Zineddine Achouirif 26/2/2021

COMENTARI LITERARI
Aquest fragment pertany a la primera part del llibre “Laura a la ciutat dels sants”
publicat a l’any 1931 per Miquel Llor. Aquest llibre va ser publicat per l’editorial “Proa”
en la col·lecció “a tot vent”. El fragment concretament pertany al plantejament de
l’obra.
El tema principal d’aquest fragment és la intolerància que comença a sentir la Laura
per el Tomàs.
L’estructura de la novel·la està dividida en dues parts sense cap capítol i amb
seqüencies sense enumerar. S’estructura en un paral·lelisme cronològic on cada part
dura un any, totes dues comencen i acaben a la tardor.
Pel que fa l’argument de l’obra, la Laura és una noia orfe que viu a la ciutat de
Barcelona. Està molt il·lusionada de casar-se amb el Tomàs, un ric hereu de la família
“Muntanyola” de la població de Comarquinal. Tots dos decideixen anar a viure al poble
d’en Tomàs, un poble que representa a la ciutat de Vic.
Si analitzem els personatges podem veure com apareix la Laura, dona ingènua,
delicada i maca. És un personatge insatisfet, que no troba el seu lloc al poble del seu
marit tot i que intenta adaptar-se i té esperances de poder canviar la seva situació.
També apareix el seu marit, en Tomàs, és un pagès ric, inculte i groller; però també
covard. Es manté en la ignorància dels rumors sobre la dona i quan li arriben no gosa
actuar fins al final.
En aquest fragment es pot observar com la Laura descriu els seus sentiments que
comença a sentir cap el Tomàs. Són uns sentiments negatius, comença a sentir fastig
i veu al Tomàs com un home lleig. És a dir, canvia la seva percepció, el veu d’una
manera nova i a més a més li provoca repugnància. Ho podem veure amb el següent
exemple:
“Torna a mirar al marit, anguniada per aquella estranya impressió que fa que vegi
d'una manera nova. (...) És una pietat que sol generar només allò que ens repugna.”
A més a més explica que ja no sent amor per el seu marit i que sent que s’està
separant cada cop més. Tot això succeeix ja que la Laura anteriorment pensava que
el podria canviar, però finalment no ho aconsegueix:
“Sent que acaba de desdir-se de la vel·leïtat d'intentar incorporar-lo al seu món."
Pel que fa el temps de l’obra, tant la primera part com la segona, segueixen el cicle
del pas de l’any, comencen i acaben a la tardor, aquesta estació representa la tristesa
i el començament del mal temps que simbolitza la boira al fragment. La trama
transcorre linealment, tot i així, de vegades és interrompuda pels flashbacks que fa la
Laura.
Zineddine Achouirif 26/2/2021

Pel que fa el narrador, a primera vista tracta d’un narrador extern omniscient. Encara
que alguns cops realitza comentaris i judicis a propòsit del poble de Comarquinal. A
més a més, aquest narrador omniscient, de vegades queda omès, perquè l’autor
focalitza la narració des del punt de vista de la Laura. Aquest narrador omniscient
coneix tot sobre els personatges.
L’espai del fragment és la boira que explica el narrador que apareix quan la Laura surt
al balcó. Aquesta boira representa l’estació en la que està escrita l'obra, és a dir, la
tardor. A més, apareix gairebé totes les tardes al poble de Comarquinal.
L’autor d’aquesta novel·la, és Miquel Llor, un home que neix a Barcelona a l’any 1894,
coincidint amb el corrent del realisme. Aquest corrent literari, ofereix una visió molt
detallada i realista de la realitat utilitzant la descripció. A més, l'autor aprofita per parlar
sobre la hipocresia social. Els personatges i protagonistes deixen de ser herois com
a l'edat mitjana i esdevenen éssers complexos i contradictoris. Per últim, les dones es
converteixen en protagonistes, es dona especial èmfasi a la figura femenina.
En aquest fragment concretament es pot veure l’influència del Modernisme que agafa
l'autor ja que apareix la confotnació entre artista i societat. En aquesta obra es pot
veure reflectida aquesta confrontació entre la Laura que té una ment més moderna i
oberta; a canvi dels habitants del poble de Comarquinal.
Miquel Llor, autor de l’obra, procedeix de l’Espluga de Francolí per part del seu pare i
la família materna de Vic, ciutat on l’autor manté molts vincles i la fa escenari
d’aquesta mateixa obra. Cap a l’any 1923 s’inscriu en la secció de literatura a l’Ateneu
Barcelonès. El seu principal referent literari va ser Freud i té influència en la literatura
dels anys 1920-1930.