Professora:

Assignatura: Valenci
Nom:
Cognoms:
Assignatura: Valenci
Curs: 4B

* 1. Personatges Descripci. pg 3-4

* 2.Resumen:
2.1. General....................................................... Pg 5
2.2. Captol per captol....................................... Pg 6-7
* 3. Espais on es desenvolupa........................................Pg 8
* 4. Temps on es desenvolupa........................................Pg 9
* 5 . Tipus de narrador....................................................Pg10
* 6. Estructura de lobra.................................................Pg 11
* 7. Llenguatge de lobra................................................Pg 12
* 8. Valoraci..................................................................Pg13

1. Personatges: Descripci.

Josafat: s el protagonista daquesta historia. Fsicament, s un home

jovens , alt i encorbat, de crani punxegut, nas daligot, boca concreta i ulls
blavosos. Psicolgicament, es un home que li agrada la soletat, per que
sempre sha trobat en eixa situaci. s molt religis i per aix es el
campaner de lesglsia se Santa Mara.

Pepona: s una xica que coneix a Josafat desde chicotets, perqu van viure
al mateix poble. Es la xica de que el Josafat esta enamorat. Fsicament s de
pell blanca, te el somriure moltgran, jove, daspecte sanits, madura y
esplndida.

Fineta: Junt a Josafat i pepona, es un dels personatges principals daquesta

obra. Fsicament s una xica no molt alta, de pell blanca i ulls verds, feble i
malaltissa amb el nasset delicat.

Aquestos tres personatges son els ms importants de lobra.

Tamb hi ha que destacar altres personatges:

Loncle de Pepona: Aquest personatge apareix en el segon captol, i s un

home amb un goll monumental. Aquest personatge sent pena per Josafat i
treballa a lesglsia.

Nostramo: Soles apareix al principi de lobra. Va ser el cap de la primera

esglsia que ho va acollir i al que acompanya sempre a qualsevol costat per
que el defenia.

Un Viatjant: Debut a aquest personatge Josafat es tirat de la primera

esglsia. Fa que Josafat senfade i deslligue tota la seua fria cap adell.
Escolanets: Personatges que apareixen acompanyant a altre personatge,
parlant o burlant-se de Josafat o de Farcit.

Altres personatges: Velletes, Eclesistics o escolanets que soles ambienten

els llocs on es desenvolupen algunes accions.

2.Resum General:

Aquest llibre tracta sobre un home enorme, brut, trastornat amb una falta
important del sentit de lequilibri. Viu en una estada de lesglsia fent le
funcions de vigilant de tan enorme construcci.

Un dia coneix una viciosa prostituta. Fineta, que quedaenamorada de

Josafat, pero ell de ella no est enamorat sin de Pepona, una xica que
coneix desde xicotet i a la qual li va a demanar que es case amb ell. Per
cuant va a demanar-li la m a Pepona, Fineta s'interpos y aconseguir que
Pepona no vuiga tornar a vore a Josafat.

Fineta i Josafat comenen una relaci, i es lesclau sexual de Fineta. Aquesta

va tots els dies a visitar-lo i apoca poc el converteix el seu joguet sexual.

Josafat fart de la obsessi de Fineta, la trata mal, pero aix a ella li agrada.
Un da ella es va quedar tot el da en la torre on dorm Josafat i ell es fica
nervis per que pensa que si descobrixen a Fineta el tirarn de lesglsia.

La relaci no finalitza molt b debut a que Josafat es dona compte de que ha

perdut a Pepona i sabia convertit en lobjecte sexual de fineta pel qual en un
atac de ira assasina a Fineta. Josafat amaga el cadver en un banc. Pero es
plantja moltes maneres de desfese del cos.

Finalment, Josafat es desfa del cos, per el remordiment sapodera de ell, de

manera que Josafat es lleva la vida.

2.2 Resum per captols.

PRIMER CAPTOL.
Lautor descriu lespai on es desenvolupa la major part de la histria, la
capella baptismal, la cella de josafat o el campanar. Descriu a Josafat i la
manera en que arriba a lesglsia de Santa Maria.

SEGN CAPTOL.
En aquest captol, Josafat repla visita de un home que coneixia de fa molt de
temps. Es loncle de Pepona, lenamorada de Josafat. Loncle de Pepona
crida a Pepona per que vaja a fer-li una visita, i aixo alegra a Josafat.

TERCER CAPTOL.
Apareix Pepona amb Fineta. Aquest captol es concentra en descriurea
aquestes dos xicones. Josafat est nervios per la vista de les dos xicones lo
que fa que Pepona tinga por de Josafat y desconfie de ell, mentres que
fineta sent una forta atracci per Josafat.

QUART CAPTOL.
Es descrbix la cambra de Josafat, i els sentiments que ell te desprs de la
vista de les dos xiquetes. Elles son condudes a lalt del campanar, Josafat
decidix demanar-li a Pepona que es case amb ell, per Fineta fa que Pepona
no vulga tornar-lo a vore.

QUINT CAPTOL.
Fineta, torna al campaner, la luxria que sent per Josafat es tan Gran que la
trastorna. Narrador descriu lo que Josafat pensa.

SEXT CAPTOL.
Descriu com es la relaci entre Josafat i Fineta. Destaca el carcter
masoquista i la manera en que Fineta converteix a Josafat en un joguet
sexual.

SET CAPTOL.
Aquest captol descriu la manera en que Josafat i Fineta finalitcen la seua
relaci. Ell est fart i assasina a Fineta espentant-la contra la paret partintli
el crani.

OCTAU CAPTOL.
Descriu langoixa que sent fineta antes de la seua mort. Tamb descriu com
el remordiment de Josafatcada vegada es mes gran debut a desfese del cos
de Fineta.

NOV CAPTOL.
Aquesta historia finalitza quan Josafat tira el cos de Fineta per una de les
altes torres mentres plovia i aix el cos va quedar amagat entre escardots i
artigues. Josafat toca el flaviol lo qual el tranquilitza mentres somnia amb
Pepona.

3. Espais on es desenvolupa.
Majoritariament en la catedral de Santa Maria a Girona.
Al campanar.
A la escala de el campanar.
Temple
Capella del Santssim.

4. Temps on es desenvolupa

Al segle XX

5 . Tipus de narrador
Narrador omniscient, al llarg de lobra sobserva com el narrador descriu els
espais i les persones fsicament, per tamb descriu els pensaments, els
sentiment i records de tots els personatges de lobra.
6. Estructura.
Sestructura en nou captols agrupats de tres en tres, que segueixen
lesquema clsic:
PLANTEJAMENT: Captols 1-3
NUS: Captols 3-6
DESENLLA: Captols 6-9

7. Llenguatge de lobra.
Llenguatge complex debut a que lautor es Catal i en el llibre hi havien
moltes i debut a que emplea paraules no molt estndards sin ms
complexes a lhora de descriure els espais de lesglsia.

8. Valoraci
Aquest llibre no m'agrada't molt, debut a les nombroses descripcions i els
pocs dilegs en aquesta obra, es avorrit y amb poca emoci y la
transcurrencia de la histria no magrada ja que es trist.

Josafat: estructura,
personatges, smbols

5 Votes

Tot i que Josafat s una narraci breu, t totes les caracterstiques del gnere novellstic
llarg. Diversos autors han vist que lobra t una estructura clssica, segueix de forma
lineal lesquema trimembre de plantejament, nus i desenlla. Cadascuna de les parts est
formada per tres captols, de manera que lobra queda perfectament equilibrada, com
il.lustra la segent graella:
PLANTEJAMEN
I II III Presentaci ambient i personatges.
T
Relacions entre Josafat i Fineta.
NUS IV V VI
Arrepentiment.
VII VIII
DESENLLA Violncia. Mort de Fineta. Follia de Josafat
IX
Dins de cadascuna de les parts, trobem que els captols centrals representen clmaxs que
fan avanar lobra: En el captol central del primer bloc (cap II), ens trobem amb la visita de
loncle que, en parlar de Pepona, desperta en Josafat instints adormits. El punt central del
segon bloc (cap V) representa el punt ertic culminant de la novella. En el captol VIII (eix
de la tercera part) es produeix lassassinat de Fineta.
Hi ha tamb diversos elements que apareixen en ms dun captol i ajuden a conformar la
unitat de la novella. Aquests elements (que poden esdevenir smbols) cobren un sentit ms
ple quan rellegim lobra o b quan hi reflexionem detingudament: premonicions,
referncies a lenyor que Josafat sent pel seu poble, la presncia delements recurrents
(aigua, el flabiol, els esparvers, lull de Du).

Tot plegat contribueix a donar la sensaci dobra ben feta, on tot ocupa el seu lloc, on els
elements han estat meditats i sospesats abans daparixer.

Josafat s sens dubte el personatge ms complex i ric en matisos de lobra. Ns la figura

central (serveix per donar ttol a la novella), es contraposa amb tots els altres personatges i
fins es confon amb lespai on viu.
Fsicament, Josafat ens s descrit al principi de lobra:

Per all trafiqueja un home jovens, alt, encorbat, de crani punxegut, nas daligot,
boca contreta, pl aspre i ulls blavosos, esquitxats de volves ms fosques, que els
donen aparences i fredors de marbre jaspiat. Sol estar arraulit prop del braser o b
ajagut damunt del seu banc, que bruny amb el fregads del seu cos rosegat de
mandra, estremit de misteri, malalt de soledat, silenci i penombra. E1 seu vestit de
vellut s tan semblant de color amb la muralla, que no s pas fcil de distingir-lo a
primera vista; el visitant que entra all lendevina per un gruny ferstec i agressiu,
que llana des del seu escambell, on, amb la fa entre les mans, sembla rumiar
constantment. Tot ell, dhuc la humil patina que unifica la tonalitat de les coses en
els ombrvols sojorns on flaira lencens i els llavis xiuxiuegen. Els objectes que t a
lentorn sn tots coberts duna capa de tartra; secreci de les seves manasses, que
sestn fins als caires dels retaules i als daurats de les estoles. I ell estima tot el que
toca amb un amor gels que el fa insociable. No ha volgut mai ajudant. Branda sol
la Maria, quan sempre havien estat dos per brandar-la, i ell sol dorm en una cambra
situada a laltra part de lesglsia, tan isolada, tan ttrica, tan vena a galeries,
escales i buidors atapedes denigmtiques tenebres, que shi desvetllarien els ms
coratjosos.
Els dos trets que el caracteritzen principalment sn que es tracta dun sser bestial i que s
un home solitari i asocial. Pel que fa a la bestialitat del personatge, Bertrana el compara al
llarg de tota lobra amb mltiples animals. Fins i tot el seu llenguatge recorda ms al mn
de les bsties i es diu que parla ms amb grunys que amb paraules.

La seva personalitat retreta i solitria sexplica pel fet de ser un marginat social. La seva
vida est plagada depisodis en qu la gent es burla dell (Pepona, els companys de seminari,
els capellans). Per aquest motiu, Josafat veu la torre del campanar com un refugi davant
del mn. s lnic lloc on se sent superior.
Potser per aquest motiu, defensa amb fanatisme el mn dels clergues i lespai que ocupen.
La seva espiritualitat s simple, primitiva i basada en la submissi absoluta a la jerarquia
eclesistica. Sovint actua acovardit per la possibilitat de perdre la feina i, per tant, el seu
refugi davant del mn.
Aquesta por ve motivada per la dificultat de superar les dues passions que no pot frenar: la
ira i la luxria. Totes dues el portaran a actuar irracionalment, a cometre lassassinat de
Fineta i a iniciar el procs que el mena a la follia dels darrers captols de lobra.

Fineta i Pepona sn personatges menys complexos que el del protagonista. Ens sn

descrites ms vagament i sovint podem contrasposar els seus trets.El rol que juguen en la
novella s tamb contrari: Pepona s un personatge ms hum, identificat amb la
porqueirola del somni, que pot salvar Josafat de la seva solitud casant-shi i menant una
vida convencional. Fineta s un personatge morbs i malalts que projectar en Josafat la
satisfacci de les seves perversions sexuals.
s innegable que lespai on transcorre Josafat s inspirat per la catedral de Girona.
Bertrana la coneixia prou b, la tenia a labast i -com a bon dibuixant- shi degu passar
moltes estones contemplant-la per tal de trobar els adjectius precisos per descriure-la. La
Catedral de Girona era un dels punts de referncia de la ciutat. Situada al cor del barri vell,
llindava tant amb les cases antigues de patis senyorials i edificis religiosos com amb els
carrers estrets, on la prostituci era una activitat present i coneguda.
Bertrana volgu posar en la seva novella aquest contrast. I ho fu portant la prostituci
dins mateix del recinte sagrat de la catedral. Aquest joc dopsits s el veritable motor de
lobra i el que provoca larrepentiment de Josafat.
Lespai t una importncia de primer ordre en la novella i no ser un simple decorat, sin
que influir en laspecte dels personatges:

El seu vestit de vellut s tan semblant de color amb la muralla que no s pas fcil
de distingir-lo a primera vista.
En la seva manera de ser i en les seves reaccions: tots els personatges que pugen a la torre
del campanar expressen sensacions de por i angoixa, excepte Josafat, que shi sent com peix
a laigua.
s una novella dinteriors, on gaireb tot passa a dins. Per aix no ens ha destranyar que
les sensacions ms repetides siguin la grandria, la fredor, la foscor i el silenci. Bertrana
juga amb aquestes sensacions i els seus contraris (petitesa del personatge, escalfor lbrica,
llum que entra per escletxes, sorolls diversos amplificats pel silenci) per tal de potenciar el
joc de contrastos.

Lautor descriu lespai no noms de forma visual, sin utilitzant els cinc sentits.El lector va
coneixent lespai de forma progressiva. Prcticament a cada captol trobem alguna
descripci dels racons de la catedral. Aix fa que lespai sens vagi fent familiar a mesura
que llegim.
La brevetat que sexig a Bertrana a lhora de desplegar la histria del campaner i la bagassa
loblig a un esfor de contenci i mesura dels elements que hi apareixen. A aquest aspecte
hem dafegir que linters primordial de lautor era, ms que explicar una histria, de
transmetre unes determinades sensacions al lector (dangoixa, de por, de fstic).

Lautor utilitza per assolir els seus objectius un narrador dotat domniscincia absoluta.
Un narrador en tercera persona que s controla tot el que passa en la novella: penetra en la
ment dels personatges i els segueix fins als racons ms secrets. Un narrador que utilitza el
passat en els temps verbals. Aix vol dir que ja sap dantuvi el desenlla de la histria. Ls
del present en el primer captol sembla indicar dubtes en la tcnica de lautor.
Aquesta omniscincia permet al narrador dintroduir elements premonitoris en la novella,
que preparen el lector per al desenlla, i alhora donen cohesi a lobra:
Sembla que no podeu pensar en res de bo ac dintre. (cap.II)
Fineta, mentrestant, gaud de tots els terrors i totes les esgarrifances: sent labs
que la xuclava [] fosforncies macbriques aparegueren a baix el precipici, all
on la humitat consumia residus orgnics. (capVI)
Un proftic esglai, un ombrvol pressentiment la feien panteixar.(capVI)
torn a acaronar-la el vent de la tarda, i ella torn a mirar lhoritz, com si prengus
comiat daquella llum, daquella boniquesa. (capVII)
Jo he vingut amb les entranyes enceses per tu; matam, per morta i freda encara
seguir desitjant-te. (cap.VII)
En la novella hi ha una combinaci molt encertada de descripci, narraci,
introspeccci i (en menor grau) dileg.
Tot i que trobem descripci al llarg de tota lobra, s en
els primers captols on predomina. El narrador ens
presenta lespai i els personatges amb una tcnica molt
cinematogrfica. Sembla que camini per la catedral
provist duna cmera i que filmi el que veu. De tota
manera, es tracta duna cmera subjectiva, que no noms
veu sin que recull sensacions des dels cinc sentits (les
olors, els sorolls sn molt importants al llarg de lobra
i ajuden a crear lambient desitjat).
La narraci es fa amb un ritme viu i fa que el lector mantingui linters en saber el
desenlla de la histria. El predomini de la narraci s ms acusat en els darrers captols de
lobra. La narraci s lineal, tot i que hi ha quatre salts narratius (cap. III, V, VI i IX)
marcats per un espai en blanc entre pargrafs. Aquestes el.lipsis corresponen a moments
dintimitat ertica de Josafat i Fineta, o b a moments en qu el narrador enfoca cap una
altra banda, buscant el suspens.
Un dels avantatges del narrador omniscient s la introspecci, que s molt abundant en
lobra. Contnuament sabem qu pensen els personatges i entenem per qu actuen duna
determinada forma. Destaquem, en aquest aspecte, els captols on Josafat vetlla el cos de
Fineta sense saber com desfer-sen.
El dileg s escs en lobra, especialment per part de Josafat. Les frases que pronuncia sn
curtes, ms semblants a un gruny. Aix contribueix a caracteritzar el personatge com un
sser antisocial i solitari. En els dilegs trobarem moltes interrogacions i exclamacions, aix
com els nics dialectalismes de lobra.
Una tcnica narrativa molt utilitzada per caracteritzar personatges
i situacions s el recurs literari de la comparaci (A es com B).
Aquest recurs s profusament utilitzat en la caracteritzaci de
personatges. Aix, Josafat (i tamb Fineta) ens sn descrits a travs
de la comparaci amb animals (ell ser brau, fera engabiada, lle,
salvatgina, orangutan, simi, porc esp) mentre que Fineta ser
comparada a felins (gat, hiena) i a lesca del pecat (escur).
A un altre nivell, els personatges sn comparats amb elements
mitolgics (stir, faune, el du Pan).
A banda de la comparaci, tamb hem de destacar la presncia danfores (repetici del mot
inicial de cada frase):

Aquest fet intranquillitz els seus protectors; bo era que fes sortir del temple els
galantejadors de devotes; bo era que, en les manifestacions religioses, allunys els
mofetes atrevits, solament amb el seu ttric esguard; bo era que obligus a
descobrir-se els descarats []
Enumeracions (especialment en les descripcions), personificaci dobjectes i espais:

el pany gemeg
la ponentada seguia llepant amb la seva llengua folla la grandiosa esglsia;
la solemnial grandesa del temple parl a la seva nima.
tota lesglsia llanava melangioses queixes, llastimosos sospirs
el sol escalfava, rioler, els vidres de colors;
Els smbols -recurs molt usat durant el modernisme- sn un element clau per abastar el
sentit de la novella i valorar-ne la riquesa. Alguns dells apareixen circumstancialment i
serveixen per crear el clima desitjat i anticipar el desenlla: un gat negre, el so de la
campana Brandamorts, els esparvers i laltar del sacrifici, lescala en forma dhlix, lull
del Pare Etern que tot ho mira Per hi ha un parell delements recursius que, si els
analitzem amb ms detall, ens donaran una perspectiva ms mplia del preciosisme
narratiu de Bertrana:
Josafat ens s presentat com un home sense cap sensibilitat al llarg
de tota la novella. Hi ha alguns moments, per, que sentendreix i
shumanitza. Precisament sn els moments en qu apareix tocant el
flabiol. Aquest instrument musical primitiu esdev smbol del mn
natural, de la infantesa, de lamor cast per Pepona
Estructuralment, el flabiol apareix noms al principi i al final de
lobra (cap. I i cap IX) i aix sembla prou significatiu si tenim en
compte que lobra es tanca amb un Josafat definitivament enfollit
tocant el flabiol de cara a les seves muntanyes.
Tamb haurem de tenir en compte que aquest flabiol s associat
en diverses ocasions al mn pag i Josafat s comparat al du Pan i
 als faunes, que encisaven les nimfes amb el so dels seus flabiols.
Si ens fixem en la presncia de laigua en lobra, arribarem a conclusions fora interessants. Es
tracta dun smbol clarament cristi: laigua purifica els pecats de lhome. La novella sinicia
amb clares referncies a laigua, a la pica baptismal i al quadre de Sant Joan Baptista. Laigua s
tamb, al final de lobra, lelement que redimeix Josafat del pecat que ha coms. El campaner
llena Fineta per una torrentera seguint un instint i laigua cau sobre el seu cos netejant el pecat
de la dona. Aquest fet allibera Josafat de culpa i precipita el seu procs destupiditzaci.
El llenguatge de Bertrana destaca sobretot per una la precisi
en ls de la llengua. Aquest domini s natural i amarat des de
la seva infantesa. Defugint de teoritzacions destilista, el
nostre autor s, tamb en el camp de la llengua, un excellen
observador des dels seus anys a lEsparra. Potser per aix els
fragments descriptius -de paisatge i de persona- sn els ms
personals i on arriba a les cotes ms altes de qualitat. Si ens
fixem en una obra tan dura com Josafat, veurem que de tant
en tant trobem uns moments lrics, duna qualitat gaireb
potica. Sn precisament els moments en qu Josafat veu el
paisatge de les seves terres des del campanar. El darrer
pargraf de la novella seria tamb un magnfic exemple
daquest lirisme i mereixeria un comentari lingstic
exhaustiu.
Bertrana, com molts modernistes, creu en el poder suggestiu de les paraules. Semblantment
al que faran Casellas i Vctor Catal, utilitzar el llenguatge per transmetre al lector unes
determinades sensacions (a Josafat sn la por, langoixa, la fredor, la immensitat de la
catedral). Daquesta manera, la llengua adquireix unes propietats musicals. El so de les
paraules suggereix ms que no diu. Aix no ens ha de fer creure que es tracta sempre duna
melodia dola i harmoniosa. Ben al contrari, els modernistes intenten trobar una llengua
ferrenya, dura, all que sha anomenat llengua mascle.

Per aix no ens ha destranyar la tria de mots per la seva qualitat fontica. Si observem
fragments on pretn ressaltar la fredor i inhospitalitat de la catedral, notarem la presncia
de fonemes durs: velars, vibrants que contribueixen a aquesta sensaci.

Grossos claus de ganxo clavats en els junts dels carreus sostenen les cordes
enrotllades, perqu no sentrebanquin.
En laspecte morfosintctic, hem de destacar primer de tot ls encertadssim que lautor fa
dels adjectius. Hi sn molt abundants i apareixen sols o formant part de sintagmes ms
complexos:

La llumenera, deixada al sol, projectava lombra de Josafat dalt la volta, i aquella

silueta colossal, amb el seu cap enorme, les seves cames infinites i els seus braos
enlairats, movent-se calmosos, semblava gratar serenarnent els carreus desjuntats,
per obrir-hi una fossa.
. Sovint lautor es val doracions adjectives per qualificar un nom. De vegades apareixen al
davant del nom, cosa que contribueix a donar-li ms fora. La tria dels adjectius s molt
acurada i destaquen per la seva precisi i sonoritat. Bertrana, com a narrador omniscient,
interv sovint en lobra a travs dadjectius que tenen una funci clarament moralitzadora.

En la brega shavien afluixat les seves robes i esbullat els seus cabells. E1 seu
esguard maligne passava a travs de les rosses madeixes despreses dels bands,
amb un brill hipntic, provocador, insofrible, mentre de la seva boca irnica eixien
paraules que esqueixaven la pell com fiblades de tralla.
Els verbs no noms indiquen accions sin que tenen una qualitat descriptiva. Els verbs
contribueixen com cap altra categoria gramatical a donar qualitats humanes a objectes
inanimats. Si ens fixem en lobra trobarem molts exemples de personificacions.

E1 ponent bruelava com una fera irada i venjadora tota lesglsia, ressentint-se de
lempenta enorme, llanava melangioses queixes, llastimosos sospirs, que passaven
de llarg a llarg de les tenebres, creixent i apaivagant-se. Era un seguit de notes
planyvoles, un concert angunis i fnebre que suggestionava Josafat i
limmobilitzava.
Els substantius destaquen un cop ms per la seva varietat i precisi. Bertrana t un ventall
lxic amplssim. En aquesta obra destaquen ens camps semntics de larquitectura, el de les
relacions sexuals i el de la religi.

La sintaxi de Bertrana, lluny de la complexitat dautors contemporanis, combina perodes

mitjans amb frases ms breus. Sovint utilitza la juxtaposici i sol defugir dels perodes
sintctics llargs formats per encadenament de subordinades.

Pel que fa al lxic, hem de destacar lescassa presncia de

dialectalismes (reduts als dilegs entre la gent del poble: Josafat,
Pepona i oncle). En canvi, abunden els augmentatius i els
diminutius, cosa que accentua el contrast entre les coses petites i
la grandiositat de lespai. Un cop ms, remarquem la varietat i
precisi del lxic.

http://www.xtec.cat/~lrius1/bertrana/contenidor.htm
 1. EL TEMA
Josafat s una novel.la rica i densa, en
l'aspecte temtic.
El tema general s l'autorepressi
sexual: Josafat, per motius externs a
ell (que la Religi fa que ell consideri
interns), simposa la castedat, per ha
de lluitar contra els seus impulsos
primaris. En sser venut pel sexe, no
suporta el pes de la contradicci i s
vctima dell mateix i de la seva
violncia -cometent un assassinat- i
acaba en la inadaptaci social, boig,
escindit de la realitat, una mena de
mort "en vida" , que s lnic
alliberament possible de lescissi
entre la realitat interna i lexterna. El
caos triomfa davant la petitesa
humana, i ell s engolit per unes
forces superiors que no ha pogut
dominar.

Subtemes: hi ha tota una srie de jocs

de dualitats i contrastos, com ara :

1. B (Religi)- Mal (sexe no

sacramentat, fora del matrimoni) amb
elements socialment admesos com a
positius que actuen de destructors per al
protagonista: el clergat hipcrita i
burleta, el confessor allunyat, com Du,
de la mesura humana, el silenci de l
Esglsia, dels seus homes i de Du, que
el condueixen a la solitud ms absoluta...

2. Dualitat Natura-Ciutat . Naturals

sn el flabiol, laigua de pluja, els
pardals, la pastora del somni, les
referncies panteistes i mitolgiques.
La Ciutat ,en canvi, s la fredor de la
nau, el silenci sepulcral, les aus
nocturnes, el Du castigador i terrible,
la confessi, el bordell, la perversi,
la morbositat, les fantasies
ertiques... Lentorn natural s el
primitivisme violent i senzill. La ciutat
s lhome esclau duns refinaments
que el converteixen en monstre.

Les dues oposicions esmentades, es

concreten en les contradiccions i tensions
internes del protagonista i es manifesten
a tot arreu:

*castedat-sexe