Professional Documents
Culture Documents
LA RENAIXENÇA
ANTECEDENTS: durant els segles XVI, XVII i XVIII la literatura catalana culta va viure un retrocés que
va tenir com a conseqüència una disminució d’autors i obres en tots els gèneres literaris.
1. INTRODUCCIÓ: DEFINICIÓ I INICI
Moviment cultural i literari, del s. XIX, que es proposa dos objectius:
Recuperar la literatura culta en llengua catalana.
Adoptar els corrents més representatius de la literatura europea: Romanticisme i Realisme.
El 1833 es publica l'oda “La pàtria” de Bonaventura Carles Aribau, poema de temàtica romàntica
considerat el punt de partida de la Renaixença.
2. PROGRAMA DE LA RENAIXENÇA
Els autors d’aquest moviment van prendre consciència que Catalunya tenia un passat històric i
literari molt important i que el català s’havia de poder tornar a utilitzar com a llengua de cultura.
Per això, es van marcar un programa:
Reconstruir la història de l‘Edat Mitjana
Descobrir i divulgar els clàssics medievals
Recollir i promocionar la literatura popular tradicional: llegendes, rondalles, poesia
popular, etc.
Crear uns models depurats de la llengua
Crear una literatura en tots els seus gèneres i fomentar l’aparició de nous escriptors
Crear una premsa i unes editorials
Identificar llengua i nació
Crear institucions i entitats que potenciessin la cultura catalana.
Per exemple, els JOCS FLORALS: Certàmens literaris manllevats de la tradició trobadoresca
i restaurats el 1859. Van propiciar l’aparició de noves generacions d’autors i la recuperació
dels diferents gèneres literaris i van ajudar a crear una infraestructura editorial.
El lema PÀTRIA / FE / AMOR marcava la temàtica que corresponia als premis atorgats en
poesia: l’englantina, la viola i la flor natural. El poeta guanyador dels tres premis era
considerat Mestre en Gai Saber.
3. LA POESIA
La poesia de la Renaixença va rebre la influència del ROMANTICISME, moviment sorgit a
Alemanya a finals del s. XVIII que es caracteritza per:
Insatisfacció davant la realitat i recerca d’una via d’evasió: es fixa la mirada en el passat
remot, l’EDAT MITJANA, i en destinacions llunyanes, països exòtics...
Temes: la melangia, la mort (considerada la via d’evasió per excel·lència), i altres inspirats
en l’EM.
Interès pel passat, els orígens i el folklore (llegendes, poesia èpica, costums, mites, cançons,
danses...)
JACINT VERDAGUER (mossèn Cinto): neix a Folgueroles el 1845 i mor a Vallvidrera el 1902.
Obra: bàsicament poètica i de caire romàntic. Característiques:
- Patriòtica (mostra amor pel país)
- Sentimental (predomini de sentiments)
- Vinculada al folklore (tradicions, creences, llegendes...)
- Lloa el passat històric
- Dóna protagonisme a la natura
- Temes: la pàtria, Déu i la fe.
4. EL TEATRE
Destaquen les obres: Mar i cel, Maria Rosa, Terra Baixa i La filla del mar
5. NARRATIVA
El procés de recuperació dels gèneres narratius, concretament de la novel·la, va ser més
dificultós i tardà. La tradició novel·lística catalana s’havia interromput pràcticament al final
del s. XV, amb Tirant Lo Blanc, de Joanot Martorell. Al s. XIX aparegué una narrativa que va
anar evolucionant influenciada per diferents corrents:
- El costumisme: la narrativa de costums es basa en un acostament a la realitat quotidiana,
amb l’objectiu de deixar-ne testimoni, sobretot davant dels canvis socials (procés
d’industrialització) i econòmics que es produïen. Es tracta d’articles breus que també rebien
el nom de quadres de costums. Autors costumistes rellevants són ROBERT ROBERT i EMILI
VILANOVA.
- El realisme: impulsa un model de novel·la que pretén donar una imatge fidel del món de la
seva època, de manera més aprofundida que en els quadres de costums. Reflecteix les
transformacions més importants del període, com ara l’ascens de la burgesia, l’aparició del
proletariat, el creixement de les ciutats o els canvis econòmics i tècnics.
- El naturalisme: partint del realisme, Émile Zola va desenvolupar la novel·la naturalista, que
portava a l’extrem els postulats realistes i sostenia que els personatges estaven determinats
per l’herència genètica i el medi. No només es descrivia la realitat, sinó que la novel·la era
un instrument d’experimentació per investigar les lleis que regien la societat i la persona.
Analitzava tots els aspectes de la societat amb l’objectiu de millorar les condicions socials i
el comportament humà.
f. Pilar Prim (1906): història d’una dona jove i vídua que ha d’enfrontar-se a la pressió
familiar per seguir el dictat dels seus sentiments. (Aproximació al Modernisme)