GARCA ANDREU, Sara 2BATX.

-B Catal

DRAMES RURALS. Treball grup 2

<<Prec>> 1. Amb quina esttica pots relacionar la descripci que Vctor Catal fa de la <<damisella ciutadana>>? Victor Catal descriu a la <<damisella ciutadana>> com a una dona amb un posat senyorvols, cos esllanguit, rostre pllid, ulls somniadors i llavis tristos. Aquesta descripci es refereix no tan sols a una dona en concret sin que a totes les dones de ciutat daquella poca, perqu aquestes dones ja tenien el seu dest escrit des del seu naixement i no podrien complir mai els seus somnis. 2. Qu significa la metfora "pelegr de terra aspra"? Relaciona-la amb Victor Catal. La metfora pelegr de terra aspra significa que es una persona que ha de passar davant a situacions dures. Es podria dir que Victor Catal s un pelegr de terra aspra ja que ha passat per a diferents situacions dures que explica a travs dels diferents contes. 3. A qu es refereixen les metfores "pedruscalls" i "flors boscanes". La metfora pedruscalls es refereix a la duresa que comporta una vida rural. No obstant aix, quan utilitza la metfora flors boscanes, explica que tamb hi ha coses bones en porta-ne una. 4. Aquest prleg es pot relacionar amb el ttol del llibre? Justifica la resposta. Aquest prleg si que es pot relacionar amb el ttol del llibre. En el <<Prec>> sens adverteix que aquest llibre no est fet per dones de ciutat perqu es podria escandalitzar, i que sn histries que noms succeeixen en el camp. Amb aquesta descripci podem saber que les histries sn situacions dures del mn rural, s a dir, drames rurals.

<<El Pastor>> 1. Observa els dos personatges protagonistes i explica com s caracteritzat cadascun. En Ton s un pags molt treballador i que li encanta el seu treball. Tot aix s veu reflectit en el seu camp que est perfecte i provoca enveja en els seus vens. s una persona inofensiva que sestima tant les seves terres que es planteja enterra a la seva dona Rosa quan mori en aquestes. En el sentit fsic sel caracteritza per ser alt i gros per a la que els anys no perdona i sel veu ja cansat de tant treballar (encara que ell no ho estigui). En Nasi s un pastor que lnic que li importa sn les seves ovelles (en el sentit productiu i no pas sentimental). No t cap classe de respecte envers als dems i maltracta al seu gos Moro junt amb les ovelles. La gent del poble lodien ja que no t cap m ena de mirament en fer-lis mal i amenaa constantment amb la seva escopeta. s molt envejs i venjatiu. Fsicament, s un home jove per res especial. 2. Analitza la relaci den Nasi amb els animals i la den Ton amb les plantes. Explica com s i de quina manera la mostra lautora. Observa, sobretot, el recurs de la comparaci. En Nasi maltracta els animals, lnic que li importa es que produeixin diner per tan li val si estan b o no, fins i tot seria capa de matar-los si no aconsegueix el que vol. En canvi, en Ton t molta cuida de les seves plantes i sesfora per tal que estiguin perfectes, i quan ho aconsegueix, li agrada passar el temps observant el seu esfor i fent-lis una mica de companyia. En Ton est molt obsessionat amb les seves terres i una de les seves grans preocupacions s qu passaran amb aquestes quan ell mori. En Nasi es diferencia den Ton en la manera que tracta el seu treball. En Nasi noms li preocupen els resultats rpids i vlids i en canvi en Ton els prefereix perfectes encara que sigui en un procs lent. En Nasi s capa de fer mal a qui sigui (animals o persones) si no aconsegueix el que vol.

3. Comenta lestructura de <<El Pastor>> . Plantejament Fa una descripci dels personatges, primer del pastor i desprs dels pags. Sens mostra en Ton, el pags, que est molt desolat ja que alg li ha destrossat les terres. Nus En Ton creu que el culpable daquesta destrossa ha sigut en Nasi amb les seves ovelles i per tal de descobrir-lo para una trampa collocant figues amb hams. Les ovelles se les mengen i en Nasi es vol venjar. Desenlla En Ton es troba a en Nasi esperant-lo en les seves terres. Mostra que en Nasi es capa de matar quan senfada ja que acaba matant a en Ton.

<<La Vella>> 1. Analitza el punt de vista narratiu de <<La vella>>. Localitza algun fragment que illustri lomniscincia limitada. Caterina Albert alies Vctor Catal narra <<La vella>> des dun punt de vista ms personal, s a dir, tot el que veu i sent es narrat des del punt de vista de la vella. En alguns moments percebem que el punt de vista ha canviat per la dalgun conegut i/o familiar i no es sap tot el que passa. La pobra vella, que estava avesada a veure, de tota sa vida, com una cosa natural, que lsser espremut, a larreu intil, al vell que no servia per a res, no se li tingus cap llei de mirament, no es queixava mai daquell tracte inclement i dur, sens una titlla damor ni respecte.

2. Observa el desenvolupament temporal dels fets a <<La vella>> i relacional amb lestructura del conte. Plantejament La Vella pateix un accident que la deixa sense cap facultat, tan sols pot escoltar i veure. A partir daquest moment la vella es converteix en una carrega per la seva famlia. Nus Observem que la Vella cada cop s ms ignorada i que la seva vida ha donat un gran canvi. Hi ha un incendi a la casa de Can Manyo i la Vella al no poder moures ni parlar no pot demanar ajut. Desenlla La Vella mor encara que per la famlia sembla ms un alliberament i es preocupen ms pels desperfectes ocasionats per lincendi.

3. Analitza el fragment de "La vella": "Aquell dia el sol li donava el ple (...) on el sol les eixugava de seguida". Comenta especialment el paper del sol i dels insectes. En aquest fragment es remarca el paper del sol ja que hores ms tard aquest ocasiona lincendi que acabar amb la vida de la Vella. La Vella es converteix en una crrega per la famlia. Al principi lintentaven cuidar per va passant el temps i ja es cansen, fet que provoca que la Vella estigui molt descuidada. Els insectes, a ms de ser una clara senyal de la vida rural, s senyal de brutcia.

<<LEmpelt>> 1. Observa el dileg entre el sereno i lhome del blat de moro. Comenta la funci daquests personatges i del seu dileg. El dileg entre el sereno i lhome del blat de moro tracta sobre els dos fills de lavi Ordis. Expliquen que tots dos sn ben diferents. El noi Ordis s molt bona persona i el petit Ordis ns molt dolenta i a ms s un lladregot. Aquest dileg ens presenta lhistoria del perqu un s bo i laltre dolent. Lavi Ordis, que s treballador, bon miny, seris i intelligent, havia quedat viudo amb un fill de dotze anys. Sembolica amb la pitjor dona de poble, que s vella, lletja i bruta. Daquesta relaci va sortir un fill, el petit Ords, el qual els sis anys robava i als tretze va anar a la pres. 2. En aquest conte apareix el determinisme relacionat amb el personatge del jove Ordis: quines sn les causes que lhan portat a ser com s? Quina relaci t el ttol amb aquestes causes? El determinisme afirma que qualsevol realitat s el resultat dun conjun t de successos. El petit Ordis s un lladre (una realitat) ja que ha robat molts cops (conjunt de successos). Aix es deu a que va nixer dun embolic de lavi Ordis i una dona descuidada, lletja i vella. Tamb s deu a que mai havia estat gaire vigilat, ja que era un fill no desitjat i amb una famlia desunida (ms conjunt de successos). Un empelt s una uni de dues plates diferents amb la intenci de formar-ne una de sola. Lavi Ords i la dona descuidada serien les dues plantes diferents, que daquests, va sorgir una sola planta, el petit Ordis. 3. Explica el motiu pel qual lhereu Ordis perdona al seu germ. El noi Ordis perdona el seu germ, el petit Ordis, per dues raons. Primerament, el noi sempre ha sigut una bona persona, treballador i intelligent i matar a alg no sescau gaire amb el seu personatge. En segon lloc, el Petit Ordis s mig germ seu i aquest no t culpa dhaver heretat tot lo dolent de sa mare. A ms a ms, lavi Ords abans de morir li va demanar al noi que tingus compassi dell.

4. Interpreta la imatge final del conte la flameta, groga... intelligent- i relaciona-la amb el comportament de lhereu Ordis. En aquesta imatge final veiem que el noi Ordis est trist ja que al haver descobert el seu germ i al haver-li perdonat la vida, sap que no veur ms el seu germ. Es sent sol, desesperat i plora perqu el seu germ s un rcord del seu pare i en part tot aquest incident fa que li vingui la imatge del seu pare al cap. A ms a ms, sap que el fet dhaver perdonat al seu germ ha sigut el correcte i li provoca tranquillitat en si mateix.

<<Agonia>> 1. Situa cronolgicament el conte <<Agonia>> a partir dalgun referent histric. Podem situar aquest conte al voltant del 1898 per una conversaci den Minguet i la Bel. Desprs que el Minguet descobreixi que el seu hereu s fill den Doctor Ramon i aquest li ve la ment el seu fill petit i que est a terres estrangeres. A principis de segle passat es referien a les colnies espanyoles dAmrica com a terres estrangeres. Aquestes colnies es van voler independitzar i el 1898 ho van aconseguir (la prdua de Cuba i les altres colnies). 2. Localitza els passatges d<<Agonia>> on sn perceptibles els jocs de contrastos visuals i auditius. Explica com saconsegueixen ( o com els aconsegueix lautora) i quin efecte produeixen. Durant el conte apareixen diferents factors que fan perceptibles els jocs de contrastos. En una nit, apareix vent, el temps atmosfric s molt inestable, tot aix sutilitza per tal dexplicar com se sent Minguet en aquell moment, s com un smbol de incomoditat, que molesta, com se sent Minguet. Lautora remarca un so i per exemple el personifica, o li dona ms importncia repetint el mot de lautora en el conte. Els efectes visuals en canvi els aconsegueixen esmentant amb normalitat.

3. A <<Agonia>> el suspens es mant al llarg de tot el conte. Explica com es mant la tensi fins al desenlla. El suspens es mant al llarg d<<Agonia>> amb la malaltia de la Bel que al trobar-se feble i a les portes de la mort li s difcil expressar-se i en prou feines poder pronunciar be una paraula. La Bel intenta explicar-li que el seu hereu s fill dun altre home i ajuda a mantenir la tensi, ja que cada cop estan ms a punt de desvelar la veritat per ens deixa amb les ganes de saber-ho fins el final.

Preguntes dels contes <<El Pastor>>, <<La Vella>>, <<LEmpelt>> i <<Agonia>> 1. Explica el significat del ttol de cada conte i la relaci que sestableix entre el ttol i el contingut. El Pastor El conte tracta dun pastor que destrossa la collita dun pags i quan es descobert mata al pags. Lacci que fa el pastor produeix la desgrcia del pags i aquest ttol ho vol reflectir. La Vella El conte tracta sobre una vella que es queda immbil, que noms sent i veu, i que la seva famlia la comencen a ignorar poc a poc ja que es converteix en una carrega. Amb aquest ttol es vol destacar la protagonista de la histria, s a dir, la vella. LEmpelt La definici dempelt s la uni de dues plates diferents amb la intenci de formar-ne una de sola. Lavi Ords i la dona descuidada serien les dues plantes diferents, que daquests, va sorgir una sola planta, el petit Ordis. Agonia Aquest ttol es pot relacionar amb tots dos protagonistes. La Bel sest morint dolorosament i passa un mal trngol. A ms, en Miguet passa per una agonia quan descobreix la infidelitat de la seva dona i que el seu hereu s fill daquesta infidelitat.

2. Observa els escenaris on se situen les accions i explica quins sn i quina funci fan dins de cada histria. El Pastor El conte succeeix en lmbit rural, s a dir, el camp i la muntanya. En Ton t la seva collita, la qual cuida amb tot el seu esfor i la cuida per tenir-la perfecta. Daltra banda en Narcs t un ramat dovelles que pastura amb lajuda del seu gos. Ens mostra com en Narcs s capa de fer mal a qualsevol persona o animal, daquesta manera el gos maltracta les seves ovelles i ell no ho intenta evitar. La Vella El conte succeeix en la casa on viu la famlia i ms concretament al porxo on es troba la majoria del temps la vella. La situen al porxo, perqu com que s una molstia, com ms lluny de la vida de la casa estigui millor, all est tranquilla i no molesta a ning. LEmpelt El conte succeeix en lmbit rural, concretament en un poble. La primera acci se centra en el mercat daquest, on en sereno parla amb lhome del blat. Al final podem veure la descripci duna casa de poble, lautor destaca que del sostre pengen dues cordes despart aguantant una barra en forma de trapezi, i sobre la barra hi ha estesos sacs, pers salvar-los de les rates. Agonia El conte succeeix en lhabitaci on la Bel sest morint. s una habitaci fosca que est illuminada noms per una xinxeta. A fora hi ha tramuntana i fa fred. La imatge del fred, lhabitaci fosca, remarquen el que est succeint, pel que fa a la mort de Bel i el patiment dels dos protagonistes, una per la malaltia i laltre per la traci.

3. Fes una llista dels referents populars que observes en els contes: Classificals segons siguin supersticions, costums, canons, acudits, dites... Intenta veure quina funci fan: ambientaci, caracteritzaci de personatges, reflex dun costum..

El Pastor Metfores: En Ton tenia a la ratlla de quinze vessanes de terra seva, ben seva, guanyada amb la suor del seu front. El camp de les Saules era la nineta dels seus ulls. Tenia son plan entre cella i cella. Personificacions: Feia via cap al camp de les Saules, son estimat. Comparaci: Un campet de primera, quadrat com un mocador de butxaca i amb una flor de Saules a lentorn. Hiprbole: Aqueixes quinze vessanes de terra eren la seva nima i son nic pensament; se les estimava incomparablement, ms que a la dona, a la neboda i a la part de cel que podia tocar-li el dia que es mors. Vocabulari i expressions: tot xano-xano, fer-ne cofis i mofis, deixar les terres en erm, crudel, ran del reg, puix, sens, acotxat, granana, petja, metzines, nafres, pruja, agullonar, pusqu, enllaminides, sagombolaren, pedral, seti, seguir a ull fit, remoixell, dola com un mat de monja, aucell... Anomena un parell de governants de lpoca: Pi Margall i Sagasta, i fa referncia al caciquisme caracterstic del moment, que situen lacci al S. XIX. La Vella Polisndetons: "i li el cor li va dir que si hi anava guanyaria una agulla; i corregu fins a la plaa, desprs an a jugar a costures, i desprs a collir margaridoires.". Vocabulari i expressions: raconot, garr, eixirivir-se, atans, boca del cor, ans arreglada, papadineru, per veure si l'via se n'anava o no, taleia, bravada, basseta, balca, avorrerta, mrfega, pipellejant, zumzum, aucell, esma, trinc-trinc, afollonida, room-room, arnat, rogalls...

La Vella t laccident quan torna de lesglsia. Fa un temps lesglsia tenia un paper molt important en la societat i era una costum anar a missa els diumenges o festius. LEmpelt Personificaci: Les gotes que queien de dalt del cloquer com a gotes ressonants, pesadament, calmoses, ..., La flameta, groga com or i fixa, fixa, sel mirava a travs dels vidres entelats del fanal, mateix que fos un ull viu intelligent.. Comparaci: Com or i fixa, Com un crit dalerta, Com gotes ressonants, Llest com una diana. Metfora: Son ull de foc. Vocabulari i expressions: espitllera, positura, sereno, gec, vea, empeltador, bacona, consirs, compungit, nissaga, entenimentat, possibles, inconcebible, escadusser, perdulari, reptar, mesell, apesarat, prompte, destralejar, pastar, passavolant, seti, badiu, esblaimada, cugula, esgratinyar, fadrins, far, gresol, ert, suara... Es creu que si els pares sn duna forma els fills seran una barreja de tots dos, com per exemple, lavi Ordis s bo i la dona descuidada s lletja i dolenta i el fill surt dolent perqu ho s la mare i perqu es fruit dun embolic. Agonia Metfora: onada tremenda duna gran tempestat, Denmig de la boira verda en que nedava sa feresa i els esqueixos de son pensament... Adjectivaci: En Minguet qued com llampferit, immbil, els ulls vidriats, la boca oberta Diminutius: Minguet, glopet de medicina Comparacions : I li sembl que quedava buit i fred com un fanal apagat Enumeraci de fets : En aquell llit hi havia nascut la seva via, hi havia nascut son pare, hi havia nascut ell, i ara se li moria la dona

Vocabulari i expressions: ranera, baga, sotraquejats, estreg, redu, quina quimera...!, redu, quina cossor en el cor del pobre minguet...!, parprej, enrossagant-se, parpres, redu,mellor". Quan la Bel est a punt de morir la visita un rector per confessar-la ja que aix es podria anar al cel sense cap pecat. Aix s una costum de lpoca i alhora una superstici, ja que es destar perdonat de tots els teus pecats abans danar al cel. El marit, en Minguet, resa per tal que la Bel deixi de sofrir. Aix s una superstici. 4. Anota les comparacions que apareixen en els contes i digues en quina pgina est. El Pastor Un campet de primera, quadrat com un mocador de butxaca i amb una flor de Saules a lentorn. (Pg. 166) La Vella ...en sa cara inexpressiva (...) no shi veia ms que una passible indiferncia, com en la cara dun brau manso (Pg. 196) LEmpelt Com or i fixa (Pg. 209) Com un crit dalerta (Pg. 209) Ms bo que el pa de fleca i laltre una mala pua que si Du no hi t mirament parar a galeres (Pg. 210) Com gotes ressonants (Pg. 213) Llest com una diana (Pg. 215) Agonia La seva ombra sesterg en la paret del fons com una urpa negra que anava endavant i endarrere. (Pg. 219)