1. Plató.

Vida, obres i context històric

Ens trobem el primer gran sistema filosòfic. Plató prové d’una família aristòcrata. Ell era
destinat a ocupar càrrecs importants a Atenes. Plató va conèixer a Sòcrates en el servei
militar. Quan van matar a sòcrates va pensar que a ell també el podrien matar i per tant, va
fugir d’Atenes. Va partir a diferents viatges i en el segon viatge van condenar-lo per culpa
d’un home que va conèixer el qual aparentava que l’interessava la filosofia, pero no. Un
señor també va comprar a plató el qual va intentar fugir i crea la seva escola. Finalment
després de molts cops dintre i fora de la presó pels seus pensaments i finalment va tornar a
Atenes.

1.1. Períodes del pensament de plató. Les seves obres

- Període socràtic: Plató està molt vinculat al pensament de Sòcrates

- Període antisofista: Destaquem el llibre de “el banquete”, critiques als sofistes

- Període de maduresa: Plató ja desenvolupa el gran sistema filosòfic. Les obres que
fa son: Fedó, Fedre i la República.

- Període de vellesa: Fa una autocrítica al seu pensament. El llibre més important que
fa és: les Lleis
2. La teoria de les Idees: Dualisme ontològic o metafísic
Dualisme perquè per a Plató hi ha dos tipus de realitat
Les característiques del món intel·ligible estan basades en les característiques del pensament
de Parmènides.
Les característiques del món sensible estan basades en les característiques del pensament
d’Heràclit.

Món sensible (món a través dels sentits) Món intel·ligible

(mon de les Idees generals i particulars, dels
models, de les formes, de les figures, de les
essències i conceptes universals)

1. Realitat d’ordre material 1. Realitat intel·ligible i intangible. No és

2. Existència relativa o participada. Les
realitats sensibles estan condicionades
per les realitats intel·ligibles i depenen
d’aquestes per existir. Per exemple, una
taula, un full, una porta… depenen de
l’essència del rectangle.
3. Les coses sensible són una copia
imperfecta de les idees.
4. Objectes que captem mitjançant els
sentitsm, sotmesos al canvi degut al pas
del temps (generació i corrupció).
Realitat efímera. Tots està sotmès al
canvi en el món material.
5. Món d’aparences, el món dels
fenòmens. Saludes a una persona que no
és, o pots confondre objectes per les
seves característiques individuals.
6. Món del canvi, de la pluralitat i la
multiplicitat.
7. Els objectes del món sensible no són
objecte de coneixement vertader o
segur.
una realitat física ni material. Una
realitat independent a cada individu.
Encara que les persones deixéssim
d’existir, aquesta idea prevaleria.
2. Existència perfecta, absoluta i eterna.
Les idees són immutables i úniques.
Entitats extramentals que tenen
existència objectiva. Són
incondicionades i independents.
3. Les Idees són les causes de les coses.
4. Les Idees son captables per l’eternitat ja
que són immutables i inalterables.
5. Les Idees estan jerarquitzades: hi ha
Idees que valen més que altres.
6. És el món que realment existeix.
Objecte de coneixement d’allò que és
estable i universal. Proporcionen el
coneixement segur. Exemple: Les lleis
de la física, les matemàtiques…
JERARQUIA DE LES IDEES
- Idea del Bé (és la causa dels models de totes les Idees i essències)
- Idees ètiques i estètiques (bondat, justícia, allò bell…)
- Idees dels objectes matemàtics i lògics (allò vertader. allò semblant, triangle, gran,
petit, igualtat, unitat, pluralitat, 3…)
- Idees dels objectes naturals i artificials (natural→ arbre - artificial → sabata)
3. Finalisme
El cosmos està ordenat de tal manera que sa d’aconseguir arribar a unes finalitats/metes,
segons Plató, la finalitat del món sensible és assemblar-se als models de les Idees. Les Idees
són la causa del món sensible.

Diàleg Timeu
El món sensible és fruit de tres tipus de causes:
1. Matèria originària, caòtica o amorfa. Explica allò que al món sensible hi ha
d’imperfecció.
2. Les Idees que actuen com a models. Explica tot allò que hi ha al món d’ordre, raó i
bellesa.
3. El “DEMIURG”. Ésser diví inferior en perfecció a les idees, però, etern, immutable,
intel·ligent i bo. El Demiurg és principi ordenador, pren le Idees com a models
exemplars i teleològics (fins lògics), i a partir d l’element primigeni i amorf, configura
totes les realitats sensibles i les organitza segons el mateix ordre racional de bellesa i
harmonia del món intel·ligible.
4. El símil de la línia
4.1. Formes d’accedir a l’aprehensió de les Idees

Per poder contemplar el coneixement, segons Plató, fan falta unes ciències preparatòries, així,
dins de les matemàtiques, s’haurà de comprendre l’astronomia, l’aritmètica, la música…

La dialèctica: és una noció complexa del pensament de Plató. Té més d’un sentit:
- 1r sentit: algunes vegades apareix com el mètode racional per excel·lència i
consisteix en el joc de les preguntes i respostes (basat en el mètode socràtic) i
segueix un doble procés d'anàlisi i síntesi.
- 2n sentit: es presenta com la ciència suprema, que té per objecte
discernir/distingir les diferents Idees. Presenta les matemàtiques com una
ciència auxiliar.
- 3r sentit: deixa de ser un mètode i una disciplina racional per convertir-se en
una espècie d’art amb l’objectiu d’evocar el record de les Idees.
- 4t sentit: Tots els sentits anterior estan relacionats.

La dialèctica serveix per a pujar de la multiplicitat d’allò sensible al cim del món intel·ligible
(Idea del Bé) per mostrar que és el fonament de tota la resta.