llorenç villalonga

l’autor més important de la narrativa mallorquina del segle XX, nascut el 1897 i
mort el 1989.va estudiar medicina i es va especialitzar en psiquiatria, ja que volia
apropar-se a l’ésser humà. El seu germà forma una biblioteca amb diversos tipus
de llibres, molts d’aquests en francàs fent que ell el preferixca per damunt del
castellà, Era un home amb molta cultura i per això es creía superior a la resta.

Als 9 anys va sofrir una crisi de salut, i això causa uns records de la seva infància
que reflecteix en la seva obra Les fures.
Estudia els primers anys a Barcelona però mostra poc interés pel català i el
catalanisme. El seu somni era arribar a ser un autor francès i per tant, critica els
catalans. A més escriu amb castellà obres com Botons però sofrirà el fracàs com
a novel·lista castellà després d’escriure Bearn.
Col·laborar amb la premsa el 1924,critica el catalanisme i defensa l’arquitectura.

L’any 36 es va afiliar a la falange ja que cercava l’ordre que no hi havia a la

república. Durant la guerra anà a Binissalem i es reconcilià amb Mallorca, la qual
abans menyspreava. Després patirà un canvi ideològic amb caire liberal, per tant
els seus personatges seran liberals. Escriurà Bearn

obra ens trobarem la idealització dels seus orígens familiars, la crítica a les
classes altes de l’illa i la defensa del liberalisme proeuropeu.

Ortega i gasset. deshumanització de l’art i la voluntat de fer un art aristocràtic, és

a dir, només pels privilegiats.
-Gide aquest el pren com un autor que defensa la seves idees per damunt de la
societat.
-Anatole France mites cultura franc.
-Marcel Proust del qual agafa personatges però que empra de forma diferent.
Ells dos ho fan a través d’una representació subtil d’una cultura molt refinada
i la capacitat de reviure a través del record, però Proust ho fa de manera
detallada i Villalonga només escriu el que és essencial.
També:
- Critica l’escola mallorquina, perquè diu que és intel·lectualment pobra
- I defensa la literatura francesa del principi del segle XX ja que comporta un
retorn al classicisme.

Gèneres; periodisme, en poesia, en narrativa curta (fent historietes on la

descripció és essencial) i durant els anys 30 en alguns drames escrits, dels més
populars trobam Els Desbarats que són històries curtes i humorístiques.
Novel·la gènere principal.

Mort de dama novel·la en català 1931. Sàtira on crítica burgesia mallorquina i fa

història cultura i la societat de la illa.
Fa un retrat parcial de Mallorca, la real n’és eliminada.
- Fa un distinció entre dos mons, el de l’aristocràcia, que ve representat pel barri
antici el dels estrangers, que ve representat pel terreno.
- L’espai de la novel·la és simbòlic, al barri antic hi trobam la manca de vitalitat i
silenci i al terreno hi trobam costums estranys.
En quant al TEMPS:
- Apareixen el passat i el futur, el present no interesa.
En quant als PERSONATGES:
- Els personatges de la novel·la són simples i arquetípics però podem destacar-ne
dos de complexos: Dona Obdúlia i Aina Cohen.
- Tots els personatges giren entorn Dona Obdúlia
Finalment, també trobam ALTRES característiques:
- La seva intenció és propera a la de la novel·la de costums, per tant ens trobam
amb moltes descripcions de personatges i mons.
- A diferència de la novel·la convencional, no hi ha causes i efectes, és una
novel·la estàtica.
- Té elements teatrals i no tant narratius.
- I finalment fa un ús continu de la ironía, molt típica de Villalonga.

Bearn Refexió de la seva vida i crítica a la clase alta.

vida de l’aristocràcia rural de l’illa del segle XIX, des del punt de vista de Joan
Mayol, un
capellà que comença a escriure els seus records després de la mort dels darrers
membres
de la família Bearn.

Don Toni de Bearn , Villalonga l’empra per reflectir el seu pensament i les seves
vivènces, ja que és com si fós el seu alter ego. Per tant, entre ells dos hi ha
semblances i paral·lelismes biogràfics. És un personatge de característiques
contradictòries i no ens l’acaba de definir bé, a vegades apareix com a bo i a
vegades com a dolent.
- Don Joan, que es capellà, és un personatge d’idees contràries a Don Toni, per
tant Villalonga l’empra per criticar aquesta actitud d’idees exclusivistes.
-Maria Antònia de Bearn és el personatge més simple i que empra per presentar
un determinat model de l’aristocràcia que es basa en el saber estar. A més
representa la raó i l’amor costum.
- Xima amb la que presenta el relativisme entre el bé i el mal, per Don Toni ella és
el dimoni ja que pensa que la seva bellesa és malícia, però Villalonga el presenta
com a tret positiu.

Isabel Clara Simó

Naix al 1943-2020
Membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
El 1978 inicia la seva trajectòria literària amb la concessió del Premi Víctor Català, amb
el recull És quan miro que hi veig clar (1979), en el qual ja es pot entreveure el camí que
seguirà la producció de ficció de l'autora: una literatura d'ulls cap enfora

principalment de narrativa però també de poesia, teatre, assaig, guions radiofònics i

televisius, prosa memorialística i traducció; a més dels articles publicats en premsa.

En les seves novel·les, igual com en els contes, Isabel-Clara Simó vol retratar les
diferents facetes de la "comèdia humana". La seva novel·lística recrea personatges
complexos que mantenen relacions conflictives i que l'autora presenta en relats ben
estructurats i amb un acurat treball de llenguatge. Destaquen, entre d'altres, Júlia
(1983),fets històrics de la Revolució del «Petroli» a l'Alcoi de finals del segle XIX;

més de la seva reeixida carrera com a narradora cal destacar també la seva tasca
periodística, iniciada amb els primers articles a Canigó i ampliada a partir de 1999 a la
columna diària "De Fil de Vint", del diari Avui. Isabel-Clara Simó hi desenvolupa un
articulisme compromès, combatiu i amb un fil d'ironia, que aconsegueix fidelitzar a un
gran nombre de lectors.
És autora, entre altres, dels assajos Sobre el nacionalisme (2000), on dialoga sobre la
identitat catalana en l'actualitat;

Tant en el seu vessant de periodista com en el d'escriptora i de personatge públic –amb

aparicions freqüents en tertúlies a la ràdio i a la televisió– Isabel-Clara Simó ha
mantingut sempre un ferm compromís amb la seva condició de dona d'esquerres i amb
la defensa de les llibertats individuals i col·lectives