(Pàgina 58)

La veritat de la lletra escrita

A. Comprensió del text

1- Explica el significat que tenen en el text les paraules o expressions

següents:
- Verificar: ​En el text ens diu que no poden anar a les grans biblioteques a ​verificar
allò que han llegit. Per tant vol dir que no poden contrestar la informació obtinguda
per tant no poden assegurar que es certa.
- Bona fe: ​En el text ens diu que quin sentit té al·legar que els autors van de ​bona
fe​?/ Un guardaagulles culpable d’un descarrilament que al·legués ​bona fe​…
Significa que l’estat mental o la conducte és honrada. Per tant no fan accions
dolentes.
- Rúbriques: ​En el text ens diu que un diari conté veritats i mentides, reparteix les
notícies entre les dues ​rúbriques​…
- Delicte imposable: ​En el text ens diu que es considera un ​delicte imposable…
Significa que és una infracció que es pot cometre.
- Falsedats materials: ​En el text ens diu que quan es percep la quantitat i l’enormitat
de ​falsedats materials​ exposades sense vergonya fins i tot en els llibres dels autors
més prestigiosos, fa por llegir. Vol dir que sempre la veritat es disfressada amb
paraules similars de manera que queda escrita una mentida que sembla veritat.
- Instruir-se: ​En el text ens diu que himes que treballen vuit hores diàries fan el gran
esforç de llegir a la nit per ​instruir-se​. Per obtenir coneixements.
- Recelar; ​En el text ens diu que el públic ​recela ​dels diaris, però aquesta
desconfiança no el protegeix. Per tant el pública no es fia dels diaris...

2- Quin altre títol posaries al text?

No tot el que s’escriu es fiable.

3- Explica aquesta comparació que utilitza l’autora del text:

​‘’es llegeix com es beuria l’aigua d’un pou dubtós’’

Vol dir que la gent es creu tot el que es llegeix sense mirar si la font es fiable o no.

B. Anàlisi del text

4- El text comença amb una afirmació contundent. Explica quina és i justifica

si hi estàs d’acord o no.
‘’La necessitat de la veritat és la més sagrada de totes’’
Hi estic d’acord ja que tothom vol saber la veritat de tot, perquè a ningú li agrada ser
enganyat. Mentir és un vici que hauria de desapreixer.

5- Què ens vol dir amb ‘’no hi ha dret que se’ls doni de menjar una cosa
falsa’’?
Que la gent que treballa i llegeix per obtenir nous coneixements no se’ls pot ensenyar coses
falses.

6- En quina part del text indica l’autora que allò que es llegeix a la premsa no
sempre és fiable?
En l’ultim paràgraf.
El públic recela dels diaris, però aquesta desconfiança no el protegeix. Com que es sap que
un diari conté veritats i mentides, reparteix les notícies entre les dues rúbriques, però a
l’atzar, segons les seves preferències.

7- Creus que realment som tan vulnerables a la falsedat i a la mentida dels

textos escrits?
Sí, ja que hi ha molt poca gent que busca informació i és queda amb la primera que li
sembla correcta, sense comparar-la amb alguna altre font potser més certa.

8- Explica la comparació entre el guardaagulles i el periodista. Quina és la

responsabilitat de cadascun d’ells?
Que si en el hipotetic cas el guardaagulles aplica el que fan els periodistes, però a la seva
feina no seria ben vist, totes les culpes anirien cap al guardagulles, com hauria de ser. Però
en els periodistes no se’ls hi tira en contra, vull dir que molts articles escrits no són certs
però no se’ls hi retreu com un guardagulles si provoca un descarrilament.

C. Relació

9- Amés del text escrit (llibres i premsa), actualment existeixen altres fonts
d’informació (mitjans de comunicació com la ràdio i la televisió, internet…).
Creus que són més o menys fiables que les fonts tradicionals? Per què?
Sí ja que a internet hi pot accedir tothom i poden escriure una cosa falsa sense saber res
del tema. Un exemple seria la wikipedia, perquè sense estar registrat pots editar qualsevol
informació a qualsevol lloc i moment.

- Com combats tu la possibilitat d’error?

Deixant escriure als que en saben sobre un tema, i conscenciar a la gent que si no
sap certament de manera molt fiable no escrigui res, ja que hi ha gent que es creu
tot el que veu.
 - Dels criteris vistos a la unitat, quin creus que és més útil i fiable per a
descobrir la veritat?
La Intersubjectivitat ​ja que les idees han de ser acceptables per qualsevol subjecte
racional. Aquest criteri es basa en la idea que el coneixement és objectiu i, per tant,
compartible per tots i no exclusiu d’una persona en particular. Respecte del criteri
d’evidència, té l’avantatge que no es basa tan sols en el reconeixement de la veritat
d’un únic subjecte, sinó en el reconeixement per part de molts subjectes, per la qual
cosa en principi existeixen més garanties d’encert.

D. Valoració crítica

10- De quina manera et sembla que podem intentar destriar de tot allò que
llegim què és cert i què no ho és? Podem assegurar-nos de no caure en l’error
o evitar la manipulació informativa? Raona la resposta.
S’ha de comparar la informació en diferents fonts, ja que n’hi haurà algunes de més
complertes que d’altres i et podran ajudar a entendre millor el tema que estàs tractant i
d’aquesta manera podràs descobrir millor quina es la veritat del que busques. I si trobes
alguna informació que es falsa ho sabràs perquè hauràs trobat en altres fonts que diuen el
contrari o alguna informació similar més ben explicada.
Si que es pot asseguar de no caure en l’error o la manipulació informativa, llegint i
comparant la informació és una manera d’obtenir nous coneixements i fer créixer el teu
nivell cultural per tan no seràs tant incult de creure’t informació manipulada si compares les
informacions en diferents fonts informatives.
(Pàgina 59)

El món de les idees

1. Defineix amb paraules teves què és el coneixement.
El coneixement és una creença justificable i que n’estem completament segurs.

2. En què es diferencien el coneixement de l’opinió i de la creença?

En que el coneixement es segur, objectiu i justificable de manera que la creença
només es segura, però no la pots justificar, i l’opinió no es objectiva ni segura ni
justificable és una cosa que creus però no pots assegurar.

3. Quines són les diferències principals entre la percepció i la memòria?

Doncs que la percepció permet formar imatges més o menys fidels a la realitat i la
memòria ens permet retenir-les i recordar-les.

4. En que és diferencia la imaginació de la intel·ligència?

La imaginació és la capcitat de reproduir imatges, modificar-les o crear-ne de noves.
En canvi la intel·ligència és la capcitat d’entendre, assimilar, pensar en elaborar
informació i utilitzar-la per resoldre problemes.

5. Quin paper juga l’​abstracció​en el procés de coneixement

En abstreure un coneixement dels seus aspectes particulars o circumstancials.

6. Com procedeix el nostre enteniment, segons Kant, per conèixer les

coses?

7. A què anomenem racionalita teòrica? Aquesta unitat sobre quin dels

dos tipus de racionalitat es versa?
La raó teòrica consisteix a formular judicis que no es limitin a expressar simples
opinions, sinó que adquireixin el caràcter de coneixement objectiu.

8. Enumera les teories de la veritat estudiades en aquesta unitat, i

resumeix-les en un parell de línies.
a. La ​veritat com a correspondència​. Considera que una proposició és
vertadera quan hi ha una adequació entre el que la proposició expressa i la
realitat a la qual es refereix.
b. La ​veritat com a coherència​. Considera que una proposició és vertadera si
no entra en contradicció amb la resta de proposicions acceptades.
c. La ​veritat  com  a  utilitat  o  èxit. Considera que una proposició és vertadera
quan és útil i, per tant, condueix a l’èxit.
 d. La ​veritat com a consens​. S’estableix com a veritat allò que les persones
acorden, pacten, consensuen com a veritat. Es tracta d’aportar raons
suficients per a que la majoria accepti un coneixement com a vertader.

9. Descriu els criteris de la veritat que has estudiat en aquesta unitat.

Resumeix cadascun d’aquests criteris en una línia.
- Evidència:
és impossible de dubtar de forma immediata de la veritat del coneixement.
- Intersubjectivitat:
Les nostres creences han de ser acceptades per qualsevol subjecte racional.

10. Defineix aquestes actituds davant el coneixement:

- Dogmatisme: ​és una posició filosòfica que afirma la possibilitat de l'ésser
humà d'accedir de forma total i segura al ​coneixement​ple de la ​realitat​que
ens envolta
- Escepticisme: ​És la posició oposada al dogmatisme, ​considera que la raó
humana incapaç de conèixer la veritat.
- Criticisme: ​És una postura intermèdia entre l dogmatisme i l’escepticisme. El
coneixement és possible però no és definitiu i és qüestionable, per tant ha de
ser revisat contínuament per detectar-ne possibles falsificacions i errors​.
- Relativisme: ​és la que nega l’existència de la veritat absoluta, és vàlida en si
mateixa en qualsevol temps i lloc.
- Perspectivisme: ​Encar que s’assembla molt al relativisme la principal
diferència és que no nega la possibilitat teòrica d’una veritat absoluta.