classes socials:

- Dirigents governants (filòsof rei) (únics que els coacciaran seran els de dalt)

- Guardians (cossos de seguretat) (no podran ser educats de la mateixa manera que
els filòsofs. Si no estan ben dirigits la seva ànima no els protegeix de que estiguin
encandilats pels diners. No podràn tenir propietats privades. No podran tenir casa
particular, ni comptes bancàries, tothom ha de saber la transferència dels seus
comptes per tal d’evitar corrupcions. Són persones que destaquen físicament i es
mouen amb destresa)

Tots començarien amb una educació igual i al llarg del temps et portarien cap a un lloc o un
altre.
No naixem igual amb res però tots tenim una mateixa estructura humana, i tot stenim
capacita de pensar per ono desenvolupar el nostre nivell intel·lecte fins a el nivell del rei
filòsof.

Plató t’adverteix de que tots nosaltres som servents de la societat. Si entenem que el que
cada un pot fer ens pot beneficiar, es farà bé amb virtut.
 Dirigents governants Saviesa

Guardians Coratge

Artesans Moderacio

Tindrem justicia quan cada classe social estigui actuantant amb la virtut que l toca. Podem
tenir societats sàvies pero si els guardians no estan d’acord amb qui governa aquesta ja no
ho serà.
Aquest aristocràcia no està mai pensada per famílies i diners, està pensada amb la teva
intel·ligència. No podràs separar la inteligencia amb l'ètica. El seu objectiu principal no és fer
feliç a una persona determinada sinó a tota la societat.
El bé suprem de Plató és la justícia.

ARISTÒTIL

Aristòtil i Plató tenen elements que els separa

- com escriuen
- Aristòtil és molt més empíric, Plató és més matemàtic.

La característica que els diferència més important és:

- Plató és dualista (més d’una realitat). Defensa que hi ha el món de les idees, el que
empermet explicar el món sensible.
- Aristòtil és monista (una sola realitat)

Per aristòtil el canvi sí que és possible, però no calen dos mons per explicar el canvi. Per
tant amb Aristòtil troben la solució, les coses canvien sense haver de recórrer a coses
ilògiques. Des d’aquest món podem tenir coneixement autèntic.
Els dos estan d’acord amb que el coneixement existeix, és possible, hi ha una veritat. El
com l’aconsegueixen és diferent, per a Plató caldrà una vessant més mística per tal de
conèixer la realitat, en canvi per Aristòtil no caldrà que ens anem a una realitat
transcendent, perquè al mateix món material que visc puc descobrir aquesta realitat.

Amb plató necessitem la raó (per conèixer).

Per Aristòtil, que és més biòleg, necessitarem el sentit i la raó. El cos serà útil i necessari.
En el fons estan molt d’acord amb motles coses.

Aristòtil està d’acord amb Plató en que hi ha un nivell estable a la realitat, però no cal que
estiguin a un altre món, està aquí mateix.

Plató, en canvi, defensa que el món d’aquí es un desordre perquè no està copiant bé
l’original que es troba al món de les idees.

Parlem del segle IV. Li van dir el filòsof, fins al segle XVI, ha sigut l’inspirador de la ciència i
el coneixement fins a gairebé 2000 anys, ja que té un amirada més natural sobre la realitat,
en canvi Plató no es trobava conjuntament en el nostre món, per tant li feien una mirada
més mística i transcendent. Ell trobava la realitat en aquest mateix i únic món. Aristòtil és
perillós a l’edat mitjana.

Creuen que el coneixement existeix, creuen en l'ètica i faran propostes polítiques i creuen
que tan sols podem tenir coneixement d’allò universal, mai dels particulars o singulars.
Només podran tenir coneixements certs i veridics d’allò que tinguin TOTS els.

Universals per a plató està al món de les idees, en canvi per a Aristòtil els haurem d'anar
coneguent nosaltres fent definicions més àmplies. Si volem conèixer a un gos, haurem de
conèixer totes les diferències i semblances de tots els gossos, així trobarem aquestes
definicions universals. Haurem d’enregistrar dades per tant haurem d’estar al món sensible,
que per a plató només n’hi ha un.

Aristòtil simplifica el problema, per allà només hi ha un món i allà podem trobar la realitat.
Aquest filòsof va fer lògica, va fer Astronomia… LLEGIR VIDA I OBRES

Va ser el professor d’Alexandre el Gran i va inventar una altra manera de fer classe: els
paripatètics. Va fer obres de lògica, de naturalesa, de filosofia pràctica…
CLASSIFICACIÓ ARISTOTÈLICA DEL CONEIXEMENT

De mateixa manera que Plató parlava dels graus de coneixements ( Conjectures, creences,
matemàtiques…) Aristòtil fa una classificació totalment diferent. Tres modalitats:

- Saber productiu: totes les tècniques i totes les arts, com he de fer les coses perquè
sigui una bona producció.
- Pràctica: guia la meva acció, té a veure amb ètica i amb política.
- Teòric - Filosofia primera: amor pel saber, física matemàtica i metafísica
Per poder fer tot això necessitarà la lògica.

S’assemblen en que un dels sabers més elevats (matemàtiques, dialèctica…) és el Teòric i

la FIlosofia.

CRÍTICA DE LA TEORIA DE LES IDEES

La proposta de Plató apart innecessària, crea problemes, MIRAR LLIBRE.

Aristòtil refusa la idea de dos mons, però accepto la idea, però està en un mateix món.

Coneixement llibre

El coneixement comença amb la sensació i amb la percepció. Aquesta capacitat és la

memòria i experiència, que aquesta és la base de l'aprenentatge. Aquí sorgeix el concepte, i
sorgeixen les idees.
Per poder crear els conceptes requerim els sentits i la raó, en canvi per a Plató els sentits
tindràn un límit i un fre, ens faran quedar-nos amb allò singular. La raó ens ajudarà a
generar idees universals, segons Aristòtil. Per a ell, tot el coneixement és après, per a Plató
el coneixement era innat, ja que la meva ànima havia estat al món de les idees, el
coneixement era record i amnesi. Per a aristòtil el coneixement serà après a través de la
sensació i, la memòria i l'experiència.

EL PROBLEMA DEL CANVI llibre

El tema que hi havia era el CANVI. Aristòtil acabarà dient que el canvi és lògicament
possible i explicable. Matèria i forma estan sempre junts però quan jo coneixo la realitat,
Per explicar el canvi t'explicarà una cosa com és. T’explicarà la seva matèria /substrat i la
seva forma/estructura
Jo explico el canvi perquè ha canviat, tot i que tingui la mateixa matèria, tot i que la forma i
l'estructura que té sí que ha canviat. Essent el mateix ja no és perquè no ha canviat, però hi
ha un element que es manté igual, la matèria. Canvia la idea. Hi ha una part que canvia
però hi ha una cosa que esta estable, el subtract.

Veiem que en qualsevol canvi hi hauran dos principis que intervenen