CATALÀ

UNITAT 05.
GRAMÀTICA.
Les s
· Sanefa / celobert / falç / cèntim / etcètera / esperança / brusa / força / pessebre / zero / llaç / base /
tassa / singlot / funció
· Suïssa / Eivissa / Susanna / Francesc / Ignasi / França / Suècia / Josep / Amazones / Rosa / Grècia /
Pollença
· Marquesa / metgessa / princesa / gossa / alcaldessa / esposa / pagesa / baronessa
· Nassos / trossos / lluços / rossos / grisos / pesos / races / mesos
· Cinta / eriçó / pedaç / calçotets / races / façana / puça / calçat / signe / pinces / sencer / placeta
· Cinturó / cereal / semàfor / silenci / sivella / cínic / seda / cirera / cérvol / cedir / sinistre / síl·laba
· Trosset / benzina / terrissa / onze / quinzena / missa / pansa / hortalissa / vacances / assegurar

LITERATURA.
Joanot Martorell
OBRA: Tirant lo Blanc
1. Autor
Va néixer al voltant del 1413 (s.15) era un fill de noblesa valenciana (rics). Els
seus pares van morir jover, això va fer que ell i el seu germà es van fer càrrecs
de les despeses familiars, van haver de repartir els diners entre tots els germans.
En la que va tindre problemes econòmics en causa d’això Joanot va anar a la corc de
Inglaterra, per lluitar amb el seu cosí. En Inglaterra descobreix la llegenda →
“Guy de Warwick” Joanot incorporarà en l’obra de “Tirant lo Blanc” ell va traduir
aquesta llegenda → “Guillem de Varoic”.
Es va arruïnar i va acabar ser bandoler i va ser empresonat i quan va ser empresonat va escriure aquesta
obra.
Just abans de morir va entregar l'esborrany de l’obra a Martí de Galba, en la que va fer algun canvi.
2. Influències de Tirant lo Blanc
La llegenda: “Guy de Warwick”
Del llibre: “El llibre de l’ordre de cavalleria de Ramon Llull
La crònica: La crònica de Ramón Muntaner
3. Estructura de Tirant lo Blanc
 Primera part→ Tirant a Inglaterra: Coneix a Guillem de Varoic i li ensenya a
ser un bon cavaller. comença a tenir aventures de cavaller i també comença al món
de l’amant (el món de l’amor).
Segona part→ Tirant a Sicília i Rodes: Hi hauran aventures del Infant Felip i
la Princesa Ricomana.
Tercera part→ Tirant a Grècia: Aquí tindrà més èxit. El que destaca són les
aventures amoroses amb la princesa Carmesina. Hi hauran molt capítols amb la Cort,
el àmbit social.
Quarta part→ Tirant al Nord d’Àfrica: El protagonista es converteix en un gran
estratega militar. Converteix el cristianisme milers de infidels.

Humanisme
La raó humana es comença a imposa-se i comença l’argument que l’home és el centre. Pensar,
reflexionar… és important.
L’humanisme comença a Itàlia. La literatura serà conservada com una realitat artística.
1. Impulsors de l’humanisme
Francesc Petrasca: Fa una poesia de reflexió sobre el sentiment amorós.
Dante→ “La Divina Comèdia”: Va una poesia diferent a la dels trobadors
2. La literatura a la Corona d’Aragó
La introducció de l’humanisme va ser un procés lent. Destaca interés a la cultura clàssica i incorporar un
estil d’escriptura que provenia d’italia i que tenia una gran elegancia. Aquests canvis que es van dur a
terme gràcies a Cancelleria Reial. Per treballar com canceller havien de dominar a perfecció al català,
l’aragonés i el llatí. Es van ajuntar persones d’una gran cultura que van ser els primers traductors
d’obres clàssiques en català. Es van redactar escrits amb l’elegancia de la prosa italiana, incorporan el
hipérbaton.
TERRA BAIXA - APUNTS I CAPÍTOLS.
Àngel Guimerà
Va ser un escriptor important en l’època de la Renaixença i creador del teatre del català modern.
- En l’obra “Terra Baixa” està ambientada en el àmbit rural de catalunya en aquell moment.
- Terra Baixa és l’obra més coneguda, més traduïda i més representada.
Anàlisi d’un Fragment
- Diàlegs vius i ràpids.
- En Josep explica sobre l’amor que tenen la Marta i el Manelic.
- La manera que Àngel Guimerà escriu els diàlegs fa que es vegin més realistes i vius.
- En aquesta escena podem captar que parlen de manera una mica “malvada”.
- Es veu perquè la Marta està representada amb l’ovella i el Sebastià amb un llop.

Resums d’actes
En el segon acte, en Manelic ja està casat amb la Marta i sembla que en Manelic només s’entén amb la
Nuri, ja que la resta del poble es riu d'ell. Això atrau l'atenció de la Marta, que comença a estar gelosa i a
veure d'una manera diferent en Manelic. La Marta explica el seu passat i com va conèixer en Sebastià, a
en Tomàs (que té una filla). En Manelic, a mesura que s'adona del muntatge, s'enfada cada cop més, i
cansat de tanta burla i malícia, vol tornar a la Terra Alta. Aleshores és quan veu que la Marta també
l'estima i tots dos volen fugir, d'en Sebastià i de la Terra Baixa que, segons Manelic, és plena de boira i
falsedat. En l'intent, són interceptats pel Sebastià i el Mossèn. Quan en Sebastià s'adona de les
intencions d'ells dos, fa tancar la Marta al molí, sota vigilància dels pagesos i en Manelic és desterrat de
la Terra Baixa.

En el tercer acte, els pagesos s'adonen de la seva equivocació, ja que haver fet fora en Manelic
i haver seguit les ordres d'en Sebastià, no havia estat tan bona idea. Gràcies a l’ajuda de la
Nuri, que fa una rialla per avisar la Marta que pot sortir I trenca el llum per distreure els
perdigons. Però al sortir es troba amb en Sebastià I aquest no la deixa sortir. En Manelic torna
a la Terra Baixa per enfrontar-se a en Sebastià i endur-se la Marta que està malalta. La Marta
diu que no pot viure sense en Manelic. Durant l'enfrontament, en Manelic mata en Sebastià
ofegant-lo (és en aquest moment quan Sebastià és comparat amb un llop), seguidament marxa
amb la Marta a la Terra Alta, ja que la Terra Baixa és una terra egoista i corrompuda.