Plató. Bloc I: Apunts. 2n Batxillerat.

Curs 2022-2023

PLATÓ.
 Plató. Bloc I: Apunts. 2n Batxillerat. Curs 2022-2023

INTRODUCCIÓ.

Quins àmbits estudiarem de Plató?

 ONTOLOGIA: realitat
 EPISTEMOLOGIA: com funciona el coneixement per Plató.
 ÈTICA I POLÍTICA: acció humana (ètica) i com s’organitza la comunitat(política).
Aquests àmbits van molt lligats.

Quines van ser les influències de Plató?

 Sòcrates:, de qui agafa la defensa de la raó com un instrument útil per conèixer
la realitat i orientar l’acció humana i l’acció política, amb l’objectiu d’utilitzar la
recerca socràtica per orientar la comunitat.
 Pitàgores: Agafa l’evidència del coneixement.
 Heràclit: El món sensible és canvi o moviment constant.
 Parmènides: Del món sensible no hi pot haver coneixement.

1. L’ONTOLOGIA: LA TEORIA DE LES IDEES

1.1. Introducció

Per poder comprendre el pensament de Plató, cal començar a partir la seva teoria
fonamental: la teoria de les idees, la visió platònica de la realitat, ja que és la base,
el nucli del pensament platònic, punt obligat de referència per als altres temes
(l’epistemologia, l’antropologia, l’ètica i la política), ja que tot gira i s’articula al seu
voltant: és, a la vegada, una teoria ontològica o teoria de la realitat i una teoria
epistemològica (sobre la ciència o el coneixement vertader), antropològica (sobre
la relació entre cos i ànima) i ètica i política.
 Plató. Bloc I: Apunts. 2n Batxillerat. Curs 2022-2023

La teoria de les Idees platònica intenta respondre la qüestió que, amoïnava a tots
els presocràtics: Què és la realitat?. Per donar una solució al problema de la
realitat i del coneixement, Plató proposa la seva teoria de les Idees, que defensa
d’un dualisme metafísic, dividint la realitat en dos àmbits (dualisme ontològic), dos
mons clarament diferenciats: el món sensible o de les coses (influència d’Heràclit,
qui afirma el canvi permanent de totes les coses) i el món intel·ligible o de les Idees
(influència de Parmènides, qui afirma que l’autèntica realitat és eterna i
inamovible). Plató, doncs, es proposa construir una teoria que faci compatibles
ambdues visions.

Al mateix temps, aquesta teoria vol superar de manera definitiva el relativisme

sofístic i donar ple suport al racionalisme socràtic. Tota la teoria es recolza, per
assolir ambdós objectius, en les idees pitagòriques sobre l’ordre matemàtic del
món. Plató pensa que els sentits ens mostren un món canviant, dominat per la
temporalitat, en el qual les coses no perduren. A nivell ontològic, per tant, Plató es
defineix per pensar la realitat sota un esquema dualista; és a dir, que la presència
de cada cosa implica dos àmbits: trobarà les qualitats sensibles i la seva idea:
explicar els dos mons
 El món sensible, món material i físic, el món que ens envolta, imperfecte i
fugaç, format per les realitats sensibles, és a dir, per tot allò que captem a
través dels sentits. És temporal, és a dir, com deia Heràclit tot canvia cons-
tantment, res no perdura. És una mera aparença.

 Món intel·ligible: és el món de les essències, el món de les idees, immuta-

ble, l’autèntica realitat, el qual no podem captar a través dels sentits. Format
per les idees, l’autèntica realitat, l’essència de les coses del món sensible.
Són realitats immaterials, absolutes, permanents, immutables, perfectes,
universals i independents del món físic. Estan jerarquitzades, essent la idea
del Bé la més perfecta.
 Plató. Bloc I: Apunts. 2n Batxillerat. Curs 2022-2023

explicar la relacio entre els dos

mons

La relació entre ambdós mons és descrita per Plató amb el terme d’imitació –
mímesi- (les coses són perquè s’hi assemblen a les Idees), participació –methexis-
(els objectes del món material participen de les idees; és a dir, un cavall que veiem
amb els ulls és una «còpia» pobra i dolenta de la idea de Cavall que existeix al món
de les idees, un cavall, tard o d’hora es mor; en canvi la idea de cavall que tenim al
cap mai desapareix) i finalitat (relació de tendència: tot el que hi ha al món busca
aconseguir un objectiu, tendeix a la perfecció).

1.2. La dualitat ontològica: el món intel·ligible i el món sensible.

a) El món intel·ligible.

Tenim, d’una banda, el MÓN DE LES IDEES, l’únic món real vertader, format pel
que Plató anomena idees, formes, o essències (eidos en grec), realitats
intel·ligibles que només podem captar amb la ment (intel·ligència), entitats
immaterials, absolutes, immutables, perfectes, idèntiques a elles mateixes,
invisibles i intangibles, universals i independents del món físic.

Les idees són el veritable ser, allò que fa que una cosa sigui el que és, l’essència de
les coses sensibles, les causes del món sensible. Un món amb autonomia i
existència pròpia, que només coneixem amb la raó, no amb els sentits (ja que són
realitats abstractes) i amb esforç intel·lectual i d’aprenentatge que conduirà els
homes a reconèixer com a fals el món sensible o material (que Plató considera
inferior al Món de les Idees). És superior al món material, per la qual cosa, si en el
nostre procés de coneixement ens conformem amb el coneixement material, serem
sempre ignorants; hem d’aspirar a un coneixement més elevat i reconèixer com fals
el món sensible, que ha d’estar sotmès al món racional.

D’altra banda, les idees constitueixen un sistema jerarquitzat. Per a Plató, les Idees
s’organitzen jeràrquicament,.
 Plató. Bloc I: Apunts. 2n Batxillerat. Curs 2022-2023

De les diferents jerarquies que estableix, analitzarem la que estableix en diàlegs on

adopta un punt de vista ètic, polític i social, com ara la República, on la Idea de Bé
apareix com a Idea suprema. La jerarquia va així:
 Idea de Bé (Idea superior, s’identifica amb la idea de Justícia i amb el Sol del
mite de la caverna, ja que a l’igual que el Sol il·lumina i dóna vida a totes les
coses, també la idea de bé il·lumina i dóna sentit a totes les altres Idees).
 Resta d’idees morals (bellesa, justícia, virtut, etc.)
 Idees que determinen les relacions entre els éssers (igualtat-diferència,
gran-petit, etc.)
 Idees dels nombres i les figures geomètriques (unitat, dualitat, circularitat...)
 Idees de les coses naturals (cavall, home, arbre...)
 Idees de coses artificials i fabricades (taula, casa...)

b) El món sensible.

D’altra banda, tenim el món sensible o món de les coses, el món on viu l’home, el
món material de les coses corpòries, que percebem per mitjà dels nostres sentits i
que està en continu canvi. És un món imperfecte, sotmès al canvi, la generació i la
corrupció.

En el Timeu, diàleg de l’últim període, Plató intenta explicar l’origen del món
sensible i la relació existent entre tots dos mons amb el mite del demiürg, que narra
que en l’origen hi havia el món de les Idees, el demiürg (suprem artesà o faedor) i
una massa caòtica i informe. Aquesta matèria imperfecta tendia al canvi perpetu i
atzarós. Doncs bé, segons el mite, el demiürg va prendre el món de les Idees com a
model per a treballar aquesta massa caòtica per introduir-hi l’ordre i l’harmonia
pròpies d’allò que és intel·ligible. Va anar incorporant l’estructura del món dels
arquetips eterns i ideals en aquesta matèria informe, de tal manera que va generar
el que anomenem món sensible. Els va introduir una finalitat, una aspiració o
apetència que els porta a buscar el seu ple desenvolupament, la seva pròpia
perfecció. És a dir, els éssers aspiren a assolir la seva màxima plenitud, o el seu bé.
 Plató. Bloc I: Apunts. 2n Batxillerat. Curs 2022-2023

c) Diferències entre tots dos.

Mon intel·ligible – les idees- Mon sensible –les coses-

Úniques Múltiples
Són en sí, és a dir, són l’essència Són per participació, és a dir que la cosa
veritable de les coses. és com és perquè participa en la idea.
Intel·ligibles Sensibles
Eternes Peribles (no són eternes)
Immutables Mutables (Canvien)
Models Còpies
Incorpòries Corpòries
Allò que és Allò que ens pareix

2. EPISTEMOLOGIA O TEORIA DEL CONEIXEMENT.

Per a comprendre la teoria del coneixement platònica cal partir de la seva

ontologia, és a dir, de la seva teoria de les idees, on estableix un “dualisme
metafísic”, dividint la realitat en dos àmbits (dualisme ontològic), dos mons
clarament diferenciats: el món sensible o de les coses (influència d’Heràclit, qui
afirma el canvi permanent de totes les coses) i el món intel·ligible o de les Idees
(influència de Parmènides, qui afirma que l’autèntica realitat és eterna i
inamovible). A nivell ontològic, per tant, Plató es defineix per pensar la realitat sota
un esquema dualista; és a dir, que la presència de cada cosa implica dos àmbits:
trobarà les qualitats sensibles i la seva idea:

 El món sensible, món material i físic, el món que ens envolta, imperfecte i
fugaç, format per les realitats sensibles, és a dir, per tot allò que captem a
través dels sentits. És temporal, és a dir, com deia Heràclit tot canvia cons-
tantment, res no perdura. És una mera aparença.

 Món intel·ligible: és el món de les essències, el món de les idees, immuta-

ble, l’autèntica realitat, el qual no podem captar a través dels sentits. Format
per les idees, l’autèntica realitat, l’essència de les coses del món sensible.
Són realitats immaterials, absolutes, permanents, immutables, perfectes,
universals i independents del món físic. Estan jerarquitzades, essent la idea
del Bé la més perfecta.

Plató era contrari a la concepció relativista dels sofistes. Defensava que el vertader
coneixement (ciència) no pot basar-se en el coneixement de les coses materials,
perquè com són canviants no no són un objecte segur de coneixement i d’elles
 Plató. Bloc I: Apunts. 2n Batxillerat. Curs 2022-2023

només podem extreure opinions (doxa). El vertader coneixement només és

possible a través de la RAÓ. Per això va defensar un dualisme epistemològic,
diferenciant entre dos nivells de coneixement, un basat en el coneixement de les
Idees (el que obtenim amb la raó) i un altre basat en el coneixement sensible (que
obtenim amb els sentits). Per aquesta raó, la seva teoria del coneixement està
estretament lligada al seu dualisme ontològic, ja que els dos nivells de coneixement
es corresponen amb els el món material i el món intel·ligible.

2.1. L’accés al coneixement: el mite de la caverna.

L’al·legoria de la caverna és un dels passatges més importants de l’obra platònica

que es troba la començament del llibre VII de La República. Amb aquest mite Plató
ens vol explicar el procés de dialèctica ascendent en el coneixement fins a arribar
a la idea de Bé (la llum del Sol) i el pas des del món sensible ple d'errades (món de
la caverna) al món intel·ligible, món de perfecció (món exterior).

Seguint el simbolisme platònic, els éssers humans viuen subjectes a esquemes

propis de la seva època. El que som depèn d'alguna cosa que està fora de nosaltres
que ens condiciona i determina. Per als presoners el món és el que veuen. Només
coneixen el món per la seva aparença. Només veuen imatges i escolten paraules
del que parlen entre ells i el que escolten que prové de darrera del mur. Els
encadenats són tots els éssers humans que estan subjectes a allò que els sentits
filtren del món. El que veiem és el que el nostre present ens deixa veure, no només
es refereix a les limitacions dels nostres sentits sinó també al llenguatge en el qual
naixem i el que les institucions-família, centres docents, etc, ens ensenyen. Aquesta
és la nostra caverna.

Amb el mite de la caverna, Plató està fent una reflexió sobre quin ha de ser el paper
del filòsof. La veritat del coneixement no depèn de la sensació (les ombres de la
caverna), sinó de l'esforç de coneixement intel·lectual que ens porta a buscar el Sol
(Idea de bé). Purificar l'ànima per arribar al món de les Idees i a la idea de Bé,
marca el sentit de l'activitat racional. L'autèntic savi és el que a través d'un procés
difícil i dolorós abandona l'opinió i s'adreça a la idea del Bé. L'home que ha vist la
llum del Sol no es limita a contemplar-les passivament sinó que vol transmetre
aquest coneixement i divulgar-lo entre els homes que encara resten a la foscor de
la caverna. Volen fer a tothom partícip de la idea de Bé. Per això aquest home que
ha conegut les Idees torna a la cova, però els individus esclavitzats en les ombres
no poden creure que existeixi un món superior i finalment el maten.

Per tant, en el mite de la caverna tenim dues menes d'interpretacions:

1. La Teoria del coneixement o dialèctica ascendent fins arribar a la idea de Bé.
2. Una interpretació antropològica i política sobre el paper del savi.
 Plató. Bloc I: Apunts. 2n Batxillerat. Curs 2022-2023

2.2. El procés de coneixement: els graus de coneixement.

Respecte a aquest aspecte, Plató considera que, a l’igual que existeixen dos graus
de realitat, existeixen dos graus de coneixement que garanteixen diferents nivells
de certesa. Trobem al final del Llibre VI de República el <<Símil de la línia>>, que
Plató utilitza per classificar els diversos graus de coneixement.

Seguint el seu dualisme ontològic tindrem dos formes generals de coneixement, un

relacionat amb el món sensible ( l’opinió –doxa-) i un altre relacionat amb el món
intel·ligible ( la ciència –episteme-, que ens ajudarà a fonamentar un coneixement
vertader, universal i necessari ).

explicar els graus de coneixement i com es relaciona amb el dos mons

 Plató. Bloc I: Apunts. 2n Batxillerat. Curs 2022-2023

Així, segons Plató, els graus del coneixement són:

a) L’OPINIÓ: (doxa, coneixement vulgar), té per objectiu el coneixement del

món sensible captat pels sentits i poc fiable. No és un autèntic coneixement. És
el nivell de coneixement més baix. S'utilitzen els sentits. Dins de l’opinió trobem
dos graus de coneixement:

 Imaginació o conjectura: coneixement més pobre de tots, el nivell més

allunyat de la veritat. Format per les representacions creades per la imaginació,
les conjectures.

 Creença: el coneixement directe de les coses d’aquest món, el coneixement

dels objectes materials, sensibles i visibles. Es refereix als objectes del món
sensible, que no són l’autèntica realitat, sinó una còpia d’ella. La física i la
biologia: segons Plató NO són considerades ciència (parlen del món físic,
canviant).

b) LA CIÈNCIA: (episteme). Nivell superior del coneixement, que només

posseeixen els més savis. S'ocupa del coneixement del món intel·ligible i de les
Idees, que són la realitat. Dóna lloc al vertader coneixement i el seu instrument
és la raó. Dins de l’episteme trobem dos graus de coneixement:

 Raó discursiva o pensament discursiu (diánoia). Correspon al

coneixement de les matemàtiques (intel·ligibles però inferiors a les Idees),
que, fan pont entre el coneixement sensible i l’intel·ligible. Tot filòsof abans
d’utilitzar la dialèctica, haurà de tenir el domini de les matemàtiques, que és
el pont per arribar al món de les Idees.
 Plató. Bloc I: Apunts. 2n Batxillerat. Curs 2022-2023

 Dialèctica [Intel·ligència pura, o coneixement intuïtiu] (noesi).És el saber

més elevat de tots, es correspon amb el coneixement de les Idees . Captat
només per intuïció intel·lectual. Consisteix en la visió immediata, intuïció
intel·lectual de les Idees, saber absolut i vertader. Té com a finalitat el
coneixement de la realitat més perfecta: la idea del Bé. S’hi arriba, a través
de la dialèctica, que és un mètode d’anàlisi conceptual. És la ciència
suprema, l’activitat a la qual han de dedicar-se els qui han de governar (els
filòsofs): només aquells que han contemplat la idea del Bé són capaços,
després, d’organitzar correctament la seva vida i la de la resta. Aquest és el
motiu pel qual els qui han pujat al món de les Idees i han contemplat la idea
de Bé, han de tornar a la caverna a alliberar a la resta dels presoners dels
seus prejudicis.

2.3. Mètodes per arribar al coneixement de les Idees.

D’altra banda, Plató estableix tot un seguit de mètodes per arribar al coneixement
de les Idees

a) La Reminiscència.

En primer lloc tenim la teoria de la Reminiscència (el coneixement com a record),

teoria segons la qual conèixer és recordar. Amb aquesta teoria Plató intenta
explicar com pot accedir l’ésser humà al món intel·ligible, al coneixement vertader
de les Idees. Si les Idees estan fora del món sensible, com les podem conèixer?
Segons Plató l’home està format per cos i ànima (dualisme antropològic), i abans
que l’ànima s’encarni en el cos, ja ha estat en el Món de les Idees i ha conegut la
 Plató. Bloc I: Apunts. 2n Batxillerat. Curs 2022-2023

vertadera realitat, que oblida en reencarnar-se en el cos i després recorda amb la

intervenció d’un mestre. Per tant, conèixer és recordar el que l'ànima ja ha vist al
món de les Idees.

El coneixement de les Idees és, doncs, record (anamnesi). Amb aquesta teoria de la
reminiscència Plató defensa l'existència d'idees innates en el coneixement: en
l'ànima de cada home existeixen, des del moment del naixement, uns certs
coneixements innats respecte a les Idees, però que només es tornen clars amb una
educació adequada.

b) La catarsi.

En segon lloc tenim la filosofia com a purificació (catarsi), on Plató ens explica que
la tasca de l’ànima en aquest món és purificar-se del cos, per ascendir al món
intel·ligible, a la contemplació de la realitat en si. Això fa que per a Plató, la filosofia
sigui una preparació per a la mort.

es un grau del coneixement

c) La dialèctica.

En tercer lloc, trobem la DIALÈCTICA. Plató defensa la dialèctica com el camí

ascendent cap a la veritat i, a més, la considera el mètode propi i característic de
l’activitat filosòfica. És l'últim i principal ensenyament del filòsof. La dialèctica és el
mètode d’accés a les Idees, propi de la filosofia, que consisteix en un procés
ascendent i descendent.

La dialèctica, és el camí que va de de la «imaginació» al «coneixement. Un cop s’ha

contemplat el sol, un cop l’ésser humà ha descobert el principi de totes les idees,
és el camí que ha de seguir per informar els qui encara estan encadenats, el camí
que ha de seguir per assenyalar als altres éssers humans com cal viure per fer-ho
justament. La dialèctica té una doble direcció:

 Ascendent: consisteix en la indagació del principi del qual depenen totes les
hipòtesis (la idea de Bé), en la recerca d’una realitat que no en necessiti cap
altra per existir, sinó que sigui ella la causa de l’existència de les altres reali-
tats i que acaba amb la visió de tal principi.

 Descendent: consisteix a extreure les conseqüències d’aquest principi per

poder viure de manera justa; només els que han contemplat la idea de Bé
són capaços, després, d’organitzar correctament la seva vida i la dels altres.

d) L’amor platònic

Finalment tenim l’Eros (l’amor platònic), el component emocional de la dialèctica,

ja que Plató considera que també l’amor pot guiar l’ànima fins el veritable
coneixement, com demostra al Banquet. L’amor platònic té com objectiu el
coneixement estètic del Món Intel·ligible.
 Plató. Bloc I: Apunts. 2n Batxillerat. Curs 2022-2023

3. L’ANTROPOLOGIA: L’ÉSSER HUMÀ SEGONS PLATÓ

A l’igual que la concepció platònica del món és dualista (dualisme ontològic: 2

mons, món de les Idees i món de les cos), també la seva concepció de l’home és
dualista (dualisme antropològic: contraposició d’ànima i cos).

Plató concep l’ésser humà com un ésser dual, compost d’ànima i cos, i dona poca
importància al cos, el qual presenta sempre amb connotacions negatives, com a
presó material de l’ànima. Per a Plató, l’ànima és anterior a l’individu a qui constitu-
eix; ja existia abans de la seva vida terrenal i seguirà existint després de la mort. La
unió entre l’ànima i el cos és accidental i només per algun temps, ja que el cos és
mortal i l’ànima no. L’ànima està encarnada i condicionada per les característiques
del cos on es troba empresonada.

Així, l’antropologia platònica reprodueix el dualisme característic de Plató, on

l’ésser humà està format per dos components: el cos (món sensible) i l’ànima (món
de les Idees). Ànima i cos estan contraposades. Dóna poca importància al cos, al
qual li dona connotacions negatives i l’identifica com a presó de l’ànima. Plató
inaugura un dualisme irreconciliable: on hi ha una gran desconfiança i menyspreu
vers allò que els sentits poden captar; i on hi ha una clara distinció entre món
natural/món humà. L’ànima és eterna i roman presonera dins del cos. És una unió
accidental i transitòria, ja que el cos és mortal i l’ànima no. En definitiva, l’ésser
humà és l’ànima, no el cos. La relació entre ànima i cos és la reencarnació, que
quan el cos desapareix ella segueix (immortalitat de l’ànima).

L’ànima és d’origen diví, i a causa d’algun pecat és condemnada a viure en un cos

mortal. Si mentre que està presonera al cos porta una vida digne, després de la
mort es produeix una reencarnació més alta, i si no es viu amb dignitat, ocuparà un
lloc més baix en l’escala. Fins que no és tres cops seguits filòsof, l’ànima no pot
ascendir al món intel·ligible. La tasca de l’ànima en aquest món és purificar-se del
cos, per ascendir al món intel·ligible, a la contemplació de la realitat en si. Això fa que
per a Plató, la filosofia sigui una preparació per a la mort.
 Plató. Bloc I: Apunts. 2n Batxillerat. Curs 2022-2023

3.1. El mite del carro alat.

En el diàleg Fedre, Plató exposa el mite del carro alat per explicar la caiguda i
ascensió de l'ànima humana. L'ànima és comparada amb un carro dirigit per un
auriga, que representa la part racional, arrossegat per un cavall blanc i dòcil (part
irascible) i per un altre negre i indomable (part apetitiva). L'auriga (raó) ha
d'aconseguir mantenir el carro recte, malgrat els esforços dels cavalls tirant cap a
un cantó i cap a l'altre. L'ànima així representada viu en el món de les Idees.

Però a vegades el cavall negre, la passió, pot més que el blanc i fa anar per terra
carro i auriga. A conseqüència d'aquesta caiguda l'ànima descendeix a aquest món i
s'uneix a un cos i oblida les Idees que va contemplar. Però pot recordar-les.
 Plató. Bloc I: Apunts. 2n Batxillerat. Curs 2022-2023

3 parts de l'ànima

Plató utilitza aquest mite per introduir un dels trets més característics de la
psicologia platònica és la divisió de l’ànima en tres parts o funcions: la raó, la
voluntat i els desigs corporals.

a) Ànima racional. Ànima suprema, amb la que pensem i raonem. És immortal. La

seva funció és el coneixement i el govern del cos. Plató la imagina situada en el
cap (cervell). La seva virtut pròpia és la prudència o el seny (necessària per a
saber governar les altres dues parts), que és la capacitat de veure en cada
situació què és el millor que es pot fer. És la més noble i elevada. La seva
activitat consisteix a conèixer intel·lectivament, dirigir i guiar les altres dues
parts de l’ànima.

b) Ànima irascible. Font de les passions i emocions humanes. És irracional. La

situa en el pit. És mortal. És l’anima dels soldats, defensors de l’orde de la
ciutat. La seva funció és controlar i protegir. La seva virtut és la fortalesa o el
coratge, la capacitat de dur a terme allò que un creu que ha de fer. Font de les
passions nobles (la fogositat, l’ànim, la vehemència, l’amistat, l’amor…),
simbolitza el valor i la força de voluntat i es deixa conduir molt fàcilment.

c) Ànima concupiscible. És la que sent els desigs materials de l'home, el plaer

sensual. La situa en el ventre. És mortal. És l’ànima dels obrers, artesans i
productors. La seva virtut és la temprança o moderació, el no excedir-se en els
desitjos i les passions. És la més relacionada amb el cos de les tres. Difícil de
guiar, simbolitza el desig i la passió sensible immoderats. Simbolitza el valor i la
voluntat de força de voluntat per reprimir els impulsos incontrolats i aconseguir
la seva temprança.

Cada part té una funció que li és pròpia i que pot complir bé o malament. Quan
l’executa d’una manera excel·lent, diem que ho fa virtuosament. Una societat justa
és la que conjumina el tipus d’ànima de cada individu amb la seva funció social
política.
 Plató. Bloc I: Apunts. 2n Batxillerat. Curs 2022-2023

4. ÈTICA PLATÒNICA que vol plató

L’ètica de Plató tracta d’esbrinar en què consisteix el suprem Bé per a l’home.
Segons Plató, la vida feliç és una barreja proporcionada de plaer i saviesa.
Mitjançant la pràctica de la virtut s’accedeix al Bé suprem i, per tant, a la felicitat
suprema. El concepte de virtut té, per a Plató, diverses accepcions:
 Salut de l’ànima: quan cadascuna de les parts de l’ànima compleix la funció
que li pertoca: a la part racional li correspon la saviesa, a la part irascible la
fortalesa i a la part concupiscible, la temprança.
 Harmonia entre les parts: la part racional ha de guiar la part irascible i
totes dues han de dominar la concupiscible. L’home que ho aconsegueixi
serà harmoniós i just.
 Coneixement: totes les virtuts s’unifiquen en la virtut de la prudència o
saviesa.
 Purificació: un home savi és el que purifica la seva ànima de les passions i
l’allibera del cos per poder accedir al Món de les Idees.

Pel que fa a les virtuts, Plató defineix les funcions de les virtuts, relacionant-les amb
les diverses parts de l’ànima:

 Prudència: Virtut pròpia de l’ànima racional. Regula el conjunt de les

accions humanes i acompleix un paper directriu sobre la vida moral.
Prepara l’ànima per a la contemplació de les Idees.
 Plató. Bloc I: Apunts. 2n Batxillerat. Curs 2022-2023

 Fortalesa: Virtut pròpia de l’ànima irascible. Regula les accions de l’ànima

encarregada de les passions nobles i fa que l’ésser humà se sobreposi al
patiment i al dolor i que sacrifiqui els plaers quan s’hagi de complir el
deure.
 Temprança: Virtut pròpia de l’ànima concupiscible, Regula els actes de
l’ànima concupiscible i posa en ordre l’harmonia i la moderació.

també es important harmonia, justicia i virtut

El principi que relaciona aquestes tres virtuts és la justícia justícia, que Plató
defineix com a harmonia o equilibri. La justícia de l'individu consisteix en
l'harmonia o acord entre les tres parts de l'ànima. L'ànima justa és aquella en que
cada part desenvolupa la funció que li és pròpia, complint a la perfecció la seva
funció, i per tant en l'ànima justa la raó porta el control de les parts irracionals
(irascible i concupiscible), és a dir, que la raó controla i domina les emocions,
passions, desitjos.

Per arribar a l'harmonia entre les tres parts de l'ànima l'únic camí és el
coneixement, només l'home savi, que ha assolit el coneixement de les Idees eternes
de Bé, Bellesa, Justícia,etc. podrà governar la seva pròpia ànima amb justícia i
conduir-se rectament a la vida. Trobem aquí la influència de l'intel·lectualisme
moral de Sòcrates, que identificava virtut amb coneixement.

5. LA POLÍTICA: LA CIUTAT IDEAL I EL MODEL EDUCATIU.

Per Plató, la preocupació principal era com s’ha d’organitzar la comunitat i preser-
var la justícia. Exposa la seva concepció de la societat i de l'Estat en dues de les
seves obres fonamentals: a La República, que, escrita a la seva joventut, és d'un
idealisme que de vegades ratlla en una utopia «totalitària», que nega les llibertats
 Plató. Bloc I: Apunts. 2n Batxillerat. Curs 2022-2023

de l'individu; i a Les Lleis, obra ja del PLATÓ madur, en què, sota el pes de l'experi-
ència, es mostra alga més serena i tolerant. Han estat molts els que han vist en la
teoria política de Plató la secció més important de la seva obra. Estem davant un
dels temes de reflexió que sempre va acompanyar a Plató en el seu itinerari in-
tel·lectual i al qual va dedicar tres dels seus diàlegs més notables: la República,
el Polític i Les lleis. A més, tots els seus ensenyaments semblen convergir en la
qüestió política: hi apunten tant la seva forma d'entendre la realitat i el coneixement
—és a dir, la teoria de les idees— com la seva concepció de l’ésser humà —la seva
teoria de l'ànima—.

L’Estat que dissenya Plató és un el model de societat/Estat ideal que cal seguir si es
pretén aconseguir el bé i la justícia de la societat i la felicitat dels seus membres..
L’organització de la polis és igual que la organització dels humans.

Les parts de l’ànima determinen les classes socials. L’home ha de trobar la felicitat
(eudaimonia) en l’obra de la seva vida, tant la privada —ètica— com la pública —
política—. La reflexió sobre com ha de comportar-se l’home en la seva vida privada
i en la vida pública és fonamental: la meta de tota la doctrina platònica

En l’aspecte polític, tracta d’establir quin és l’Estat ideal, ja que considera que
l’individu només pot ser perfecte en un Estat perfecte i, al contrari, un Estat
perfecte només és concebible si els seus ciutadans són virtuosos. El pensament
polític de Plató queda reflectit en les seves obres: La República i Les Lleis. Plató no
és un demòcrata; no creu en l´àgora com a lloc de debat. La democràcia per ell té
una taca (han matat a Sòcrates). Quina democràcia és aquesta que no deixa criticar.

Ell dirà sempre que la democràcia és un lloc degenerat, degradat, perquè allà on
mana tothom no mana ningú. Plató busca constantment una alternativa a la crisi de
la polis. La seva proposta és el filòsof rei, la unió del saber més el poder. Només qui
coneix la idea de bé pot practicar-la. El filòsof ha dedicat tota la seva vida a la idea
de bé, per tant ha de governar.

Plató va projectar una societat aparentment perfecta, en la qual l’home podria

aconseguir, individualment i col·lectivament, la màxima felicitat. El missatge de
fons és clar: la ciutat, l’Estat, el col·lectiu, és molt més important que l’individu.
Aquest ha de sacrificar el que calgui per tal de garantir l’estabilitat de l’Estat. Si
tothom fa la seva feina, si tothom compleix la llei al peu de la lletra, no hi haurà cap
problema, i per tant tothom podrà ser feliç.

El tema de la República és, doncs, a justícia en l’individu i l’Estat. Es tracta d’una

utopia política en la que el govern pertany als filòsofs (o els governants han de
practicar la filosofia). Govern, per tant, monàrquic o aristocràtic, però en el qual
l’aristocràcia és una aristocràcia de la virtut i el saber, no de la sang. Els governants
no seran conduits per l’ambició personal i el dret del més fort (com pretenien
alguns sofistes), sinó que s’inspiraran en la contemplació de les Idees.
 Plató. Bloc I: Apunts. 2n Batxillerat. Curs 2022-2023

L’Estat que dissenya Plató és un el model de societat/Estat ideal. L’organització de

la polis és igual que la organització dels humans. Les parts de l’ànima determinen
les classes socials. El “mite de la caverna ho expressa molt bé: aquells que
aconsegueixen escapar de la caverna i contemplar el sol de la Veritat, la Justícia i el
Bé, han de tornar a la caverna per guiar als que segueixen allí.

La ciutat platònica es composa de tres classes socials que es corresponen amb les
parts de l’ànima, A cada classe se li assigna una tasca i una virtut.

A) Treballadors: No exerceixen cap activitat política, només han d’oferir a la

polis els recursos indispensables i suficients per a satisfer les necessitats
bàsiques. El seu comportament ha d’estar caracteritzat per la temprança en
la producció. Són els Artesans, pagesos, pastors i cuiners; comerciants, em-
presaris...etc.

B) Militars: Es dediquen bàsicament a protegir i defensar la polis de qualsevol

conflicte. Fa possible la seva protecció, sobretot, la valentia.

C) Governants: Única classe que exercirà el poder polític de prendre decisions.

És la classe de les persones sàvies que han accedit al coneixement. Es no-
drirà de la classe dels militars, és la classe dels governants-filòsofs.
 Plató. Bloc I: Apunts. 2n Batxillerat. Curs 2022-2023

Però, qui i com determinarà a quina classe pertany cada individu? Amb el mite
dels metalls, Plató defensa la naturalesa diferent de cada individu: hi ha individus
d’or, altres de plata i altres de bronze o ferro. L’Estat o societat ha de seguir la
naturalesa. Plató diu que cada individu tindrà una funció diferent. Diu que si
cadascú fa la feina que se li toca, la societat funcionarà bé.

Per saber a quina tasca s’ha d’aplicar cada persona, cal veure quines són les seves
virtuts, les quals estan determinades en funció de la part de l’ànima que més
predomina elles:

 La part racional de l’ànima afavoreix la prudència, que és la qualitat pròpia dels

governants. Els governants han de ser filòsofs, o els filòsofs governants. La pru-
dència és la virtut pròpia de l’ànima racional. Regula el conjunt de les accions
humanes i acompleix un paper directriu sobre la vida moral. Prepara l’ànima
per a la contemplació de les Idees.

 La part irascible de l’ànima afavoreix la fortalesa, que és la qualitat pròpia dels

guardians. Aquests seran els encarregats de vigilar defensar la ciutat. La forta-
lesa és la virtut pròpia de l’ànima irascible. Regula les accions de l’ànima encar-
regada de les passions nobles i fa que l’ésser humà se sobreposi al patiment i al
dolor i que sacrifiqui els plaers quan s’hagi de complir el deure.

 La part concupiscible de l’ànima afavoreix la temprança, que és la qualitat prò-

pia dels treballadors. Ells seran els encarregats de proporcionar a la ciutat tot el
que necessiti. La temprança és la virtut pròpia de l’ànima concupiscible, Regula
els actes de l’ànima concupiscible i posa en ordre l’harmonia i la moderació.

En Plató, aquesta estructura tripartida de l’Estat és paral•lela a l’estructura tripartida

de l’ànima. En l’ànima hi ha justícia quan cadascuna de les parts que la componen
realitza allò que li és propi. Anàlogament, en la polis hi ha justícia quan cada classe
realitza, com a membres d’un sol cos, allò que li correspon en funció de la seva
pròpia naturalesa. Només aleshores hi haurà a la polis ordre i harmonia. Una ciutat
és justa quan és moderada, coratjosa i prudent. L’equilibri entre les tres qualitats és
el que fa que una ciutat ho sigui.
 Plató. Bloc I: Apunts. 2n Batxillerat. Curs 2022-2023

5.1. Les característiques de la ciutat platònica.

Es tracta d’una organització política estrictament jerarquitzada. No tots els homes

estan igualment dotats per la naturalesa, no han de realitzar les mateixes funcions.
En cadascun d’ells predomina un ànima i ha de ser educat d’acord amb les funcions
que ha de realitzar. Homes i dones reben una idèntica educació i tenen les mateixes
funcions: l’Estat platònic és, per damunt de tot, una institució educativa
D’altra banda, l’existència dels ciutadans està en funció del bé de la col·lectivitat,
per aquesta raó Plató preveu un “comunisme” total per a les classes superiors:
abolició de la propietat privada i de la família. D’aquesta manera, governants i
guerrers estaran protegits dels perills de l’ambició personal.

L’home ha de trobar la felicitat durant la seva vida, tant la privada com la pública.
La reflexió sobre com ha de comportar-se l’home en la seva vida privada i en la
vida pública és fonamental. Plató va projectar una societat aparentment perfecta, en
la qual l’home podria aconseguir, individualment i col·lectivament, la màxima
felicitat. Diu que l’Estat en col·lectiu és molt més important que l’individu. Això vol
dir que els interessos de l’Estat han d’estar per sobre dels de l’individu. Aquest
 Plató. Bloc I: Apunts. 2n Batxillerat. Curs 2022-2023

pensament és l’origen de les doctrines totalitàries que hi ha hagut al llarg de la

història.
Plató tracta d’establir l’Estat ideal, ell considera que l’individu només pot ser
perfecte en un Estat. Plató viu en una època de crisi de la polis, i busca una
alternativa a aquesta crisi, rebutjant la democràcia. La seva proposta és el filòsof
rei, ja que només qui coneix la idea de bé pot practicar-la. També diu que cal que
hi hagi una harmonia entre la forma de ser profunda de l´home (la seva ànima) i la
seva actuació política.
La dona, segons Plató, ha de participar en tot el procés educatiu i social, en les
mateixes condicions que l’home. per això cal abolir la institució familiar. També diu
que s’accepta l’eutanàsia com a pràctica normal, per tal d’eliminar els febles físics i
psíquics.
L’estat platònic és totalitari en el sentit que Plató aspira a controlar tots els aspectes
de la vida humana. Diu que res pot ser aliè a l’interès de l’Estat. Per això dóna una
gran importància a l´educació, que entén com una forma de "domesticació". En la
ciutat platònica no hi ha canvi social. Els infants no pertanyen als seus pares, sinó a
l'Estat. Per impedir que els ciutadans afavoreixin els seus propis fills, Plató estableix
el comunitarisme de les dones, és a dir que totes les dones són de tots els homes i
viceversa, això fa que els ciutadans mai no puguin estar segurs de quins són els
seus fills.

5.2. El sistema educatiu.

El concepte d'educació per Plató no és el mateix que en Sòcrates. Plató creu que
l´educació ha de ser col·lectiva. Sòcrates en canvi pensava que l´educació ha de ser
individual. Ho podem comparar amb escombrar un carrer: Sòcrates seria partidari
que cadascú escombri el seu portal. Plató, en canvi, defensaria que cal fer una llei
prohibint llençar escombraries i contractar un servei de neteja.
La millor manera d’assegurar l’existència i la perpetuació de l’Estat ideal és
l’educació, on no hi ha diferències ni de sexe ni d’origen social: només la seva
intel·ligència decidirà el seu nivell social. És un sistema escolar dur i exigent.
Plató va ser el primer a adonar-se del paper importantíssim que té l’educació en el
bon funcionament d’una societat. . Les finalitats de l’educació són ajudar a conèixer
el bé a tots els ciutadans i la formació dels filòsofs reis per a governar la polis. Les
etapes d’aquest procés d’ensenyament són:

 per als treballadors: fins als 20 anys, ensenyament per a tothom (lectura, gim-
nàstica, música, cant, i poca cosa més). Els qui seran guardians i governants
continuen els seus estudis;

 per als guardians: fins als 30, deu anys més d’estudis: aritmètica, càlcul, geome-
tria i astronomia; també una mica de poesia (de tipus èpic, és clar, per excitar
l’ardor guerrer i el morir per la pàtria);

 per als governants: ja a partir dels 30 anys, dialèctica (arribar a la saviesa a tra-
vés del diàleg sobre conceptes filosòfics). Quan superin, ja als 40 anys, aquesta
 Plató. Bloc I: Apunts. 2n Batxillerat. Curs 2022-2023

fase, seran els governants, i exerciran els càrrecs per torn; quan estiguin lliures
de les feines de govern seguiran estudiant i es dedicaran a la filosofia.

5.3. Els règims polítics.

A la República s'analitzen les diferents formes d'organització estatal: el seu

funcionament i els seus perills. Unes són valorades positivament, ja que s'adeqüen a
la realització de l'ideal polí-tic; altres són rebutjades per ser contràries a aquest
ideal.
 Monarquia i aristocràcia. Plató tracta favorablement la monarquia —el govern
d'un sol home— i l'aristocràcia —el govern dels “millors”—. Són règims positius
en la mesura que els seus governants s'ajustin a la racionalitat: és a dir, en la
mesura que siguin filòsofs.
 Timocràcia, oligarquia i tirania. La monarquia i l'aristocràcia poden derivar
en formes detestables d'Estat. En particular, l'aristocràcia pot donar lloc a la
timocràcia —el govern de l'ambició pròpia dels guardians— o a l'oligarquia —el
govern dels més rics—. La tirania, el negatiu del govern monàrquic, és la pitjor
de les formes de govern. En un règim tirànic predominen la crueltat i la
brutalitat, el tirà és un dèspota i un ignorant, dominat per les seves pròpies
passions: és l'antítesi del filòsof-rei.
 Democràcia i demagògia. Plató no va ser mai un demòcrata. La democràcia —
el govern del poble— havia estat responsable de la mort de Sòcrates, de l'home
més just, i això era una prova irrefutable del caràcter corrupte i degenerat de
qualsevol forma de govern democràtic. La democràcia, per la seva mateixa
naturalesa, és un règim on fàcilment pot triomfar la demagògia. Parlar bé en la
plaça pública i enlluernar a la ciutadania pot ser el camí més oposat a la justícia.
La llibertat dels individus i de les seves passions pot conduir sense grans
obstacles a un fort i perillós oblit del bé comú.
 Plató. Bloc I: Apunts. 2n Batxillerat. Curs 2022-2023

Malaltia de l’Estat

Formes d’Estat Origen Governants Característiques

Aristocràcia Els que tenen Governa el filòsof perquè és el que millor coneix el bé i per
la millor tant qui millor el pot portar a la pràctica. Entra en crisi quan
ànima, el els magistrats analitzen l’ànima dels infants.
filòsof-rei

Timocràcia Degeneració Els militars Es caracteritza per l’ambició de la classe militar que no mira
de pel bé i la felicitat comú, sinó per la prosperitat personal
l’aristocràcia

Oligarquia Degeneració de La classe dels Es caracteritza per la cobdícia de la classe dirigent, que
la timocràcia poderosos i només busca el propi enriquiment. Aquesta classe es
adinerats converteix en explotadora de les altres

Democràcia Degeneració de El poble Es caracteritza per la llibertat i la igualtat. Això no és positiu,

l’oligarquia ja que tothom fa i diu el que vol. A més, els pobres s’igualen
als rics, els ignorants als savis, els corruptes als virtuosos. La
direcció de l’Estat no es reserva a les mans més preparades i
millors.

Tirania Degeneració de Un líder És la degeneració política extrema, conseqüència de les

la democràcia ambiciós i baralles i guerres civils fruits de la democràcia. En aquesta
carismàtic situació d’inestabilitat, apareix un “salvador” que s’acaba
convertint en omnipotent, atemorint als demés