Català - Literatura

─────・El Modernisme (finals de XIX-mitjans de XX)

La societat catalana pateix grans canvis degut a la Revolució Industrial com per exemple, Barcelona
esdevenint (convertint en) una gran ciutat i l’aparició de la burgesia catalana i la classe obrera.
D’aquests canvis sorgeixen el Modernisme (moviment cultural que vol canviar la societat a través de
l’art), la idea de crear un país autònom i reivindicacions revolucionàries (socialisme i l'anarquisme).

Al 1812, un grup d’intel·lectuals volien transformar la societat a través de l’art i posar-la al dia o situar-la
a nivell europeu. El lema va ser joventut, progrés i innovació.

El període modernista va començar al 1892 on es va organitzar la primera festa modernista a Sitges fins
al 1911 amb la mort de Joan Maragall. Van haver-hi festes modernistes a Sitges, tertúlies com “Els
Quatre Gats” i la publicació de la revista Avenç.

Hi va haver persones importants de l'època com per exemple Gaudí i Puig-i-Cadafalch que van introduir
l’arquitectura; Ramon Casas, la pintura; Enric Morera, la música; i Josep Llimona l’escultura.

El modernisme estava en favor d’altres moviments culturals d’Europa del XIX com el Romanticisme, que
eren atrets per la imaginació i el misteri, i rebutjava la ideologia del Realisme.

Els Modernistes eren joves que volien ser artistes i duïen una vida bohèmia i eren insatisfets amb la
societat i la volien rebutjar, per això es van rebel·lar contra els seus pares (burgesia) i el Noucentisme.
Aquests tenien dos tipus d'ideologies:
- Regeneracionista: constava de transformar la societat a través de l’art i la cultura
- Esteticista: transformar l’art com el refugi i la religió de la societat

─────・Joan Maragall (1860-1911)

Venia d’una família burgesa que es dedicava a la indústria tèxtil, però es rebel·la i estudia dret. Va
treballar al “Diari de Barcelona” i col·labora a la revista L’Avenç on publica “Poesies”, el seu primer llibre.

En la teoria de la paraula viva l’artista ha de contemplar la realitat i esperar aquell moment

d’inspiració on una veu sobrenatural li dicta les paraules del poema. Les paraules són pures i un cop
escrites no poden tenir-se perquè perdrien espontaneïtat. El poeta ha de dir les coses tal com ragen de
forma senzilla i directe i sense retòrica. La poesia té un to optimista i exalta la natura i la vida, els dos
temes principals. Aquesta teoria es pot trobar als llibres “Elogi de la paraula” i “Elogi de la poesia”.
(Altres obres: “Poesies”, “Visions i cants”, “Seqüències”)

Maragall veu la natura com la casa de Déu i vol transmetre aquesta gran emoció.

En “La vaca cega” es pot veure la teoria de la paraula viva on Joan Maragall s’inspira en fixar-se en una
vaca que té un caminor estrany. Amb aquest anècdota, s’inspira. La ceguesa de la vaca té un sentit més
profund: simbolitza els artistes modernistes i l’individu aïllat i incomprès, però capaç de revelar el misteri
profund de les coses.

─────・Víctor Català/Caterina Albert (1869-1966)

Caterina Albert venia d’una família de terratinents i era autodidacta (gairebé no va anar a l’escola). Al
1898 guanya els Jocs Florals amb “La infanticida” (confessió d’una mare que mata el seu fill), cosa que
va ser un escàndol perquè dones com autors era mal vist. Per això decideix posar un pseudònim (Víctor
Català) per la seva gran novel·la “Solitud” (1904-1905) a la revista Joventut.
[Solitud]
Té 8 capítols independents i són visions fragmentades de la realitat lligades a l’itinerari vital de la
protagonista Mila. Parla del conflicte interior d’una dona enmig d’un entorn físic i social opressor. Se sent
molt insatisfeta en la vida, però lliutarà per superar-la encara, per això li suposa marginació social i
solitud. És ric en imatges i recursos literaris, utilitza una llengua viva (expressiva però complexa i té una
gran força lídica) i el llenguatge intenta copsar les emocions.

Mila és una noia emotiva i amable. Coneix el pastor que l’ajuda a trobar la seva identitat, per això se
situa al bell mig de la lluita entre el pastor i Ànima.
Maties és el marit de Mila que aconsegueix feina d’ermità a les muntanyes, però es passa les nits bevent
i jugant al bar amb l’Ànima.
Gaietà és un pastor tendre i bo. Simbolitza el bondat i la saviesa de la natura mentre que Ànima, un
caçador furtiu amagat, simbolitza el mal i la violència.

Maties assassina Gaietà i viola Mila que era el punt d’inflexió. La voluntat de Mila s’imposa a la
fatalitat del destí. Com a conseqüència, Mila abandona el seu marit i torna a la Terra Baixa. És un acte
heroic perquè trobarà la llibertat però abraçarà la solitud i la maduresa.

─────・Teatre Modernista

El teatre era una plataforma ideal des de la qual podien difondre les seves idees d’art total (literatura,
dansa, música, escenografia).

[Teatre Regeneracionista/d’idees]
Canviava la manera de pensar dels ciutadans. Henrik Ibsen (dramaturg noruec) va influenciar la
societat amb “Un enemic del poble” que parla d’un individu portador de la veritat que vol transformar la
societat ignorant, però se sent ignorat i marginat perquè la societat no accepta el canvi.
Joan Puig i Ferrater escriu “Aigües encantades” on passa el mateix.

[Teatre Simbolista]
Tenia una finalitat estètica i eren partidaris de l’art per l’art (aspiraven a què totes les arts
intervinguessin en el teatre) i volien crear una atmosfera suggeridora i simbòlica. Adrià Gual i Santiago
Rusiñol crea una correspondència entre el món físic i el món interior de l’home.

─────・Santiago Rusiñol (1861-1931)

És el dramaturg més important del modernisme. Venia d’una família burgesa que es dedicava al tèxtil.
Vivia amb el seu avi que vol que continuï el negoci familiar, però ell vol ser artista, causant un conflicte
familiar que l’obsesiona tota la vida i l’expressa en les seves obres.

1898 es casa, però el matrimoni no funciona i marxa a viure a París (10 anys) i esdevé artista bohemi.
Després va a Catalunya on organitza les festes modernistes, freqüenta les tertúlies “Els Quatre Gats” i
col·labora amb la revista “Avenç”

[Teatre de Rusiñol]
Les seves primeres obres són de caràcter simbolista. Defensen que la societat ha de mantenir-se a fora
de les qüestions materials, però el rebuig de la gent a aquestes idees comporta l’enfrontament entre
l’artista i la societat, com per exemple a “L’alegria que passa” on el ‘clown’ va contra l’alcalde.

Les seves últimes obres s’acosten més a la realitat de l’època amd escenaris més propers al públic,
personatges més reals i temes més actuals com en “L’hèroe” on denúncia les guerres de Cuba i Filipines.
─────・L’Auca del Senyor Esteve (1917)

És una comèdia molt coneguda a la qual presenten escenes de la vida quotidiana amb la finalitat de
retratar a un grup social. Presenta amb humor i ironia als costums de la burgesia catalana.

Parla d’una família de comerciants de vetesifils del barri de la Ribera que al llarg de 4 generacions ha
fundat i ampliat el negoci de la tenda, però l’hereu vol ser artista i provoca una crisi familiar (Ramonet
trenca la tradició familiar).

Al final de l’obra, hi ha una reconciliació entre l’artista (dimensió espiritual) i la societat (ajut
econòmic) i hi ha un pacte entre la vella burgesia i joves artistes modernistes.

─────・L’Escola Mallorquina (1900-1936)

En aquest segle, van assumir els ideals de la Renaixença a les illes Balears. Miquel Costa i Llobera i
Joan Alcover van implantar-hi els objectius de la Renaixença que va acabar constituint L’Escola
Mallorquina.

Segueix els models d’autors clàssics llatins i romàntics francesos i italians; protagonitza la natura,
utilitzant-lo per projectar les vivències i els sentiments; utilitza un to expressiu però mesurat; valora
l’aspecte formal i la musicalitat.

[Miquel Costa i Llobera] (1854-1922)

Va ser un dels impulsors de la Renaixença a les illes Balears. Va néixer a Pollença al 1854. L’influència del
seu oncle li va fer descobrir els clàssics llatins. A Mallorca publica “Poesies” (1885). Es va traslladar a
Roma on va ser sacerdot. Influït per les formes clàssiques llatines, va adaptar-les a la poesia en llengua
catalana i publica “Horacianes” (1906). “El pi de Formentor” uneix la perfecció formal i exaltació de la
seva joventut (l’equilibri i l’apassionament romàntic).

[Joan Alcover] (1854-1926)

És l’autor de “La Balanguera” (himne de Mallorca). Va néixer a Palma al 1854 i va estudiar Dret a
Barcelona. 1893 va ser elegit diputat a les Corts i s’acostà al catalanisme polític. Va deixar el castellà i
va emprar només el català per expressar els seus sentiments més íntims. “Cap al tard” (1909) recull
elegies intimistes i dramàtiques, evocacions nostàlgiques de la infantesa i joventut i cançons a la
bellesa de la natura.

La pèrdua de la dona i dels fills d’Alcover es reflecteix en el poema “Desolació”. Compara amb un arbre
ple de vida, però de cop el parteixen i li arrenquen les branques.

[Bartomeu Rosselló-Pòrcel] (1913-1938)

Va néixer a Palma 1913 en una família modesta. Es va fer professor i es va traslladar a Madrid per
preparar el doctorat. Allí va conèixer Federico García Lorca i altres poetes que van influir les seves obres
“Nou poemes” (1933) “Quadern de sonets” (1934).

Rosselló-Pòrcel es considera el primer poeta que renova L’Escola Mallorquina. El poeta, allistat a l’exèrcit,
però malalt de tuberculosi, evoca Mallorca amb una gran enyorança. “A Mallorca, durant la guerra civil”
acaba amb una declaració d’amor i d’unió entre Mallorca i el poeta.

─────・La novel·la modernista

Representa el xoc emocional que l’artista sent quan entre en contacte amb la realitat. No es limita a
observar i copiar la realitat (realisme), però ha de percebre l’altre cara de la realitat.

“Els sots feréstecs” (1901) de Raimon Caselles va ser la primera novel·la modernista. El protagonista
s’anomena Mossen Llatzer, un capellà idealista que s’enfronta als habitants de Montmany perquè no
volien reconstruir l’Església. Quan comença a imposar la seva voluntat, apareix una vella prostituta que
inicia la revolta contra ell i mora sense veure la Reconstrucció.

Es caracteritza amb un llenguatge colpidor i estrany; visions subjectives i diverses; i personatges

singulars i simbolitzen forces ocultes de l’esperit i la natura (el bé i el mal).

Novel·la rural: passa a la natura, fora de la ciutat

Novel·la simbòlica: els elements que hi apareixen esdevenen símbols de l’enfrontament entre l’individu i
l’entorn sempre hostil i l’artista s’hi ha d'afrontar.