DRAMES RURALS, Vctor Catal

Caterina Albert.
Vctor Catal s el pseudnim de Caterina Albert i Parads, lescriptora ms destacada de la narrativa modernista. Nascuda a lEscala el 1969, filla de Llus Albert, propietari rural, i Dolors Parads, creix en el context de seguretat econmica familiar i rep una formaci tpica per a les noies de lpoca: collegi de monges a Girona i educaci en les feines femenines de costura. De prou joveneta demostra unes clares aficions per les activitats artstiques que la porten a la prctica de les arts plstiques, rep classes particulars de pintura i descultura i t tendncia a la lectura, sense seguir cap escola literria concreta. El seu perode de formaci es caracteritza per lautodidactisme. Tamb cal buscar en aquest context familiar el seu catalanisme i la vinculaci amb una determinada concepci de la llengua. Aix vol dir que des de la influncia del republicanisme del pare es passa a lafininitat del catalanisme conservador de Prat de la Riba. Si la ideologia es concreta entre aquest punts, linters i el domini de la llengua prov de les dones de la famlia: la mare era una escriptora de poesia i lvia era una font de coneixement de la llengua popular. Com a autora ja reconeguda, Vctor Catal t una posici independent en el conjunt descoles literries predominants a final del segle XIX. En aquest context tpic dels rendistes rurals del moment, a partir de la mort del seu pare s ella qui administra els bns familiars. Vctor Catal es construeix ella mateixa a partir de la concepci del mn que prov de les lectures, posteriorment tamb com a espectadora de teatre, del marc ideolgic de classe i dels viatges que far per Europa. Ja dentrada ser una escriptora desperit lliure que defensar les seves apostes esttiques a ultrana. La seva entrada en el panorama literari catal es produeix el 1898 amb el poema titulat El llibre nou, i amb La infanticida (monleg premiat als Jocs Florals dOlot). Poesia i teatre, per tant, sn els gneres que li atorguen el primer reconeixement pblic. Aquests dos gneres reclamaran la seva atenci al llarg de tota la seva carrera. En poesia conv recordar El cant dels mesos (1901) i El llibre blanc (1905); i, en teatre, els Quatre monlegs i Teatre indit (1902), per s amb la narrativa que sintrodueix en la galeria dautors illustres modernistes. En efecte, s amb Drames rurals (1902), Ombrvoles (1904) i Caires vius (1907) que esdev una pea fonamental de la narrativa breu de principi de segle i una referncia ineludible per establir el mapa del modernisme catal; i Solitud (1906) s un dels paradigmes ms importants de la novella modernista: juntament amb Raimon Casellas, posa els fonaments literaris del gnere major del modernisme, la novella, com a superaci del realisme positivista i de la tradici simbolista, entre daltres. Vctor Catal, a ms a ms, usa una llengua literria basada en lobservaci del real popular i en potencia el seu llegat simblic. Amb aquest bagatge de formaci i de consolidaci duna carrera literria es pot dir que Vctor Catal t una voluntat descriptora total i predisposada a laprenentatge de les tcniques dels diversos gneres. Aquest fet proporciona a la seva obra una solidesa en quantitat i qualitat en absolut menyspreables. Conv no oblidar, pel que fa al gruix de lobra, que des de 1907 fins a 1920 no publica cap volum i que s a partir daquest any que podem establir una segona etapa creativa que comena amb La mare balena (1920), Un film (3.000 metres) (1926), Marines (1928), Contrallums (1930), Vida mlta (1950) i Jubileu (1951), entre les obres ms destacades. Aquest segon perode de producci, amb una pausa editorial que va de 1930 a 1950, es caracteritza per una certa desorientaci esttica i per la resistncia als atacs del noucentisme a lesttica aspre que havia fet la narrativa modernista en general i Vctor Catal en particular.

Context esttic. La divulgaci de La infanticida conmou la societat literria del moment per una

temtica difcil i incmoda, i per un punt de vista narratiu que fora la lectura simblica dels carcters i dels elements dramtics del monleg. Aix, sumat al fet que lautora s una dona, provoca encara ms incomoditat entre el jurat i els lectors, i porta la seva autora a utilitzar el pseudnim mascul que ja no abandonar. Tant en aquest monleg com en els publicats el 1901, Vctor Catal se situa tcnicament entre el teatre i la narrativa: el que li interessa s la profunditat dramtica del gnere i la seva potencialitat per focalitzar narrativament uns carcters que manifestin el temperament dunes nimes primitives. Aquesta perspectiva literria suposa una novetat en relaci amb la literatura rural anterior. Si la narrativa dambient rural de la Renaixena sinteressava pel pintoresquisme, per la fixaci duna tipologia de carcters basats en oficis en decadncia en una societat preindustrial que sest perdent, i per una plasmaci externa duna determinada visi realista del mn, Vctor Catal entra amb una clara voluntat de provar nous camins que superin les escoles anteriors: pretn la captaci de la vita rerum (la vida interior) dels temperaments i del paisatge, i aix la propulsa a una narrativa que accentua lanlisi psicolgica tot i que en un estadi primigeni en relaci a la narrativa del segle XX i a la crrega simblica dels elements. El monlegs actuen com a camp de proves per a la construcci dun volum de narracions amb voluntat temtica i formal unitries, els Drames rurals de 1902. Vctor Catal, per, no est sola. El context esttic i ideolgic de la segona etapa del modernisme (1900-1911) actua com a coix per entendre algunes de les orientacions que influencien lobra de la nostra autora. Per una banda, han desaparegut o shan refredat les posicions ideolgiques ms combatives del regeneracionisme de Jaume Brossa i les posicions ms conservadores representades per Joan Maragall sn en primer terme; per laltra, les actituds, tant literries com ideolgiques, sn molt ms individualitzades. Ara simposa un retorn a la realitat ms tangible i aix comportar una uni ms slida entre modernisme i catalanisme. Vctor Catal mostra una natura primitiva que sotmet les aspiracions delevaci intellectual i espiritual de lindividu, i aquest s leix de la tragdia i de lestructura dramtica de les seves narracions.

El ruralisme.
Vctor Catal segueix algunes pautes tpiques de lesttica modernista. El protagonisme del marc escenogrfic ens permet parlar de la importncia del paisatge: en lintent de potenciar all que sentendr com a literatura nacional sincorpora la idea de collectivitat vinculada a la catalanitat. En efecte, les nimes primitives tenen una procedncia geogrfica i permeten construir un imaginari collectiu del pas: la rudesa dels carcters es vincula a la natura i al paisatge per tal de caracteritzar el collectiu. Daqu que es pugui parlar de ruralisme en prendre aquest mbit com a essncia de la terra que ens representa. Per aix emergeix el terme art mascle: el carcter catal s definit per una aspror aguda que impregna els personatges i la seva veu. Vctor Catal treballa aquest aspecte molt intensament des del punt de vista formal en ls de la llengua. La galeria de personatges sintegra a les caracterstiques exteriors del marc i compon un tot que imposa un perfil simblic a cada element narratiu. El paisatge rural, doncs, mai no s concebut com a recurs decorativista sin com a element transcendentalista. Els Drames rurals suposen una novetat i inicien el cam que esclatar amb Solitud: Lxit de Solitud ho va ser del ruralisme, diu lautor al prleg a la novella de 1906. Solitud ser un drama rural ms, una amplificaci de les tcniques construdes als drames.

Drames rurals. En Met de les Conques.

En Met de les Conques enceta el recull de narracions dels Drames rurals amb la creaci dun univers femen, el de les Conques. En efecte, Vctor Catal sinteressa per la creaci duna cosmogonia particular del mal per explicar la germinaci del protagonista. Queda clar, des del principi, que lautora es vol allunyar de la iconografia de lempordanisme pintoresc de la Renaixena i que vol situar el marc inicial en la categoria del smbol. La idea del maligne s presentada ben al principi amb la idea de lncubus: en Met s vist per la gent com el resultat de la relaci dun dimoni amb la conca. Aquesta idea de malignitat conv de vincular-la amb els elements que es relacionen amb elFat, el Dest, que impregnen bona part de les narracions. Aquest sentit de deshumanitzaci de la humanitat tot i que la humanitat, segons lautora, s indestriable daquesta dimensi oculta s perceptible en el fet que en Met nen sigui associat a un cuc. Lanimalitzaci del personatge s clara i tamb la seva vinculaci estreta amb la terra; sens presenta rebolcant-se al bat del sol, enmig de la pols resseca i com un animal empestat. El punt de partida del viatge del protagonista s, doncs, la terra mateixa, totalment animalitzada i desespiritualitzada. Una ellipsi narrativa de catorze anys tractats en un pargraf ens serveix per plasmar la idea de lallament social i del procs dindividualitzaci del protagonista. La manca de coix emotiu construeix un sser allat i amb una fesomia revinguda: tots els seus trets fsics sn una negaci de la vida (s una figura despellingada per la vida, sense una filagarsa de polpa, t el cap menut, el cabell destenyit i escs...). Els atributs de la intelligncia sn disminuts i el smbol dels ulls, com a plasmaci daquesta intelligncia, es converteixen en una mirada vagarosa que mostra un cervell blanc i fred com un tros de marbre. En Met s, en aquest moment, un individu sense vida espiritual ni emotiva, sense possibilitat de conscincia. En definitiva, Vctor Catal s conscient que la creaci daquest personatge ha destar en sintonia amb les teories modernistes i regeneracionistes del moment. Larribada dun predicador a la contrada enceta una altra part. Ara lespai de lacci se centra en lesglsia i el narrador es concentra en les paraules del predicador i en els efectes sobre en Met. El lloc del protagonista continua essent en terra, per de lesglsia. Aquest s un element substancial per veure el procs que iniciar el protagonista. I s fonamental el paper i el poder de la paraula del predicador: en el discurs, sota el control total del narrador, es crea novament un dualisme concretat en el b i el mal, el cel i linfern, el cos i lnima, el pecat i la virtut. Cal tenir en compte que les paraules del rector actuen com una amanyagament sensitiu sobre els feligresos (animalets feiners) i, sobretot, en la poca nima den Met. Malgrat la incomprensi del sentit ltim de les paraules, en Met enceta un procs de conscincia que el portar al calvari i a la mort, com si es tracts duna narraci mstica. Aquesta conscincia es produeix en la foscor de lesglsia, quan tothom s fora. I aquesta foscor s ella mateixa un smbol de la incomprensi del protagonista de la conscincia de la paraula. Comena, doncs, la visi den Met des de la foscor mateixa, des de lombra. Tot i la incapacitat dentendre el fons espiritual de les paraules del predicador, en Met opera un procs didentificaci amb la figura de Jess i descobreix el mn de lemocionalitat que li mancava per esdevenir un individu complet. Aquest descobriment el diferencia de la resta de la gent i, en certa mesura, lhumanitza. Per la peregrinaci es fa en un context dallucinaci i aix mateix s una mostra de la poca productivitat social i intellectual del viatge. La manca de la figura paterna s omplerta per en Met en la imatgeria de Jess i de les escenes del viacrucis. La process s la

imatge certa del smbol de la penitncia del protagonista, parallela a la de Crist. El viatge den Met s individual i no actua sobre la inconscincia de la massa. Aquesta s la tragdia de la solitud extrema que pinta Vctor Catal. De fet, queda clar que la llavor espiritual misteriosa [...] havia germinat, per atzar, en terrer impropi. En la narraci, la plenitud de la paraula i la imatgeria del predicador contrasten volgudament amb la buidor de lespai desprs de Setmana Santa. En Met descobreix lenyor una sensaci que abans no tenia i el mn allucinogen i visionari de les representacions sagrades. Aquestes sensacions internes es produeixen, s clar, en el context de la nit. Una nit dacord amb lesttica modernista. Desprs de la segona part, la que permet crear lespai interior del protagonista, el narrador construeix el fet extern de la mort de la mare. La mort de la mare sense ni lacompanyament del poble suposa un fet catrtic en el viatge del protagonista. Primer que res, augmenta la seva pobresa la mare, malgrat tot, era una garsa que el provea i la seva indigncia social i econmica ha de captar. Aquest fet catapulta la visi de la realitat des de la talaia de les allucinacions: les visions es produeixen, doncs, des de linterior de lnima i des de la necessitat del cos. El protagonista est abocat a una fugida fatal del mn tangible. I, aix, comena el seu viatge cap a la mort: la mort social, la mort fsica en virtut duna mal concebuda espiritualitat. Aquesta espiritualitat visionria es concreta en la conversa que t el protagonista penitent amb Jess. I des del crepuscle i les nits malaltisses, fallcia pattica constant en la narraci, senceta el viatge dascensi a la muntanya. El final de trajecte acaba dins duna cova. El periple dascensi i caiguda, doncs, ja s intut aqu com a singular versi del que es produir a Solitud. En Met s arrossegat per aquella voluntat darribar a terme, smbol del procs dindividualitzaci modernista. Per just desprs daquesta proposta, el narrador el fa caure en el buit de la cova. I, novament, la concepci dual passa a primer terme. Ara ja no tenim el protagonista en terra (del poble o de lesglsia), ara el tenim a dins de la terra. El vol invertit s la constataci de la tragdia humana que no es pot desempallegar del seu propi Dest fatal. Daqu que Vctor Catal tracti el seu protagonista amb commiseraci i que sempre el presenti amb una tendresa trista (el pobre Met, linfelicet, el pobre cervell). Des daquesta situaci infrahumana de caiguda en la terrenalitat, en Met viu en flashback les visions malignes de les baralles de la mare i lvia: el tremendisme del record contrasta amb les imatges cliques dels ocells (el rossinyol com a emblema mxim del lirisme espiritualitzat segons la iconografia potica del segle XIX). Daquesta manera, des de dins de lombra de la cova sacara la foscor existencial del record amb la claredat celeste que veu a lexterior. Les seves facultats sensorials propenses a lallucinaci saguditzen fins a sentir munions de notes argentines que acompanyen un estol dngels que precedeixen la seva mort. I, finalment, la mort simposa, com en la majoria de les narracions (excepte a Ombres i Enveja). La mort s el terme final dun procs impossible dascensi a una nova dimensi de lexistncia humana lligada al seu dest trgic. Aquest s probablement el gran tema que cus totes les narracions de Drames rurals.

Lidilli xorc.
La narraci sinicia amb la imatge presa del natural de la multitud de captaires que campa per un espai exterior; en una primera part sinteressa per la construcci de la fesomia collectiva i, posteriorment, per la fesomia individual daquesta massa. El dileg dels seus integrants servir per presentar la llengua, lesttica oral, daquesta multitud. Tot destinat a construir un nou cor dinhumanitat. La multitud s accentuada en la descripci dels trets caracterolgics que simbolitzen la idea de mort i de maligne: exrcit de misria, pellofes humanes espremudes,

fulles esgroguedes, grunys de bstia inconscient. La finalitat s construir la imatge de labsncia de vida que es concreta en la vellesa i lantibellesa dels integrants de la multitud: la pobresa fsica i la pobresa econmica impliquen la pobresa moral. I tot i la voluntat de plasmar una imatge collectiva, el narrador estableix una jerarquia a dins de la massa: la Gonya s la lder duns personatges arrelats a la terra negativa, la Xisca Llosca (estulta) sempre est mirant a terra a causa del seu defecte fsic, en Quel s un beneit, el Nen del Bec s una parsit social i en Pla del Juli s un cec que representa, s clar, la ceguesa de la inconscincia humana. La idea del maligne s clara quan es fa saber que el nen del Bec put a sofre. La percepci de la realitat del grup no passa per lintellecte: el mn s percebut des de la flaire animalitzadora. I les ltimes de la colla, la Llcia i la Conilla, estrafan el mite de la pubilla catalana: la netedat i la productivitat sn elevades a la categoria de defecte monstrus. Vctor Catal, per tant, deforma els tpics de lesttica burgesa del segle XIX i les mximes incipients del noucentisme, en virtut de la sinceritat artstica de la realitat observada en la Catalunya rural, sense filtres esteticistes. El quadre tremendista i anguls de la realitat collectiva t la catarsi en la tcnica del dileg dels personatges: la brevetat i sequedat del discurs ns un clar exemple I la combinaci de la veu del narrador i dels dilegs, o les rpliques dels personatges, serveixen per presentar la Laia i en Tit, els dos protagonistes de lidilli estril. Aquesta presentaci s la bisectriu de la segona part de la narraci. En efecte, s des de la visi dels altres msers malignes que coneixem els protagonistes. I el cor de veus es concreta en la passi de lenveja i la imatge del mal (la pota de mosca, els escurons). El mn csmic es redueix a la microcosmos dels animals tarats. De fet el tema del tarat, tan estimat pels modernistes s present en aquesta escena. El narrador, desprs, ens presenta des del seu focus els protagonistes: la monstruositat fsica s el que predomina una presentaci a contrapl de tots els tpics esteticistes del modernisme ms evasionista: nas boterut, pls testos com les punxes dun eri, li havia passat un carro ple de grava que lhavia aixafat tot. En Tit condensa la tara fsica, i la Laia la tara intellectual (no hi era tota). La recerca del grotesc per part de Vctor Catal es manifesta en lanimalitzaci de la multitud i dels dos protagonistes, que s subratllada per lofici dels dos ltims: ell guarda garrins i ella cria conills. El marc temporal s una tardor que actua com a fallcia pattica del temps vivencial dels nuvis. I com a colof, trobem el festeig dels dos monstres que contrav la imatge buclica que tan estimaven els burgesos coetanis. El narrador accentua la carnalitat de la relaci en la plasmaci de la malaltia: tots dos estan malalts per obra del Dest misteris que els converteix en vctimes humanes del Fat i en vctimes de la multitud. Queda clar que lamor i la felicitat sn totalment absents i que es desfan els tpics de lideal femen del segle XIX. s en aquestes escenes que Vctor Catal passa factura a tota una tradici literria i reivindica un concepte de realitat tamb oposat a lideal del noucentisme emergent. Un procediment tcnic efica a aquest efecte s el dusar una llengua aspre dels personatges i afegir-hi tot el bagatge del folklore i de limaginari popular implcit. En cap moment, per, no hi ha una voluntat dexplicaci o destudi, cientfic o no, de les raons daquesta existncia primitiva, ni una voluntat dartificiositat esttica. I la narraci avana lgicament en la convenci dun casament de convenincia: la idea del matrimoni s purament de subsistncia fsica i sense cap atribut emotiu o tic. La trama es redueix a la necessitat compartida del menjar i aquesta s la idea de la uni matrimonial. Loasi del contracte dels dos festejadors arriba a les orelles de la multitud que no sav a deixar lliures els dos integrants de la seva infrahumanitat: aqu comena el clmax dramtic de la narraci. La viglia del casament es caracteritza, tamb, per una avidesa de menjar que supleix la pobresa emocional i labsncia de libido. La culminaci es produeix en el pas de

lespai pag de lexterior, el domini de la massa, a lespai interior de lesglsia, el domini de lesperit i del rector. La confrontaci dels dos espais simblics es resol amb la victria de la multitud actuant que elimina en Tit i guanya sobre lespai espiritual. Lacci final es resol en el mn cromtic de la nit: no es tracta de la nit totalitzadora i productiva del romanticisme, ben al contrari, s la nit implcita en les ombres de la primera narraci i de les segents (prcticament en totes les narracions apareix la imatge de les ombres). Lombra o foscor esdev el misteri indesxifrable del costat salvatge de la vida humana que atreu cap al buit i cap a la mort sense explicaci o soluci tica. Conv citar la presncia del rector com a smbol de la individualitzaci impossible que, malgrat la violncia continguda, no pot subvertir del Dest. Si en la narraci anterior el capell no assolia la potncia dindividu regenerador de la massa, ara tampoc no pot evitar la violncia sostinguda per una massa victoriosa que arrossega lesperit hum. El trop modernista de lartista confrontat amb la societat actua com a substrat de la histria i el desenlla s igualment trgic. La multitud actuant sense voluntat individual imposa el seu imperi dinconscincia.

Parricidi.

Amb Parricidi entrem en la tragdia focalitzada en lmbit familiar. De les multituds i dels grans espais passem a la dimensi domstica de la tragdia humana. La Lena (nom amb similituds sospitoses a la Nela de La infanticida (1898) i a la Maneleta dOmbres daquest mateix recull) est casada amb en Felet (diminutiu que indica la tendresa de lautora per un personatge que canalitza la seva innocncia) i tenen un fill, en Titet. Aquest fra el marc harmnic de qualsevol narraci tpica del costumisme. Per la intervenci del misteris Pau (paradoxalment s lexecutor de la violncia extrema) crea un triangle amors del qual no interessen les motivacions. Lentramat de causes que fan possible les relacions humanes no entren dins dels esquemes de lautora: els fets vnen determinats per la fatalitat contra la qual no es pot lluitar, perqu no s explicable. Daquesta manera, Vctor Catal supera lesttica de la narrativa del segle XIX. En recull, aqu, malgrat tot, un ideal femen associat a la plenitud fsica i a la bellesa com a contrapunt a la monstruositat del mn: ella s atractvola, fresca, amb el coll blanc i gras. Som davant del smbol del vitalisme que no pot superar la subordinaci a les lleis de la negativitat de la matria: el sexe. Dalguna manera som davant de la irrupci violenta de latracci sexual com a perd per la relaci extramatrimonial amb el comod del marit plaga i inconscient, que acaba pagant els plats trencats. Lamenaa de la irrupci de lhome misteris provoca la intranquillitat i la por de la protagonista: per aquesta por sinicia la narraci. Dentrada disposem de dos models masculins totalment contraposats: la innocncia inactiva i beneita del marit, i lhome nocturn dactivitat violenta. El vrtex del dualisme s la figura de la dona i novament la concepci dual de qu parlvem apareix en primer terme. El marc temporal daquesta crulla existencial s la nit: retrobem altra vegada les ombres simbliques de les altres narracions. El narrador es preocupa per posar marques de transici temporal per tal daccentuar langnia de la Lena. Daquesta manera arriba la nit en solitud. El context de la primera acci s un hort productiu que est en sintonia amb la fertilitat de la dona. I s que el fill s la demostraci de la fertilitat positiva que, per inconscincia, tamb acabar disposant larma del parricidi i esborrant les proves inculpatries. Si en Met era lemblema de la solitud masculina, la Lena representa la solitud femenina sense possibilitat de fugida visionria. La veu den Pau s imperativa tothora i camufla la relaci antiga amb la protagonista. Lamant estima la Lena des de la follia i la violncia: lamor tendre i emotiu no t cap mena de lloc en els drames. Al foll desig carnal, shi suma la gelosia i com un nou Otello estrangula la Lena. Es destrueix alhora el vitalisme i la maternitat que configuraven la dona. El dramatisme de

lescena de lassassinat s augmentat per la presncia del fill. De fet, el narrador compleix els requisits exposats al prleg del volum: Aquest s un aplec dels pedruscalls [...] de formes anguloses i endurides, invariables a travs dels segles. A partir daquest moment la narraci es concentra en el desenvolupament narratiu del desenlla: larribada den Felet completament ebri i la seva condemna per un crim que ell no ha coms. s particularment interessant la descripci del cadver: la descripci dels detalls ms cruents del cos s una nova mostra de laposta literria i esttica de lautora. El cromatisme de la narraci es concentra ara en el vermell de la sang que ho inunda tot: s el smbol clar del vitalisme venut que escampa la seva mort per tot lespai i es contraposa a la vitalitat beneita del fill que hi juga. Hi ha aqu una clara intenci de relacionar la simbologia dels elements. El primitivisme del marit, que ser vctima de la seva manca dintelligncia i demotivitat, se suma al primitivisme atvic del cor (una muni dssers exasperats per la vista de la sang). I s aleshores quan sapella a la justcia: la llei que no pot ordenar les passions humanes s reclamada per fer venjana, una nova passi baixa que encara el lliga ms a linframn: en Felet baix el cap al pes del Dest. Per el context de misria total que envolta els protagonistes i el marc escenogrfic no permet cap mena de justcia. Davant del Fatum inexorable, la justcia no t cap potestat.

Daltabaix.

La descripci del paisatge adust encapala la narraci Daltabaix. Cal fixar-se que aquest paisatge incorpora un esvoranc (el perill i la por) i un torrent que migparteix el poble en un Barri de Baix i un Barri de Dalt. Novament ens hem de referir al dualisme: el mateix territori fomenta la concepci dualista en un paisatge que presenta lagrest com una caracterstica orogrfica trasplantada als seus habitants. La perillositat dels carcters humans prov, tamb, del territori, i el primitivisme de tots dos es manifesta en la llengua que serveix per construir-los literriament. Vctor Catal sap que, davant daquest fet, noms ha de descriure els elements dels dos mbits per tal darrencar el drama. El salvatgisme del marc, doncs, s un punt molt important en la narraci i permet insinuar que en els Drames rurals hi ha un personatge ms, constant, que s el territori. La progressi descriptiva porta el lector al cos social de les dones rentant al riu separador: contra la imatge idllica de la presncia humana que harmonitza el quadre en les narracions de la Renaixena, Vctor Catal ofereix el mn de la immundcia. El riu ja no s el tpic del locus amoenus medieval i romntic sin una claveguera que amuntega deixalles mundanes i humanes. Les cases no responen tampoc a cap ordre hum (estan tirades a grapats). La urbanitat, smbol del noucentisme, tamb s abolida en virtut duna natura que domina lmbit hum i les seves construccions. I la focalitzaci acaba amb la presncia de lavi Palau: lhome s un vidu gandul que deixa passar la vida tot parant el sol i llegint les Faules dIsop. Paradoxalment, ni la literatura, aliment de lesperit, no podr alliberar lhome, matria del seu Fat absurd. Ara el mn es concreta com una estructura patriarcal que aboleix el mn femen: el vidu viu amb els fills. Lhereu, en Ver, i el fadristern, el petit Palau. El paper de la dona, la pobre Duleretes, la dona de lhereu, noms t la funci dengendrar un altre home, en Llombric, i de ser la dipositria de la tragdia masculina final. En Ver ens serveix per veure el sistema dexplotaci de la dona i la follia arrauxada. El domini esclavista de lhome provoca que la dona esdevingui una dolorosa malincona i que de la relaci no en pugui sortir sin un sser esmirrit i arrugat. I lunivers mascul bascula entre la vagncia de lavi Palau i lacci fsica sense pensament dels dos fills. Entre aquests dos pols existeix el dolor femen. La narraci daquesta no-vida es reparteix durant cinc anys, quatre dels quals sn elidits. Per linters narratiu se situa en la feina den Ver i la seva lluita amb el mn animal representat per la mula. La violncia daquesta lluita serveix per humanitzar lanimal i

per animalitzar lhome. El fruit daquesta animalitzaci ser la catstrofe final. I la tragdia arrenca amb la reacci de la mula, de la matria, que es desempallega de la voluntat de domini de lhome. El resultat s leliminaci de tot el mn mascul i la pervivncia de les dones en la misria del buit existencial. Aparentment, laccident s fruit de latzar de la feina i duna determinada manera de fer-la. Certament, latzar en una feina arriscada com la que es descriu s un element actuant, per no nicament hi interv latzar; tamb una determinada actitud vital de lhome provoca la revenja de la matria que elimina la possibilitat de dominar-lo. Per lhome pot intervenir directament per tal de provocar el dest. El pastor. El pastor de Solitud sassocia a la bondat i a una idea superior i espiritual de la humanitat; per als Drames rurals, la figura va lligada a la destrucci diablica de lobra productiva del pags. La confrontaci entre aquestes dues figures s la tcnica bsica daquest drama (lnic que est estructurat en parts numerades: la presentaci del pastor i tres parts ms). El pastor i la seva presentaci inicial s la representaci del mal: destrueix la natura, s insensible, es lliga al romiatge pag i s larma executora de la mort. El context daquest home s una natura primitiva i salvatge que no sap res daparcellaments conreats. Per a ell, lhome s el seu llop i ell mateix t una extensi simblica en el gos que lacompanya. Vctor Catal ens ofereix aqu un pastor molt ms proper a lnima de Solitud. A laltra banda del quadrilter tenim la figura den Ton, un pags que ha dipositat la seva nima en la terra que conrea, el Camp de les Saules. La vinculaci damor amb la terra, per, tampoc s bona en la mesura que s superior a lestimaci per la dona i la famlia. Amb tot, la seva voluntat vital va associada a la terra amb la qual es vol fusionar en morir. Per la terra s el smbol de la productivitat econmica i motiu de lenveja dels seus vens. El paganisme del pastor ara es refora amb lanticlericalisme i lheretgia den Ton (conv retenir les seves orientacions republicanes concretades en la mitificaci de Pi i Margall): Du s tamb el seu adversari en permetre que els estranys transitin per les seves possessions. La litrgia pagana, doncs, es completa amb la suma dels dos homes. Daqu que la mort de la dona del pags no suposi una correcci emocional. La buidor emotiva den Ton somple amb la voluptat de la bellesa de la natura productiva del camp. El mn dobsessions samplia amb una nova substituci de lamor i de la libido per la baixa passi de la possessi material. La part primera de la narraci acaba amb el sacrilegi de la destrossa del seu espai sagrat, el camp. I amb lordit de lenverinament de les figues com a esquer de la revenja. La segona part dEl pastor sinicia amb la concreci de la figura en el personatge den Nasi. Ara, tota la teoria general sobre el pastor es concreta i fins i tot el gos esdev un element que simbolitza la subversi dels cnons cristians: es diu Moro. Pastor i gos actuen com un sol individu. De fet, el gos esdevindr leix de la segona part i representar lombra del pastor. Per aix la lluita entre el gos del pastor i la gossa de la Torrentera centra linters del narrador i en fa una descripci detallada. Es tracta de la lluita animal de lenergia negativa de la matria. I la matria t una voluntat destructiva que es canalitza a travs den Nasi: quan queda venut per ladversari noms t la pensada de la destrucci a latzar de la terra aliena. Aquest s lenlla estructural amb la primera part de la narraci i el que permet el desenlla de la tercera. La tercera part se centra en la nit csmica de la tragdia: lobsessi nocturna per veure el resultat de la seva trampa amb les figues enverinades el condueix a la mort a mans den Nasi. La lluita animal de la segona part actuava com a prefaci de la lluita humana, entre en Ton i en Nasi, que amplifica la violncia de la collisi de les obsessions inconscients

que defineixen lessncia de lhome ancorat en la seva terrenalitat. Finalment, per, el primitivisme ms extrem i menys productiu den Nasi ven sobre la laboriositat de la pagesia den Ton. En Ton perd la seva identitat i aqu fins i tot la seva existncia fsica, en ser enterrat i mai no trobat per ning.

La vella.

El drama titulat La vella ens retorna a la perspectiva femenina. Ara la tcnica s la del in medias res: des de la narraci en tercera persona sens presenta un personatge sense nom (i, per tant, categric) que ja fa cinc anys que viu aireferida i se nexplora vagament les sensacions interiors de viure immbil i sola i mirant i mirant sempre amb un cervell primitiu. El drama de ser escadusserament conscient de la inutilitat de la prpia vida t connexions amb el capell dEls sots ferstecs de Raimon Casellas: lindividu que rep el cstig de percebre la inutilitat dels seus actes sense poder-los exterioritzar. La situaci que presenta Vctor Catal t la pretensi de representar l impediment fsic com una conseqncia lgica del lligam de lsser amb el no-jo. La vella s una nosa per a la famlia, concebuda com una unitat de producci econmica; la seva existncia est sotmesa a la solitud i a la inutilitat. Queda clar que en el context de la Catalunya de principi de segle i, particularment, rural la vellesa s entesa com un problema del cos social. Un problema que ha de ser eliminat. Vctor Catal ataca aqu una temtica social que encara s prou actual. La misria contextual i histrica no permetr cap sistema de protecci de la vellesa perqu no hi ha cap sistema social ni sanitari. La precarietat de la vella s la mateixa precarietat de la societat on habita. A ms a ms, la misria moral no permet establir cap relaci afectiva entre els integrants de la famlia; per aix, la jove prefereix que la vella no sestigui al llit per evitar que li faci malb la mrfega. Davant daquest panorama, la figura de la pobra vella pren les caracterstiques expressionistes dun quadre de Munch: desconjunci dels trets facials, ulls espantats i una ganyota sinistra a la boca. Aquesta deformaci fsica va acompanyada duna fam desmesurada. El personatge sotms a la incomunicaci intellectual desenvolupa una fixaci pel ventrell. La clara oposici entre aquestes dues forces de lsser hum serveix al narrador per accentuar la bestialitzaci de la dona. I, amb tot, les seves percepcions sensorials estan intactes: si ms no les olfactives (nova caracterstica animal), que li permeten adonar-se que alguna cosa es crema. s en aquest moment quan la situaci esdev trgica. La solitud de la vella i la seva impossibilitat de demanar ajuda desembocaran en la seva combusti fsica i espiritual. s remarcable que aquesta mort es produeixi amb el foc: sembla intuir- se una certa dimensi simblica de purificaci. Probablement el fet que l impediment de la vella no prov duna aguditzaci de les passions baixes possibilita que la mort impliqui la purificaci dels seus mals. Ni en aquest cas no interessen les causes de lincendi, noms les conseqncies de la desfeta: lalliberament de les malures de la vella i la destrucci del mn productiu que impedeix lefusi emotiva. Per als altres integrants de la famlia, aquesta ltima destrucci suposa una prdua ms significativa que el de la vella. Vctor Catal, per, potencia el fet de la conscincia ltima de ladveniment de la mort sense poder-hi fer res. Tal com sha pogut veure, la famlia no ser un lloc de seguretat emocional ni tampoc garanteix la seguretat econmica. El tpic literari del clos familiar que tants escriptors shavien esforat a construir des duna perspectiva burgesa, ara s destrut de soca-rel. Lempelt. Lempelt en mostra un altre procediment: lavi Ordis, s un vidu amb un fill de dotze anys i aix vol dir que la famlia com a tal ja est destruda en comenar la narraci. Les necessitats vagament corporals i la por de la solitud lempenyen a un matrimoni

amb un antiideal de dona. Es casa amb una dona lletja, vella, bruta i amb una joventut trbola i misteriosa. Del matrimoni en surt un fill perdulari, el petit de ca lOrdis, que s, al seu torn, la contrafigura del seu primer fill, el Noi. La nova famlia es constitueix com a resultat bord dels valors positius de la vida anterior i aix permet la lluita de contraris entre els dos germans. Aix s la contraposici de la humanitat laboriosa i vinculada a una visi de la terra harmnica amb la humanitat parasitria. Els robatoris continuats dels bns familiars i del patrimoni de la vida natural i positiva sn la constant des de la mort del pare. El llegat de lherncia, en absolut naturalista, passa a la figura trgica del germ gran. No interessen les causes primignies daquest determinisme: per aix no tenim clares les motivacions de lavi Ordis en casar-se amb la desferra humana que ser la seva segona dona. En la lluita fratricida final, per, no es produeix cap mort. Lhereu, representant dels valors positius de les emocions pures, deixa anar la bstia que s el seu germ. Aqu veiem una mica de llum que atenua el pessimisme de Vctor Catal. Per no es tracta dun final feli: tornem a tenir un personatge sotms a la solitud i a lamenaa constant de latac de la matria. Agonia. Agonia acaba de reblar el clau en la destrucci del valor de la famlia. Ara tenim la histria de la confessi in articulo mortis de la infidelitat de la Bel: en el llit de mort obliga el seu marit, en Minguet, que la perdoni del seu adulteri amb el senyor Ramon i del fet que el fill de la uni matrimonial sigui un bord, des de la perspectiva del marit. Lerosi de la vida primitiva sexpressa dentrada amb laparici dun vent monstrus que actua com a fallcia pattica de lescena. I s que aquest drama t una estructura descena teatral; per tant, s tot el mn que esdev un motiu dincomoditat i de monstruositat. En Minguet actua en el mateix sentit que el Noi de ca lOrdis: lestimaci el converteix en un personatge frgil. Estima la dona ms que no pas la terra o les possessions terrenals (ben al contrari que les altres figures dels drames). Lamor que humanitza lsser s lestri torturador en descobrir-se el secret. Tota la narraci s un ritardando de la revelaci final: la conscincia de la realitat certa produeix un dolor insuportable. Els objectes ara sn reveladors: el llit s lespai de la tradici amorosa i s, per aix, que ell hi havia nascut i el seu pare i la seva via. Per aquest espai s destrut per la intervenci prvia del senyor Ramon, metge de la dona i superior social, que havia tingut la Bel a casa fins que es cas amb en Minguet. La presentaci daquesta escena i dels seus antecedents s dominada absolutament pel narrador, per en el moment de la revelaci del secret es dna la veu als personatges per tal de potenciar el dramatisme, en tots dos sentits: el teatral i lemocional. A mesura que es va desentrellant la infidelitat, la tramuntana augmenta, i tamb els dubtes interiors den Minguet. El mn de les ombres apareix amb tot el seu poder devastador. I la dona que havia estat lideal de bellesa exterior i interior es converteix en un monstre cadavric equivalent al vent eixordador. El mn atmosfric exterior es converteix en una tempestat interior que feia estelles la seva vida com si fos un bastiment vell i mal carenat. I la seva bondat es converteix en rbia i desig de matar. El segon fill, el que s prpiament de tots dos, est sotms a lerosi de la histria general i mor en la guerra. Al darrere del drama, hi opera la tradici de les histries del segle XIX que prenen el caciquisme com a eix temtic: tamb aqu lautora supera els lmits dels gneres. La humiliaci final dhaver de deixar entrar el seu rival emocional a petici de la dona aboca lhome a la prdua de la virtut i a la incapacitat de domini de la seva vida. La mort de la dona implica la prdua del vitalisme de lhome i preserva la injustcia del sistema social. La prdua de les poques traces damor, doncs, imposa una famlia borda de valors estrils i basats en la mentida. No hi ha possibilitat de sortida daquesta cambra de tortura del Dest maligne.

Nochebuena. Amb Nochebuena tenim una mostra paradigmtica de com s tractat el tema de la cobdcia. Amb loralitat prpia del costumisme, sinicia una escena amb tota una vellesa que t vagues ressons humorstics i la progressiva individualitzaci del carcter de la Mxima. Apareix el ve Pere Anton, gandul com una estaca i jugador com un cadell, que acabar matant la dona durant la nit de Nadal (temps sagrat de comuni familiar) per poder-li prendre els diners que t amagats al llit. El ms interessant aqu s com el narrador es fixa en la descripci del mn de la vctima: sabst de construir lobsessi de lagressor i no posa atenci en el mn interior pervers que podria donar una explicaci cientfica del crim. Aix vol dir que els procediments per tractar un tema ja conreat pels naturalistes sn radicalment diferents: sevita qualsevol temptaci danlisi positivista del cas i es deixa el lector sense la possibilitat de projectar-se racionalment en les motivacions de lassass. Aquest lector, per tant, est subjugat a la buidor de les motivacions i sacara a la crua tragdia que el cas escenifica. Aquest fet intensifica el drama i posa en primer terme la categoria mateixa de la fatalitat com a motor narratiu per sobre dels personatges. La dimensi del mal sense una causa explicada per un context (hereditari, social o histric) esdev lautntic protagonista i provoca una reflexi sobre la natura humana universal. Per aix mateix, per aquesta voluntat universalista en el tractament dels temes, no hi ha la presncia de topnims que concretin les histries en llocs reals sin que noms es vol que aquests llocs siguin versemblants i intercanviables amb tots els del mn coetani. Les passions baixes que provoquen els drames no interessen per les seves raons motores sin com a concreci de la tragdia vital, i aquest s el tema principal i unificador de totes les histries.

Explosi.
A Explosi la histria es desenvolupa en un marc urb i el motor del drama parteix duna ancdota histrica que lallunya de les teories sobre la tragdia que hem vist fins ara. La histria den Peret que acaba matant involuntriament la seva dona, la Quimeta, necessita el context ideolgic del moviment radicalitzat del modernisme que festeja amb lacci directa proposada per lanarquisme per tal de fer canviar la societat. Aix vol dir que les bases del regeneracionisme sn presents com a correlat ideolgic i els atemptats dels anys noranta de final del segle XIX, com a correlat histric. Tot aix atorga un conjunt de causes externes a lexplicaci del drama i relativitza el punt de vista csmic de qu parlvem ms amunt. Aqu la lluita entre els contraris s purament ideolgica: burgesia versus anarquia. S que es poden establir punts de contacte entre en Peret i els altres personatges dels drames en la mesura que comparteixen una ingenutat estpida que els fa vctimes dels seus actes. La manca de temperament individual fa que el personatge anarquista esdevingui una caricatura de lartista regenerador de la societat per obra de les idees i de lacci. La idea de la destrucci dun mn dinjustcia social plana constantment en el drama i sescenifica en la multitud que comparteix aquesta idea. Aquesta representaci de multitud ideolgica somorta s una variant de la multitud de qu parlvem a Idilli xorc. La voluntat de lautor de connectar-se al seu temps i de comprometres amb una realitat canviant i en conflicte explica el desplaament del marc i el tractament de la re urbana. Per no abandona la seva dedicaci als personatges humils, als secundaris de la histria, com a canalitzaci de les grans forces del drama. Tamb aqu en Peret s un subaltern de la histria, un personatge quasi annim, que queda atrapat per lmpetu duna fora superior que destrueix la seva possibilitat de redempci tica, la seva dona. La fora gegantina de la ideologia el porta a la destrucci del seu propi mn i al manteniment de lstatus quo que es vol abolir. En aquest sentit s que Explosi segueix les directrius generals dels altres drames.

Enveja.
Enveja s un cas a part. La narraci s una afirmaci de la potncia individualitzadora de la vida. Finalment, la comuni de lamor entre dos ssers que aposten per la vida representada per lanhel dun fill, desprs de nombroses adversitats, acaben aconseguint lobjectiu. No interessa com aquesta vida progressa posteriorment, noms es vol deixar constncia de lassoliment dun desig per una voluntat individual. La narraci ja comena amb uns parmetres esttics ben diferenciats de la resta: la presentaci de la dona es fa en un crepuscle vespral que s contrariat per una figura que podria molt ben ser un ideal parnassi. La dona camina serena, reposada, amb una majestat solemnial, com una deessa camperola. Son bust, rublert de saba, trontollava suaument, amb un ritme sever ple dharmonia. Ella s, davant del crepuscle, un focus de llum vital i dharmonia csmica. En el marc de la misria humana concretada per lenveja, ella presenta uns atributs nobles divori, que contrasten amb els elements foscos de la natura i dels seus habitants. La idea de la fertilitat della safegeix a la fertilitat de la natura representada per lhortet. I la dona esdev la flor frtil de la terra en calma. Aix, per, s la imatge exterior que amaga lesterilitat que ha omplert les altres narracions. El desig de vncer aquesta esterilitat personal i csmica s el que crea el conflicte narratiu. I el conflicte s condut per una figura femenina que unifica totes les dones anteriors: la bellesa productiva dels personatges sotmesos al domini dels altres i el corsecament interior per una tara que no depn della mateixa. Lobsessi aqu s present tamb, per en el sentit positiu dobsedir-se per afirmar la vida. La impossibilitat daconseguir la fecundaci durant deu anys, permet que la tristesa sapoderi del matrimoni i el faci perillar. Per lenveja prpia de les embarassades s el smbol de la concepci i el mn solar anticipat al principi de la narraci culmina amb la materialitzaci duna nova vida. Les magranes es presenten en un llit dOlot, ben diferenciat del dAgonia. s curis que sigui el mateix tipus de llit que en una narraci s lespai de mort i, en laltra, lespai de la vida futura. El ritual de presentar el marit les magranes s una celebraci de la comuni amb la terra. Vctor Catal acaba el volum amb lafirmaci duna possibilitat dalegria i comuni amb un individu que seleva per sobre de la matria negativa a travs del mn emotiu. Per aquesta vida tamb s manifestada sense una explicaci clara: ella mateixa s fruit del misteri que genera el mn de les ombres.

Ombres.
Ombres, estableix definitivament que el mn de les ombres inexplicables s el que domina. Lencapalament daquesta narraci s molt af al dEnveja: el mn clar de labril s alegre i no hi ha rastres dinestabilitat meteorolgica, labril s el paradigma de la fertilitat de la natura, el mn animal representat per les gallines s sotms a lharmonia camperola. Per, de sobte, la figura espellingada de la Maneleta darrere de la vaca trenca lequilibri. La descomposici del personatge descomposa lharmonia del mn. Els moviments forassenyats del ball de la dona sn una representaci externa de la follia que pateix. El tema torna a ser propici al naturalisme, per el tractament shi oposar radicalment. La presentaci inicial de la protagonista i del seu conflicte anterior provoca un joc dexpectatives en el lector per saber els motius daquella situaci. I Vctor Catal juga amb el trencament daquestes causes per trencar les tcniques naturalistes i abocar el lector a lafirmaci del Dest sense explicaci possible. En tot cas, la narraci es construeix a partir de la retrospecci en la vida de la noia. La Maneleta i la Rita eren dues cosines unides per lamor i lemblema de dos models de bellesa. La Maneleta es troba ms prxima al tpic decadentista de blancor malaltissa. El trencament de la seva uni amorosa es produeix amb el matrimoni dambdues. I a partir daqu comena el procs de degeneraci de la Maneleta.

La bellesa esttica es destrueix, lharmonia interior desapareix, el sentiment maternal saigualeix, i les causes de tot plegat queden endreades a les golfes del Fat. Sinsinua que el marit la pega i se sap que aquest home s un perdulari amb una vida misteriosa, per tot plegat no serveix al narrador per explicitar la causa de la follia. Al contrari, tots els recursos sn posats a fi de desdibuixar cap motiu lgic que expliqui el procs dembogiment. I fins i tot el metge, figura naturalista per excellncia, s lencarregat destampar que no hi ha ni explicaci ni soluci possibles. El narrador agafa tots els tpics que havia utilitzat Narcs Oller, a la Bogeria, i els capgira en virtut duna tesi final sobre la fatalitat. I la tesi final no la posa en boca seva. La citaci s de Madame Sverine lescriptora liberal, defensora dels humils i propugnadora de la justcia social, i hi exposa que els Enigmes no sn explicables racionalment i que dominen el mn. El mn interior, segons Sverine, s inabordable i molt potent en lunivers dels humils, que no tenen prou voluntat ni recursos per portar la crrega daquest misteri. La dimensi universal daquesta mxima se subratlla amb lapellaci a les Ernnies: la figura de la mitologia grega associada a la venjana, que compta amb una llarga tradici literria que va dsquil, passant per Dante i Leconte de Lisle, fins a Sartre serveix per afirmar que el Dest fatal domina el mn universal i que lEnigma sinstalla a linterior dels homes. Vctor Catal, doncs, abandona la narraci dramtica sobre el cas de la Maneleta i assumeix una tesi que serveix com a uni ideolgica i temtica de tots els drames. Curiosament, per, en aquesta narraci no hi ha cap mort: segurament tot el tramat narratiu s una preparaci per al clmax teric que quedaria aigualit si hagus de competir amb una catarsi narrativa amb la presncia de la mort. El mn de les ombres s inabolible i indesxifrable, i perviu al subsl de qualsevol societat o individu.

La unitat de Drames rurals. Els Drames rurals sn concebuts amb la idea dunitat. Aquesta unitat prov de la

temtica rural de les narracions (totes es desenvolupen en aquest mbit tret dExplosi, que se situa en un context urb). Tot i aquesta unitat temtica, que condiciona lestructura del volum, podem veure-hi diferncies de composici entre les narracions en les tcniques narratives emprades: el pes diferent de lomniscincia narrativa, ls divers del discurs dels personatges, lequilibri diferenciat entre la descripci detallada de la natura, i el protagonisme divers del mn femen i mascul, entre daltres. Tot i les diferncies, en el prleg del llibre ja queda clar que es vol la unitat dun tema que uneixi la diversitat de les narracions: un llibre de les coses que passen amb el buf del Dest. Certament, el pes del dest trgic lliga totes les narracions. I es tracta dun dest csmic que aixafa tots els personatges, tots els homes i les dones del mn. Els camins de la salvaci a travs de lamor (amb el seu profund component emotiu), de lespiritualitzaci dolorosa, estan barrats en aquest quadre de la misria humana que ens pinta Vctor Catal. Si la fatalitat s un nus que lliga la diversitat de les narracions, tamb ho s la presncia del seu desenlla: la mort. Noms Ombres i Enveja sescapen de la presncia de la mort. La mort fsica s la representaci de la impossibilitat de superar el dest. El cromatisme negrs tamb s un punt de coincidncia entre les narracions. La foscor s representada per les ombres que sn presents en quasi totes les narracions. El cant fosc de lexistncia humana t una concreci en lombra com a smbol dall inevitable que ens condueix a labisme de la mort fsica i emotiva. Quant a la manera de narrar, les histries es concreten en una estratgia narrativa dominada per la sntesi: la narraci sumarial o les ellipsis temporals en serien un

exemple. I tamb el recurs compartit i repartit en les histries de la descripci de la fesomia dels personatges. El mn cantellut i aspre que es representa es reparteix en tots els drames i atorga al volum un aspecte unitari de la diversitat.

La llengua.
La llengua que ha de plasmar el mn creat per Vctor Catal s una llengua fortament arrelada a la terra; una llengua que estigui lligada a la realitat que sobserva i a la vida que es presenta. Aquesta uni entre art i vida ens porta a parlar duna certa espontanetat en ls de la llengua per part de la nostra autora i a una vinculaci prxima a Joan Maragall. La recerca de la tensi dramtica en les trames de les narracions sacompanya duna expressivitat lingstica potenciada en el lxic i en els girs populars. Cal dir que la seva llengua incorpora impureses, per tamb fa una aposta per una llengua literria que estticament estigui en consonncia amb la llengua viva dels personatges que crea. Sallunya de lacademicisme que limita les formes expressives de la llengua viva. No li preocupa massa dutilitzar paraules amb grafia arcaica, si pensa que aix li ofereix un mats semntic: la diferncia entre chor i cor, diu, evita la confusi entre el conjunt i la vscera. La concepci orgnica de la llengua i la necessitat de lligar-la amb la vida particular i collectiva queda reflectida en una afirmaci seva: A Catalunya cada dia es moren paraules. Segurament daqu prov la seva atenci al lxic. Vctor Catal utilitza la paraula com a element catalitzador dun imaginari i pretn mantenir els mots en vida per a un pas en transici social. No s estrany el seu inters pel dialectalisme. Una mostra clara daquest inters per la paraula, la tenim en les verbalitzacions com tufejava, marmotejar, vergassejar, batzegar i una infinitud ms. Els verbs sempre solen estar acompanyats dimatges que sadiuen amb la descripci dels carcters i les escenes. Tamb para molta atenci a ladjectivaci: carminosa, folllona, encadarnada o contrapuntats. Alguns dels adjectius impliquen la coneixena dun mn o duns gremis que tenen uns argots propis. Per al lector actual, aquest patrimoni lingstic i estilstic ajuda a entendre la concepci dun mn que ja ha desaparegut i que aleshores era molt viu. Fonticament es potencia tamb la rudesa sonora de lidioma i es valora la sonoritat de la llengua. Per a lautora la llengua no est acabada sense la seva prosdia i aquesta oralitat s perceptible no noms en el discurs sin tamb en la narraci omniscient. Per aquesta ra el narrador sempre s molt a prop estilsticament dels personatges, fins i tot en ls dels diminutius que manifesten una actitud de llstima cap a ells. Certament, Vctor Catal no s una autora refinada i artificiosa, ni tan sols sintcticament, per s s una escriptora honesta literriament i estilsticament.

Sha de tenir en compte:

El tractament dels carcters primitius representa una novetat respecte la literatura anterior. Supera el pintoresquisme i el costumisme. Vctor Catal es proposa captar la vida interior dels personatges i del paisatge i potencia la dimensi simblica de la realitat. Els seus drames se situen en letapa establerta del modernisme (1900-1911). La confrontaci de la humanitat amb una natura primitiva s leix de les tragdies que pinta lautora de lEscala. Pensadors europeus com Nietzche, Schopenhauer, Spencer i Verga, que influencien el modernisme catal, tamb pesen en determinades orientacions esttiques de Vctor Catal, per no per aix deixa la seva independncia literria.

Una determinada visi de la realitat rural i dels seus components permeten parlar de ruralisme en referir-nos a lobra de lautora. El marc natural mai no s decorativista i Vctor Catal es proposa una intervenci sobre la realitat com a reacci antidecadentista. En Met de les Conques proporciona una cosmogonia del mal. El dualisme s el procediment bsic per a la concepci dels personatges i la plasmaci de la natura. El xoc entre lelement sagrat i el sacrleg presenta contactes amb les escoles simbolistes europees. Es potencia la idea del fat com a regidor mxim dels destins humans. Les animalitzacions sn un procediment per evidenciar una situaci de deshumanitzaci. El parads de la infantesa s abolit. Els personatges viuen en un allament social que prov, entre daltres motius, de les mancances emotives. Tamb les mancances intellectuals afavoreixen una vida sense conscincia. El primitivisme s una caracterstica compartida per molts personatges. El contacte dels personatges amb la seva terrenalitat s un smbol de la manca de voluntat de domini de la realitat vital. I la realitat exterior es presenta com a entitat ignota i misteriosa. La nit s un espai de foscor vital que explicita el domini del maligne i la manca dindividualitat. La multitud serveix per simbolitzar la potncia destructora de la natura. La multitud tamb expressa el pauperisme social i espiritual de la massa. La massa representa el no-jo modernista. Els trets exteriors daquesta multitud sn monstruosos. Les tares fsiques o psicolgiques dels personatges i les seves baixes passions sn tractats de manera simblica i aix representa una superaci de les aportacions naturalistes. La irrupci violenta del sexe s una manifestaci ms de la matria negativa que ven lideal dharmonia esttica. Lideal femen burgs s abolit i, tamb, la negativitat de lignot. El vitalisme s venut per la fora del dest fatal. El primitivisme dels personatges se suma al primitivisme del paisatge i aboca el mn a un situaci sense sortida. I el mn tamb s una lluita entre la dimensi masculina i la femenina. El pastor dels drames actua com una contrafigura salvatge del pastor harmnic de Solitud. La lluita entre lhome salvatge i lhome productiu s el motor narratiu. Els personatges negatius solen anar acompanyats danimals que actuen com un apndix del seu carcter. La vellesa dels personatges potencia la seva solitud i la idea de la improductivitat total, de manera que sn una nosa per a la societat. El concepte de la famlia com a representaci del sistema social s destrut. Latzar, el secret i la intervenci de lhome anihilen la possibilitat duna vida equilibrada racionalment i emotiva. El tremendisme del fullet s propulsat a una dimensi simblica desconeguda fins al moment. Vctor Catal fa evolucionar els gneres del segle XIX. Els dos drames que no savenen amb el conjunt, Explosi i Envenja, tamb presenten la visi trgica de lexistncia. El mn urb incorpora, com el mn rural, la inconscincia i el desig maternal implica dolor interior. Amb tot, Enveja ofereix una mica de llum en la concepci global duna realitat negativa.

La bogeria a Ombres s tractada de manera radicalment diferent de com ho feia el naturalisme. La convicci ideolgica de Vctor Catal sobre el domini absolut del misteri fa que construeixi una autntica teoria sobre el mn de les ombres, dels Enigmes, que sinstallen a linterior de lhome. Els Drames rurals parteixen duna pretensi dunitat temtica i estructural. La diversitat entre ells prov de ls de diverses tcniques literries: lomniscincia narrativa, el dileg dramtic, la descripci detallada i lellipsi narrativa, entre daltres. El cromatisme s un element que serveix per establir connexions internes entre les narracions. La voluntat sinttica de lautora es reflecteix en la brevetat de les narracions i en les descripcions dels personatges. Per tal de reflectir el mn exposat, el narrador utilitza una llengua cantelluda i aspra que sadiu amb el tpic de la llengua mascla. La vinculaci entre literatura i vida explica ls duna llengua espontnia i fortament lligada al substrat popular. La llengua mostra una concepci orgnica del mn. La llengua sallunya dels purismes academicistes i es concreta en la utilitzaci dun lxic molt atent a les potencialitats semntiques. Daqu que sen valori la sonoritat i les caracterstiques fontiques. La llengua de Vctor Catal s un patrimoni impagable en el context empobrit actual del nostre pas.