You are on page 1of 2

COMENTARI DE TEXT AIGÜES ENCANTADES

El fragment pertany a l’obra Aigües encantades, una obra teatral escrita per Joan Puig i Ferreter
estrenada l’any 1908. El tema principal d’aquesta obra és el paper de la dona en la societat de
principis del s.XX, quan s’estrena aquesta. Aquest tema es tracta amb una sèrie de contraposicions,
com la de l’individu i la multitud, que és pròpia del moviment modernista, una corrent que s’estava
desenvolupant llavors.

El gènere teatral de l’obra és el drama, ja que aquesta tracta temes seriosos i té un final prou tràgic,
característiques pròpies de la tragèdia, però a la vegada, no es desenvolupa condicionada per un
destí inevitable, i els personatges que hi participen no són rellevants per la societat. A més, la
intenció de l’obra és de fer una crítica de la societat i s’empra un llenguatge col·loquial, trets propis
de la comèdia. Per això es pot concloir amb que és una combinació d’aquests dos gèneres teatrals,
resultant ser el tercer, el drama.

Hi destaquen les rèpliques contínues, que posen en relleu els conflictes dramàtics. També hi ha
algunes acotacions, que ajuden a interpretar millor les escenes.

Aquests conflictes dramàtics es resumeixen en dos: primer de tot, la contraposició entre l’individu i
la multitud. Aquesta contraposició es veu representada per Cecília, la protagonista, un personatge
femení fort, una figura inspirada per Ibsen i que contrasta amb la societat que l’envolta; un poble de
Tarragona conservador, religiós i molt tradicionalista. Aquesta contraposició destaca pel gran
contrast entre Cecília i el seu pare, Pere, el qual els porta a discutir contínuament. L’estructura
d’aquesta família segueix molt la patriarcal, és per això que en l’obra hi veiem representat el rol de
la dona en aquella època. A més a més del paper que hi juga la mare, Juliana, com a intermediaria
entre el pare i la filla, que també té relevància en l’obra i el paper que hi juga la dona.

El segon conflicte és la sequera que està experimentant / patint el poble generació rere generació.
Aquí hi apareix una segona contraposició, la de la ciència i la natura; la majoria del poble segueix la
seva fe i no busquen solucions alternatives a la sequera i es dediquen a únicament resar i fer
pregàries conjuntes esperant la resposta de Déu. L’altra petita part, que formaria part del bàndol de
la ciència i la naturalesa, es centren en la última i en la manipulació d’aquesta per tal de trobar una
solució al problema.

Aquests dos conflictes apareixen al llarg de tota la obra, que s’estructura en tres actes; el primer, la
introducció, el segon, el nus, i el tercer, el desenllaç. *el fragment es troba en X* .

*Explicació fragment, amb l’ús de referències directes - quotes *

*Caracterització dels personatges que hi apareixen: personalitat, que estableix patrons de conducta
en aquests, aspecte, relacions i interaccions amb altres personatges. →relacionar amb el fragment:
impacte, causes i conseqüències que aquest té en els personatges que hi intervenen.*

*Anàlisi del temps i l’espai del fragment*


*Anàlisi del llenguatge emprat i si hi apareixen acotacions o aparts*

*Conclusió de la relació del fragment amb l’obra. esmentar contraposicions. consequencia final que
te el fragment en lobra (dpn de la contraposicio que tracti shaura de parlar d’una part del final o
d’una altra)*

You might also like