Llibre laura a la ciutat dels Sants

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Autor: Miquel LLor

Miquel llor neix a barcelona el 3 de maig de 1894, era el segon fill de tres germans els
quals no tenien mare, eren orfes. Va ser un dels agents de la renovació de la narrativa
catalana que va tenir lloc els anys 20 i 30 del segle XX. L’any 1930 Llor va guanyar el premi
Crexells amb Laura a la ciutats dels sants. La publicació i la bona recepció de l’obra van
acabar de projectar la figura de miquel Llor dins del panorama literari.

Introducció comentari/ conceptes generals del llibre

La trajectòria literària de Miquel Llor. La dedicació a la narrativa entre 1925 i 1935. Laura a
la ciutat dels sants. El model de novel·la: la tradició del segle XIX (protagonista femenina
idealista, entorn provincià i tancat, narrador omniscient); innovacions (psicologisme,
freudisme). Estructura, dues parts que cobreixen un any cada una, sense divisió en
capítols, i es un relat iniciàtic, des del punt de vista narratiu: narrador omniscient en
tercera persona, té un discurs indirecte lliure, memòria involuntària i una visió crítica
de Comarquinal; El personatge de Laura: el nom (Petrarca), educació urbana, sensibilitat
i interessos artístics, idealització de l’amor, voluntat de transformació de l’entorn (marit,
cunyada), frustració i fracàs. Els altres personatges: Tomàs de Muntanyola, Teresa de
Muntanyola, Pere Gifreda.

Comarquinal: geografia i valors: tancament, religiositat, ignorància, repressió, materialisme

(l’excepció: mossèn Joan Serra); la boira com a símbol. L’oposició Comarquinal / Barcelona.

L’autor utilitza recursos com la ironia per denunciar o posar en evidència actituds
negatives, com la falsedat i la hipocresia. La ironia és present ja en el títol, perquè els
“sants” a què fa referència són la gent de Comarquinal que pretén ser santa però no ho és,
el que fa és exposar de cara a l’exterior una falsa bondat. Falsa beateria i la excessiva
religiositat.

Argument de la obra

La Laura és una noia de Barcelona , molt il·lusionada quan es casa amb Tomàs, un ric
hereu de la població de Comarquinal, l’hereu dels Muntanyola. Tot i així la noia és rebuda
amb menyspreu per la Teresa , germana d’en Tomàs, ja que fins aquell moment ella actuava
com la senyora de la casa i ara arribava una estrangera que ocuparia aquest lloc .

La il·lusió del primer moment es va esvaint , veient com és el seu nou marit ,i tot i que ella
es proposa fer-lo canviar , molt aviat s’adona que això no és possible . La població de
Comarquinal, un món rural i reprimit , tampoc veu amb bons ulls a la nouvinguda només pel
sol fet de ser de Barcelona que es veu com un cau de vici i pecat.

La incomprensió que sent la Laura per part de tothom provoca que en conèixer el jove
advocat Pere Gifreda, amb qui comparteix certes afinitats, l’idealitzi si bé més tard s’adona
que no és el marit ideal.

La mentalitat tancada i reprimida dels habitants de Comarquinal empenyen la Laura a

tornar a Barcelona on es refugia en un convent.

Personatges

LAURA: Es una jove de Barcelona, una xica de ciutat, blava d´ulls, de veu sense
estridències, harmoniosa de línies (pag.20). Amb una belleza sense esclatar; el seu carácter
es caracteritza per la seva simplicitat i sinceritat. Es una il·lusa incorregible (pag 220).
Moderna, jove, bonica. Es va quedar òrfena i la seva tia la va adoptar i li va ensenyar lo
millor que sabia. La jove s´enamorà de Tomàs i deixà la seua Barcelona per anarse´n a
Comarquinal, ciutat que va ser culpable de tota la seva desgràcia.

Perd a la seva filleta i això a du a sentir-se mes desgraciada encara. Passa de ser una jove
alegre, feliç que viu entre els somnis de princesa que ella mateixa se'n fa, a ser una
desgraciada i trista dona plorosa que l'únic que desitja és la seva propia llibertat.

TOMÀS: té 30 anys, home de bon estómac, generos a l´hora de donar propina, vigorós,
directe, també és un home simple i bell. L´importa molt “el que diran” i conservar el seu
honor i prestigi d'home ric i poderós.No té valor de encarar-se amb la seva dona per por a
fer que aquesta se senta mal.

Al principi lo que mes l´importa es passejar a la seva dona pels carrers del seu poble per a
exibir-la davant de tots els homes de Comarquinal. Però una vegada ja está ben passejada i
no es la novetat, comença a passar d'ella i anar se'n amb els amics de juerga. Li dóna molta
importància al fet de tindre un fill que siga l´hereu dels Muntanyola, i quan la seva dona té
una filla es sent descontent. Es deixa manipular molt per la seva germana, ja que es creu tot
lo que aquesta li diu sobre la Laura.

TERESA: 40 anys, pareix bona dona però es esquerpa i engelosida de la seua rutina. No es
va casar pel fet de que devia cuidar de la seva mare. Es escrupulosa , beata, i també
l´importa molt que es mal parla d'ella i de la seva casa.

Està molt gelosa de la Laura per que esta es jove i bonica i atrau l'atenció de qualsevol
home.

Està enamoradisima de Pere i decideix venjar-se de la seva cunyada quan s'adona de que
els dos estan enamorats.

Es la culpable de fer-li la vida desgraciada e imposible a la Laura.

PERE: Es un xicot que acaba d´estudiar per a notari, es el nebot de mossèn Joan. Amb
bon cos, intel·ligent. S'enamora perdudament de la Laura i fa lo possible per aconseguir per
damunt de tot.

MOSSÈN JOAN: és un dels capellans de Comarquinal. Bon home que estima molt a la
Laura i´ajuda en els pitjors moments. Ama l´art i te un museu. Es l´oncle de Pere i quan es
dona conter de que aquest està enamorat de la Laura, li prega que ho deixe estar per que la
dona de Tomàs es bona gent i no li deu de fer mal.

És amic i confident de la Laura.

BEATRIU: els amics li mal diuen “l´avorrida”, es una jove, neboda de Llibori que ama a
l´estudiant per a capella. És l´única amiga de la Laura i gràcies a ella consegueix casar-se
amb el seu amor. Es calladeta i vergonyosa.

ONCLE LLIBORI TERRA NEGRA: és un home major, amb barba i ulleres, que mal parla
dels Muntanyola e inclús intenta aprofitar-se de de la Laura. Els seus fills son: Angelica,
Ventura, I Jaume ( l´hereu rebutjat per casar-se amb la filla de l'enterramorts sense el
consentiment de la seva família)

PERSONATGES RESTANTS: l'oncle Joanet, la tia Madrona (germana de Joanet).La

senyora Torroella.
Conceptes importants

La boira: Element simbòlic que acompanya a la laura durant la seva evolució a

comarquinal. La boira “protegeix” i aïlla la ciutat. També per a la Laura anirà prenent
diferents significats al llarg de la seva evolució personal durant la història.

Classicisme i intolerància: L'estatus social, adjudicat segons els indicadors econòmics,

tele dirigeix la vida: condiciona la conducta, tria el futur o sentència un matrimoni.L'exemple
més clar és la conducta de l'oncle Llibori Terra Negra: la desobediència del seu fill Jaume
(embolicat amb la filla de l'enterramorts) es paga amb el desheretament.

Masclisme: tractar la dona com un ésser inferior, ho trobem amb el personatge del Tomàs i
l’oncle Llibori.

Matrimonis de conveniencia: la laura es casa per tema de diners per interes

La comparativa entre barcelona i vic:

Barcelona:

Espai que apareix molt sovint però in absentia. Per als comarquinalencs simbolitza la
perdició i el pecat, la modernitat com un perill, l’esnobisme, l’escàndol… I Laura, com a
provinent d’allà, serà mal vista o jutjada ja d’entrada.

Laura n’enyora el sentiment d’anonimat i independència, la llibertat.

Comarquinal:

Espai literari, ideològic, psicològic i simbòlic. Té un referent real (Vic, descrit amb els seus
llocs emblemàtics com la plaça porxada, la catedral… i la seva boira persistent) però és
sobretot una creació mítica i literària.

Topònim fictici: recurs literari molt emprat a la novel·la psicològica realista (La Regenta,
Madame Bovary…) i en literatura posterior.

Tot Comarquinal simbolitza un ambient tancat, hipòcrita i fals… que xoca frontalment amb la
nouvinguda, Laura, i la rebutja fins a l’expulsió.

Mentalitat de Comarquinal en general: pensament retrògrad, conservador, resclosit, ensopit i

apatia emocional, de mentalitat estreta… Ortodox i masclista…

L’excessiva religiositat: la religiositat excessiva de comarquinal com es el cas de la teresa.

La diferència entre classes: La diferència entre classes és un tema destacat. Es fa evident
observant la relació que tenen enfront la pobresa i que es veu clar en el despreci i
marginació cap a la Beatriu i la Laura. Una de les raons per la qual la rebutgen és perquè
creuen que s’ha casat per l’interès al patrimoni dels Muntanyola.