EDUARD ESCALANTE I MATEU

La biografia d'Eduard Escalante i Mateu (Canyamelar, Valncia 1834-1895). Autor

teatral. Orfe de mare quan nasqu, el seu pare va ser desterrat, com a liberal, amb
l'editor Mari Cabrerizo, desprs dels successos de 1835, que produren la dimissi
del comte d'Almodvar. Mort el pare el 1839, Escalante qued a crrec d'uns
familiars. Estudi dibuix en la societat El Liceo i, a partir de 1847 enceta el treball
com a pintor de ventalls. Desprs d'una breu estana a Madrid, collabora amb
composicions potiques en peridics d'Alacant com El Iris i La Palma, i els de
Valncia La flauta El Rehilete i El Rub. En aquella poca escrigu un drama,
Raquel.
El 1855 escrigu dos miracles de sant Vicent: La vanitat castigada i La muda. El
1861 es don a conixer com a sainetista, amb la pea Deu, dinou i noranta, al qual
continuaren fins a quaranta-set, que en la seva majoria aconseguiren un gran xit
de pblic: La satreseta, Qu no ser, Un grapaet i prou, La process per ma casa, El
bou, La mula i l'ngel bobo, A la vora d'un sequiol, Una nit en la Glorieta, Als lladres,
Una sogra de castanyola, Les xiques de l'entresuelo, Tres forasters de Madrid, Les
criaes, Les coentes, L'herncia del rei Bonet, Trapatroles, etc.

TEATRE D'ESCALANTE
El teatre d'Escalante, en l'aspecte lingstic, s un mostrari molt variat de la situaci
idiomtica de la ciutat de Valncia, sobretot en els barris populars, en la segona
meitat del segle XIX. La temtica gira sobre eixos ambients i personatges, tipificats:
l'avar, el vell verd, la presumida, la xica honesta i discreta, el guapo, etc. En les
seves obres es pot advertir la ideologia popularista i liberal de l'autor, aix com unes
difuses posicions davant qestions idiomtiques que serien les prpies posicions del
pblic al qual anaven destinats els sainets. A ms de les nombroses edicions soltes
dels seus sainets, fetes en vida de l'autor, a Valncia el 1894, s'edit una Collecci
completa de Obras dramticas seves.

LLENGUA I SOCIETAT
Els sainetistes d'Escalante presenten actituds lingstiques interessants: els
personatges de les classes baixes parlen valenci, mentre que els forasters, els
burgesos o tot aquell que vol ascendir socialment o aparenar ms riquesa i
educaci paren castell. Per Escalante encara que crtica la coentor d'aquestes
actituds sociolingistques, l'autor no critica mai l'ordre establit.

CONTEXT HISTRIC
El context histric i els principals esdeveniments de l'poca en la que va viure
Eduard Escalante, Espanya es caracteritza en aquesta poca pel rpid creixement
de la poblaci que, en canvi no s tan fort com a la resta d'Europa. No es produeix
cap creixement econmic ni industrial. Les niques regions en les que es va
apreciar alguna cosa de l'industrialitzaci s a Catalunya i el Pais Vasc. El auge de la
burgesia va ser ms tard i continua la lluita entre les dos Espanyes: La Espanya
burgesa i innovadora i la Espanya tradicionalista, oposa a tota reforma. En el any
1879, Pablo Iglesias funda el Partido Socialista Obrero Espanyol (PSOE). Per aquella
poca la situaci poltica era molt complicada. Fins l'any 1868 la poltica va
respondre a un signe lliberal moderat. En aquest any es va produir una Revoluci, la
Gloriosa, darrere la qual Isabel qued destronada i en la que guanya la burgesia
progressista. Posteriorment es proclama en 1869 una Constituci que proclama
amplies llibertats com la llibertat d'expressi, la llibertat de premsa, la llibertat de
culte... A pesar de tot no va trobar una frmula estable de govern ja que es va
produir una forta reacci del sector tradicionalista. A va donar lloc a la tercera
guerra carlista. En l'any 1875 la Restauraci de la monarquia tanca aquesta poca.
En el govern es alternen els partits dinstics: Els conservadors i els progressistes. A
principis del segle XIX, el periodisme va alcanar un extraordinari
desenvolupament. Amb ell naix el costumisme, que recrea tipus humans, encara
que frena, a voltes, el desenvolupament de la novella. Molts autors van cultivar
aquest gnere, molt assolint conservador i aferrat a lo quotidi.

CONTEXT SOCIOCULTURAL
El context sociocultural s la Renaixena. Es va iniciar amb el nom de Renaixena es
designa un moviment d'ample abast, essencialment cultural i literari, per tamb de
conscienciaci poltica, que sorgeix cap a 1830 i que t com a component bsic el
descobriment de la cultura i la societat catalana com un fet diferencial important
que cal potenciar de diverses maneres .
Aquest moviment es va produir i va evolucionar a Catalunya al mateix temps que el
Romanticisme. Cal tenir present, per, que l'impuls inicial de la Renaixena no va
sorgir del Romanticisme encara que sense dubte va afavorir-la, ni es tracta d'un
fenomen que acabi amb la crisi del moviment ja que el fenomen renaixentista, en
tant que redreador de la cultura catalana, va ser l'iniciador d'un procs de
normalitzaci que serv de base a moviments i tendncies posteriors.
Per b que en el marc de la Renaixena es puguin matisar diverses opcions culturals
i poltiques i situar tendncies literries diferents, aquest nom les engloba totes
perqu els objectius mnims sn comuns.
Encara que s difcil establir amb precisi les etapes del moviment, les dades que
figuren a continuaci poden servir com a punt de partida i element de consulta
rpida en qualsevol moment.
Els fets que ocorren en la tendncia literria del romanticisme son "La Ptria"
(1833) de B. C. Aribau es considera el punt de partida del moviment.
Predomini gaireb exclusiu de la poesia sobre els altres gneres.
J. Rubi i Ors (Lo Gayt del Llobregat) publica el 1841 un recull de poesies amb un
prleg que es considera el manifest de la Renaixena. Dispersi d'iniciatives.
La consolidaci del romanticisme dona lloc al realisme en aquest s'inclouen els Jocs
Florals, instituts el 1859 donen cohesi al moviment i serveixen de punt de trobada
i de plataforma per a donar a conixer els escriptors.
S'inicien els intents de normalitzaci de la llengua, encara que la unificaci de
criteris no s'aconseguir durant la Renaixena.
Comencen a diversificar-se els gneres literaris.
La plenitud del romanticisme com a realisme dona lloc al naturalisme, malgrat les
dificultats de publicaci, cada vegada sn ms abundants les edicions en catal.
Importncia de la premsa peridica en la divulgaci de la literatura, sobretot de
l'anomenat costumisme.
Comencen la seva producci literria els escriptors ms importants del moviment:
Jacint Verdaguer, ngel Guimer i Narcs Oller
La plenitud i crisi (1890) del realisme i naturalisme. Encara que la producci de
molts escriptors de la Renaixena s'allargar fins ben entrat el segle XX, l'aparici
del modernisme l'any 1892 suposa el triomf d'una nova concepci i valoraci del
paper de l'escriptor i de l'obra literria.
El problema lingstic de la llengua literria: L'escriptor i el problema de la llengua.
Els intents de normalitzaci.
Algunes de les causes que dificultaven la decisi de dedicar-se a la literatura
catalana han estat ja exposades; seria interessant, per, de veure algun exemple
que illustrs de directament la situaci a l'poca. Narcs Oller, el novellista ms
conegut de la Renaixena, que comen escrivint en castell i desprs ho fu en
catal, ens explica en la seva obra Memries literries. Histria dels meus llibres, un
seguit de fets i reflexions sobre la seva evoluci literria.
El teatre de la renaixena te les segents caracterstiques: Diverses formes, drama
romntic, melodrama. Temtica d'impersonal scunet i entrems, es passa a
personalitzaci catalana. Els antecedents sainet, teatre costumista, Gatades, Drama
romntic 1879 any de la definitiva consolidaci del teatre catal, publicaci de
teatre catal Joseph Yxart. 1er shakespeare, schiller, en castell teatre en vers.
1870, canvi ngel Guimer, realisme. Diferents autors com Frederic Soler, ngel
Guimer...
Hi distingim dues tendncies:
Teatre culte, on s'usa la llengua culta i arcaica. Tot lo romntic va trencar el
neoclassicisme. Va buscar la llibertat, es a dir, desapareixen les fronteres del gnere
dramtic. Es barreja la prosa i el vers. Rebutgen les tres unitats clssiques. Hi ha
gran varietat de situacions i personatges. El subgnere d'aquest tipus de teatre s
el drama romntic en el qual l'amor es el tem ams important i el heroi sempre te
un fi catastrfic. L'autor principal del teatre culte s ngel Guimer.
Teatre popular, s'usa la llengua colloquial farcida de vulgarismes i castellanismes.
s una obra gramtica breu, esta escrit en versos eptaslabs. El principal autor del
teatre popular s Eduard Escalante, que escrivia sainets.

GNERES DEL TEATRE

Els gneres del teatre de la renaixena son:
La tragdia s un gnere dramtic tradicional, contraposat a la comdia i te un
desenlla funest on intervenen personatges illustres i herois.
La comdia s el gnere dramtic tradicional, contraposat a la tragdia, te un
desenlla optimista i que produeix rialla al pblic.
El drama s un gnere teatral en el que es representa una acci de la vida,
mitjanant el dileg dels personatges, els principals drames son el drama histric,
drama isabel, drama lric, drama litrgic, drama de la passi, drama social, drama
satric, drama escolar i drama abstracte.
La tragicomdia s una obra en la que participen els gneres trgics i cmics.
El monleg s un monodrama - pea dramtica interpretada per un sol actor.
L'opera es una representaci teatral on canten els distints personatges.
La sarsuela s una obra dramtica i musical en la que alternativament es canta.

SAINET
El sainet s una pea jocosa de curta duraci, inferior a un acte, de carcter i
argument popular, en la que els ridiculitzen els vicis i convencions socials.
Els principals autors de la renaixena son Carles Aribau; Manuel Mil i Fontanals va
ser impulsor del moviment estudis de la literatura catalana popular; Joaquim Rubi
i Ors Lo gaiter de Llobregat que s un recull de poemes; Vctor Balaguer va
escriure Los Trovadors Moderns, Don Juan de serrallonsa; Josep Llus Pons i
Gallora l'olivera mallo de Sller; Maria Aguil llibre d'aniversaris, Focs Follets;
Teodor Llorente poemes en catal.

LEXIT DEL SAINET:

El sainet s una forma teatral que prov dels primitius col-loquis que tanta afici
despertaren en la Valncia del set-cents. En una llengua molt popular comenaren a
representar-se en el descans de la funci i assoliren un gran xit.

CARACTERSTIQUES DEL SAINET:

-Foren peces en vers dun acte. A partir de 1870 foren de tres actes, - largument
sol ser costumista(els amors contraris,els malentesos usuals) - la majoria dels
actors tenen una formaci cultural i literaria fluixa.

- molts sainets son bilingues perque inclouen personatges que sexpresen en

castell,els tipus locals sesforcen a parlar castell per provocar lhumor del public.

- els comediogrfs no participen del moviment literari de la renaixena.

- lexit del sainet fou general en tota la societat valenciana.

Tema del llibre:Apart de la intenci de Eduard Escalante de humoritzar amb aquells
personatges que volien demostrar la seua superioritat parlant en Castell,vola que la gent
es vera reflectida i que se rigueren dels seus defectes.Doncs se pot dir que mescla temes
humorstics amb un toc dintenci moralitzadora,ridiculitzant vicis iconvencions socials.
Resum: Tot amb Manolo i Llepolia que van a casa les seues nvies i Pepeta els diu que no
estn,ja comencen a sospitar dalguna cosa. Les tres germanes:Romana,Pura i
Mariquita,tornaven a casa dun passeig amb el seu pare Macario.En arribar es trobaren a
Batiste que anunci que havia heredat una xocolatera i deman la m dalguna,de les filles
de Macario,pero totes se negaren iaquest sen torn per on havia vingut.
Al cap duna estona vegeren pasar a Santi-Ponce el brigadier,de qu vola traure profit
Romana,Silvestre el propietari de una finca,de qu vola traure profit Pura,i Afligido que li
deien aixo perqu era molt gemecs,el comerciant de seda,de qu sen vola aprofitar
Mariquita.Les tres xiques els van cridar perque anaren a pasar un rato i a divertir-
se,perqueel seu pare no les deixava anar a les festes del seu poble.Els tres homes pujaren
a casa daquestes i quan eren a dins tornaren a anarsen per a buscar uns altres amics per
millorar la vetllada.En el moment en que ells sen van,Manolo i Llepola entren per buscar
Romana i Pura.Quan les xiques els van veure van ficar mala cara i els van dir que estaven
malaltes i cansades del passeig que havenfet i que volen gitar-se.
A Manolo i Llepolia els paregu molt sospits tot, de manera que decidiren preguntar-li a
Pepeta,i esta els cont que have planejat fer una festa amb els seus amics i que quasi tots
els que vindren aniren disfressats.Aix Manolo i Llepolia decidien disfressar-se de guerrers i
fer-se pasar pels convidats a veure que planejaven les seues nvies.
Msendavant,Santi-Ponce,Alfligido i Silvestre arrivaren i digueren que els convidats no
tardaren molt a arribar.Estigueren un poc esperant fins que tocaren a la porta.En anar a
obir se van tobar dos homes disfressats de guerrers.Els deixaren pasar i comenaren a
entablar una conversaci fins que Llepolia pregunt a Romana si era ella que era nvia de
Manolo,a lo que esta respongu en un t burlesc que va fer rabiarManolo que se va delatar
i cont tota la veritat,i es va notar molt que era deveres sobretot amba la reacci de
sorpresa de les xiques.Manolo comena a dir i desprestigiar Romana,el que va enfadar molt
a Santi-Ponce, que li digu deixir per explicar-li les coses,i els dos sortiren.
Llepola li digu a Pura que estaba molt ofs i sen va anar,Silvestre que ja de antes no
confiava en les dones nodubt en fugir.Mariquita li va demanar a Afligido matrimoni,pero
aquest li va contestar que ll ja estava casat amb una dona molt major i esperant a cobrar la
seua herencia.En sentir ao Mariquita el va tiar de casa i es va enfadar moltssim.
En aquest momento que les xiques i el pare eren soles a casa entr Batiste i li va donar a
Romana dos trossos de cabell,i li digu que li ho haven donat 2homes,eren uns que ella va
regalar a Santi-Ponce i Manolo.Romana tamb es va quedar molt trista,i ms encara quan
Batiste va declarar que amb lherncia de sa tia tamb guany 3000 duros i ja shavi casat
amb Pepeta.
Aix les tres vicioses es van quedar soles altra vegada.